BTT Botaya / Loarre

De bon matí, després d'un gran esmorzar, vam sortir en direcció a Ena. Després de patir algunes punxades vam arribar a La Peña, un poblet situat al peu de la via del tren de Canfranc. Vam menjar una mica i vam emprendre novament el camí.

Ara calia superar la Collada de Santo Román i el Collado de Marcuello. Abans vam passar la Foz de Escaletes, un engorjat molt característic a l'entrada de la vall. La pujada era dura i pel camí vam trobar els caçadors de la batuda de senglars.

Un cop superat el coll vam deixar les bicis i vam continuar a peu fins al Mirador de los Buitres, un punt d'observació privilegiat des d'on es podien veure les evolucions aèries dels voltors i, amb uns binocles, la seva activitat als nius. També vam gaudir d'una vista espectacular dels penyascals de Riglos.

Finalment vam baixar fins a la casa rural de Santa Engracia de Loarre, on havíem començat la nostra excursió.

Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant a la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També podeu veure l'article que va escriure en Joan Guirao per a la revista Vértex sobre aquesta sortida.

---

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

BTT Rasal / Botaya

Vam esmorzar a les 7:30 i vam sortir en direcció al collado de Astaún. Vam baixar fins al riu Gállego i el vam travessar descalços. Feia tant fred que les ampolles d'aigua de les bicis es congelaven.

Amb els peus glaçats ens vam dirigir a Javierrelatre. Des d'allà, una pista ens va portar a Sieso de Jaca. És un poble molt típic però abandonat. El pou de la plaça és una bella mostra d'arquitectura popular; la bellesa de la rusticitat.

Vam passar per Artaso, també abandonat, i vam arribar a la carretera, a prop d'Oroel. Vam baixar fins a Bernués i després, per la carretera de San Juan de la Peña, vam arribar a Botaya, un poble típicament aragonès, on ens vam allotjar a l'alberg, molt acollidor.

Podeu veure l'article que va escriure en Joan Guirao per a la revista Vértex sobre aquesta sortida.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

BTT Loarre / Rasal

Vam començar l'any amb la sortida tradicional de Reis amb BTT. Aquell any l'itinerari triat era un circuit de tres dies per les serres de Loarre i de Gratal. Vam tenir la sort de trobar uns dies magnífics, amb molta llum i un sol brillant, malgrat que la temperatura era molt freda.

Després de dormir a una casa rural de Santa Engracia, a les 8 del matí, després d'esmorzar com cal, vam sortir en direcció a Loarre i vam agafar la carretereta que puja al castell del mateix nom. El dia era claríssim i vèiem el mar de boira que ocupava el fons de la vall de l'Ebre. Al fons destacava el Moncayo, tot nevat, alçant-se sobre el mar de núvols.

L'aire era molt fred però anàvem ben preparats i amb la moral molt alta. La petita carretera s'enfilava per la muntanya amb revolts força tancats. Vam deixar enrere el castell de Loarre i vam continuar pujant, ara per una pista entre el bosc, en direcció als colls de la serra de Gratal.

Havíem de superar el collado d'Os Pozos, el collado de Pinos i el collado de Barza per arribar a la vall de Rasal. En resum, plat mitjà i pinyó gran. Des del primer coll vam tenir una visió espectacular: el massís del Monte Perdido alçant-se sobre el Somontano.

Vam trobar el petit refugi de Paul i vam aprofitar per esmorzar. Des del darrer coll vam baixar per la pista gelada. Era cara nord i feia força fred. Com que feia baixada, en poc temps vam arribar al poble de Bentué de Rasal.

Ja gairebé fosquejava quan vam arribar al final de l'etapa, el poble de Rasal. Ens va costar molt trobar els responsables de l'apartament que havíem contractat, a Casa Palacio. Finalment ens vam instal·lar a l'apartament.

Podeu veure l'article que va escriure en Joan Guirao per a la revista Vértex sobre aquesta sortida.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---