GR110: Plasencia - Carretera de Torno

Hem vingut a terres d'Extremadura per recórrer els camins del Valle del Jerte, una vall famosa pels seus cultius de cirerers però també pels seus paisatges. El GR110 és un camí de gran recorregut que recorre tota la vall del Jerte des de Plasencia fins a Cabezuela del Valle, on enllaça amb un altre GR i un tram de la Vía de la Plata.

Nosaltres avui hem fet la primera etapa del GR110 des de la població de Plasencia, a l'entrada de la vall, fins a la carretera de Torno, un punt estratègic on ens ha recollit un taxi per retornar-nos a Plasencia.  Havíem llegit algunes coses sobre aquest camí, particularment que no estava gaire senyalitzat, però el que ens hem trobat era molt pitjor. Fins al km 15 del recorregut no hem trobat la primera marca del GR i per arribar-hi hem hagut de saltar diverses tanques i evitar les vacas bravas que pasturaven per la zona.

Hem sortit de Plasencia per una àmplia avinguda en direcció a la vall del Jerte. No hi havia cap marca de GR però portàvem un track en el GPS que ens ha anat guiant. Aviat hem arribat a la presa del pantà de Plasencia i hem seguit per una bona pista vorejant el pantà.

En pocs minuts ens hem trobat la primera sorpresa: a la nostra pista, per on ens dirigia el track, una tanca privava el pas i un rètol informava que era una finca privada i no es podia passar. Una mica desconcertats, hem agafat un corriol per on hem vorejat la tanca. El corriol ha acabat i hem passat un torrent per sobre d'unes pedres. Hem seguit a l'altra banda del torrent, sense camí, i hem arribat a la pista que poc abans estava tallada.

Hem seguit per la pista i poc més endavant la pista estava novament tallada. Aquesta vegada no hem dubtat i hem saltat la tanca, la primera d'una sèrie d'obstacles que hem anat trobant i que han convertit la nostra activitat de senderisme en una autèntica gimcana.

Tot i les dificultats pròpies d'un GR fantasma, el paisatge era singular, molt diferent del que estem acostumats a veure, amb grans extensions de dehesas, prats amb grans alzines per on pasturen les vaques. 

Hem passat al costat d'alguns ramats de vaques que pasturaven sota el sol primaveral i hem anat seguint diverses pistes i superant obstacles fins que, gairebé al final, quan ja portàvem més de 15 km recorreguts, hem trobat una marca de GR. Era la característica marca de pintura blanca i vermella sobre una tanca de pedra, la primera que havíem vist en el nostre llarg camí.

Poc després hem trobat els primers cirerers i el paisatge ha anat canviant. Hem deixat enrere les grans extensions de prats amb alzines per entrar a la zona de camps amb cirerers florits, el paisatge més característic de la Vall del Jerte.

Finalment la nostra pista ha desembocat a la carretera de Torno, una carretera local que des de la N-110 puja a la població de Torno. En aquest punt hem donat per acabada l'etapa d'avui i hem trucat un taxi per retornar al punt de partida on havíem deixat el cotxe.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ribera Sacra Chantada, 2022

Ribera Sacra Monforte, 2022

Ribera Sacra A Pobra, 2022

---

Congost de Montebei: camí nou, camí vell

L'excursió d'avui és una mica més singular del que sembla. El Congost de Montrebi és tot un clàssic, una de les excursions més populars de Catalunya i ha aparegut unes quantes vegades en el Blog de Muntanya, la primera l'any 1986 quan aquests indrets eren solitaris i no coneixien la massificació actual.

El nostre itinerari d'avui ha estat singular perquè hem recorregut el camí del Congost però a la tornada hem fet una variant oblidada però ben interessant: el Camí Vell de Montrebei.

L'antic camí del Congost de Montrebei, tallat a la roca com l'actual, estaba 30 metres per sota, més a prop del riu. Quan van construir la presa va quedar sota el nivell de les aigües i va ser abandonat. Uns anys després es va construir el camí nou, el que actualment recorren milers d'excursionistes. 

Quan el nivell del pantà és baix, l'antic camí queda novement al descobert i es pot recórrer, encara que no està equipat com el camí de dalt ni té cap tipus de manteniment. Aquest camí va molt més avall i, per tant, més enclotat en el congost i a prop del riu.

Avui era una bona oportunitat per resseguir quest camí perquè, a causa de la sequera, el nivell de l'embassament és molt baix i tot el camí està al descobert. En el congost l'aigua no està estancada com és habitual sinó que el riu corre pel fons com abans que es construís la presa.

El punt de partida normal és el párquing de pagament que s'ha instal·lat a l'entrada del congost, amb un centre d'informació i serveis. Avui estava tancat, de manera que hem aparcat en una petita explanada fora de la carretera, situada poc més enllà de l'entrada del pàrquing. 

Hem iniciat la caminada pel camí clàssic del Congost de Montrebei, avui amb molt poca gent. Aviat hem vist que, com ja sabíem, el pantà de Canyelles estava sota mínims. Quan hem arribat a la part engorjada es veia el riu corrent pel fons de l'engorjat com si no existís la presa. En algun punt es veia el camí vell, tallat a la roca com el nou, molts metres per sota nostre.

Hem recorregut el camí clàssic per aquest indret tan singular fins que, ja a prop de la sortida, hem arribat al petit corriol que puja a la Cova Colomera, molt visible a sobre del camí. Jo ja havia visitat alguna vegada aquesta cova però mai havia passat de l'entrada i avui volíem exporar-la una mica més. 

Hem pujat pel corriol, amb un parell de trams equipats amb grapes i cadenes, fins a l'entrada de la cova, una enorme obertura sobre el congost. Hi ha les restes d'una tanca que van posar quan feien prospeccions arqueològiques fa molts anys, però està foradada per molts llocs. Hem recorregut la galeria principal, de grans dimensions pero curta, fins al final. Allà hi ha una finestra elevada, equipada amb una corda de nusos. He pujat amb l'ajut de la corda, entrant en una saleta amb algunes formacions. És poca cosa i aviat he tornat a baixar a la galeria principal. Hem fet algunes fotos i hem sortit novament a la llum.

Hem fet un vídeo d'aquesta visita a la cova: 

Hem tornat al camí de Montrebei i hem seguit endavant, completant la trvesia del congost fins al pont de Seguer, un petit pont penjant sobre la Nogura Ribagorçana. Avui l'aigua estava molts metres per sota del pont; una situació molt diferent a la de la nostra darrera visita al congost, quan vam passar per sota d'aquest pont en kaiac.

Hem menjat una mica al costat del pont abans d'iniciar el retorn pel mateix camí fins a la bifurcació on comença el camí vell.  Un rètol avisa de la perillositat del camí, encara que es refereix únicament a la possible caiguda de pedres des del camí de dalt.

Hem baixat per un corriol fins al sector principal del camí vell, tallat a la roca. És igual que el nou però 30 metres per sota i brut de fang i pedres perquè normalment està sota les aigües del pantà. El riu corre ben a prop i se sent la remor de l'aigua mentre avancem pel camí. És una visió molt diferent de la del camí nou, ja que estem molt més avall i a prop de l'aigua.

El camí vell ens ha semblat més curt i fàcil del que esperàvem. En poc temps ja sortíem per l'altra banda del congost i per un corriol hem pujat al camí principal per on hem retornat fàcilment fins al punt de partida on teníem el cotxe.

I aquí teniu el vídeo del recorregut pel Congost de Montrebei. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Caiac a Montrebei, 2015

GR11: Montrebei Corçà, 2015

Congost de Montrebei, 1992

---

GR3: Guimerà - Els Omells de na Gaia

Hom tornat al GR3 per fer una etapa més d'aquest llarg camí que recorre la part central de Catalunya passant per una gran diversitat d'indrets i paisatges. L'etapa d'avui era en certa manera singular perquè avui hem passat l'Equador. Efectivament, avui hem fet la vint-i-tresena etapa de les quaranta-sis que hem planificat per al recorregut d'aquest GR.

Com les anteriors, aquesta etapa ha estat fàcil, ja que recorre zones planeres entre camps de conreu i passant pels diversos pobles ubicats a la part baixa de l'Urgell. El punt de partida ha estat la població de Guimerà, on vam acabar l'etapa antrior. Quan hem arribat ja ens estaven esperant per esmorzar en el bar però avui no teníem el típic croissant sinó dues magdalenes casolanes.

Hem iniciat la caminada per una pista al costat del riu Corb entre camps plens d'ametllers florits. Aviat hem arribat al primer dels pobles del recorregut: Ciutadilla. És un poble monumental, que fins i tot té un castell, però el GR voreja el poble per un carrer a les afores. 

Seguint per la pista al costat del riu hem passat al costat d'un altre poble: Nalec, que hem deixat a la nostra esquerra sobre un turó. El GR segueix encara per la pista fins al tercer poble del nostre recorregut d'avui, Rocafort de Vallbona, on ens hem aturat a esmorzar.

Aquí hem deixat el riu Corb per agafar una altra pista en direcció sud que amb una suau pujada, sempre entre camps, ens ha portat a un petit coll des d'on hem iniciat una curta baixada cap a Vallbona de les Monges, el punt més singular del nostre recorregut d'avui.

Vallbona és un poble monumental, amb un gran monestir cistercenc, que forma part de la Ruta del Císter. El GR baixa pels carrers del poble fins a la part baixa on hi ha el famós monestir. A la portalada del monestrir hem fet la foto de grup abans de seguir el nostre camí. 

A la sortida del poble ens hem trobar una sorpresa desagradable: el camí estava tallat a causa d'una batuda de caça de senglars. Per un moment hem pensat que hauríem de donar per acabada l'etapa aquí i avisar l'autocar que ens recollís en aquest punt.

S'ha reunit el gabinet de crisi i, després de consultar mapes i GPS, hem decidit vorejar la part tancada amb un itinerari alternatiu, seguint un tram de la carretera que porta a l'Espluga Calva. L'estratègia ha resultat vàlida i poc després hem enllaçat amb el GR més amunt, després de fer una volta per la carretera i ja fora de la zona de perill.

Des d'aquí només ens quedaven un parell de quilòmetres per arribar al final de l'etapa, a la població dels Omells de na Gaia. És un poble petit però té un bar, el del Casal, on ens han preparat una paella per dinar.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Altet - Guimerà, 2023

GR3: Agramunt - Altet, 2023

GR3: Oliola - Agramunt, 2022

---

Cresta del Sol i ràpels de la Lluna Plena

Fa un any i mig que vam escalar la Cresta del Sol, una via d'escalada de dificultat moderada que recorre, amb passos d'escalada i fàcils grimpades, una llarga cresta de roca conglomerada sobre el Pantà de la Llosa del Cavall.

Recentment s'ha obert, ben a prop de la cresta, un nou itinerari equipat que es pot combinar amb l'escalada de la cresta o fer com activitat diferent. És la via ferrada de la Lluna Plena, amb una línea de ràpels de descens.

En realitat no és un itinerari totalment nou sinó que els equipadors han reciclat i ampliat l'antiga via ferrada que s'utilitzava normalment per baixar de la Cresta del Sol i que nosaltres ja vam recórrer quan vam escalar la cresta.  Aquesta remodelació de l'antiga ferrata no ha agradat a tothom i algú ja ha desequipat algun tram de la via ferrada.

La nostra intenció inicial era pujar per la via ferrada i baixar per la línia de ràpels però el fet que la ferrada estigui parcialment desequipada i les ganes d'escalar ens han portat a fer novament la via d'escalada i complementar-la amb el tram final de la ferrada i la baixada per la línia de ràpels. 

Hem deixat el cotxe en una explanada a prop del km 19 de la carretera de la Llosa del Cavall, poc abans del túnel que porta al viaducte que travessa el pantà, i hem iniciat l'aproximació a la Cresta del Sol. Avui, potser perquè el camí està més marcat i no hi ha punts dubtosos, el camí se'ns ha fet més curt que en l'ocasió anterior.

La via comença amb un llarg recorregut per la cresta, caminant i amb algun petit pas de grimpada fins arribar al peu d'un mur on comença realment l'escalada. Hem superat les dues primeres tirades, amb una roca excel·lent, i el pas clau de l'escalada, el curt pas de IV+ que dona caràcter a la via. Després un altre tram de caminar fins al peu d'un altre mur on hi ha la darrera tirada d'escalada, també amb molt bona roca.

Després de completar la via d'escalada hem iniciat la segona part de l'activitat d'avui, baixant fins al collet on comença la canal per on vam baixar la vegada anterior. Al davant teníem la curta ferrada que porta al cim del Puit de la Manubia, el punt culminant de la Cresta del Sol. Son dos curts trams, equipats amb grapes i cable de vida, i en pocs minuts els hem superat arribat a la instal·lació del primer ràpel.

Les instal·lacions son molt bones, amb parabolts, cadenes i anelles, d'aspecte molt sòlid. El primer ràpel és de 32 metres i els altres de 30, tots fàcils, sense trams volats. Curiosament, el tercer ràpel ens l'hem saltat: després de baixar el segon ràpel hem baixat caminant per una canal fàcil fins que, estranyats perquè el que vèiem no ens quadrava amb la ressenya, hem mirat amunt i hem vist la instal·lació del tercer ràpel bastant més amunt.

Hem aribat al quart ràpel i, després d'un tram de caminar, els dos ràpels finals que ens han portat fins a l'inici de la pista, per on hem baixat fins al cotxe. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta de Vall-llonga, 2021

Cresta del Sol, 2020

Cresta del Gall, 2020

---

Ascensió al Pic de Tarbésou (2.364 m)

Una ascensió clàssica que a l'hivern es fa normalment amb esquís però avui l'hem fet amb equip lleuger perquè hi havia poca neu, tot i que es podia pujar buscant les parts nevades i, potser, esquiar bona part del recorregut.

Hem dormit a la gîte d'ètape d'Ascou i de bon matí ens hem posat en marxa. La carretera que puja al coll de Palhères estava tancada, encara que no hi havia neu. Hem iniciat la caminada al peu del telesqui de Mounegou, just on la carretera estava tallada, i hem començat a pujar per les pistes de l'estació d'esquí d'Ascou-Pailhères, que estava tancada per falta de neu.

L'itinerari va a buscar la Cresta de Mounegou, un llom allargat que porta directament fins al cim. La cresta estava ventada, amb una part plena de pedres i l'altra plena de neu, de manera que alguns s'han posat raquetes i han pujat buscant la neu mentre altres, a peu, hem pujat pel camí d'estiu.

A mesura que pujàvem per la cresta el panorama era més extens. Aviat hem vist la Pica d'Estats, el Carlit, el Pic de Font Blanca... Hem superat els darrers metres, molt pedregosos, arribant al cim del Tarbésou (2.364 m). El dia era molt clar i el panorama extraordinari. Hem fet una panoràmica circular:

Hem estat una bona estona al cim contemplant el panorama. L'ascensió ha estat realment curta i teníem temps per gaudir del panorama i fer moltes fotos. Finalment hem iniciat el retorn pel mateix camí, amb alguna petita variant, arribant al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo de la jornada. ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió al Pic d'Auriol, 2020

Tarbésou amb esquís, 2016

Ascensió al Roc Blanc, 2011

---

Avencs de Joan Cabeza i Sant Roc

Avui hem fet una sessió doble d'espeleologia: hem visitat dos dels avencs més clàssics de la zona de Garraf en una magnífica matinal.

Hem agafat la pista que va de Begues a la Plana Novella i al cap de poc hem deixat el cotxe per agafar una altra pista més petita que aviat hem deixat per agafar un petit corriol que ens ha portat fins a la boca de l'Avenc Joan Cabeza, que s'obre entre uns grans blocs de roca.

Aquesta cavitat va ser decoberta per casualitat quan una excavadora estava treballant en una petita pedrera ara abandonada. Té un gran pou vertical que es baixa amb un ràpel de 49 metres volats. Tot un repte per als espeleòlegs ocasionals com nosaltres. 

Hi ha una instal·lació nova, un químic, i un grapat de spits de les instal·lacions antigues, parcialment desequipades. Per sort havíem portat cargols i plaquetes i hem pogut muntar un passamans i reforçar la instal·lació que, tot i ser nova, era un únic ancoratge.

Després d'equipar-nos hem iniciat el descens, un llarg ràpel de 49 metres on pràcticamente no es toca paret i que acaba en una mena de muntanyeta de pedres i terra al mig d'una gran sala de 10x14 metres.

El pou és realment espectacular, amb les parets recobertes de formacions i una gran profunditat. Des del fons es veu la llum de la petita entrada del pou molts metres més amunt.

Després de completar el descens del pou hem començat a explorar els racons de la sala. Hi ha una rampa que porta a un petit ressalt equipat amb dos spits. Hem fet un curt ràpel i una petita desgrimpada per entrar a la sala inferior, una petita saleta molt concercionada situada a sota mateix de la sala principal.

Després d'un recorregut fotogràfic per la saleta inferior hem tornat a la sala gran i hem fet una petita exploració per l'altra petita galeria, una gatera molt estreta que hem abandonat aviat perquè era molt estreta.

Finalitzada l'exploració ha arribat l'hora de remuntar. La corda penjava immovil pel centre de la sala sense tocar cap paret i a dalt de tot, molt lluny, es veia la finestra que dona a l'exterior. Ens hem equipat i, a poc a poc, hem anat pujat per la corda. Era un gran esforç però l'hem superat sense problemes encara que una mica cansats. Segur que ens falta una mica de tècnica; amb una millor tècnica no ens cansaríem tant...

I aquí teniu un vídeo amb un resum d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

Com que era aviat, tot i el cansament de la remuntada hem decidit aprofitar la proximitat de l'Avenc de Sant Roc per fer-hi una visita. En pocs minuts hem aribat a la boca d'aquest avenc, un dels més populars i coneguts del Garraf.

L'Avenc de Sant Roc es considera ideal per a la iniciació a l'espeleologia perquè el seu recorregut té gran varietat de passos i la dificultat no és excessiva si es dominen les tècniques bàsiques de l'espeleologia. 

A l'entrada del primer pou hi ha una instal·lació perfecta, tres químics, on hem muntat un petit passamans i el primer ràpel, d'uns 13 metres. El ràpel acaba en una rampa al costat d'un balconet que dona al segon pou, de 17 metres. Abans de baixar el segon pou hem baixat per la rampa amb el mateix ràpel, arribant a una saleta situada a -22 m.

Hem remuntat fins al balconet i hem baixat el segon ràpel fins al punt més baix de l'avenc, a gairebé 30 metres de profunditat. És una petita sala gairebé sense concrecions però en un extrem de la sala hi ha una canal o xemeneia equipada amb una corda fixa. 

Hem pujat la canal amb l'ajuda de la corda i, després de passar per una finestra, hem anat a parar a un altre petit pou. És un racó singular, amb un bloc encastat entre parets i un spit amb plaqueta. Hem fet un curt ràpel per arribar al fons de tot, on hi ha una altra saleta.

Després d'haver explorat tota la cavitat hem iniciat el retorn, que implicava remuntar els dos pous principals, l'inferior ben vertical i el superior gairebé tot volat. Hem superat els dos pous sense problemes, sortint novament a la llum del dia i hem donat per acabada aquesta intensa jornada espeleològica.

I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, amb escenes de la nostra visita a l'Avenc de Sant Roc. Aquest vídeo és de la factoria NONSTOP i ha estat cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

AVENC JOAN CABEZA: ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

AVENC DE SANT ROC: ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc de la Codoleda, 2020

Avenc Quim Solbas, 2020

Avenc del Llest, 2015

---

Avenc d'en Roca, segona vegada

Pocs dies després de la primera visita a l'Avenc d'en Roca, he tornat a aquesta cavitat, aquesta vegada no per descobrir coses noves sinó com a entrenament i per gaudir novament d'aquesta magnífica cavitat que ens ofereix un recorregut subterrani molt interessant, amb un gran pou de més de 30 metres i els dos pous secundaris també molt interessants.

Aquesta vegada hem vingut amb un vehicle tot-terreny i això ens ha permès escurçar encara més l'aproximació a l'avenc. Hem deixat el cotxe a la pista, just on comença el corriol que baixa directament a l'avenc, i en pocs minuts estàvem muntant la instal·lació a la boca de l'avenc.

Hem baixat el ràpel principal de poc més de 30 metres, dividit en dos sectors de 13 i 19 metres. Al peu del ràpel hem trobat, com si ens estigués esperant, la reineta de color verd lluminós que havíem vist en la nostra anterior visita a l'avenc. Hem fet la foto de la nostra amiga i després un petit recorregut fotogràfic per la sala principal, abans d'iniciar el recorregut dels dos avencs menors.

Hem baixat l'avenc petit, desgrimpant per un estret pou, i després hem rapelat el segon avenc passant per la sala de la columna i arribant fins al punt més baix de la cavitat, situat 56 metres sota el nivell de la boca de l'avenc.

Després de completar l'exploració de la cova hem iniciat el retorn, remuntant l'avenc secundari i després el pou principal, arribant sense problemes a la superfície.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada ha estat produït per Edicions JGB i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc des Milà, 2021

Avenc Jordi Verdiell, 2019

Avenc dels Topògrafs, 2019

---

Avenc Gros des Puig de s'Avenc

Seguint amb el treball d'exploració de les cavitats d'Eivissa i després d'un parell de jornades de recerca infructuosa de cavitats per diversos racons de l'illa, avui he aconseguit trobar una nova cavitat, gairebé inèdita. Es tracta de l'Avenc Gran des Puig de s'Avenc, que no s'ha de confondre amb una altra cavitat de nom gairbé idèntic situada a l'altra punta de l'illa, en el terme de Sant Josep de sa Talaia (veure entrades relacionades).

Aquesta cavitat és ben poca cosa, un únic pou d'uns 13 metres de fondària, gairebé sense formacions i ple de deixalles. Un cas arquetípic d'activitat "per a col·leccionistes" que no recomano a ningú que no sigui un autèntic col·leccionista compulsiu de cavitats eivissenques. 

Després d'una estona de recerca per la zona, a partir de les coordenades que apareixen en alguna de les publicacions citades a la bibliografia, finalment he trobat, lluny de la ubicació que corresponia a les coordenades, la boca de l'avenc.

La cavitat està situada al costat mateix de la petita pista que puja al cim del Puig de s'Avenc (141 m) voltada de pins joves de repoblació. Aquesta zona va patir un gran incendi fa uns anys i s'ha repoblat amb pins, que ara ja cobreixen de verd la muntanya.

Es tracta d'un avenc d'esfondrament, situat en una zona de poc pendent ben a prop del cim del Puig. La primera impressió ja no ha estat bona. Dintre de l'avenc hi havia uns quants troncs, abandonats després dels treballs forstals que es van realitzar per aquesta zona, i les vores de l'avenc tenien un aspecte més terrós que rocós.

No hi ha cap instal·lació, de manera que he muntat el ràpel assegurant la corda en un parell d'arbres, molt joves però amb aspecte sòlid. He baixat fàcilment fins al fons de la cavitat, ocupat per les restes de l'esfondrament, però també ple de deixalles. 

El fons de l'avenc està ple d'ampolles de vidre, llaunes i altres deixalles. He deduït, potser equivocadament, que els treballadors que van fer la replantació dels pins van fer servir l'avenc d'abocador mentre van durar els treballs. 

La cavitat té molt poc interès. Només en un racó de l'única sala hi ha algunes petites colades, de manera que l'exploració ha estat bastant més decebedora del que estava previst.

He fet quatre fotos i he remuntat el pou per una rampa terrosa amb l'ajut de la corda i el material tècnic.

Ben a prop de l'Avenc Gros hi ha una altra cavitat: l'Avenc Petit des Puig de s'Avenc. També tenia les coordenades aproximades però no he estat capaç de trobar-lo. He estat una bona estona voltant per la zona però no he trobat res. Com que es tractava d'un avenc menor, segurament encara menys interessant que el seu germà gran, després d'una hora de recerca m'he donat per vençut iniciant el retorn a casa.

