La Grallera Gran del Corralot és la cavitat més important del Montsec i una de les més importants de Catalunya. Avui hem visitat aquesta cavitat i hem recorregut les dues principals vies, les més clàssiques: la Via del Llac i la del primer Dia.
Ens hem reunit per esmorzar en el bar de l'estació de servei d'Àger. Des d'allà hem pujat per la petita carretera del Coll d'Ares. Quan hem arribat a dalt del cingle del Montsec, hem deixat la carretera per agafar la pista que porta a Sant Alís.
Aquesta pista ens aproxima bastant al nostre objectiu però teníem dubtes sobre el seu estat, ja que en alguns llocs havíem vist que recomanaven un vehicle tot-terreny per fer el recorregut. Hem seguit la pista, que estava raonablement bé i ens ha permès aproximar-nos fins a prop del Coll de Colobó.
Més enllà d'aquest punt, la pista està molt malmesa i no és recomanable seguir-la si no disposem d'un vehicle tot-terreny.
Hem començat a caminar pel llom del Montsec. Una caminada panoràmica que en una hora ens ha portat fins a la boca de la Grallera.
La cavitat té dues boques que donen entrada a la sala principal de la Grallera a través de dos pous de 90 i 33 metres. Nosaltres hem triat la boca nord, la del pou de 33 metres i, després d'equipar-nos, hem fet l'espectacular ràpel, en bona part volat, que ens ha portat a la gran sala.
Hem iniciat la visita recorrent la Via del Llac, un interessant recorregut amb dos ràpels de 10 i 15 metres i algun petit tram de corda fixa, que porta fins a un llac d'aigües transparents situat en el punt de màxima profunditat de la cavitat, a -166'5 metres. És un indret màgic, amb el llac voltat de formacions diverses que formen un entorn molt estètic.
Hem remuntat per tornar a la sala principal i anar a buscar la segona via: la del Primer Dia. L'entrada està situada a sobre mateix de la Via del Llac i comença per una ampla galeria amb algunes formacions. Poc després hem arribat al pas clau: una petita finestra per on entrem a una sala més gran, amb moltes formacions. La via segueix amb un ràpel de 10 metres i amb algunes sales molt estètiques que acaben en un antic llac de bona mida, que actualment està sec.
Després encara hem fet una exploració pujant per una canal fangosa i baixant per l'altra banda amb l'ajut d'unes cordes fixes fins a un balconet situat poc abans de la sala final, plena de blocs.
Després de donar per acabada l'exploració, només ens quedava remuntar fins a la sala gran i després el ràpel d'entrada per sortir a l'exterior.
Hem estat moltes hores perquè l'exploració era llarga, però això ens ha permès gaudir, durant el trajecte de tornada a peu fins al cotxe, d'un magnífic capvespre al Montsec.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Àger -
S. Esteve, 2024 |
Cova Negra de
Corçà, 2022 |
El Feixant del
Montsec, 2018 |
