dissabte, 30 d’abril del 2022

GR3: Salo - Cardona

GR3: Salo - Cardona
Hem fet una nova etapa del GR3 per terres del Bages, entre les poblacions de Salo i Cardona. En etapes anteriors ja havíem comprovat que aquest GR és molt poc transitat però avui ho hem pogut confirmar plenament: en tota l'etapa no hi ha gairebé cap marca de GR. Efectivament, hem trobat a faltar les característiques marques de pintura blanca i vermella que orienten els caminadors pel GR. Malgrat tot, l'etapa ha estat fàcil, relativament curta i gairebé tota per pista amb pendents suaus.
Hem arribat a Salo amb l'autocar i hem anat fins al Restaurant Roquerols, on vam dinar al final de l'etapa anterior, per esmorzar amb el típic cafè amb llet i croissant.
Hem sortit caminant per una pista, baixant a travessar la Riera de Salo. Després, la pista puja passant per diverses masies, entre boscos i conreus. Al costat de Can Susanna, hem passat per un corriol vorejant un camp de cereals. Segurament no era el millor camí però com que no hi havia marques només podíem seguir el track que portàvem.
Hem seguit endavant, ara ja sempre per pista, passant per diverses masies, fins arribar a l'ermita de Santa Cecília, una petita edificació restaurada recentment. Al costat de l'ermita hi ha una masia. Hem parlat amb el propietari, que ens ha dit que abans passava un GR per aquí, una mostra més de l'abandonament i la solitud d'aquest sector del GR3. 
Poc després hem arribat a la Muntanya de Sal, l'antiga mina de sals potàssiques reconvertida en un museu o centre d'interpretació sobre la història de les mines. Al davant teníem ja el gran castell de Cardona, sobre un turó al costat del poble.
Hem completat els darrers metres fins a Cardona, arribat al restaurant Els Quatre Cantons on hem acabat la jornada excursionista amb un bon dinar.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada. Ha estat produït per GReaperos Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
GR1: Alpens
Ripoll, 2016
GR1: Prats de Ll.
Alpens, 2016
GR1: Gironella
Prats de Ll, 2016

dimecres, 27 d’abril del 2022

Pràctiques a la Cova de l'Arcada

Cova de l'Arcada
El passat novembre vam fer el descens del tram final del Torrent de la Coma Alta, a Montserrat, que inclou el ràpel de la Cova de l'Arcada, un dels més espectaculats de Montserrat, que baixa volat al davant de la cova. És una activitat tècnica però no més difícil que moltes altres canals equipades, si tenim la tècnica i el material adequats.
Avui l'objectiu era el mateix però la nostra idea era fer aquest descens per provar el material i fer pràctiques, pensant en la sortida barranquista a Mallorca que tenim preogramada per a la setmana vinent.
Hem deixat el cotxe a la sortida del Bruc i hem pujat pel camí del Clot del Tambor fins arribar a la Cova del Cabrit i després fins a la Cova de l'Arcada. Hem passat moltes vegades per aquí però, com sempre, hem trobat la cova realment impressionant, amb la gegantina arcada de roca que li dona nom.
Hem deixat la cova enrere i hem seguit el camí per anar a buscar la Drecera dels Carboners, un petit camí equipat que porta a la capçalera del barranc. L'equipament del camí només són tres grapes de ferro que ens ajuden a superar uns blocs de roca.
Hem entrat al barranc i hem fet el primer ràpel, curt i fàcil, arribant al balcó de l'Arcada. Ens hem trobat amb la sorpresa que el passamans de corda que hi havia en aquest lloc per assegurar la petita desgrimpada que porta a la instal·lació del ràpel havia desaparegut. Algú s'ha emportat el petit tram de corda, no més de dos metres, que assegurava el pas.
Hem assegurat amb la nostra corda, arribant a l'impresionant balcó on hi ha la instal·lació del ràpel, molt segura i ben equipada, amb passamans de cadena i anelles.  Hem baixat el ràpel, gaudint d'un entorn espectacular, especialment en el tram volat al davant de la cova.
Un cop completat el descens, hem recollit el material i hem retornat al Bruc. Ha estat una curta matinal que ens ha permès arribar a dinar a casa.
I aquí teniu un vídeo amb escenes d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Mountain Films i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent Coma
Alta, 2021
Cova del Cabrit
i Arcada, 2018
Torrent de les
Grutes, 2013

diumenge, 24 d’abril del 2022

El Pont Cabradís

Pont Cabradís
L'Aigua de Valls és un petit riu, afluent del Cardener, que neix al Berguedà, entre les serres d'Ensija i el Verd, i acaba al Solsonès, a la Presa de la Llosa del Cavall. En un punt d'aquest riu hi ha una singularitat geològica: el Pont Cabradís. Es tracta d'un petit tram subterrani d'aquest riu. Uns grans blocs de pedra, caiguts fa milenis, tapen el curs del riu i fan que aquest passi per sota formant una galeria subterrània d'uns cent metres.  Els antics blocs de pedra ja no són visibles, tapats per la vegetació i soldats per les tosques que s'han anat formant al larg del temps.
El punt de partida és una petita resclosa de l'Aigua de Valls on hi ha la captació d'aigua que alimenta una petita central hidroelèctrica situada riu avall. Per arribar-hi hem hagut de seguir una llarga pista, en bona part asfaltada, que surt de la carretera que uneix Berga i Sant Llorenç de Morunys, poc més enllà del Pont de Llinars. 
Avui feia bon temps però ha plogut molt els dies anteriors, de manera que tot estava ben moll i el terreny força enfangat, dificultant la progressió pels estrets viaranys del bosc. Hem començat a pujar per un camí que aviat s'ha convertit en corriol, una mica desdibuixat però ben senyalitzat amb unes marques grogues que ens han guiat al llarg de tot el camí.
El camí puja i baixa diverses vegades, buscant els passos més fàcils per la part obaga de l'Aigua de Valls. Al cap de poc hem arribat al principal pas equipat del nostre camí, una curta escala metàl·lica que supera un petit ressalt. Després hem anat trobant alguns passos equipats amb cadenes i cordes de nusos que ens han ajudat a superar petits trams relliscosos que avui encara ho eren més perquè estava tot remullat.
Hem arribat al Pont Cabradís. El riu desapareix i el camí travessa a l'altra riba sense veure el riu, que en aquest tram és subterrani. A l'altra banda hem deixat el camí principal per baixar seguint un petit camí amb un tram equipat fins al riu, just a la sortida del tram subterrani.
El Pont Cabradís és un entorn natural ben singular. El riu surt de la galeria subterrània i a l'altra banda es veu la llum. Les parets estan cobertes de formacions amb alguns brolladors i degotalls. Hem estat una estona fent fotos i fins i tot hem explorat una part de la galeria caminant per la llera inundada del riu.
Hem tornat al camí principal, marcat amb pintura groga, i hem seguit el nostre camí, que ara va riu avall enlairant-se per la part de la solana. El camí segueix ben estret, pujant i baixant pel bosc. Hem passat diversos miradors, que ens han ofert grans vistes de l'Aigua de Valls, la Serra de Busa i fins i tot el Pedraforca.
Ens hem aturat a esmorzar en una terrassa panoràmica amb grans vistes. Poc després hem travessat el Torrent de Vilacireres o dels Cints, iniciant una forta pujada fins al Mirador dels Cintells. El camí ens ha portat fins a una antiga pista per on hem baixat fins a la Torre de la Corriu, una masia mig enrunada sota els cingles de l'Espluga.
Hem seguit baixat per una roureda fins arribar al Molí de la Corriu on hem travessat el riu de l'Aigua de Valls per un pont metàl·lic, arribant a la central hidroelèctrica. Després, ja per una bona pista, hem pujat fins al punt de partida, on hem tancat aquest magnífic recorregut circular.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada excursionista. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
Serra de
Picancel, 2022
Per la Serra de
Busa, 2017
GR1: Pont de
Llinars, 2016

dimecres, 20 d’abril del 2022

El Setrill i la Canal del Melindro

El Setrill, via Normal
Al desembre passat vam fer per primera vegada el descens de la Canal del Melindro, una canal equipada que baixa per la cara nord de Montserrat al costat del Bisbe. Com que en Joan no va poder venir, vam quedar en repetir-la en alguna sortida matinal.
Avui la previsió del temps era força dolenta però, com que l'activitat és curta i propera, ens hem decidit a baixar la Canal del Melindro. Per aprofitar el viatge i que la sortida no fos tan curta hem pensat en fer una petita escalada que ens venia de pas: la via Normal del Setrill.
Hem sortit de Can Maçana, pujant pel Coll de Guirló i la Portella fins al Refugi. Després hem començat a pujar per la Canal Ampla i ens hem acostat fins al peu del Setrill. La via Normal del Setrill és una llarga aresta amb passos de tercer i quart grau i té dues o tres tirades segons la ressenya que consultem. Sabíem que la via va ser reequipada fa uns anys i, per tant, ara és més segura que quan la vaig fer la primera vegada l'any 1975.
Hem superat la via amb tres tirades i hem comprovat que la via, tot i haver estat reequipada, no té moltes assegurances. De totes maneres hem complementat els parabolts de la via llaçant un merlet i posant un parell de friens en unes fisures.
Quan estàvem arribant a dalt ha començat un plugim però hem completat l'ascensió sense problemes. Després hem baixat amb un ràpel d'uns 35 metres fins a la canal que separa aquesta agulla de la Roca del Dumbo.
Quan hem arribat al peu de la via ja no plovia i ens hem decidit a seguir el pla previst anant a buscar la Canal del Melindro. Hem tornat al camí de la Canal Ampla i hem pujat a buscar el camí de la Travessia del Frares Encantats per on hem arribat a la Canal del Melindro.
Hem baixat els tres ràpels de 40 metres per la canal, gaudint novament d'aquests indrets solitaris i singulars de la muntanya de Montserrat. En alguns moments tornava a plovisquejar però hem pogut completar el descens sense mullar-nos. Després, pel camí de la Cadireta, hem tornat al punt de partida a Can Maçana on ha acabat la nostra matinal montserratina.
I aquí teniu el vídeo de la jornada amb escenes de les dues activitats. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Canal del
Melindro, 2021
El Setrill,
V. Normal, 1975
El Broc del
Setrill, 1975

diumenge, 17 d’abril del 2022

Cova de Ca'n Allà Dins

Cova de Ca'n Allà Dins
Ahir, tornant de la Cova de Sa Punta des Forn, vam fer una prospecció al voltant de la urbanització de Ca'n Allà Dins buscant una cova que sabíem que estava per aquella zona. No la vam trobar però avui hi hem tornat. Abans, he revisat els meus arxius i he trobat més dades que m'han donat la clau per localitzar aquesta cavitat.
Cal dir que anomenem aquesta cova amb el curiós nom de la urbanització mig abandonada ubicada al seu costat però en realitat no sabem si aquest nom és el correcte. Els noms i la ubicació de les coves d'Eivissa són un misteri. Hi ha molt poca informació i sovint aquesta informació és incompleta o errònia. 
La principal referència és un article publicat l'any 1997 a la revista Endins que conté un catàleg de les cavitats de les Balears. El problema és que aquest catàleg conté els noms i la ubicació de totes les cavitats però aquestes coordenades són errònies. He comprovat, quan he localitzat alguna cova, que la ubicació donada pel catàleg és força inexacta, de manera que el catàleg té poca utilitat de cara a localitzar les coves.
Aquesta cova, situada a peu de camí i amb certa grandària, hauria d'estar inclosa en el catàleg però la seva ubicació no correspon amb cap de les coves contingudes en aquesta publicació. La més propera (a poc més de 400 metres) és la Cova des Diegues, de manera que tinc la sospita que es tracta d'aquesta cova però, de moment, no ho podem confirmar.
Per arribar-hi hem fet una curta caminada per una pista que surt de la carretera d'accés a la urbanització. La pista puja fins a un gran dipòsit d'aigua però poc abans d'arribar-hi, a la darrera corba, trobem la cova entre unes roques i sota d'un gran garrofer.
La cova és de fàcil accés i no cal cap material especific (si més no, a la part que hem recorregut, que pensem que és gairebé tota la cova). Hi ha algunes formacions però no gaire importants. Tota la cova és una rampa terrosa amb blocs que baixa uns 30 metres fins quedar tancada. 
Hem fet algunes fotos a la sala principal i després hem explorat els racons buscant més galeries. Hem trobat una petita galeria lateral amb una gatera; a dintre hi havia algunes petites formacions. L'entrada era realment estreta i ens ha servit per fer pràctiques de contorsionisme espeleològic. 
Després d'una bona estona recorrent la cova i fent fotos, hem sortit a la llum i hem retornat pel mateix camí, satisfets per haver localitzat una altra cova eivissenca i esperant que arribi l'estiu per seguir explorant l'illa a la recerca de més coves i avencs.


ENTRADES RELACIONADES:
La Mina de Ca
L'Alemany, 2021
Les coves de
Formentera, 2020
Cova del
Tabac, 2020

dissabte, 16 d’abril del 2022

Cova de Sa Punta des Forn (Cova Inclinada)

Cova de Sa Punta des Forn (Inclinada) Eivissa
Aprofitant un magnífic dia de primavera hem fet una petita excursió per vistar una cova situada arran de mar, a prop de la Cala Sant Vicent, a Eivissa. Es tracta de Sa Cova de Sa Punta des Forn; es diu així  perquè està justament en aquesta punta de la costa eivisenca. Encara que aquest és el nom correcte, també se la coneix amb el nom de Cova Inclinada perquè la boca de la cova té una secció amb una marcada inclinació.
Hem sortit de Cala Sant Vicent i hem pujat per la carretera d'una urbanització que porta el curiós nom de Allà Dins. Hem arribat al punt més alt, a l'entrada d'un antic hotel que està abandonat i en estat ruinós. Allà mateix hem agafat un caminet que baixa cap al mar. Està ben traçat i té diversos trams amb esglaons de ciment.
El camí acaba a les roques de la costa; vorejant les roques arran de mar hem arribat en molt poc temps a l'entrada de la cova. La cavitat té una boca ben gran i alta, amb la característica forma inclinada que li dona nom, però no té recorregut.
Hem entrat caminant i amb llum natural fins al fons de la cova. Des d'aquí, la visió de la boca inclinada amb el mar al fons és espectacular. També es veia, ben a prop, el Far de Sa Punta Grossa que vam visitar fa ben poc temps.
Hem fet fotos, hem esmorzat i els nens han fet pràctiques d'escalada per les roques de la cova abans d'iniciar el retorn pel mateix camí. De tornada encara hem tingut temps de fer una petita exporació buscant una altra cova que sabíem que estava per aquesta zona, terra endins, però no hem aconseguit trobar-la.
I aquí teniu un petit vídeo amb escenes d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
Far de Sa Punta
Grossa, 2022
Cova d'en
Jaumet, 2021
Cova dels
Regals, 2021

dimecres, 13 d’abril del 2022

Ribera Sacra: Vilariño - Chantada

Ribera Sacra: Vilariño - Chantada
Avui hem completat el nostre recorregut de quatre dies seguint el Camiño de Inverno, una de les branques del Camino de Santiago, per la Ribera Sacra. Avui era l'etapa reina perquè hem arribat al cor de la Ribera Sacra, travessant el Miño pel Ponte de Belesar i gaudint del paisatge característic d'aquesta comarca, amb les ribes plenes de vinyes i cirerers florits. Ha estat la millor de les quatre etapes i un gran final per al nostre recorregut per aquesta comarca gallega.
Hem sortit de Vilariño iniciant la caminada per una carretera. Era una carretera local, gairebé sense trànsit, i l'hem seguit una bona estona fins arribar a un poblet anomenat Diomondi, on hem deixat la carretera pujant a l'esquerra per una pista fins a un altre poblet molt pròxim, A Portela.
Hem deixat enrere l'asfalt, prenent un ample camí. Aviat hem trobat un tram empedrat i a partir d'aquí el camí és una antiga calçada romana que antigament unia les ciutats d'Astorga i Braga. El camí baixa ben traçat, fent llaçades per una roureda i empedrat amb grans lloses de pedra. 
Després dels primers girs del camí hem començat a veure, al fons de la vall, el riu Miño que en aquest sector té les aigües estancades per la presa de Los Peares. Més avall hem sortit del bosc entrant en una zona de vinyes, un dels principals atractius de la Ribera Sacra. Les vinyes estan plantades a les ribes del riu en unes feixes amb bon pendent i en els marges hi ha cirerers, que en aquesta època de l'any estan ben florits.
Hem arribat al petit poble de Belesar i a un gran pont sobre el Miño. Hem travessat el pont i hem iniciat la pujada per l'altra banda, també entre vinyes i cirerers. Després d'un bon tram de pujada hem arribat a una famosa bodega, anomenada Via Romana. Hem fet una petita aturada a la bodega i, un detall per als peregrins, ens han obsequiat amb una degustació dels seus vins.
Hem seguit pujant, passant per un antic molí, fins arribar a San Pedro de Líncora, una església situada en un punt alt a partir del qual hem iniciat la baixada cap a Chantada, on hem acabat l'etapa completant la nostra travessia per la Ribera Sacra.
I aquí teniu el vídeo amb un resum de les quatre etapes d'aquesta sortida a la Ribera Sacra:


ENTRADES RELACIONADES:
Ribaforada -
Tudela, 2015
Gallur -
Ribaforada, 2015
Alagón -
Gallur, 2014

dimarts, 12 d’abril del 2022

Ribera Sacra: Monforte de Lemos - Vilariño

Ribera Sacra: Monforte - Vilariño
Una nova etapa del Camiño de Invierno, una de les branques del Camí de Sant Jaume per Galícia. Podríem dir que l'etapa d'avui és de transició, amb bona part del recorregut per carretera, tot i que es tractava de carreteres secundàries, gairebé sense trànsit. 
Hem sortit de Monforte de Lemos, concretament del Parador Nacional de Turisme, on hem passat la nit. Hem baixat cap al centre de Monforte de Lemos per retrobar el traçat del Camino, que hem retrobat a l'entrada del pont de pedra sobre el riu Cabe. A la sortida de Monforte hem arribat a una rotonda amb un monument al pelegrí. Hem aprofitat per fer unes fotos al costat del pelegrí de pedra abans de seguir el nostre camí.
Hem seguit per una petita carretera, passant per diversos poblets, alguns amb antigues esglésies. Més endavant hem passat al costat d'una casa senyorial, el Pazo do Reguengo, i poc després hem deixat la carretera per agafar un camí que puja per una magnífica roureda.
El camí travessa dues vegades la carretera, que puja fent llaçades, i després travessa una zona de conreus fins arribar a una carretera i poc després a una cruïlla on hem deixat el Camino per anar fins a Vilariño, un petit poble situat a poc més de 400 metres, on hem acabat el nostre recorregut.
A Vilariño hi ha un alberg de Pelegrins, un dels més antics de Galícia, on hem gaudit d'un magnífic menú del peregrino, amb descompte especial per als caminadors com nosaltres.


ENTRADES RELACIONADES:
Camino: Arrúbal
Logroño, 2015
Camino: Calahorra
Arrúbal, 2015
Camino: Alfaro
Arrúbal

dilluns, 11 d’abril del 2022

Ribera Sacra: A Pobra do Brollón - Monforte

Ribera Sacra - Monforte de Lemos
Segona etapa del nostre recorregut per la Ribeira Sacra. Ahir l'etapa prevista era més curta del que finalment vam fer. La causa del canvi de plans va ser que per avui la previsió del temps era dolenta i s'esperava pluja. Per això vam decidir allargar l'etapa anterior perquè la d'avui, que s'esperava amb pluja, fos més curta.
L'etapa era realment curta, uns 13 km, i l'hem fet en poc més de tres hores. La puja ha estat present en alguns moments però molt menys del que esperàvem; només algun curt plugim.
Hem sortit de A Pobra do Brollón per una pista, al principi asfaltada, passant per diverses aldeas. Travessàvem una zona rural amb cases escampades i petits pobles de no més de quatre cases. Hem passat per O Brollón, Arribas, Alende i A Zapateira. Després hem passat un pont sobre el riu Saá, al costat d'un poblet anomenat A Ponte.
A l'altra banda del riu hem pujat fins trobar l'església de San Pedro de Cereixa, una mica apartada del camí. Com que no teníem pressa ens hi hem acostat sortint uns metres del camí. Hem passat per un altre petit poblet, Rairos, i després hem deixat enrere la plana i els conreus per entrar en un bosc per una pista de pujada fins arribar a un coll poc marcat per on hem travessat la Serra de Fornelas entrant a la Vall de Lemos.
De baixada pel bosc hem començat a veure Monforte de Lemos amb el seu antic castell sobre un turó.  Hem sortit del bosc i, travessant els conreus, hem arribat a un altre poble, una mica més gran, Reigada. A la sortida del poble hem vist, en una casa, una curiosa pintura mural representant dos pelegrins. Ens hem fet fotos davant de la pintura abans de seguir endavant.
Aviat hem arribat a les primeres cases de Monforte de Lemos. Hem travessat la via del tren i hem entrat a la ciutat per la seva avinguda principal mentre començava a ploure amb força. Hem tingut sort perquè hem pogut evitar la pluja i hem arribat sense problemes al final de l'etapa.
Al mateix carrer principal, sense buscar-ho, hem anat a parar a la Pulperia Os Chaos, on hem fet un bon dinar a base de pop a la gallega i altres especialitats de la casa.


ENTRADES RELACIONADES:
El Cingles de
Moher, 2019
Corcubión -
Fisterra, 2018
Hospital -
Corcubión, 2018

diumenge, 10 d’abril del 2022

Ribera Sacra: Quiroga - A Pobra do Brollón

Ribera Sacra: Quiroga - A Pobra do Brollón
Avui hem iniciat un recorregut de quatre dies per terres gallegues, seguint una de les múltiples branques del Camí de Sant Jaume. Es tracta del Camiño de Inverno, que recorre la Ribera Sacra, una comarca natural estesa al voltant del riu Miño i el seu principal afluent, el Sil.
El recorregut, com tots els camins gallecs de Sant Jaume, passa per zones rurals i boscos humits i ens ofereix un paisatge verd molt interessant. També hi ha grans extensions de vinyes que produeixen els vins típics d'aquesta zona.
Ahir al vespre vam arribar a Quiroga i avui de bon matí, després d'un bon esmorzar a l'hotel, hem iniciat la caminada pel Camiño de Inverno. Hem començat a caminar per una carretera secundària fins que, al cap d'una bona estona, l'hem deixat per seguir una pista que puja per un bosc de pins.
El bosc va patir un incendi recentment, el passat mes d'octubre, i bona part de l'itinerari recorre un paisatge cremat. A més, s'estan realitzant treballs forestals i en alguns punts hem trobat maquinària treballant.
Hem arribat a un petit coll, on hi ha la Ermida da Nosa Señora dos Remedios, una petita capella que vista des de fora no sembla que ho sigui. A partir d'aquest punt hem deixat enrere l'incendi i hem començat a baixar en direcció al riu Lor, un dels afluents del Sil. Abans d'arribar-hi hem travessat un poble molt petit, O Carballo de Lor.  Aquí hem tingut una agradable sorpresa: un veí del poble estava tocant la gaita i ens ha ofert un concert privat quan ens hem acostat a escoltar-lo.
Hem passat el Riu Lor per un antic pont de pedra i hem iniciat una forta pujada que ens ha portat a un altiplà per on, ja gairebé sense pujada, hem arribat al final de l'etapa: A Pobra do Brollón.
Hem tingut sort perquè sense buscar hem anat a parar al bar-restaurant La Vieja Taberna, on ens han servit un magnífic dinar que ha tingut com a plat estrella els calamars farcits. Després, un taxi ens ha retornat a Quiroga, on tenim l'allotjament.


