La Cala d'Albarca està situada a la costa Nord de l'illa d'Eivissa. És una zona rocosa, plena d'espadats i amb pocs trams de platja. Fa uns dies vaig visitar la zona per explorar l'Ullal de Na Coloms. Des d'allà, a l'altra banda de la cala, es veien els espadats del Cap d'Albarca que cauen verticalment sobre el mar. Avui he vingut a aquesta zona per visitar un conjunt de coves que s'obren de cara al mar en aquest penyassegats.
L'itinerari que he seguit passa per cinc de les principals coves del Cap d'Albarca. És un itinerari d'exploració perquè les coves costen una mica de trobar i els camins són poc clars, però he pogut completar la visita de les cinc coves i recórrer les seves sales gaudint de les grans vistes que ofereixen les seves finestres obertes sobre la Cala d'Albarca. Les coves són petites i amb molt poques formacions però en conjunt ens ofereixen un entorn singular i uns paisatges marins impressionants.
El punt de partida està a prop de la petita població de Sant Mateu d'Albarca i a l'altra banda de l'altiplà que domina aquest petit nucli de població. He iniciat el recorregut pujant per una pista i després per un camí que m'ha portat fins al Mirador de l'Albarca, una terrassa penjada sobre el cingle des d'on es veu tota la Cala d'Albarca des de les altures.
Des del Mirador, per un corriol cada vegada més perdut però senyalitzat amb algunes marques de pintura, he seguit fins arribar al punt clau on comença el sector de coves: la figuera de pic, nom amb el que designen a les Pitiüses les figueres de moro. Hi ha una petita construcció rodona que és la referència bàsica, tant a l'anada com a la tornada, del nostre recorregut. A pocs metres, baixant a la dreta, he arribat a la primera cavitat, la Cova des Pi, sense gaire recorregut però interessant.
Per arribar a les altres coves cal seguir uns corriols molt poc marcats que baixen en direcció al mar. En alguns punts, unes marques de pintura blava ens orienten per una maranya de camins que trobem per la zona. Aviat hem arribat a la segona cavitat, la Cova de Jaume Orat. Aquesta cova té una petita història, potser només una llegenda: per aquesta zona hi havia un tresor amagat i va córrer el rumor que estava justament a la Cova de Jaume Orat desfermant-se una febre de l'or que va durar fins que es va constatar que a la cova no hi havia més que sorra i pedres.
Seguint més avall he arribat a dues coves més, les Coves de les Estelles, similars a les anteriors però una mica més grans i amb molt bones vistes en direcció a la Cala d'Albarca. Per arribar a la darrera cova, la més interessant, cal travessar un petit tram rocós. Aquí hi havia, segons la ressenya que portava, una corda fixa per assegurar el pas. La corda ha desaparegut però el pas no té especial dificultat i l'he travessat sense problemes per arribar a la darrera cavitat: la Cova des Llibrell.
Aquesta és la més interessant de totes les coves, però no pel seu recorregut ni per les formacions geològiques sinó per l'espectacular vista que ens ofereixen les finestres obertes sobre el penyassegat en direcció a la Cala d'Albarca. He recorregut les petites sales de la cova i he admirat les grans vistes abans d'iniciar el retorn pel mateix camí.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, que aquesta vegada és de producció pròpia:
ENTRADES RELACIONADES:
 Les coves de Formentera, 2020 |
 Cova de les Mamelles, 2019 |
 Cova de Sa Cala, 2018 |