I aquí teniu un petit vídeo amb escenes de l'exploració de l'avenc. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc des Puig Terrets, 2022

Els Set Fumerals, 2022

Avenc des Puig de s'Avenc, 2022

---

Avenc d'en Roca

L'avenc d'en Roca és una de les cavitats més populars de la zona de l'Ordal. Té una profunditat total de 56 metres encara que el rápel més llarg és de 19 m.  La part principal de la cavitat és un gran pou de 33 metres de profunditat amb les parets laterals plenes de formacions. Aquest pou es baixa en un sol ràpel, tot i que amb un reenviament que es pot muntar còmodament des d'una bona plataforma.

A la base del pou, una sala de forma irregular de 10 x 14 m, hi ha dos pous menors, més estrets i no tan verticals. El primer baixa uns 13 metres, fins a la cota -46, i el segon baixa fins al punt més baix de la cavitat, situat uns 56 metres per sota de la boca principal.

La cavitat es troba en una zona d'explotació de pedreres i fins i tot un cartell a la mateixa boca de l'avenc avisa que s'hi fan voladures.

El punt de partida per a l'aproximació a la cavitat és el Coll de la Creu de l'Ordal. Des d'aquest punt hi ha poc més d'una hora de camí però encara ens podem aproximar una mica més seguint un curt tram de l'antiga carretera i l'inici de la pista que porta a les pedreres. Aquesta pista no és gaire bona, de manera que aviat hem deixat el cotxe per seguir a peu. 

Després de seguir una estona la pista, passant al costat del gegantí esvoranc de la pedrera, hem agafat un corriol a la dreta que en pocs minuts ens ha portat fins a la boca de l'avenc. 

Feia un dia gris i fins i tot quan hem arribat a l'entrada de la cavitat començava a nevar. Han estat només quatre volves de neu però l'ambient era realment hivernal.

Hem muntar un passamans per equipar amb seguretat el primer ràpel, 13 metres verticals, que ens han portat a una bona plataforma penjada on hem muntat un altre passamans i el segon ràpel, de 19 metres, fins al fons del pou principal, una gran sala de 10x14 metres.

És un lloc realment espectacular, el fons d'un pou de més de 30 metres amb les altes parets recobertes de formacions i amb la feble il·luminació de la poca llum que arriba des de la boca de l'avenc.

Un cop a baix del pou hem explorat la zona buscant els dos avencs secundaris que s'obren en un extrem de la sala. Aviat hem localitzat les entrades i hem iniciat l'exploració del primer avenc, estret i vertical però sense dificultat. Hem instal·lat una corda de seguretat lligada en un pont de roca perquè no hi ha cap instal·lació però hem baixat i pujat sense dificultat.

El segon avenc secundari, que arriba fins al punt més baix de la cavitat, a -56 metres, està equipat amb un parell de químics i requereix material tècnic, si més no a la primera part, fins a la sala de la columna. Hem baixat en ràpel fins una plataforma i després hem seguit, sense requipar, a través d'un estretament, fins a la sala de la columna. Des d'aquest punt encara hem baixat uns metres més, en ràpel o desgrimpant entre blocs. 

El fons de l'avenc és un petit caos de blocs amb petites gateres en totes direccions però sense recorregut. Hem remuntat el pou secundari retornant a la sala principal i hem fet una petita sessió fotogràfica. Aquí ens ha sorprès veure, al peu del ràpel d'entrada, una petita granota, una reineta, d'un color verd lluminós. Hem fet unes quantes fotos, convertint al petit amfibi en protagonista principal del nostre reportatge audiovisual, abans d'iniciar la remuntada del pou principal.

A poc a poc hem remuntat els més de 30 metres que ens separaven de la llum del dia, en dos sectors coincidents amb els ràpels d'entrada. Finalment hem arribat a la superfície i hem iniciat el retorn al punt de partida, satisfets d'aquesta nova incursió en el món subterrani.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpis del Blog de Muntanya, Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc des Milà, 2021

Avenc Jordi Verdiell, 2019

Avenc dels Topògrafs, 2019

---