dissabte, 31 d’octubre del 2009

Pedraforca, cara Nord. Via Estasen

Pedraforca, via Estasen
Hem escalat la cara Nord del Pedraforca per la via Estasen, la més clàssica de tota la muntanya, que acaba al cim del Calderer (2.493 m). Aquesta via ja l'havia fet antigament, el juny de 1975, i fins i tot havia fet una ressenya de la via. Avui, molts anys després, hem repetit aquesta via, no molt difícil però sí força interessant. Hem sortit de casa a les cinc del matí i amb les primeres llums hem arribat al mirador del Gresolet on hem preparat el material i hem iniciat l'aproximació a la paret. Hem passat al costat del refugi Lluis Estasen i hem seguit l'aproximació a la via, fins al peu del Dit del Riambau, punt de partida de l'escalada. Allà mateix hi ha la petita bauma on vam dormir quan vam intentar per segona vegada la via Estasen el mes de juny de 1978. En aquella ocasió va ploure tota la nit i al matí segui plovent, de manera que vam haver de deixar-ho córrer. Avui les condicions eren bones i, a poc a poc, ens hem anat enfilant per la paret superant diedres i plaques en direcció al cim del Calderer. El pas més característic de la via. el flanquejament, no ens ha costat gaire. En realitat és més impressionant per la gran timba que es té a sota que no pas difícil; de totes maneres, la dosi d'adrenalina és important. Després del flanquejament ve el tram del jardí, que es fa pràcticament caminat fins arribar a l'Aresta del Riambau, on encara hi ha alguna tirada d'una certa dificultat. En poc més de quatre hores hem arribat al cim del Calderer i hem pogut gaudir d'un gran panorama. El descens del Calderer fins a l'enforcadura requereix també molta atenció però hem baixat sense problemes i, per la gran tartera i el camí transversal, hem tornat al punt de partida.
Aquí teniu una panoràmica circular que hem fet des del cim del Calderer:



dissabte, 24 d’octubre del 2009

GR92: Hortsavinyà-Vallgorguina

Hortsavinyà - Sant Martí del Montnegre - Vallgorguina

Una etapa fàcil i relativament curta del GR92 que ens ha portat per una àmplia pista a través dels boscos del parc natural del Montnegre-Corredor. Hem pogut gaudir del magnífic espectacle del bosc a la tardor i també hem tingut bones vistes del Montseny. Gairebé tot el camí anava planejant seguint el relleu de la muntanya, amb algunes petites pujades i baixades, fins que gairebé al final s'ha convertit en una franca baixada que ens ha portat a Vallgorguina. En total hem estat unes quatre hores, comptant les parades.


diumenge, 18 d’octubre del 2009

BTT: Belltall - Verdú

Belltall - Rocallaura - Vallbona de les Monges - Rocafort de Vallbona - Nalec - Ciutadilla - Guimerà - Verdú

Segona etapa d'aquesta ruta de bicicleta de muntanya entre tres comarques: L'Urgell, La Segarra i La Conca de Barberà. Hem sortit de Belltall amb força fred. El camí fins a Rocallaura era tot de baixada, de manera que ens hem hagut d'abrigar bé per no quedar-nos glaçats. Des de Rocallaura hem baixat per un tram de carretera fins a Vallbona de les Monges. No hem pogut visitar el monestir perquè estava tancat i hem seguit el nostre camí per una sèrie de pobles i poblets: Rocafort de Vallbona, Nalec, Ciutadilla i Guimerà. En aquest darrer poble ens hem aturat una mica per menjar uns ganyips abans de la forta pujada pels carrers costeruts, que ens ha portat al castell. Des d'allà només quedava una curta pujada i després tot baixada fins a Verdú, el punt de partida de l'etapa d'ahir. En total, l'etapa d'avui ha estat de 33 km, que sumats amb els d'ahir eren en total 81 km. Hem menjat alguna cosa en el bar del poble i a les quatrec de la tarda ja érem a casa.


dissabte, 17 d’octubre del 2009

BTT: Verdú - Belltall

Verdú - El Mas de Bondia - L'Ametlla de Segarra - Vallfogona de Riucorb - Segura - Conesa - Forés - Belltall

Una ruta de bicicleta de muntanya entre tres comarques: L'Urgell, La Segarra i la Conca de Barberà, que hem fet en dos dies. Avui hem arribat a Verdú, a 4 km de Tàrrega, i hem iniciat un bell recorregut passant per molts pobles solitaris però molt interessants per la seva arquitectura popular i els seus monuments. Després de passar per l'Ametlla de Segarra, Vallfogona de Riucorb, Segura i Conesa, hem arribat a Forés, on hem dinat en un bar amb unes grans vistes sobre tota la Conca de Barberà. Sortint de Forés ens hem embolicat una mica i hem hagut de tornar enrere. Després, ja pel bon camí i passant pel costat de les instal·lacions d'energia eòlica, hem arribat a Belltall i ens hem instal·lat a la fonda de Can Feliuet. En total han estat 48 km però no hem hagut de superar grans desnivells.


dissabte, 10 d’octubre del 2009

Torrent de l'Arija

Torrent de l'Arija
El Torrent de l'Arija és relativament curt i no gaire complicat però ens ha permès fer una bona matinal de barranquisme. Des de Castellar d'en Hug, una pista asfaltada ens ha portat fins a la capçalera del torrent. A la part inicial, que es fa caminant, un petit cabal d'aigua ens ha fet pensar que seria un descens aquàtic però quan hem arribat a la part més tècnica del barranc, amb diversos ràpels encadenats, l'aigua ha desaparegut. Hem fet els ràpels en sec i més tard, quan ja han acabat les dificultats tècniques, unes sorgències ens han retornat l'aigua i ens han permès banyar-nos a les aigües fresques i transparents de l'Arija. El descens final ens ha permès també gaudir de les belles imatges del bosc a la tardor. Hem arribat al pont de la carretera, on ens esperava el cotxe de suport amb la Magda per retornar-nos a la civilització.
Aquí teniu el vídeo:


diumenge, 4 d’octubre del 2009

Ascensió als Encantats (2.748 m)

Hem pujat al cim dels Encantats, una de les muntanyes més conegudes dels Pirineus, que ja havia fet el novembre de 1979 però que valia la pena repetir. Dissabte al vespre, ja fosquejant, vam pujar des de l'aparcament fins al refugi Ernest Mallafré, situat al costat de l'Estany de Sant Maurici i al peu dels Encantats. Quan vam arrribar ja era negra nit i en Sergi, el guarda del refugi, ens va preparar un magnífic sopar. Amb les primeres llums hem sortit en direcció al cim. La pujada no és gaire llarga (menys de tres hores) però és entretinguda, especialment la part final, a partir de la bretxa Nord. Hem assegurat alguns passos d'aquest sector final amb el nostre cordino i hem arribat al cim sense novetat. Des d'allà hem gaudit d'una gran visió panoràmica d'aquesta part dels Pirineus, dominada pel Peguera, amb els seu aspecte majestuós. També hem vist, entre molts altres cims, el Monesteró, el Subenulls, l'Aneto, el Bessiberri, el Gran Tuc de Colomers, el Pic del Portarró, el Bassiero, el Montsaliente, la Pica d'Estats ... Hem esmorzat en el cim contemplant l'extens panorama (nord i sud) i hem iniciat la baixada. Hem fet un parell de ràpels per facilitar la maniobra en els sectors més compromesos i aviat hem arribat novament a la bretxa N, des d'on la baixada al refugi ha estat ja fàcil.
Aquí teniu la panoràmica circular des del cim dels Encantats: