Barranc de la Canal d'En Marc:
En el segon dia de la nostra estada a les Terres de l'Ebre, avui hem fet el descens d'un barranc molt interessant: el Barranc de la Canal d'en Marc. És un barranc curt però intens que té, com a pas més singular, un ràpel guiat amb un cable d'acer per evitar un gran gorg.
El descens d'aquest barranc es pot fer tot l'any, ja que pot ser aquàtic o sec. En ple estiu els gorgs tenen aigua estancada i no gaire neta, mentre que a l'hivern l'aigua és freda i tampoc ve de gust mullar-se. En aquests casos, uns passamans i el gran ràpel guiat ens permeten evitar la remullada.
Des de la nostra base d'operacions de Santa Bàrbara, ens hem desplaçat fins a l'aparcament del Racó d'en Marc. Des d'allà, hem agafat un bon camí que en pocs minuts ens ha portat fins a aquest indret, un lloc ben singular on les roques formen un petit circ amb una cascada i unes coves.
Hem seguit amunt pel mateix camí, passant per un curt tram equipat, fins que l'hem deixat per baixar a la capçalera del barranc. Aviat hem trobat el primer ràpel i ens hem equipat per al descens.
El barranc té dues parts ben diferenciades. La primera part és seca, encara que hi ha un petit gorg evitable. Són tres ràpels de 8, 20 i 15 metres. Després hi ha un tram de transició, obert i emboscat, abans d'arribar a la part més interessant del barranc, quan l'aportació d'un afluent fa que circuli l'aigua, encara que amb poc cabal.
Aviat hem arribat al ràpel guiat. És un ràpel d'uns 15 metres que acaba en un gorg de bona mida. Si no volem mullar-nos, tenim l'opció del ràpel guiat, més llarg però que ens permet evitar la remullada al gorg. És un ràpel espectacular, amb un ambient extraordinari, que hem superat sense problemes.
Després hi ha alguns gorgs petits que obligarien a mullar-se però que estan equipats amb uns passamans que, amb una mica d'habilitat, ens permet evitar l'aigua.
Després hem arribat al ressalt final, que cau sobre el Racó d'en Marc. Per evitar la petita cascada, hi ha un passamans que ens porta a una instal·lació una mica allunyada del pas de l'aigua. Hem baixat el ressalt amb dos ràpels successius, acabant al costat del camí de pujada.
El darrer tram baixa sota la cascada i és inevitable mullar-se una mica. Els primers ens hem mullat però després hem muntat un ràpel guiat que ha permès a la resta de la tropa baixar sense mullar-se.
I aquí teniu el vídeo del descens d'aquest barranc, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del
Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de
NONSTOP.
Avenc Ombria del Toll Blau:
Per demà havíem previst realitzar una altra activitat a la zona però hem vist que la previsió del temps és molt dolenta. S'esperen pluges tot el dia, de manera que no podrem fer l'activitat.
Malgrat tot, no ens hem desanimat i, com que hem acabat aviat l'activitat d'avui, hem pensat que podríem fer l'activitat que teníem prevista per demà. Hem fet els comptes i hem vist que, si érem una mica àgils, podíem fer l'activitat en sessió de tarda sense que ens atrapés la nit.
L'Avenc Ombria del Toll Blau és una gran esquerta oberta a la muntanya, a prop de l'àrea de lleure de La Vall, molt a prop del punt on hem acabat l'activitat anterior. La visita a l'avenc és una activitat molt variada, ja que hem de grimpar, rapelar, recórrer una cavitat subterrània i pujar per una via ferrada. Una activitat molt variada però no excessivament llarga ni difícil.
Hem anat en cotxe fins a l’àrea de La Vall, situada a només un quilòmetre del Racó d’en Marc, i hem menjat una mica abans d'iniciar la segona activitat del dia.
Curiosament, el més complicat ha estat l'aproximació. Tot i que és curta, el seu recorregut es fa gairebé tot sense camí pujant pel bosc. Només el track que portàvem i una mica d'intuïció muntanyenca ens han permès arribar fins al peu de la gran canal que marca l'inici de la part tècnica de l'activitat.
Hem pujat per la canal, fàcil, fins que, a mitja pujada, hem trobat el característic bloc encastat que talla el pas. Un forat estret per la part del darrere ens ha permès, amb l'ajut d'una grapa de ferro, superar el pas i situar-nos a sobre del bloc.
Després, ja fàcilment, hem completat la pujada de la canal fins a un petit collet on ja hem vist la instal·lació del primer ràpel.
Amb tres ràpels consecutius hem baixat fins al fons de la gran esquerda, ocupada per diversos blocs caiguts. És un indret impressionant, un congost limitat per altes parets. Hem seguit pel passadís, grimpant entre grans blocs, fins que el congost s'ha anat tancant fins convertir-se en una cova.
Allà, dintre de la cova, hi ha una petita via ferrada que ens permet pujar amunt buscant la sortida superior de la cavitat. És una ferrada relativament fàcil, catalogada com a K2, per on aviat hem tornat a veure la llum de l'exterior.
En aquest punt, la via ferrada es bifurca en dues variants. Nosaltres hem explorat una mica les dues opcions i hem acabat triant la que ens ha semblat millor, que acaba amb dos ràpels i ens ha deixat a l'exterior de la cova, a l'inici del bosc.
Finalment, hem retornat en pocs minuts a l'aparcament de La Vall seguint un petit corriol que comença justament al peu del ràpel final.
I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, que, com l'anterior, és obra de la productora pròpia del
Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de
NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
|
Cocó
Fondo, 2024
|
Gúbies del
Regatxol, 2022
|
Barranc de
Lloret, 2022
|
