dissabte, 20 de febrer del 2016

GR1: Pallerols - La Valldan

Pallerols, GR1
Una nova etapa, la sisena, del GR1 entre les poblacions de Pallerols i La Valldan. Un dia de sol radiant, malgrat l'ambient fred, amb uns magnífics paisatges. Hem arribat de bon matí a Pallerols, el poblet de dues cases on vam acabar l'etapa anterior. Hem esmorzat a peu dret escalfant-nos amb un raig de sol que il·luminava el camp de davant del poble. El camí comença per una pista en lleugera pujada fins al Coll de l'Arçosa (1.004 m). Per l'altra banda del coll s'inicia la baixada cap a Peramola, primer per la mateixa pista i després per un caminet per sota els cingles de Sant Marc, amb grans vistes d'Oliana i la Vall del Segre. A l'entrada de Peramola ens hem aturat en el parc de la Font del Poble, on hem esmorzat. L'ambient seguia fred però el sol començava a escalfar i l'indret, equipat amb bancs i amb un petit prat, ha estat força acollidor. Hem entrat al poble i hem fet un petit recorregut pels seus carrers. Després hem agafat diverses pistes que ens han portat entre camps de conreu en direcció a Oliana. Hem passat el poble de Tragó i poc després hem arribat al pont sobre el Segre, un llarg pont penjat apte per a vehicles. Hem aprofitat l'indret, un punt singular en el nostre recorregut, per fer la foto de grup. Poc després hem entrat a Oliana. En el projecte inicial aquesta etapa s'acabava aquí però després vam pensar que l'etapa quedava massa curta i vam decidir allargar-la una mica. Hem sortit del poble en forta pujada per diverses pistes entre granges; poc després hem superat una barrancada i per un caminet hem pujat a la carretera de la Valldan. Hem seguit gairebé un km fins trobar el camí que puja a l'ermita de Sant Just. Una bona pujada ens ha portat a l'ermita, penjada dalt de la muntanya, últim punt singular del nostre recorregut. Després de fer un parell de fotos hem completat la pujada fins arribar a una gran pista on hem deixat el GR per baixar al petit poble de la Valldan on ens esperava l'autocar. En la propera etapa caldrà refer aquest petit tram per reprendre el GR des del punt on l'hem deixat. Com sempre, hem acabat la jornada amb un bon dinar. Avui hem anat al restaurant Palau, d'Oliana, on ens han servit un magnífic menú a molt bon preu.
I aquí podeu veure un vídeo, resum de les etapes 4, 5 i 6 d'aquest GR, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Serra de Sant
Honoral, 2015
Via Ferrata
Regina, 2008
Barranc del Corb
i Rumbau, 2004

dissabte, 13 de febrer del 2016

Cova de les Rondes

Cova de les Rondes
Aquest cap de setmana havíem d'anar a fer esquí de muntanya aprofitant que divendres era festiu a Barcelona però les previsions del temps eren molt dolentes i hem preferit deixar l'esquí per una millor ocasió i reincidir en la pràctica espeleològica. La Cova de les Rondes és una cova amb pocs requeriments tècnics, ja que només hi ha un ràpel de 10 metres, però és d'una gran complexitat. És d'orígen tectònic i per això no hi ha estalactites ni estalagmites sinó únicament amuntegaments caòtics de blocs, galeries estretes i gateres en totes direccions. La cova té dues boques relativament allunyades i el recorregut integral consisteix en entrar per la boca més oriental i sortir per l'occidental. És un recorregut de 550 metres i un desnivell de 37 m. Poc després de l'entrada hi ha un parell de passos molt estrets que ja ens han mostrat la complexitat del recorregut. Després de desgrimpar un pou de 8 metres hem arribat a l'únic ràpel del recorregut, de només 10 metres però amb algun sector molt estret. Alguna ressenya que havíem vist ja aconsellava no retirar la corda del ràpel per si no trobàvem la sortida i havíem de tornar enrere. Nosaltres hem trobat instal·lada una corda amb nusos que ens assegurava la retirada, de manera que hem recuperat la nostra corda i hem seguit endavant. Hem anat explorant les diverses galeries - gairebé totes eren estretes gateres - buscant la continuïtat. En algun punt hi havia marques i senyals a les parets però eren escasses i desdibuixades, de manera que en molts punts hem hagut de fer diverses proves per les opcions que se'ns presentaven abans de trobar el bon camí. La topografia que portàvem tampoc ens ha ajudat gaire, no sabem si perquè era poc detallada o perquè nosaltres no interpretàvem correctament aquests esquemes. Finalment, en un punt on els dubtes ens han fet perdre força temps, hem acabat decidint donar per acabada l'exploració de la cova i tornar enrere pel mateix camí. A poc a poc hem anat refent el camí, lluitant amb els blocs enfangats i relliscosos, fins arribar al peu del ràpel de 10 metres. Aquest pas ens recordava la poza-trampa que vam trobar a Sa Fosca però avui portàvem el material necessari per sortir sense massa problema i ben aviat hem superat el pas. Encara ens quedava superar una gatera molt estreta on en Luis ha estat a punt de quedar emparedat per sempre més, però finalment ha superat el pas i en pocs minuts hem pogut gaudir novament de la llum del sol. 
Ha estat una experiència interessant, tot i que el no poder completar el recorregut previst ens ha decebut una mica. Després de recollir el material hem baixat al càmping i hem pres un refresc abans de tornar a casa.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet poques però sí que hi ha un vídeo amb les millors escenes d'aquest recorregut subterrani Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Gorg Blau i
Sa Fosca, 2015
Serra dels 
Bufadors, 2013
Can Parera - La
Panadella, 2013

dissabte, 6 de febrer del 2016

Avenc Emili Sabaté

Emili Sabaté
L'avenc Emili Sabaté és un dels més populars del Garraf, ja que es considera d'iniciació i té una gran sala amb concrecions i un recorregut força interessant. Des de la carretera que va de Castelldefels a la Plana Novella, poc després de passar la Pleta (centre d'informació del Parc del Garraf), un caminet ens porta en pocs minuts a la boca de la cova. Hi ha una instal·lació molt bona, que ens permet fer amb seguretat el ràpel d'entrada, d'uns 19 metres. És un ràpel volat en un ambient extraordinari; des de baix tenim una magnífica visió de la sala, plena de concrecions de tota mena, il·luminada per un raig de llum que baixa de l'obertura de l'entrada. La sala és gran i gairebé rodona, d'uns 15 metres de diàmetre, i en suau pendent. Hem fet unes quantes fotos, fascinats per aquest indret màgic, abans de seguir explorant la cova. La continuació ja no és tan àmplia; a la part més baixa de la sala, una finestra arran de terra porta a un sistema de gateres descendents amb petits pous. Els passos són angoixants per l'estretor però el pas clau és ja d'una estretor extrema. És el pas anomenat el tap de xampany perquè el pobre espeleòleg que s'hi aventura queda encaixonat com un tap de suro en el coll d'una ampolla de xampany. A més, la sortida és un pou de 4 m de parets relliscoses. Aquí ja hi ha hagut alguna deserció però finalment els supervivents hem superat el pas i hem arribat a la saleta final, bastant gran però no tan espectacular com la de l'entrada. Per sortir hem hagut de refer el camí i passar novament pel pas del tap de xampany. Ha estat més fàcil del que semblava, potser perquè les ganes de sortir d'aquella ratera ens donaven ales. Finalment, des de la sala gran, hem remuntat el ràpel de 19 metres amb l'ajut del croll i el jumar, per tornar a veure la llum del dia. Com que era aviat per tornar a casa, hem fet una parada tècnica al bar Kais de Castelldefels per menjar unes tapes amb en Pablo.
I aquí teniu la pel·licula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
BTT: Plana
Novella, 1989
Escalada Garraf:
La Bauma, 1978
El Tap de
Xampany, 1974