L'etapa d'avui del GR3 ha estat ben interessant. Ha estat un llarg recorregut per la zona coneguda com la Terreta, una subcomarca del Pallars situada a la vall de la Noguera Ribagorçana, entre el Montsec i la Serra de Sant Gervàs. És una zona solitària i salvatge, amb diversos pobles molt petits i molts boscos d'alzines i roures.
L'etapa d'avui era relativament curta però amb força desnivell: uns 800 metres. El punt de partida era el Pont d'Orrit, on vam acabar l'etapa anterior. Abans d'iniciar l'etapa hem esmorzat a Arèn i hem fet la maniobra de cotxes, ja que avui no portàvem autocar. Hem pujat amb els quatre cotxes a la Torre de Tamúrcia i hem baixat un sol cotxe amb els conductors.
Hem començat a caminar per un petit camí que estava senyalitza amb marques grogues, a més de les característique marques del GR. És el camí de Sapeira, un antic camí que unia el Pont d'Orrit amb la població de Sapeira, situada enlairada sobre la vall.
Hem arribat en pocs minuts al Castell d'Orrit, on hi havia l'antic poble del mateix nom, avui totalment enrunat. No hem vist cap castell però sí una petita església romànica amb el típic àbsis i un campanar de planta quadrada. Més endavant hem passat una zona d'antigues feixes de conreu on es perdia una mica el camí però aviat hem recuperat el bon camí que segueix pujant flanquejant la muntanya per la Solana de la Costa.
Hem arribat a Sapeira, un poble relativament gran en el context d'aquesta zona tan solitària, però no hem entrat al poble sinó que l'hem vorejat fins un collet a la sortida del poble, on hi ha un oratori i una font. Ens hem aturat a esmorzar en aquest lloc, des d'on teníem ja a la vista el poble de la Torre de Tamúrcia i, al darrere, la gran muralla que formen el cingles de la Serra de Sant Gervàs.
Tot i que ja teníem a la vista el final de l'etapa, encara ens faltava una llarga caminada perquè el camí travessa diverses barrancades amb pujades i baixades abans d'arribar a la Torre de Tamúrcia.
Hem fet dues sifonades per travessar sengles barrancades i hem arribat a Aulàs, un altre poblet de quatre cases situat sobre un llom enlairat entre dos barrancs. Des d'Aulàs hem baixat al fons del següent barranc, que porta el curiós nom de Barranc del Torogó i deu aquest nom a un petit poble situat a la capçalera del torrent.
Finalment hem superat la darrera pujada, arribant a la Torre de Tamúrcia, on hem entrat per la part baixa, travessant els seus carrers fins al capdamunt del poble on havíem deixat els tres cotxes. Des d'aquest punt teníem una impressionant vista dels cingles de la Serra de Sant Gervàs, que seran l'objectiu a superar en la propera etapa del GR3.
Per acabar la jornada hem baixat a dinar al restaurant Isidro del Pont de Montanyana, on hem gaudit novament del seu magnífic menú abans d'iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Els Horts
Arèn, 2024 |
Pui de
Lleràs, 2022 |
Espluga
Llorna, 2022 |
PARTICIPANTS:
Jorge - Lluis G. - Agnès - M. José - Miquel B. - Miquel M. - Trinidad - David - Isaac - Maribel - Xesco - Àngela - Manel - Begonya - Paco M. - Carles - Joan G. - J. Rafel
L'ANÈCDOTA: com que avui no teníem autocar hem hagut de fer maniobra de cotxes. Hem deixat tres cotxes al final de l'etapa i el quart cotxe ha baixat amb els conductors al punt d'inici. Quan hem arribat al final érem 18 caminadors però només teníem 17 places de cotxe (5 + 5 + 7), de manera que estàvem en situació d'overbooking. La solució que hem trobat és que un dels passatgers fes en el maleter el trajecte de retorn fins al Pont d'Orrit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada