dissabte, 30 de desembre del 2017

Turó de Port Vell (2.489 m) amb esquís

Turó de Port Vell
Una ascensió relativament fàcil, tornant a la Vall de Rialb, que ja vam visitar la setmana passada. Aquesta vegada la sortida se'ns ha complicat una mica per causes diverses però finalment hem fet aquest cim, que no era el que havíem programat però que ens ha ofert una bona jornada d'esquí en un entorn magnífic.
Avui teníem programada una ascensió a la Vall de Ransol i hem entrat a Andorra pel nord però al arribar al Pas de la Casa el cel estava ben tapat i plovia lleugerament. Una mica desconcertats, perquè les previsions indicaven bon temps, hem decidit esmorzar en un bar mentre esperàvem a veure com evolucionava la méteo. Al cap d'una estona ja no plovia i s'han començat a obrir clarianes, de manera que hem seguit el nostre camí cap a Ransol. En arribar a l'inici de la carretera de la Vall de Ransol hem comprovat que les nevades dels dies anteriors l'havien deixat ben blanca, de manera que havíem d'allargar considerablement l'itinerari fent la caretera a peu o intentar-ho amb cadenes. Les nevades dels dies anteriors havien deixat un bon gruix de neu nova i hem pensat que hi havia el risc de perdre molt temps posant les cadenes i després haver de deixar el cotxe a mig camí.
Hem decidit canviar de vall i ens hem dirigit a la Vall de Rialb, on la setmana passada vam fer el Pic de Bessalí amb molt bones condicions i sabíem que la carretera està normalment oberta. Efectivament, tot i que havia caigut mig metre de neu sobre la que hi havia la setmana anterior, la carretera estava oberta i hem arribat, sense problemes però una mica tard, a l'aparcament de la Vall de Rialb.
Hem iniciat la pujada per aquesta vall, molt nevada però amb una neu pesada i humida. Hem arribat, poc després de passar el refugi de Rialb, a la bifurcació dels camins del Port de Siguer i la Portella de Rialb. Aquesta vegada hem agafat el camí de la dreta amb la intenció d'intentar l'ascensió al Pic del Port de Siguer. A mesura que pujàvem en direcció al port hem anat veient perspectives espectaculars del Pic de la Font Blanca. També hem vist el Pic de Bessalí, el que vam pujar la setmana passada. Finalment hem arribat al Port de Siguer, porta de l'Ariège. Al davant teníem l'Estany Blau i el Pic de Thoumasset. Feia un vent gelat i la carena estava molt ventada i amb plaques de gel. Com que no teníem massa clar l'itinerari i, a més, el cim es veia molt lluny, hem valorat que era millor deixar aquest cim per una altra ocasió i atacar el Turó de Port Vell, més proper i una mica més baix.
Hem girat en direcció al Turó però no per la cresta, que estava ben gelada sinó flanquejant per sota fins ben a prop del cim. Els darrers metres, una curta careneta aparentment sense dificultat, tenia també plaques de gel, de manera que hem optat per deixar els esquís i fer el petit tram final amb grampons. Finalment hem arribat al cim del Turó de Port Vell (2.489 m). No és un gran cim però per la seva situació té un extens panorama, especialment sobre el Pic de la Font Blanca i el Thoumasset. Hem fet una panoràmica circular:

Hem baixat fins als esquís i ens els hem calçat per iniciar el descens. La neu estava una mica pesada però hem baixat força bé, tot i que a la part final de la vall, sense gaire pendent, hem hagut de remar una mica. 
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les escenes més interessants d'aquesta ascensió.



ENTRADES RELACIONADES:
Pic de Salt
Pic de Salt
esquís, 2013
Pic de Thoumasset
Thoumasset
esquís, 2013
Pic de Font Blanca
Font Blanca
esquís, 2011

divendres, 29 de desembre del 2017

Castell de l'Eramprunyà i Cova de Bruguers

Avui hem fet una petita excursió amb nens per la zona de Begues, visitant dos punts característics: el Castell de l'Eramprunyà i la Cova de Bruguers. Feia temps que volia repetir aquesta petita excursió, que va ser la primera que vaig fer quan l'any 1966 vaig començar a fer sortides amb el grup excursionista del col·legi.
Hem arribat a l'aparcament situat al costat de l'ermita de Bruguers quan començava a ploure. Per un moment hem pensat que hauríem de suspendre l'excursió però han estat només quatre gotes i ben aviat s'han començat a obrir clarianes, de manera que hem iniciat l'excursió. El camí, marcat com a GR ja que és un tram del GR92, surt al costat de l'ermita i puja entre el bosc. Al cap de poc hem passat al costat d'un curiós arc natural i poc més enllà hem arribat  a la primera cova. Grimpant una mica hem entrat per la boca superior accedint a la sala de la cova, petita però interessant, amb unes curioses formacions de roca vermella. 
Després de fer quatre fotos hem seguit la marxa, encara de pujada, fins arribar a un replà amb grans pins. Aquí els nostre camí es bifurca. A la dreta tenim, elevat, el Castell de l'Eramprunyà; a l'esquerra, el camí que porta a la Cova de Bruguers. Hem deixat el castell per a la tornada, iniciant el camí de la cova; un camí carener que en pocs minuts ens ha portat a l'inici del petit camí equipat que baixa a la cova. Hi ha un cable d'acer per assegurar el pas, que és fàcil però cal anar amb compte portant nens com nosaltres. Hem baixat uns metres i després amb un curt flanquejament hem pujat a la Cova de Bruguers. 
És una cova ben petita, més aviat una petita bauma que una cova, però també té unes curioses formes de roca vermella. El petit espai de la cova estava ple d'objectes de tota mena, com si fossin els característics "exvots". Fins i tot hi havia monedes, deixades per algun excursionista que volia invocar la bona sort a canvi d'uns cèntims.
Després de fer quatre fotos hem tornat enrere pel camí equipat, que de pujada és més fàcil, fins a la carena. Hem tornat al replà amb grans pins i hem agafat l'altre camí, el del castell, marcat coma  GR. En pocs minuts hem arribat al Castell de l'Eramprunyà però no hem pogut entrar-hi perquè hi ha una tanca al voltant de les ruïnes del castell i només es permeten visites guiades. Hem tornat enrere baixant fins al punt de partida, on hem donat per acabada l'excursió. Ha estat curta i fàcil però amb alguns punts d'interès, especialment les dues coves i el camí equipat, que han agradat molt als nens.
Avui no hi ha àlbum de fotos; únicament la foto de portada que correspon a la primera cova. 


ENTRADES RELACIONADES:
L'Eramprunyà
1966
Plana Novella
BTT - 1989
Cova Simanya i
Montcau- 2016

dissabte, 23 de desembre del 2017

Pic de Besalí (2.639 m) amb esquís

Pic de Besalí
Avui hem iniciat la temporada d'esquí de muntanya amb l'acensió al Pic de Besalí, a la vall de Rialb. Aquest cim és com el germà petit del Pic de Font Blanca, que domina aquesta vall andorrana. És un cim modest però ens ha ofert una magnífica ascensió amb un dia claríssim i amb força neu, més de la que esperàvem trobar.
Hem sortit de casa al matí i poc després de les 9 ja estàvem a l'aparcament de l'inici de la Vall de Rialb, a punt per a l'ascensió. Pensàvem que la neu estaria justeta i ens ha sorprès agradablement comprovar que podíem sortir de l'aparcament amb els esquís als peus. Els dos esquiadors i la raquetista hem iniciat la pujada per la Vall de Rialb, per un camí entre el bosc. Aviat hem deixat enrere el bosc, pujant per la suau vall de Rialb, ben nevada. Després de passar al costat del refugi lliure de Rialb hem deixat a la dreta el camí del Port de Siguer, girant a l'esquerra per la vall principal. Hem anat pujant cap a la Portella de Rialb mentre al darrere nostre anava apareixent la silueta del Pic de Thoumasset, per sobre del Port de Siguer.
Sense cap dificultat especial, per suaus pendents, hem arribat a la Portella de Rialb (2.509 m). A l'altra banda hem vist un nou panorama, amb l'estació d'esquí d'Ordino-Arcalís en primer terme. Des del coll es pot pujar directament al cim per la carena però el pas no és gaire esquiable. L'itinerari millor és flanquejant en direcció sud per anar a buscar la pala oest que ens permet arribar al cim amb els esquís als peus. El flanquejament era una mica delicat, ja que la neu estava força gelada però l'hem superat sense problemes i hem completat els darrers metres, amb un gran panorama, fins al cim del Besalí (2.639 m).
Al davant mateix teníem el Pic de la Font Blanca, que per aquesta banda presenta un aspecte impressionant. També teníem una bona vista d'altres muntanyes andorranes i del Thoumasset, que treu el cap des de l'Ariège per sobre del Port de Siguer. Hem fet una panoràmica circular:

Després d'uns minuts de descans hem iniciat el descens, pel mateix camí de pujada. La neu estava força bé en general, excepte un petit tram de neu crosta. Finalment hem arribat, sense descalçar-nos en cap moment els esquís, al punt de partida.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les escenes més interessants d'aquesta ascensió.



ENTRADES RELACIONADES:
Pic de Salt
Pic de Salt
esquís, 2013
Pic de Thoumasset
Thoumasset
esquís, 2013
Pic de Font Blanca
Font Blanca
esquís, 2011

dissabte, 16 de desembre del 2017

La Travessia d'Agulles

Travessia d'Agulles
Avui he fet novament la Travessia d'Agulles, un recorregut amb alguns passos equipats per la part alta de la Regió d'Agulles, a Montserrat. L'objectiu no era pròpiament la travessia sinó que es tractava d'una sortida fotogràfica per completar l'àlbum de ressenyes de Montserrat del blog amb algunes fotografies que em faltaven. També volia fer fotos per completar alguna entrada de blog que tenia la foto de portada repetida. 
He arribat de bon matí a Can Massana però no he deixat el cotxe al pàrquing de pagament sinó a fora, a la carretera, en un petit replà fora de l'asfalt. És un bon començament estalviar-se els 5 euros del pàrquing...
He iniciat la pujada pel camí del Coll de Guirló. Poc abans d'arribar-hi m'he desviat del camí per acostar-me a les ruïnes de Sant Pau Vell i fer alguna foto.  He seguit pel Coll de Guirló i la Portella. Aquí comença la travessia, marcada amb pintura vermella i amb alguns passos esquipats amb cordees fixes. El camí ressegueix la part alta de la Regió d'Agulles passant al peu de les agulles mes característiques. En realitat no he completat la travessia sinó que poc després de passar la Boteruda del Gra he deixat el camí que porta al Portell Estret, punt final de la Travessia d'Agulles, tirat avall per una canal per acostar-me a la zona del Setrill. 
Al llarg de la travessia he fet diverses fotos que em faltaven, enfilant-me per canals montserratines. He fet fotos del Senatxo i la Figuereta, amb la càmera Gopro d'ull de peix. Després he pujat per la canal entre la Bandereta i l'Agulla dels Espeleòlegs per fer la foto de La Palangana. He seguit pel Carbassó, l'Agulla Alta de la Miranda, el Setrill i el Broc del Setrill. En total he aconseguit fer onze ressenyes noves i diverses fotos per millorar algunes entrades antigues del blog que tenien fotos d'arxiu repetides.
Avui l'àlbum de fotos és més de panorames i detalls de les roques que no pas la crònica gràfica de l'excursió. Pel que fa al track, correspon a la Travessia d'Agulles completa i el vam gavar en una ocasió anterior.

ÀLBUM DE FOTOS    -    TRACK

ENTRADES RELACIONADES:
Travessia
d'Agulles - 2014
Travessia
d'Agulles - 2013
Alta de la
Miranda - 1977

dimecres, 6 de desembre del 2017

Cova de les Rondes (segon intent)

Cova de les Rondes
Els seguidors del blog deuen recordar que al febrer de 2016 vam fer una exploració a la Cova de Les Rondes, situada a prop de la població de La Llacuna. En aquella ocasió la intenció era fer el recorregut integral de la cova, entrant per una boca i sortint per l'altra, després d'un recorregut subterrani d'uns 500 metres. Aquell dia, el caràcter laberíntic de la cova i la dificultat per superar alguns pasos molt estrets ens van desanimar i vam acabar fent només un recorregut parcial entrant i sortint per la mateixa boca. Vam arribar fins a un pas tan estret que no el vam poder superar i vam decidir abandonar la idea de fer el recorregut integral.
Els companys no van quedar gaire satisfets per l'activitat perquè la cova era bruta i humida i els passos entre el laberint de blocs no sempre eren fàcils de trobar. A més, els passos estrets i angoixants que vam haver de superar, tant a l'anada com a la tornada, van minar la moral de la tropa fins al punt que a la sortida algú va dir que es vendria tot el material d'espeleologia.
Jo vaig dir que havíem de tornar un altre dia, sense anar tan carregats de material i amb roba més lleugera per superar les estretors subterrànies de la cova però sempre que parlava del tema amb els companys posaven cara de pànic i donaven tota mena d'excuses per evitar repetir la davallada a l'infern de Les Rondes. 
Avui he fet, en solitari, un segon intent a Les Rondes. He arribat de bon matí a l'entrada de la cova i m'he endinsat per l'estreta fisura que dóna entrada al laberint de fisures, blocs, gateres i pous. Poc després de l'entrada hi ha un parell de passos molt estrets. He arribat al pou de 8 metres que cal desgrimpar amb l'ajut d'una corda fixa. Més endavant he arribat al pas més tècnic del recorregut, el ràpel de 10 metres que té l'entrada per un forat molt estret i baixa per una estreta fisura. La corda de nusos que hi havia quan vam venir la darrera vegada ja no hi era. Avui hi havia una corda fixa amb aspecte de nova.
Superat el ràpel, he seguit el recorregut fins arribar al pas estret on vam abandonar en la nostra darrera visita a la cova. Amb menys dificultats de les previstes he superat el pas i he seguit avançant. Més endavant he trobat un pas encara més estret i amb forma de L. He intentat superar el pas però era massa estret, de manera que he decidit deixar-ho córrer i he tornat enrere. Just al peu del ràpel de 10 metres he trobat un grup d'espeleòlegs que venien a fer el recorregut. M'han dit que coneixien la cova i m'han convidat a anar amb ells.
Mentre ells acabaven de fer el ràpel he anat tirant endavant, refent novament el recorregut ja explorat. He arribat al pas en L i aquesta vegada l'he superat després de treure'm el casc, la jaqueta i el material d'escalada que portava penjat i fer un número de contorsionisme de circ. A continuació venia un tram relativament fàcil, de manera que he anat avançat fins que he trobat un pas encara més estret ! He intentat superar-lo però no he pogut i he tornat enrere. He superat novament el pas en L, que de baixada era més fàcil perquè tenia a favor la Llei de la Gravetat. 
He anat reculant fins que, desconcertat, he arribat al peu del ràpel sense trobar el grup d'espeleòlegs. Aleshores he entès que jo havia seguit una galeria secundària que quedava cega en el darrer pas estret. En algun punt del recorregut m'havia desviat del recorregut principal. No hi havia ni rastre del grup d'espeleòlegs i no he volgut tornar enrere per buscar el camí correcte. El laberint m'havia vençut...
He remuntat el ràpel de 10 metres amb l'ajut del material d'escalada que havia portat en previsió i he tornat a sortir a la llum, donant per acabada l'aventura pel laberint subterrani.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques. Tampoc hi ha vídeo perquè anant sol prou feina tenia com per anar filmant però aquí reproduïm el vídeo que vam gravar en la nostra anterior visita a la Cova de Les Rondes. Va ser produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2016
Gorg Blau i
Sa Fosca, 2015
Serra dels
Bufadors, 2013

dissabte, 2 de desembre del 2017

GR7: Fórnols - La Coma

GR7: Fórnols - La Coma
L'etapa d'avui del GR7 ha estat molt singular a causa de la climatologia. Justament ahir, quan la Magda va trucar al Molí de Fórnols, on teníem previst esmorzar, ens van dir que feia molt fred, que havia nevat i que el millor que podíem fer era quedar-nos a casa. Vam consultar les web dels serveis de Trànsit comprovant que la carretera estava oberta i que no calia posar cadenes, de manera que finalment vam decidir mantenir la sortida, tot i les previsibles dificultats.
No ens vam equivocar. La sortida, tot i les austeres condicions climatològiques amb fred intens, fort vent i una bona enfarinada, ha estat un èxit. Fins a La Coma la carretera estava neta però poc després de passar aquesta població, quan pujàvem al Coll de Port, ja hem començat a trobar neu, una enfarinada d'un parell de dits que cobria bona part de la carretera. A poc a poc hem recorregut el trajecte de pujada al port i baixada per la part obaga que dóna a la Vall de la Vansa. Hem passat Tuixent i hem arribat al Molí de Fórnols. Hem esmorzar allà i hem tornat a agafar l'autocar per pujar fins al poble de Fórnols, punt d'inici de l'etapa d'avui.
Fórnols estava ben nevat, tot i que només amb una capa fina, i feia un vent fort i gelat però just quan arribàvem ha sortit el sol, fent pujar la moral de la tropa. Hem inicial el recorregut baixant per un corriol fins al Molí de Fórnols. Hem seguit un camí pel bosc, en lleugera pujada, fins que al cap d'una estona hem vist ben a prop el poble de Tuixent. Poc abans d'arribar-hi, passant un pont, ens hem, aturat a esmorzar a peu dret, ja que tot estava nevat i no podíem seure.
Hem reiniciat la marxa pujant a Tuixent i travessant el poble. Després hem anat a buscar una pista per iniciar la pujada al Coll de Port, punt clau de l'etapa d'avui. Tota la pujada és per un bosc a l'obaga que avui estava tot nevat. Aviat hem deixat la pista per pujar més directament per un corriol que travessa diverses vegades la pista. Finalment hem arribat al Coll de Port (1.700 m).
En el coll el vent era molt fort i fred. Tot i això, encara ens hem entretingut en fer la foto de grup al costat d'un monument a l'isard que es troba allà mateix, en el coll. Ja només quedava la baixada, llarga i per un camí de cabres que creua diverses vegades la carretera tot fent drecera. Finalment hem arribat al fons de la vall, al costat de les Fonts del Cardener i, ja per la carretera, hem completat l'etapa arribant a La Coma. Hem dinat al restaurant de Cal Nin; un menú variat de plats casolans que ens ha deixat ben satisfets. 


ENTRADES RELACIONADES:
Port del Comte
esquís, 2013
Cap del
Verd, 2012
Barranc del Coll
de Port, 2004