dimarts, 29 de juny del 2021

Barranc del Pas de l'Escalell

Pas de l'Escalell
La setmana passada vam venir a fer el descens del Barranc del pas de l'Escalell, un dels més populars del nostre entorn. Ja l'havíem fet tres vegades però és un descens dels que es mereixen la repetició i, a més, la calor ens feia buscar una activitat refrescant. Havia plogut molt i quan vam arribar vam veure que el riu baixava molt crescut i no era prudent intentar el descens.
Després d'uns dies, les aigües han tornat als nivells normals i, encara que el riu baixa amb un bon cabal, les condicions avui són òptimes per fer aquest refrescant descens. No hem matinat gaire perquè l'activitat és curta però abans de les deu del matí ja estàvem vestits de neopré iniciant el descens.
El descens té un total de 16 ràpels més alguns tobogans i desgrimpades. Està perfectament equipat i les sortides dels ràpels són cómodes. Després del primer ràpel, curt, ja hem vist que la Ribera de la Clusa, l'afluent que la setmana passada formava una impressionant cascada, avui baixava amb un cabal normal. 
Hem seguit baixant pel ràpel de l'arbre caigut, el de la cova, els gorgs encadenats... gaudint d'un magnífic descens en un ambient realment magnífic. Hi ha algun pas obligat en el que cal baixar pel mig de les cascades sentint la força de l'aigua. En aquests passos hem pogut comprovar que la decisió que vam prendre la setmana passada quan vam d'abandonar el descens va ser molt encertada.
Al final del descens hi ha dos ràpels grans on el barranc s'obre formant grans murs que marquen el final del recorregut. Allà mateix, al peu de l'últim ràpel, hem agafat el camí de retorn senyalitzat amb les característiques marques blanques i grogues dels PR.
En poc més de mitja hora hem arribat a la pista d'accés i al punt on havíem deixat el cotxe, donant per acabada aquesta activitat, relativament curta però molt intensa.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, un vídeo refrescant molt recomanable en aquest temps de tanta calor:


diumenge, 27 de juny del 2021

Barranc de l'Infern

Barranc de l'Infern
Ja feia molt temps que volia tornar a fer el Barranc de l'Infern. Vaig fer el descens d'aquest barranc ara fa 30 anys, l'agost de 1991 però en condicions molt diferents, ja que no baixava gens d'agua. Avui he pogut repetir aquella experiència amb molt milors condicions, amb més aigua i amb millor material. 
El Barranc de l'Infern és un dels més populars de Catalunya i per això és recorregut per molta gent, especialment quan hi ha aigua suficient per fer del recorregut del barranc un plaer refrescant. A més, les empreses d'esports d'aventura del Pallars tenen en aquest barranc una de les seves millors activitats.
Nosaltres, per evitar les massificacions, hem matinat molt i al voltant de les 7 ja estàvem a Collegats. Aquí hem comès un error important perquè hem fet l'aproximació al barranc per la part dreta del barranc, tal com es feia abans, i no per l'altra banda per on va tothom i hi ha un camí ben marcat. Ens hem embolicat una mica però finalmente hem trobat el bon camí que en poc més de mitja hora ens ha portat a l'inici del barranc. Abans d'això, però, hem travessar la Noguera Pallaresa "a gual" aprofitant que a aquesta hora del matí el riu no baixava massa fort. 
Un cop al barranc ens hem equipat i hem iniciat el descens. En total hi ha 8 ràpels, la majoria curts, a més de diversos ressalts i tobogans. Després de fer el primer ràpel hem arribat al sector més interessant del barranc, el ràpel de la cova. Es tracta d'un ràpel d'uns 20 metres, el més llarg del barranc, que baixa per un forat per on s'escola el torrent formant una cascada. Es un indret espectacular, ja que fem el ràpel en un ambient de foscor, gairebé espeleològic.
Dintre de la cova encara fem un segon ràpel, més curt, abans de sortir a la llum del dia. Després les dificultats ja són poques, amb ràpels curts, tobogans i petites desgrimpades. Només hi ha un ràpel amb certa complicació, que passa per sota d'un bloc encastat i és banyat per una petita cascada.
Finalment hem arribat al final del recorregut, en el lloc on el barranc desemboca a la Noguera Pallaresa. Ara baixava més aigua però en Joan ha passat nedat encara que, això sí, amb certes dificultats. Els altres hem fet el retorn reglamentari agafant un caminet a la dreta que ens ha portat a l'inici d'una sirga, un cable d'acer preparat per travessar el riu amb la tècnica de tirolina. 
Per fer bé la tirolina s'ha de portar una politxa múltiple dissenyada especialment per a aquestes maniobres però com que no teníem politxa hem passat únicament amb un mosquetó. Hem travessat sense problemes, només fent una mica més de tracció que amb les politxes, però els mosquetons han quedat una mica malmesos a causa del fregament amb l'acer del cable.
Finalment hem acabat l'activitat retornant a casa satisfets després de tres dies d'activitats al Pallars.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films:


ENTRADES RELACIONADES:
Gorges de Viu de
Llevata, 2010
Barranc de
Gurp, 2010
Barranc de
l'Infern, 1991

dissabte, 26 de juny del 2021

Tuc de Bonabé i Pic de Moredo

Moredo
Gran jornada de muntanya per una zona relativament solitària dels Pirineus i amb ascensió a dos dels cims més característics de la Vall d'Àneu, el Tuc de Bonabé i el Pic de Moredo.
Ens hem llevat a les 6 del matí i poc després ja sortíem muntanya amunt en direcció als cims. El camí s'eleva per sobre de l'Estany d'Airoto per entrar a una velleta que porta a la Collada del Clot de Moredo (2.430 m) a la cresta que uneix el Pic de Qüenca amb el Tuc de Bonabé. 
Des del coll hem seguit la carena que porta al Bonabé. És una cresta amb algun tram de roca però, seguint les fites i alguna trraça de camí, hem evitat les dificultats arribant fàcilment fins al cim del Tuc de Bonabé (2.723 m). Des del cim hem pogut veure moltes muntanyes conegudes con el Mont Valier, el Mauberme i el Mont-Roig. Hem fet una panoràmica circular:  
Bonabé
No ens hem entretingut gaire en el cim i ben aviat hem seguit el nostre camí en direcció al segon objectiu de la jornada, el Pic de Moredo. Des del Bonabé, una cresta uneix els dos cims. És un recorregut relativament llarg però sense dificultat. El camí està poc marcat, en molts punts només hi ha algunes fites disperses, però la direcció és ben clara i només cal seguir la carena evitant els pasos rocosos. En els punts clau, sempre hem trobat el petit corriol que evita els pasos de roca. 
Finalment hem arribat al cim del Pic de Moredo (2.766 m). Aquest cim està format per dues puntes bessones amb només un metre de diferència d'altitud. Ens hem aturat una bona estona a la punta inferior per menjar una mica i contemplar el panorama, tan extens com des del Bonabé. Hem fet una panoràmica circular:
Moredo
Hem baixat per un llom en direcció est i després hem anat a buscar el Colletó de Rocablanca. Des del collet hem baixat per la vall fins al costat de la cabana de Portiero. No hem pujat a la cabana perquè estava enlairada fora del camí i hem seguit avall. Hem passat per un indret ben curiós, el Pas de l'Aixou, un petit pas entre roques que dona entrada a una petita vall que ens ha portat fins a la pista de Moredo.
Ens hem aturat a dinar i hem seguit pista avall fins a les Bordes de Lapre.
Des de les bordes, un camí, inicialment marcat com a GR baixa directament fins a Isil. El camí està una mica perdut però ens hem anat orientant amb algunes fites i amb els murs de pedra que flanquegen aquest antic camí.
Finalment hem arribat a Isil, final del nostre recorregut i hem anat a la Pobla de Segur on hem dormit a l'espera de la nova activitat que tenim prevista per demà. 
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de la
Mainera, 2017
Tuc de
Mauberme, 2017
Mont
Valier, 2014

divendres, 25 de juny del 2021

Refugi d'Airoto

Airoto
Avui hem iniciat una sortida de tres dies pel Pallars. En aquesta primera jornada hem pujat des d'Isil fins al refugi d'Airoto, una pujada fàcil, per un camí marcat però amb un bon desnivell, de gairebé 1.200 metres.
Hem arribat poc abans del migdia a la Vall d'Àneu, concretament a la població d'Isil. Després d'equipar-nos i menjar una mica hem iniciat la pujada. El dia era calorós i pensàvem que la pujada seria dura, especialment per la calor, però hem tingut una agradable sorpresa, ja que el camí és ombrejat des del seu inici. És un magnífic camí de bast amb algun tram empedrat i amb uns murs a banda i banda formats en algun punt per pedres molt grans.
Després d'una bona estona de pujada ha començat a desaparèixer el bosc i hem arribat al costat de l'Estanyeleta d'Airoto, un petit estany que queda uns metres per sota del camí, just quan aquest gira per entrar a una valleta a la dreta. Aquesta valleta puja suaument fins a un collet des d'on només queda una curta baixada fins al refugi.
El refugi és lliure i bastant petit però ben equipat. Hi havia gent però ens hi hem pogut encabir encara que dormint a terra amb uns matalassos. Abans, però, hem anat a fer una volta i ens hem acostat a l'Estany d'Airoto, un gran llac molt proper al refugi. Després hem sopat i hem anat a dormir aviat per descansar de cara a la gran jornada de muntanya que tenim programada per demà.


