dimarts, 28 de novembre del 2023

Paret de la Salut, via Rambla de Santa Mònica

Blog de Muntanya
Una curta matinal d'escalada a la zona de la Salut, molt a prop de Collbató. Ja havíem vingut algunes vegades a escalar per aquí perquè en aquesta zona hi ha vies no massa llarges, de dificultat variada i, en general, ben assegurats.  A més, aquesta zona està a la part més baixa de Montserrat i orientada al sud, ideal per a l'hivern i per dies de mal temps.
Hem triat la via Rambla de Santa Mònica, de dues tirades i catalogada de quart grau amb algun pas de cinquè. A diferència de la majoria de recorreguts de la zona, aquesta via no està assegurada amb parabolts sinó amb ponts de roca, savines i fins i tot un antic pitó rovellat. A més, les reunions estan assegurades amb el que semblen burins, no tan sòlids com els parabolts.
Hem iniciat l'escalada per una placa dreta però amb molt bones preses. Hem assegurat a dos ponts de roca equipats amb bagues. Més amunt hi ha un pitó rovellat amb aspecte no massa segur i encara algun altre pont de roca. Després de 30 metres d'escalada arribem a la reunió situada sobre un replà.
La segona tirada va a buscar un diedre molt marcat. No hi ha cap assegurança però es pot posar un friend en una bona fisura. Després cal anar a buscar un altre diedre per arribar a la segona reunió. Nosaltres no hem interpretat bé la ressenya i hem acabat fent una variant en el tram final de la tirada.
A la reunió hi ha una instal·lació que permet baixar al peu de la via amb un ràpel d'uns 60 metres però és més recomanable fer dos ràpels més curts per evitar que s'enganxin les cordes en els arbustos que hi ha penjats per la paret. Nosaltres hem fet el ràpel de 60 i se'ns han enganxat les cordes, de manera que hem hagut de pujar a recuperar-les a mitja paret. Després de recuperar les cordes ja hem donat per acabada aquesta curta matinal i hem iniciat el retorn a casa.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques però sí que hem fet un petit vídeo. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Escalada a la
Salut, 2023
Collbató, via
Laietana, 2023
La Pastereta, via
Vèrtic, 2022

dilluns, 27 de novembre del 2023

Cresta de les Talaietes i Torrent de les Talaies

Blog de Muntanya
Al llarg de tants anys voltant per la muntanya, hem recorregut les més clàssiques i conegudes canals de Montserrat. També els camins equipats i vies ferrades, que aquí són molt abundants. Segurament perquè ja hem recorregut totes les clàssiques, ens motiven algunes activitats que entrarien a la categoria de "per a col·leccionistes". Potser no són tan interessants com les clàssiques però tenen l'encant del desconegut i de la descoberta i ens permeten conèixer racons inèdits d'aquesta muntanya.
Avui hem tornat a Montserrat amb l'objectiu de baixar una de les seves canals, el Torent de les Talaies, un itinerari molt poc conegut. De passada, com que la canal és una activitat molt curta que no arribaria a la categoria de matinal,  hem arrodonit la sortida amb una visita a l'aèria Cresta de les Talaietes per un camí equipat, una joia amagada de Montserrat.
Hem sortit  de la carretera que va del Monestir a Can Maçana, poc més enllà de Santa Cecília, i hem agafat el GR172 fins enllaçar amb el camí de la Canal de la Font del Llum, un camí molt conegut per nosaltres.
A mitja canal ens hem desviat uns minuts per acostar-nos a la Font del Llum, una curiosa font montserratina situada sota una gran llosa. Algú ens va dir que havien restaurat la font, que estava totalment perduda i abandonada. Hem comprovat que la font estava arreglada i, el que més ens ha sorprés, no estava seca. Malgrat la gran sequera que patim, de la Font del Llum brollava un rajolí d'aigua; suficient per omplir, amb una mica de paciència, una cantimplora.
Hem seguit amunt fins al Portell del Migdia. Des del mateix Portell, entre els arbres, ja es veia la primera corda fixa, una gruixuda maroma, en un ressalt que baixa de les Talaies. Curiosament mai ens havíem fixat en aquesta corda, ben visible, malgrat que hem passat moltes vegades per aquí.
Hem iniciat el recorregut d'accés a la cresta superant, amb l'ajut de dos trams de maroma, unes plaques rocoses arribant a un bosquet penjat al final d'una canal. Hem pujat per aquesta canal, la típica canal montserratina, fins a un collet entre la Talaia Gran i el seu contrafort oest.
Després hem baixat una mica per l'altra banda i hem flanquejat en direcció a la cresta. En els últims metres cal pujar per una placa amb una grimpada fàcil però compromesa. Assegurats amb la corda hem superat aquest darrer obstacle arribant a la Cresta de les Talaietes.
És una cresta panoràmica que comença sota la vertical imponent de la Talaia Petita. Es pot fer un tram caminant però és realment vertiginosa i cal assegurar-se Hem recorregut un petit tram de la cresta per fer algunes fotos i gaudir de les vistes des d'aquest balcó panoràmic. Per una banda es veia, molts metres més avall, el Torrent de les Talaies per on havíem de baixar.
Hem tornat pel mateix camí fins poc abans de les maromes, on hem deixat l'itinerari de pujada per baixar directament per una canal que ens aproxima al Coll Inferior de les Talaies on comença el descens de torrent. De passada, hem pujat un parell d'agulles que ens venien de pas: l'Agulla 314 amb una curta grimpada i l'Agulla 393 caminant fins al cim.
La canal ens ha portat de baixada fins al camí de la Travessia de Montserrat, el PR C78, que aviat hem deixat per pujar directament pel bosc fins al Coll Inferior de les Talaies.
Hem iniciat el descens, que està dividit en dos trams separats pel GR172 que travessa el torrent a mitja alçada. La primera part es una mica embolicada, una desgrimpada per una canal terrosa fàcil però precària. Més avall hem baixat un curt ràpel per saltar un tram rocós amb una marcada xemeneia i hem seguit per terreny inestable fins que hem trobat el GR per on havíem passat a la pujada. 
La segona part de la canal és molt més agraïda. Ja no hi ha trams terrosos precaris sinó de roca, més franca i segura. En aquest tram hem fet quatre ràpels, tots ells curts i muntats sobre arbres. Finalment hem arribat a la carretera, retornant en pocs minuts al punt de partida.
Ha estat una activitat per a col·leccionistes però ens ha donat l'oportunitat de conèixer racons amagats de Montserrat gaudint d'una magnífica matinal montserratina. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya (Quercus Films) en coproducció amb Nonstop.


ENTRADES RELACIONADES:
Canal NW de
Sant Jeroni, 2023
La Talaia
Gran, 1977
Gran Xemeneia
TIM, 1977

dimecres, 22 de novembre del 2023

Avenc de Can Sadurní

Avenc de Can Sadurní
L'avenc de Can Sadurní és una cavitat molt clàssica, una de les primeres que es van explorar quan per aquestes terres l'epeleologia estava en els seus inicis. Va ser l'any 1897 quan en Norbert Font i Sagué va baixar el pou de 72 metres de l'avenc. Una fita històrica de gran valor tenint en compte els materials i les tècniques d'aquella època. 
La cavitat té un pou principal i uns pous secundaris, arribant a la profunditat màxima d'uns 84 metres. La boca, molt gran, està partida per un pont de roca formant dues boques més petites. Es pot baixar per qualsevol de les dues boques, ja que hi ha diverses instal·lacions.
El primer ràpel l'hem muntat a la boca més propera al camí. Hi a dos spits i una alzina que ens permet reenviar. Un parell de metres més avall hi ha una instal·lació que permet reenviar novament, evitant fregaments de corda.
Hem baixat el ràpel de 22 metres fins a una gran plataforma. Hi ha diversos parabolts que permeten muntar un passamans fins a la instal·lació del segon ràpel, d'uns 50 metres. Uns metres més avall hi ha una altra instal·lació que facilita un reenviament.
Hem arribat al fons del pou, una àmplia sala situada a la cota -72, on hi ha unes quantes formacions. Són grans columnes i colades però en realitat no n'hi ha gaires. Allà mateix, a la sala principal, hi ha una corda fixa que permet pujar a una finestra per on es pot baixar un petit pou que porta al punt més baix de la cavitat, a uns 84 metres. 
La corda ens ha semblat molt extranya; era com de goma, molt elàstica. Segurament deu ser segura però com que en el pou secundari no hi ha gaire cosa d'interès, hem preferit evitar penjar-se de la goma elàstica i ens hem conformat amb la baixada del pou principal i l'exploració de la sala inferior.
Després d'una estona ha arribat l'hora d'iniciar el retorn, una llarga remuntada dels dos ràpels de 50 i 22 metres amb els seus reenviaments. Ha estat un esforç considerable però finalment hem sortit a la llum donant per acabada la visita a l'Avenc de Can Sadurní.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc del
Mirador, 2023
Avenc Joan
Cabeza, 2023
Avenc Emili
Sabaté, 2016

