dissabte, 26 de març del 2005

Tafraout / Zwyat-Ahançal

Travessia Atlas 2005 cap a Taghia pel Jebel Tafraout
La jornada d'aquell dia era llarga i complicada, de manera que calia sortir aviat. De bon matí, amb un ambient fresc, ens vam posar en marxa. Aquell dia no portàvem mules i ens acompanyaven l'Alí i un noi de Tafraout que ens feia de guia.
El camí seguia paral·lel a la carena del Jebel Tafraout, a mitja alçada entre els cims i el fons de la vall. La nostra ruta seguia una gran diagonal, guanyant alçada a poc a poc i superant uns quants colls i collets en els estreps que baixaven de la carena principal.
Aviat vam començar a trobar les primeres congestes de neu. Per sort, aquell dia no portàvem les mules: aquí segur que no haurien pogut passar i hauríem tingut un problema important. Estàvem molt alts però encara continuàvem pujant. L'altímetre ens indicava que ens acostàvem als 2.900 metres i seguíem guanyant alçada.
El noi que ens acompanyava coneixia perfectament el camí però no deia ni una sola paraula; només obria pas pujant sense parar, ben tapat amb la caputxa de la seva xilaba. Just quan l'altímetre va marcar els 3.000 m vam arribar a la carena i se'ns va obrir un nou panorama.
A baix, més de 1.500 m sota nostre, vèiem el poble de Taghia, propera fita del nostre recorregut. Darrere s'alçaven dues imponents muntanyes: el Jebel Azourki (3.677 m), molt nevat, i el Jebel Aroudane (3.359 m), amb el seu gran llom marró.
Encara ens calia remuntar una mica per la carena fins al coll, un pas estratègic que comunica les dues valls. El descens era pel nord i, encara que el camí era molt evident i ben traçat, hi havia força neu i calia anar amb compte.
Vam baixar fent llaçades, travessant congestes que tapaven a estones el camí. La progressió era lenta però ja vèiem Taghia i això ens animava molt. Vam superar sense problemes els trams nevats i vam acomiadar el noi que ens havia guiat fins aquell punt.
A partir d'aquí el camí ja era evident i la neu havia quedat enrere. Vam trobar una magnífica font i vam aprofitar per menjar una mica.
Finalment vam arribar a Taghia, un poble que ja coneixíem de la nostra visita anterior a l'Atlas l'any 2003, quan vam fer la ruta del Mgoum. Vam anar directament a la gîte d'étape, on vam prendre un te amb el propietari, que encara se'n recordava de nosaltres.
A partir d'aquí ja coneixíem el camí; en poc més d'una hora ens havia de portar a Zawyat-Ahancal, final del nostre recorregut per l'Atlas.
Cap comentari:
Etiquetes: , ,

divendres, 25 de març del 2005

Tagertetoucht / Tafraout

Travessia Atlas 2005 cap a Tafraout passant per Imidal
Després dels comiats ens vam posar novament en marxa. L'etapa d'aquell dia ens havia d'apropar a les muntanyes nevades que estàvem veient des de feia un parell de dies. Primer vam baixar des de l'altiplà on estava situat el poble de Tagertetouch fins al poble d'Amidal. Després vam remuntar una vall fins a superar un coll de gairebé 2.900 m, que ens permetria baixar a Tafraout, punt final de l'etapa.
El camí recorria els altiplans entre camps de conreu i savines més que centenàries. Les muntanyes nevades eren cada vegada més properes i el paisatge anava canviant per moments.
De baixada cap a Imidal ens vam aturar a descansar i menjar una mica en un petit prat entre camps de conreu. Allà al costat, un home llaurava el camp amb una arada tradicional i dues mules. Aviat vam començar a parlar i ens va convidar a casa seva a prendre un te. No ho vam dubtar: vam baixar tots plegats a la casa del llaurador.
Després de deixar els nous amics, vam seguir endavant. El camí continuava passant entre camps de conreu, la majoria acabats de llaurar. Aviat vam començar a veure el poble d'Amidal, següent fita del nostre recorregut. Estava situat al costat d'un rierol que baixava de les muntanyes i que donava una mica de verdor a la petita vall.
No ens vam aturar al poble, que es veia molt solitari, sinó que vam seguir riu amunt en direcció al coll que havíem de superar. Ens vam aturar a dinar en un prat, poc més enllà del poble d'Imidal, i vam fer una petita migdiada per recuperar forces abans de la pujada final.
Des del coll, situat a uns 2.900 m, vam poder veure un nou panorama: havíem superat la barrera de muntanyes nevades que havíem estat contemplant des de feia dos dies.
Aviat vam veure, al fons de la vall, les primeres cases de Tafraout, on ens vam allotjar.
Cap comentari:
Etiquetes: ,

dijous, 24 de març del 2005

Taidert / Tagertetoucht

Travessia Atlas 2005 cap a Tagertetoucht passant per Zerehane
Novament el dia es va aixecar claríssim, amb aquella càlida llum africana. Després d'esmorzar ens vam posar en moviment. Com sempre, la maniobra de carregar les mules es va allargar una mica i vam aprofitar per fer algunes fotos pel poble. L'Alí, sempre tan prudent, necessitava una bona estona per assegurar-se que la càrrega de les mules era correcta.
Finalment ens vam acomiadar dels habitants del poble i vam començar l'etapa. Com que estàvem tan alts, el camí va començar baixant en direcció a la vall principal del riu Dilli, que ens havia de portar cap al poble de Zerchane.
Després de baixar una mica, el camí planejava per un altiplà amb una vista extraordinària. Vam veure al davant una carena de muntanyes nevades, exactament en la nostra direcció. El camí seguia l'altiplà entre savines centenàries mentre contemplàvem la bellesa de les muntanyes nevades.
Finalment, per una petita barrancada, vam baixar fins al riu i vam seguir uns metres per la seva llera. Aviat, però, vam deixar el riu i ens vam enfilar per un camí que pujava per l'altra riba en direcció al poblet de Zerehane.
Vam arribar a un nou altiplà i ja vèiem una mica més enllà el poble de Zerehane. Semblava un poble important, encara que es veia solitari. Vam seguir el nostre camí entre savines centenàries i vam entrar al poble.
L'Alí ens va portar a una casa concreta, on vam prendre un te i vam menjar una mica abans de continuar en direcció a Tagertetouch, el final previst de l'etapa.
El camí baixava molt dret fins al fons d'un riu molt cabalós, sobre el qual hi havia, sorprenentment, un pont de formigó. Des del pont vam iniciar una forta pujada en direcció a Tagertetoucht. Era un poble realment pintoresc: unes quantes cases de pedra al voltant d'un graner fortificat situat al mig d'una petita depressió del terreny.
Aquesta vegada les negociacions van ser molt fàcils. La gent de Tagertetouch era molt acollidora i aviat van arribar a un acord amb el nostre guia. Sorprenentment, ens van deixar la seva pròpia casa per dormir i ells van anar a dormir a altres cases del poble.
Cap comentari:
Etiquetes: ,

dimecres, 23 de març del 2005

Oulghazi / Taidert

Travessia Atlas 2005 cap a Taidert pel Tizi-n-Tidad
Amb les primeres llums del dia ens vam posar novament en marxa. Després d'esmorzar, l'Alí va carregar les mules mentre nosaltres ens preparàvem per a l'etapa d'aquell dia. A partir d'Oulghazi començava realment l'aventura: la pista apta per a vehicles que pujava des d'Imilchil acabava aquí.
Més amunt només hi havia un camí de ferradura que pujava per la gorja fins a la desembocadura d'un barranc secundari per on havíem de pujar en direcció a Taidert. Després de remuntar una bona estona la vall engorjada de l'Assif Mellul, vam arribar al barranc secundari per on havíem de continuar cap als altiplans superiors.
El riu baixava amb força aigua i el vam haver de travessar diverses vegades, amb l'aigua fins a la cintura. Vam veure clarament que l'Alí tenia raó quan ens havia aconsellat un itinerari alternatiu per evitar les gorges, que més amunt eren impracticables.
Abans de l'escapatòria pel torrent secundari vam haver de travessar novament el riu en un punt de força fondària. La maniobra va ser complicada, especialment per a les mules. L'Alí, sempre preocupat per les mules i pels seus clients, va patir força en aquesta travessia.
Després de pujar una estona per la llera del torrent, la vall es va obrir i vam arribar a un altiplà pedregós entre muntanyes. El camí s'orientava clarament a l'oest, paral·lel a la carena, en direcció al Tizi-n-Tidad, el coll que ens havia de donar entrada a la vall de Taidert.
Semblava que era un camí força transitat, ja que vam trobar alguns homes a cavall. Després de travessar una petita congesta de neu, el nostre primer contacte amb l'element blanc, vam arribar al coll (2.713 m). Era un indret solitari i des d'allà es veia un gran panorama amb moltes muntanyes nevades.
Des del coll, una fàcil baixada ens va portar, en poc més de mitja hora, al poblet de Taidert. Abans vam passar per un altre nucli (Taidert de Dalt), on hi havia fins i tot una antiga escola, ja tancada i abandonada.
Després d'una llarga negociació de l'Alí amb les forces vives del poble, ens vam allotjar en una casa del mateix poble.
Cap comentari:
Etiquetes: ,

dimarts, 22 de març del 2005

Imilchil / Oulghazi

Travessia Atlas 2005 des d’Imilchil fins a Oulghazi
Vam iniciar la gran travessia Atlas-2005, en el nostre tercer viatge a l'Atlas, a Imilchil. De bon matí ens vam posar en moviment després de dormir força bé a l'hotel Izlan d'Imilchil. L'etapa d'aquell dia era fàcil, ja que només calia seguir una pista apta per a vehicles que resseguia tota la vall.
Vam travessar Imilchil i aviat vam veure els horts que marcaven una àmplia franja verda a banda i banda del riu. Vam trobar diverses cases aïllades i ens vam creuar amb força gent: nens que anaven a l'escola, homes i dones que baixaven als camps, homes amb mules ben carregades que entraven al poble.
Feia un dia magnífic, amb aquella llum africana tan càlida que ens portava records dels nostres anteriors viatges a l'Atlas. No feia gaire fred, encara que les muntanyes del voltant tenien congestes de neu. Era una plàcida passejada entre els camps de conreu, on la primavera que començava ja mostrava clarament el renaixement de la vida.
Seguint la pista riu amunt, vam anar passant per pobles i poblets fins arribar a Oudeddi, que la pista travessava pel bell mig. Vam passar pel davant de l'escola i els nens van sortir a la porta per veure passar la nostra comitiva. Ens saludaven amb curiositat i es deixaven retratar.
Després d'Oudeddi el paisatge va canviar. Ja no era la plàcida vall entapissada de camps de conreu sinó que la vall es feia més estreta i començava a engorjar-se. Només en alguns punts hi havia petits camps que aprofitaven algun eixamplament de la llera del riu.
La vall era cada vegada més engorjada i el riu baixava tèrbol. Vam suposar que era a causa del desglaç, que feia augmentar el cabal i arrossegava el fang de les muntanyes.
Per fi vam veure el final de l'etapa. En una petita elevació al costat del riu vam veure una bona extensió de cases. Semblava mentida que en aquell lloc tan perdut hi pogués haver un poble tan gran.
Vam entrar pels carrers del poble seguint l'Alí i les mules, creant una gran expectació entre els habitants d'Oulghazi, especialment entre els nens, que ens seguien amb curiositat. L'Alí ens va portar directament a una petita casa, al límit del poble, que seria el nostre allotjament per aquella nit.
Nosaltres no ens vam preocupar de les negociacions ni del preu; el nostre guia va negociar amb els propietaris un preu just per al nostre allotjament.
Vam passar la tarda descansant a Oulghazi. Vam fer una volta pel poble, ens vam remullar una mica al riu i vam fer fotografies als molts nens que venien a veure'ns.
1 comentari:
Etiquetes: ,
Subscriure's a: Missatges (Atom)