El Blog de Muntanya inclou activitats realitzades durant més de 50 anys. Són més de 2.200 entrades, que van des de l'any 1966 fins avui. Amb tantes sortides a la muntanya és inevitable que s'hagin produït moltes situacions que han generat anècdotes curioses.
En aquesta secció del blog recollim una selecció d'aquestes anècdotes. La majoria corresponen a situacions còmiques, ridícules o curioses de les que hem estat protagonistes al llarg dels anys. És una secció gairebé literària, amb relats curts que expliquen les anècdotes apartant-se una mica de la seriositat amb la que es publiquen les entrades normals del blog.
Cada capítol d'aquesta secció conté la crònica d'una d'aquestes anècdotes, contextulitzant-la en alguna de les sortides ressenyades en el blog, explicant-ne els detalls i posant especial èmfasi en els aspectes més còmics o ridículs de l'anècdota, quan n'hi ha.
Cada entrada està il·lustrada amb una imatge de portada, situada al principi de la crònica. Però aquesta secció és una excepció en el full d'estils del blog. En principi, totes les fotos del blog són de producció pròpia però les de l'anecdotari, si més no les de la portada de cada crònica, han estat realitzades amb intel·ligència artificial, creant imatges que d'alguna manera descriuen gràficament algun aspecte de la narració. És una manera gràfica de destacar que aquesta és la secció menys seriosa del blog.
Per altra banda, destaquem que aquestes narracions s'ajusten totalment a la realitat, sense cap concesió a la fantasia. Son relats exactes dels fets, sense exagerar gens.
Tants anys de muntanya donen per molt; podríem haver publicat moltes més anècdotes però com que no volem avorrir els nostres lectors amb una allau d'anècdotes intrascendents, hem seleccionat aquí només les més interessants i curioses:
NOTA: aquesta secció del Blog de Muntanya ha estat inspirada pels meus néts, Mariona i Jan Miquel. En alguna ocasió els vaig explicar alguna d'aquestes anècdotes i els va fer molta gràcia, fins al punt que de vegades em demanen que els expliqui anècdotes noves o que torni a explicar la de les botes d'en Ramon que és la que els fa més gràcia.
Això em va fer pensar que aquestes anècdotes podien tenir interès per als seguidors del blog i mereixien tenir el seu lloc en una secció pròpia del blog, que potser s'hauria d'haver denominat el abuelo cebolleta.
2 comentaris:
Una idea genial esta recopilación de anécdotas, Rafel. La montaña es tan rica en panorámicas sublimes como en experiencias vitales. La mejor manera de recordarlas fielmente es escribir sobre ellas. Qué gran idea.
Pues tienes razón. Con el tiempo las cosas se olvidan y estas vivencias vale la pena escribirlas para que no se pierdan. La verdad es que me lo he pasado muy bien recordando las anècdotas y escribiéndolas.
Publica un comentari a l'entrada