Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferrata. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris ferrata. Mostrar tots els missatges

dissabte, 21 de febrer del 2026

Cresta de la Clusa, sectors 4 i 5

Cresta de la Clusa
La Cresta de la Clusa és una activitat singular, una combinació d'escalada, trams equipatas amb grapes, grimpades fàcils i ràpels. És un itinerari llarg i de certa complexitat, que va ser equipat pels responsables del refugi de la Clusa. La cresta està dividida en cinc sectors i la pràctica més normal és recórrer la cresta en dues jornades, fent un dia els tres primers sectors i un altre dia els dos finals.
Avui hem vingut a recórrer, per segona vegada, els dos sectors finals de la cresta. És un recorregut de cresta amb passos d'escalada i dos trams equipats amb grapes com a petites vies ferrades. 
Era un dia fred de febrer però quan hem arribat al punt de partida, al costat de l'inici del barranc del Pas de l'Escalell, ja feia un sol gairebé primaveral que ens ha acompanyat durant tota l'activitat.
Després d'una curta aproximació, hem arribat al peu del primer ressalt del sector 4 de la cresta. L'entrada és un pas de certa dificultat seguit d'un flanqueig fins al centre de l'aresta i un pas vertical. Després d'un tram fàcil hem superat un altre curt pas de certa dificultat i finalment, ja més fàcilment, hem arribat fins al cim de la primera agulla.
Hem iniciat el descens de l'agulla amb un curt ràpel, desgrimpable, i amb un flanqueig que ens ha portat fins a la capçalera d'un ràpel de gairebé 30 metres. Per un petit corriol hem anat a buscar un altre ràpel, instal·lat sobre una alzina, i finalment hem fet el darrer ràpel, que ens ha deixat al peu de l'agulla. 
A través del bosc, hem anat a buscar l'inici del cinquè sector.  La via segueix per un mur vertical equipat amb grapes. És com una via ferrada però no hi ha cable de vida sinó que cal assegurar-se amb tècnica d'escalada a diversos parabolts que anem trobant.
Poc més amunt hi ha l'últim pas singular: un diedre equipat amb algunes grapes, que cal pujar amb tècnica mixta, escalant i aprofitant les grapes disperses que trobem. 
Un cop superat el darrer obstacle, només ens quedava una llarga grimpada, fàcil però amb algun pas vertiginós, fins al cim de l'agulla.
La baixada no requereix cap ràpel sinó que la pròpia cresta ens porta fins a un collet on iniciem la baixada per un corriol fins enllaçar amb una pista que ens ha portat fins al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Cresta de la Clusa Cresta de la Clusa
PARTICIPANTS:
Cresta de la Clusa
Bego · Sonia · J. Rafel

dimarts, 13 de gener del 2026

Torrent del Coll de Port

Torrent del Coll de Port
El Torrent del Coll de Port és un barranc montserratí, curt i fàcil, que comença justament en aquest coll i es pot baixar, amb cinc ràpels, fins enllaçar amb el GR172. Com passa sovint amb els barrancs de la categoria per a col·leccionistes, encara que la dificultat tècnica sigui escassa, ens permet conèixer racons amagats de Montserrat.
Per arribar al punt d'inici del barranc, al Coll de Port, es poden seguir diversos itineraris. Nosaltres hem triat el més interessant: la Travessia dels Frares Encantats. És un camí equipat que va del Portell Estret al Coll de Port superant, amb l'ajut de cordes fixes, cadenes i fins i tot una escala de ferro, diversos ressalts de pujada i baixada.
Hem sortit de Can Maçana pel camí del Coll de Guirló i la Cadireta i després hem agafat un corriol, amb fort pendent i trams de fàcil grimpada, fins al Portell Estret.
Baixant per l'altra banda del coll, hem trobat ben aviat el camí de la Travessia dels Frares Encantats. El camí està senyalitzat amb marques de pintura blava i ens ha portat a recórrer la regió dels Frares Encantats amb contínues pujades i baixades superant diversos ressalts equipats amb cordes i cadenes.
El pas clau d'aquesta travessia és l'escala de ferro que equipa un ressalt vertical d'uns 15 metres, ja molt a prop del Coll de Port. Tot i l'espectacularitat del pas, no representa una gran dificultat i l'hem baixat sense problemes.
Des del Coll de Port hem agafat el camí de la vessant nord fins que, poc abans de la font, hem trobat l'arbre característic, una alzina amb una A gravada en el tronc, on comença el descens.
Segons la ressenya que portàvem, en aquesta alzina hi havia una baga i un mallón per muntar el primer ràpel. La realitat ha estat diferent i no hi havia baga ni mallon. La instal·lació està al costat del camí, massa visible, i algú es va emportar el material.
Nosaltres hem deixat una baga nova i un mallón i hem reinstal·lat el ràpel per iniciar el descens. Són cinc ràpels, el més llarg de poc menys de 30 metres, en general de poca verticalitat i sense cap dificultat especial. 
Després de completar el descens, hem arribat al GR172 i l'hem agafat per retornar al punt de partida, a Can Maçana. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Torrent del Coll de Port
Bego · Sonia · J. Rafel

dissabte, 6 de desembre del 2025

Cresta de la Clusa, sectors 1, 2 i 3

Cresta de la Clusa
La Cresta de la Clusa és un serrat de roca fina i esmolada situat a prop de Sant Romà de la Clusa, al Berguedà. En aquesta llarga cresta es va obrir, fa uns anys, un itinerari singular que la ressegueix amb passos molt variats: grimpades, trams equipats, ràpels, escalada i fins i tot un ràpel guiat.
La cresta és molt llarga i el seu recorregut s’ha dividit en cinc sectors, que es poden encadenar, tot i que la seva llargada aconsella, especialment quan els dies són curts, dividir-la en dues parts.
Avui hem recorregut la primera part, els tres primers sectors, en un dia de tardor, fred al matí però amb un sol radiant la resta de la jornada.
Hem aparcat al costat de l’inici del Pas de l’Escalell, un indret que coneixem força bé perquè hem fet diverses vegades el descens d’aquest popular barranc. Des d’allà, l’aproximació és molt curta i ben aviat hem arribat al peu de la primera agulla.
Hem iniciat el recorregut superant un petit mur amb grapes d’acer, vertical però ben equipat. Tot seguit hem completat l’ascensió de la primera agulla amb una fàcil grimpada.
La segona agulla no presenta gaire dificultat i l’hem pujat gairebé caminant, després de baixar, també fàcilment, l’agulla anterior. A prop del cim hi ha la instal·lació del primer ràpel, d’uns 25 metres, que ens ha deixat en un petit coll al peu de la tercera agulla.
Per pujar al seu cim cal superar una curta canal, vertical però amb bones preses, i acabar escalant els darrers metres fins al punt culminant Després d'arribar al cim, hem baixat per l’altra banda, primer desgrimpant i després amb un ràpel de 25 metres que ens ha deixat a l’entrada del Pas del Mareig.
Aquest pas és com un estret pont en què la cresta es converteix en una fina aresta, amb caiguda a banda i banda. El pas és una mica vertiginós però no presenta una dificultat especial; de fet, es pot superar caminant.
Tot seguit hem baixat un curt ràpel i hem desgrimpat fins a l’inici del tram més complicat del recorregut, quan cal superar el Pas de la Foranca, un tall a la cresta per on travessa el torrent de Ferran.
Primer hem baixat un ràpel de 30 metres amb una sortida vertiginosa, assegurada amb un passamans. Després ha arribat el pas clau: el ràpel guiat. És un ràpel que baixa en direcció al fons de l’engorjat que forma el torrent, però un cable d’acer tensat entre les dues parets del congost ens guia en diagonal fins a un ample replà situat a l’altra banda. És un pas aeri i impressionant, però tampoc presenta una dificultat especial.
Des del replà hem pujat per un mur lleugerament extraplomat equipat amb grapes d'acer. És com una via ferrada però sense cable de vida; cal assegurar-se en uns parabolts que anem trobant. Després, ja amb una fàcil grimpada, hem acabat la part més tècnica de la cresta. Hem arribat a una pista per on es pot retornar fàcilment al punt de partida, però nosaltres hem seguit endavant pel següent tram de la cresta. 
El darrer tram del recorregut previst l'hem fet ja sense corda, ja que es tracta d'una grimpada fàcil amb molt bona roca, tot i que amb alguns passos una mica exposats i vertiginosos. Sense problemes, hem arribat al cim principal de la Cresta de la Clusa, una cota sense nom situada a 1.386 metres d'altitud.
Des del cim, hem baixat per la banda oposada on hem fet dos ràpels més, de 10 i 17 metres, per arribar a un ample coll cobert de bosc on acaba el sector 3 de la cresta. Aquí comença el quart sector de la cresta, però per avui ja ens donem per satisfets amb el recorregut que hem completat i, tal com havíem programat, deixem els sectors 4 i 5 per un altre dia. Finalment, hem retornat en pocs minuts al punt de partida per un caminet.
I aquí teniu el vídeo de la Cresta de la Clusa, que en aquesta ocasió ha estat produït per NONSTOP i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Cresta de la Clusa Cresta de la Clusa
PARTICIPANTS:
Participants
Bego · Sonia · J. Rafel

dimarts, 20 de maig del 2025

Mont-redon, per les Crestes de la Seda

Mont-Redon, Pratdip
El Mont-redon és un cim modest, de només 859 metres d'altitud, situat a la Serra de Llaberia. No és el més alt de la serra, però està voltat de penya-segats i això li dona un aspecte altiu.
Avui hem pujat al Mont-redon seguint un itinerari circular que té com a punt més destacat la Cresta de la Seda, on hi ha uns passos equipats i algunes petites grimpades que fan que l'itinerari sigui molt interessant.
El punt de partida ha estat el poble de Pratdip. Quan hi hem arribat ens ha sorprès el fort vent que bufava. Un vent que ens ha acompanyat durant tot el recorregut i que a les parts altes era especialment molest per la seva intensitat.
Hem sortit del poble per una pista però aviat hem seguit per un petit camí molt ben traçat que puja fent petites llaçades pel bosc per acostar-se a l'inici de la cresta. Aviat hem arribat a una zona rocosa i en alguns punts hem hagut de superar petits ressalts amb curtes grimpades.
Al cap de poc hem arribat al primer pas equipat. És un pendent rocós amb una corda fixa i una cadena, que hem superat sense problemes. Després hi ha un cable d'acer que s'utilitza com a passamans per fer un curt flanqueig.
Després hem seguit superant petits ressalts sense gaire dificultat fins arribar a una zona més fàcil, per on hem seguit caminant. Ara, en plena cresta, estàvem molt exposats al vent, que en alguns moments ens desequilibrava.
Més amunt hem trobat el segon pas equipat. És un ressalt d'uns 10 metres, tallat per una fisura on hi ha instal·lades unes grapes de ferro i una cadena. Hem superat el pas, que era més fàcil del que semblava, arribant als altiplans superiors. Al fons ja es veia el cim del Mont-redon, elevant-se uns pocs metres sobre l'altiplà.
Lluitant contra el fort vent, hem arribat al cim del Mont-redon (859 m). És un cim molt panoràmic malgrat la poca altitud. Es veia el mar, el Massís del Port i moltes més muntanyes. Avui el dron s'ha quedat a la motxilla perquè amb el vent que corria hauria estat molt perillós fer-lo volar.
Hem estat en el cim el temps just de fer les quatre fotos, abans d'iniciar el descens. Hem baixat fins al Portell de la Llenya i hem seguit el camí que voreja per sobre els penya-segats, que aquí formen un circ anomenat Racó de Dòvia.
Després d'un llarg recorregut panoràmic per sobre dels cingles, hem iniciat la baixada pel Coll de la Bassa de les Fonts, seguint un corriol en fort pendent. Aviat estàvem al fons de la vall, per sota dels cingles, on hem trobat una pista que ens ha portat directament de tornada a Pratdip.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
Cova de la Mola
Colldejou, 2022
GR7: Llaberia-
Tivissa, 2019
GR7: Teixeta-
Llaberia, 2019

dijous, 1 de maig del 2025

Clot del Boixar i Coma dels Naps

Clot del Boixar
Fa un mes, vam baixar per la Canal del Boixar, una canal montserratina equipada per fer un descens de barranquisme. És una activitat fàcil perquè la major part del descens es fa desgrimpant i només hi ha tres ràpels, el més llarg d'uns 15 metres.
Mentre baixàvem  pel Boixar vam veure que els passos clau de la canal estaven equipats amb cordes de nusos, de manera que era possible recórrer aquest canal de pujada, utilitzant les cordes fixes per remuntar els ressalts més drets.
Avui hem tornat al Clot del Boixar amb la intenció de recórrer la canal en sentit ascendent i després baixar-la novament. A més, hem afegit una variant, ja que hem pujat fins al Pas dels Ferros, a la Coma dels Naps, per fer una mica més llarga l'excursió.
Hem fet aquesta activitat en sessió de tarda, sortint de casa després de dinar i aprofitant que ara, amb la primavera avançada, hi ha moltes hores de llum i l'activitat no és massa llarga.
Hem sortit del Bruc seguint el camí de la Cova del Cabrit però quan hem arribat a la bifurcació on hi ha una bassa, hem deixat aquell camí per agafar la direcció de la Cova del Boixar, on hem arribat en pocs minuts. Hi ha un refugi lliure, que aprofita la protecció de la cavitat i és utilitzat per alguns escaladors. Aquí vam acabar fa un mes el descens de la canal i aquí mateix hem començat la remuntada. 
El ràpel final  no es pot remuntar però un camí que surt de la mateixa cova ens ha portat fins al congost situat a sobre mateix del ràpel. Després hem iniciat la remuntada, remuntant els ressalts que anàvem trobant. El pas més defícil és la remuntada del segon ràpel, dividit en dos trams, que cal superar amb tècnica d'oposició i amb l'ajut de les cordes de nusos. 
Les altres remuntades ja no presenten tanta dificultat i ha estat una agradable grimpada per la solitària canal montserratina fins arribar al Camí del Cabrit, que marca l'inici de la Canal del Boixar.
Com que era aviat, hem decidit allargar una mica més l'activitat pujant per la Coma dels Naps fins al Pas dels Ferros, on hi ha també uns passos equipats. Aquí hem tingut una agradable sorpresa perquè el primer ressalt que hem trobat, on la darrera vegada que vam venir hi havia un tram de corda podrida i una branca seca lligada al final, hi ha una corda nova, de color groc, que facilita el pas i li dona seguretat.
Hem remuntat fins al peu del gorg foradat, on hi ha una altra corda de nusos que permet pujar per una canal secundària fins a la capçalera del ràpel del Pas dels Ferros.
A partir d'aquest punt hem iniciat el descens, primer del sector final de la Coma dels Naps i després pel Clot del Boixar, amb un total de 5 ràpels però sense cap complicació.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
Clot del
Boixar, 2025
La Falsa
Foca, 2025
Coma dels
Naps, 2013

dilluns, 28 d’abril del 2025

Via ferrada del Castellaso

Vía ferrata Castellaso
Hem vingut a la Vall de Benasc per fer una ascensió d'esquí de muntanya. Avui teníem previst únicament el llarg desplaçament per anar a dormir a l'Escola de Muntanya de Benasc però hem volgut aprofitar el dia per fer alguna activitat no gaire llarga per la zona.
La via ferrada del Castellaso supera un gran mur que es va formar en part pels treballs d'explotació d'una pedrera que avui ja està tancada. És relativament curta i no massa difícil (K3). A més, tant l'aproximació com el retorn són gairebé immediats. Ideal per fer una aturada en el nostre camí cap a Benasc.
Hem deixat el cotxe a prop del càmping de Sessué, iniciant la curta aproximació a la ferrada. En pocs minuts estàvem enganxats a les primeres grapes de la instal·lació. 
La via comença amb una placa poc vertical seguida d'un fàcil flanqueig. Després comencen les dificultats i la verticalitat. Hi ha fins a 5 passos extraplomats però tots ells són curts i estan molt ben equipats, de manera que la dificultat és baixa.
A poc a poc hem anat superant els petits obstacles i abans d'una hora ja estàvem al cim de la Punta Castellaso (1.274 m). És un cim panoràmic, encara que les vistes que ens ofereix són únicament locals, ja que estem voltats de muntanyes molt altes que ens tapen les vistes més llunyanes.
Hem fet quatre fotos i hem iniciat el retorn baixant per un corriol que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida. Des d'allà hem continuat el nostre viatge fins a Benasc. Pel camí ens hem assabentat que hi havia una avaria elèctrica que afectava gairebé tot el país...
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat ferratista. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
VF de la
Zapatilla, 2023
VF de
Calcena, 2019
VF de
Olvena, 2003

dimecres, 23 d’abril del 2025

Sant Jordi, per la Feixa del Cinquet

Blog de Muntanya
L'ermita de Sant Jordi es troba a la muntanya del mateix nom, a sobre de la població de Camarasa. Avui és el dia d'aquest sant, patró de Camarasa, i cada any, en aquesta data tan popular, es fa un aplec a l'ermita. El costum d'aquest dia és fer una graellada en els prats del voltant de l'ermita.
Hi ha una bona pista que permet pujar-hi en cotxe però molta gent prefereix fer el trajecte a peu per gaudir més plenament d'un dia a l'aire lliure.
Avui nosaltres també hem pujat a Sant Jordi a peu però no pel camí normal que puja des de Camarasa per la pista sinó per la banda contrària, per la Feixa del Cinquet. És un camí molt més interessant i divertit que supera els cingles que cauen sobre l'aiguabarreig de la Noguera Palleresa i el Segre, amb passos equipats.
Aquest camí, si més no la part que supera el tram inicial del cingle, és el camí equipat més antic de Catalunya. Es va equipar a principis del segle XX amb l'objectiu de facilitar els treballs de manteniment i supervisió de la línia elèctrica que surt de la central hidroelèctrica de Camarasa.
Hem iniciat la caminada al Pont del Pastor, ja que la petita carretera que porta a la central està tancada al trànsit. Això ha allargat una mica el recorregut però ha estat un agradable passeig per la riba del Segre, seguint la carretereta.
Poc abans d'arribar a la central, hem deixat l'asfalt per agafar un corriol a la dreta. És l'inici del camí d'accés a la Feixa del Cinquet. El camí, estret però molt ben traçat, guanya altura ràpidament sobre la vall, buscant els passos que permeten superar els trams espadats del cingle.
Després d'una bona estona de pujada, hem arribat a l'inici del tram equipat. És una estreta canal que puja amb fort pendent, equipada amb un passamans de ferro i alguna grapa. Després hem anat trobant diversos equipaments que ens han ajudat a superar els passos: cables d'acer, un pontet de fusta, un tram d'escala...
Tot i la quantitat de ferralla instal·lada, els passos són fàcils, tot i que en alguns punts hi ha estimballs i cal anar amb compte. Hem superat tots els passos sense problemes, arribant a la Feixa del Cinquet. Per un camí planer, hem enllaçat amb una pista en direcció als altiplans superiors.
Encara ens calia superar un bon desnivell però ara per camins fàcils i trams de pista. Aviat hem arribat a l'altiplà, ocupat per antics camps de conreu, i l'hem anat travessant per una bona pista fins que hem començat a trobar els cotxes al voltant de l'ermita, on hem acabat l'excursió.
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
Cresta del Puig
Cendrós, 2024
Turó de la Creu
de Gurb, 2024
La Feixa del
Cinquet, 1990

dimarts, 22 d’abril del 2025

Via ferrada Topi del Conill

Topi del Conill
La zona de Camarasa i Sant Llorenç de Montgai és un centre d'activitats de natura i esport molt interessant. Hi ha zones d'escalada, coves, rutes de senderisme i vies ferrades, entre molts altres atractius turístics. Per això hem fet una sortida familiar a la zona, prenent com a base d'operacions el Càmping La Noguera, de Sant Llorenç de Montgai.
Avui, en el nostre primer dia d'estada a la zona, hem fet una activitat en sessió de tarda, curta però intensa: la via ferrada del Topi del Conill. És una via curta que supera unes roques situades al davant del poble de Camarasa, al costat de les ruïnes de l'antic pont, a l'altra banda del Segre.
L'atractiu principal d'aquesta via ferrada és un pont nepalès no gaire llarg, de només 7 metres, però realment espectacular.
L'aproximació a l'inici de la ferrada és molt curta i aviat estàvem agafats a les primeres grapes de la instal·lació. Al cap de pocs metres hi ha un flanqueig a la dreta, on cal superar un petit esperó. En algun moment sembla que falten grapes però no és així. Cal aprofitar les magnífiques preses naturals que ens ajuden a superar els passos fàcilment.
Més amunt hi ha un segon flanqueig on cal superar un tram vertical, també amb l'ajut de les preses naturals, amb grans vistes sobre la Vall del Segre. 
Després d'una curta cresta horitzontal hem arribat al pas clau: el pont nepalès. Abans d'entrar-hi trobem una variant a l'esquerra, equipada amb cable de vida, que permet evitar el pont. Com que els cables del pont estan molt separats, en Jan ha sortit per la variant, que porta directament al final de la ferrada. Encara li falten alguns centímetres per poder travessar ponts com aquest.
La resta de la tropa hem travessat sense problemes el pont nepalès. Després només ens quedava pujar per una cresta fàcil, gairebé caminant, i baixar per l'altra banda amb l'ajut d'una corda de nusos.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films. 


ENTRADES RELACIONADES:
Ferrada del
Castellot, 2024
VF Roca de la
Creu, 2024
Via ferrada
Teletubies, 2024

dimecres, 9 d’abril del 2025

Canal Nubiola - Canal del Senglar - Falsa Foca

Canal Nubiola - Canal del Senglar - Falsa Foca
Fa pocs mesos, vam fer un singular itinerari montserratí que recorre una diversitat d'indrets a la Regió d'Ecos: la Canal Nubiola, la Canal del Senglar, el Serrat del Cabrit, el Forat de la Falsa Foca i la Coma dels Naps. Avui he volgut repetir aquest itinerari amb uns companys que aquell dia no van venir i tenien ganes de seguir aquest magnífic itinerari.
Tot i que fa només tres mesos que vaig fer per primera vegada aquesta activitat, hi ha alguns canvis importants en el recorregut. El principal canvi és que el ràpel del Forat de la Falsa Foca, que es feia des d'un ancoratge natural precari, ha estat equipat amb dos parabolts amb anella, de manera que ara és molt més segur. L'altre canvi és que a l'inici de la Canal del Senglar hi ha un nou parabolt amb una petita corda que ens ajuda a superar el petit desplom de l'entrada.
Hem sortit del Bruc, pujant fins a la Cova del Cabrit. Just al costat de la cova hi ha l'inici de la Canal Nubiola, equipada amb cordes fixes i algunes grapes d'acer. La canal puja fins al cim de la Tonsura, on hem enllaçat amb el flanqueig equipat amb cordes fixes que ens ha portat fins al peu de la canal del Senglar.
Després del pas inicial, un petit desplom equipat, hem entrat a la canal, fàcil però amb roca descomposta. Més amunt, hem hagut de lluitar amb la vegetació per superar el tram final, ple d'arítjols i arbustos diversos que ens complicaven la progressió.
El tram següent és el recorregut de cresta pel Serrat del Cabrit, molt panoràmic i amb petits cims que hem anat coronant sense esforç fins arribar a la Roca 251, on hem deixat el Serrat per iniciar la baixada en direcció al Forat de la Falsa Foca, el punt més característic del recorregut.
De passada, encara hem pujat quatre cims més, petites agulles sense massa importància, però que ofereixen nous panorames montserratins. Hem arribat al Forat, un indret realment impressionant, on dues grans roques formen una finestra gegantina. Tot i que es pot travessar la finestra sense pujar a la part superior, hem volgut fer la petita escalada que porta al punt més alt de la finestra.
Ara, a més de les columnes precàries on vam muntar el ràpel en la nostra anterior visita a aquest indret, hi ha dos parabolts amb anella que permeten muntar una reunió segura i rapelar sense problemes. Després de gaudir uns minuts de la singularitat del lloc, hem baixat, enllaçant dos ràpels, fins a l'altra banda de la finestra, des d'on hem seguit baixant per trobar el torrent de la Coma dels Naps.
Amb dos ràpels i un passamans, hem baixat el tram final de la Coma dels Naps fins a l'inici del Clot del Boixar, on hem agafat el Camí del Cabrit per retornar al punt de partida.
Avui no hem fet vídeo ni track perquè ja els teníem de la nostra recent incursió per aquesta zona, però els reproduïm aquí:


ENTRADES RELACIONADES:
Canals Nubiola,
Senglar... 2025
Ecos sense
corda IV, 2023
Ecos sense
corda III, 2023

dimarts, 1 d’abril del 2025

Barranc de la Canal d'en Marc i Avenc del Toll Blau

Barranc de la Canal d'en Marc
Barranc de la Canal d'En Marc:
En el segon dia de la nostra estada a les Terres de l'Ebre, avui hem fet el descens d'un barranc molt interessant: el Barranc de la Canal d'en Marc. És un barranc curt però intens que té, com a pas més singular, un ràpel guiat amb un cable d'acer per evitar un gran gorg.
El descens d'aquest barranc es pot fer tot l'any, ja que pot ser aquàtic o sec. En ple estiu els gorgs tenen aigua estancada i no gaire neta, mentre que a l'hivern l'aigua és freda i tampoc ve de gust mullar-se. En aquests casos, uns passamans i el gran ràpel guiat ens permeten evitar la remullada.
Des de la nostra base d'operacions de Santa Bàrbara, ens hem desplaçat fins a l'aparcament del Racó d'en Marc. Des d'allà, hem agafat un bon camí que en pocs minuts ens ha portat fins a aquest indret, un lloc ben singular on les roques formen un petit circ amb una cascada i unes coves. 
Hem seguit amunt pel mateix camí, passant per un curt tram equipat, fins que l'hem deixat per baixar a la capçalera del barranc. Aviat hem trobat el primer ràpel i ens hem equipat per al descens.
El barranc té dues parts ben diferenciades. La primera part és seca, encara que hi ha un petit gorg evitable. Són tres ràpels de 8, 20 i 15 metres. Després hi ha un tram de transició, obert i emboscat, abans d'arribar a la part més interessant del barranc, quan l'aportació d'un afluent fa que circuli l'aigua, encara que amb poc cabal.
Aviat hem arribat al ràpel guiat. És un ràpel d'uns 15 metres que acaba en un gorg de bona mida. Si no volem mullar-nos, tenim l'opció del ràpel guiat, més llarg però que ens permet evitar la remullada al gorg. És un ràpel espectacular, amb un ambient extraordinari, que hem superat sense problemes.
Després hi ha alguns gorgs petits que obligarien a mullar-se però que estan equipats amb uns passamans que, amb una mica d'habilitat, ens permet evitar l'aigua.
Després hem arribat al ressalt final, que cau sobre el Racó d'en Marc. Per evitar la petita cascada, hi ha un passamans que ens porta a una instal·lació una mica allunyada del pas de l'aigua. Hem baixat el ressalt amb dos ràpels successius, acabant al costat del camí de pujada.
El darrer tram baixa sota la cascada i és inevitable mullar-se una mica. Els primers ens hem mullat però després hem muntat un ràpel guiat que ha permès a la resta de la tropa baixar sense mullar-se.
I aquí teniu el vídeo del descens d'aquest barranc, que en aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
Avenc Ombria del Toll Blau:
Per demà havíem previst realitzar una altra activitat a la zona però hem vist que la previsió del temps és molt dolenta. S'esperen pluges tot el dia, de manera que no podrem fer l'activitat.
Malgrat tot, no ens hem desanimat i, com que hem acabat aviat l'activitat d'avui, hem pensat que podríem fer l'activitat que teníem prevista per demà. Hem fet els comptes i hem vist que, si érem una mica àgils, podíem fer l'activitat en sessió de tarda sense que ens atrapés la nit.
L'Avenc Ombria del Toll Blau és una gran esquerta oberta a la muntanya, a prop de l'àrea de lleure de La Vall, molt a prop del punt on hem acabat l'activitat anterior. La visita a l'avenc és una activitat molt variada, ja que hem de grimpar, rapelar, recórrer una cavitat subterrània i pujar per una via ferrada. Una activitat molt variada però no excessivament llarga ni difícil.
Hem anat en cotxe fins a l’àrea de La Vall, situada a només un quilòmetre del Racó d’en Marc, i hem menjat una mica abans d'iniciar la segona activitat del dia.
Curiosament, el més complicat ha estat l'aproximació. Tot i que és curta, el seu recorregut es fa gairebé tot sense camí pujant pel bosc. Només el track que portàvem i una mica d'intuïció muntanyenca ens han permès arribar fins al peu de la gran canal que marca l'inici de la part tècnica de l'activitat.
Hem pujat per la canal, fàcil, fins que, a mitja pujada, hem trobat el característic bloc encastat que talla el pas. Un forat estret per la part del darrere ens ha permès, amb l'ajut d'una grapa de ferro, superar el pas i situar-nos a sobre del bloc. 
Després, ja fàcilment, hem completat la pujada de la canal fins a un petit collet on ja hem vist la instal·lació del primer ràpel.
Amb tres ràpels consecutius hem baixat fins al fons de la gran esquerda, ocupada per diversos blocs caiguts. És un indret impressionant, un congost limitat per altes parets. Hem seguit pel passadís, grimpant entre grans blocs, fins que el congost s'ha anat tancant fins convertir-se en una cova.
Allà, dintre de la cova, hi ha una petita via ferrada que ens permet pujar amunt buscant la sortida superior de la cavitat. És una ferrada relativament fàcil, catalogada com a K2, per on aviat hem tornat a veure la llum de l'exterior.
En aquest punt, la via ferrada es bifurca en dues variants. Nosaltres hem explorat una mica les dues opcions i hem acabat triant la que ens ha semblat millor, que acaba amb dos ràpels i ens ha deixat a l'exterior de la cova, a l'inici del bosc.
Finalment, hem retornat en pocs minuts a l'aparcament de La Vall seguint un petit corriol que comença justament al peu del ràpel final.
I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, que, com l'anterior, és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

ÀLBUMS DE FOTOS: CANAL D'EN MARC - TOLL BLAU


ENTRADES RELACIONADES:
Cocó
Fondo, 2024
Gúbies del
Regatxol, 2022
Barranc de
Lloret, 2022

divendres, 21 de febrer del 2025

Pico Borón i Mallo San Jorge

Pico Boron
Una vegada més, hem vingut a la Serra de Guara, en aquesta ocasió per fer un interessant recorregut per la zona propera a Vadiello, pujant al Pico Borón. Era un dels racons que ens faltaven per recòrrer a Guara i ha estat una activitat interessant, tot i que el temps no ens ha acompanyat i la boira persistent gairebé no ens ha deixat veure el gran panorama que es veu normalment des d'aquest cim i al llarg de tot el recorregut.
Hem dormit al refugi de Riglos, molt confortable però amb una limitació important, que no donen l'esmorzar fins a les 8:30. Això ens ha obligat, ja que volíem esmorzar, a sortir una mica tard.
Hem arribat a l'aparcament situat al costat de la Presa de Vadiello  i hem iniciat la caminada per una escala. Aviat hem deixat enrere l'escala, seguint per un corriol estret i amb un fort pendent. Al cap de poc hem començat a veure les grans parets dels Mallos de Ligüerri, mig tapades per la boira.
Des d'una terrassa panoràmica situada al costat del camí, hem pogut veure de ben a prop la verticalitat d'aquestes parets i l'elegància de les agulles. Després, el camí s'enfila per una canal entre les roques per pujar als altiplans superiors.
A la canal hi ha diversos petits ressalts, equipats amb cordes de nusos que faciliten la superació d'aquests obstacles. Hem superat amb facilitat aquests ressalts, grimpant per les roques amb l'ajut de les cordes.
Més amunt hem iniciat un llarg recorregut de cresta per un ample llom de roca conglomerada. La boira aquí era ja molt espesa i només vèiem l'entorn més proper.
Hem arribat a un coll poc definit, a sota d'un cim arrodonit anomenat Punta de Ligüerri. Aquí hem deixat la carena, per evitar uns ressalts que hi ha més endavant, iniciant una travessia descendent que ens ha portat novament a la carena uns metres més avall. Era un tram una mica perdedor perquè no hi ha camí però sí moltes fites que ens han anat guiant pel pedregar.
Hem recuperat la cresta més avall, seguint per un corriol que travessa el bosc fins arribar al Collado del Borón (1.137 m), al peu de la gran cara sudoest del cim del mateix nom. El tram final és un corriol mig perdut i amb fort pendent, marcat amb algunes fites, que ens ha portat fins al cim del Pico Borón (1.326 m). 
La boira ho tapava tot i des del cim no es veia absolutament res, més enllà de l'entorn proper. Hem fet una curta aturada per menjar alguna cosa, abans d'iniciar el descens pel meteix camí.
Ja de baixada, abans d'arribar al coll, de sobte s'ha esquinçat la boira i hem pogut veure l'embassament, molts metres sota nostre, i les roques i agulles que l'envolten. La treva ha durat poc i la boira ens ha tornat a tapar i ens ha seguit durant tot el camí de manera intermitent.
A prop del camí hi ha una agulla singular, el Mallo de San Jorge, una agulla d'aspecte montserratí que té grans parets per totes bandes però, des d'un petit coll a la cara oest, s'hi pot pujar sense massa dificultat per un mur equipat amb estaques de ferro. 
És com una petita via ferrada però només hi ha un curt tram equipat amb cable d'acer, mentre que a la part més vertical hi ha, a més de les estaques, una corda vella i esfilagarçada que fa de línia de vida. Havíem portat el material de seguratat per intentar aquesta curta ascensió, de manera que m'he equipat i he pujat al cim del Mallo de San Jorge (1.144 m). Des d'aquí hi ha una gran visió de tota la zona, però avui no es veia gairebé res.
Després, només ens quedava el descens fins a l'aparcament de l'Embassament de Vadiello i el llarg desplaçament en cotxe per retornar a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Tozal de
Guara, 2014
Cañón del
Formiga, 2011
Canal del
Palomo, 1998