Alto del Garajonay (1.484 m)

No podíem tornar de La Gomera sense pujar al punt mès alt de l'illa, l'Alto del Garajonay (1.484 m). És un cim d'altitud modesta; tan modesta que alguns dels nostres seguidors pensaran que ens hem convertit en unomilistas però, tot i la seva poca altitud, aquest cim té una gran prominència, exactament 1.484 m, molta més, per exemple, que el Posets que té una prominència de només 1.125 m. Qui no es conforma és perquè no vol! L'Alto de Garajonay és una excursió molt fàcil sortint d'un pàrquing de la carretera GM-2 des d'on s'arriba al cim en 30 minuts. Nosaltres hem buscat un itinerari una mica més llarg, sortint de la Laguna Grande, que ens ha permès recórrer els sectors del Parc Nacional de Garajonay que van cremar-se en el gran incendi forestal de 2012, que va ser catastròfic per a La Gomera. Ara la muntanya està coberta de verd i el bosc,  a poc a poc, es va regenerant però encara falten molts anys perquè la recuperació sigui completa.
Hem sortit de la Laguna Grande, on hi ha una zona de picnic, bar, restaurant i una oficina d'informació del Parc Nacional, per un camí perfectament condicionat. De fet hi ha diverses opcions per arribar a l'Alto de Garajonay des d'aquest punt, totes perfectament senyalitzades. Nosaltres hem pujat per un camí i hem baixat per un altre, tancant un bon itinerari circular. El dia era molt clar i ben aviat hem començat a gaudir d'un gran panorama. En una hora i mitja hem arribat al cim del Alto de Garajonay (1.484 m). Des d'aquesta talaia privilegiada es veu tota l'illa i també les illes veïnes: Tenerife amb el Teide alçant-se molts metres per sobre, Hierro i la Palma. 
Després hem baixat per un caminet que surt per la banda contrària de la pujada. Aquest caminet ens ha portat sense cap complicació fins al punt de partida, a la Laguna Grande, on hem donat per acabada l'excursió i les activitats excursionistes per la Gomera.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

GR221: Coll sa Gremola, 2012

Montsec de l'Estall, 2012

Ascensió al Teide, 2003

---

ASSISTENTS:  Magda - J. Rafel

DESNIVELL: +369 m, -369 m

RECORREGUT: 10 km.
HORARI: 3 h

La Gomera: Chipude - Vallehermoso

En el segon dia de la nostra estada a l'illa de La Gomera hem fet una etapa del GR132, avui entre les poblacions de Chipude i Vallehermoso, travessant el Parc Nacional de Garajonay, un dels màxims atractius d'aquesta illa d'origen volcànic. Hem sortit de Chipude seguint les abundants marques del GR. La primera part de l'etapa va per zones rurals amb camps de cultiu, palmeres i figueres de moro, travessant diverses vegades la carretera. El dia era magnífic, amb un sol primaveral que omplia tot d'una llum molt càlida. Ben aviat hem vist, mar enllà, la silueta de l'illa de Hierro. Després de passar diversos poblets hem arribat a Las Hayas, porta d'entrada al Parc Nacional. A la sortida del poble hem passat per l'ermita del mateix nom i un àrea de picnic. Ben aviat hem trobat un cartell que anuciava l'inici del Parc Nacional de Garjonay. El paisatge ha canviat radicament passant de l'ambient rural típic de les Canàries al bosc subtropical de la laurisilva, el principal atractiu d'aquest indret natural. El camí va planejant per aquest paisatge singular entre el bosc humit. Hem passat per una altra àrea de picnic anomenada Creces poc abans de travessar per darrera vegada la carretera. A partir d'aquí el camí, convertit en un corriol, inicia una llarga baixada en direcció a Vallehermoso. Al cap d'una estona, un cartell ens ha anunciat el final del Parc Nacional encara que el paisatge seguia dominat per la laurisilva. A poc a poc, el bosc s'ha anat aclarint i hem anat entrant novament a l'entorn rural. Hem arribat a la presa de l'Encantadora. A partir d'aquí, una carretereta porta directament a Vallehermoso però el GR, per tal d'evitar l'asfalt, dóna la volta a l'embassament i agafa una forta pujada fins a un collet. Des d'aquest collet hem tingut una bona vista del Roque Cano, el penyal que ahir vam vorejar en el nostre recorregut des d'Agulo. Finalment, el camí baixa suaument fins a Vallehermoso, punt final de l'etapa. Igual que ahir, hem agafat un taxi que ens ha retornat al punt de partida, la població de Chipude.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

