Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GR7. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris GR7. Mostrar tots els missatges

dissabte, 1 de juny del 2019

GR7: Coll de Miravet - Paüls

Coll de Miravet - Paüls
Avui el nostre recorregut del GR7 que vam començar a Porta, a la Cerdanya Francesa, ha arribat a un punt clau: hem travessat l'Ebre a prop de Benifallet. Una fita important en el nostre recorregut caminador. Després d'un llarg viatge en autocar, cada vegada més lluny de casa, hem arribat a Rasquera, al restaurant Bon Apetit, on vam dinar al final de la darrera etapa. Ja ens esperaven amb el croissant i el cafè amb llet a la taula. Després d'esmorzar hem agafat novament l'atocar i hem fet un curt desplaçament fins al punt de la carretera C12 on vam acabar l'etapa anterior.
El recorregut d'avui no tenia grans dificultats, ja que no hi havia grans desnivells i la llargada tampoc era excessiva, però avui ha fet molta calor i això ha fet que fos una etapa dura. Per sort, a estones corria una mica d'aire que ens anava refrescant.
Des del punt de partida, en pocs minuts hem arribat al punt on vam deixar el GR al final de l'etapa anterior. Seguint el GR hem baixat fins arribar gairebé a la riba del riu. Abans hem passat al peu d'un petit cingle anomenat Roca dels Penjats. Hem seguit un camí planer entre cultius de taronges i mandarines, el Camí del Figueral. Hem passat al costat de l'Illa de Cateura, un illot al mig del riu, i hem pujat fins a la carretera C12, just a l'entrada del Pont dels Llaguters. Hem travessat el pont sobre l'Ebre i hem seguit una bona estona per la carretera veient a l'altra riba del riu la població de Benifallet, fins que hem agafat una pista a l'esquerra, paral·lela a la carretera, entre camps de fruiters de tota mena.
Hem arribat a sota d'un gran viaducte de la carretera. El nostre camí pujava uns metres molt drets per sota del viaducte arribant a la Vía Verda que passa justament per aquí. L'hem resseguit un curt tram fins que hem agafat un camí en lleugera pujada deixant enrere definitivament l'Ebre.
El camí ha seguit pujant mentre la calor apretava cada vegada més. Finalment hem arribat al punt més alt del nostre recorregut: el Collet del Roig. A partir d'aquí ja tot és baixada, per una pista asfaltada entre camps. Al fons hem vist ben aviat el poble de Paüls i en poca estona hem arribat a la Carretera TV3541, a l'entrada del poble. Hem completat el trajecte per la carretera fins a un punt, a l'entrada de Paüls, on ens esperava l'autocar.
Com és habitual, hem acabat la jornada amb un bon dinar. Aquesta vegada, però, ha estat una mica diferent perque era la darrera sortida de la temporada abans de les "colònies" i ho hem celebrat amb un dinar especial, un arròs caldós de cranc blau, al restaurant Bon Apetit de Rasquera.
I aquí teniu un vídeo amb imatges de les dues darreres etapes del GR7. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
Arnes -
Paüls, 2015
Paüls -
Cardó,  2015
BTT: Beseit-
Xerta, 2006

dissabte, 18 de maig del 2019

GR7: Tivissa - Coll de Miravet

GR7:Tivissa - Coll de Miravet
Una etapa singular del GR7 que ens ha portat fins a l'Ebre. Avui no hem travessat el riu però hem arribat a la riba i l'hem vorejat durant una part del recorregut. Ha estat una etapa molt interessant, per camps i boscos, en un dia de sol radiant però amb un vent fresquet que ens ha ajudat a caminar sense patir calor.
Hem arribat de bon matí a Tivissa i hem esmorzat en el bar-restaurant 2000 i pico, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després de prendre el cafè amb llet i el croissant hem iniciat la caminada. Hem sortit per una pista a la part alta del poble que aviat ha passat per un petit engorjat sota unes perets ben altes. Més endavant hem passat al costat de la font de Sant Blai i ben aviat hem arribat a l'ermita del mateix sant, on hem fet la foto de grup.
Hem seguit pel camí fins arribar al Coll del Ventall. Aquí hem tingut un moment de dubte perquè el track que portàvem se'n anava amunt però el mapa indicava seguir recte per una petita pista; hem optat per la pista, que ens ha portat pel bosc amb bones vistes fins retrobar el track més endavant.
Hem travessat per camps d'ametllers, oliveres i cirerers fins arribar a una carretera, gairebé a l'entrada de Rasquera. El GR pasa pels primers carrers del poble però ben aviat surt per anar a buscar un caminet en direcció nord. Després de superar un parell de petites pujades hem arribat al punt més singular del nostre camí d'avui. Allà mateix, uns metres per sota del camí, hem vist el riu Ebre, que aquí passa encaixonat entre muntanyes. És l'indret anomenat Obaga de Llevatera, un paissatge molt interessant amb camps de tarongers i algunes masies disperses.
Hem deixat enrere l'Ebre i poc més enllà hem deixat el GR7 per agafar una pista que en pocs minuts ens ha portat al punt de la carretera on ens esperava l'autocar.
Com és habitual, hem acabat la jornada excursionista amb un magnífic dinar en el restaurant Bon Apetit de Rasquera.
I aquí teniu un vídeo amb escenes d'aquesta etapa. Ha estat produït per Graperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
El Castell de
l'Airosa, 2015
Serra de
Cardó,  2015
BTT: Beseit-
Xerta, 2006

dissabte, 6 d’abril del 2019

GR7: Llaberia - Tivissa

GR7:Llaberia - Tivissa
Una nova etapa del GR7, entre les poblacions de Llaberia i Tivissa. Ha estat una etapa força interessant, per una zona feréstega de boscos i camins de muntanya, per la Serra de Montalt. Aquest matí hem arribat al poblet de Llaberia després de pujar amb l'autocar per l'estreta i recargolada carretera que hi porta. Avui no hi havia esmorzar de croissant perquè en aquest poble no hi ha cap bar, de manera que hem esmorzat a peu dret amb el termo de cafè amb llet que havíem portat de casa.
Després d'esmorzar hem travessat el poble i hem agafat un camí en lleugera baixada que en poc temps ens ha portat a la Font de l'Horta, amb la seva petita bassa. El camí segueix per un bosc de pins joves i puja fins a una colladeta, al davant dels Cingles del Tortó que queden per sota. 
Des del collet, un antic camí molt ben traçat, amb murs de pedra i algun tram empedrat, baixa fent llaçades fins a situar-se sota els Cingles del Tortó i baixa fins al barranc del mateix nom. 
Més endavant hem agafat una pista i hem passat al costat de la Font de la Mata i hem arribat a una zona on curiosament hi havia una gran plantació de xiprers de bona mida i tot seguit hem trobat una gran extensió de vinyes. El nostre camí, que avui recorre els camins de la Ribera d'Ebre, fa aquí una breu incursió en el Priorat passant pel terme de Capçanes. En aquest tram, relativament curt, hi ha diverses vinyes perfectament treballades; un paisatge molt diferent dels boscos feréstecs que hem recorregut avui al llarg del nostre camí. 
Passades les vinyes, hem deixat la pista prenent un camí a l'esquerra que puja pel bosc; una forta pujada que ens ha portat al punt clau del nostre recorregut d'avui: la Portella de Montalt (602 m), un marcat coll al peu de la muntanya del mateix nom. Ens hem aturat a esmorzar abans de seguir el nostre camí, que ara baixava per l'altra banda del coll. Hem passat per una masia enrunada, el Mas de Castellnou, i més endavant per una altra masia enderrocada, el Mas de l'Eloi. Aquí hem fet la foto de grup abans d'emprendre una nova pujada.
Hem pujat pel bosc fins a un petit coll des d'on ja hem vist Tivissa voltat de camps d'un verd primaveral. Hem baixat pel bosc fins entrar a la zona dels conreus, una gran extensió de cirerers en plena floració. Per una pista en lleugera pujada hem arribat a la carretera C44 i hem entrat a Tivissa per una avinguda amb plàtans centenaris. Més endavant hem passat pel costat dels antics safarejos fins arribar al punt on ens esperava l'autocar, donant per acabada l'etapa d'avui. 
Allà mateix, a Tivissa, hem acabat la jornada excursionista amb un bon dinar en el restaurant 2000 i pico abans d'iniciar el retorn a casa amb l'autocar.
I aquí teniu un vídeo amb algunes escenes de les dues últimes etapes, entre el Coll de la Teixeta i Tivissa. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:


ENTRADES RELACIONADES:
GR92: l'Ametlla
de Mar, 2011
VF de l'Aigua
al Coll,  2004
VF de la Serra
de Mestral, 2001

