dilluns, 27 de gener del 2020

Duraneu i Tossa del Pas dels Lladres, amb esquís

Pic de Duraneu
La Tossa del Pas dels Lladres és un cim secundari situat a la carena que baixa del Puigmal cap a la Collada de Tosses. La seva ascensió és relativament fàcil des de l'estació d'esquí de Puigmal 2.900, que està tancada des de fa uns anys. L'ascensió es fa íntegrament per les pistes de d'esquí, tot i que l'estació està tancada i, per tant, la neu no està tractada. Hem volgut aprofitar que hi ha molta neu a la Cerdanya per fer aquesta ascensió a un dels pocs cims esquiables que ens queden a la Cerdanya. A més, teníem un intent frustrat perquè l'any 2013 vam intentar fer aquesta ascensió però el mal temps i el vent ens van fer desistir.
Tot i que l'estació està tancada, la carretera d'accés està oberta tot l'any fins al pàrquing inferior, anomenat Cotze, situat a poc més de 1.800 m d'altitud. Hi hem arribat de bon matí i hem iniciat l'ascensió per una àmplia pista oberta pel bosc. Més amunt hem deixat la pista per seguir un remuntador, el telesqui de l'Obac, que ens ha portat fins a la carena que separa aquesta vall de la de Vallcebollera. Seguint la carena a una certa distància hem arribat al Pic de Duraneu (2.539 m).
A dalt del Duraneu, dues gran fites de pedres marquen el punt més alt. Després de fer les fotos de cim hem seguit per la mateixa carena, baixant fins al Pas dels Lladres (2.512 m), el coll que dóna nom al cim principal de l'activitat d'avui. Des del mateix coll surt el telesquí de Montserrat, que porta directament al cim. Tot i que les previsions del temps eren bones, el dia s'havia anat tornant gris i s'ha aixecat un vent molt fort i fred que ens ha fet patir una mica en el tram final de l'ascensió.
Finalment hem arribat a la Tossa del Pas dels Lladres (2.662 m), un cim panoràmic però ocupat per les instal·lacions de l'estació d'esquí que devaluen molt l'ascensió. Es veia el Puigmal ben a prop i tota la Cerdanya. Hem fet una panoràmica circular:

El vent era molt fort, de manera que no ens hem entretingut gens en el cim. Hem tret les pells, hem ajustat les botes i hem iniciat l'esquiada. Es pot baixar per qualsevol de les pistes de l'estació però nosaltres hem preferit baixar esquiant pel mateix itinerari de piujada, que ens ha portat directament al pàrquing de Cotze on havíem iniciat l'ascensió, gaudint d'una magnífica esquiada amb bona neu.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Intent a la 
Tossa, 2013
Puigmal de Llo
esquís, 2004
Ull de Ter -
Planoles, 1973

