dissabte, 26 d’octubre del 2013

Fraga - Candasnos

Monegros, Camino de Santiago, Camí de Sant Jaume
Fraga - El Ventorrillo - Ventas del Rey - Candasnos

Els Monegros tenen molt mala premsa. La majoria de la gent pensa que és un desert, un terreny inhòspit sense cap encant i sense cap valor estètic. No és cert. Els Monegros mereixen una visita que no sigui només la travessia ràpida per l'autopista; és un extens altiplà amb camps de cultiu, petits boscos, llacunes i, això sí, molt poc poblat. Avui hem fet l'onzena etapa del Camí de Sant Jaume i la primera de la travessia dels Monegros. Hem sortit del Castell de Fraga, on vam acabar l'etapa anterior, quan encara era gairebé fosc i hem baixat fins al centre de la ciutat. Hem travessat el pont del Cinca i, després d'acabar de travessar Fraga, hem iniciat una bona pujada per una àmplia pista. A poc a poc hem anat deixant enrere la Vall del Cinca i ens hem enfilat a l'altiplà dels Monegros. Hem arribat al Ventorrillo, on hi havia una benzinera i un bar, avui abandonats. Aquí comença el gran altiplà que hem començat a travessar, sempre seguint la mateixa pista, traçada sobre una antiga Cañada Real. La pista va paral·lela a la carretera però a certa distància entre camps de secà. Hem passat las Ventas del Rey, on hi ha un bar-restaurant i una gasolinera. Hem passat a l'altra banda de la carretera per un túnel i hem agafat una altra pista, encara més ampla. Ben aviat hem vist a sota nostre el poble de Candasnos. No hem entrat en el poble sinó que poc abans ens hem desviat per anar a dinar a l'hotel Cruzanzana, un parador de carretera on ens esperaven amb la taula parada i on hem pogut gaudir d'un magnífic menú amb descompte especial per als peregrins.


ENTRADES RELACIONADES:
BTT Monegros
2012
BTT Monegros
2002
BTT Monegros
1991

dissabte, 19 d’octubre del 2013

Agulla de l'Arbret, Aresta Brucs

Agulla de l'Arbret
L'Agulla de l'Arbret per l'aresta Brucs (via Cerdà-Riera) és un clàssic de l'escalada montserratina. Per a molts, és la millor aresta Brucs d'Agulles, per la seva bellesa i perquè té el grau de dificultat just per gaudir de l'escalada clàssica. En el llibre d'en Picazo, una referència imprescindible de l'escalada montserratina, apareix aquesta via presentada com una de les millors de Montserrat. Tot i que la ressenya de la guia antiga marcava passos de cinquè grau, les ressenyes modernes deixen la dificultat en quart superior. És clar que antigament la via no tenia gairebé cap assegurança mentre que ara és una via segura; la dificultat és la mateixa però el compromís molt menor que quan la vaig fer per primera vegada ara fa 39 anys !! Avui és la quarta vegada que faig aquesta via. Hem sortit molt aviat de casa; el dia estava núvol i quan hem passat per Esparreguera ha començat a ploure. Han estat només quatre gotes però per un moment hem pensat que ens passaria com la darrera vegada que vam venir a fer aquesta via, que vam haver de descartar-la pel mal temps. Hem aribat a Can Massana i tot Montserrat estava emboirat; les impressions eren pessimistes però hem començat a caminar en direcció a la Portella. Semblava que el dia s'obria però al passar la Portella s'ha tornat a tapar. Entre la boira hem anat caminant fins arribar a peu de via. Tot estava emboirat però després d'uns petits dubtes i de comprovar que la roca estava seca, hem iniciat l'ascensió. L'escalada ha estat magnífica. Bones preses, assegurances òptimes i un gran ambient montserratí. Llàstima que la boira no ens ha deixat veure el gran panorama que normalment es veu des d'aquí. Hem superat els 90 metres de via i hem arribat al cim. Volia fer una panoràmica circular per a la meva col·lecció però ha estat impossible; la boira només deixava veure a estones petits fragments de panorama. El ràpel està situat a l'inici de la canal de la cara est entre uns blocs aparentment inestables. Són 50 metres, encara que una plataforma a mig camí permet fraccionar el llarg ràpel en dos de més curts. Nosaltres l'hem fet d'una tirada; un gran descens que ens ha deixat al peu de la paret est de l'agulla. Hem recuperat les motxilles que havíem deixat a peu de via i hem iniciat el retorn. Avui teníem pressa per tornar, de manera que ha estat una jornada curta però hem tornat satisfets per l'ascensió.
Aquí teniu un petit vídeo, cedit per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Agulla de l'Arbret
i La Podrida 1981
Agulla de l'Arbret
Oest i Normal 1976
Curset d'escalada
Agulles 1974

diumenge, 13 d’octubre del 2013

Cautiecho inferior i Estrechos del Balces

Cautiecho
Hem esmorzat de bon matí a l'alberg Casa Atuel de Bierge i ens hem posat en marxa sense perdre temps, ja que ens esperava una llarga jornada d'activitat barranquista a Guara. Després de tants anys de venir a Guara, gairebé no ens queda cap barranc per fer, si més no dels principals, però avui hem programat un descens inèdit. El Barranco Cautiecho, també anomenat "de las Capillas" no és aquàtic sinó més aviat tècnic i té en el seu recorregut un ràpel que algunes guies cataloguen com dels més bonics de tota la serra. Fins i tot, el descens d'aquest barranc, fins ara ignorat per nosaltres, apareix en el llibre "50 barrancos del Pirineo. Los descensos más bellos". El barranc té dos sectors clarament diferenciats, superior i inferior, i aquest segon és el que té més interès. La nostra proposta era encadenar el descens del Cautiecho amb el recorregut dels Estrechos del Balces, un llarg recorregut pel llit del riu Isuala fins al Puente de Alberuela. Per això hem optat per fer únicament la part inferior del Cautiecho, amb el seu característic ràpel de 40 metres. Hem deixat un cotxe al Puente de Alberuela i l'altre a l'aparcament de Cueva Cabrito. L'aproximació al Cautiecho és llarga, encara que nosaltres hem fet la versió curta. Cal baixar fins al riu Isuala pel mateix camí que vam prendre en la nostra darrera visita a Guara per tornar del barranc Alborceral i despré remuntar uns metres el riu Isuala fins trobar un caminet marcat amb fites que ens porta fins al pont de Cautiecho on hem iniciat el descens. Un curt ràpel des del pont ens ha deixat al llit del barranc. Un parell de ressalts més ens han portat fins al ràppel de 40 metres, d'una verticalitat gairebé absoluta. El ràppel baixa per una canal ombrívola amb verdet, en un ambient màgic. És cert: és un dels ràppels més espectaculars que hem fet a Guara, gairebé del mateix nivell que el de La Cocineta, el de La Portiacha o el del Barranco de Otín. Superat el pas només ens quedaven uns passadissos tortuosos, típics dels barrancs de conglomerat, per arribar al riu Isuala. Hem menjat una mica abans de començar la segona part de la jornada: els Estrechos del Balces, un engorjat quilomètric, sense dificultat tècnica però molt aquàtic, que ja havíem fet fa molts anys. Avui baixava força aigua, més que quan vam remuntar un tram d'aquest riu tornant del barranc de Alborceral, ara fa tres setmanes, de manera que el descens ha estat molt aquàtic. Hi ha tres o quatre sectors força llargs que cal passar nedant i una llarga caminada per dintre de l'aigua però finalment hem arribat al Puente de Alberuela donant per acabada la jornada barranquista.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog. 



ENTRADES RELACIONADES:
Barranco de
Alborceral 2013
Oscuros del Balces
i Bco. Fondo 2011
Estrechos del
Balces 1986

dissabte, 12 d’octubre del 2013

Barranco de Formiga

Barranco Formiga
Hem tornat novament a la Sierra de Guara per recórrer alguns dels seus magnífics barrancs i engorjats. Aquesta vegada les previsions del temps no eren gaire bones i al llarg de la semana hem tingut pluja i fred a Barcelona i rodalies. Semblava que s'acostava l'hivern i que pasar-se el dia en remull pels rius de Guara no era una bona idea. Fins i tot alguns dels companys que havien de venir han desertat a darrera hora, espantats per la previsió de 6 graus de temperatura a primera hora del matí que donaven els diversos serveis meteorològics. De fet, l'objectiu previst inicialment eren les Gorges Negres del riu Alcanadre però, amb bon seny, hem pensat que era millor buscar algun barranc no tan llarg per no patir tant fred. Finalment hem anat al Barranc del Formiga, un recorregut molt interessant que ja havíem fet en dues ocasions anteriors. El Formiga, tot i ser curt, és un mostrari del millor de Guara: aigua permanent, ràpels, cascades, salts, un sifó... A més l'aproximació és curta i el retorn immediat. Hem arribat al Somontano a mig matí i, després d'esmorzar al Bar Jesús de Abiego i de llogar algunes peces de material que ens faltaven, hem anat al Formiga. Des de l'aparcament, una caminada d'uns 40 minuts ens ha portat fins a l'inici del barranc. Per entrar al riu cal resseguir un tram de camí penjat del cingle i equipat amb un cable d'acer i després fer un curt ràpel per arribar al llit del riu. Entre el viatge de cotxe, l'esmorzar, el lloguer de material i l'aproximació, havien passat prou hores perquè l'ambient fos ja una mica càlid quan finalment hem pres contacte amb les aigües del riu Formiga, de manera que, tot i la fredor de l'aigua, hem gaudit d'un bon descens d'aquest barranc. En el temps previst hem completat el descens i hem anat a l'alberg Casa Atuel de Bierge, on ens hem allotjat, ja que demà tenim previstes noves activitats a Guara.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Cañón del
Formiga 2011
Barranco del
Gorgonchón 2011
Cañón del
Formiga 1986