Ascensió al Cap d'Estanhs (2.083 m)

A la Vall d'Aran s'ha anat fonent la neu en els darrers dies de calor i ara les condicions no són gaire bones per a la pràctica de l'esquí de muntanya. Les parts baixes estan pelades i només es pot esquiar per sobre dels 2.000 metres. Per això, avui hem deixat els esquís i hem fet una ascensió a peu.

El Cap d'Estanhs és un cim de baixa altitud, que sobrepassa per poc els 2.000 metres, situat a la carena fronterera entre Les i Luchon. La seva ascensió és un clàssic de l'esquí de muntanya però només després de grans nevades quan es pot sortir de Bausen amb els esquís als peus. Nosaltres avui hem deixat els esquís i hem fet l'ascensió a peu. Ha estat un encert perquè les condicions de la neu en aquesta ascensió no permetien un mínim recorregut esquiable i hauríem hagut de carregar els esquís durant bona part del recorregut.

Bausen és un típic poble aranès, amb cases de pedra i carrers costeruts. Està situat per sobre de Les i s'hi arriba per una carretera molt estreta  i amb forta pujada. No es pot entrar en cotxe al poble, de manera que hem hagut d'aparcar a la carretera, a l'entrada del poble.

Hem començat a caminar per una pista que aviat travessa el riu, iniciant una forta pujada amb llaçades per una fageda. Després d'una bona estona de pujada pel bosc hem arribat a una carena, un llom allargat que baixa de la carena fronterera. 

Hem començat a caminar pel llom amb pujada suau i amb un gran panorama sobre les muntanyes properes. Ja es veia el nostre objectiu d'avui, el Cap d'Estanhs, destacant a la carena fronterera. L'itinerari d'esquí deixa la carena per pujar en diagonal al cim per unes pales però anant a peu ens ha semblat millor seguir la carena per evitar les pales de neu.

Després d'un tram final amb fort pendent i sense camí hem arribat a la carena, just en el cim del Tuc des Tres Corets (1.952 m). Des de la carena el panorama era espectacular, amb una gran vista del Pirineu Central des del Bessiberri fins al Midi de Bigorre. Just en el cim hi ha una muga, una d'aquelles fites que serveixen per marcar la frontera. 

Hem fet la foto de cim i una panoràmica circular:

Des d'aquí ja es veia la fàcil carena que porta al Cap des Estanhs per uns lloms panoràmics sense cap dificultat. Hem començat a caminar per la carena mentre gaudíem del gran panorama. De camí hem passat per unes quantes mugues abans d'arribar al cim del Cap d'Estanys (2.082 m).

És un cim singular perquè en realitat no hi ha un punt culminant sinó que és un extens altiplà on no hi ha un cim definit. 

Hem fet les fotos de cim a les fites frontereres que hi ha als dos extrems de l'altiplà i una panoràmica circular:

La gran extensió de l'altiplà del cim fa que les muntanyes es vegin més lluny però el panorama és molt extens en totes direccions. 

Després d'una bona estona contemplant les muntanyes i de menjar una mica, hem iniciat el descens pel mateix itinerari fins a Bausen, on hem acabat la jornada matinal prenent un refresc en el bar del poble.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Tuc d'Aubàs esquís, 2018

GR10: Fos Araing, 2008

GR10: Artigue- Fos, 2008

---

Tuc de Horno (2.396 m) amb esquís

Tot i que la neu ja comença a estar justa, avui hem fet un altre cim amb esquís a la Vall d'Aran. El Tuc de Horno és una ascensió relativament fàcil des de la boca nord del túnel de Viella. Hi ha un bon desnivell però l'ascensió es fa per pendents suaus durant bona part del recorregut. El cim és molt panoràmic encara que la proximitat de cims més alts limita una mica les vistes.

Hem deixat el cotxe a una explanada poc abans de l'entrada del túnel i hem començat a caminar per la pista. Avui el grup estava format per dues raquetistes i un esquiador, encara que la falta de neu a la part inicial del trajecte ens ha convertit a tots en caminadors; tots d'infanteria.

Aviat hem arribat a una cruïlla on hem deixat la pista per agafar un camí a la dreta amb forta pujada. Aquest camí forma part del GR211.1, una variant del  camí circular de la Vall d'Aran.

Hem pujat seguint el GR fins a la cabana deth Pontet, un petit refugi de pastors. Hem tingut una sorpresa inesperada perquè la cabana estava habitada per un home que ha convertit aquest lloc en la seva llar permanent. Ens hem aturat a parlar una estona amb l'habitant solitari del Portet abans de seguir el nostre camí.

Hem pujat en direcció a un marcat llom, vestigi de la morrena d'un antic glaciar, i hem pujat per aquest llom seguint el GR fins que, al voltant dels 1.950 m, hem deixat definitivament aquest camí, que va al Port de Viella, per entrar a una vall lateral en direcció al Tuc de Horno.

Ja amb els esquís als peus, hem pujat per unes pales amb bona neu, passant sota uns grans cingles que baixen de la cresta est del Tuc de Montanèro. Més amunt, la vall s'ha obert i ja hem vist molt proper el cim del Tuc de Horno.

Tot i que el track que portàvem anava a buscar un coll a l'esquerra del cim per completar l'ascensió seguint la cresta, hem preferit atacar la cara est, que ens portava directament al cim. Hem pujat fins a un petit coll, ja molt a prop del cim, i he deixat els esquís per completar l'acensió a peu. Els darrers metres eren força drets i amb poca neu però en pocs minuts hem arribat al Tuc de Horno (2.396 m).

El dia era una mica gris però teníem bona visibilitat, de manera que hem pogut gaudir d'un bon panorama, amb grans vistes de tota la Vall d'Aran i el massís de la Maladeta. Hem fet la foto de cim i una panoràmica circular:

Hem baixat uns metres fins al collet on havia deixat els esquís, iniciant una magnífica esquiada amb bona neu però molt curta... aviat he tornat a carregar els esquís a l'esquena per completar el descens fins al punt de partida, seguint el mateix camí que a la pujada.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cap de Marimanya, 2022

Tuc de la Llança, 2016

Tuc de la Canal de Rius, 2014

---

GR3: Molí de Tartareu - Àger

Amb aquesta etapa, el GR3 arriba a les primeres estribacions del Prepirineu, saltant la Serra de Montclús a través del Port d'Àger (908 m).  Hem passat per llocs interesants com la Via Romana d'Àger i un tram de la Transcabanera, un antic camí de transhumància que coincideix amb una part del recorregut de l'etapa d'avui del GR.

El punt clau de l'etapa és el Port d'Àger, on hi ha un mirador des d'un hem pogut gaudir d'una gran vista del Montsec d'Ares i del camí que hem de seguir a la propera etapa.

Hem arribat amb autocar al Molí de Tartareu, on vam acabar l'etapa anterior. Aquesta vegada no hem pogut esmorzar com ens agrada, amb el típic croissant, perquè el restaurant on vam dinar al final de l'anterior etapa no estava disponible. Hem esmorzat a peu dret amb un cafè amb llet de termo abans d'iniciar la caminada.

Avui el dia estava emboirat. Una espessa boira ho tapava tot i la visibilitat era molt curta. Hem començat a caminar per la pista i aviat hem arribat a Tartareu. Sense entrar al centre de la població, hem passat per un parell de carrers sortint per l'altra banda. Hem agafat una pista amb suau pujada que al cap d'una estona ens ha retornat a la carretera. Era una carretera local que ens ha portat fins a Vilamajor, un petit poble amb una ermita dedicada a Sant Josep.

La petita carretera local per on veníem acaba a la C12. Hem seguit aquesta via un petit tram però aviat l'hem deixat per agafar un camí senyalitzat amb uns pals que indicaven que estàvem a la Transcabanera, un antic camí de transhumància recuperat com a ruta de senderisme.

El camí segueix paral·lel a la carretera, a molt poca distància de l'asfalt i amb alguns trams empedrats. Hem arribat a Fontdepou, un petit poble al costat de la urbanització del mateix nom, que hem travessat seguint un carrer paral·lel a la carretera.

Poc després de sortir de la urbanització hem agafat un camí en forta pujada que ens ha portat fins a una pista molt ampla pel llom de la carena, ja molt a prop del Port d'Àger. La boira que ens ha acompanyat durant la primera part del nostre trajecte s'ha anat fonent i en aquest punt, a dalt de la Serra de Montclús, el dia era molt clar i assolellat. Hem pogut gaudir d'una gran vista del Montsec i del camí que hem de fer a la propera etapa. 

Hem aprofitat que havia sortit el sol i que teníem un bon panorama de fons per fer la foto de grup abans de seguir la nostra ruta en direcció al Port d'Àger. Un cop al coll, ens hem entretingut una estona al mirador del Montsec i després hem iniciat el darrer tram del camí: la baixada a Àger.

Hem agafat l'antic camí del Port d'Àger, que baixa cap a aquesta població. Aviat ens hem submergit novament a la boira, que ens ha acompanyat durant tota la baixada per la Vall d'Àger. Ja al fons de la vall, hem travessat el Pont d'en Rossell i hem entrat a Àger.

El darrer tram del nostre camí ens ha portat pels carrers d'aquesta població, travessant-la per anar a buscar la carretera C12 per on en pocs minuts hem arribat a benzinera, punt final de l'etapa.

Allà mateix, en el restaurant annex a la benzinera, hem tancat la jornada amb un bon dinar, un menú del dia amb plats variats que ens han fet recuperar forces abans del llarg viatge de retorn en autocar.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova Negra de Corçà, 2022

GR1: Palanca d'Àger, 2015

GR1: Camí de Montrebei, 2015

---

Montcorbison (2.172 m) amb esquís

El Montcorbison és un altre dels clàssics de l'esquí de muntanya a la Vall d'Aran. La seva poca altitud fa que sigui aconsellable després de grans nevades, tot i que en aquest cas cal preveure que la carretera de Bassa d'Oles pot estar tancada. El punt de partida de l'ascensió pot variar, en funció de la neu, entre els 1.000 i el 1.600 mtres d'altitud.

Malgrat la seva poca altitud és un cim molt conegut, segurament perquè està a sobre mateix de Viella, ben visible amb la seva antena al cim. La via normal surt del refugi de Bassa d'Oles, situat a 1.654 m, o més avall si la neu no permet arribar al refugi.

Avui hi havia poca neu a la muntanya i això m'ha permès arribar en cotxe fins poc abans del refugi de Bassa d'Oles per una petita carretera asfaltada que surt del poble de Gausac. Després encara he pujat una estona amb els esquís a l'esquena fins que me'ls he pogut calçar per pujar per pendents suaus.

Sense massa dificultat, he pujat seguint una traça fins que, poc abans del cim, he deixat els esquís per completar a peu els darrers metres, ventats i gairebé sense neu, seguint el camí d'estiu. Finalment he arribat al cim del Montcorbison (2.172 m) on hi ha una antena i una barraqueta dels bombers.

Per la seva situació central a la Vall d'Aran, el Montcorbison té un gran panorama que, com a la majoria dels cims aranesos, està dominat per l'Aneto i la Maladeta.

He fet la foto de cim i una panoràmica circular:

He baixat fins a un petit replà on havia deixat els esquís i des d'allà he iniciat l'esquiada, amb bona neu però molt curta perquè aviat acaba el tram esquiable i he hagut de completar la baixada a peu.

Avui no hi ha vídeo ni àlbum de fotos perquè anant sol només podia fer paisatges. Únicament tinc la foto de cim i algunes panoràmiques que podeu veure més avall.

---

TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cap de Marimanya, 2022

Pic de Xemeneies, 2017

Tuc d'era Salana, 1981

---

Montpius (2.276 m) amb esquís

El Montpius és un clàssic de l'esquí de muntanya a la Vall d'Aran. És un cim fàcil i accessible amb esquís per diverses vies.  L'itinerari més interessant és el que puja pel Serrat de la Pomarola, una llarga carena panoràmica amb pendent suau i molt esquiable.

Tot i ser un cim fàcil, la seva ascensió per aquesta ruta té gairebé 1.000 metres de desnivell i el panorama que es contempla des del cim és extraordinari. Una gran ascensió especialment indicada després de fortes nevades perquè l'itinerari discorre per un llom i amb relativament baixa altitud, de manera que el risc d'allaus és menor que als cims més alts i escarpats. 

El punt de partida és a la carretera del túnel de Viella (N-230), entre aquesta població i la boca nord del túnel. Just al punt quilomètric 158 hi ha un petit eixamplament de la carretera i l'inici d'una pista on podem aparcar. 

La primera part de l'itinerari segueix un camí que puja pel bosc amb fort pendent. No hi havia neu però aviat he arribat a l'inici de la carena, al costat de la cabana de Pomarola. Poc després de passar per la cabana m'he pogut calçar els esquís, iniciant la temporada d'esquí de muntanya.

He pujat pel llom amb pendent suau mentre el panorama s'anava eixamplant per moments. He travessat una pista que ve de Casau i he passat al costat de la cabana des Comets. Al fons es veia ja el cim del Montpius, aixecant-se al final de la llarga carena.

L'itinerari normal va a buscar un ample coll a l'esquerra del cim però des de lluny es veia una marcada cornisa que barrava el pas, de manera que he optat per pujar directamental, seguint la carena fins al cim. He pujat per aquesta carena fins que, poc abans del cim, he deixat els esquís per completar el darrer tram a peu per un fort pendent però sense dificultat. 

Finalment he arribat al cim del Montpius (2.276 m). El panorama era molt extens, destacant una gran vista de l'Aneto i la Maladeta. He fet una panoràmica circular:

Després de contemplar el panorama durant una bona estona he iniciat el descens. He recollit els esquís començant a esquiar amb molt bona neu pels suaus lloms del Serrat de la Pomerola. Una esquiada magnifica però massa curta, ja que aviat he arribat a l'inici del camí del bosc que només és esquiable després de grans nevades. Avui no hi havia neu i he completat el descens a peu amb els esquis a l'esquena.

Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'he fet molt poques, gairebé totes de panorames. Tampoc hi ha vídeo perquè anant sol és difícil gravar prou escenes per fer una pel·lícula.

---

TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Tuc d'Aubàs esquís, 2018

Tuc del Port de Viella, 2012

Tuc de Sarrahera, 1982

---

Avenc del Club. Via del Pèndol

Avui hem visitat un dels avencs més clàssics de Sant Llorenç de Munt, que ja va ser explorat a l'inici del segle passat. És un avenc interessant perquè, tot i que gairebé no hi ha formacions, té molts passos singulars, alguns estraordinàriament estrets, a més d'un pou principal que arriba als 50 metres de profunditat.

Tot i que la cavitat té una topografia força complexa, caracteritzada per una gran esquerda amb blocs encastats i mil racons per explorar, nosaltres ens hem limitat a baixar el pou principal, que arriba a gairbé 50 metres de profunditat, i l'anomenada Via del Pèndol, a on s'arriba per un passamans penjat sobre el pou principal.

Hem deixat de banda un segon pou, que està sota el pou principal i s'hi arriba a través d'un pas molt estret, un laminador en forma de quatre apte només per als espeleòlegs contorsionistes. Per aquest pou s'arriba a la màxima profunditat de l'avenc, a uns 90 metres.

Hem iniciat l'aproximació a la part alta de la Urbanització Cavall Bernat agafant el camí de la Canal de les Bruixes. Per aquest camí hem arribat en molt pocs minuts a l l'entrada de l'avenc, situada a una clariana del bosc. 

Hem muntat el primer ancoratge a una alzina de bona mida per assegurar la maniobra d'instal·lació del primer ràpel sobre dos quimics. Aquest ràpel, d'uns 10 metres, ens ha deixat en una còmoda plataforma.

Des d'aquesta plataforma hem muntat el segon ràpel fins a una altra plataforma situada a la cota -40. Hem passat al costat del passamans però hem preferit visitar primer el pou principal. Després hem muntat el tercer ràpel fins al fons del pou, a la cota -48. 

En aquest punt hi ha un petit caos o laberint, amb blocs i passadissos estrets. Un d'aquests passadissos porta a una saleta on hi ha una placa en record d'un espelòleg. En aquesta mateixa sala hi ha l'entrada del laminador, tan estreta que ni l'hem vist ... De totes maneres ja havíem decidit fer la Via del Pèndol i descartar el laminador i el pou final.

Hem remuntat el tercer ràpel fins a la plataforma anterior i després una part del segon ràpel fins arribar a l'inici del pèndol. La travessia està equipada amb un passamans que facilita molt el recorregut i ben aviat estàvem a la plataforma d'entrada al segon sector de la cavitat.

En aquest punt hi ha una gran colada en forma de llengua i un mur recobert de coliflors. Són gairebé les úniques formacions que hem vist a l'Avenc del Club. Hem fet algunes fotos abans d'iniciar l'exploració d'aquest sector de la cavitat.

Per una gatera sota uns blocs hem entrat a una estreta diaclasa per on es pot baixar fins al punt més baix d'aquest sector, a uns 50 metres de profunditat. Amb gran dificultat hem baixat els dos primers ressalts, d'una estretor angoixant, fins arribar a la capçalera del darrer ressalt, d'uns 5 metres, equipat amb un spit. 

No hem baixat aquest ressalt i ens hem conformat amb veure el fons des de dalt abans d'iniciar el retorn. Hem tornat a l'inici del passamans i, després de travessar-lo, hem remuntat els trams de corda que ens quedaven fins a la sortida.

Ha estat una activitat interessant, amb varietat de passos i dificultats diverses, tot i que aquesta cavitat no és tan estètica com altres de la zona perquè que és de tipus tectònic: una esquerda amb grans blocs però sense les belles formacions que caracteritzen altres cavitats.

I aquí teniu el vídeo de l'Avenc del Club. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc del Daví, 2023

Avenc de la Codoleda, 2023

Avenc de la Carbonera, 2023

---

VF Teletubies i Forat de l'Obaga de la Maçana

Sessió doble per terres de la Noguera, amb el recorregut d'una via ferrada i l'exploració d'una cova. Una gran jornada, molt ben aprofitada i amb la companyia dels nens, la Mariona i en Jan, que han gaudit novament de la muntanya.

De bon matí hem arribat a Corçà, a la Vall d'Àger, i hem seguit per la pista de la Pertusa. Poc abans del final, la pista està tallada. Hem deixat el cotxe en un aparcament a uns 500 metres del final i hem seguit a peu. Des del final de la pista hem agafat un corriol que és el camí normal d'aproximació a les diverses vies ferrades de l'esperó de la Pertusa.

Hem baixat pel camí, amb alguns passos equipats, i hem aribat al Pas de la Piula, un estret passadís entre roques que porta directament a l'inici de la via ferrata Teletubbies. 

Aquesta via, com les altres ferrades de la zona, va ser oberta per en Joaquín Olmo i els seus companys. Està pensada per a nens o per iniciació a la tècnica de les vies ferades, ja que és fàcil i amb poca distància entre preses.

La via comença amb un mur vertical equipat amb preses artificials. Aquestes preses tenen formes diverses: la lluna, el sol, un elefant.... posades per motivar els més petits. Després venen trams de grapes i cadenes, seguint un marcat esperó amb grans vistes sobre el pantà de Canelles, que avui estava gairebé buit.

Els nens han pujat força bé i en poc temps hem superat la via, arribant a l'inici d'un corriol que en dos minuts ens ha portat a enllaçar amb el camí de pujada per on hem retornat al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, creat per la productora pròpia del Blog de Muntanya,  Quercus Films:

Hem baixat fins a Àger i ens hem aturat a dinar en el restaurant de la benzinera, on hem gaudit d'un magnífic menú que ens ha permès recuperar forces de cara a l'activitat prevista per a la tarda.

El Forat de l'Obaga de la Maçana és una cavitat fàcil, sense dificultat tècnica i apta per a tots els públics, si més no fins al pas estret que dona accés a la galeria final. Està situada a prop del lloc anomenat la Maçana, un agrupament de quatre cases al terme de Camarasa i al costat del pantà del mateix nom.

Jo ja havia visitat aquesta cavitat l'any 1985, acompanyat d'un amic de Camarasa, en Pau, que coneixia com ningú tots els racons del seu municipi. Recordo que en aquell temps, quan encara no disposàvem de GPS i molt poca gent coneixia aquesta cavitat, en Pau em va ensenyar la seva estratègia per localitzar el forat perdut per la muntanya. Quan arribava a la zona buscava l'alineació entre una torre d'alta tensió situada a l'altra banda del torrent i un dels angles d'un antic corral amb murs de pedra. La cova estava exactament sobre la línia que determinava aquesta alineació, de manera que només calia pujar seguint aquesta direcció fins tobar l'entrada.

Fa ben poc, al desembre de 2022, van desobstruir un forat situat on acabava la galeria principal. Per un pas estret van accedir a una nova sala, inèdita, amb bones formacions i una gran colada.

Hem deixat el cotxe en una petita explanada a peu de carretera i hem iniciat la curta caminada fins a la cavitat. Hem seguit una petit pista i, a la part final, un corriol molt ben definit i senyalitzat amb fites que en pocs minuts ens ha portat fins al Forat. Una corda de nusos lligada a una savina facilita la desgrimpada del pou d'entrada, de només dos metres.

Hem baixat la primera galeria, la curta, fins al final. És una rampa pedregosa sense massa interès. Després hem iniciat el recorregut per la galeria principal i aviat hem començat a trobar bones formacions de tota classe. La galeria puja entre columnes fins a un eixamplament que forma una sala amb moltes formacions. 

Aquí sembla que s'acaba tot però al fons de la sala hi ha un forat petit. És la desobstrucció que dona accés a la sala final, descoberta ara fa un any. El pas és estret però amb una mica d'habilitat i sense respirar hem aconseguit superar-lo. A l'altra banda encara queda un segon obstacle, un passadís molt estret superant un bloc, i un pas final per una porta entre columnes que ens ha donat entrada a la sala final. 

És una sala gran i molt més alta que la galeria anterior. Hi ha diverses columnes i, al davant, un mur recobert per una gran colada. Hi ha una corda fixa que permet pujar pel mur de la colada fins al tram final de la galeria, que en pocs metres queda cega.

He pujat per la corda però els nens no han pujat perquè no he portat el cordino i, per tant, no els podia assegurar el pas que, tot i ser fàcil, podia ser perillós. He arribat al final i he retornat baixant per la corda fins al peu del mur.

Després hem tornat enrere per la galeria fins al pou d'entrada per on hem sortit amb l'ajut de la corda de nusos. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta segona activitat. Com l'anterior, ha estat creat per la productora pròpia del Blog de Muntanya,  Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACKS: TELETUBBIES  -  FORAT

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova del Lladre, 2022

Cova de Sant Valero, 2022

Cova de la Maçana, 1985

---