divendres, 30 de juliol del 2010

Retorn a les Granges d'Astau

Avui hem tancat el nostre circuit tornant a les Granges d'Astau on vam deixar el cotxe fa quatre dies. Hi havia diverses opcions, totes llargues, però finalment hem triat l'itinerari que ens ha indicat la guardessa del refugi. Des del refugi Maupas hem baixat per una canaleta fins a trobar el camí del Circ de Crabioules, que hem resseguit fins a una cabana de pastors, la de Prat Lestoué. Aquí hem agafat un caminet que, passant per dos collets amb grans vistes sobre el Circ de Crabioules, ens ha portat fins al Coll de Coume de Bourg on hem enllaçat amb el GR10 que, passant per un altre coll, ens ha portat a les proximitats del refugi d'Espingo i, ja de baixada, fins a les Granges d'Astau on hem menjat el menu du randonneur abans d'agafar el cotxe per tornar a casa, donant per tancada la campanya Pirienus 2010.
Aquí teniu la segona part del vídeo d'aquesta sortida als Pirineus:




dijous, 29 de juliol del 2010

Ascensió al Pic del Boum (3.008 m)

Boum
Després de la intensa jornada d'ahir, avui hem previst una ascensió, relativament fàcil, al pic del Boum (3.008 m). Hem sortit del refugi entre la boira però ben aviat ha començat a obrir-se el dia i hem vist a l'abast el nostre objectiu d'avui. En aquesta part de la muntanya hi havia força neu però hem anat evitant els trams més drets, de manera que no ha estat necessari posar-se els grampons. La grimpada final ha estat complicada perquè l'hem començat pujant per una pedrera fastigosa però aviat hem retrobat el bon camí i ens hem enfilat fins al cim, superant sense problemes la xemeneia final que, segons la guia, era l'únic obstacle de l'ascensió. Hem arribat ben aviat al cim del Boum (3.008 m), de manera que hem dedicat gairebé dues hores a descansar i contemplar el gran panorama que ens ha ofert aquest mirador privilegiat. Després hem iniciat el descens al refugi. A mig camí ens ha envoltat la boira, de manera que el GPS ha estat novament el protagonista de la jornada però hem arribat bé al refugi, on hem passat una segona nit.
Aquí tenim la panoràmica des del cim del Boum:



dimecres, 28 de juliol del 2010

Lézat i cresta del Maupas

Lézat, Maupas
Una gran jornada de muntanya que hem començat des de la magnífica base del refugi del Portillón, situat a 2.570 m. Hem sortit amb les primeres llums i hem comprovat amb sorpresa que el llac del Portillón estava cobert d'una fina capa de gel, producte de les temperatures nocturnes. Hem iniciat la pujada en direcció al coll inferior de Lliterola, que ens havia d'obrir el pas per a l'ascensió al Maupas, objectiu d'avui. A mig camí, quan ens trobàvem sota el Lézat, hem sentit la seva atracció irresistible i ens hem desviat del nostre camí per pujar-lo. La pujada al Lézat és una grimpada que aprofita els pocs punts febles de la muntanya per vèncer un cim que des de tots els punts de vista sembla inexpugnable. Hem arribat al cim del Lézat (3.107 m) quan només eren les 8'30. Des d'aquí el panorama és impressionant, des de l'Aneto fins al Balaitús, passant per tot el Pirineu central. Després d'una estona de contemplació, hem baixat novament fins al peu de la muntanya, on havíem deixat les motxilles, i hem seguit en direcció al coll inferior de Lliterola (2.983 m). Des d'allà hem descobert noves perspectives, amb una gran vista de la Maladeta. La intenció inicial era pujar fins al coll de Crabioules però des d'aquí es veu molt dret i amb un corredor de neu que puja molt amunt i que a aquestes hores deu estar ben gelat, de manera que hem agafat l'opció B, que és travessar la vall de Lliterola per anar a buscar el llom suau de l'aresta de Remuñe, que ens porta fins al segon cim de la jornada, la Tusse de Remuñe (3.041 m). Des d'aquí també es veu un gran panorama, dominat pel massís de la Maladeta; també hem vist la fina cresta que ens porta fins a l'objectiu principal de la jornada que és el pic de Maupas. La cresta del Malpas és fàcil al principi fins al Pico Rabadá (3.045 m); després ja és més fina i aèria i comença desgrimpant fins a una profunda bretxa, de manera que ens hem encordat i hem seguit escalant fins al segon cim secundari de la cresta, el Pico Navarro (3.043 m). La cresta segueix amb la mateixa tònica, fàcil però aèria, i s'enfila fins al Pic de Maupas (3.109 m). Novament hem quedat impressionats pel gran panorama i, com que la boira començava a pujar, hem iniciat el descens en direcció al refugi Maupas, final de la nostra etapa d'avui. A la part final hem hagut d'utilizar el GPS per localitzar el refugi entre la boira pel caos granític de la zona, però hem arribat sense problemes a aquest petit refugi, situat en un lloc estratègic, penjat a 2.450 m.
Aquí teniu la primera part del vídeo d'aquesta sortida als Pirineus:


Finalment, tenim aquí les tres panoràmiques:

Lézat, 3.107 m

Tusse de Remuñe, 3.041 m

Maupas, 3.109 m


dimarts, 27 de juliol del 2010

Ascensió al Gran Quayrat (3.060 m)

Gran Quayrat
Hem sortit ben aviat del refugi d'Espingo. Seguit les indicacions del guarda, hem agafat un caminet que puja en diagonal en direcció a la bretxa del Quayrat. Més amunt, el camí puja fent girs, de vegades mig esborrat. Ens hem guiat per les fites fins a una canal que ens ha permès superar un esglaó de la muntanya i arribar a la bretxa. Després d'esmorzar una mica hem completat l'ascensió pujant per la cresta, fàcil, fins al cim. Encara no s'havien acabat les dificultats, ja que el cim està format per un bloc vertical, una mena d'obelisc que ens ha obligat a fer una curta grimpada per superar-lo i arribar al cim del Gran Quayrat (3.060 m). Fa molt bon dia, de manera que no hi ha pressa. Ens hem estat una bona estona al cim; hem menjat alguna cosa i hem fet les fotos de cim i una magnífica panoràmica circular. Per baixar hem retornat a la bretxa i hem baixat una mica pel camí de pujada fins que hem pogut flanquejar en direcció al refugi del Portillón, on ens hem instal·lat.
Aquí teniu la panoràmica circular que hem fet des del cim del Quayrat:



dilluns, 26 de juliol del 2010

Refugi d'Espingo

Espingo
Iniciem la sortida d'estiu als Pirineus amb una etapa fàcil i curta. Després d'un llarg viatge en cotxe, arribem a les Granges d'Astau, des d'on iniciem la pujada pel fàcil camí ple de turistes que puja al llac d'Oô i després fins al refugis d'Espingo on ens instal·lem per passar la nit.


dissabte, 17 de juliol del 2010

Barrancs del Fenollet

Barranc de Feniollet
Una nova jornada de barranquisme. L'objectiu d'avui han estat els dos barrancs del Fenollet, situats al costat d'Organyà. Potser la tria no ha estat la millor, ja que amb la calor de juliol hauria estat millor un barranc més aquàtic. Per sort, en el primer barranc sí que hi havia una mica d'aigua i ens hem pogut anar remullant. Des de la carretera de Montanissell, al costat de la masia del Fenollet, hem iniciat una dura i càlida aproximació, amanida amb esbarzers i tota mena de vegetals punxeguts fins a l'inici del barranc del Fenollet Est. Ens hem animat una mica al veure que baixava una rajolí d'aigua i hem iniciat el descens, força tècnic i amb bastants ràpels. L'últim ràpel ha estat espectacular, amb 40 metres de verticalitat gairebé absoluta. Després d'acabar el barranc hem tornat a demostrar que tenim una moral de ferro i hem tornat a pujar per anar a buscar el segon barranc de la jornada, més fàcil i curt però sense aigua. La pujada ha estat dura, ja que el sol escalfava molt però la baixada ha estat curta i ben aviat estàvem al final. De camí cap al punt de partida ens hem pogut remullar en una bassa traient-nos una mica la calor.
Aquí teniu la pel·licula de la jornada que, com sempre, ha estat cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog:



diumenge, 11 de juliol del 2010

Ascensió a la Pica d'Estats (3.143 m)

Pica d'Estats
A les sis del matí ens hem posat en moviment en el refugi de l'Estany de Pinet. Després d'un esmorzar més testimonial que nutritiu, ens hem posat en marxa en direcció al nostre objectiu d'avui, la Pica d'Estats. Ben aviat hem trobat la primera congesta de neu; hi ha hagut un moment de dubte i hem pensat en posar-nos els grampons però hem comprovat que hi havia una traça molt ben marcada, de manera que hem passat a peu, amb compte però sense problemes. Més endavant hem trobat una pala una mica més dreta i ens hem posat el grampons per superar l'obstacle. Les pràctiques que vam fer ahir han donat el seu fruit, i en pocs minuts tota la colla estava calçada amb els grampons. A poc a poc hem anat superant el desnivell fins arribar a un replanet des d'on es veia per primera vegada la Pica i ens hem aturat a esmorzar. Després, per una coma nevada però amb poc pendent, hem arribat fins al collet que separa la Pica del Pic Verdaguer. Amb un darrer esforç hem superat la petita cresta final i ens hem plantat al cim de la Pica d'Estats (3.143 m). Hem fet la panoràmica circular i les fotos de cim; també hem celebrat l'èxit de l'ascensió bevent-nos una ampolla de cava de dos litres, que hem portat fins aquí per celebrar l'edeveniment. Ja de baixada, alguns hem aprofitat l'ocasió per enfilar-nos, en pocs minuts, fins al Pic Verdaguer (3.133 m). Nova panoràmica circular, nova foto de cim i novament en marxa de baixada. La neu ara estava més tova, de manera que hem baixat les pales amb les tècniques més diverses però sense necessitat de grampons. Al refugi ens esperava un plat combinat que ens ha tret una mica la gana, encara que no passarà a la història de la gastronomia. Després hem iniciat la llarga baixada fins a l'aparcament de l'Artiga, punt final de l'excursió. Pel camí ens ha agafat un xàfec i ens hem remullat una mica però hem arribat al final sense més incidents.
Aquí teniu el vídeo de la sortida (versió reduïda), cedida per Mountain Films per a tots els seguidors d'aquest blog.


També tenim aquí les panoràmiques circulars:

Pica d'Estats, 3.143 m

Pic Verdaguer, 3.133 m


dissabte, 10 de juliol del 2010

Refugi de Pinet

Pinet
Iniciem l'ascensió a la Pica d'Estats amb una jornada d'aproximació, pujant al refugi de l'Estany de Pinet. Ahir al vespre vam arribar a aquesta zona i vam anar a dormir a la gîte d'ètape Relais d'Endron, en el poblet de Goulier. De bon matí, després d'esmorzar en el mateix lloc, hem anat en cotxe fins a l'aparcament de l'Artigue, punt d'inici de la nostra aventura. La pujada ha estat dura, uns 1.000 metres de desnivell, i amb molta calor. La primera part, fins a l'orri, per un bosc humit de faigs. Després, per prats fins al refugi de l'Estany de Pinet, situat en un lloc estratègic.
A la tarda, després de la migdiada reglamentària, hem fet un petit curset de tècnica de grampons en una congesta propera. Després un bon sopar, cants, música i a dormir aviat. Cal estat preparats per a l'ascensió de demà.


diumenge, 4 de juliol del 2010

Torrent de la Rotllada

Torrent de la Rotllada
Després d'unes setmanes de sequera hem tornat a la muntanya per reprendre la temporada de barrancs que havíem deixat aturada. El barranc que hem fet avui és dels fàcils i sense massa interès. És dels que algun llibre defineix amb la frase "per a col·leccionistes". Malgrat tot, ha estat interessant tenint en compte que es tractava d'una matinal i havíem de tornar a casa a dinar. El Torrent de la Rotllada està al costat de Cantonigròs. Hem arribat al poble de bon matí, mentre queia un xàfec considerable. Ens ho hem pres amb calma i hem anat al bar a esmorzar. Mentre ens acabàvem l'entrepà de truita, la pluja ha anat afluixant i quan hem sortit el temps ja era força bo. El descens ha estat fàcil però aquàtic; una caminada pel llit del torrent, afortunadament amb força aigua, amb un únic ràpel curt a mig camí. Al final de tot hi ha l'indret anomenat La Foradada, on s'ha de fer un ràpel de 25 metres força vertical, remullat per una cascada i acabat en un gran gorg. Aquest ràpel final ens ha deixat mitjanament satisfets, després d'un descens més aviat fluix.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada: