Barranco Fondo

En la segona jornada d'aquesta sortida a Guara hem fet el descens del Barranco Fondo, un afluent del Balced que forma un congost excavat en conglomerat. 

La primera part del barranc és seca però cap al final hi ha uns quants gorgs plens, encara que amb molt poca fondària.

Hem sortit del càmping de Rodellar, on hem passat la nit, i hem fet la curta aproximació en cotxe fins a l'inici de la pista del Balced. Allà mateix hem deixat el cotxe i hem agafat un caminet que en pocs minuts ens ha portat a la capçalera del barranc.

El primer ràpel, de 23 metres, comença amb una rampa fàcil i acaba amb un curt tram volat. Després hi ha tres ràpels encadenats que ens deixen en una zona més planera. Hem seguit caminant per la llera fins que el torrent es torna a tancar a la capçalera del cinquè ràpel.

Aquest ràpel és el més estètic del Barranco Fondo; comença per una estreta canal que aviat s'obre formant un mur per on baixem al fons d'una gran sala envoltada d'altes parets. 

A partir d'aquí el barranc és cada vegada més estret, amb les característiques sinuositats dels barrancs de conglomerat, i hem començat a trobar gorgs plens d'aigua. Tot i que els gorgs tenien molt poca fondària, ens han permès refrescar-nos en un dia de molta calor.

Hem fet encara tres ràpels més, encaixonats en el fons del barranc, fins al final del Barranco Fondo, quan desemboca al Balced. Aquest riu portaba força aigua i ens ha permès fer una bona remullada abans d'iniciar el camí de retorn.

Hem remuntat un tram del Balced, gaudint a cada pas de les fresques aigües d'aquest riu, fins al Tranco de las Olas,  on hem agafat el camí de sortida dels Oscuros del Balced. El camí puja pel bosc fins al Collado de Colmenares, on hem agafat la pista del Balced que ens ha portat en una curta baixada fins al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cautiecho Inferior, 2013

Barranco de Alborceral, 2011

Barranco Fondo, 2011

---

Palomeras del Fornocal, Xae i Barrasil

Triple jornada barranquista amb tres recorreguts relativament curts però ben interessants. Avui l'objectiu principal era recórrer algun barranc aquàtic per combatre l'onada de calor que tenim. També volíem evitat les multituds que es concentren a determinats barrancs de Guara en temporada alta. 

Hem descartat el Barranc del Formiga, que era el nostre objectiu inicial, pensant que avui caldria fer cua per baixar-lo. Finalment ens hem decidit pel barranc de Las Palomeras de Fornocal, curt i amb poca aproximació però amb certes garanties de poder-nos remullar.

No ens hem equivocat i hem pogut gaudir d'un descens molt interessant amb poca aigua però suficient per fer bones remullades i gaudir d'un entorn espectacular per les profunditats sinuoses d'aquest barranc excavat en conglomerat.

El punt de partida està en el pont bastit sobre el propi barranc, a la carretera que porta de Colungo a Lecina, poc abans del Puente de las Gragantas. Ens hem equipat i en pocs minuts hem baixat al fons del barranc. Només corria un fil d'aigua però aviat hem vist que els gorgs estaven plens y que podríem gaudir d'un descens refrescant.

El barranc comença amb uns quants ressalts que es desgrimpen sense problemes fins arribar al primer dels quatre ràpels, tots curts i fàcils. Hem baixat el primer ràpel entrant a la zona més fonda de l'engorjat, molt estret i tan profund que en alguns punts la foscor és gairebé total.

Tres ràpels més ens han portat a una galeria estreta per on hem completat el descens caminant i desgrimpant petits ressalts fins arribar al final de Las Palomeras on desemboca en el riu principal d'aquesta vall, el Fornocal.

Al davant mateix de la sortida del barranc comença un corriol que puja fins a la carretera, amb un tram d'escales i un petit tram equipat amb una corda de nusos.

Tal com havíem previst, hem acabat el descens en poc temps, de manera que hem decidit completar la sortida matinal amb un segon barranc, el de Xae, molt proper al punt de la carretera on havíem arribat.

En pocs minuts hem arribat al barranc i hem començat a baixar caminant el primer tram, totalment sec. Poc després hem arribat a la instal·lació del primer dels tres ràpels d'aquest petit barranc. Els dos primers tenen poc pendent i gairebé es podrien desgrimpar i el tercer cau verticalment sobre la llera del Fornocal.

Després hem remuntat el riu fins poc abans del Puente de las Gragantas, on hem agafat un caminet que ens ha portat novament a la carretera per on hem arribat al lloc on havíem deixat el cotxe, donant per acabada la sessió matinal de barranquisme.

I aquí teniu el vídeo amb un resum de les imatges d'quests dos petits descensos:

---

SESIÓ DE TARDA:

Per demà havíem quedat amb uns amics per seguir fent activitats per la zona. Ens hem trobat a Rodellar i, com que era aviat, hem decidit aprofitar la tarda baixant la Garganta de Barrasil, un barranc que no requereix mitjans tècnics i és un dels més aquàtics de Guara.

En realitat, el Barrasil no és més que el tram final de les Gorges Negres, que ja hem fet tres vegades però avui feia tanta calor que ens venia de gust baixar el Barrasil i refrescar-nos amb les aigües del riu Alcanadre.

L'aproximació és llarga, gairebé dues hores, i cal pujar a Rodellar, baixar al Mascún, pujar el Barranco de Andrebot i baixar a la Pardina de San Cristóbal, on comença el Barrasil. El recorregut ha estat dur però al final hem tingut el premi de gaudir d'aquest magnífic descens en solitari amb les últimes llums de la tarda.

El descens acaba al Puente de Pedruel, just al costat del càmping, on ens hem instal·lat per passar la nit.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

TRACKS: PALOMERAS - BARRASIL

---

ENTRADES RELACIONADES:

Barranco de Sarratanás, 2011

Gorgas Negras, 2011

Barranco del Fornocal, 1986

---

Barranc de Basender i Las Escaleretas

En el tercer dia d'estada a la Sierra de Guara hem programat una activitat matinal combinant un barranc relativament curt i fàcil amb un camí equipat, passant per coves amb pintures prehistóriques. 

Hem sortit de Rodellar, on ens hem allotjat aquests dies, i ens hem desplaçat a la població de Lecina on començava la nostra activitat. Abans d'arribar-hi, poc després de passar el Collado de San Caprasio, hem arribat a un punt panoràmic, un dels aparcaments de l'accés al Río Vero, des d'on hi havia un espectacular panorama dels Pirineus ben nevats, des del Monte Perdido fins a l'Aneto. Ens hem aturat a fer unes fotos del gran panorama pirinenc abans de seguir el nostre camí.

Hem arribat a Lecina i hem deixat el cotxe a l'aparcament situat a l'entrada del poble. Després hem iniciat la curta caminada d'aproximació al Barranco de Basender, primer sector del recorregut previst. 

Després d'una curta caminada hem arribat a l'inici de la part tècnica del barranc, on hem trobat la instal·lació del primer ràpel. El Barranco de Basender és relativament curt i fàcil: té uns 8 ràpels perfectament equipats, el més llarg de 14 metres. Normalment està sec i avui només hi havia algun toll amb un dit d'aigua.

Hem baixat el barranc, encaixonat entre parets en un magnífic entorn natural, fins arribar al seu final, quan desemboca en el Río Vero, un altre barranc que coneixem força bé perquè l'hem baixat en diverses ocasions.

Després de recórrer un petit tram per la llera del Vero hem iniciat la segona part de l'itinerari d'avui, remuntant pel Camino de la Escaleretas per retornar a Lecina. És un camí equipat, potser massa equipat, sense gaire dificultat excepte per a persones amb vertígen.  El camí passa per un sistema de baumes que són antics assentaments prehistòrics on es conserven pintures rupestres de gran valor històric.

Hem pujat pel camí, equipat amb esglaons de gusta, grapes d'acer i cables de vida, fins als Abrigos del Gallinero, un sistema de baumes on hem pogut veure algunes de les pintures, protegides amb unes reixes metàl·liques. Després el camí s'enfila pels cingles amb l'ajut dels equipaments, amb alguns passos una mica vertiginosos en un magnífic entorn.

Després de remuntar pels cingles hem arribat a l'altiplà, per on en pocs minuts hem retornat a Lecina. Com que encara era aviat hem anat a visitar, als afores del poble, una alzina milenària que sembla ser que és la que va donar nom al poble. Després hem iniciat el retorn a casa, deixant enrere la Sierra de Guara.

I aquí teniu el vídeo del recorregut del Basender i Las Escaleretas. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cañón del Río Vero, 2013

Barranco de Chimiachas, 2005

Barranco de Basender, 2002

---

Fajas del Mascún

El recorregut de les Fajas del Mascún és un dels itineraris més interessants de la Sierra de Guara. Recorre des de les altures les dues ribes d'aquest barranc i ens ofereix grans vistes del propi barranc, de les muntanyes veïnes i dels Pirineus. 

Hem sortit de Rodellar quan encara era de nit. L'itinerari previst era llarg i en aquesta època de l'any es fa fosc aviat, de manera que hem volgut sortir ben aviat per arribar de dia al final del recorregut. A l'entrada del poble hem agafat un camí senyalitzat com a GR. És el GR1, l'anomenat Sendero Histórico, que va des de Finisterre fins a Empúries travessant tot el nord d'Espanya.

Hem passat per Cheto quan encara era fosc i hem seguit pujant en direcció a les muntanyes que limiten per l'est la vall del Mascún. Aviat ha començat a clarejar i hem pogut veure el fons del barranc amb una infinitat de roques i agulles. També es veia el Cabezo de Guara i cap al nord els cims del Pirineu, dominats pel Monte Perdido, ben nevat.

Després d'un llarg recorregut panoràmic hem arribat a una bircació on hem deixat el GR, que segueix en direcció a Letosa, i hem agafat un camí de baixada en direcció al fons del Mascún, que ja es veia clarament. Hem distingit els salts encadenats de les Cascadas Peña Guara, un dels punts clau del descens esportiu del barranc del Mascún.

Poc després hem passat un curt pas equipat amb una corda de nusos i hem arribat a un dels passos més singulars del recorregut, una llarga feixa penjada a mitja alçada d'un cingle, amb grans parets per sobre i per sota. El pas és realment espectacular però ben fàcil, ja que es passa caminant.

Aviat hem arribat al fons del barranc, a la llera del Mascún, al costat del Saltador de las Lañas. És també un indret molt singular, un petit circ amb una cascada esglaonada per on avui baixava un bon cabal.  Hem travessat el riu amb l'ajut d'unes pedres i hem iniciat la remuntada per l'altra banda. 

Aquí comencen pròpiament les Fajas del Mascún. El camí puja per enllaçar amb un sistema de feixes penjades per on hem anat recorrent el barranc del Mascún des de les altures.  Hem travessat la capçalera del Barranco de Raisin iniciant el segon sector de feixes: les Fajas del Raisin, continuació de les anteriors. 

Després del llarg recorregut de les feixes hem arribat a Otín, un poble abandonat situat en un altiplà sobre el Mascún. El poble està totalment enrunat i només hem vist en peu l'antiga borda on vam dormir una gèlida nit de gener de l'any 1989.

Des d'Otín hem agafat el camí clàssic que uneix aquesta població amb Rodellar. És un camí que coneixem molt bé perquè l'hem recorregut unes quantes vegades en les nostres activitats de barranquisme per la zona. El camí passa per una roureda monumental i baixa pel costat de la Cuca Bellostas i la Ciudadela fins al fons del Mascún. Després segueix per la llera del riu, que travessa diverses vegades, fins a sota mateix de Rodellar. Finalment, una curta pujada ens ha portat fins a aquesta població on hem acabat la nostra ruta. 

I aquí teniu el vídeo del recorregut de les Fajas del Mascún. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Barranco del Mascún, 2008

Barranco de Raisín, 1990

Barranco del Mascún, 1983

---

La Cresta del Balces

Hem vingut novament a la Sierra de Guara per passar tres dies recorrent itineraris d'aquesta zona. Avui hem fet el viatge en cotxe i hem arribat a Guara a migdia. Tot i que teníem poc temps perquè en aquesta època de l'any es fa fosc molt aviat, hem volgut fer una petita excursió per gaudir dels grans panorames de Guara amb la llum de la tarda.

Hem arribat a la pista del Barranco Fondo, que comença al Collado de la Sierra de Rufas. Hem pujat fins a un pàrquing, poc abans del Collado Colmenares, i des d'allà hem començat l'excursió. L'itinerari previst no era més que un curt recorregut per la Cresta del Balces, un itinerari panoràmic que ens ofereix grans vistes del Balces per sobre dels Oscuros i també dels Pirineus.

Hem seguit l'itinerari d'aproximació als Oscuros del Balces, un itinerari que hem recorregut diverses vegades, fins al collet on comença la baixada al riu. Allà hem deixat el camí iniciant el recorregut per la cresta panoràmica. Per terreny pedregós, hem anat guanyant alçada pels cingles. A la dreta, a baix, vèiem el Balces Superior, una llarga vall que també vam recórrer fa uns quants anys. Al davant, pel darrere de les muntanyes més properes, treien el cap els cims nevats dels Pirineus. Entre moltes altres muntanyes destacava la silueta inconfusible del Midi d'Ossau.

La cresta és llarguíssima i arriba fins a l'ermita de Santa Marina però el nostre objectiu d'avui era només una passejada panoràmica per la primera part de les crestes, de manera que aviat hem donat per acabat el recorregut iniciant el retorn.

Hem baixat per unes tarteres fins retrobar la pista i l'hem seguit fins al punt on havíem deixat el cotxe. Després hem seguit fins a Rodellar, on teníem l'allotjament.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cautiecho i Estrechos, 2013

Sierra de Balces, 2000

Oscuros del Balces, 1995

---

Gorgas Negras de l'Alcanadre

El barranc de les Gorgas Negres de l'Alcanadre és un dels més interessants de la Sierra de Guara. És diferent dels altres barrancs importants de la zona perquè no és gaire tècnic (només 5 ràpels sense massa complicació) però molt aquàtic i, especialment, molt llarg. L'aproximació és tota una aventura, ja que cal caminar tres hores per arribar a la capçalera del barranc. El retorn també és llarg perquè quan acabem el barranc al lloc denominat La Pardina de San Cristóbal podem optar per enllaçar un altre barranc, una mica més curt però amb llargs trams de natació, o retornar per un camí que ens ocupa dues hores per retornar a Rodellar.
Ja havíem fet les Gorges Negres i el Barrasil dues vegades. La primera fa 34 anys, sense vestit de neoprè, i la segona l'any 2011, ja amb equipament modern. Avui hem repetit aquesta activitat per gaudir novament de les fresques aigües del riu Alcanadre. Ahir al vespre vam arribar a Rodellar i ens vam instal·lar en un burgalow del càmping. Érem una bona colla, vuit barranquistes, i a les cinc del matí ja estàvem drets preparant el material per al descens de les Gorges Negres.
Hem fet la llarga aproximació fins a l'inici del barranc. Des de Rodellar hem baixat fins al fons del riu, el Mascún, i l'hem seguit, passant per les Fonts del Mascún, fins a trobar el camí del Barranco de Andrebot. Hem pujat aquest barranc per un camí amb fort pendent i hem arribat a la Losa Mora, un monument megalític molt ben conservat. Poc més enllà hem arribat al poble de Nasarre, tot enrunat però amb l'església restaurada. Des de Nasarre es pot baixar pel dret, pel Barranco de las Picarizas, per arribar a l'Alcanadre, però nosaltres hem seguit un camí ben marcat, una "petrolera", que ens ha portat al mateix riu però voltant una mica més. Hem estat tres hores i mitja per arribar al punt on el riu Alcanadre s'engorja i comença pròpiament l'activitat barranquista.
Ens hem equipat i hem iniciat el llarg descens per badines, tobogans i caos de roques. El descens és molt aquàtic i divertit, sense més dificultat que els llargs trams de natació i la llarga durada de l'activitat. Hi ha un total de 5 ràpels però no gaire llargs ni complicats. Havia plogut dies enrere i això feia que l'aigua no tingués la transparència habitual en aquest barranc però els impressionants paratges de les Gorges Negres eren tan espectaculars com sempre.
Amb una colla tan gran com la nostra, la progressió no és tan àgil com amb un grupet petit, de manera que hem invertit 7 hores en el descens del barranc fins arribar a la Pardina de San Cristóbal. Aquí acaba el descens de les Gorges Negres i el retorn es pot fer per les Gorges del Barrasil o pel camí del Collado de San Cristóbal.  Era tard i hem pensat que era més prudent tornar pel camí, per evitar que se'ns fes fosc al barranc. Hem tornat pel caminet i en dues hores hem arribat a Rodellar. 

Aquí tenim el vídeo de les Gorges Negres. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.

