Avencs de la Miloquera

Avui hem visitat aquest avenc, situat al costat de la població de Marçà, al Priorat. Havíem programat una sortida de tres dies als Ports i l'activitat principal era la visita i exploració d'un conegut avenc d'aquesta zona. Malauradament, no ha estat possible seguir el programa previst, però no per causes tècniques sinó per un motiu molt més prosaic: ens han denegat el permís.

Per visitar les cavitats del Parc Natural dels Ports s'ha de demanar autorització a l'òrgan de gestió corresponent, però això, que en altres parcs naturals és només un tràmit per evitar la massificació i saber qui accedeix als llocs protegits, aquí és diferent. El motiu de la denegació del permís ha estat simplement que no estem associats a cap club federat. Només els federats poden visitar les cavitats dels Ports i no hi ha lloc per als qui anem per lliure...

L'Avenc de la Miloquera és una cavitat de certa complexitat. És una llarga esquerda oberta en el cim allargat del turó del mateix nom, on hi ha fins a cinc boques que comuniquen amb les diverses sales, galeries i pous, totes connectades entre elles.

Hem entrat a l'avenc pel pou principal, el dels Pastorets, amb un ràpel d'uns 13 metres que baixa per una estreta fissura. Aquest ràpel ens ha deixat en un replà on es bifurquen dos pous. Hem seguit pel pou principal, amb un ràpel molt estret, fins arribar a una instal·lació fixa, un passamans i una corda fixa per on hem baixat fins al punt de màxima profunditat, 78 metres per sota de la més alta de les entrades.

Hi ha una galeria llarga i estreta, la Sala Fonda, on hi ha algunes formacions. Hem explorat la galeria fins a un punt on es fa impenetrable i després hem remuntat fins al primer replà.

Baixant per l'altra branca del pou, hem arribat a l'inici d'una llarga galeria, que hem anat resseguint, superant alguns ressalts, fins al peu d'una altra de les entrades principals: el Pou del Cireret. Aquí estava previst acabar l'exploració d'aquest sector, tornar enrere i sortir per on havíem entrat. Però hem vist que, amb una curta escalada, es podia remuntar el Pou del Cireret i sortir a l'exterior, convertint l'exploració de la cavitat en una interessant travessia subterrània. 

Els escaladors, després de superar el ressalt, hem instal·lat una corda perquè pogués sortir del pou, més fàcilment, la resta del grup. Com que no estava previst fer la travessia, hem hagut de retornar a la boca principal i entrar novament a la cavitat per recuperar el material. 

Ja amb tot el material, hem anat a buscar una altra boca, la que dóna entrada a la Miloquera Petita, un altre sector de la cavitat. Hem baixat al fons i hem fet una curta exploració, però no ens ha semblat gaire interessant i aviat hem iniciat la remuntada per sortir definitivament de la cavitat.

Finalment ens hem desplaçat a Santa Bàrbara, on teníem llogat un apartament perquè demà tenim previst fer activitats als Ports.

I aquí teniu el vídeo de la visita a l'Avenc de la Miloquera, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Escletxes de la Freixeneda, 2023

Avenc de la Febró, 2014

Serra dels Bufadors, 2013

---

Clot del Boixar

El Clot del Boixar és una canal montserratina que està equipada de forma que es pot recórrer tant de pujada com de baixada. Nosaltres hem fet el recorregut de baixada en una curta matinal. El descens té només tres ràpels i uns quants ressalts desgrimpables i és relativament fàcil.

Es tracta de la continuació del descens de la Coma dels Naps, que comença en una zona de grans blocs poc més avall del Pas dels Ferros, just on el torrent és travessat pel Camí del Cabrit.

Hem sortit del Bruc pel camí que porta al Clot del Tambor. Després hem seguit pujant fins a la Cova del Cabrit, on hem agafat el camí del mateix nom, que en pocs minuts ens ha portat al Torrent del Boixar, just a l'inici del descens previst. 

Hi ha grans blocs i l'inici és una mica laberíntic perquè cal buscar els passos que permetin desgrimpar entre el caos. Hem deixat enrere l'amuntegament de blocs i, després d'un tram més obert, hem arribat al primer ràpel, de poc més de 10 metres. Hi ha un passamans i una bona instal·lació, que permeten fer el ràpel amb comoditat. A més, hi ha una corda de nusos que permet remuntar el ressalt o fins i tot baixar-lo sense haver de muntar el ràpel.

Després d'un altre sector obert amb diversos ressalts on hem fet fàcils desgrimpades, hem arribat  al segon ràpel, també ben equipat i dividit en dos sectors. Poc després hem arribat al punt més singular del descens, un gran engorjat poc abans del final. Hi ha un congost amb altes parets que acaba en un ressalt d'uns quinze metres. Es pot sortir per un caminet lateral però hem preferit fer el ràpel per acabar d'una manera més interessant aquest curt descens.

El ràpel baixa entre blocs i acaba al costat de la Cova del Boixar, una bauma força gran que els escaladors han condicionat com a refugi lliure. Aquí acaba el descens del Clot del Boixar i només ens quedava baixar per un bon camí que aviat enllaça amb el camí de pujada.

Hem seguit per aquest camí però més endavant hem fet una petita variant que ens ha porta igualment al punt de partida, a la zona de Mas Grau on hem acabat aquesta curta matinal, satisfets d'haver descobert nous racons de Montserrat.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta matinal barranquista a Montserrat:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Nubiola - Senglar Falsa Foca, 2025

Coma dels Naps, 2013

Coma dels Naps, 2003

---

Matagalls, pel Coll de Bordoriol

Una vegada més, hem vingut al Matagalls. Aquesta vegada hi hem pujat seguint un fàcil itinerari per la vessant nord, sortint del Coll de Bordoriol. És un itinerari alternatiu al més conegut que surt de Sant Marçal però és tan interessant com aquell perquè bona part del recorregut transcorre per les grans fagedes de l'Obaga del Matagalls. 

En aquest itinerari, a més, les fagedes estan acompanyades d'alguns avets realment monumentals, escampats entre els faigs. 

Els darrers dies ha plogut molt i al Montseny ha caigut també alguna nevada. Quan vam programar aquesta sortida, en algun moment vam pensar que potser trobaríem el camí nevat, encara que només fos una enfarinada. Avui hem comprovat que la neu, si és que en algun moment va caure per aquí, ha desaparegut totalment. Només quedaven, en alguns racons ombrívols, restes d'una pedregada que va caure fa un parell de dies.

Hem arribat molt aviat al Coll de Bordoriol, on hi ha un aparcament, i hem iniciat l'ascensió seguint una bona pista. Hem pujat per la fageda, que avui tenia un aspecte hivernal, amb els arbres totalment esfullats, fins que la pista acaba en un petit replà, a sota mateix del Coll Pregon. 

Hem seguit per un corriol amb forta pujada, que en pocs minuts ens ha portat fins al Coll. En aquest ample coll, tapissat d'herba, el nostre camí enllaça amb el que ve de Sant Marçal, la via més popular de pujada al Matagalls.

Una forta pujada per la fageda ens ha portat fins al Collet de l'Home Mort, situat a la carena final del Matagalls. Al fons ja es veia la gran creu del cim i en pocs minuts hi hem arribat.

Des del cim del Matagalls el panorama és molt extens quan, com avui, el dia és clar. Cap al Nord es veia el Pirineu nevat, on destacaven el Puigmal, el Costabona i el Canigó. També es veia el Puigllançada i les diverses serres de l'interior. Per l'altra banda, cap al sud, teníem una bona vista de Montserrat i Sant Llorenç, a més del Tibidabo, tota la Serralada Costera i part de la ciutat de Barcelona.

Hem estat una estona al cim, contemplant el panorama i fent volar el dron per prendre imatges aèries de l'entorn, abans d'iniciar el retorn.

Després hem iniciat el descens pel mateix itinerari de pujada, però quan hem arribat a la pista hem agafat un petit camí, una curta variant que baixa més directament i ens ha permès descobrir una altra zona de la magnífica fageda combinada amb avets que recobreix aquesta part del Montseny. Finalment hem enllaçat amb el camí de pujada i en pocs minuts hem retornat al punt de partida, al Coll de Bordoriol, donant per acabada aquesta senzilla matinal excursionista.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

L'Obaga del Matagalls, 2014

Sant Marçal - Aiguafreda, 2012

Ascensió al Matagalls, 1973

---

Pou de l'Estevet

Ja feia temps que volia venir a explorar el Pou de l'Estevet. És una petita cavitat; tan poca cosa que gairebé no es mereix una visita però, per altra banda, el fet que estigui a Montserrat i que no hagi trobat a Internet referències detallades o ressenyes d'alguna visita recent, m'han despertat la curiositat i he acabat visitant l'avenc.

L'aproximació és una curta passejada des dels afores del Bruc. En poc més de mitja hora he arribat a l'entrada de l'avenc, que no és més que un forat a terra. Hi ha instal·lat un parabolt amb plaqueta i un parell de spits que s'han de muntar. En pocs minuts he muntat la instal·lació i m'he preparat per baixar el ràpel.

La cavitat consta d'un únic pou, molt estret, d'uns 20 metres de fondària. Avui potser no era el millor dia per baixar-hi perquè, després de tants dies de pluja, la cavitat estava molt humida i l'aigua regalimava per les parets. Malgrat aquest petit inconvenient, he iniciat el descens lluitant contra l'estretor del pou.

La primera part m'ha sorprès agradablement perquè les parets del pou estaven recobertes de diverses formacions, encara que l'estretor del pas no permetia fer bones fotos. He baixat fins a un estretament, on ja he desistit de baixar més. Es veia el fons i no em faltava gaire però com que anava sol no m'he volgut arriscar a quedar encallat a la pujada. Finalment he remuntat el pou i he tornat a casa, satisfet per haver visitat finalment aquest petit avenc montserratí.

Avui no hi ha àlbum, perquè he fet molt poques fotos, però sí que tenim un petit vídeo amb un resum d'aquesta breu exploració del Pou de l'Estevet. 

---

TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canal Nubiola i Falsa Foca, 2025

Pou de la Portella, 2024

La Coma dels Naps, 2013

---

GR3: Turbiàs - Anserall

Una nova etapa del GR3, la número 43, per terres de l'Alt Urgell. A poc a poc ens anem acostant al final d'aquest GR, que vam començar a Bellver de Cerdanya i ens ha portat fins aquí en 43 etapes recorrent bona part de Catalunya en un itinerari circular. Ara ens queden únicament tres etapes per tancar el cercle, arribant novament a Bellver, completant aquest Camí de Gran Recorregut, el més llarg de Catalunya.

Tota la setmana ha estat plovent i fins i tot ha nevat per sobre dels 800 metres d'altitud. Avui, però, la previsió del temps era bona i de bon matí ja estàvem al punt de trobada, Anserall, per agafar l'autocar que ens ha fet el transfer fins al punt de partida, a Turbiàs, on vam acabar l'etapa anterior. 

Totes les muntanyes del voltant estaven emblanquinades, ja que ha nevat fins a la matinada, però ja es veia que el gruix de neu no era important en cotes baixes com les que havíem de recórrer.

Hem començat la caminada des de Turbiàs, seguint un bon camí de ferradura que baixa per una roureda. Després d'una bona estona de baixada, hem anat a parar a una carretera. El GR la segueix un curt tram i després agafa una petita pista que travessa el Riu de Castellbò. Aquí hem tingut un problema important. Amb la pluja dels darrers dies el riu baixava crescut i era impossible travessar-lo sense mullar-se els peus. No seria la primera vegada que travessem un riu a gual, però avui teníem una fàcil alternativa: baixant per la carretera hem arribat en pocs minuts a Castellbò, on hem retrobat el GR.

A la sortida del poble hem deixat definitivament la carretera, agafant un corriol en forta pujada. Era també un bon camí, que puja pel bosc fins arribar a un ample coll, on hem enllaçat amb una pista. Des d'aquest punt teníem un gran panorama de muntanyes emblanquinades i hem aprofitat el rerefons nevat per fer la foto de grup. 

Després d'haver superat la pujada més gran de tot el recorregut, hem iniciat una llarga travessia resseguint la base de les muntanyes i superant, un rere l'altre, els lloms que baixen de la carena principal. També hem hagut de travessar un bon grapat de torrents, tots crescuts, saltant sobre les pedres.

A mesura que ens anàvem acostant a la Seu d'Urgell, anàvem veient cada vegada més a prop la impressionant muralla nord del Cadí, tota nevada. En una de les petites collades que hem passat, ens hem aturat per fer una segona foto de grup, amb el rerefons del Cadí.

Finalment, hem arribat a la Collada de la Torre, des d'on hem iniciat la baixada final cap a Anserall. No es veu el poble fins que estem molt a prop però aviat hem vist la carretera d'Andorra i el nucli d'Anserall. Hem recuperat els cotxes i ens hem desplaçat fins a Adrall, on ens esperaven per dinar al restaurant Llar de Foc.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa senderista, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Cantó - Turbiàs, 2025

GR3: Saverneda P. del Cantó, 2025

GR7: Aixirivall La Seu, 2017

---

Torreta de Montsià des de lo Corral Nou

La Torreta de Montsià és el punt més alt de la Serra de Montsià, una petita serra situada a sobre de Sant Carles de la Ràpita. Tot i ser d'altitud modesta, la Torreta és un cim força destacat a causa de la seva situació, aïllada i propera a la costa. Bona prova d'aquesta importància relativa és que la Torreta està inclosa, com a cim essencial, a la llista dels centcims de la FEEC. També està inclosa a la llista dels 100 cims de l'Institut Cartogràfic, a la dels 100 cims més prominents de Catalunya i a la dels 100 cims més aïllats de Catalunya. 

L'itinerari triat no ha estat el més curt ni el més fàcil, ja que hem seguit un llarg recorregut circular en el que ha destacat la cresta que va de la Foradada al cim de la Torreta, una mica complica però molt interessant pel gran panorama i l'entorn. Avui no feia bon un dia. Hi havia núvols i una mica de boira però la previsió era que aniria millorant i així ha estat.

El punt de partida ha estat l'aparcament de Lo Corral Nou, a prop de la població de Freginals. Des d'allà hem agafat un camí que puja pel bosc amb fort pendent. Després d'una bona estona, el camí gira al nord i va vorejant els cingles per sobre fins arribar a la Font d'Andara, des d'on hem pujat directament fins a la carena principal de la Serra de Montsià i al primer cim, el de Matarredona (619 m). 

Aquest cim té la singularitat que el vèrtex geodèsic no està en el cim real. El punt més alt està uns 100 metres més al sud i té una altitud quatre metres superior a la de la ubicació del senyal geodèsic.

Hem seguit endavant, travessant un extens altiplà on hi ha una antiga masia enrunada, el Mas de Matarredona, on hem trobat les marques del GR92. Aquest camí de gran recorregut passava per aquí però fa uns anys es va canviar el traçat i ara queden només algunes marques desdibuixades pel pas del temps.

Seguint l'antic GR, hem arribat a Lo Portell, un petit coll on hi ha un dipòsit d'aigua de prevenció d'incendis. Aquí hem deixat el GR per agafar una petita variant que en pocs minuts ens ha portat fins a La Foradada, un indret singular i molt popular on hi ha una gran finestra panoràmica oberta en el cingle. 

Hem tornat enrere però aviat hem deixat el camí per on havíem vingut per agafar un corriol molt poc marcat que ens ha portat en direcció a la cresta de la Serra del Montsià. A partir d'aquí hem seguit un llarg recorregut de carena, per un corriol poc definit però senyalitzat amb fites.

Ha estat un tram dur perquè la configuració del terreny ens ha obligat a fer moltes pujades i baixades, de vegades una mica indefinides, mentre el nostre objectiu, la Torreta de Montsià, semblava allunyar-se cada vegada més.

Finalment hem arribat al cim de la Torreta de Montsià (763 m). Hem tingut la sort que quan ens anàvem acostant al cim els núvols s'anaven desfent i quan hem arribat a dalt hem pogut gaudir d'un bon sol i d'unes grans vistes. Per una banda es veia una gran extensió de mar i, en primer terme, Sant Carles de la Ràpita, la Punta de la Banya i tot el Delta de l'Ebre. Per l'altra banda es veia en Massís del Port, encara ennuvolat, i la població d'Ulldecona en primer terme.

Hem iniciat el descens, prenent un camí que baixa flanquejant la serra fins al Mas del Comú, una altra masia enrunada, on hem enllaçat amb l'antic traçat del GR92. Hem seguit una estona aquest camí fins que l'hem deixat per anar al Coll de l'Astor. Des del coll, hem baixat per la vall del mateix nom fins arribar al refugi Enric Aiguadé, que estava tancat, i fins a un aparcament on arriba una pista asfaltada.

Però encara no havíem acabat l'excursió. Des d'aquest punt, seguint diverses pistes asfaltades entre camps d'oliveres, hem retornat al punt d'inici. Pel camí hem pogut admirar algunes oliveres centenàries, realment monumentals.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR92: Amposta Ulldecona, 2020

GR92: L'Ametlla Amposta, 2011

Excursió  a la Foradada, 2002

---