ENTRADES RELACIONADES:
Refugi de
Colomina, 2017
Refugi de
Broate, 2016
Refugi d'
Estagnous, 2014

dilluns, 21 de juny del 2021

Intent al Pas de l'Escalell

GR3: Vidrà - Els Munts
Intent frustrat a un barranc molt conegut per nosaltres, que ja hem baixat en tres ocasions. És un barranc relativament curt, no gaire difícil i tampoc massa lluny. Una bona opció per fer una activitat refrescant sense complicacions.
No hem matinat gaire perquè l'activitat és relativament curta i a mig matí hem arribat al punt de partida, al final d'una llarga pista que surt de la població de Vilada. Aviat hem vist que el cabal era important i fins i tot baixava un petit torrent pel mig de la pista. 
Ens hem equipat i hem iniciat el descens pel barranc, que comença desgrimpant alguns petits ressalts. Després hem arribat al primer ràpel, curt, on ja hem pogut comprovar la força de l'aigua. Des de la capçalera del segon ràpel hem vist una gran cascada lateral; era el Rec de Clarent, un torrent que desemboca en el barranc i que avui portava un enorme cabal.
Aviat hem vist que la crescuda del torrent feia perillós el descens i hem decidit ajornant l'activitat per a millor ocasió.  Hem remuntat el ràpel de 5 metres amb una maniobra de corda, assegurant-nos en un boix, i hem retornat al punt de partida donant per acabada l'activitat d'avui.  De tornada ja hem parlat de fer una nova incursió a aquest barranc d'aquí a uns dies, quan el cabal es normalitzi,

TRACK (2015)

ENTRADES RELACIONADES:
Pas de
l'Escalell, 2015
Pas de
l'Escalell, 2007
Pas de
l'Escalell, 2005

dissabte, 19 de juny del 2021

GR3: Vidrà - Els Munts

GR3: Vidrà - Els Munts
La temporada 2020/21 del grup del GR ha estat catastròfica. Les restriccions motivades pel COVID19 no ens han permès fins ara fer les sortides col·lectives que programem mensualment des de fa 13 anys. Avui però, hem pogut iniciar (i tancar) aquesta temporada amb una magnífica etapa per terres del Ripollès i Osona. 
Hem iniciat la caminada a Vidrà, on vam acabar la darrera etapa ara fa un any. Avui només érem 14 caminadors i hem arribat a aquesta població amb un microbus. Hem esmorzat a peu dret abans d'iniciar la caminada per la carretera. En poc temps hem arribat al Coll de Vidrà on hem deixat la carretera per agafar una pista a l'esquerra que puja suaument pel bosc.
Aquesta pista passa ben a prop del Santuari de la Mare de Déu de Bellmunt, enlairat sobre la Serra del mateix nom.  Hem arribat a la cruïlla i, després d'una breu reunió improvisada, hem decidit fer una variant de la nostra ruta per acostar-nos al santuari, un indret singular y amb gran panorama. 
Hem pujat per un camí costerut i en pocs minuts hem arribat al cim de Bellmunt (1.248 m). El santuari està construït sobre unes roques i el punt más alt està una mica separat, sobre unes altres roques. Hem fet la foto de grup a les escales del santuari abans d'iniciar el retorn pel mateix camí per retrobar el GR.
Hem seguit per la pista, que acaba a la masia enrunada del Boscatell. Després hem agafat un camí de baixada en direcció a la Vall del Ter que ja es veia a baix de tot. A l'altra banda del Ter ja es veia, molt lluny, el Santuari dels Munts on havíem d'acabar l'etapa.
El camí panoràmic ens ha portat de baixada fins al veïnat de Foradada, ja a l'entrada de Sant Quirze de Besora, al costat del Ter. Hem entrat a Sant Quirze seguint el riu però ens hem trobat que avui era la festa major i havien tallat el GR obligant-nos a fer una visita turística pels carrers del poble.
Hem passat el Ter pel pont de la carretera i hem seguit a l'altra banda per la carretera de Sant Agustí. El GR segueix la carretera durant dos km, que han estat els més durs de tot el recorregut a causa de la calor que ja apretava fort. Després hem seguit per una pista asfaltada fins a unes granges i després hem arribat a una gran masia amb el curiós nom de Portell Estret. 
El tram de carretera i la llarga pista ens havien deixat una mica acalorats però en aquesta masia hi ha un safareig amb una aixeta; l'amo de la masia ens ha ofert l'aigua fresca i uns quants caminadors s'han remullat una mica per combatre la calor.
Hem deixat enrere El Portell Estret iniciant la pujada final de l'etapa. Un caminet amb forta pujada pel bosc ens ha portat fins al cim dels Munts (1.058 m) on hem acabat l'etapa. Allà mateix hi ha el Santuari i un petit aparcament on ens esperava l'autocar que ens ha portat a dinar al restaurant Ca la Cinta de Sant Agustí de Lluçanès, on ens hem recuperat de les fatigues de l'etapa amb un magnífic menú. 


