Turó de la Creu de Gurb

Avui, novament amb els nens eivissencs, hem fet una excursió matinal per pujar un petit cim, el Turó de la Creu de Gurb. Com el seu nom idica, no és més que un petit turó però té un extraordinari panorama sobre la Plana de Vic i les muntanyes veïnes, a més d'una gran visió del Pirineu Oriental.

En el cim hi ha, a més de la gran creu de ferro que li dona nom, les ruïnes d'un antic castell del que no queda gairebé res i una taula d'orientació que ens indica les principals muntanyes que es poden veure des d'aquest cim. Per altra banda, tot i ser un cim de molt poca altitud, apareix en el llistat dels centcims de la FEEC.

Hem arribat de bon matí a Gurb i ens hem trobat amb la petita sorpresa que la carretera d'accés al poble estava tancada. El motiu és que al costat del poble hi ha el Bosc Encantat, un petit bosc on han instal·lat una sèrie d'escultures de fusta que representen diversos animals. A causa de la gran afluència de turistes, especialment famílies amb nens, que volen visitar aquesta atracció turística i per evitar el col·lapse del petit poble, han habilitat un aparcament als afores.

Hem deixat el cotxe a l'aparcament i hem iniciat la caminada. Per un ample camí hem arribat en pocs minuts a Gurb i hem sortit per l'altra banda seguint una pista. Vorejant camps de conreu i passant al costat d'algunes masies, hem voltat la muntanya fins a l'inici d'un corriol que puja per la vessant sud del Turó. 

El corriol puja amb fort pendent i ben aviat hem començat a veure la gran extensió de la Plana de Vic als nostres peus. Al fons es veia també tot el massís del Montseny al final de la plana. Els darrers metres són molt drets i fins i tot amb algun pas de grimpada però sense cap dificultat.

Hem arribat al cim, un petit altiplà ocupa per algunes ruïnes de l'antic castell. Des d'aquí el panorama era molt extens i fins i tot es veien les blanques muntanyes del Pirineu Oriental on destacaven el Puigmal i el Canigó. 

Hem fet unes quantes fotos i hem esmorzat una mica abans d'iniciar el retorn per un petit corriol que baixa per la part oposada al camí de pujada. El primer tram és força dret però aviat el camí es torna més fàcil  i baixa pel bosc amb pendent més suau. Hem passat per una zona de badlands i hem acabat baixant al costat del Torrent del Sitjar.

Quan ens fantava molt poc per arribar a Gurb ens ha sobtat veure molta gent per tot arreu. Aviat hem vist el motiu de tanta afluència: estàvem al Bosc Encantat. Al costat del camí hi ha divereses escultures de fusta que representen animals. 

Deixant enrere les escultures, hem entrat al poble, enllaçant amb el camí d'anada per retornar a l'aparcament, satisfets per aquesta petita excursió sense cap complicació però que ens ha permès gaudir de la natura i dels grans panorames del Turó de la Creu de Gurb.

I aquí teniu un petit vídeo amb escenes d'aquesta activitat:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic de Bastiments, 2023

Balma de Ses Torretes, 2023

Camí dels Enginyers, 2022

---

Cova del Cau de la Guilla

La Cova del Cau de la Guilla és una petita cavitat de fàcil recorregut situada a la zona del Cingles de Bertí, a prop del santuari de Puiggraciós. No és una de les millors cavitats; no es pot dir que sigui maca perquè no té formacions ni grans sales però té cert interès per la seva singularitat. És una llarga esquerda molt estreta amb uns quants colzes, no apta per a persones voluminoses o amb claustrofòbia.

Els nens, ja molt experts en aquest tipus d'activitats, han gaudit del passadís i les gateres i hem completat el recorregut de la llarga galeria sense problemes.

Hem deixat el cotxe poc abans del Santuari de Puiggraciós perquè la carretera que hi porta estava tallada en aquest punt. Hem passat al costat del santuari i hem agafat una pista que baixa per un bosc d'alzines fins al Coll de Can Tripeta. 

Hem seguit la pista, que puja amb alguns trams formigonats a mitja alçada del cingle, fins a un altiplà on hem deixat la pista per agafar el camí del Grau del Traver, senyalitzat com a PR. El camí baixa per un alzinar amb trams empedrats i fent llaçades. 

Després d'una estona de baixada hem agafat un corriol senyalitzat amb fites que ens ha portat directament a l'entrada de la cova. És un camí penjat sobre el cingle però en els trams més vertiginosos hi ha passos equipats: una corda de nusos i un cable d'acer que hem utilitzat con a passamans. 

L'entrada de la cova és una esquerda estreta. Després ja tot són estretors i gateres però hem superat tots els passos sense dificultat, especialment els nens, que han gaudit molt superant les gateres i els passos estrets que calia passar de perfil.

Hem arribat a la sala final, un eixamplament provocat per un antic enfonsament de la cova, amb un amuntegament de blocs. Després de fer les fotos finals hem retornat pel mateix camí fins a la sortida i després, començant pels passos equipats, hem retornat fins al cotxe. 