dissabte, 18 de novembre del 2023

GR3: Torrelameu - Balaguer

GR3: Torrelameu - Balaguer
Avui hem deixat enrere la ciutat de Lleida, que vam travessar en la darrera etapa del GR, i hem iniciat la lenta pujada que ens ha de portar en les properes etapes al Prepirineu i, més endavant, als Pirineus. 
L'etapa d'avui ha estat tan fàcil com les anteriores però cada vegada estem més a prop de les grans etapes que han de seguir. Avui ja vèiem, al fons de la llaga plana de secà que hem travessat, la línia de muntanyes del Montsec d'Ares anunciant-nos les grans etapes que ens esperen.
Avui l'etapa era també fàcil i planera, tota per pistes i sense punts d'interès, però amb el paisatge de les grans planes de conreus de secà. 
Hem sortit de Torrelameu per una pista entre camps de conreu que aviat ens ha portat a Menàrguens. És un poble rural de certa importància, que hem travessat resseguint els seus carrers. Hem passat al costat de l'esgléssia parroquial, molt gran però amb aspecte una mica ruïnós. 
Hem sortit per l'altra banda i, després de travessar el riu Farfanya i la carretera C12, ens hem internat a la infinita plana de secà. La pista, molt ampla, planeja durant un llarg trajecte entre camps. Poc després hem passat al costat d'una gran explotació d'àrids. La pista original ha desaparegut amb l'extracció d'àrids però hi ha una variant que ens ha permés seguir endavant fins a l'entrada de Balaguer.
Hem arribat a la part alta de la ciutat i hem entrat als seus carrers baixant en direcció al centre. Al cap de poc hem arribat a la plaça del Mercadal, punt central de Balaguer, on hi ha mercat els dissabtes.
El GR puja des de la plaça en direcció a les ruïnes del castell medieval però, com que teníem temps, hem decidit baixar fins al Segre per veure una mica més de Balaguer i per fer la foto de grup al costat del monument de la Transsegre.
L'etapa hauria d'acabar a Balaguer però com que era curta l'hem allargat una mica sortint de Balaguer després de pujar al castell i acabant a l'inici del camí vell de Castelló de Farfanya per on seguirem la propera etapa.
Després, ja en autocar, hem anat a dinar al restaurant Lo Pecador, situat al passeig de l'Estació de Balaguer.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat poduït per GReaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Albatàrrec
Torrelameu, 2023
GR3: Aspa - 
Albatàrrec, 2023
GR3: Les Borges
- Aspa, 2023

dijous, 16 de novembre del 2023

Avenc de sa Casilla

Avenc de sa Casella
Avui hem tancat la nostra estada espeleològica a Formentera visitant l'avenc de sa Casilla, una cavitat molt singular perquè té la boca  a la mateixa cuneta de la carretera. L'avenc requereix mitjans tècnics, ja que cal fer algun ràpel, però està equipada amb cordes fixes que ens faciliten les maniobres.
El punt de partida és el pàrquing del restaurant El Mirador, situat al costat de la carretera PM-820. Hem deixat el cotxe en aquest punt i en un minut ja estàvem a l'entrada de l'avenc. 
La primera part és una gatera estreta que acaba en una sala una mica més gran on hi ha una estalagmita plana amb forma de pastís i per això aquesta sala es coneix amb aquest nom: sala del Pastís.  Poc després, baixant una mica, hem trobat la instal·lació del ràpel. La corda fixa estava en el seu lloc, de manera que no hem utilitzar la nostra corda.
El ràpel té dos sectors difrenciats. La primera part acaba en una bona plataforma on la cavitat es bifurca. Es podria baixar per qualsevol de les dues bandes fins a la sala inferior, la galeria del GEP, però és més fàcil per l'esquerra (mirant al ràpel). 
Hem arribat al final del ràpel, a l'inici de la galeria del GEP, situada 25 metres sota l'entrada. Hem recorregut la galeria, relativament ampla, fins a un estretament que marca l'inici de la part més interessant de la cavitat: la galeria de les Banderes. És una galeria estreta i en alguns punts molt estreta però amb una infinitat de formacions. A més, aquest sector de la cavitat està viu, ja que regalima aigua per totes les estalactites.
La galeria té alguns passos singulars, superant estretors i petits ressalts. En un punt fins i tot hi ha una corda fixa que ens ajuda a baixar un petit ressalt. Tota la galeria és una petita meravella, amb una infinitat de formacions, especialment banderes, i molts racons de gran bellesa.
Després d'una bona estona de recorregut per la galeria de les Banderes s'acaben les formacions i entrem a la galería final, més tectònica, plena de blocs encastats entre dues parets que formen una llarga diaclasa. És un tram embolicat, amb petites grimpades, passos estrets i un parell de cordes fixes però sense cap dificultat especial.
Al final, la galeria es va fent més i més estreta fins que ja és impenetrable i hem d'iniciar el retorn. Hem desfet tot el recorregut fins al peu del ràpel d'entrada però abans de remuntar per la corda hem fet una incursió al Pou dels Llots, on hi ha el punt més baix de la cavitat. Sense arribar a baixar al fons de tot, hem vist que només hi havia blocs i fang.
Hem remuntat el ràpel però abans de sortir a l'exterior encara ens quedava una sala per explorar. Per una galeria lateral hem arribat a una saleta amb una instal·lació de ràpel, una corda fixa ancorada en una columna. Al fons del ràpel hi ha la sala del Pop, on hi ha algunes formacions, una de les quals té la forma del cefalòpode que dóna nom a la sala.
Finalment hem remuntat aquest ràpel i hem sortit a l'exterior satisfets per haver tingut l'oportunitat d'explorar aquest avenc i per completar amb èxit aquesta sortida de quatre dies per les profunditats de Formentera.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de sa
Caperulla, 2023
Avenc dels
Ramells, 2023
Avenc de sa
Casilla, 2022

dimecres, 15 de novembre del 2023

Cova des Fum

Cova des Fum
La cova des Fum és una de les cavitats més congudes de Formentera. No perquè hi vagi molta gent sinó perquè està envoltada d'històries i llegendes. El seu accés no és fàcil perquè no hi ha un camí que hi porti sinó que cal arribar-hi lluitant contra la vegetació i fent alguna petita grimpada. També hi ha l'alternativa de baixar amb un llarg ràpel des de dalt del cingle.
Jo ja coneixia aquesta cova; la vaig trobar després d'una llarga recerca perquè, tot i que és molt coneguda, no s'havia publicat enlloc la seva ubicació exacta. Per complicar més la recerca, la cova apareix tant en el mapa de l'IGN com en el de l'Editorial Alpina però entre la ubicació que consta en el mapa i la real hi ha una distància de 850 metres.
Avui he tornat a la cova des Fum per fer el recorregut integral de la cavitat i fer un esquema topogràfic, que no és el mateix que una topografia clàssica sinó simplement un esquema amb la distribució de la cova, amb les seves diferents sales i galeries, que serveixi per orientar els visitants sense ser una reproducció exacta de la complicada geografia de la cova.
Per fer l'aproximació a la cavitat, el punt de partida és el mateix des d'on on ahir vam sortir per anar a la cova de ses Mamelles.  Hem seguit un petit camí fins al límit de l'altiplà i després pel camí de ronda que voreja el cingle fins a l'entrada del camí de sa Cala. Aquest camí, que té una entrada poc visible, permet baixar des de l'altiplà de la Mola fins al mar, a l'indret conegut com Sa Cala, on hi ha les restes d'unes casetes on fins fa pocs anys els pescadors hi guardaven les barques.  
Hem baixat pel camí de sa Cala fins arribar arran de mar. Després hem seguit resseguint la costa en direcció a la cova. No hi ha un camí definit i cal anar buscant els millors passos evitant les zones ocupades per la densa vegetació que dificulta el pas i també el caos de blocs que ocupa la primera línia de la costa.
Al cap d'una estona ja hem vist l'entrada de la cova des Fum i hem iniciat el tram final de l'aproximació, el més embolicat. Tampoc hi ha camí i cal pujar muntanya amunt evitant els trams de més vegetació i en alguns punts grimpant per les roques. 
Després d'una dura pujada i de la grimpada final per una canal rocosa, hem arribat a l'entrada de la cova, una impressionant obertura allargada de cara al mar. Ens hem equipat i hem iniciat l'exploració de la cavitat.
Hem començat baixant per la sala principal, de grans dimensions i ocupada per un caos de blocs de totes les mides. Baixant per la dreta hem entrat en un conjunt de petites sales amb moltes formacions, un dels racons més interessants de la cova. Hi ha alguns forats que corresponen a cates arqueològiques i ossos escampats, segurament humans.
Hem seguit fins al fons de la sala entre zones de blocs i petits racons amb formacions i hem retornat per l'altra banda. Després hem iniciat l'exploració de la part oest, on hi ha una altra sala molt gran. Hem baixat entre grans blocs fins al fons de la sala, gairebé tan gran com la principal. 
Explorant la sala hem trobat en un racó unes formacions interessants i una petita finestra. Hem passat per aquesta finestra, molt estreta, entrant en una sala allargada amb moltes formacions, especialment columnes, el punt més interesant de la cova des Fum.
Quan ja gairebé donàvem per acabada l'exploració de la gran sala, hem pujat per unes lloses al fons de tot per veure si hi havia alguna cosa interessant. En un racó hem trobat un fil guia, un cordill que normalment posen els espeleòlegs quan exploren una cavitat, per assegurar-se de trobar el camí de retorn.
No ens ho hem pensat i hem començat a seguir el fil guia per una gatera que pujava entre blocs. Ha estat una llarga pujada per passos estrets i plens de pols fins que, després d'una estona de seguir el fil, hem notat un corrent d'aire fresc. Convençuts que estàvem arribant a una sortida a l'exterior, hem seguit pujant amb algun pas de grimpada fins que, efectivament, hem sortit per un forat a la base del que semblava una cova diferent, amb una boca relativament gran oberta de cara al mar al costat d'una canal.
Hem explorat aquesta cova, una mica desconcertats perquè no esperàvem trobar aquest annex de la cova des Fum. És relativament gran, amb diverses sales, encara que no hi hem trobat formacions. Després hem retornat, seguint el fil guia, fins a la gran sala. 
Encara hem explorat una mica més la cavitat per fer fotos i completar detalls de l'esquema topogràfic abans de donar per acabada la visita, iniciant el retorn.
La baixada ens ha semblat més fàcil del que pensàvem, segurament perquè ja coneixíem els passos, i aviat hem arribat a sa Cala. Justament al costat de les casetes de les barques hi ha un racó entre les roques que forma una petita banyera. Hem aprofitat que feia sol i una mica de calor per prendre un bany a les fresques i clares aigües de Formentera.
Per tornar al punt on havíem deixat el cotxe hem agafat un camí diferent, que puja des de sa Cala directament fins a l'altiplà de la Mola. És un camí de pescadors, estret i costerut però en pocs minuts ens ha deixat a dalt del cingle des d'on hem retornat amb facilitat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova des
Fum, 2019
Cova des Cingle
Sa Cala, 2018
Camí de sa
Pujada, 2008

dimarts, 14 de novembre del 2023

Complex de ses Mamelles

Cova de ses Mamelles
El Complex de ses Mamelles és, sens dubte, la cavitat més important de l'illa de Formentera. En realitat són tres coves connectades entre elles formant un sistema. Les tres tenen la boca oberta en el cingle de la Mola, mirant al mar. 
Jo ja havia vingut unes quantes vegades a explorar aquestes coves i havia localitzat la cavitat principal, la cova de ses Mamelles, que dóna nom al complex, i dues coves més amb les quals tenia certs dubtes. Aquesta vegada he vingut acompanyat i amb l'objectiu clar de completar l'exploració de la cavitat, buscant la connexió entre les tres coves.
Hem arribat al cingle de la Mola i hem deixat el cotxe a la zona de Can Ferrer. Després, una curta caminada ens ha portat fins al límit de l'altiplà de la Mola, des d'on es despenja un cingle de gairebé 150 metres que cau sobre el mar. 
Allà mateix, al límit del cingle, hi ha una instal·lació de ràpel amb parabolts i anelles. És l'accés directe a la cova de ses Mamelles. Hem baixat en ràpel, poc vertical, fins a un replà ben marcat. El ràpel és d'uns 30 metres encara que es pot escurçar perquè la part final es pot desgrimpar amb facilitat. Després hem seguit un corriol desdibuixat i hem desgrimpat un petit ressalt arribant, en dos minuts, a l'entrada principal de ses Mamelles.
Una reixa abandonada al costat de l'entrada ens ha confirmat que, efectivament, estem a la cova de ses Mamelles. Hem entrat a la cova iniciant l'exploració de tots els seus racons. La cova és molt gran però té relativament poques formacions, encara que també té uns quans racons ben decorats amb tota mena d'espeleotemes. 
Al centre d'una de les primeres sales hi ha una columna gegantina de més de 10 metres, realment espectacular. Potser a causa d'aquesta formació, en algun lloc anomenen la cavitat com a cova de sa Columna.
Hem estat una bona estona explorant la cova, fent moltes fotos i seqüències de vídeo, aturant-nos a tots els punts singulars que hem anat trobant. Després hem anat cap a la part més occidental de la cavitat, on hi ha l'enllaç amb la segona cova.
Hi ha una entrada relativament gran que porta a una sala inferior, ocupada per un caos de grans blocs. En la meva darrera visita vaig recórrer unes quants gatres entre els blocs buscant el pas a la cova de sa Fresca sense trobar-lo. Avui hem buscat per la part alta, grimpant pels blocs. Ha estat més fàcil del que semblava i aviat hem arribat a un punt alt, sobre els blocs, des d'un en veia a l'altra banda una finestra per on s'escolava la llum del dia.
Estàvem segurs d'estar entrant a sa Fresca. Faltava baixar entre els blocs vorejant uns quants forats vertiginosos entre ells. Segurament, aquesta petita desgrimpada entre blocs és el que algú va anomenar paso del quitamiedos
Hem arribat a una zona plana, ja fora del caos de blocs, i poc després hem sortit per la porta principal de sa Fresca. Com totes les coves d'aquest sector de la Mola, l'entrada és una finestra que s'obre en el cingle de cara al mar, amb grans vistes.
Hem tornat a entrar a la cova i hem desfet el camí fins a la base del caos de blocs. La galeria segueix amb la mateixa direcció, fent-se més estreta a cada pas. Al final, la galeria es tanca totalment i sembla que s'acaba el recorregut però justament aquí és on hi ha el pas que enllaça aquesta cavitat amb la cova dels Riuets. 
És un pas molt estret per on cal grimpar fent oposició entre dues parets. És curt però cal un cert esforç per superar l'estretor amb la Llei de la Gravetat en contra. És el pas que algú va anomenar pas del tanga
A l'altra banda hem arribat a la tercera cova del sistema, la dels Riuets. És la més petita de les tres i s'ha de recórrer gairebé tota ajupits o reptant. Hem explorat la cova, que no té formacions ni racons destacables, i hem acabat sortint a l'extrior per la boca principal de la cavitat. 
Havíem aconseguit enllaçar les tres cavitats, a més d'explorar tots els racons del complex en un recorregut molt interessant. Des dels Riuets es pot pujar caminant o amb una fàcil grimpada fins a l'altiplà de la Mola però de pujada ens hem desviat del camí per visitar una quarta cavitat, la cova dels Forçats. Aquesta cova, que no està enllaçada amb les anteriors, està en un nivell superior, en bona part sobre la cova dels Riuets, i té poca profunditat però es bastant llarga en sentit paral·lel a la costa, amb diverses entrades entre blocs de diferents tamanys.
Jo ja havia estat en algunes ocasions a la cova dels Forçats i també a la dels Riuets però tenia certa confusió en la nomenclatura d'aquestes cavitats, que avui he aclarit definitivament.
Després de visitar aquesta darrera cavitat, que té poc recorregut, hem completat la pujada fins a l'altiplà, donant per acabada l'exploració de les quatre cavitats. 
Després, com que teníem temps, ens hem desdit i hem pensat que podríem tornar a recórrer el complex de ses Mamelles en sentit contrari i així ho hem fet. Ha estat un recorregut ràpid, ja que no hem tornat a explorar les coves sinó que ens hem limitat a fer la travessia pel camí més curt.
Aquesta vegada el pas del tanga ens ha semblat més fàcil i efectivament ho era perquè teníem al nostre favor la força de la gravetat. El pas dels blocs també l'hem superat amb facilitat i al cap de poc estàvem a l'entrada de ses Mamelles, on havíem començat la nostra aventura. Només ens quedava remuntar el ràpel i en pocs minuts estàvem novament a l'altiplà donant definitivament per acabada l'eploració.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Coves de ses
Mamelles, 2022
Les coves de
Formentera, 2020
Coves de ses
Mamlles, 2019

