Avui hem fet la quarta etapa d'aquesta temporada del GR5 pels Alps del Sud. Ha estat una etapa llarga i dura perquè hem superat més de 1.200 metres de desnivell en un dia de molta calor però, per altra banda, ha estat una de les més interessants, recorrent solitaris indrets de muntanya amb grans paisatges. En aquesta ocasió hem fet una variant, apartant-nos una mica del traçat principal del GR5 per anar a buscar una altra branca del GR, el 52A, a la població de Beuil.
El motiu d'aquesta variant és que el refugi de Longon, final natural de l'etapa prevista d'avui, estava tancat per obres i havia d'obrir el primer de juliol pero ens ha estat impossible fer la reserva al refugi perquè, tot i haver trucat moltes vegades, ningú atén el telèfon i la bústia de veu ens informa que està plena i no es poden deixar missatges. No sabem si el refugi està obert o no perquè davant de la incertesa sobre la qüestió vam trucar a l'oficina de turisme del Parc Nacional del Mercantour però ens van dir que no en sabien res...
Hem sortit de la gîte de Roya baixant per un prat fins travessar el riu per un pont de fusta. Després hem iniciat la llarga pujada pel Vallon de Sallevielle, seguint un bon camí pel bosc. Aviat hem arribat al primer punt singular de l'etapa: a l'altra banda del riu es veia una gran cascada que cau dels cingles de les Barres de Roya.
Més amunt, per una àmplia vall coberta de prats, hem passat al costat d'una cabana de pastors on hi havia un gran ramat d'ovelles. La vall queda tancada per uns cingles i el camí es decanta a l'esquerra per anar a buscar el pas que permet superar el gran esglaó natural.
Després d'una forta pujada, hem arribat al gran altiplà de Les Laces, ocupat per uns aiguamolls. Hem travessat l'altiplà per iniciar, a l'altra banda, la pujada final en direcció al coll. Un llarg tram amb un flanquejament ascendent ens ha portat fins al Col de Crousette (2.480 m).
Des del coll hem pogut gaudir d'un gran panorama en les dues direccions. Cap al nord es veien, entre moltes més muntanyes, la Tête d'Enchastraye i el Mont Ténibre, dos cim que havíem pujat en anteriors visites al Mercantour.
Després d'uns minuts de descans en el coll hem seguit caminant però encara no de baixada, ja que calia superar un llom que baixa del Mont Mounier per aribar a la Stelle Vallette, el punt més alt del recorregut d'avui (2.587 m). Hi ha un petit monument dedicat a un militar, que es deia Vallette, que va morir per aquesta zona durant unes maniobres amb esquís. El panorama des d'aquest punt és impressionant i en dies clars es veu el mar per primera vegada en el GR5. Avui, tot i que el dia era molt bo, la calitxa no ens ha deixat veure el mar.
Hem iniciat una llarga baixada per un ample pendent entre prats i amb grans vistes fins al Col des Moulines (1.982 m). En aquest punt hem deixat el GR, que segueix en direcció al refugi de Longon, per agafar una variant en direcció a Beuil.
El camí, senyalitzat amb marques de pintura groga, baixa per una vall entre prats i boscos fins a l'entrada de Beuil, a on hem arribat amb un curt tram de carretera.
Beuil és una població molt turística, amb instal·lacions d'esquí de fons i tota mena de serveis. Nosaltres ens hem allotjat a l'hotel l'Escapade, on ens hem recuperat de la llarga jornada, la més dura d'aquesta temporada del GR5.
ENTRADES RELACIONADES:
|
GR5: La Chalp
Château, 2021
|
GR5: Sachas -
La Chalp, 2021
|
Montgenèvre
- Sachas, 2021
|
