La Cueva de Valporquero és una de les cavitats més importants d'Espanya. Està situada a la vessant sud de la Serralada Cantàbrica, a la província de León. Té una part habilitada per a les visites turístiques, amb unes sales i galeries realment espectaculars.
També té un riu subterrani d'uns 3 km de llarg, on també hi ha diverses sales i racons de gran bellesa. El recorregut clàssic és el descens del riu subterrani amb tècniques de barranquisme; és el que s'anomena espéleobarranquisme.
Nosaltres hem fet aquest recorregut però per una variant molt més interessant, entrant per la Sima de las Perlas. Es tracta d'un gran avenc, d'uns 140 metres de fondària, que va a parar a la part central del riu subterrani.
Hem iniciat l'activitat deixant el cotxe en un punt de la carretera de las Hoces de Vegacervera, molt a prop del punt per on havíem de sortir de la cavitat. Des d'allà, un taxi ens ha pujat fins a la Atalaya de Valporquero, un mirador panoràmic situat a sobre mateix d'aquesta població.
Una curta caminada ens ha portat fins a l'entrada de la cavitat, una porta protegida amb una reixa pero sense fixar. Ens hem equipat amb els neoprens i el material de seguretat i hem iniciat el descens.
La primera part és una galeria descendent equipada amb cordes fixes que porta fins a la capçalera del primer ràpel, un impressionant descens d'uns 25 metres volats que baixa al centre d'una sala amb una infinitat de formacions. És la Sala de la Campana, la més espectacular del nostre recorregut.
Hem recorregut alguns racons de la gran sala admirant les seves formacions abans de baixar a una saleta inferior, la Sala del Lago. Com indica el seu nom, hi ha un llac subterrani on alguns han aprofitat per fer la primera remullada del dia.
En un racó de la sala hi ha l'entrada al pou final. És una esquerda molt estreta anomenada Paso del Reloj. Per superar el pas cal una mica d'habilitat, ja que és realment molt estret. Hem baixat el pou amb tres ràpels enllaçats de 25, 25 i 50 metres, que ens han deixat en el riu subterrani.
La segona part de l'activitat és pròpiament barranquista o, més concretament, espéleobarranquisme. Hem anat seguint el riu i baixant els ressalts que anàvem trobant amb petites desgrimpades i curts ràpels, gairebé tots equipats amb passamans i cordes fixes.
Després d'una estona d'espéleobarranquisme, hem arribat a la sala final, la Sala de las Perlas. Allà el riu sembla desaparèixer entre les roques. Hi ha una finestra una mica elevada per on s'ha de sortir. És el Paso de la M.
Hi ha una escala de corda amb travessers de fusta per on hem pujat a la finestra. Després hem fet un ràpel i una segona pujada per una escala i hem acabat baixant en ràpel a la sala final, al lloc anomenat La Covota, on hem sortit a l'exterior.
Havíem acabat el recorregut subterrani però encara ens quedava la part final, dos ràpels de 30 metres pel torrent, al costat de grans cascades. Ha estat un magnífic punt final per a una activitat molt intensa, que ens ha deixat molt satisfets.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.
ENTRADES RELACIONADES:
Gorg Blau - Sa
Fosca, 2022 |
Cueva
Coventosa, 2021 |
Gorg Blau - Sa
Fosca, 2022 |
TOPOGRAFIES:
PARTICIPANTS:
Alícia - Carles - Ernest - Laura - J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada