dimarts, 21 de febrer del 2023

Excursió a Montgarri

Montgarri
Fàcil excursió des del pla de Beret fins al Santuari de Montgarri, una passejada clàssica pels camins de la Vall d'Aran.  Des del Pla de Beret hi ha dos camins que porten a Montgarri. El primer baixa per una bona pista que segueix la ribera esquerra de la Noguera Pallaresa; el segon puja per l'altra riba i és un camí marcat com a PR que ressegueix el bosc fins que desemboca en una altra pista que porta al Pla de Beret.
Nosaltres hem fet un itinerari circular, baixant per la pista i pujant pel camí, un magnífic itinerari que ens ha fet recórrer l'alta vall de la Noguera Pallaresa.
Hem deixat el cotxe al Pla de Beret i hem iniciat la caminada per l'àmplia pista que baixa per la riba esquerra. Hi havia força neu però estava prou compactada per poder baixar caminant sense esquís ni raquetes. La pista baixa suaument fins a un eixamplament de la vall on aviat hem vist el campanar de l'església de Montgarri.
Hem arribat a Montgarri i hem fet una curta visita a l'església, que estava oberta. També hem entrat al refugi, situat en un gran edifici. Hem recordat que la darrera vegada que vam estar a Montgarri aquest edifici estava mig enrunat, amb la teulada enfonsada.
Hem menjat una mica abans d'iniciar el camí de retorn. Hem agafat un petit camí a l'altra banda del riu, senyalitzat amb marques de pintura groga. També hi havia força neu però una bona traça ens ha permès recorre'l sense problemes fins arribat al Pla de Beret, on hem acabat aquesta curta excursió.


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de
Barlonguera, 2014
BTT: Beret -
Espot, 1991
Excursió a
Montgarri, 1981

dissabte, 18 de febrer del 2023

GR3: Altet - Guimerà

GR3: Altet - Guimerà
Una nova etapa del GR3, el Camí Central de Catalunya, per les planes d'Urgell. Com l'etapa anterior, la jornada senderista d'avui ha estat una plàcida passejada per àmplies piestes entre camps de conreu, amb pocs pendents.
Hem arribat a Tàrrega amb l'autocar i hem anat a esmorzar al restaurant El Til·ler, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després del típic esmorzar de croissant hem tornat a agafar l'autocar per anar a Altet, punt d'inici de l'epapa d'avui.
Hem sortit del poble per una pista però, a pocs metres de l'inici, el track que portàvem ens ha fet passar entre uns horts i per un passadís estret entre murs. Aviat, però, hem recuperat el bon camí i hem seguit, ja sense entrebancs, per una còmoda pista.
Hem travessat la carretera C-14 i poc després hem passat per sobre de l'autovia de Lleida per arribar a Tàrrega. Hem travessat la ciutat pels seus carrers, baixant fins al riu Ondara, que hem travessat per un pont sortint de Tàrrega pel Camí de Verdú, una bona pista que hem seguit, sempre entre camps de conreu.
Després de passar per un pont sobre el Canal Segarra-Garrigues hem arribat a Verdú, el primer punt d'interès del nostre itinerari. El GR no passa pel centre de la població però nosaltres hem volgut acostar-nos al centre per veure l'església i el castell, a més de recórrer els carrers del poble. A la portalada de l'església hem fet la foto de grup abans de seguir el nostre camí.
Hem sortit de Verdú per una pista, que ja no hem deixat fins al final de l'etapa. Hem caminat una bona estona entre camps, amb lleugera pujada, fins que hem arribat a un coll, un punt alt marcat amb una creu des d'on ja es veia la torre cilíndrica del castell i les primeres cases de Guimerà.
El GR arriba a Guimerà per la seva part més alta, on hi ha l'eglésia i el castell. Ens hem entretingut una mica visitant el castell abans de baixar a la carretera, al costat del riu Corb, on ens esperava l'autocar. Després, ja amb l'autocar, hem anat fins a Vallfogona de Vallcorb per dinar en el restaurant Somsomnis.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Agramunt
- Altet, 2023
BTT Belltall -
Verdú, 2009
BTT Verdú -
Belltall, 2009

dimarts, 14 de febrer del 2023

Collet N del Tumeneja

Tumeneja
Una sortida d'esquí en part frustrada perquè hem canviat l'objectiu sobre la marxa i al final ens hem hagut de conformar amb un collet. Tot i que hem gaudit d'un gran panorama i d'una esquiada curta però intensa, ens hem quedat amb les ganes de fer un cim.
A la muntanya hi ha una nevada recent, una bona capa de neu pols pero a sota hi ha poca base i això, en aquest terreny sembrat de blocs de pedra, és un problema.
Hem sortit del refugi en direcció a l'Estany de Mar seguint un track. Aviat hem entrat en una zona de blocs i ens hem embolicat una mica fins que hem sortit a una zona més planera. Allà hem trobat una bona traça i l'hem seguit però aviat hem vist que la girava en direcció al coll de Tumeneja.  
Com que havíem perdut la fe en el track que portàvem hem pres la decisió de canviar d'objectiu i dirigir-nos al Tumeneja. Jo ja havia fet aquest cim i recordava que des del coll s'arribava sense excessiva dificultat al cim per una curta cresta però hem comès un error: per aquesta vall no s'arriba al coll oest, per on puja la via normal, sinó al coll est o al collet nord.
Hem pujat per la vall, amb bona neu, molt millor que la part que havíem deixat. Hem superat alguns trams de fort pendent i finalment hem arribat al peu del coll est. Des d'aquí hem vist que des del coll hi ha una llarga cresta que no ens ha semblat gens fàcil. 
Per pendents de neu hem pujat buscant l'altre coll, un collet al peu de l'aresta nord. Finalment hem arribat al collet nord i hem vist que per aquí tampoc era accesible, de manera que hem donat per acabada l'ascensió i ens hem preparat per baixar. 
La primera part de l'esquiada ha estat força bé, amb una bona capa de neu verge. Més avall no estava tan bé però hem arribat sense problemes al refugi de la Restanca on hem passat una segona nit.


ENTRADES RELACIONADES:
Tuc de la Canal
de Rius, 2014
Montardo amb
esquís, 1984
Tumeneja
Nord, 1980

dilluns, 13 de febrer del 2023

Refugi de la Restanca

La Restanca
Primera jornada de la nostra estada a la Vall d'Aran. Avui l'objectiu és ben simple: pujar al refugi de la Restanca, on establirem la nostra base d'operacions. 
Des d'Arties hem agafat la pista asfaltada que puja per Valarties. Ben aviat hem començat a trobar neu i quan havíem recorregut poc menys de dos km de pista hem decidit deixar el cotxe i seguir a peu per la pista. Hauríem pogut posar les cadenes i seguir fins al final de la carretera, al Pont de Ressèc, però hem pensat que no valia la pena l'esforç de posar cadenes perquè el trajecte era curt.
Després de completar el tram de pista fins al Pont de Rius, hem iniciat el tram final de pujada al refugi; un camí petit però ben traçat que puja fent llaçades pel bosc. Hi havia poca neu i el camí estava ple de pedres, de manera que hem pujat caminant amb els esquís a l'esquena.
Finalment hem arribat a la Restanca i ens hem allotjat en el refugi.


ENTRADES RELACIONADES:
GR11: Colomers
H. Viella, 1999
Restanca -
Tredós, 1995
Refugi de la
Restanca, 1984

dijous, 9 de febrer del 2023

Avenc del Llest

Avenc del Llest
Hem tornat a l'Avenc del Llest, una cavitat molt interessant situada a prop de casa, a Sant Llorenç de Munt, que és una de les més populars perquè s'utilitza sovint com a terreny de joc dels cursos d'iniciació a l'espeleologia. Hem fet una matinal espeleològica per gaudir del gran espectacle natural d'aquesta cavitat i especialment de la sala Sardy, el racó més intressant de l'Avenc del Llest.
Hem sortit de l'Alzina del Salari, un dels punts estratègics de Sant Llorenç, punt d'inici d'un bon grapat d'excursions. Una breu caminada ens ha portat fins a la boca de l'avenc, una esquerda allargada per on cal baixar en ràpel. Ens ha sorprès veure que les parets laterals de l'avenc estaven gairebé cosides amb instal·lacions de ràpel. Segurament aquestes instal·lacions s'utilitzen en el cursets per fer pràctiques de canvi de ràpel, en plena paret.
Hem triat la instal·lació que ens ha semblat més còmoda i hem fet el ràpel que ens ha portat al fons de l'esquerda. Des d'allà hem baixat per una rampa fins a la gran sala final. En un racó d'aquesta sala hi ha un pou equipat amb cordes fixes per on es pot desgrimpar fins al punt mes baix de la cavitat. Hem explorat el pou sense trobar res d'interès i hem retornat a la gran sala.
Al fons de la sala hi ha una llarga corda fixa que penja del sostre. És l'accés a la part més interessant de la cavitat, la galeria Sardy. Per arribar a aquesta galeria cal remuntar uns 15 metres volats per la corda fixa, de manera que hem preparat el material de remuntar, croll i jumar, i hem iniciat la pujada.
La galeria Sardy és un racó d'una gran bellesa, una petita sala amb gran quantitat de formacions penjada a dalt de la sala principal. Hem gaudit del gran espctacle de les estalactites, estalagmites, banderes, columnes...  i hem fet unes quantes fotos abans de tornar a baixar, en ràpel, per la mateixa corda fixa.
Després ja només ens quedava remuntar el ràpel d'entrada per sortir novament a la llum del dia. A fora ens ha sorprès una mínima nevada, quatre flocs mal comptats, que ens ha acompanyat uns minuts mentre guardàvem el material. Finalment hem retornat a l'Alzina del Salari on hem acabat la nostra activitat d'avui.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de la
Codoleda, 2020
Avenc Quim
Solbas, 2020
Avenc del
Llest, 2015

dijous, 2 de febrer del 2023

Pic de la Pleta Pelada (2.550 m), amb esquís

Pic de Pleta Pelada
En el segon dia d'estada a la Vall de Boí hem fet una incursió a la Vall de Manyanet. Aquesta vall, entre la Ribagorça i la Vall Fosca, és ampla i voltada de cims arrodonits, un bon terreny de joc per a l'esquí de muntanya. L'accés natural és a partir del poble del mateix nom, Manyanet, però cal una llarga caminada, normalment sense neu, per arribar a la part alta de la vall.
L'accés alternatiu que hem utilitzat és a partir de l'estació d'esquí de Boí-Taüll que permet, si més no, tenir garantida la neu durant bona part de la temporada. A més, el ticket d'esquí de muntanya que ofereix l'estació permet pujar en telecadira fins al coll de Raspes Roies, evitant les pistes d'esquí i salvant el desnivell inicial per deixant-nos a l'abast tots els cims de la Vall de Manyanet.
Hem arribat a l'estació d'esquí de Boí-Taüll quan tot just obrien les instal·lacions i hem agafat el telecadira anomenat Mulleres. Des de l'estació superior hem baixat esquiant una curta pista per agafar el segon telecadira, el de Roies, que ens ha portat fins al coll de Raspes Roies, situat a 2.540 m.
Des del coll ja es veu tota la Vall de Manyant i, al davant mateix, el Pic de la Pleta Pelada amb la seva extensa pala i el bony rocós que forma el cim. Hem baixat esquiant en direcció al fons de la vall buscant la millor neu, que a aquestes hores encara estava ben gelada. Hem arribat al torrent i hem posat les pells per iniciar la remuntada.
La pala que cau sobre la vall des de la Pleta Pelada és molt extensa; hem anat pujant, buscant les parts més suaus i amb millor neu, guanyant el desnivell a poc a poc. Hem arribat a una petita fondalada, al peu de la pala final, la més dreta. Hem començat a pujar la pala, força pendent i amb trams gelats, fins poc abans del coll, on hem deixat els esquís per completar el darrer tram fins al collet per un petit tram gelat i una pedrera inestable. Després, per una curta cresta sense dificultat, hem arribat al Pic de la Pleta Pelada (2.550 m).
Feia un dia extraordinari amb una gran visibilitat; un panorama molt extens que arribava fins al Puigmal i el Pedraforca. Hem fet una panoràmica circular:
Pleta Pelada
El retorn es pot fer pel mateix itinerari, remuntant el Coll de Raspes Roies, però hem pensat que seria millor un retorn diferent que convertiria l'tinerari en circular. Des del mateix cim ja es veia el Port de Llevata amb l'àmplia vall que hi porta, ben nevada. Hem baixat esquiant fins al fons de la vall, amb neu irregular, i hem seguit baixant una mica més fins trobar una bona canal ben nevada per on hem iniciat la remuntada.
La pujada al Port de Llevata és fàcil: un pendent suau per grans extensions nevades fins poc abans del coll, on cal superar els darrers metres una mica més pendents. Finalment hem arribat al Port de Llevata o de Ginebrell (2.436 m). Només ens quedava una plàcida esquiada de pista fins al pàrquing de Boí-Taüll, on hem acabat l'activitat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada d'esquí. Ha estat produït per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als nostres seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Tuc de
Carants, 2019
Pic de
Filià, 2019
Corrunco de
Durro, 2018

dimecres, 1 de febrer del 2023

Bony de la Redona (2.626 m), amb esquís

Bony de la Redona
Ascensió curta i fàcil, apta per a una matinal, que hem fet en el nostre primer dia d'estada a la Vall de Boí. Hem arribat a mig matí a l'estació d'esquí de Boí-Taüll. La primera impressió ha estat decebedora: hi havia menys neu de la que esperàvem; les grans nevades anunciades no havien estat tan intenses com pensàvem i la muntanya presentava extenses àrees pelades. Però per altra banda el dia era extraordinari, sense cap núvol a l'horitzó i sense vent. Una jornada ideal per gaudir de l'esquí de muntanya, tot i que la neu era justeta.
Sense perdre temps ens hem equipat i hem iniciat l'ascensió. Bona part del recorregut va per la pista d'esquí denominada Vista Aran - Collbirós encara que hem fet alguna variant per evitar trams de pista que, per altra banda, estava ben solitària. 
Poc abans d'arribar al coll entre el Pic de Raspes Roies i el Bony de la Redona, l'itinerari té dues opcions: es pot seguir fins al coll o anar a l'esquerra a buscar un llom que porta directament al cim. Tenint en compte l'estat de la neu ens ha semblat millor anar fins al coll i completar l'ascensió per la cresta sud. No ens hem equivocat: des del coll hem pogut pujar amb els esquís als peus fins al mateix cim del Bony de la Redona (2.626 m).
Aquest cim, tot i ser relativament baix, ofereix un panorama molt extens, especialment en dies com avui, amb una gran visibilitat. Entre moltes altres muntanyes, es veien el Monte Perdido, l'Aneto, el Posets, el Comaloforno, la Punta Alta... i els cims més propers de la Vall de Sant Martí.
Hem fet volar el dron per captar unes imatges espectaculars i també per fer la foto de cim. Després hem fet una panoràmica circular:
Bony de la Redona
Hem estat una bona estona al cim  contemplant el panorama, abans d'iniciar el descens. Hem baixat fins al coll i des d'allà, ja per la pista d'esquí, hem baixat en pocs minuts fins a l'aparcament de l'estació. Després hem baixat fins a l'Alberg de Taüll, on ens hem allotjat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada d'esquí. Ha estat produït per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als nostres seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Castell de
Rus, 2017
Tuc de
Moró, 2008
Tuc de
Carants, 1982