dissabte, 31 de maig del 1975

Pedraforca. El Gat, via Homedes

Homedes
Foto d'arxiu: el Gat i el Cabirols

Primera via a la paret Nord del Pedraforca. Vam fer la via Homedes del Gat, una via clàssica de dificultat mitjana que vam superar sense problemes. El dia abans vam pujar a dormir al refugi Lluis Estasen. De bon matí vam sortir i ben aviat vam iniciar l'ascensió. La via és gairebé tota en lliure, amb la magnífica roca calcària del Pedraforca.
La via Homedes comença amb un parell de passos fins però aviat la dificultat baixa. A la segona tirada superem un pas força difícil, una canaleta lleugerament desplomada a on, si volem, podem fer un pas d'A0. A la quarta tirada hi ha el pas clau de la via, el Pas de la Z, a on també podem fer A0 si no podem superar el pas en lliure. Després vénen unes tirades fàcils que fins i tot es poden fer en ensemble, encara que a les dues primeres podem optar per una variant més directa i força més difícil. Després de les tirades fàcils arribem al lloc anomenat Planell dels Diables, on comença el cap del Gat, que se supera amb tres tirades de IV+ mantingudes i bastant aèries. Aquí, des del Planell dels Diables, tenim una escapatòria, ja que podem optar per sortir per una canal a la dreta que ens porta directament al collet sense pujar al cim del Gat. La baixada es fa amb un ràpel de 25 m per la banda oposada a la pujada, que ens porta a una canal secundària de l'Enforcadura per on baixem fins a la tartera.
Nosaltres vam fer la via a bon ritme i a les 2 de la tarda ja estàvem novament al refugi Lluis Estasen. D'aquesta ascensió no hi ha cap foto.

dijous, 29 de maig del 1975

Escalada a Agulles

Escalada Agulles Montserrat
Foto d'arxiu: la cara Est de la Saca Gran. Desembre 2014
Escalada a Montserrat, a la regió d'Agulles. Vam fer quatre vies:
  • La Saca Gran, via Normal
  • La Saca Gran, cara Est
  • La Boteruda, via Nord
  • Agulla del Capdamunt, via Aresta Brucs
La via Normal de la Saca Gran es fa en lliure de tercer grau per la cara oest de l'agulla, per on baixa el ràpel. No passa de tercer grau però la roca està una mica descomposta. Puja seguint una fisura on es pot clavar algun ferro.
La Cara Est de la Saca Gran és una via de finura montserratina. Es una via molt poc repetida, ja que és una llarga tirada de cinquè grau que en aquell temps, quan la vam fer, no tenia assegurances. La roca era bona però la paret força dreta.
La Normal de la Boteruda és una grimpada intrascendent, ja que no té més de 5 metres i es pot fer fàcilment sense corda. En realitat té molt poc interès però nosaltres la vam fer per un afany de col·leccionista perquè la via apareix ressenyada a la guia clàssica d'escalades a Montserrat que en aquell temps era la nostra única referència.
L'Aresta Brucs de l'Agulla del Capdemunt puja amb dificultat moderada per l'aresta sud, la que mira al Bruc, fins situar-se sota la bola del cim. Fem reunió abans d'iniciar la segona tirada, que té un petit tram molt difícil, de finura montserratina, per superar el petit desplom que forma la bola del cim. 

    diumenge, 25 de maig del 1975

    Escalada a les Magdalenes

    La Magdalena Superior
    Foto d'arxiu: la Magdalena Superior, novembre 2013

    Escalada a Montserrat; fem dues vies a la zona de les Magdalenes:
    La primera, molt fàcil, puja per la part del darrere de l'agulla (la que no mira al Monestir) amb passos que no passen de tercer grau. És una sola tirada fins al cim i es pot desgrimpar per la mateixa via. La Magdalena Superior, una mica més difícil però sense passar de quart, supera en dues tirades aquesta agulla.
    Després fem la primera tirada de la via Albert Busquets de la Magdalena Inferior però abandonem. No ha quedat constància escrita de perquè vam abandonar però era una via que ja havíem fet (el setembre de 1974).

    dilluns, 19 de maig del 1975

    Ascensió a la Pica d'Estats (3.143 m)

    Sortim del refugi Vallferrera, encara de nit, en direcció a la Pica. Quan portem mitja hora pujant es posa a ploure, de manera que decidim retornar al refugi. Quan clareja sembla que el temps millora i decidim sortir novament. Aquesta vegada pugem una mica més però torna a ploure i sembla que avui no podrem fer cim. Retornem al refugi però quan estem preparant la motxilla per iniciar el descens a Àreu surt el sol i ens tornem a decidir. Aquesta vegada sí que el temps s'aguanta i arribem al port de Sotllo i després, per la cresta i passant pel Pic Verdaguer o Punta NW (3.128 m), arribem al cim de la pica d'Estats (3.143 m).

    dissabte, 17 de maig del 1975

    Refugi de Vallferrera

    Vam anar a la Vallferrera amb la intenció de pujar a la Pica d'Estats. Vam deixar el cotxe a la sortida d'Àreu, ja que la pista estava en mal estat, i vam pujar pel camí del Pla de la Selva fins al refugi de Vallferrera, on ens vam quedar a dormir. El refugi ja era guardat però seguint la pràctica habitual a l'època, no vam sopar de refugi sinó els entrepans que portàvem.

    diumenge, 11 de maig del 1975

    Intent al Canigó

    Foto d'arxiu: El Canigó des del Puig Neulós. Febrer 2005

    Intentem fer el Canigó en una sortida una mica estranya. Sortim de Sant Adrià a les dues de la matinada amb la intenció de fer el Canigó per la via normal de Marialles i tornar el mateix dia. Arribem en cotxe a Marialles i comencem a pujar però neva, hi ha boira i fa vent, de manera que quan arribem a la cabana d'Aragó decidim abandonar després de caminar un parell d'hores entre pujar i baixar.

    diumenge, 4 de maig del 1975

    Canal del Cristall, Vulturó i Canal de l'Ordiguer

    Foto d'arxiu: Al cim del Vulturó, agost 2017

    Després de dormir al paller de Cal Basté, a Estana, vam pujar fins al Prat de Cadí i després vam iniciar l'ascensió per la Canal del Cristall. La neu estava en bones condicions i vam arribar sense cap problema al Coll de la Canal del Cristall. Com que encara era aviat, vam anat carenant fins al Puig del Quer (2.546 m) i encara més enllà, fins al Puig de la Canal Baridana o Vulturó (2.647 m). Després vam tornar enrere i vam baixar per la Canal de l'Ordiguer, més dreta que la Canal del Cristall.
    Segurament hauria estat millor pujar per la Canal de l'Ordiguer, més difícil, i baixar per la del Cristall però en aquell temps no vam fer aquestes consideracions i vam fer-ho al revés. De totes maneres, les condicions de la neu eren bones i la baixada per la Canal de l'Ordiguer no va ser cap problema.