dijous, 27 de desembre del 1990

Guara BTT 1990 (II)

Borda/refugi - embassament de Belsué - carretera de Huesca - Loporzano - Sasa de Abadiano

Segona etapa d'aquest recorregut hivernal en bicicleta per la Sierra de Guara. Sortim de la borda on hem passat la nit i ens posem en marxa. Si ahir l'ambient era fred però asolellat, avui estem en un ambient siberià. Tota la vesant nord de la muntanya està gelada i on no hi ha gel hi ha fang, que encara és pitjor per als ciclistes. Baixem al pantà de Belsué però hem de desistir d'anar a la Cabeza de Guara i sortim per una altra pista a la carretera Huesca-Jaca (la del port de Monrepós) per on baixem fins tobar una pista que ens retorna a Sasa de Abadiano, on tenim el cotxe. Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto. També podeu veure l'article que va publicar en Joan Guirao en el número 779, de febrer de 1992, de la revista Muntanya, amb la crònica d'aquesta excursió.


dimecres, 26 de desembre del 1990

Guara BTT 1990 (I)

Sasa de Abadiano - Chibluco - Apiés - Los Corralones - borda/refugi

Primera etapa d'aquest recorregut hivernal en bicicleta per la Sierra de Guara. Sortim de Sasa de Abadiano i, a poc de sortir, hem de travessar un riu mullant-nos els peus. L'aigua està gelada, de manera que ens costa una mica. Després, per pistes i sempre tenint a la vista la Peña Amán, pujem fins a Los Corralones i baixem una mica fins a una borda sense porta on passem la nit. L'ambient és gelat però arrecerats a la borda descansem força bé.
Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto. També podeu veure l'article que va publicar en Joan Guirao en el número 779, de febrer de 1992, de la revista Muntanya, amb la crònica d'aquesta excursió.


dissabte, 25 d’agost del 1990

Barranco del Mascún

Mascún
Segon descens del Barranco del Mascún, potser el millor recorregut de la Sierra de Guara, després de la nostra primera expedició de l'any 1983. Un magnífic descens en molt bones condicions, ja que baixa força aigua.

divendres, 17 d’agost del 1990

Pica d'Estats (3.143 m)

Pica d'Estats
Ascensió a la Pica d'Estats des del refugi de Vallferrera. Pugem en cotxe el dia abans fins a l'aparcament davant del refugi. Dormim en el refugi i, encara de nit, iniciem l'ascensió. El camí és molt llarg però finalment arribem al Port de Sotllo. Des d'allà, per la carena, fem els tres cims de la Pica:
  • Pic Verdaguer o punta NW (3.131 m)
  • Pica d'Estats (3.143 m)
  • Pic Gabarró o punta SE (3.115 m)
El retorn és pel mateix camí, que de baixada se'ns fa encara més llarg.


dimarts, 7 d’agost del 1990

Pic de Spijeoles (3.065 m)

Spijeoles
Des del refugi d'Espingo iniciem les ascensions programades. Fa molt bon dia i sortim molt aviat del refugi, de manera que podem fer molts cims. En total fem els tres cims principals i un parell de satèl·lits menors:
  • Pic de Spijeoles (3.065 m)
  • Pic Gourdon (3.034 m)
  • Belloc (3.008 m)
  • Belloc Central (3.006 m)
  • Belloc Sud (3.007 m)
En resum, una magnífica jornada de muntanya amb un dia molt clar que ens permet gaudir de gans panoràmiques del Pirineu Central.

dilluns, 6 d’agost del 1990

Refugi d'Espingo

Des de les granges d'Astau, pugem al llac d'Oo i al refugi d'Espingo. Sopem i dormim al refugi; demà volem fer diverses ascensions, començant pel pic de Spijeoles.

dijous, 2 d’agost del 1990

Torrent del Bosc

Foto d'arxiu: Torrent del Bosc, agost 1989

Segon descens d'aquest barranc, a la serra del Montsec. Sortim de Camarasa i deixem el cotxe a la part alta, al coll dels Trullets. El descens no és tècnic, ja que no hi ha cap ràpel, però és molt llarg i ens permet gaudir d'un entorn molt interessant.

dimecres, 25 de juliol del 1990

Forat del Gel

Foto d'arxiu: Forat del Gel, octubre 2022

Excursió a la cova del Forat del Gel, situada a la part alta del Montsec de Rúbies. Vam pujar en cotxe per una pista de la Portelkla Blanca, que ens va deixar per sobre del forat, al costat d'una cabana de pastors. Per un caminet vam baixar entre un bosc de grans roures i, després d'una estona de buscar l'entrada, vam arribar a la boca de la cova. L'entrada és molt gran (10 x 40 m) i dóna a una sala de grans dimensions. Hi ha algunes formacions a les parets i petites estalactites penjant del sostre però no hi ha formacions espectaculars.
A terra hi ha un amuntegament de blocs formant un gran pendent per on s'arriba al final de la cova, després de baixar 67 metres de desnivell. Nosaltres no vam arribar al final sinó que només vam fer una exploració per la sala principal

dissabte, 14 de juliol del 1990

Barranco de Raisín

Un barranc molt tècnic; curt però amb uns ràpels impressionants, especialment un ràpel volat de més de 30 metres. L'aproximació ja és una bona excursió; cal pujar fins a l'altiplà d'Otín i agafar una torrentera que ens porta al barranc, afluent del Mascún. El descens acaba a "los huertos de Juan", de manera que es tracta d'una entrada alternativa al Mascún, sense passar pel "Saltador de las Lañas"

divendres, 13 de juliol del 1990

Cañón del Río Vero

Río Vero
Repetim aquest descens, un dels més populars de Guara, que ja vam fer per primera vegada l'any 1982. Com sempre, aquest descens ens ofereix un ambient aquàtic i uns paissatges impressionants.

dissabte, 12 de maig del 1990

BTT pels Rasos de Peguera



Estació d'esquí dels Rasos de Peguera - Molí de Güells - La Corriu - Carretera BV4241

Itinerari complex però molt atractiu que, des de les parts altes dels Rasos de Peguera, ens porta de forma sinuosa cap a l'oest, apropant-nos primer a la immensa paret de la Roca Gran de Ferrús de la Serra d'Ensija per situar-nos a continuació, i per grans zones boscoses, a la vall de l'aigua de Valls. En aquest lloc ens trobem l'obstacle més dur, ja que des del fons del riu ens cal remuntar uns tres-cents metres de desnivell molt drets. Una llarga baixada final ens deixarà al quilòmetre 24 de la carretera que va de Berga a Sant Llorenç de Morunys. Hem previst una combinació de cotxes per tornar.
Aquest recorregut va ser inclòs en el llibre 16 itineraris de BTT per Catalunya.
El recorregut total és de 31 km i el desnivell és de 550 m de pujada i 1.430 m de baixada.

dissabte, 14 d’abril del 1990

La ferrata de Sant Jordi

Ja havíem pujat en diverses ocasions a l'ermita de Sant Jordi, a Camarasa, especialment els dies de la festa major quan es fa un aplec als voltants de l'ermita, a on puja pràcticament tot el poble per celebrar la festivitat del patró del poble. Aquesta vegada ha estat una excursió singular perquè no ens hem conformat amb la típica pujada a l'ermita sinó que hem completat l'excursió baixant per la petita via ferrada (en realitat, camí equipat) que baixa per la vessant que dóna a la central elèctrica. Hem sortit caminant des de la plaça de la Vila i hem seguit la pista i algunes dreceres fins arribar a dalt del cingle, al costat de l'ermita. Aquí, a més de la petita església, hi ha un refugi sense instal·lacions però on es pot dormir arrecerat i amb una llar de foc. Hem esmorzat i hem estat una bona estona per allà. Després hem iniciat la part més interessant de l'excursió. Seguint la mateixa pista, que a partir de l'ermita està en mal estat, hem travessat l'altiplà fins a l'extrem, just a sobre de la central elèctrica de Camarasa (en realitat n'hi ha dues de centrals: la més antiga i gran al  Noguera Pallaresa i una més nova i petita al Segre). Abans d'arribar-hi hem passat per un punt molt singular: un menjador de voltors. És un lloc on sembla que de vegades hi porten animals morts per alimentar els voltors. Ens explica en Salvador, el nostre guia local en aquesta excursió, que alguna vegada han portat animals morts del zoològic de Barcelona. Aquí és on vam fer la simpàtica foto que il·lustra aquesta entrada del blog, amb els nens mostrant alguns dels ossos que hi havia escampats per la zona. Des de l'extrem del cingle, i guiats per en Salvador (si no, potser no ho haguéssim trobat), hem agafat un caminet que baixa pel cingle. No és una ferrata, ja que ni tan sols hi ha cable de vida, però en els passos més delicats hi ha unes estaques de ferro que ens ajuden a baixar. Amb molta precaució hem anat baixant fins arribar al peu del cingle, just al costat de la central elèctrica. Des d'aquí, el retorn a Camarasa ja és fàcil.