Arrúbal - Logroño

Finalment hem completat, amb l'etapa d'avui, el Camí Català de Sant Jaume, que va des del Santuari de Montserrat fins a Logroño, on enllaça amb el Camí Francès, el més popular dels Camins de Sant Jaume. Han estat 23 etapes des que vam començar aquest camí a Granollers. Vam fer les primeres etapes amb el grup del GR des d'aquesta ciutat, amb una prèvia des de la porta de casa fins a la plaça de la Porxada de Granollers. Amb el grup de caminadors vam arribar fins a Zaragoza però allà va acabar l'aventura col·lectiva i només un petit grup d'irreductibles hem acabat completant el camí. Avui al matí hem començat a caminar des del poble d'Arrúbal, on ahir vam acabar l'etapa anterior. La caminada d'avui té poca història; eren poc menys de 20 km per pistes, amb un tram de carretera que ha deslluït una mica l'etapa i l'entrada a Logroño fins al Puente de Piedra per on entra a la ciutat el Camí Francès. A mig camí hem passat per Agoncillo, un poble monumental amb un gran castell; després hem passat per un altre poble, Recajo, al costat d'una base militar. Finalment hem entrat a la capital de La Rioja arribant al Puente de Piedra on hem trobat les marques del Camino Francés donant per acabada la nostra etapa. Hem dinat a Logroño i hem iniciat el llarg retorn a casa per carretera. Quan hem arribat encara hem tingut temps de marcar amb retolador el tram de Tudela a Logroño en el mapa que té la Magda al garatge de casa.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

TOTES LES ETAPES:

00-Granollers	01-Caldes de M.	02-S. Llorenç
03-Matadepera	04-Montserrat	05-Can Parera
06-La Panadella	07-Tàrrega	08-Palau d'Angl.
09-Lleida	10-Fraga	11-Candasnos
12-Bujaraloz	13-V. de S. Lucía	14 - Fuentes de E.
15-Zaragoza	16-Alagón	17-Gallur
18-Ribaforada	19-Tudela	20-Alfaro
21-Calahorra	22-Arrúbal	23-Logroño

