dimecres, 28 de gener del 1976

La Carnavalada i El Pingüí

Escalada a Montserrat, Agulles. Fem dues vies:
  • La Carnavalada, via Aresta Brucs (descens per la Normal)
  • El Pingüí, via Aresta Brucs
La primera ascensió ja l'havíem fet; va ser el nostre primer cinquè, allà per l'any 1974. És una via relativament fàcil que puja per l'Aresta dels Brucs sense massa dificultat (III, IV) i només té un pas difícil, que aleshores estava catalogat de cinquè grau i ara es considera IV+, per superar el petit desplom de la bola del cim.  La baixada es fa desgrimpant per la via normal, un tram curt de segon grau sense dificultat.
L'Aresta Brucs del Pingüí és una via molt interessant, amb només dues tirades de dificultat mitjana (IV, IV+). Finura montserratina al nivell just per gaudir de l'escalada.

diumenge, 18 de gener del 1976

El Camell de Sant Jeroni

Foto d'arxiu: el Camell de Sant Jeroni, novembre 2014

Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Jeroni. Fem una única via, ja que l'aproximació és tota una excursió:
  • El Camell de Sant Jeroni, via Normal
La via comença pujant per una placa fàcil; després travessa a l'esquerra per entrar en una canal i la remunta fins aun bon replà on podem muntar una bona reunió. La tirada és de 40 metres però pot partir-se. Aquí comença la tirada clau de la via, un flanquejament en escalada artificial cap a l'esquerra, amb cinc o sis ferros (en aquella època estaven posats). Anem a parar a una canal amb savines per on pugem fins a un collet a pocs metres del cim, on muntem reunió. Des d'aquí, una curta tirada de tercer grau ens porta al cim.

diumenge, 11 de gener del 1976

La Trirroca i la Petitona

Foto d'arxiu: al cim de la Torta, abril 2009

Escalada a Agulles. Primer intentem la via Albert Alonso a l'Escorpí, una via que hem vist en una revista del centre excursionista de Sabadell, però hem d'abandonar perquè hi ha un pas d'artificial i cal clavar algun ferro en una fisura terrosa però no tenim el material adequat. Hi ha una fisura terrosa i els pitons que portem són curts per fer aquesta via amb seguretat (vam tornar un altre dia i vam completar la via)
Després vam fer un parell de vies properes:
  • La Trirroca, via Bages
  • La Xica de la Miranda (La Petitona), via Normal (i desgrimpada)
En realitat no són dues vies sinó dues parts de la mateixa, la via Bages de la Trirroca. Efectivament, per fer la Bages primer cal pujar la Petitona. És una curta grimpada de tercer grau que fins i tot fem sense corda. Des del cim de la Petitona, que està gairebé enganxada a la Trirroca, cal fer un pas obert de cames entre les dues agulles per arribar al primer burí de l'artificial de la Trirroca. Pugem uns pocs metres amb artificial de burí i sortim en lliure per arribar fàcilment al cim de la Trirroca.

    diumenge, 4 de gener del 1976

    El Sentinella, via Pany-Farrera

    El Sentinella, via Pany-Farrera
    Foto d'arxiu: el Sentinella des de les Gorres. Gener 2011

    Escalada a Montserrat, zona de Sant Jeroni:
    • El Sentinella, via Pany-Farrera
    Aquesta via l'havíem intentat sense èxit el 19 d'octubre de 1975. En aquella ocasió vam haver d'abandonar perquè ens faltava material però avui, per fi, superem la via. Es tracta d'una via molt singular, amb varietat de tècniques. Comença amb un flanquejament en artificial per entrar a la canal que separa el Sentinella del seu fusell. Després supera, en lliure i artificial, la paret del fusell fins al seu cim. Des d'aquí cal fer un pas molt espectacular sobre un buit impressionant, per passar del Fussell al Sentinella. El pas clau cal fer-lo projectant-se des d'una pedra de color fosc, molt característica. El ràpel també és molt impressionant.
    La revista Muntanya va publicar, en el seu número 747 d'octubre de 1986, un interessant article sobre aquesta ascensió.


    divendres, 2 de gener del 1976

    La Prenyada, via Manyos

    La Prenyada, via Manyos
    Foto d'arxiu: la Prenyada i altres agulles, des de les Gorres

    Escalada a Montserrat, a la zona de Sant Benet:
    • La Prenyada, via Manyos
    Tota una clàssica montserratina. La primera tirada és gairebé tota en artificial de burí, fàcil i ben equipat (quan la vam fer). Al final sortim en lliure i arribem immediatament a la primera reunió. Sortim en lliure amb tendència a la dreta amb passos de quart i cinquè grau fins a sota mateix de la panxa, en el punt de màxima volada, on fem la segona reunió. Sortim flanquejant a la dreta i pujant en diagonal per sota de la panxa fins arribar a una savina gran on muntem la tercera reunió, que coincideix amb la quarta reunió de la via Gómez-Xalmet. Des d'aquí ens queden dues tirades en lliure, relativament fàcils, seguint el traçat de la Gómez-Xalmet fins al cim de l'agulla.