---

ÀLBUM - TRACKS:  GORGAS NEGRAS - BARRASIL

---

ENTRADES RELACIONADES:

Fenales - Rodellar, 2014

Gorgas Negras, 2011

Gorgas Negras, 1984

---

Refugio de los Fenales - Rodellar

Refugio de los Fenales - Bara - Nasarre - Losa Mora - Puente de las Cabras - Rodellar

---

La segona etapa de la nostra travessia per la Sierra de Guara ha estat d'aquelles que fan història. Ahir al vespre vam arribar al refugi forestal de Los Fenales, on hem dormit. Tota la nit ha estat plovent; no ha estat una pluja fina sinó un xàfec intens amb estones de pedregada. Quan ens hem llevat al matí, encara fosc, els voltants del refugi estaven emblanquinats per la pedregada i encara plovia. El camí d'avui és llarg, tot i que hi ha diverses variants que permeten allargar-lo o escurçar-lo segons convingui, de manera que es preveia una jornada passada per aigua, tot i que a aquella hora encara no sabíem el que significaria per a nosaltres "passada per aigua". Mentre esmorzàvem ha deixat de ploure, de manera que hem iniciat la caminada amb un cert optimisme. Després de tota una nit plovent, l'aigua corria per tot arreu i tot estava enfangat. Hem començat pujant per la petita vall de Los Fenales fins al lloc anomenat Los Pasos, on hem agafat un camí de baixada en direcció a Bara. Tot ha anat la mar de bé fins que, ja ben a prop de Bara, hem arribat al riu Used, un afluent del riu Alcanadre que el camí travessa a gual. En condicions normals el riu es passa fàcilment caminant sobre les pedres de la llera però avui no eren condicions normals; el riu baixava amb força i era impossible travessar-lo sense mullar-se els peus. Ens hem descalçat i hem passat amb l'aigua a mitja cama fins a l'altra banda. Ens hem tornat a calçar i hem seguit el nostre camí pensant ja en el riu Alcanadre, que calia travessar més endavant, i en el Mascún, que també havíem de travessar per arribar a Rodellar per la ruta prevista. Poc més endavant hem trobat un altre rierol, no tan gran com l'Used però també impossible de travessar sense mullar-se els peus. Novament ens hem descalçat, l'hem travessat i hem seguit el nostre camí amb la mosca sota el nas. Hem arribat a Bara, un poble on a l'hivern no hi viu gairebé ningú, i hem enllaçat amb el GR1 que ens havia de portar a Nasarre. Des de Bara ja es veia i s'escoltava, allà mateix, el riu Alcanadre molt crescut; hem baixat al riu segunit el GR fins al pont... Ja no hi havia pont; una riuada anterior es va emportar la passera de fusta que comunicava les dues ribes del riu. Semblava impossible travessar l'Alcanadre en aquestes circumstàncies i potser ho era, si més no per a persones assenyades. També hem pensat que més endavant havíem de travessar el Mascún, si seguíem la ruta prevista, i no seria gens fàcil. Hem tornat al poble i hem preguntat a un home que hi havia per allà si hi havia algun pont o passera que ens pogués permetre superar el pas. Ens ha dit que l'única manera de passar era "a gual" i ens ha indicat el punt on hi ha menys fondària i la travessia és menys difícil. També ens ha desaconsellat seguir la ruta prevista, que implicava travessar el Mascún abans d'arribar a Rodellar. Hi havia dues opcions: o abandonar la ruta baixant a Nocito per la pista i trucar un cotxe que ens retornés a Castilsabás o bé travessar l'Alcanadre i anar per Nasarre i la Losa Mora fins al Puente de las Cabras, únic pont que permet arribar a Rodellar sense travessar el Mascún a peu. Finalment hem decidit seguir endavant.
La travessia de l'Alcanadre ha estat complicada. Per començar, hem optat per passar amb les botes posades; això ens donava més estabilitat i seguretat per passar caminant per sobre de les pedres, lluitant contra la força del riu. En el punt més fondo l'aigua ens arribava a la cintura; fins i tot en Joan ha perdut peu i s'ha mullat fins al coll. Per sort, l'aigua era freda però no gelada i hem arribat bé a l'altra banda, encara que ben remullats. Ràpidament hem iniciat la pujada cap a Nasarre, un poble abandonat situat més amunt, a l'altiplà. Dintre de l'església, restaurada i en bon estat, a diferència de les cases del poble, hem menjat una mica mentre començava a ploure fort. Hem seguit el nostre camí passant pel dolmen de la Losa Mora. A l'inici del Barranco de Andrebot hem deixat el camí normal que porta a Rodellar travessant el Mascún i hem agafat el camí de la Pardina de San Cristóbal i després una petrolera i diversos camins, marcats amb fites cada vegada més grans i artístiques, fins al Puente de las Cabras. Aquí hem constatat que havia estat un encert evitar el pas del Mascún; el riu baixava molt crescut i travessar-lo hauria estat molt difícil i fins i tot perillos. Després de passar el pont, un caminet ens ha portat ben aviat a Rodellar, final d'etapa. Després de menjar un plat combinat en el bar de la plaça, ens hem instal·lat en un apartament de Casa Javier, on hem posat totes les coses al costat de l'estufa per assecar-les i hem decidit deixar la tercera etapa de la travessia de Guara per a millor ocasió.
Us mostrem aquí el vídeo, cedit per edicions JGB per a tots els seguidors del blog.

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Gorgas Negras Alcanadre, 2011

La Fajas de Otín, 2000

Gorgas Negras Alcanadre,1984

---

Ascensió al Tozal de Guara (2.078m)

Vadiello - Vírgen de Fabana - Gargantas de Fabana - Puerto de Petreñales - Tozal de Guara - Refugio de los Fenales

---

Primera etapa de la nostra travessia per la Sierra de Guara, un dels llocs més interessants del Prepirineu. Aquesta vegada pretenem travessar la serra en tres etapes, des de Vadiello fins a Alquézar, per camins de muntanya. No és la millor època, ja que fa fred i moltes de les instal·lacions que ens podien servir de suport estan tancades perquè estem fora de temporada. A més, la previsió del temps no és gens bona i s'esperen pluges però anem ben equipats i iniciem el camí amb optimisme. Hem dormit al refugi El Pajar del poble de Castilsabás; després d'esmorzar una mica, el propietari del refugi -Ismael- ens ha acompanyat en cotxe fins a Vadiello, punt d'inici de la sortida. No plou però el dia és gris i sembla que en qualsevol moment pot començar la pluja. Travessem el túnel i passem per sobre el mur de la presa per iniciar la pujada per una pista i més endavant per un cimí fins a les runes de l'ermita de la Vírgen de Fabana. El camí s'engorja i puja per la llera d'un torrent, a l'indret conegut com Gargantas de Fabana. No baixa molta aigua però hem d'anar amb compte per no mullar-nos els peus. Entre la boira hem aribat al Puerto de Petreñales, on comença la pujada al cim del Tozal. Hem menjat una mica al costat de la Fuente del Chinebro; després hem travessat el Llano de los Hongos i hem iniciat la pujada final per un caminet ben marcat. Quan faltava poc per arribar al cim s'ha obert el cel uns instants i hem vist un retall de cel blau. Per un moment hem pensat que finalment podríem gaudir del gran panorama que normalment es veu des d'aquest mirador privilegiat. En dies clars es veu gairebé tot el Pirineu, el Moncayo i tota la Depressió de l'Ebre però avui ha estat una il·lusió efímera; en pocs minuts s'ha tapat novament i ja no hem vist més el sol. Hem arribat al cim entre la boira i hem fet quatre fotos abans d'iniciar el descens. En els darrers metres de pujada ja havíem començat a trobar una mica de neu i la baixada era per la vessant nord, de manera que hi havia una bona capa de neu, d'uns 30 cm. Amb l'ajut del GPS, avui especialment útil per orientar-se amb boira i neu, hem iniciat el descens, primer per la carena i després, a partir de la cota 1.926, per un camí que baixa en diagonal i que, sense més problemes que la humitat dels peus, ens ha portat al Refugio de los Fenales on teníem previst passar la nit. Hem recollit lenya per encendre foc, cosa que no ha estat gens fàcil perquè tota la llenya estava molt humida. Finalment hem sopat a la vora del foc en aquest refugi, molt confortable.

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Guara BTT 2007

Canal del Palomo, 1998

Guara BTT 1989

---

VF Peña de San Miguel

Hem vingut a Guara novament, per fer una travessia de tres etapes per aquesta serra prepirinenca. Avui hem fet únicament l'aproximació en cotxe a la zona però hem arribat relativament aviat i hem aprofitat el temps que teníem per fer una passejada que teníem pendent: la pujada a la Peña de San Miguel, un penyal bessó de la Peña de Amán, en el lloc anomenat Salto de Roldán, a la sortida de les Palomeras del Flúmen. És una petita ferrada, o més aviat un camí equipat amb dos petits trams equipats, fàcils però verticals. Uns quants esglaons clavats a la paret i una curta escala ajuden a superar els dos punts més drets de l'ascensió. Plovia una mica però com que l'excursió era curta no ens hem desanimat i hem fet per primera vegada una ferrata amb paraigües. En poc més d'una hora hem fet la pujada i la baixada, des del pàrquing situat en el Collado de San Miguel. Un cop completada la petita excursió hem anat al poble de Castilsabás, on teníem l'allotjament reservat.
Aquí tenim un petit muntatge de diapositives d'aquesta activitat, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Les ferrates de Rodellar, 2011

