dissabte, 25 de febrer del 2006

Pic d'Eina (2.794 m) amb esquís

La temporada d'esquí de muntanya segueix a ple ritme. Avui hem atacat un objectiu força interessant: el Pic d'Eina. L'itinerari triat, per la Cerdanya francesa, recorre la llarga vall d'Eina, molt coneguda per la seva gran riquesa botànica, que esclata en mil colors durant la primavera. Ara està tot cobert de neu, en aquest any excepcionalment ric en l'element blanc, i el paisatge és molt diferent però també d'una gran bellesa. Sortim a les set de la tarda i, passant per la collada de Toses, arribem a Ur, a can Castelltort, on sopem i dormim. A les sis del matí ens llevem i, després d'un bon esmorzar, sortim cap a poble d'Eina. Quan arribem, el termòmetre del cotxe marca -9'5º. Fa un fred tan intens que les fixacions dels esquís d'en Joan Guirao es desintegren. Sense esquís, en Joan ens acompanya fins al punt on es bifurquen els camins d'Eina i Finestrelles. Just en aquest punt ens aturem a esmorzar. El dia és molt bo i no es veu ni un núvol a l'horitzó. Després de fer algunes fotos, en Joan comença a baixar mentre els altres seguim pujant. Ens mantenim en contacte amb el nou radiotelèfon que hem comprat. La pujada és força dreta però la neu està bé i amb les ganivetes posades seguim amunt. El panorama s'obre per moments, a mesura que pugem. Fem unes llaçades per superar el fort pendent i arribem a la carena, més amunt del coll que es veu barrat per una espectacular cornisa. Del coll s'obre una nova panoràmica sobre la Vall de Núria i les muntanyes que l'envolten, des del Torreneules fins al Puigmal. Cap al sud, el Taga tot nevat i al fons de tot el Montseny. La pujada final per la carena ja no presenta dificultat. Resseguim la carena i deixem els esquís a uns 50 m del cim. En els darrers metres pugem pel rocam fins al punt culminant. Al cim fa molt fred. El sol és molt brillant però corre un aire gelat. Només estem uns minuts al cim; el temps de fer les fotos i contemplar el panorama. Després retornem al punt on tenim els esquís i, després de treure les pells, iniciem la baixada. L'estat de la neu és perfecte i ens permet fer una gran baixada fins al poble d'Eina.


dissabte, 18 de febrer del 2006

Rasos de Peguera

Rasos de Peguera
Una sortida d'esquí de muntanya sense gaire dificultat tècnica però llarga i variada. Sortim de l'estació d'esquí i baixem per la pista fins al poble de Peguera. Després tornem enrere per agafar el camí que puja al Pedró (2067 m); baixem al coll de la Creu del Cabrer i remuntem fins als Rasos de Baix. Finalment, per les antigues pistes, retornem a l'aparcament.


dissabte, 4 de febrer del 2006

Puig de Dórria (2.549 m) amb esquís

El Puig de Dòrria és un cim modest però amb una gran panoràmica sobre el Puigmal i tota la Cerdanya. Divendres a la tarda sortim de Sant Adrià i anem a dormir a Ur, a Can Castelltort. De bon matí, després d'esmorzar com cal, anem amb el cotxe fins a Vallsebollera. Comencem la pujada per pistes i dreceres entre el bosc. Al cap d'un parell d'hores sortim del bosc i per lloms arrodonits anem cap al Puig de Dórria. El dia és magnífic i el panorama s'obre per moments. Des del cim tenim un panorama molt extens. Al davant, el Puigmal domina tota la vista. Cap al nord, la Cerdanya voltada de muntanyes. Realment, aquest any hi ha molta neu... Dinem al cim, al costat del pilar de l'Institut Geogràfic, mentre gaudim d'aquest panorama. La baixada és d'aquelles que es recorden. La neu està en molt bon estat, una circumstància que no es dóna gaire sovint fent esquí de muntanya. Baixem per un itinerari diferent del de la pujada, per un torrent molt marcat que ens ofereix uns paisatges inoblidables.
Aquí teniu un vídeo curt del descens: