dissabte, 18 de desembre del 1971

Santa Fe - Sant Marçal

Les Agudes
Foto d'arxiu: Les Agudes des de S. Marçal. Desembre 2012

Excursió històrica de la que no recordo massa els detalls; fins i tot la data de l'entrada és aproximada perquè no va quedar constància escrita de la sortida. Vam sortir de Santa Fe, a on vam arribar amb el cotxe de línia des de Sant Celoni. Des de Santa Fe, pel camí normal que ja coneixíem, vam pujar al Turó de l'Home (1,706 m); des d'allà, també pel camí normal, vam pujar les Agudes (1.706 m). Aquí van començar les dificultats, ja que la muntanya estava una mica nevada i gelada. Havíem de baixar a Sant Marçal per la cara Oest de les Agudes, que per la seva orientació estava força gelada. El camí era fàcil però el gel el feia perillós i vam tenir la mala sort que en Víctor va relliscar i va caure fent-se un tall a la barbeta. No era greu però es va emportar un bon ensurt, ja que li sortia força sang. Sense més incidents vam arribar a Sant Marçal, que en aquella època era una casa de pagès amb un espai que cedia als excursionistes per passar la nit. No era un refugi de muntanya però si una cosa semblant. Vam passar la nit allà, amb un ambient gelat, i al matí vam tornar a casa. Havíem de fer els 7 km de carretera fins a Santa Fe i agafar el cotxe de línia però la mestressa de Sant Marçal havia de baixar en cotxe a Sant Celoni per fer unes compres i es va oferir a portar-nos fins a Sant Celoni; una bona ocasió que no vam desaprofitar. Finalment, el tren ens va portar de retorn a casa.
No hi ha àlbum de fotos; únicament aquesta foto d'arxiu en la que es veu perfectament per on vam baixar, amb unes condicions hivernals similars.

divendres, 20 d’agost del 1971

Turó de l'Home & Les Agudes

Una excursió històrica perquè va ser la primera que vam fer sols, una colla d'amics, sense el Centre Excursionista. Fins aleshores totes les sortides les havíem fet en grup, amb el Centre, i mai havíem organitzat pel nostre compte una excursió. Per a nosaltres, en aquell temps, el Montseny era una gran expedició. Teníem 15 anys ... Ja havíem fet aquesta excursió amb el grup del Centre però aquesta vegada la volíem repetir pel nostre compte. Vam anar en tren fins a Sant Celoni i després vam pujar a Santa Fe amb el cotxe de línia. Des d'allà, vam fer l'ascensió al Turó de l'Home (1.712 m) per la via normal i després ens vam acostar a Les Agudes per la carena. La tornada, novament, cotxe de línia fins a Sant Celoni i tren fins a Barcelona.

dijous, 29 de juliol del 1971

Excursió a Sant Aniol d'Aguja

Foto d'arxiu: Sant Aniol d'Aguja, juny 2014

Des d'Olot, on estàvem passant uns dies de vacances familiars vam anar a fer una excursió clàsica: la pujada al petit santuari de Sant Aniol d'Aguja, en el cor de l'Alta Garrotxa. Des de Sadernes vam pujar en cotxe un tram de la pista, en no gaire bon estat, fins a prop del pont d'en Valentí, on la pista només era transitable amb vehicles tot-terreny. Des d'aquest punt, un caminet puja envoltat de bosc seguint el riu i travessant-lo diverses vegades fins al petit santuari. En aquell temps, aquest era un indret solitari. Hi ha una font, l'ermita i un edifici mig enrunat on hi havia un refugi propietat del Centre Excursionista de Besalú. També ens va cridar l'atenció una senzilla tomba amb una inscripció que explicava que es tractava d'un pastor que devia morir per aquests indrets i va ser enterrat al costat del petit santuari. Després ens vam acostar fins al Salt del Brull, una cascada d'uns quaranta metres que cau sobre un gorg d'aigües transparents. Després de gaudir una estona dels magnífics panorames de l'Alta Garrotxa vam iniciar el retorn pel mateix camí.

diumenge, 13 de juny del 1971

Excursió al Salt de Sallent

Una curta i fàcil sortida amb el centre excursionista (només un petit grup) per la zona de Rupit. El recorregut va ser des del poble de Rupit fins al Salt de Sallent, un saltant d'aigua de força alçada molt visitat pels turistes. No hi ha més detalls de l'excursió (només alguns records borrosos) però cal suposar que vam baixar fins al peu del salt i després vam tornar al punt de partida.

diumenge, 23 de maig del 1971

Excursió a Gualba

Sortida amb el centre excursionista a Gualba. Les cròniques de l'època no detallen l'itinerari però, per les fotos que es conserven, sembla ser que vam anar caminat des de l'estació del tren, per la carretera, fins a Gualba. Allà vam fer uns jocs a la plaça del poble i després, com era habitual en aquelles sortides, una altra petita caminada fins a una font per dinar. Després retornar pel mateix camí fins a l'estació de tren.

diumenge, 16 de maig del 1971

Camí dels Pelegrins de Núria

Excursió a Núria amb el Centre Excursionista. Vam pujar una bona colla amb el tren cremallera i, després d'estar una estona a la zona del Santuari, vam iniciar la baixada a peu pel camí dels Pelegrins. És un camí fàcil però relativament llarg, tot i que de baixada. Va fer molt mal temps; va ploure tota l'estona i vam haver de portar la capelina.

diumenge, 17 de gener del 1971

Riells - Santa Fe - Gualba

Una excursió pel Montseny amb el Centre Excursionista. Vam sortir de Riells de Montseny i vam pujar fins a Santa Fe, passant per Riells del Montseny i Can Bimaners. Després vam baixar fins a Gualba. L'objectiu de la sortida era fer pràctiques d'orientació en muntanya per grups, amb plànol i brúixola. En aquell temps encara no s'havia inventat el GPS... Per sort, no es va perdre cap grup. A la part alta de la muntanya vam trobar neu. Encara que no era com per esquiar, hi havia un bon gruix, especialment a les fondalades. Com és natural, tenint en compte la nostra edat, vam fer una batalla de neu. També ens vam trobar, en arribar a Santa Fe, que el llac estava totalment gelat. Tan gelat que fins i tot vam poder patinar-hi per sobre.


divendres, 1 de gener del 1971

Travessia Boí - Espot (13-08-1970)

Llarga travessia de muntanya, sortint de Boí i pujant per Aigües Tortes i l'Estany Llong fins al Portarró d'Espot i baixant per Sant Maurici fins a Espot. Vam aribar a Boí amb el cotxe de línia de l'Alsina-Graells després d'un llarg viatge, amb la parada reglamentària a la Panadella i el transbordament a La Pobla de Segur a un autocar de "La Primera del Flamissell". L'excursió era una bona caminada, i més per a nosaltres que amb 14 anys no havíem fet mai una marxa tan llarga per muntanya. Quan vam arribar al Portarró d'Espot ens va sobtar molt que hi hagués una congesta de neu en ple mes d'agost. La congesta estava una mica amunt però vam pujar-hi per tocar la neu. Vam dormir a Espot, a la pallissa d'una casa i al matí un taxi Land-Rover ens va baixar a La Guingueta, on vam agafar el cotxe de línia de l'Alsina-Graells per tornar a casa.

Sant Martí del Montnegre, juny 1970

Vam anar amb el centre excursionista a Sant Martí del Montnegre. No va quedar constància del recorregut però devia ser el típic d'aquella època, sortint d'Arenys de Munt. Com era habitual, sortíem de Sant Adrià en tren a primera hora del matí; de vegades fèiem transbordament a Mataró i arribàvem a l'estació d'Arenys de Mar. Des d'allà agafàvem un autobús que ens pujava a Arenys de Munt, on començàvem l'excursió. La data és aproximada, ja que en el revers de la foto consta l'any i el mes però no el dia. Aquestes fotos són fetes amb la meva primera càmera, una Nerasport de fabricació nacional. Era de plàstic i l'havia obtingut com a regal de "Chocolates Loyola". Era una promoció en la que donaven cromos amb cada tauleta de xocolata i s'havia d'omplir un àlbum. Quan l'àlbum estava ple (costava molt...) et regalaven la càmera de fotos. L'òptica era de plàstic i no tenia enfocament ni cap més control que una palanqueta que permetia triar entre sol i sombra. La qualitat podia ser passable quan les condicions de llum eren òptimes però amb poca llum es desenfocaven totalment. Tot i aquestes deficiències tècniques, jo estava encantat amb la meva càmera, que em va permetre guardar algun record d'aquelles primeres sortides a la muntanya.

Caldetes-Font del Mal Pas (maig 1968)

Aquesta és l'excursió més antiga de la que hi ha constància gràfica. Vam anar amb el grup excursionista del col·legi i, encara que no va quedar constància escrita de l'itinerari, sí que consta que vam anar a la Font del Mal Pas. Suposo que, com en moltes de les excursions que fèiem en aquella època, devíem sortir de Caldetes,  a on arribàvem en tren des de Sant Adrià. Pels voltants de la font, al costat de la masia de Can Cintet, vam fer jocs de camp i, per grups, vam fer unes cabanes rudimentàries. A la foto es veu la meva cabana, que vaig fer amb els companys de grup (Flotats i Álvarez). També en aquesta sortida em van fer una curiosa foto, la primera en la que surto vestit d'excursionista. Fixeu-vos en el detall de la navalla multiusos de tipus suïs penjada del cinturó; en aquella època era normal que un nen portés una navalla per anar a la muntanya però imagino que ara si un nen anés a una sortiida del cau amb una navalla l'escàndol seria monumental. Imagino que al pobre nen l'acabarien portant al psicòleg.
La data de la sortida és aproximada; l'any és segur, 1968, ja que consta al revers de la foto, i devia ser cap al maig, però no em consta la data exacta.

Campament a Cànoves (maig 1968)

Castell de l'Eramprunyà
Foto d'arxiu: camí de Cànoves a Vallfornés, any 2010

En aquella època Cànoves era un dels nostres llocs preferits. Havíem fet el campament de final de curs l'estiu de 1967 i quan començava la calor l'excursió de Cànoves al gorg de la Riera de Vallfornés era un clàssic.
En aquesta ocasió vam fer una sortida de cap de setmana amb acampada a la zona. Sembla ser que acampàvem en uns prats que eren propietat d'una tal senyora Isabel, que vivia en una masia propera i ens donava permís per acampar a la seva finca.
Vam sortir dissabte a la tarda amb autocar, que ens va deixar a Cànoves. Des d'allà, carregats amb les tendres i les motxilles, vam pujar caminant fins al lloc d'acampada. Vam tenir la mala sort que només baixar de l'autocar va començar a ploure amb força i tot el camí va estar plovent, de manera que vam arribar ben remullats.
Sota la pluja vam recollir llenya per fer foc i altres van plantar les tendes. No va ser possible encendre el foc, de manera que vam haver se sopar en fred i amagats dintre de les tendes mentre plovia sense parar. En aquell temps era freqüent encendre foc en el bosc, cosa que avui està molt prohibit, per escalfar el menjar o fer carn a la brasa. Aquesta vegada no va ser possible, de manera que vam sopar el que vam poder i després vam anar a dormir ben aviat.
Ens vam llevar molt aviat i vam anar a buscar refugi a la masia propera, la de la senyora Isabel, on vam esmorzar. Després vam anar a missa al poble i, de tornada, ja no plovia, de manera que vam organitzar uns jocs, cosa també molt habitual en aquella època, quan fèiem excursions curtes però complementàvem la sortida amb altres activitats, especialment jocs. Aquesta vegada ens van fer una petita classe sobre primers auxilis. Després vam tornar caminant fins a Cànoves per agafar l'autocar de tornada a casa. 
D'aquesta sortida es va publicar una petita crònica a la revista del Grup Excursionista, la revista Sendero, que ens ha ajudat a fer l'entrada del blog perquè a la memòria va quedar ben poca cosa d'aquella sortida.

Excursió als Casots de Sant Sadurní (febrer 1968)

Foto d'arxiu: pedalant pel Penedès, any 2004

Una altra sortida amb el Grup Excursionista del col·legi. D'aquesta sortida no va quedar cap registre gràfic; únicament un petit article publicat a la revista ciclostilada del Grup Excursionista, la revista Senderos, amb la crònica de l'excursió.
Vam sortir en autocar, que ens va portar fins a Sant Sadurní d'Anoia. Allà vam anar al col·legi dels Hermanos per visitar un petit museu que hi havia, amb unes vitrines plenes de fòssils. Després vam anar a misa a l'església del poble i quan va acabar vam sortir caminant el direcció a Els Casots, un petit agrupament de cases sutuat relativament a prop de Sant Sadurní. No està gaire lluny i en poc més d'una hora hi vam arribar. El camí va per la carretera en algun sector i per camins entre vinyes en altres trams.
Als Casots hi havia unes explanades on ens vam instal·lar per dinar i van organitzar uns jocs. Vam jugar al joc de l'alerta i al de les banderes. Després de dinar, descansar i fer els jocs vam iniciar el retorn a Sant Sadurní pel mateix camí de pujada. 

Excursió a Sant Miquel del Fai (gener de 1968)

Foto d'arxiu: Sant Miquel del Fai, 2010

Excursió a Sant Miquel del Fai amb el grup excursionista del col·legi. No va quedar cap foto d'aquella excursió i els records són borrosos però el que sí va quedar és un article publicat a la revista del Grup Excursionista del col·legi que detalla el recorregut i les incidències de la sortida, si bé amb algunes imprecisions.
Vam arribar en autocar a Sant Feliu de Codines. Com era habitual a les sortides del Grup Excursionista del col·legi, abans d'iniciar l'excursió vam escoltar la missa d'onze a la parròquia local. Després vam sortir en direcció a Sant Miquel del Fai. L'itinerari no consta però de ben segur que debia ser el camí clàssic que uneix Sant Feliu de Codines amb Sant Miquel del Fai, que avui està senyalitzat i forma part del GR5. 
A la sortida del poble ens vam aturar a esmorzar al costat d'una font. Després vam seguir el recorregut, unes dues hores de marxa, fins a Sant Miquel del Fai. Vam visitar els punts més característics d'aquell indret, especialment la cascada que es pot passar pel darrere seguint un camí molt pintoresc que passa per una cova. 
Després de la visita turística vam baixar al costat del riu per dinar. Vam  encendre foc per escalfar el dinar, una cosa impensable en els temps actuals però que en aquella època era molt normal i no hi havia prohibicions al respecte.
Després de dinar i descansar una mica vam iniciar el retorn però no directament sinó que ens vam aturar en una explanada per fer uns jocs de camp. Finalment vam retornar a Sant Feliu de Codines, on vam agafar l'autocar per retornar a casa.

Campament a Cànoves (juliol 1967)


El curs 1966/67 va ser la primera temporada del Grup Excursionista del col·legi. Després de fer diverses excursions al llarg del curs, vam tancar la temporada amb un campament a Cànoves, concretament en uns terrenys més amunt del poble on la riera de Vallfornés forma un gorg. Com que era l'estiu ens vam banyar en el gorg.
No va quedar constància de les excursions que vam fer des del campament però com a mínim vam fer l'excursió des de Cardedeu, on ens va deixar el tren, fins a més amunt de Cànoves, on vam acampar. Es va publicar un petit article a la revista del Centre Excursionista però centrat bàsicament en la logística, explicant que menjàvem botifarra a la brasa.
Es va donar una anècdota que va ser comentada durant molt temps: dos nois que anàven a buscar aigua a la font es van trobar un porc senglar allà mateix bevent aigua. Es van espantar molt però el senglar va sortir corrents. Aquella font, que havíem restaurat nosaltres, des d'aquell dia va ser denominada per nosaltres com a Font del Jabalí. 

Castell de l'Eramprunyà (octubre de 1966)

Castell de l'Eramprunyà
Foto d'arxiu: Castell de l'Eramprunyà, desembre 2017

Aquesta és l'excursió més antiga de la que hi ha referència en el blog i també la primera excursió que vaig fer caminant per la muntanya. Va ser l'any 1966, concretament a l'octubre, quan es va crear el grup excursionista del col·legi. Jo tenia 10 anys. Aquesta primera excursió va ser al Castell de l'Eramprunyà i l'ermita de Bruguers. Es va publicar un petit article en el butlletí del grup excursionista en el qual constava aproximadament l'itinerari seguit. Sembla ser que vam sortir de Viladecans, vam anar caminant fins a l'ermita de la Mare de Déu de Bruguers i després vam pujar fins al castell, molt proper.
A la baixada vam seguir un itinerari lleugerament diferent, passant per la Font del Ferro, de manera que vam fer un itinerari circular. No hi ha més detalls de la sortida; únicament aquell article de la revista ciclostilada. Era un resum de tot el curs 1966/67 i el vaig escriure jo mateix. Sobre aquesta excursió deia el següent:
El grupo de montaña se fundó en octubre de 1966. La primera excursión fue de prueba; fuimos al Brugués, en Viladecans; anduvimos mucho. En la vuelta pasamos por una fuente llamada Font del Ferro, cuya agua tenía gusto de hierro y era buena a pesar del gusto de hierro.