ENTRADES RELACIONADES:
Sta. Mariña -
Hospital, 2018
Negreira -
Sta. Mariña, 2018
Santiago -
Negreira, 2018

dijous, 7 d’abril del 2022

Carena del Dumbo, via Llimac Groc

Blog de Muntanya
Matinal d'escalada a Montserrat, a la Regió d'Agulles, escalant una via curta però interessant, amb dificultat mantinguda però amb una roca excel·lent. 
Hem deixat el cotxe a Can Maçana i hem iniciat l'aproximació pel clàssic camí del Coll de Guirló, el Pas de la Portella i el Refugi Vicenç Barbé. El refugi estava tancat i la muntanya estava solitària a aquella hora del matí. Hem sortit del refugi pujant pel camí de la Canal Ampla fins a una petita cova formada per una llosa despresa.
En aquest punt hem deixat el camí per travessar el bosc, sense camí, en direcció a la Carena del Dumbo. És una petita carena que va de la Roca del Dumbo o Mirador del Setrill a l'Ou de Colom. Hem arribat al peu de paret però calia buscar el punt exacte d'inici de la via. Hem trobat un parabolt però no es veia continuïtat. 
Davant del dubte hem resseguit una part de la paret per assegurar el punt de partida. Després de dubtar una mica hem vist que el primer parabolt era el bo: aquí comença la via del Llimac Groc. Ens hem equipat i hem iniciat l'escalada.
Primera tirada: pugem per un tram poc vertical fins al primer parabolt. Després la paret es va redreçant i arribem a un forat on trobem el segon parabolt. La via segueix recte amunt, vertical però amb bones preses i ben assegurada. Finalment arribem a la reunió, petita i incòmoda, instal·lada en un forat de la paret.
Segona tirada: sortim per la dreta amb un flanquejament impressionant però amb bones preses. Després seguim recte amunt, amb dificultat minvant, fins a la segona reunió on acaba la via.
La ressenya que portàvem deia que s'havia de baixar per una canal però a la reunió hi havia una instal·lació que permetia fer un ràpel arribant a la base de la paret amb més comoditat. Hem muntat el ràpel i en pocs minuts estàvem a peu de paret recollint el material.
Hem retornat pel mateix camí i encara hem arribat a temps de dinar a casa.
Avui no hi ha àlbum perquè hem fet poques fotos però hem fet un petit vídeo amb escenes d'aquesta sortida matinal d'escalada:


ENTRADES RELACIONADES:
Escalada a La 
Torta, 2009
Escalada al
Setrill, 1975
Escalada al Broc
del Setrill, 1975

dimarts, 5 d’abril del 2022

Montserrat, cims sense corda: Agulles

Montserrat, cims sense corda
Els seguidors del blog recordaran que fa uns dies vaig publicar un post sobre un llibre aparegut recentment amb el suggerent títol de Montserrat, cims sense corda.  En aquell post explicava una sortida matinal en la que vaig fer un recorregut per la zona de Sant Pau Vell per pujar els 9 cims que el llibre proposava en el seu primer capítol.
Avui, novement inspirat en aquell llibre, he fet el recorregut de la Regió d'Agulles pujant fins a setze agulles i roques de la zona, totes les proposades en el segon capítol. Ha estat una llarga i intensa jornada perquè el cims proposats estan escampats per tota la zona d'Agulles i per arribar a tots cal fer un llarg recorregut amb pujades i baixades per les canals montserratines, en molts casos sense camí. 
He planificat el recorregut començant per la part més alta, el Portell Estret, i acabant en el punt més baix, al final del Serrat dels Pallers. Pel camí, inacabables pujades i baixades que fan que sigui un recorregut exigent però que ens permet recórrer a fons la Regió d'Agulles.
He començat la caminada a Can Maçana on els dies laborables podem gaudir del plaer d'aparcar sense pagar, tot un luxe en els temps que corren. He agafat el camí del Coll de Guirló i després, passant sota la Cadireta, he anat a buscar el camí del Portell Estret. Després he començat a baixar per la Canal Ampla fins arribar al peu de l'Aresta Brucs de la Sense Nom, on he deixat el camí començant la primera ascensió.
Roca del Dumbo o Miranda del Setrill: he travessat el bosc sense camí per agafar una canal dreta que m'ha portat fins al cim de la Roca del Dumbo, un cim molt panoràmic amb grans vistes de la Regió d'Agulles i els Frares Encantats. He fet volar el dron per prendre unes imatges del magnífic paisatge al voltant del Dumbo.
La Barana: he tornat al camí de la Canal Ampla i he baixat fins al Refugi Vicenç Barbé, que avui estava tancat. Des del mateix refugi ja es veu aquest cim, molt poc prominent: un petit altiplà marcat amb una fita. He baixat pel camí de la Portella fins trobar un trencall a l'esquerra que m'ha portat fins a aquest cim.
Roca dels Pouetons: per arribar als següents cims he tornat al refugi i he començat a pujar pel camí de la Canal Central d'Agulles. Poc després he agafat un corriol a l'esquerra que m'ha portat a la boca de l'Avenc dels Pouetons, un clàssic de l'espeleologia. Des de l'Avenc he vorejat la roca per la seva base per anar a buscar una canal entre l'Esquelet i la Roca dels Pouetons per on fàcilment he pujat al cim.
Roca 89: des del mateix cim de la Roca dels Pouetons ja es veu, a l'altra banda de la canal, la següent fita d'aquest recorregut, la Roca 89. Aquesta roca, com moltes altres agulles montserratines, no té nom propi i se la coneix únicament amb el número que va assignar-li Ramon de Semir en el seu mapa històric, que encara avui és una referència imprescindible a Montserrat.
He baixat a la canal i, deixant a la dreta l'Agulla 77, he anat a buscar la canal que porta a la Roca 89, un cim poc destacat però ben panoràmic.
Agulla dels Set: he tornat al camí de la canal i he pujat fins trobar el camí de la Travessia d'Agulles, marcat amb pintura vermella. He pres aquest camí a la dreta i, superant un curt pas equipat amb una corda de nusos, he arribat a una altra canal, al costat de La Panxeta, per on he arribat al cim de l'Agulla dels Set.
Roca 92: des de l'Agulla dels Set es veu ben proper el doble cim d'aquesta agulla que, malgrat no tenir nom propi, és una de les més espectaculars d'aquest recorregut. En pocs minuts he arribat al cim i he superat el pas estret i vertiginós entre les dues puntes del cim, impressionant però protegit per un arbre que ens dona seguretat quan voregem l'abisme. Des d'aquest cim cau a plom, a la vessant nord, una paret d'una verticalitat impressionant. He fet volar novament el dron per enregistrar unes imatges extraordinàries de l'agulla penjada sobre l'estimball.
Mirador de la Miranda de les Boïgues: he baixat fins retrobar el camí de la Travessia d'Agulles i l'he seguit, tornant per on havia vingut. He passat novament el pas equipat i he seguit aquest camí amb algun altre pas equipat fins arribar al peu de l'Agulla del Capdamunt. Des d'aquí ja es veuen els lloms allargats de les dues properes roques. He deixat el camí baixant una mica i, amb una petita grimpada, he pujat al cim del Mirador de la Miranda de les Boïgues, un cim que ja havia escalat per l'Aresta dels Brucs fa molts anys.
Miranda de les Boïgues: he baixat al collet entre les dues roques i he pujat al cim amb una petita grimpada. Després, per baixar, he aprofitat que hi ha una instal·lació de ràpel per muntar un passamans amb el cordino i baixar amb més comoditat i seguretat.
El Gep Llarg: he tornat a pujar el Mirador de la Miranda i he muntat un altre passamans per baixar, aprofitant una magnífica instal·lació de ràpel. He seguit pel camí de la Travessia fins arribar al peu d'aquesta agulla, a peu de Camí. L'ascensió tampoc té dificultats.
Els Merlets: al costat mateix del Gep Llarg i també a peu de camí, he superat un petit mur amb una fàcil grimpada per pujar el cim dels Merlets, un cim que té dues puntes gairebé juntes però que el mapa d'en Semir assenyala amb dos números com si fossin dues agulles. 
Agulla d'en Dalmau: he seguit el camí fins al Pas de la Portella. Després, ja sense camí definit, he vorejat per la base les roques del Serrat de la Portella, des de la Roca Gran de la Portella fins a l'Agulla dels Tres i he pujat finalment per una canal fins al cim de l'Agulla d'en Dalmau, que no és més que un apèndix de la següent roca, la Tretze.
La Tretze: he escalat directament l'agulla encara que la via normal puja pel darrere. Aquí, amb un petit pas d'escalada m'he estalviat un bon tram de navegació estil senglar pel bosc. Aquesta roca, curiosament, ha convertit l'ordinal que la classificava en el mapa històric en un topònim, un nom propi.
Roca de Lo Palouet: he baixat de la Tretze pel darrere, per la via normal, una fàcil desgrimpada, i he travessat pel bosc sense camí fins a la Roca de Lo Palouet, també fàcil i sense complicacions.
L'Ouet: la roca següent és la més petita de la sèrie, un bony amb forma d'ou situat uns metres per sota de l'anterior en direcció al Pallers. El més difícil no és la petita grimpada que cal fer per arribar al cim sinó la lluita contra la vegetació per arribar-hi.
Roca de l'Era dels Pallers: des de l'Ouet ja es veu tot el serrat dels Pallers, un conjunt de roques alineades en direcció al Bruc. La primera i més destacada d'aquestes roques es la de l'Era dels Pallers, el proper objectiu. Per arribar-hi he hagut de lluitar novament contra la vegetació per baixar fins arribar al camí que ve del Refugi per on he arribat, ja fàcilment, al Coll de l'Era dels Pallers, un ample coll i cruïlla de camins. He agafat el camí que recorre el Serrat dels Pallers però aviat l'he deixat per anar a buscar una canal que m'ha portat al cim de la Roca de l'Era dels Pallers.
El Timbaler: per arribar al darrer cim de la jornada he seguit un bon tram del camí del Serrat dels Pallers fins que he vist el Timbaler una mica separat del camí. Aquest cim és molt poc prominent però té una característica que el fa singular: al cim hi ha un característic bloc de roca amb una curiosa forma com de plat volador.  He pujat al cim completant aquesta gimcana de roques montserratines.
Després de completar la darrera ascensió he retornat pel mateix camí fins al Coll de l'Era dels Pallers, on he agafat un camí que baixa per enllaçar amb una pista que puja fins al Coll de Guirló on he enllaçat amb el camí de pujada per retornar a Can Maçana.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat amb imatges de totes les ascensions d'aquest llarg recorregut:


ENTRADES RELACIONADES:
Sense Corda
S. Pau Vell, 2022
El Mirador i la
Miranda, 2013
Clot del
Trago, 2013

dilluns, 4 d’abril del 2022

Canal de la Figuereta

Canal de la Figuereta
La Canal de la Figuereta està situada al costat de l'agulla del mateix nom, a la regió montserratina de les Agulles. Està equipada per baixar en tres ràpels, el segon dels quals baixa per un gran mur vertical de 45 metres, realment impressionant. Avui hem fet aquesta activitat, que és curta però intensa, en horari de tarda, aprofitant que ara el dia ja s'allarga molt.
Hem sortit de Can Maçana, pujant pel clàssic camí del Coll de Guirló. Hem seguit fins al Pas de la Portella, on hem deixat el camí del Refugi per prendre, a l'esquerra, el camí de la Travessia d'Agulles. Hem seguit aquest camí, marcat amb pintura vermella, passant per un pas equipat, un mur que cal superar amb l'ajut d'una corda de nusos. Finalment hem arribat al peu de l'agulla de la Figuereta, on comença el descens equipat.
La placa informativa que hi havia en aquest punt quan vam fer per primera vegada aquest descens, ara fa 10 anys, ha desaparegut. Hi havia la possibilitat que, a més de treure la placa, algú hagués desequipat la canal però aviat hem vist que el primer ràpel estava perfectament equipat, amb unes bagues al voltant d'un arbre.
Hem fet el primer ràpel per la canal. Segons la ressenya, aquest ràpel té 25 metres però ens ha semblat evident que no arriba als 20 metres. El primer ràpel acaba en un replanet, tapat per l'enorme llosa que es recolza a la paret de la Figuereta i al davant d'una espectacular finestra oberta a l'abisme.
El segon ràpel, el pas clau d'aquesta activitat, està instal·lat sobre dos parabolts amb anella. El ràpel és impressionant però no volat. Són 45 metres ben verticals, en un entorn realment espectacular. Acaba en un replà inclinat amb un arbre, on hi ha la instal·lació del tercer ràpel.
Finalment hem baixat el darrer ràpel, de 30 metres, que ens ha portat al peu de la paret on comença el bosc. Hem recollit el material i hem iniciat el retorn, baixant sense camí pel bosc fins trobar el camí de la Portella per on hem retornat, pel Coll de Guirló, fins a Can Maçana.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
La Xemeneia del
Pingüí, 2012
Via Ven-Suri-
Ven, 1977
La Figuereta, via
Ramonage, 1976