dilluns, 13 de novembre del 2023

Cova Gran de Sant Valero

Cova Gran de Sant Valero
He tornat a Formentera per recórer les cavitats més importants de l'illa. Aquesta vegada no he vingut sol sinó que he programat una estada de quatre dies a l'illa amb en Joan i la Sonia. L'objectiu és fer un estudi a fons d'aquestes cavitats amb la idea de fer, en un futur proper, una edició ampliada del llibre de les coves d'Eivissa que inclogui també les cavitats de Formentera.
Avui hem arribat a Formentera després d'un curt viatge en avió i un altre curt viatge en el ferry que enllaça les dues illes principals de les Pitiüses. Hem llogat un cotxe i ens hem desplaçat al Cap de Barberia per visitar la primera de les cavitats que tenim com a objectiu.
Aquesta vegada hem utilitzat un itinerari alternatiu, més curt, per fer l'aproximació a la Cova Gran de Sant Valero. En molt pocs minuts hem arribat a l'entrada principal de la cavitat i ens hem equipat per explorar-la. L'equipament necessari és el mínim: casc i frontal. També ens hem posat el mono de treball per no embrutar-nos a les diverses gateres que cal superar per recórrer la cavitat.
La Cova Gran de Sant Valero té una estructura lineal i gairebé plana, amb dues galeries que surten de sengles boques molt properes que, amb algunes interconnexions, acaben convergint. Hem entrat per la boca més occidental, amb forma d'embut, i hem començat a recórrer la galeria principal. Al principi no hi ha formacions però a mesura que avançàvem han anat apareixent les estalactites i estalagmites, totes d'una tonalitat negrosa i ben vives perquè hi havia degotalls per tot arreu. 
A diferència de l'anterior visita a la cova, quan vaig venir amb els nens, aquesta vegada hem volgut recórrer tots els racons, explorant les possibles bifurcacions i arribant a tots els punts accessibles. Gairebé al final de la galeria, hi ha una finestra que dóna entrada a una saleta molt concreccionada, una petita meravella amb una infinitat d'estalactites primes i llargues. La sala ens ha sembat tan delicada que hem renunciat a entrar-hi per no malmetre les delicades formacions i només hem entrat mig cos per poder fer unes fotos.
Després de completar el recorregut de la galeria principal hem retornat pel mateix camí però aviat ens hem desviat per l'altra galeria on ens quedaven encara alguns racons per explorar. Hem passat per sales i gateres amb belles formacions i hem explorat tots els racons abans de sortir per la boca est, a pocs metres de l'entrada principal per on havíem entrat. Finalment hem tornat a entrar per la boca est per fer la curta travessia pel camí més curt fins a la boca principal.
A la tarda, encara hem tingut temps de fer una visita al far del Cap de Barberia i a la petita cova que s'obre en el cingle al costat mateix del far.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova dels
Regals, 2023
Cova de Sant
Valero, 2022
Cova de Can
Allà Dins, 2022

