En el tercer dia d'estada al Pirineu Occidental, avui hem fet l'exploració d'una cova, una gran cavitat amb un recorregut de 2.680 metres i amb una mica de tot. Evidentement, no hem recorregut tota la cavitat perquè no hauríem tingut temps de recórrer els 2.680 m, amb ràpels, remuntades i passos sifonats, però sí que hem fet una llarga exploració, de més de quatre hores, visitant alguns dels racons més interessants de la cavitat.
La Cueva de Esjamundo està molt a prop de Vilanua. A la sortida d'aquesta població hem deixat el cotxe al costat d'una petita central elèctrica i hem fet el curt recorregut fins a l'entrada de la cova.
Hem iniciat l'exploració per una ampla galeria amb alguns passos de poca alçada i travessant alguns gorgs amb aigua fins als genolls. Des del principi hem anat passant al costat de formacions de tota mena, amb racons realment espectaculars.
Hem passat la Galería de los Lagos i, després d'un llarg recorregut per la galeria principal, hem entrat a la Galeria de la L, una llarga gatera que ens ha portat a la capçalera del primer ràpel, de 6 metres. Hem seguit per un estret passadís fins al pas més singular de la cavitat: la Badina de la L. És un estret pas inundat que es passa amb l'ajut d'unes cordes fixes i cadenes que ens eviten haver de fer un bany integral a les fredes aigües freàtiques.
Poc després hem arribat a un mur d'uns 12 metres que cal superar amb l'ajut d'una corda fixa. Amb el material de remuntada hem superat fàcilment el pas i hem seguit endavant per la galeria, cada vegada més concrecionada.
Hem passat pel Lago Superior, que estava gairebé sec, i hem entrat a la Galeria de San Lorenzo que hem anat resseguint aturant-nos a cada pas per fer fotos i vídeo. Finalment hem arribat al Pozo de San Lorenzo, on cal fer un ràpel de 17 metres per arribar a un pas sifonat. El pas no estava sifonat del tot però aquí hem donat per acabada l'exploració iniciant el retorn.
Després de remuntar el pou de 17 metres hem baixat el ràpel de 12 m, hem superat el pas de L i hem remuntat el pou de 6 m. De tornada per la galeria principal ens hem aturat a fer fotos a cada pas perquè hi havia espeleotemes per tot arreu.
Hem arribat a la sortida i ens hem desequipat, deixant el materiat tècnic per fer l'exploració d'una galeria lateral, la Galería Alsacia-Lorena, que està situada molt a prop de l'entrada de la cova i no requereix material. L'entrada és una mínima gatera però després ens ofereix un entorn espectacular amb un bosc d'estalagmites entre molts altres espeleotemes.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Cueva de
Seso, 2018 |
Cueva 5 de
Agosto, 2014 |
Cueva Molino
de Aso, 1989 |