I aquí teniu el vídeo de la nostra visita al Cau de la Guilla, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova del Petrecó, 2023

Cova del Lladre, 2022

Cova de la Dona Morta, 2022

---

Escletxa del Moro o Cova de Sant Jeroni

L'Escletxa del Moro és un indret singular de Montserat. Es tracta d'una cavitat dintre d'una gran fisura entre roques, al peu de la Paret de l'Aeri. Tot i que és una cavitat relativament petita i sense moltes formacions, la visita a l'Escletxa del Moro és una activitat interessant que combina diverses tècniques: hi ha una canal equipada amb cordes fixes i cables de vida, uns trams d'escalada en roca i un recorregut subterrani. 

La cavitat és coneguda des de fa molts anys i apareix en els catàlegs d'espeleologia com Espeleoíndex i Espeleo World amb el nom de Cova de Sant Jeroni però és molt poc visitada. Hi ha poques referències a Internet; nosaltres hem trobat un track d'en David Bros, un incansable explorador dels racons amagats de Montserrat, que ens ha donat les pistes necessàries per poder arribar al 'Escletxa del Moro.

Hem deixat el cotxe a la sortida del túnel de Sant Jeroni, a prop de Santa Cecília, i hem iniciat l'aproximació grimpant entre blocs per una marcada canal. Aviat hem arribat al primer pas equipat, un curt pendent amb una corda fixa. Després hem trobat altres cordes fixes, fins a cinc trams, però els passos eren fàcils. 

Després d'un curt sector més obert hem trobat un llarg tram equipat amb un cable d'acer. Poc després hem deixat unes grapes i un cable de vida a la dreta. Era l'itinerari d'aproximació a les vies d'escalada de la Paret de l'Aeri.

Hem seguit pujant per la canal, que ja no era rocosa sino més aviat terrosa i molt inestable, fins al peu d'un petit mur que ens barrava el pas, on ens hem equipat per a l'escalada. Des d'aquest punt es veia una baga en un arbre, una instal·lació de ràpel que ens confirmava que estàvem en el bon camí.

Hem superat una curta tirada d'escalada fins a l'arbre. Després, una segona tirada per una placa fisurada que hem superat amb uns passos de ramonage fins a la primera sala de la cavitat. Al davant teníem, ja dintre de la sala, un mur llis amb una corda fixa que no arribava ni a la meitat del mur. Hem escalat la placa, ben llisa i amb pasos de IV+, completant els darrers metres amb l'ajut de la corda fixa.

La sala superior és espectacular però de petites dimensions. Té les parets recobertes per diverses colades i una altura de més de 20 m. 

Després de fer unes quantes fotografies hem iniciat el descens pel mateix camí. Amb tres ràpels hem sortit de l'Escletxa i hem seguit baixant per la canal amb l'ajut de les cordes fixes en els trams equipats.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que avui és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de les Talaies, 2023

Torrent de la Cova P-Petit, 2022

Pou de la  Portella, 2019

---

GR3: Sant Esteve de la Sarga - Barranc dels Horts

Una nova etapa del GR3, arribant a la vall de la Noguera Ribagorçana i deixant definitivament enrere el Montsec. Ha estat una etapa fàcil i curta però molt interessant, amb grans panorames i un bon ambient de muntanya.

Després d'un llarg viatge, hem arribat a Sant Esteve de la Sarga, punt d'inici de l'etapa. Els quilòmetres finals del viatge han estat difícils per a l'autocar, ja que la carretera és molt estreta. Per sort, no hem trobat cap vehicle en sentit contrari; hauria estat complicat creuar-nos amb ell.

Hem esmorzat a peu dret i hem iniciat la caminada per la carretera que porta al Coll de la Fabregada però ben aviat l'hem deixat per agafar una altra carretera, més petita, en direcció a Castellnou de Montsec.  

Aviat hem vist, enlairat sobre un turó, el petit poble de Castellnou. Al darrere hi havia un gran rerefons de muntanyes. Es veia una bona part dels Pirineus, destacant l'Aneto i tot el massís de la Maladeta. 

Seguint la carretera, amb alguna variant, hem arribat al poble. L'hem vorejat per la carretera i hem seguit fins al segon poble del recorregut: La Torre d'Amargós. 

Ens hem aturat a esmorzar al costat del poble, encara més petit que l'anterior, abans de seguir endavant. A la sortida del poble hem deixat la carretera, baixant per un corriol fins travessar un torrent i passar al costat de la Font de les Geixes, una bona surgència amb una bassa d'aigua clara.

Una curta pujada ens ha portat fins a La Clua, un poble més petit encara que els anteriors. Aquí hem agafat novament la carretera per recórrer la part final de l'etapa. Encara hem fet una parell de dreceres abans d'arribar a la carretera principal, la que ve de Sant Esteve de la Sarga per la Fabregada. 

En aquest punt el nostre camí s'uneix amb el GR1 que ve del Pont de Montanyana. L'hem seguit poc més de 2 km fins arribar a una petita explanada al costat de la carretera on ens esperava l'autocar.

Havíem previst acabar l'etapa una mica abans del Pont de Montanyana per equilibrar aquesta etapa amb la posterior,  de manera que aqui hem donat per acabada la caminada i hem pujat a l'autocar per recórrer els 2 km que faltaven per al Pont de Montanyana. 

Avui hem dinat al Restaurant Isidro del Pont de Montanyana, on hem gaudit d'un magnífic menú de cuina casolana on ha destacat l'escudella barrejada de primer plat i les carns a la brasa de segon.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Camí Vell de Montrebei, 2023

Torrent del Bosc, 1996

Montsec d'Ares BTT, 1989

---