dimecres, 8 de novembre del 2023

Escletxes de la Freixeneda

Escletxes de la Freixaneda
Les Escletxes de la Freixeneda són una curiositat geològica, un conjunt d'esquerdes obertes arran de terra al mig d'una fageda, amb una profunditat variable que en alguns punts arriba als 20 metres. El fons de les esquerdes, cobert de fulles seques i amb falgueres i molsa, és un entorn humit i fosc, realment singular.
Les Escletxes estan a prop de Vidrà i més a prop de Ciuret, un petit nucli amb una ermita i un parell de masies.  Seguint la carretera més enllà de Ciuret hem arribat a la collada de Collfred, punt d'inici de la nostra excursió. 
Hem començat l'excursió baixant uns metres per la carretera fins a la masia de Collfred, on hem agafat una pista que s'endinsa en el bosc. És una magnífica fageda on hem vist alguns arbres monumentals i que ara amb la tardor ens ha ofert un gran espectacle de colors.
Després de caminar una bona estona per la pista i per un caminet, hem arribat a les Escletxes. Escapades pel bosc hi ha diverses entrades a les tres esquerdes principals. Hem estat una bona estona explorant les Escletxes i recorrent els passadissos amb pujades i baixades, passos estrets i petites grimpades. 
Ens ha impressionat l'ambient d'aquestes esquerdes, amb racons foscos i humits encaixats entre els murs de roca i amb grans faigs arrapats a la roca en molts punts. Hem fet una infinitat de fotos abans de seguir el nostre camí.
Hem sortit per un caminet que ens ha portat fins a un extens prat des d'on hem pogut gaudir d'una gran vista del Pirineu més oriental, dominat pel massís del Canigó cobert per l'enfarinada típica de la tardor.
El camí puja fins a un punt alt des d'on hem baixat a la Creu de la Freixeneda, un coll on hem trobat una bona pista. Seguint la pista hem arribat a la masia del mateix nom, La Freixeneda, on ens hem aturat a dinar. En aquesta masia, que segurament deu el nom a uns freixes monumentals que té al costat, hi ha un petit corral, amb unes interessants arcades de pedra.
Hem dinat a l'era de la masia, avui abandonada, una terrassa panoràmica amb grans vistes de la Garrotxa i del massís del Puigsacalm.
Hem seguit per la pista i després per un corriol que ens ha portat a la llera de la riera de Collfred, un tram poc definit i una mica emboscat, però aviat hem arribat a una nova pista que ens ha portat de tornada fins a la masia de Collfred i després fins a la collada on havíem deixat els cotxes
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada excursionista, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Salt de
Sallent, 2023
Avencs de la
Febró, 2014
Serra dels
Bufadors, 2013

dilluns, 6 de novembre del 2023

Cresta de la Clusa (sectors 4 i 5)

Cresta de la Clusa
La Cresta de la Clusa és una activitat a mig camí entre la via ferrada i l'escalada. És una llarga cresta que ha estat equipada pels responsables del refugi de Sant Romà de la Clusa i ens ofereix una activitat molt variada amb trams d'escalada, trams equipats amb grapes, ràpels, grimpades aèries per les crestes vertiginoses i fins i tot un ràpel guiat per una tirolina.
És una activitat molt llarga i per això està dividida en cinc sectors que es poden fer individualment. Nosaltres vam venir el passat mes de juny per recórrer els tres primers sectors. Ens va semblar una activitat molt interessant, sense massa dificultat i en un entorn magnífic i per això avui hem tonat a la Clusa completar el recorregut de la cresta amb els dos sectors que ens faltaven.
El punt de partida està al costat de l'entrada del barranc del Pas de l'Escalell, que ja hem recorregut diverses vegades. Des d'aquest punt l'aproximació a l'inici del sector 4 és molt curta i fàcil; no arriba a la mitja hora. 
Hem pujat per la pista i després els darrers metres sense camí per arribar al coll on vam acabar el sector 3. Allà mateix hem trobat el mur on comença el quart sector, senyalitzat amb una marca de pintura blanca. 
La via comença superant un petit mur on hem trobat el primer parabolt. El més difícil d'aquesta primera tirada era no relliscar amb el fang que portàvem a les botes. Després de superar la placa d'entrada encara quedava un pas vertical a plena cresta abans de seguir, ja més fàcilment, pel llom de la cresta.
A la sortida de la segona reunió hi ha un petit pas de quart però a partir d'aquest punt i fins al final del sector la dificultat ja no supera el tercer grau.
Després de completar l'escalada del quart sector hem baixat amb tres ràpels d'uns 30 metres fins a un coll. Allà mateix hi ha un mur vertical que marca l'inici del darrer sector.
El gran mur està equipat amb grapes, de manera que no és més que una via ferrada però no té cable de vida sinó que cal assegurar com a les vies d'escalada, amb la corda passada per diversos parabolts. 
Després de superar el mur i un tram més fàcil hem arribat al segon obstacle del sector: un marcat diedre amb tres grapes que cal superar combinant les preses artificials amb les naturals. Després la dificultat decreix i ja no hi ha cap més pas difícil fins al final.
En els darrers metres hem recorregut una fina aresta, poc pendent però vertiginosa, ben fàcil però molt estètica amb la gran visió de la vall coberta de boscos amb els colors de la tardor.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Cresta de la
Clusa, 2023
Barranc Pas de
l'Escalell, 2022
Barranc Pas de
l'Escalell, 2021

divendres, 3 de novembre del 2023

Tres avencs: Bonic, de la Plomada i d'Esteles

Avencs Bonic, de la Plomada i d'Esteles
Triple jornada espeleològica visitant tres avencs a la zona de l'Ordal. Tres avencs petits però que en conjunt ens han ofert una bona activitat en la que hem gaudit una vegada més dels paisatges subterranis i hem practicat les tècniques espeleològiques.
Avenc Bonic: Hem arribat a la gasolinera del Port de l'Ordal i des d'allà hem agafat la carretera que porta a les pedreres. Aviat hem deixat el cotxe per agafar un petit camí que en pocs minuts ens ha portat a l'entrada de la cavitat.
L'Avenc Bonic és una petita cavitat amb una fondària màxima de 20 metres i amb un accés relativament fàcil, ja que el ràpel d'entrada és poc vertical, gairebé una rampa. L'avenc està poc equipat, ja que només hi ha un spit a la capçalera i cal reforçar amb un ancoratge natural.
Després de poc més de 10 metres de ràpel, s'arriba a un bon replà on la cavitat es bifurca. Per una banda hi ha un petit pou que porta a una sala plena de blocs i sense interès mentre que per l'altra banda, ja sense corda, es baixa fins a una saleta on hi ha algunes formacions.
La realitat és que aquesta cavitat no fa honor al seu nom d'Avenc Bonic perquè hi ha poca cosa per veure i ens ha decebut una mica, tot i que la sala final sí que mereix una visita.
Aquí teniu el vídeo de la visita a aquesta cavitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Bloc de Muntanya per als seus seguidors:
Avenc de la Plomada: molt a prop de l'Avenc Bonic, en el camí de tornada, ens hem desviat un minut per acostar-nos al segon avenc de la jornada, el de la Plomada. Aquest avenc és força més interessant que l'anterior, tot i que té una fondària inferior, d'uns 12 metres.
L'entrada és un forat arran de terra i està equipat amb ancoratges químics. El ràpel baixa per una xemeneia estreta però no angoixant que acaba en una finestra sobre una gran sala. Aquesta sala està coberta de blocs i té poques formacions encara que de la finestra d'entrada penja una gran llengua. 
En un racó d'aquesta sala hi ha l'entrada d'una gatera per on s'entra a una galeria on trobem moltes formacions, recorrent dues sales molt interessants.
Tot i que hem fet una infinitat de fotografies, la visita a l'Avenc de la Plomada ha estat curta perquè la cavitat és petita. Hem remuntat el pou d'entrada sense problemes i hem tornat al cotxe per iniciar l'aproximació a la tercera cavitat de la jornada.
I aquí tenim el vídeo d'aquesta segona activitat, també produt per Edicions JGB:
Avenc d'Esteles: hem agafat el cotxe per fer un petit tram motoritzat fins a una pista amb trams formigonats que porta al Coll d'Estela. La pista no és gaire recomanable per als vehicles de turisme, de manera que hem aparcat en una petita explanada i hem completat l'aproximació a peu.
Des del coll hem agafat un corriol que en dos minuts ens ha portat a l'entrada de l'avenc, on hi ha dues boques amb diversos ancoratges instal·lats amb químics. Hem triat la boca més gran i hem muntat el ràpel sobre dos químics. Un parell de metres per sota de la instal·lació hi ha un renviament penjat per evitar el fregament de les cordes. 
El ràpel és d'uns 20 metres, totalment verticals, i acaba en una gran sala, a la parte superior d'una rampa pedregosa. Hi ha dos reenviaments més però no són necessaris perquè la corda no frega enlloc. De totes maneres hem instal·lat un dels reenviaments per practicar aquesta tècnica pensant en empreses futures.
Hem baixat la rampa de blocs inestables fins arribar al punt de màxima profunditat, uns 31 metres. Pràcticament no hi ha formacions però al fons de tot, al costat d'un petit pesebre, hi ha unes banderes amb dents de serra, les formacions més singulars d'aquesta cavitat.
Després d'explorar la gran sala hem iniciat la remuntada, que també ha estat una bona pràctica amb els dos reenviaments penjats.
I aquí teniu el tercer vídeo de la jornada, el de l'Avenc d'Esteles. Com els altres, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


TRACKS:   BONIC   -   PLOMADA   -   ESTELES

ENTRADES RELACIONADES:
Avenc d'en
Roca, 2023
Avenc Jordi
Verdiell, 2019
Avenc dels
Topògrafs, 2019