VF de la Morera de Montsant, 2003

Ferrata de Olvena, 2003

---

Cautiecho inferior i Estrechos del Balces

Hem esmorzat de bon matí a l'alberg Casa Atuel de Bierge i ens hem posat en marxa sense perdre temps, ja que ens esperava una llarga jornada d'activitat barranquista a Guara. Després de tants anys de venir a Guara, gairebé no ens queda cap barranc per fer, si més no dels principals, però avui hem programat un descens inèdit. El Barranco Cautiecho, també anomenat "de las Capillas" no és aquàtic sinó més aviat tècnic i té en el seu recorregut un ràpel que algunes guies cataloguen com dels més bonics de tota la serra. Fins i tot, el descens d'aquest barranc, fins ara ignorat per nosaltres, apareix en el llibre "50 barrancos del Pirineo. Los descensos más bellos". El barranc té dos sectors clarament diferenciats, superior i inferior, i aquest segon és el que té més interès. La nostra proposta era encadenar el descens del Cautiecho amb el recorregut dels Estrechos del Balces, un llarg recorregut pel llit del riu Isuala fins al Puente de Alberuela. Per això hem optat per fer únicament la part inferior del Cautiecho, amb el seu característic ràpel de 40 metres. Hem deixat un cotxe al Puente de Alberuela i l'altre a l'aparcament de Cueva Cabrito. L'aproximació al Cautiecho és llarga, encara que nosaltres hem fet la versió curta. Cal baixar fins al riu Isuala pel mateix camí que vam prendre en la nostra darrera visita a Guara per tornar del barranc Alborceral i despré remuntar uns metres el riu Isuala fins trobar un caminet marcat amb fites que ens porta fins al pont de Cautiecho on hem iniciat el descens. Un curt ràpel des del pont ens ha deixat al llit del barranc. Un parell de ressalts més ens han portat fins al ràppel de 40 metres, d'una verticalitat gairebé absoluta. El ràppel baixa per una canal ombrívola amb verdet, en un ambient màgic. És cert: és un dels ràppels més espectaculars que hem fet a Guara, gairebé del mateix nivell que el de La Cocineta, el de La Portiacha o el del Barranco de Otín. Superat el pas només ens quedaven uns passadissos tortuosos, típics dels barrancs de conglomerat, per arribar al riu Isuala. Hem menjat una mica abans de començar la segona part de la jornada: els Estrechos del Balces, un engorjat quilomètric, sense dificultat tècnica però molt aquàtic, que ja havíem fet fa molts anys. Avui baixava força aigua, més que quan vam remuntar un tram d'aquest riu tornant del barranc de Alborceral, ara fa tres setmanes, de manera que el descens ha estat molt aquàtic. Hi ha tres o quatre sectors força llargs que cal passar nedant i una llarga caminada per dintre de l'aigua però finalment hem arribat al Puente de Alberuela donant per acabada la jornada barranquista.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog. 

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Barranco de Alborceral 2013

Oscuros del Balces i Bco. Fondo 2011

Estrechos del Balces 1986

---

Barranco de Formiga

Hem tornat novament a la Sierra de Guara per recórrer alguns dels seus magnífics barrancs i engorjats. Aquesta vegada les previsions del temps no eren gaire bones i al llarg de la semana hem tingut pluja i fred a Barcelona i rodalies. Semblava que s'acostava l'hivern i que pasar-se el dia en remull pels rius de Guara no era una bona idea. Fins i tot alguns dels companys que havien de venir han desertat a darrera hora, espantats per la previsió de 6 graus de temperatura a primera hora del matí que donaven els diversos serveis meteorològics. De fet, l'objectiu previst inicialment eren les Gorges Negres del riu Alcanadre però, amb bon seny, hem pensat que era millor buscar algun barranc no tan llarg per no patir tant fred. Finalment hem anat al Barranc del Formiga, un recorregut molt interessant que ja havíem fet en dues ocasions anteriors. El Formiga, tot i ser curt, és un mostrari del millor de Guara: aigua permanent, ràpels, cascades, salts, un sifó... A més l'aproximació és curta i el retorn immediat. Hem arribat al Somontano a mig matí i, després d'esmorzar al Bar Jesús de Abiego i de llogar algunes peces de material que ens faltaven, hem anat al Formiga. Des de l'aparcament, una caminada d'uns 40 minuts ens ha portat fins a l'inici del barranc. Per entrar al riu cal resseguir un tram de camí penjat del cingle i equipat amb un cable d'acer i després fer un curt ràpel per arribar al llit del riu. Entre el viatge de cotxe, l'esmorzar, el lloguer de material i l'aproximació, havien passat prou hores perquè l'ambient fos ja una mica càlid quan finalment hem pres contacte amb les aigües del riu Formiga, de manera que, tot i la fredor de l'aigua, hem gaudit d'un bon descens d'aquest barranc. En el temps previst hem completat el descens i hem anat a l'alberg Casa Atuel de Bierge, on ens hem allotjat, ja que demà tenim previstes noves activitats a Guara.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cañón del Formiga 2011

Barranco del Gorgonchón 2011

Cañón del Formiga 1986

---

Cañón del Río Vero

Després d'un bon esmorzar a l'alberg d'Alquézar, hem sortit en taxi cap a l'inici del Cañón del Río Vero, el barranc més popular de la Sierra de Guara. Som una bona colla, set barranquistes en total, alguns dels quals ja hem fet més d'una vegada aquest descens. Avui, potser perquè ja estem fora de temporada, hem tingut el privilegi de fer aquest descens sense trobar absolutament ningú, talment com quan vam fer el nostre primer descens del Vero l'any 1982. Les multituds que recorren aquest riu tan popular a l'estiu han desaparegut i hem pogut gaudir del privilegi de la solitud en un indret tan excepcional com aquest. Feia molt fred a primera hora del matí, de manera que els optimistes que havíem optat per portar únicament el peto del vestit de neoprè ens hem penedit aviat de no portar la jaqueta. Ben aviat hem trobat les primeres sucades obligades i després tots els passos que tan bé coneixem: la Cocineta, la Visera, los Oscuros, els caos... A poc a poc la temperatura ha anat pujant i al cap d'una estona ja gaudíem plenament del contacte amb l'aigua freda. Després del segon caos ens hem aturat a esmorzar, abans de completar la segona part del descens, amb més caos i passos singulars. Hem arribat al Puente de Villacantal, punt final del descens, però encara hem seguit una mica més pel riu fins trobar el camí directe que puja a Alquézar.
As presentem aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Barranco de Chimiachas 2005

Barranco de Básender 2002

Cañón del Río Vero 1982

---

Barranco de Alborceral

Hem tornat a la Sierra de Guara per fer un dels seus magnífics barrancs. El Barranco de Alborceral és un barranc secundari del Balces, que acaba a la zona dels Estrechos del Balces, que ja vam recórrer, com molts altres barrancs i engorjats de la zona, fa molts anys. Hem arribat a migdia a la zona de Guara i hem deixat el cotxe poc abans del km 7 de la carretera de Rodellar. Una curta aproximació ens ha portat a l'inici del barranc, en terreny conglomerat. Al principi el descens és fàcil, amb ràpels curts i no massa complicats, però ben aviat hem trobat un ràpel més llarg, d'uns 15 metres, amb un sector desplomat. Més endavant el barranc s'estreta molt, formant una succesió de passadissos i saletes, amb petits ràpels encaixonats. Al final hi ha el sector més interessant del barranc, els dos ràpels finals amb caiguda als Estrechos del Balces. El primer cau sobre un gorg profund, que es pot evitar per una cornisa (el gorg, no el ràpel). El segon i definitiu ràpel té una sortida una mica més difícil i acaba a l'estret passadís dels Estrechos. Per tornar al cotxe cal remuntar un tram dels Estrechos, passant per la sortida del Barranco de Cueva Cabrito, fins trobar l'inici d'un caminet que en poc menys d'una hora ens retorna al punt de partida.
Després de l'activitat d'avui hem anat a l'Alberg d'Alquézar, molt comfortable, on hem recuperat forces, amb un magnífic sopar, per a les activitats que tenim previstes per a demà.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu AQUÍ el track de l'aproximació i el retorn del barranc. Finalment, aquí teniu la pel·lícula  d'aquest descens, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog.

---

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Barranco Cautiecho 2013

Oscuros i Barran- co Fondo 2011

Portiacha i Cueva Cabrito 2002

---