---

Calahorra - Arrúbal

Avui hem fet l'etapa reina d'aquesta sortida de quatre dies per completar el Camí de Sant Jaume de l'Ebre. L'etapa d'avui, entre Calahorra i Arrúbal, no té cap dificultat especial però són 34 km, una llarga caminada. Avui, però, les condicions eren especials, de manera que hem trobat algunes dificultats imprevistes que ens han complicat l'excursió. Hem sortit del Parador Nacional de Calahorra per una pista paral·lela a la via del tren, entre camps de conreu. Al cap d'una estona hem trobat la primera dificultat, del tot imprevista. La pista per la que caminem passa per sobre d'un canal de rec dels molts que hi ha per tota la vall de l'Ebre. Segurament el canal baixa seguint una torrentera seca perquè avui anava crescut i l'aigua passava per sobre de la pista. No era molta aigua però si passàvem calçats ens mullaríem els peus, de manera que ens hem descalçat i hem passat a gual per sobre de l'aigua. Més endavant hem travessat la via del tren i hem agafat un tram de la Cañada de Lodosa, un antic camí ramader. Hem passat a l'altra banda de l'autopista per un pas subterrani i al cap de poc hem trobat un altre torrent que passava per sobre de la pista. Hem repetit l'operació de descalçar-nos encara que algun espavilat ha pensat que era poca aigua i ha acabat amb els peus xops... El paisatge havia anat canviant i ara ja era el característic de la Rioja, amb grans extensions de vinyes. Hem tornat a travessar l'autopista, ara per un pas elevat, i hem agafat un camí amb lleugera pujada entre vinyes que ens ha portat fins a la població d'Alcanadre. Com que l'etapa era llarga, aquí hem fet una parada tècnica per menjar una mica i descansar abans de fer el darrer tram de l'etapa, d'uns 15 km. Hem menjat un magnífic entrepà de truita en el bar La Unión, que ens ha donat noves forces per seguir el nostre camí. A partir d'Alcanadre el camí té dues variants. Les fletxes grogues porten a l'església del poble i surten pel darrere seguint el camí de l'Ebre (GR99). L'autèntic Camí de Sant Jaume, una mica més difícil (o millor dit, no tan fàcil) puja lleugerament per la Cuesta del Quemado, un indret solitari i molt diferent del paisatge de camps de conreu que havíem trobat fins ara. Hem passat un petit collet i hem baixat per l'altra banda fins que en una cruïlla hem trobat una pista a la dreta amb un cartell que indicava la direcció de l'ermita de l'Aradón. Passada aquesta ermita hem arribat al costat de l'Ebre i hem retrobat la variant que havíem deixat a Alcanadre. A partir d'aquí el camí passa entre el riu i uns espadats d'aspecte terrós anomenats Laderas de Cascavillas. Ens faltava molt poc per arribar al final del trajecte i el dia era magnífic però quan menys ho esperàvem ens hem trobat grans dificultats. Dies enrere el riu havia experimentat una gran crescuda. En realitat van haver-hi tres crescudes en poc temps i l'aigua s'havia emportat una part del camí. Per evitar el pedregar que havia deixat el riu allà on hi abans havia el camí, hem hagut de fer un tram per la via del tren. Quan semblava que havíem superat el tram sense camí hem trobat un altre tram totalment inundat. No era una mica d'aigua sinó un autèntic bassal, que hem considerat que no podíem travessar si no era gairebé nedant, de manera que hem retornat a la via del tren i hem fet un llarg tram d'uns 200 metres per la via fins que hem trobat un caminet que ens ha permès recuperar el bon camí deixant enrere els obstacles. Sense més problemes hem arribat a San Martín de Berberana i finalment a Arrúbal on hem agafat un taxi que ens ha portat a Calahorra per recuperar el cotxe. Després d'una etapa tan dura, amb imprevistos inclosos, ens mereixíem un descans de categoria, de manera que hem anat a Logroño, ens hem instal·lat a l'hotel Calle Mayor i hem acabat la jornada fent unes tapes a la Calle del Laurel.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

CSJ: El Peral - Llanes, 2014

CSJ: Fuentes - Zaragoza, 2014

CSJ: Venta - Fuentes, 2014

---

Alfaro - Calahorra

En la segona jornada d'estada a la Vall de l'Ebre hem fet una etapa més, la vint-i-unena, del camí Català de Sant Jaume entre les poblacions d'Alfaro i Calahorra, a la Rioja. Des de l'hotel on hem passat la nit hem anat al centre d'Alfaro, a la plaça de la Catedral, punt d'inici de l'etapa. A Alfaro hi ha moltes cigonyes, que són el símbol de la població. A la Catedral n'hi havia una bona colla, amb nius penjats per tot l'edifici. Hem iniciat la caminada per la carretera de Calahorra fins a l'ermita del Pilar; poc després hem deixat la carretera per una pista a la dreta. Des d'aquí ja no hem tornat a tocar la carretera; l'etapa és una llarga caminada per pistes entre camps. Hem arribat al poblet de Rincón de Soto just quan estava a punt de sortir una processó de Setmana Santa. Hem vist passat la comitiva amb la seva banda de tambors i una imatge representativa de la festivitat del dia, Diumenge de Rams. Només sortir de Rincón de Soto ja hem vist a l'horitzó les cases de Calahorra; semblava allà mateix però encara quedaven uns 12 km, que ens han ocupat més de dues hores. Finalment hem travessat el riu Cidacos entrant a Calahorra, una ciutat monumental, la segona més gran de la Rioja amb una llarga història que té el seu període més important durant la dominació romana. Ens hem allotjat al Parador Nacional i hem acabat la jornada amb un magnífic sopar a base de productes típics locals en el restaurant La Taberna de la cuarta esquina.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

CSJ: Alagón - Gallur, 2014

CSJ: Zaragoza - Gallur, 2014

Errozate i Mendízar, 2011

---

Tudela - Alfaro

Aquesta vegada hem vingut per terres de la Vall de l'Ebre per acabar el Camí Català de Sant Jaume enllaçant a Logroño amb el Camí Francès. Ens queden quatre etapes i aquests dies de l'inici de la Setmana Santa són ideals per acabar aquest camí. Hem arribat a Tudela després d'un llarg viatge i hem deixat el cotxe al costat de l'estació de tren. El primer punt singular ha estat la catedral, on en realitat comença l'etapa. El camí va per una pista paral·lela a una carretera i després per la mateixa carretera fins que, passada la fàbrica d'Ebroquímica hem agafat una pista a la dreta que ens ha portat al Soto del Ebro, una zona protegida al costat de l'Ebre que hem travessat per un bon camí. Més endavant hem travessat la via del tren i hem seguit per un camí paral·lel, entre camps de conreu i al costat de la via fins arribar a la població de Castejón de Ebro. Hem travessat la vila i hem iniciat la part més desagradable de l'etapa, un tram de 5 km íntegrament per carretera. Abans, però, a la rotonda de la sortida del poble hem entrat a la Rioja, deixant enrere Navarra. La caminada per la carretera és una mica perillosa però l'hem completat en una hora, entrant a la població d'Alfaro. Com que havíem deixat el cotxe a l'estació de Tudela, hem anat directament a l'estació per agafar el tren i retornar al punt de partida.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

CSJ: Ribaforada - Tudela, 2015

CSJ: Gallur - Ribaforada, 2015

BTT Bardenas Reales, 2008

---

Camí dels Bons Homes: Guils - Porta

Sisena etapa del Camí dels Bons Homes, entre Guils de Cerdanya i Porta. És la segona part de la variant hivernal que evita el pas per la Portella Blanca d'Andorra que en aquesta època de l'any està nevada i no és practicable per als senderistes. Hem començat la jornada a Guils, on ens ha deixat l'autocar, esmorzant en el mateix restaurant on vam dinar al final de l'etapa anterior. Quan hi hem arribat ja tenien la taula parada amb els croissants i les pastes a punt. Després d'esmorzar hem sortit del poble i ben aviat hem arribat a la frontera francesa, totalment imperceptible, iniciant una lleugera baixada en direcció a la vall del Querol. Hem passat ben a prop de La Tour de Carol però no hem entrat al poble sinó que hem agafat una pista paral·lela a la via del tren i al riu per on hem seguit vall amunt veient al fons el Pic de Fontfreda, molt nevat. El camí puja per la vall passant en alguna ocasió el riu i la via del tren. Hem passat per Quers, un poblet molt petit, i hem arribat a Cortvassill, un poble una mica més gran però solitari. Ens hem aturat a esmorzar al costat de l'església mentre el dia, que havia començat clar i lluminós, s'anava tapant. Poc més enllà hem passat pel costat de les torres de Querol i, després de travessar per darrera vegada la carretera, hem iniciat la part final del camí, la de més pendent. El camí puja per l'obaga entre el bosc. Fins aquí havíem trobat clapes de neu pel camí però a mesura que anàvem pujant la neu era més abundant fins que la capa blanca era ja contínua. Hem arribat al punt més alt de l'etapa, el pont de fusta sobre la Ribera de Campcardós. Aquí acaba la variant hivernal, enllaçant amb el Camí dels Bons Homes "oficial" que baixa de la Portella Blanca d'Andorra. Mirant enrere, hem pogut veure la silueta escarpada del Peiraforca i el Roc Colom a la part alta de la vall. La neu era aquí molt abundant i, a més, començava a nevar intensament però ja teníem l'etapa al sac; només ens quedava baixar per un bon camí que en mitja hora ens ha portat al poble de Porta on ens esperava l'autocar. Ja motoritzats, hem baixat a Puigcerdà on teníem encarregat el magnífic menú del restaurant Tapanyam amb les seves especialitats. Com és normal, la majoria dels caminadors han triat el trinxat de la Cerdanya com a primer plat, mentre que amb el segon hi ha hagut diversitat d'opinions però amb majoria relativa per a l'estofat de vedella.
Tenim una pel·lícula de la jornada, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic de la Fontfreda, 2009

Ascensió al Roc Colom, 1976

Ascensió al Carlit, 1974

---

Pics de Cassamanya amb esquís

Després de moltes setmanes de mal temps, nevades i vent, avui la previsió era inmillorable i hem reactivat la temporada d'esquí de muntanya que teníem una mica aturada. El Pic de Cassamanya és un clàssic de l'esquí de muntanya a Andorra. Tot i que és una ascensió més aviat fàcil, la seva situació central al Principat fa que tingui una panoràmica extraordinària de tot Andorra. Ja havíem fet aquesta ascensió l'any 1986 però teníem ganes de repetir-la. Ahir al vespre vam arribar a Andorra i vam anar a dormir a l'alberg de la Comella. Avui de bon matí hem començat la pujada en cotxe per la carretera del Coll d'Ordino, que estava tallada just en el coll. En realitat, l'itinerari d'esquí de muntanya comença en un pàrquing que hi ha una mica abans, però com que avui venien raquetistes i esquiadors, hem anat pel camí d'estiu que comença en el coll d'Ordino. El camí puja plàcidament carenant pel bosc fins que, ja en terreny obert, s'ajunta amb l'itinerari normal amb esquís. A poc a poc hem anat pujant per tot el llom de la muntanya amb grans panorames per totes bandes. L'ascensió és fàcil però hi ha un parell de pales força dretes. També hem hagut d'anar evitant algunes plaques pelades a conseqüència del vent dels dies passats. Hem arribat al cim del Cassamanya Sud (2.740 m) amb un dia radiant i un panorama molt extens. Hem fet la panoràmica circular:

Aquí acabava la clàssica ascensió d'esquí de muntanya però el dia era molt bo i encara era aviat, de manera que hem pensat en completar la jornada pujant també el Cassamanya Nord, una mica més alt que el Sud i situat al final d'una carena relativament fàcil. Hem dividit el grup i mentre alguns feien la migdiada contemplant el gran panorama, els altres ens hem acostat al cim superior. No ha estat gens difícil, tot i que cal anar amb compte. Hem passat pel Cassamanya del Mig (2.725 m), un petit cim secundari, i finalment hem arribat al cim del Cassamanya Nord (2.752 m). Des d'aquí el panorama era encara més extens; hem fet una nova panoràmica circular:

Hem desfet el camí per tornar al Cassamanya Sud, on ens hem posat els esquís (els de cavalleria) o les raquetes (els d'infanteria) iniciant el descens. Evidentment, ben aviat els raquetistes han quedar molt enrere mentre els esquiadors gaudíem d'una magnífica esquiada en neu molt bona. No hem tornat pel camí de pujada sinó que hem tirant pel dret, per la vall, fins arribar a la carretera. Hem hagut d'esperar gairebé un parell d'hores que els raquetistes arribessin al Coll d'Ordino i baixessin amb els cotxes a buscar-nos.
Hem rodat dues pel·licules, una centrada en l'esquí de muntanya i l'altra en els esports de raqueta. Aquí teniu la primera, cedida per Mountain Films per a tots els seguidors del blog:

---

---

I la segona, cedida per Edicions JGB per als nostres seguidors:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic d'Estanyó amb esquís, 2010

GR11: Encamp- Ordino, 1997

Cassamanya amb esquís, 1982

---