Morna - Forn des Saig, 2013

Cap des Llibrell, 2013

GR221: Santuari del Lluc, 2013

---

La Gomera: Agulo - Vallehermoso

Aquest any hem planificat, per als primers dies de la Setmana Santa, una sortida a l'illa de La Gomera. Aquesta illa, d'origen volcànic com totes les Canàries i molt muntanyosa, és un terreny de joc ideal per al senderisme, amb uns paisatges de grans contrastos entre les àrides zones volcàniques i els boscos humits de laurisilva subtropical. Avui hem iniciat la nostra estada en aquesta illa amb una etapa de senderisme entre les poblacions d'Agulo i Vallehermoso, en el nord de la Gomera. La petita població d'Agulo està situada en una petita vall tancada en direcció a l'interior de l'illa per uns cingles d'una roca volcànica vermellosa de 700 metres d'altura. Sembla impossible però el camí puja per aquests espadats buscant els punts febles de la muntanya, arribant a la part superior del cingle on hi ha un modern mirador. El camí surt del mateix poble i està perfectament traçat, amb alguns trams empedrats i amb esglaons de pedra natural. A poc a poc, fent llaçades, el camí va guanyant alçada mentre el panorama s'amplia cada vegada més; mar enllà es veu l'illa de Tenerife i la silueta del Teide alçant-se molts metres sobre l'illa veïna. Després d'una bona pujada hem arribat als altiplans superiors, que s'inicien en el lloc anomenat Mirador de Agulo. Hem passat al costat d'una petita presa, el Emblase de Agulo, i per una carretereta hem arribat al punt més singular del recorregut, el Mirador de Abrante. Aquest mirador està situat en el punt més alt del cingle que domina el poble i té una panoràmica imporessionant. Al costat del mirador hi ha un modern restaurant amb un balcó impressionant penjat sobre el buit. Hem fet quatre fotos i hem seguit el nostre camí passant per una petita zona de bad-lands. Poc després hem passat per un altre presa, la de l'Emblase del Garabato, bastant més gran que l'anterior. Després de passar per sobre del mur de la presa, el camí encara puja una mica però ben aviat comença la llarga baixada que ens ha de portar fins a Vallehermoso. Abans, però, hem passat per un altre punt singular: el camí passa al costat d'un gran penyal de roca volcànica, el Roque Cano, que domina la vall de Vallehermoso. Un accident geogràfic singular que ha merescut la catalogació com a Monument Natural. El camí, cada vegada més ample i amb trams empedrats, baixa ja directament al poble. Finalment hem arribat a Vallehermoso on hem menjat unes tapes i hem agafat un taxi que ens ha retornat al punt de partida, la població d'Agulo.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

S. Antoni - Cala Salada, 2014

Sant Mateu d'Aubarca, 2014

Sa Talaia 2013

---

Ascensió al Teide (3.718 m)

Vam fer una fàcil excursió, ja que el telefèric deixa a menys d'una hora del cim, però que ens va permetre pujar al cim més alt d'Espanya, el Teide (3.718 m). Feia un dia molt clar i des del cim vam veure tota l'illa de Tenerife i les illes veïnes de la Gomera i Gran Canaria.

---

ÀLBUM DE FOTOS

---