dissabte, 31 de juliol del 1976

Segona baixada del Refugi Gouter

Desprès d'haver fet ahir la travessia dels 4000 i de dormir al refugi, cal fer novament la baixada del refugi Gouter. Aquesta vegada les condicions són millors; fa sol i desgrimpem sense problemes el mur de l'Aiguille de Gouter. Finalment arribem a l'estació i agafem telefèric, que en pocs minuts ens retorna a Chamonix.


divendres, 30 de juliol del 1976

Travessia dels 4000

De manera improvisada, quan acabem l'aresta dels Còsmics, pensem que podem aprofitar que estem en aquest refugi tan ben situat i fer demà l'ascensió al Mont Blanc des d'aquí. Molt de matinada, abans de les 3, ja sortim del refugi amb els grampons als peus en direcció al punt culminant dels Alps. Després de baixar una mica, iniciem l'ascensió per una pala molt dreta fins arribar al primer cim: el Mont Blanc de Tacul (4.248 m). Baixem una mica i iniciem la pujada següent, la del Mont Maudit. No fem aquest cim, malgrat que el tenim molt a mà, sinó que anem directament al coll que enllaça amb la carena que hem de seguir. La pujada al coll és difícil, amb un pendent de neu i gel molt dret on hem d'utilitzar a fons el piolet i els grampons. Seguim per la carena fins al Coll de la Brenva, ja a 4.500 metres, i finalment arribem al cim del Mont Blanc (4.807 m). Després de les fotos de rigor, que avui fem amb més tranquilitat perquè no fa tant fred com en la darrera ascensió i fa sol, iniciem el descens. Aquest és un camí ja conegut; passem pel tercer quatremil de la jornada, la Dôme de Gouter (4.304 m) i finalment arribem a l'Aiguille de Gouter (3.863 m), on hi ha el refugi i ens quedem a dormir.


dijous, 29 de juliol del 1976

Aresta dels Còsmics

Pugem amb el telefèric de l'Aiguille du Midi i, després d'una aproximació, fem l'Aresta dels Còsmics, una cresta que se supera amb tècnica d'escalada lliure. No té gaire dificultat tècnica però l'ambient i el panorama són magnífics. Arribem a l'Aiguille du Midí (3.842 m) i, refent el camí del matí, baixem al refugi dels Còsmics, on ens quedem a dormir.


dimarts, 27 de juliol del 1976

Baixada de Gouter

Desprès d'haver fet ahir el Mont Blanc i de dormir al refugi Gouter, cal baixar fins al Niu d'Àligues per agafar el telefèric que ens ha de retornar a Chamonix. El descens no és gens fàcil; ha nevat, i amb dos dits de neu una fàcil grimpada pot ser un problema important. A poc a poc i encordats anem baixant sense problemes. En el pas del coulouir hem d'ajudar un italià que està a punt d'estimbar-se. Finalment arribem a l'estació del telefèric, que en pocs minuts ens retorna a Chamonix.


dilluns, 26 de juliol del 1976

Ascensió al Mont Blanc (4.807 m)

Sortim molt de matinada en direcció al cim amb els grampons als peus. L'ascensió és molt clàssica i hi ha molta gent. Quan sortim ja hi ha una llarga fila de llums per la muntanya. Pugem a poc a poc, ja que la jornada és llarga i l'altitud ens dificulta la progressió. Fem una parada al refugi Vallot i coronem el primer cim del dia: la Dôme de Gouter (4.304 m). Seguim per l'aresta de les Bosses amb un fred cada vegada més intens fins que coronem el sostre d'Europa, el Mont Blanc (4.807 m). Fem un parell de fotos i baixem pel mateix camí de pujada fins al refugi Gouter, on ens quedem a passar una segona nit.


diumenge, 25 de juliol del 1976

Aiguille de Gouter (3.863 m)

Iniciem les nostres activitats en aquesta primera expedició als Alps. Pugem amb el telefèric fins al Niu d'Àligues (2.400 m). Des d'aquí emprenem la pujada per un camí ben marcat fins al refugu Tête Rouse. Sense aturar-nos, seguim l'ascensió en direcció a l'Aiguille de Gouter. Ara el camí ja no és tan fàcil; ens encordem i pugem amb certa dificultat fins al cim de l'agulla, on hi ha el refugi de Gouter. Ens instal·lem en el refugi; l'objectiu de demà és de primera categoria: el Mont Blanc.


diumenge, 11 de juliol del 1976

Pollegó Inferior, via Xandri-Casanellas

Xandri-Casanellas
Foto d'arxiu: al cim del Pollegó Inferior. Juny 2014

La Xandri-Casanellas és una via relativament fàcil que puja per una marcada canal que baixa des del cim del Pollegó Inferior fins a la tartera de l'Enforcadura. Tot i que la ressenya que vam utilitzar nosaltres, la de la guia de la Maria Antònia Simó i l'Agustí Jolis, només marca algun pas aïllat de quart, algunes ressenyes modernes marquen fins i tot un petit pas de cinquè grau. Nosaltres la vam fer en quatre tirades encara que, com pasa sovint a les escalades al Pedraforca, les reunions són variables. Érem quatre escalados en dues cordades i vam fer la via sense massa problemes.
L'aproximació ja és llarga perquè, sortint del refugi Lluis Estasen vam fer el camí transversal i després tota la pujada de l'Enforcadura.
Aquesta és la descripció de la via, tal com consta a la ressenya històrica, la que vam fer l'any 1976 després de fer la via:
Aproximació: des de l'Enforcadura pugem caminant per la canal fins que veiem a la nostra esquerra la xemeneia de la via Anglada-Auqué i ens encordem.
1a tirada: Pugem amb facilitat per la canal fins que un mur ens barra el pas. El superem per l'esquerra, amb encastament (un pitó d'assegurança) i seguim fins a esgotar els 40 metres de corda. Muntem la reunió amb dis pitons.
2a tirada: La canal es torna extraplomada davant nostre i ens cal sortir per la paret de la dreta, amb un flanquejament aeri, a on trobem alguns pitons d'assegurança. Després seguim pujant en diagonal a l'esquerra fins a un replà herbós a on muntem reunió amb dos pitons.
3a tirada: seguim amb facilitat per la canal i muntem reunió passant una baga a un bloc de pedra.
4a tirada: seguim per la canal i després sortim per una canal secundària a la dreta, vertical però amb bones preses i amb un tac i un pitó d'assegurança. Acabem a la cresta des d'on, caminant, arribem al cim.

diumenge, 4 de juliol del 1976

Agulla de la Xemeneia, via CADE

Des del refugi d'Ull de Ter, on hem passat la nit, fem l'Agulla de la Xemeneia, via CADE, una via curta però interessant, que puja a una agulla despresa del Gra de Fajol aprofitant una marcada xemeneia. Després completem la jornada amb l'ascensió al Gra de Fajol (2.708 m).