dissabte, 18 de gener del 2020

GR3: Castellar de n'Hug - Campdevànol

GR3: Castellar de n'Hug - Campdevànol
Una llarga etapa del GR3 que hem recorregut en un dia que ha començat núvol i gris però ha acabat amb un bon sol. Tot i que l'etapa és llarga, no té dificultats especials i recorre camins i pistes sempre ben fressats. Amb aquesta etapa hem deixat enrere el Berguedà i hem entrar en el Ripollès, una nova fita en el nostre camí.
Hem arribat en autocar a Castellar de n'Hug i hem esmorzat a l'Hostal La Muntanya, on ja ens estaven esperant amb els croissants a la taula. Després hem sortit per una pista asfaltada, pujant fins enllaçar amb la carretera del Coll de la Creueta. Hem seguit un petit tram de carretera fins agafar a la dreta la pista que porta a Sant Joan de Cornudell, una ermita romànica situada sobre unes roques, al costat del camí.  Hem pres unes imatges amb el dron abans de continuar el nostre camí.
La pista acaba aquí; hem seguit per un caminet que més endavant es converteix en una pista desdibuixada que passa al costat d'una gran masia per arribar al Collet de Maians, un petit coll situat al costat de la masia del mateix nom. Des d'aquí hem pogut gaudir de grans vistes del Pedraforca. La pista es va fent més gran i passa per algunes masies fins acabar trobant-se amb la carretera que puja de Gombrèn a Montgrony.
Hem arribat al Santuari de Montgrony i hem aprofitat per fer la fotografia de grup però aviat hem vist que aquest és un lloc molt poc acollidor. Uns cartells avisen que està prohibit el pícnic en el recinte del Santuari, de manera que el vell costum dels excursionistes d'aturar-se a menjar l'entrepà al costat d'un punt singular de la seva caminada per la muntanya està aquí molt mal vist.
Hem seguit el nostre camí i aviat hem arribat al Coll de Pardinella (1.228 m), un coll poc marcat però amb un petit bosc de pins, ideal per esmorzar. Hem esmorzat en aquest indret abans de seguir el nostre camí.
Hem baixat per l'altra banda del coll i aviat hem trobar una pista que ens ha portat planejant una bona estona fins que s'ha acabat i hem agafat un caminet per pujar a la Collada de Grats (1.248 m). El camí no travessa el coll sinó que segueix pujant per la dreta per una magnífica fageda. Després, ja per pista, hem arribat a l'ermita de Sant Pere d'Auira, ermita romànica amb un absis molt ben conservat. El camí passa pel costat de l'ermita i després baixa pel bosc fins al Coll de Batalla per on passa una pista molt ample. No hem agafat la pista sinó que l'hem travessat per agafar una altra pista desdibuixada en forta pujada. Aviat, però, hem tornat a baixar seguint un camí carener que ens ha portat fins a l'ermita de Sant Cristòfol, ja a les portes de Campdevànol.
Hem passat sota un arc, travessant una de les edificacions, i ben aviat hem arribat a un carrer asfaltat i a les primeres cases de Campdevànol. Hem baixat per una urbanització fins arribar a un gran pàrquing, al costat de l'estació del tren, on ens esperava l'autocar.
Com és habitual amb aquest grup, hem acabat la jornada amb un bon dinar, avui en el restaurant Cal Carter, abans d'agafar l'autocar novament per retornar a casa.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Graperos productions i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de
l'Arija, 2009
Excursió a
Montgrony, 2005
BTT: La Molina
Campdevànol, 1991

diumenge, 5 de gener del 2020

Bardena Negra: Peña del Fraile

Bardena Negra: Peña del Fraile
En la darrera jornada de la nostra estada a les Bardenas, hem fet una excursió curta perquè ens quedava un llarg camí de tornada a casa i no volíem arribar massa tard. Hem fet una incursió a la Bardena Negra, la part més oriental de les Bardenas, amb una estructura geològica lleugerament diferent i amb més vegetació. L'objectiu era la Peña del Fraile, un cim de poca altitud com tots els de les Bardenes, però que s'eleva a una zona plana i això li dona un extens panorama.
De bon matí hem deixat l'alberg La Alberca i hem fet el curt desplaçament fins al poble de Fustiñana. Poc despés del poble, en el km 22 de la carretera NA-126, hem agafat una pista que ens ha portat fins a un corral situat al peu de la Peña del Fraile. Hem iniciat l'excursió per un camí senyalitzat que travessa un parell de petits barrancs fins arribar a les restes d'una pista gairebé desapareguda que porta a un altiplà situat sota la cara est del Fraile. Des de l'altiplà, per un caminet, hem pujat amb facilitat fins a la cresta del cim, que és allargat. Abans d'anar al cim principal, que quedava a la dreta, ens hem acostat a l'altra punta del cingle per comtemplar el panorama d'aquella part. Després, sense cap dificultat, hem arribat al cim principal de la Peña del Fraile (556 m), on hi ha restes d'antigues fortificacions. Tot i la seva poca altitud, la Peña del Fraile ens ha ofert una gran panoràmica sobre les Bardenas, el Moncayo, la Vall de l'Ebre i els Pirineus, que es veien ben nevats a l'horitzó.
Després d'una bona estona contemplant el panorama i fent fotos, hem iniciat el descens. Podríem haver tornat pel mateix camí però com que l'excursió era curta l'hem completat fen una visita a La Catedral, una curiosa muntanya que és com el Rallón en miniatura, una petita cinglera de parets terroses. Hem baixat per un llom sense camí fins arribar al peu d'aquesta formació i, després de fer algunes fotos, hem agafat un camí planer que, voltant tota la muntanya, enllaça amb el camí de pujada per on hem tornat al punt de partida. Hem donat per acabada la sortida de les Bardenes iniciant el llarg retorn a casa per carretera.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.



ENTRADES RELACIONADES:
Travessia del
Moncayo, 2019
Via ferrada de
Calcena, 2019
Ascensió al
Moncayo, 2012

dissabte, 4 de gener del 2020

Bardenas: La Piskerra, Sanchicorrota i el Rallón

La Piskerra
Avui hem fet una jornada doble per les Bardenas, amb un parell d'itineraris per aquestes terres pujant dos dels cims més característics de la zona, tot i la seva poca altitud: El Cabezo de la Piskerra i el Rallón,  a més del Sanchicorrota, un petit cim que hem fet com a aperitiu del Rallón.
Hem iniciat el nostre camí des de la pista principal de les Bardenas, la que fa la volta al polígon de tir, pujant pel marge dels camps sembrats i vorejant un dels característics barrancs de les Bardenas. Després hem seguit per la plana per sota d'uns lloms fins entrar en una vall estreta encaixonada entre els lloms pelats. La vall queda tancada però abans d'arribar al final l'hem deixat per pujar per unes escales de ciment que porten a una mena de barraca de pedra situada sobre un petit cim. Es tracta d'un antic observatori militar, un punt de guaita des d'on es domina tot el polígon de tir.
Ens hem aturat uns minuts en aquesta talaia i hem fet unes quantes fotos abans de seguir el nostre camí. Hem baixat a una zona plana i hem pujat per un camí una mica penjat per arribar a un extens altiplà situat al peu del Cabezo de la Piskerra. Des d'aquí es veu el Cabezo voltat de cingles però amb una ampla canal entre les dues proes principals per on puja un camí ben marcat que sense cap dificultat ens ha portat al cim del Cabezo de la Piskerra (474 m). Des d'aquest cim, malgrat la seva poca altitud, es veia a l'horitzó el Pirineu Nevat, a més de les grans extensions de la Bardena, més properes.
Podríem haver baixat pel mateix camí de pujada però hem vist un corriol que baixava per la part oposada. L'hem seguit fins arribar  a un petit collet. Aparentment el camí es perdia però per baix semblava que hi havia algunes traces. Hem enviat un explorador, que aviat ha trobat una fita que ha confirmat que era per allà i hem baixat sense dificultat fins als camps de cultiu de la part baixa. Pel camí hem desgrimpat un petit pas amb uns estrats rocosos que servien d'esglaons.
Hem recorregut la base del Cabezo fins enllaçar amb l'itinerari de pujada però no hem baixat per allà sinó que hem seguit per la zona plana fins trobar un altre punt singular, el Paso de los Ciervos, on un corriol baixa pels característics lloms erms fins a la plana inferior des d'on aviat hem arribat al punt de partida donant per acabada la sessió matinal de la jornada excursionista.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió, primera part de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



A la tarda, després de dinar al costat d'una cabana anomenada Corral de Mendigacha, hem iniciat la segona excursió de la jornada, pujant al Rallón. És una excursió curta i fàcil però nosaltres l'hem complementat amb una prèvia, l'ascensió al Sanchicorrota, un cim gairebé insignificant però amb un itinerari de pujada molt interessant, que puja per una cresta estreta amb caiguda a banda i banda. Hem superat el pas arribant al cim del Sanchicorrota (426 m) on hi ha les restes d'antigues construccions.
La baixada per l'altra banda en direcció al Rallón ha estat més difícil que la pujada, ja que no hi havia camí i calia baixar per uns pendents pedregosos i una mica insegurs. Hem arribat als camps que s'estenen per la base del Rallón i hem agafat el camí normal de pujada al Rallón. Hem arribat a l'altiplà superior, només 100 metres per sobre de la plana i, després de visitar un parell de proes, hem arribat al cim principal del Rallón (493 m). El panorama era molt extens, amb una magnífica vista de la Piskerra, tota la plana de les Bardenas i el Pirineu nevat al fons.
La intenció inicial era contemplar la posta de sol des d'aquest magnífic mirador però feia un vent gelat que no convidava a esperar l'hora i mitja que faltava, de manera que hem iniciat el retorn sense esperar la posta de sol. Per la banda oposada a la pujada hem agafat una pista bastant malmesa que ens ha retornat a la plana i en poc temps hem arribat al punt de partida.
Aquí teniu el vídeo del Sanchicorrota i el Rallón, segona part de la jornada excursionista d'avui. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Travessia del
Moncayo, 2019
Puente La Reina
- Estella, 2011
Errozate i
Mendízar, 2011

divendres, 3 de gener del 2020

Bardenas: ruta circular per La Estroza

Bardenas - La Estroza
Avui, en la segona jornada d'estada a les Bardenas, hem fet un itinerari circular per la zona de La Estroza, un dels cims panoràmics de la zona, amb un recorregut variat i singular passant per alguns dels característics barrancs i badlands de la zona. El dia estava núvol i enboirat al matí però s'ha anat aclarint i hem acabat l'excursió amb un sol radiant.
Després d'esmorzar a l'alberg La Alberca d'Arguedas hem fet el curt desplaçament fins al punt de partida, situat ben a prop del Castildetierra, al costat de la pista principal de les Bardenas, la que recorre el perímetre del políogon de tir.
Hem iniciat la caminada per la pista però ben aviat ens hem desviat per entrar en una zona de badland, una terra clivellada per petits barrancs i totalment erma.  Hem travessat aquesta zona, sense camí, buscant els millors passos pel petit laberint fins que hem arribat a una pista que ens ha portat a la Cabaña de Bonete. Més endavant hem deixat la pista per entrar en el Barranco Grande, un dels característics engorjats de les Bardenes, amb parets de fang, i l'hem seguit una estona evitant les zones més enfangades.
Hem deixat el Barranco Grande per entrar en un barranc secundari, estret i recargolat, amb alguns passatges singulars. Hem sortir a una zona de camps i hem arribat a la Cabaña de Codín, on hem esmorzat. Des d'aquí ja es començaven a veure, entre la boira, els cingles terrosos de La Estroza, principal objectiu d'avui. Des d'aquí té un aspecte inexpugnable però per la vessant sudoest hi ha un camí ben marcat i senyalitzat amb fites que porta fins a l'altiplà del cim.
Sense gaire esforç hem superat uns 100 metres de desnivell per arribar al cim de La Punta de La Estroza (461 m). Com passa normalment a les Bardenas, el cim no és més que un extens altiplà ocupat per camps de cultiu on no hi ha cap punt que destaqui sobre els altres. Una senzilla creu de ferro marca el punt clau, a la punta de l'altiplà, considerat com el cim principal. Aquest cim és un bon mirador però avui la boira ens tapava tota la vista.
Hem resseguit tot el cingle per l'altiplà fins arribar a l'inici d'una pista que puja de la plana. Abans de seguir en nostre camí, baixant per la pista, hem volgut anar fins a l'altra punta del cingle per contemplar més cingleres i també els nius de voltor que ocupen els relleixos del cingle, aprofitant que la boira s'anava obrint i començava a lluir el sol. Mentre estàvem fotografiant els voltors hem tingut una visita inesperada: ha aparegut una guineu que se'ns ha acostat ben a prop. L'hem afusellat amb centenars de fotografies abans de continuar el nostre camí.
Hem baixat per la pista veient al davant el Castillo de Peñaflor, situat sobre un estrep rocós però en estat ruïnós. Hem deixat la pista baixant per un bosquet de pins i entrant a la zona coneguda com Vedado de Eguarás, una zona d'especial protecció en el Parc Natural de les Bardenas.
Ens hem desviat una mica del nostre camí per acostar-nos a la Casa de los Guardas, un gran edifici mig enrunat, on hem menjat una mica abans de seguir caminant. Hem seguit per una pista però l'hem deixat per baixar per un petit barranc i després recórrer una zona de badland conegut com a Cuesta de Lucas fins arribar al punt de partida on teníem el cotxe.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
BTT Bardenas
2008
BTT Bardenas II
1996
BTT Bardenas I
1996

dijous, 2 de gener del 2020

Bardenas: Castildetierra i Cabezo de Cortinillas

castildetierra
Ja fa molts anys que tenim la tradició de fer una sortida els dies entre Cap d'Any i Reis per recórrer  passatges relativament llunyans de la nostra geografia. En dues ocasions, l'any 1996 i el 2008, havíem vingut a les Bardenas Reales de Navarra, justament en aquestes dates però en BTT. Aquest any hem volgut tornar a aquest parc natural, de gran singularitat paisatgística, però fent excursions a peu.
Avui hem fet el llarg viatge fins a Arguedas, un poble relativament gran situat a les portes de les Bardenas, que serà la nostra base d'operacions aquest dies. Després de fer el check-in a l'alberg "La Alberca" hem anat en cotxe fins a la zona del Castildetierra per fer la primera de les quatre excursions que tenim programades a les Bardenas.
El Castildetierra és una muntanya singular formada per una columna de terra tova amb una roca al capdamunt  com un barret. És una singularitat geològica que es dóna a molts indrets i és coneguda amb diversos noms, encara que el més popular, utilitzat normalment pels geòlegs, és el francès dames coifées (senyores amb barret). El Castildetierra és la imatge més característica del parc natural de les Bardenas i és el símbol oficial del parc.
Hem deixat el cotxe al peu del Cabezo de las Cortinillas i hem iniciat la caminada anant a buscar un dels característics barrancs de la zona. Aquí la terra és tova i fangosa i les pluges han format per tot arreu petits engorjats amb parets de fang, un paisatge característic de les Bardenas. Hem tingut sort perquè, tot i que hi havia zones inundades, en general la terra estava prou seca per caminar sense enfangar-se. Hem recorregut el barranc admirant les formes singulars modelades per l'erosió fins arribar sota el Castldetierra.
Hem passat al costat d'aquest monument natural, el més fotografiat de les Bardenas, i hem seguit una pista fins arribar a la Balsa de las Cortinas. Hem passat al costat de la bassa i hem tancat el cercle retornant al punt de partida on teníem el cotxe.
Hauríem pogut donar per acabada aquí la jornada però, tot i que començava a fosquejar, hem volgut completar aquesta petita excursió pujant al cim del Cabezo de Cortinillas. És un petit cim que s'enlaira només uns 50 metres sobre la gran plana de les Bardenas però és un bon mirador. Al cim hi ha les ruïnes d'un antic observatori militar i una escala de ciment bastant malmesa ens porta fins al mateix cim. Era gairebé fosc quan hem arribat al cim però encara hem pogut veure les extenses planúries, avui mig tapades per la boira, abans de baixar novament a l'aparcament.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
CSJ: Tudela -
Alfaro, 2015
CSJ: Ribaforada
- Tudela, 2015
CSJ: Gallur -
Ribaforada, 2015

dimecres, 1 de gener del 2020

GR92: Font de Cera - Montcada

GR92: Serra de Marina
Fa uns anys, amb la colla del GR, vam recórrer el GR92, el Camí del Mediterrani, entre Portbou i Ulldecona. És un llarg recorregut que vam fer en 29 etapes, a raó d'una sortida mensual. Però justament quan es va programar l'etapa 17, entre el Coll de Font de Cera i Montacada, el gener de 2010, jo tenia programada una sortida d'esquí de muntanya i no vaig fer l'etapa. Una assignatura pendent que havia d'aprovar tard o d'hora. Avui, aprofitant la jornada singular de Cap d'Any, hem decidit fer aquesta etapa, relativament fàcil i curta, per estirar les cames després de tantes jornades festives.
Sense matinar gaire, hem deixat la moto a Montcada i, amb el cotxe, hem pujat fins a Font de Cera per iniciar l'excursió. Hem començat a caminar per una ampla pista que puja fins a una collada al costat del Turó de Nou Pins. Després, tot planejant per una bona pista, hem arribat a La Conreria.
Hem travessat la carretera i hem seguit per un camí, amb vistes sobre la Cartoixa de Montalegre, fins a un altre petit coll, al costat del Turó de l'Home. Des d'allà ja es veia la següent fita del nostre camí: l'hospital de Can Ruti. El camí baixa fins a la zona de l'hospital però abans d'arribar a l'edifici principal trenca a la dreta pel camí de la Font de l'Amigó i baixa entre algunes masies i hortets fins travessar la carretera de la Vallençana.
Poc després hem arribat al punt més singular de l'etapa: el Monestit de Sant Jeroni de la Murtra, un indret monumental encara que no massa ben conservat. Hem fet algunes fotos abans de seguir el nostre camí, un tram de forta pujada però curt que ens ha portat fins a una altra pista que, passant al costat de l'ermita de Sant Climent, arriba al poblat ibèric del Puig Castellar. Hem passat al costat del poblat, sense pujar al cim, i hem iniciat el tram final del nostre camí que baixa en direcció a Montcada. Hi ha un tram de camí estret i costerut però ben aviat hem arribat al pla i, seguint un passeig al costat del riu Besòs, hem arribat a l'entrada de Montcada on havíem deixat la moto.
Hem anat en moto a recuperar el cotxe al Coll de Font de Cera i hem tornat a casa satisfets d'haver fet aquesta matinal excursionista per la Serra de Marina.


ENTRADES RELACIONADES:
GR92: Montcada
Vallvidrera, 2010
GR92: C. Bordoi
F. de Cera, 2009
BTT Turó de
Nou Pins, 2008