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Sant Joan
- Vidrà, 2020
GR3: Campdevànol
Sant Joan, 2020
GR3: Castellar
Campdevànol, 2020

dimarts, 8 de juny del 2021

Canal Roja (Tres en Ratlla)

Tres en Ratlla
Seguint amb el cicle de sortides de tarda, avui hem anat novament a Montserrat per baixar la Canal Roja, també coneguda amb el curiós nom de Tres en Ratlla. És una canal equipada per baixar en ràpel, entre 13 i 17 ràpels segons la nostra habilitat per desgrimpar. El més singular és el ràpel final amb un tram volat que dóna caràcter a l'activitat. 
El punt de partida és Can Jorba però la pista que hi porta està tancada a la circulació i, per tant, hem hagut d'iniciar el recorregut des de la Vinya Nova. La calor era sufocant quan hem començat a caminar per la pista de Can Jorba. Hem passat aquesta antiga masia i hem seguit per la pista fins trobar un corriol a la dreta que comença a enfilar-se muntanya amunt a buscar la capçalera del barranc. El caminet, senyalitzat amb marques de pintura vermella, puja ben dret pel Serrat de La Palomera i després voreja el cim més alt d'aquest serrat per arribar a l'inici del barranc.
Hem iniciat el descens de la Canal Roja amb un flanquejament equipat amb un passamans que permet desgrimpar el primer ressalt sense haver de treure la corda. Aviat hem arribat als ràpels, que en aquesta primera part del descens són generalment curts.
El més singular d'aquesta primera part ha estat un ràpel que, per evitar un petit gorg ple d'aigua, s'ha d'instal·lar fent un flanquejament per buscar les anelles de la instal·lació. Aquí es va instal·lar un passamans però nosaltres l'hem trobat desequipat. Només hi havia les anelles però no la corda fixa que havia d'ajudar-nos a superar el pas.  Hem muntat el nostre propi passamans i hem superat el pas sense més problemes.
Després de baixar uns quants ràpels, curts però en general incòmodes i encaixonats, hem arribat a la part final del descens on s'encadenen els ràpels més llargs. El més singular és el ràpel de 23 metres, vertical i encaixonat, amb un passamans per assegurar-se sobre un gran bloc que és el punt de partida del ràpel.
Després hi ha un ràpel de 18 metres per un mur ben obert i finalment el ràpel final, el més singular de tot el descens. El ràpel té 30 metres i es divideix en tres parts ben definides: comença per una canal que aviat s'obre formant un mur vertical i acaba en un desplom sobre una bauma amb un tram desplomat d'uns 10 metres.
Després de completar el descens hem baixat per un caminet fins a Can Jorba i des d'allà hem retornat a la Vinya Nova pel mateix camí que havíem seguit abans.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada que aquesta vegada ha estat produïda per NONSTOP, una nova productora associada al Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
La Coma dels
Naps, 2013
Joc de l'Oca i 3
en Ratlla, 2011
Joc de l'Oca i 3
en Ratlla, 2003

