dijous, 26 de juliol del 2012

Cresta de las Espadas

La primera vegada que vaig pujar al Posets, l'any 1977, ja vaig fixar-me en la carena d'aspecte vertiginós que venia del Pico de las Espadas però fins avui no havia tingut l'oportunitat de fer el magnífic recorregut de la Cresta de las Espadas. Ens hem llevat a les 6 i, després d'esmorzar al refugi, ens hem posat en camí. En realitat hem fet una variant d'aquesta cresta, que comença al coll de la Forqueta, ja que teníem interès en fer la Tuca del Forao de la Neu, un cim d'aspecte arrodonit però de més de 3000 metres. Hem pujat seguint la variant del GR11 que porta al coll de la Forqueta fins a l'Ibon de Llardaneta, on hem deixat el GR per pujar muntanya amunt fins al cim de la Tuca del Forao de la Neu (3.080 m). Des d'aquí teníem una bona vista de tota la cresta que havíem de recórrer i del Posets alçant-se al final d'aquesta cresta. Després de fer algunes fotos hem baixat per la mateixa vessant de pujada per enllaçar amb un corriol que ens ha portat fins a un coll en plena cresta a 3.097 metres, a sota mateix del Pavots. En pocs minuts hem arribat al cim del Pavots (3.121 m). Des d'aquí la vista era impressionant, especialment de la cresta i dels propers pics d'Eriste. La intenció inicial era retrocedir encara més per fer el Diente Royo, un cim secundari en plena cresta en direcció al coll de la Forqueta, però la previsió era de mal temps a partir del migdia i ens quedava encara molta cresta, de manera que hem decidit agafar la direcció del Posets sense perdre temps reculant per la cresta. Hem tornat al coll de 3.097 m i hem iniciat la grimpada de la cresta. Portàvem corda i una mica de material de escalada però no l'hem hagut d'utilitzar perquè la cresta, tot i tenir trams vertiginosos, no té dificultat tècnica important. La cresta, amb trams de caminar i trams d'agafar-se amb les mans, ens ha portat fins al tercer cim, Las Espadas (3.332 m), principal objectiu de la jornada. Aquest cim ens ha ofert noves perspectives en direcció a la carena fronterera. Hem fet les característiques fotos de cim i una panoràmica circular abans de seguir per la cresta en direcció al Posets. Segons les ressenyes, aquí hi havia les dificultats més importants de tota la cresta: una desgrimpada delicada, el pas del funambulista i un muret que alguna guia gradua com de tercer grau d'escalada. La desgrimpada no ha estat massa difícil, els funambulistes han travessat el pas sense perdre l'equilibri i el muret era realment fàcil. Hem arribat al següent cim, la Tuca de Llardaneta (3.311 m) on hem fet quatre fotos més abans de seguir, ja fàcilment, fins a la Tuqueta Roya (3.273 m). Hem baixat fins al coll Jean Arlaud i hem agafat un caminet en forta pujada que ens ha portat fins al Posets (3.375 m). Des d'aquest cim, el segon més alt dels Pirineus, es veu un panorama molt extens però avui la calitja i l'ambient poc lluminós a causa dels núvols que, a poc a poc, anaven cobrint el cel, no ens han permès gaudir a fons de l'espectacle. No hem fet panoràmica circular perquè ja la vam fer quan vam pujar al Posets el juliol de l'any passat. Hem menjat una mica abans d'iniciar el descens al refugi. De baixada, però, hem pogut veure la silueta impressionant del Diente de Llardana i hem decidit arrodonir la jornada amb una nova ascensió -la setena- a un tresmil. La pujada al Diente és més fàcil del que sembla, tot i que cal anar amb compte. Un prat de flors de neu a mitja muntanya dóna més ambient a l'ascensió, que hem completat en pocs minuts arribant al cim del Diente de Llardana (3.094 m). Aquí tampoc hem fet panoràmica circular perquè ja la teníem de l'any passat, amb una magnífica vista de tot el recorregut que hem fet avui. Amb el setè tresmil ens hem donat per satisfets i hem baixat per la Ruta Real fins al refugi. Poc abans d'arribar-hi, un xàfec ens ha remullat una mica però hem aconseguit arribar al refugi sense mullar-nos gaire i hem esperat uns minuts que passés la tempesta abans d'iniciar la baixada, ja amb sol, fins al Puente de Espigantosa on teníem el cotxe.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog.



Finalment us oferim les dues panoràmiques circulars:

Pavots, 3.121 m

Espadas, 3.332 m


dimecres, 25 de juliol del 2012

Refugi Àngel Orús

Foto d'arxiu: Refugi Ángel Orús, juliol 2011

Hem pujat novament al refugi del Forcau (Ángel Orús) per anar demà a la Cresta de las Espadas. Hem sortit de casa a mig matí i poc més tard de les 5 de la tarda hem deixat el cotxe al Puente de la Espigantosa i hem iniciat la pujada al refugi. El camí supera un fort desnivell (uns 600 metres) amb molta pujada però no és gaire llarg, de manera que hem arribat aviat al refugi. Avui, en contra del que pensàvem que seria en ple estiu, el refugi estava mig buit. Ens hem instal·lat en un dormitori comunitari, el mateix que en la nostra darrera visita a aquest refugi i hem sopat de carmanyola abans d'anar a dormir ben aviat. 


diumenge, 22 de juliol del 2012

TMB, etapa 10: Ref. Elisabetta - Courmayeur

Tour del Mont Blanc
Refugi Elisabetta Soldini - Arp-Vielle superior - Col Chécroult - Plan Chécroult - Dolonne - Courmayeur

Horari oficial: 5 h - Acumulat: 62 h 20 min.
Desnivell positiu: 455 m - Acumulat: 9.982 m
Desnivell negatiu: 1.427 m - Acumulat: 9.982 m

Amb aquesta etapa tanquem el cercle del Tour del Mont Blanc després de 10 etapes. Avui només queda baixar a Courmayeur des d'aquest refugi; hi ha una pista que baixa directament per la vall peró el traçat del Tour ens porta per un camí en balcó amb grans vistes del Mont Blanc i moltes més muntanyes. Això implica fer una bona pujada de més de 400 metres de desnivell però aquest petit esforç val la pena perquè des del camí tindrem una visió impressionant del massís amb els seus cims i geleres. Hem baixat per la pista fins al lac Combal; poc abans d'arribar al pont que tanca el gran altiplà de Combal agafem un caminet amb forta pujada que ens porta a unes bordes abandonades i segueix pujant abalconat sobre la vall. Al davant se'ns ha obert una visió impressionant del Mont Blanc que ens ha acompanyat durant bona part de l'etapa. Després d'una bona estona de balcó panoràmic hem arribat a les primeres instal·lacions de l'estació d'esquí i hem iniciat una forta baixada que ens ha portat fins a Dolonne i immediatament a Courmayeur. Després de dinar una mica i menjar un gelat a la magnífica gelateria del poble, hem agafat l'autobús que, a través del Túnel del Mont Blanc, ens ha portat de tornada a Chamonix on hem recuperat el cotxe per tornar a casa.


dissabte, 21 de juliol del 2012

TMB, etapa 9: Bonhomme - Ref. Elisabetta

Tour del Mont Blanc
Col de la Croix de Bonhomme - Col de Fours - Ville des Glaciers - Mottets - Col de la Seigne - Refugi Elisabetta Soldini

Horari oficial: 6 h 10 min. - Acumulat: 57 h 20 min.
Desnivell positiu: 1.119 m - Acumulat: 9.527 m
Desnivell negatiu: 1.357 m - Acumulat: 8.555 m

