dimarts, 22 d’agost del 1989

Torrent del Bosc

Torrent del Bosc
El Torrent del Bosc, a la Serra del Montsec, és un descens fàcil i no tècnic però llarg. No hi ha cap ràpel i només cal tenir una certa resistència física i saber nedar. Normalment hi ha aigua en ple estiu i això el fa molt atractiu. El punt de partida està a prop de la carretera que de Tremp porta al Pont de Montanyana. Des de la carretera cal baixar uns 15 minuts, en el lloc anomenat els Trullets.
Hi vam anar des de la nostra base d'operacions de Camarasa i vam portar-hi els nens: la Laia, la Maria gran i en Rafel. Els dos petits tenien només quatre anys però amb l'ajut dels grans van superar  la prova amb bona nota. Portàvem un cordina per si calia assegurar algun pas però només el vam utilitzar per fer un passamans en un petit pas.
El descens, tot i ser fàcil, és entretingut, especialment amb nens, de manera que se'ns va fer molt llarg i vam sortir-ne quan començava a fosquejar. Tot i això, va ser una experiència interessant i els nens van gaudir d'una activitat refrescant i diferent de l'habitual. 


divendres, 11 d’agost del 1989

Ascensió al Tallón (3.144 m)

Des del refugi de Sarradets pugem a la Brecha de Rolando, un dels punts més singulars de tot el Pirineu. Des d'allà fem les tres ascensions fàcils, que ens permeten gaudir d'una magníca jornada de muntanya.
  • Tallón (3.144 m)
  • Gabietu Oriental (3.031 m)
  • Gabietu Occidental (3.034 m)


dijous, 10 d’agost del 1989

Refugi de Serradets

Des de Cauterets pugem per la pista de peatge al coll de Bujaruelo. Des d'allà pugem caminant al refugi de Serradets, on ens allotgem. Demà volem fer l'ascensió al Tallón.


dimecres, 9 d’agost del 1989

Forat de l'Or

Forat de l'Or
Des de Camarasa, on estàvem passant les vacances d'estiu, vam anar al pas de Terradets per fer una petita exploració al Forat de l'Or. Aquesta cova, tot i estar molt accesible, a peu de carretera, té un bon recorregut, amb dificultats imporatants, ja que hi ha diversos sifons i en època de pluges es converteix en usa sorgència per on surt un riu de bon cabal. Nosaltres ens hem acontentat amb una exploració lleugera, només fins al primer sifó, recorrent la galeria principal i algunes ramificacions. Aquesta cova ja la coneixíem des de fa força temps, i fins i tot en una ocasió vaig fer un bivac a la sala d'entrada de la cova peró mai m'havia endinsat en les seves profunditats. La cova té dues entrades; la inferior és la que actua de vegades com a sorgència mentre que la superior és la que ens dóna accés a la galeria principal. Aquesta galeria és recta i té una amplada d'uns quatre metres. Al cap d'uns 50 metres hi ha un estretament però segueix amb certa amplitud. Després de 70 metres es fa encara més ampla i fàcil; normalment baixa un petit riuet que després desapareix per filtració. Finalment, quan hem recorregut gairebé 200 metres des de l'entrada, arribem al sifó, que ens barra el pas. A partir d'aquí ja només es pot fer amb material específic i coneixements tècnics. Sembla ser que en temps de sequera el sifó de vegades està buit i es pot explorar una mica més. Nosaltres vam trobar aquest primer sifó inundat i vam acabar aquí la nostra aventura. 

diumenge, 6 d’agost del 1989

Barranco de Consusa Inferior

Barranco de Consusa Inferior
Un magnífic barranc, força tècnic, que fem des de la base d'Escalona. En total hi ha 17 ràpels, la majoria curts però el més llarg de 30 metres en extraplom. Com és habitual, la guia diu "neopreno indispensable" però en aquell temps encara anàvem a pèl. Tot el barranc té un gran ambient i ens deixa ben satisfets.

dissabte, 5 d’agost del 1989

Cueva del Molino de Aso

Des de la base d'operacions d'Escalona fem una excursió per visitar la Cova del Molino de Aso, hem de fer una petita excursió per arribar-hi però curta. Un cop dintre de la cova, recorrem alguns dels seus passos encara que alguns estan plens d'aigua. Fins i tot corre un riuet per la cova. És una cova fàcil perquè no cal corda ni cap element de seguretat, ja que les galeries són àmplies i no hi ha avencs. També hi ha unes gateres però nosaltres no les explorem.

dijous, 3 d’agost del 1989

Pic Long (3.192 m)

Hem sortit de bon matí del campament que havíem muntat més amunt de l'estany de Cap de Long. Hem iniciat l'ascensió al Pic Long, el cim més important de massís del Néouvielle. L'ascensió comença fàcil però ben aviat arribem al pas clau de l'ascensió que és el que ens porta a una bretxa situada a la cresta entre el Pic Long i el Badet. Ens hem encordat per superar la petita xemeneia que porta a la bretxa. Des de la bretxa la dificultat ja és menor tot i l'aspecte impressionant de la cresta. Primer ens hem acostat al Badet per una cresta trencada però relativament fàcil. Després hem anat al cim principal, el Pic Long. La cresta també sembla molt difícil però seguint les traces i alguna fita hem arribat sense problemes al cim del Pic Long (3.192 m). Ja de baixada, encara ens hem desviat una mica del camí per pujar el Maubic, un cim ben fàcil que no hem volgut deixar escapar ara que el teníem a mà. En total hem fet tres cims de més de 3.000 metres:
  • Maubic (3.058 m)
  • Pic Long (3.192 m)
  • Badet (3.160 m)
Després hem desmuntat el campament i hem baixat a la presa del llac de Cap de Long on teníem el cotxe, satisfets després d'aquest magnífica jornada de muntanya que ens permet conèixer, per primera vegada, el massís de Néouvielle.


dimecres, 2 d’agost del 1989

Acampada a Néouvielle

Des de la base d'operacions d'Escalona passem el túnel de Bielsa i arribem a la presa de Cap de Long. Des de l'aparcament de la presa fem la llarga travessia del llac; un camí que voreja tot el llac amb diverses pujades i baixades, fins arribar a l'entrada de la vall que porta al Pic Long i el Campbieil, entre altres. Pugem una mica per aquesta vall fins trobar un lloc adient per plantar el nostre petit campament amb la tenda d'igloo. Una petita caminada d'aproximació que suposa el nostre primer contacte amb el massís del Néouvielle.