dissabte, 5 de juny del 2021

Barranc de la Font Bordonera

Torrent de la Font Bordonera
Hem inaugurat la temporada de barrancs amb el descens del Torrent de la Font Bordonera, un barranc bastant fàcil i aquàtic, considerat com d'iniciació però que ens ha donat l'oportunitat de gaudir d'un magnífic i refrescant descens pel torrent d'aigua clara. Només hi ha quatre ràpels, el més llarg de 20 metres, i diversos ressalts i tobogans.
Avui ens ha acompanyat una bona colla, dirigida per en Ramon i l'Eva, que son tècnics de barrancs i coneixen perfectament aquest descens. Com que teníem tres cotxes hem pogut fer maniobra de cotxes, de manera que hem evitat la caminada d'aproximació.
Hem pujat en cotxe fins a la Font Bordonera, una important surgència natural que alimenta el Torrent de Fontanet. Ens hem equipat i hem iniciat el descent seguint el curs de l''aigua de la font, que alimenta el torrent. Aviat hem aribat al primer ràpel, un ressalt d'uns 15 metres amb una magnífica cascada.
Poc després hem trobat el segon ràpel, que baixa encaixonat per una canal i també està regat per una cascada. El ràpel acaba en una magnífica badina d'aigua clara i fresca.
Hem seguit riu avall, desgrimpant alguns petits ressalts, baixant alguns tobogans i fins i tot realitzant alguns petits salts que ens han permès gaudir a fons d'aquest descens tan aquàtic.
Hem fet un petit ràpel d'uns 5 metres abans d'arribar al ràpel més gran de tot el recorregut, d'uns 20 metres, que baixa per un ample mur amb cascada.
Després d'aquest ràpel ja hem trobat alguns banyistes, senyal evident de què allà acabava la part esportiva del torrent. Ens hem desequipat i hem iniciat el retorn per un caminet que, en poc més de mitja hora, ens ha portat de tornada fins a Organya. Hem pujat a recuperar el cotxe i hem acabat la jornada dinant a Organyà.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films:


ENTRADES RELACIONADES:
Barranquisme i 
caça major, 2011
Barrancs del
Fenollet, 2010
Barranc de
l'Espunya, 2005

dijous, 3 de juny del 2021

Torrent del Rajant

Torrent del Rajant
Avui hem fet una nova sortida en horari de tarda, una activitat curta que hem iniciat a mitja tarda i hem acabat abans de la posta de sol. El Torrent del Rajant és un petit barranc situat a Sant Llorenç de Munt, amb un equipament que permet recorre'l tant de pujada com de baixada. L'ascensió és com una petita via ferrada, encara que amb equipament precari, mentre que el descens és un barranc equipat per baixar en ràpel.
Hem arribar al punt de partida, al final del carrer Rajant de Matadepera, i ens hem trobat amb tota una colla d'amics de la Sonia que s'han sumat a l'activitat. Després de les presentacions ens hem equipat i hem començat a pujar caminant pel torrent. Aviat hem trobat les primeres dificultats, una sèrie de blocs que ens han obligat a fer petites grimpades per superar els passos, fàcils i sense equipament.
Després de superar diversos petits ressalts hem arribat a un mur d'uns 20 metres, equipat amb grapes de ferro i, a la part superior, amb una corda fixa. Les grapes estan situades a força distància i cal aprofitar les preses naturals per superar-se entre elles. No hi ha cable de vida i la corda només arriba a mitja paret. Tot i la precarietat del pas, l'hem superat tots sense problemes.
Des de la part superior del mur hem fet un flanquejament a l'esquerra per tornar al fons de la canal, ocupada per un parell de petits gorgs plens d'aigua. Hi ha també grapes de ferro per ajudar-nos a superar el pas, tot i que aviat s'acaben i hem d'acabar el flanquejament sense ajudes, amb uns passos fàcils però una mica exposats.
A continuació cal superar un altre mur, també equipat amb grapes, però aquest amb cable de vida. És un cable bastant fi però ens permet assegurar els passos. Des de dalt del mur el torrent s'estreny i queda encaixonat formant un petit engorjat tallat per un parell de blocs encastats.  Hem superat els dos blocs pujant per la xemeneia amb tècnica d'oposició i hem arribat al final de les dificultats. Encara hem pujat caminant una mica més fins al pont sota la pista de Can Pobla, on hem donat per acabada l'ascensió del torrent.
Hem tornat enrere per iniciar la baixada pel mateix torrent. Hi ha muntats diversos ràpels en els ressalts més importants, perfectament equipats amb anelles i molt segurs. Hem baixat els ràpels i hem desgrimpat algun petit ressalt arribant en poc temps al punt de partida al final del carrer Rajant, donant per acabada l'activitat. Tot i que érem una bona colla i ens hem entretingut fent fotos i vídeo, hem completat tota l'activitat en poc més de tres hores
I aquí teniu el vídeo de la jornada. ha estat produït per  Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
La canal Lucky -
Txei, 2021
Les Dames i
L'Ermità, 2020
La Cova d'en
Manel, 2015