El dia s'ha aixecat emboirat i plujós. Nosaltres teníem previst fer la variant del Col de Fours, més elegant i muntanyenca que la normal que passa pel poblet de Chapieux. La guia avisa que és un camí perdedor, especialment amb boira, i ahir la guarda del refugi ens va dir el mateix; fins i tot em va preguntar sin portava brúixola perquè en el Col de Fours era fàcil desorientar-se. Hem dubtat una mica perquè la boira ho tapava tot però finalment hem decidit agafar el camí del Col de Fours amb la confiança que ens donava portar el GPS. La realitat ha estat més fàcil del que pensàvem; tapats amb la capelina hem arribat sense cap problema al Col de Fours (2.665 m) i hem agafat el camí de baixada cap a la Ville des Glaciers, força marcat. La pluja ha anat minvant i a mesura que baixàvem la boira s'obria i en alguns moments vèiem finestres de cel blau. Hem arribat a la Ville des Glaciers i hem iniciat la pujada cap al Coll de la Seigne per un camí molt ben traçat. Hem arribat al coll (2.516 m) i hem entrat a la vall italiana d'Aosta. Una plàcida baixada ens ha portat al refugi Elisabetta Soldini, on ens hem instal·lat. Com que era l'hora de dinar, encara hem estat a temps de menjar una lassanya al forn. El refugi és molt poc comfortable, especialment els dormitoris on s'aprofita l'espai fins al límit de l'amuntegament. El sopar normalet i l'esmorzar molt pobre. La part positiva és la vista impressionant de l'agulla de Tré-la-Tête i l'Agulla des Glaciers amb els seus glaciars a sobre mateix del refugi.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog.


divendres, 20 de juliol del 2012

TMB, etapa 8: Contamines-Croix Bonhomme

Tour del Mont Blanc
Contamines-Montjoie - Notre Dame de la Gorge - Nant Borrant - La Balme - Plan de les Dames - Col du Bonhomme - Col de la Croix de Bonhomme

Horari oficial: 5 h 25 min. - Acumulat: 51 h 10 min.
Desnivell positiu: 1.333 m - Acumulat: 8.408 m
Desnivell negatiu: 50 m - Acumulat: 7.198 m

Des del poble de Contamines-Montjoie, el camí ressegueix l'àmplia vall entre boscos fins al santuari de Notre Dame de la Gorge. La vall va tancant-se mentre el bosc desapareix i el paisatge s'omple de prats alpins. Hem arribat a un petit refugi anomenat La Balme on ens hem aturat uns minuts abans d'iniciar la part més costeruda de l'etapa. El camí s'enfila per un llom guanyany alçada molt ràpidament fins arribar a l'indret anomenat Plan des Dames on hi ha una gran pila de pedres deixades pels caminadors del TMB. Segons la llegenda, aquí van morir dues dones que estan enterrades sota la pila de pedres i posar-hi més pedres dóna bona sort. Des d'aqui, el primer coll està ja a la vista; en poc menys d'una hora hem arribat al Col du Bonhomme (2.329 m) i hem menjat una mica abans de seguir, ja sense tanta pujada, en direcció al segon i definitiu coll de la jornada. En poc més de mitja hora hem arribat al Col de la Croix de Bonhomme (2.483 m). Des d'aquí ja es veia a pocs metres el refugi del mateix nom, on ens hem allotjat. Després del sopar, on no ha faltat la taula de formatges, els guardes del refugi ens han fet un recital de cançons tradicionals, amb acompanyament de guitarra i trompeta i hem anat a dormir mentre a fora començava a ploure.


dijous, 19 de juliol del 2012

TMB, etapa 7: Les Houches - Contamines

Tour del Mont Blanc
Les Houches - col de Voza - Bionnassay - Champel - Tresse - Contamines-Montjoie

Horari oficial: 5 h 35 min. - Acumulat: 45 h 45 min.
Desnivell positiu: 695 m - Acumulat: 7.075 m
Desnivell negatiu: 553 m - Acumulat: 7.148 m

Etapa de transició, relativament curta i fàcil, que deixa enrere la vall de Chamonix superant el Col de Voza. Des de Les Houches, un caminet s'enfila entre prats i casetes disperses fins enllaçar amb una pista que puja molt dreta fins arribar al Coll de Voza passant per diverses instal·lacions d'esquí. Aquí hi ha una estació del cremallera del Mont Blanc que puja al Nid d'Aigle, punt de partida de la via normal del Mont Blanc. El dia estava una mica tapat però hem pogut veure el refugi de Gouter, sobre l'agulla del mateix nom, penjat sobre l'abisme. Des del Coll de Voza, el TMB baixa per la vall de Montjoie, passant per diversos poblets fins arribar a Contamines-Montjoie, un poble molt turístic on hem passat la nit, allotjats a l'hotel Le Christiania


dimecres, 18 de juliol del 2012

TMB, etapa 6: La Flégère - Les Houches

Tour del Mont Blanc
La Flégère - Planpraz - Brévent - Bel-Lachat - Les Houches

Horari oficial: 6 h 40 min. - Acumulat: 40 h 10 min.
Desnivell positiu: 648 m - Acumulat: 6.380 m
Desnivell negatiu: 1.517 m - Acumulat: 6.595 m

Ahir al matí vam sortir en cotxe de casa en direcció a Chamonix. Es tracta de completar el Tour del Mont Blanc, un camí de gran recorregut que dóna la volta al Massís del Mont Blanc per camins de muntanya. Fa dos anys vam fer la meitat, cinc etapes, d'aquest magnífic camí des de Courmayeur fins a La Flégère i ara volem completar la volta amb les cinc etapes restants per retornar a Courmayeur. A les 17'30 sortia el darrer telefèric per pujar a La Flégère però molt abans ja estàvem embarcats a les cabines que, subjectades per un cable d'acer, s'enfilen fins al nostre punt de partida. Vam allotjar-nos en el refugi de la Flégère, vell i atrotinat però amb un panorama extraordinari del Mont Blanc i totes les muntanyes del Massís. El sopar va ser molt bo, amb ensalada de pasta, tartiflette (patates gratinades amb cansalada i formatge reblochon), taula de formatges i mouse de xocolata.
De bon matí, després d'esmorzar en el refugi, gaudint especialment dels croissants acabats de fer, hem sortit en direcció al Brévent. El camí, com sempre molt ben marcat, va abalconat sense gaire desnivell fins a Planpraz, estació final d'un altre telefèric, i puja molt pendent fins al Col du Brévent (2.368 m). Després hem completat la pujada fins al cim del Brévent (2.525 m), el millor mirador del Mont Blanc, que seria un magnífic cim si no fos que hi ha un telefèric que arriba fins a dalt de tot omplint-ho tot de turistes. Malgrat tot, hem fet una panoràmica circular i hem gaudit una estona del gran panorama d'aquest mirador privilegiat. La segona part de l'etapa, ja de baixada, ens ha portat fins al poble de Les Houches, passant pel refugi de Bel-Lachat. Ens hem allotjat a l'hotel Le Pèle, on hem gaudit d'una fondue savoyarde, ideal per recuperar forces després de la llarga caminada.
Aquí teniu la panoràmica del Brévent:




diumenge, 15 de juliol del 2012

Pics de Clarabide i Gías

Hem sortit del refugi d'Estós amb la intenció de pujar els pics de Clarabide i de Gias, uns tresmils relativament fàcils però amb grans panoràmiques i un gran ambient pirenenc que ja havíem fet l'agost de 1992. Des del refugi, un caminet poc marcat però evident s'enfila per la vall de Gías superant amb rapidesa un fort desnivell. Aviat hem vist a sobre mateix els pics del Seil dera Baquo i poc després el Gourgs Blancs i el pic Jean Arlaud. Al costat de l'Ibon de Gías hem esmorzat una mica abans de la pujada final al Puerto de Gías. Des d'aquí, teníem a l'abast de la mà tots els cims que volíem fer. Hem començat pel Clarabide Oriental (3.012 m), que es caracteritza pel seu color blanc, que contrasta amb el to vermell dels altres clarabides. Des del cim el panorama era espectacular, dominat per una banda pel Posets i per l'altra banda pel Gourgs Blancs, el Seil dera Baquo i molts altres cims. Hem fet una panoràmica circular i hem seguit la petita carena en direcció al segon cim de la jornada, el Clarabide Central (3.020 m), el principal i més alt dels pics de Clarabide, marcat amb una gran fita. Una cresta una mica més difícil que l'anterior ens ha portat al tercer cim, el Clarabide Occidental (3.008 m). Hem retornat pel mateix camí fins al cim central i hem anat a fer el darrer dels cims de la jornada, el Pico de Gías (3.011 m), amb una petita grimpada final. Hem fet una nova panoràmica circular i hem iniciat el retorn a casa per la vall de Gías i el refugi, satisfets per la collita de tresmils de la jornada, tot i que dos dels tresmils són cims secundaris.
Podeu veure l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí la pel·lícula de la jornada, cedida per Mountain Films per als seguidors del blog.



I finalment us oferim aquí les dues panoràmiques circulars:

Clarabide Oriental 3.012 m

Gías, 3.011 m


dissabte, 14 de juliol del 2012

Refugi d'Estós

Una vegada més, hem pujat al refugi d'Estós amb la intenció de fer algunes ascensions per aquesta vall. Hem sortit de casa al matí, no massa aviat, i després de dinar en una petita àrea de picnic de la carretera hem iniciat l'aproximació al refugi. El camí és molt agradable i, encara que supera un desnivell d'uns 600 metres, es fa amb comoditat. A poc a poc, es va obrint davant nostre un panorama de muntanyes. No s'arriba a veure el Posets però sí el Perdiguero i els pics del Seil dera Baquo amb la seva cresta, que ens porta grans records. Finalment hem arribat al refugi i ens hi hem instal·lat. Com és habitual en les nits de refugi, hem sopat aviat i hem anat a dormir tot seguit. Demà hem de ser matiners.


dissabte, 7 de juliol del 2012

GR83: Ascensió al Canigó (2.785 m)

Canigó, GR83
Etapa final del GR83 que ens ha portat en onze etapes des de la platja del Callao, a Mataró, fins al cim del Canigó. Ahir a la tarda vam anar arribant els 39 membres de l'expedició al refugi de Mariailles. Vam sopar (els que van poder arribar a l'hora de sopar de França) i vam dormir al refugi. Poc abans de les 7 del matí, després d'esmorzar al refugi, ens hem posat en marxa en direcció al cim. El Canigó és un dels cims més populars i per això hem anat trobant gent pel camí. A la cabana d'Aragó, mig enrunada, ens hem aturat a menjar una mica; després hem seguit pel camí, molt ben traçat, en direcció al Canigó. Al peu de la xemeneia, el pas clau de l'ascensió, ens hem aturat novament per menjar alguna cosa, abrigar-nos i reagrupar-nos una mica. La pujada per la xemeneia és fàcil, encara que per als que no estan acostumats a aquestes grimpades és tot un repte. A poc a poc hem anat pujant tots fins arribar al cim. Només dos dels 39 caminadors han preferit mirar-s'ho des de baix. Al cim, gran celebració per l'èxit global del GR83 que ara completàvem, brindis amb cava i gran panoràmica. Després de fer les fotos de rigor hem iniciat el descens per la xemeneia, que era força complicat. En Joan ha desplegat la corda i hem instal·lat un passamans per fer més segura la baixada. Un cop en el camí hem seguit baixant, ja fàcilment, fins que la vanguardia de l'expedició ha agafat una drecera que acabava en un pedregar i ens ha complicat força el descens. Finalment hem retrobat el camí i hem baixat fins al refugi, on ens esperava un plat d'espaguetis a la carbonara. Després del comiat hem baixat la mitja horeta que faltava fins a l'aparcament.
Aquí podeu veure la pel·lícula, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:



També tenim aquí la panoràmica circular del cim: