dijous, 26 d’agost del 2021

Avenc des Milà

Avenc des Milà
De vacances a Eivissa, he aprofitat per fer alguna activitat de muntanya. Com que aquí hi ha poca muntanya i, a més, a l'agost fa molta calor, he buscat coves per fer exploracions subterrànies. La cosa no és fàcil perquè hi ha molt poca informació. La majoria de coves d'Eivissa estan molt poc documentades i només he tingut coneixement de la seva existència per alguna cita en una revista especialitzada.
Fa uns anys es va publicar, en una d'aquestes publicacions especialitzades, un catàleg general de totes les cavitats de les Balears amb la seva ubicació geogràfica. Potser pel fet que aquesta publicació data de l'any 1997, quan encara no era gens corrent l'ús del GPS, les coordenades recollides en aquesta publicació són només una aproximació a la realitat, ja que es van calcular sobre el mapa i no amb GPS.
De fet, entre la ubicació real de l'Avenc des Milà i la que consta a la publicació citada hi ha 385 metres. Això vol dir que, en general, per buscar aquesta cova a partir de les coordenades que es van publicar cal buscar com a mínim a 385 metres a la rodona, una superfície de més de 40 ha.
Fa uns dies, després d'una llarga recerca per les muntanyes del Port de Ses Caletes sota el sol eivissenc del mes d'agost, vaig aconseguir localitzar l'avenc. Una única fita amagada darrera d'un arbre em va donar la pista per trobar aquesta cavitat. Aquell dia no portava material perquè després d'algunes experiències viscudes els dies anteriors buscant coves per Eivissa, al límit de la deshidratació i el cop de calor, sabia que per buscar una cova no cal portar els 60 metres de corda i tot el material sinó que cal anar lleuger i tornar amb el material adequat quan tingui la cova localitzada.
Vaig trobar l'avenc i vaig veure que estava parcialment desequipat. Hi havia un parabolt i quatre spits però faltaven les plaquetes, de manera que vaig anar a Eivissa ciutat per intentar comprar el material que em faltava. No va  ser possible. Vaig visitar algunes tendes d'esports però cap d'elles tenia el material necessari.
Finalment vaig comprar les plaquetes per internet a Barrabés i fa un parell de dies em van arribar. Avui, ja amb la cova localitzada i amb tot el material necessari, he arribat al Port de Ses Caletes i, després d'una curta aproximació, he arribat a la boca de l'avenc. He muntat la instal·lació amb les plaquetes de Barrabés i he iniciat el descens.
L'Avenc des Milà és una cavitat relativament petita; únicament hi ha un pou d'uns 30 metres, però m'ha semblat molt interessant, no només per l'afany de descoberta sinó també perquè les parets del pou estan guarnides amb moltes formacions que he pogut contemplar mentre baixava en ràpel. 
Després d'explorar el fons de l'avenc, comprovant que no hi ha cap galeria més, i de fer unes quantes fotos, he iniciat la part més complicada de l'activitat, la remuntada del pou. Com que portava tot el material necessari no he tingut cap problema i en pocs minuts he tret el cap per la boca de l'avenc.
He recollit tot el material i he iniciat el retorn pel mateix camí fins al Port de Ses Caletes donant per acabada l'exploració de l'Avenc del Milà.
I aquí teniu un vídeo amb un resum de l'activitat. 


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de ses Mamelles
Avenc de la 
Codoleda, 2020
Cova des Riuet
Avenc dels
Topògrafs, 2019
Avenc del
Llest, 2015

dissabte, 14 d’agost del 2021

Cova dels Sants, Eivissa

Cova dels Sants
La Cova des Sants és una petita cavitat situada a la zona de Ses Caletes, al nord de l'illa d'Eivissa, a prop de Sant Vicent de Sa Cala. Tot i les seves dimensions reduïdes, de fet una única sala, és un indret realment espectacular. Es tracta d'un pou d'uns 25 metres de fondària però l'accés es fa per la base, pel fons del pou, i no per la part superior, una gran finestra oberta cap al cel.
Les parets d'aquest gran pou estan decorades per unes curioses formacions, estalactites i estalagmites, que formen una gran colada. També hi ha un curiós bloc penjat, de color blanc, encastat entre les estalactites.
L'accés a la cova és molt curt des del final de la petita carretera que porta a Ses Caletes. Hi ha un petit aparcament d'on surt un caminet que baixa a la platja. Avui, després d'un llarg recorregut per la recargolada carretera d'accés a Ses Caletes, he arribat en moto al petit aparcament. He baixat a la platja i he agafat un petit camí que ressegueix la costa en direcció a la cova. En pocs minuts he arribat a l'entrada de la cova, on hi ha instal·lada una corda fixa per ajudar a superar una petita grimpada fins a la boca de la cova.
He pujat fins a l'entrada i, passant una curta galeria, he entrat a la sala principal, que és realment espectacular. He admirat les formacions i he fet unes quantes fotos. Després he entrat a una petita gatera que porta a un pou d'uns 6 metres on no he vista cap equipament.
He tornat enrere i he sortit de la cova satisfet per haver pogut admirar aquesta curiosa cavitat. He tornat pel mateix camí per recuperar la moto i retornar a Santa Eulària on m'esperaven per dinar. 
I aquí teniu un vídeo amb les millors escenes d'aquesta activitat. 


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de ses Mamelles
Cova de ses
Mamelles, 2019
Cova des Riuet
Cova des
Riuets, 2018
Cova de sa
Cala, 2018

dimecres, 11 d’agost del 2021

Les coves de Tagomago

Cova de ses Cuines, Tagomago
Tagomago és un petit illot situat al costat de l'Illa d'Eivissa, a prop de Santa Eulària des Riu. Té una superfície de 59 ha i de punta a punta fa uns 1.700 metres. L'illa està deshabitada però hi ha una casa on estiuegen de vegades els propietaris de l'illa, que és privada amb l'excepció del far i la seva petita carretera d'accés que són públics.
A la part sud de Tagomago hi ha uns grans cingles on s'obren algunes coves. No n'hi ha cap de massa important i potser no mereixerien ni tan sols aparèxer en el blog de muntanya, però la singularitat de l'entorn i el fet que aquestes coves són inèdites a Internet m'han fet optar per publicar la petita exploració de la Cova de Ses Cuines i altres petites cavitats de Tagomago.
A Ponent de l'illa hi ha una zona una mica arrecerada, anomenada Es Blancar, on normalment fondegen les embarcacions que visiten l'illa. Allà mateix hi ha un petit embarcador, Es Mollet, d'on surt la carretera del Far. A sobre mateix del Mollet hi ha unes baumes de fàcil accés amb grans vistes sobre la zona. Són la Cova des Blancar i la Cova de s'Ombra i les podem visitar com a preludi de l'exploració de Ses Cuines.
Pugem per la petita carretera asfaltada fins que, en una corba a l'esquerra, deixem la carretera per endinsar-nos a una zona de matolls sense camí. Passem per sobre de les baumes des Blancar seguint la costa per dalt del penya-segat. La progressió sense camí és difícil perquè els matolls dificulten la marxa però finalment arribem a prop de la Punta de Ses Cuines.
Cal buscar un pas que ens permet baixar una mica i flanquejar per la part alta del penya-segat, que aquí és una gran rampa pedregosa. No és difícil però ens movem en un terreny precari de pedres soltes i cal anar amb compte. Passem per sota d'una bauma i arribem a l'entrada de la Cova de Ses Cuines. 
La cova té poc recorregut. L'entrada és una sala relativament gran que acaba en una gatera cega. A l'esquerra veiem algunes formacions i l'inici d'una galeria. Grimpant per la roca, que aquí és més sòlida, entrem en una petita galeria situada a un nivell superior, on trobem algunes formacions. No són massa vistoses però hi ha algunes columnes formant unes curioses finestres.
Mées enllà hi ha una altra cova, la Cova des Cagaions, que no és més que una gran bauma però molt vistosa perquè s'obre al cingle de cara al mar. Per arribar-hi, sempre per terreny precari, cal baixar una mica i seguir unes cornises sense gaire dificultat fins arribar al peu de l'obertura, a on arribem amb una curta grimpada, fàcil però una mica exposada.
He estat una estona explorant tots els racons d'aquests cingles i contemplant el magnífic panorama marí emmarcat a les coves. Després he retornat a la zona d'Es Blancar on ja m'estaven esperant per iniciar la navegació de tornada a Santa Eulària.


ENTRADES RELACIONADES:
Coves de Cala
Albarca, 2021
Cova dels
Regals, 2021
Les Coves de
Formentera, 2020

divendres, 6 d’agost del 2021

Cueva Coventosa

Cueva de la Coventosa
Hem fet una sortida singular, en una zona gairebé inèdita per al Blog de Muntanya. Ens hem desplaçat a Cantabria per fer una activitat espeleològica; una exploració en una de les coves més importants d'aquesta comunitat: la Cueva Coventosa. Ja feia temps que volíem venir a visitar aquesta cova, una de les més grans de Cantabria, amb un recorregut de 44 km. La complexitat de la cova ens aconsellava, a més, abordar aquesta activitat amb l'ajut d'un guia professional, una persona que conegués tots els racons de la cova i ens pogués guiar per aquest extens laberint de galeries i pous.
Evidentment, no ens hem plantejat en cap moment recórrer els 44 km de la cova sinó únicament fer un intens recorregut visitant alguns dels racons més interessants de la cova, a partir de la seva entrada principal. El recorregut triat no és especialment tècnic, tot i que s'han de fer alguns ràpels que a la tornada s'han de remuntar i superar alguns trams equipats amb passamans.
Ens hem trobat amb el guia, Jorge, a la població d'Arredondo i, després d'equipar-nos i repassar el material, hem fet un curt desplaçament en cotxe i una breu caminada de poc menys de 10 minuts fins a l'entrada de la cova. La boca és gran i la cova comença amb una llarga rampa ocupada per una pedrera. Després, una galeria ens ha portat fins al primer ràpel, el més llarg del recorregut, de no més de 15 metres. Després hem seguit progressant per la cova, que en aquesta part es caracteritza pel gran volum de les seves galeries i sales. 
Hem superat diversos passos amb alguns petits ràpels, passamans de seguretat i alguna gatera arribant a un dels principals objectius de la nostra exploració: els Gours. Es tracta d'una sala ocupada per uns petits llacs, alimentats per un riu subterrani. Una petita cascada cau des del sostre de la sala situat molts metres sobre els nostres caps. 
Després de contemplar aquest indret singular hem iniciat el retorn pel mateix itinerari. Hem hagut de remuntar alguns petits ràpels i desfer els trams de passamans fins arribar al peu del primer ràpel, ben a prop de l'entrada. No hem sortit encara sinó que hem agafat una galeria lateral per visitar un dels racons més interessants de la Coventosa: la Sala de los Fantasmas.
Per àmplies galeries i sense cap pas tècnic hem fet el recorregut fins a la gran sala coneguda amb aquest curiós nom. La denominació de la sala es deu a les moltes estalagmites de color blanquinós que ocupen la sala i que als primers exploradors de la cova els van semblar un grup de fantasmes.  
Hem explorat aquesta sala i els seus annexos, admirant les formacions que es veuen per tot arreu, abans de retornar pel mateix camí fins al peu del ràpel inicial. Finalment hem sortit de la cova donant per acabada la visita.
I aquí teniu un vídeo amb les millors escenes d'aquesta activitat. Ha esta produït per Edicions JGB i cedida per als seguidors del blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova-avenc Quim Solbas
Cova-avenc Q.
Solbas, 2020
Avenc Jordi Verdiell
Avenc Jordi
Verdiell, 2019
Camino del Norte
Peral-Llanes, 2014