dissabte, 16 de març del 2019

GR7: Coll de la Teixeta - Llaberia

GR7: Coll de la Teixeta - Llaberia
Hem fet una nova etapa del GR7, avui per les serres del Pradell, d'Argentera i de Llaberia. Una etapa força interessant pels camins del Baix Camp, amb una breu incursió en el Priorat. El dia ha estat radiant, amb força sol i un ambient d'autèntica primavera.
Avui el punt de partida era el Coll de la Teixeta i no hem tingut el típic croissant sinó que hem esmorzat "de termo" al peu de l'autocar. Després hem iniciat l'etapa recorrent un tram abandonat de l'antiga carretera de Duesaigües. Era un tram força curiós perquè fa uns anys en va millorar el traçat de la carretera i va quedar un tram sense circulació. La vegetació va anar envaint l'asfalt fins deixar-lo gairebé tapat. La natura ha reconquerit el seu espai.
Més endavant el camí va resseguint la Serra del Pradell per la seva base, per sota dels cingles, fins que deixa la serra per baixar directament al poble de l'Argentera. Hem travessat el poble i hem sortit per la carretera però ben aviat hem agafat una petita pista amb forta pujada que amb diverses llaçades ens ha situat al capdamunt de la Serra de l'Argentera; un extens altiplà ocupat per una infinitat de generadors eòlics.
Ja sense pujada, hem resseguit la carena de la Serra de l'Argentera per les pistes de manteniment del parc eòlic, amb grans panorames a banda i banda. Cap al final de l'altiplà hem deixat el sistema de pistes per agafar un corriol de baixada en direcció al Coll Roig, per on la carretera T322 passa del Baix Camp al Priorat. Hem caminat uns cent metres per la carretera fins que hem agafat un trencall a l'esquerra deixant enrere la carretera i el Priorat.
Hem baixat al poble de Colldejou i per la part alta del poble hem agafat una pista amb forta pujada que ens ha portat fins al Coll del Guix. Després d'una curta baixada hem agafat un antic camí amb trams empedrats i també amb forta pujada que amb unes quantes llaçades ens ha portat fins a Lo Portell, un petit coll per on hem saltat la Serra de Llaberia. A l'esquerra, ben a prop, hem vist les instal·lacions d'un radar meteorològic amb la seva característica cúpula semiesfèrica.
Només ens quedava un curt tram de camí amb lleugera baixada fins entrar en el poble de Llaberia on ja ens estava esperant l'autocar per portar-nos a l'ermita de Santa Marina, ben a prop de Pratdip, on ens esperaven amb la taula parada en el restaurant La Cuina d'en Carlos. Bona cuina casolana; un lloc perfecte per acabar una jornada excursionista. 


ENTRADES RELACIONADES:
GR92: l'Hospitalet
de l'Infant, 2011
GR92: 
Salou,  2010
GR92:
Tarragona, 2010

dissabte, 16 de febrer del 2019

GR7: Arbolí - Coll de la Teixeta

GR7: Arbolí - Coll de la Teixeta
Una nova etapa del GR7 per terres del Baix Camp, en un dia primaveral. Hem arribat de bon matí amb l'autocar al poble d'Arbolí, on vam acabar l'etapa anterior i on ja ens estaven esperant a l'Hostalet amb els croissants a la taula.
Després d'esmorzar hem iniciat la caminada per una pista asfaltada en suau baixada i després per un camí que, passant per un petit grup de cases anomenat Cases de l'Estanquer,  ens ha portat al Riu d'Arbolí. Hem travessat el riu, iniciant una pujada en direcció al Coll d'Alforja; un camí pel bosc amb alguns trams empedrats. Arribant al coll hem pogut gaudir, en direcció al nord, d'una gran visió de la Serra del Montsant.
Des del Coll d'Alforja hem agafat la pista de 7 km que porta a l'ermita de Puigcerver. Hem pujat per la pista amb suau pendent i, després d'una aturada tècnica per esmorzar, hem arribat a l'ermita de Puigcerver. És un lloc singular amb grans vistes sobre tot el Camp de Tarragona i fins al mar. Hem fet la foto de grup i hem gravat algunes escenes singulars amb el dron abans de continuar el nostre camí.
La part final del nostre recorregut va per un sistema de pistes construïdes fa uns anys per al manteniment d'un parc eòlic. Hem passat al costat d'alguns dels gegantins generadors eòlics i hem arribat  a una antena de comunicacions des d'on ja hem baixat directament al Coll de la Teixeta, on ens esperava l'autocar.
Ha estat una etapa relativament fàcil i curta però amb grans panorames, gaudint d'un ambient primaveral que ens ha deixat ben satisfets.
Ja amb l'autocar, hem baixat fins a Les Borges del Camp per dinar en el restaurant El Garrigó, ubicat en el poliesportiu d'aquest poble. Un magnífic dinar per recuperar forces després de la llarga caminada. 
Aquí teniu el vídeo recopilatori de les cinc  etapes del GR7 entre Jorba i el Coll de la Teixeta. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
Grau del
Carrasclet, 2014
Un tomb pel
Montsant, 2012
VF Morera
Montsant, 2003

dissabte, 19 de gener del 2019

GR7: Mont-ral - Arbolí

GR7: Mont-ral - Arbolí
L'etapa d'avui del GR7 ha estat un magnífic recorregut per la Serra de Prades i la Mussara que hem fet en un dia fred però clar. Hem arribat amb l'autocar a Mont-ral, on vam acabar l'etapa anterior, i ja ens estaven esperant amb el cafè amb llet i el croissant preparats. Després d'esmorzar hem iniciat la caminada baixant per un caminet fins al Bosquet, un petit agrupament de cases ben a prop de Mont-ral. Més endavant hem trobat una font i hem travessat el Barranc de la Fou, un petit torrent que, segurament, no mereix el nom de barranc.
A partir del torrent el camí puja fort. Hem arribat a l'altiplà de la Serra de la Mussara, una gran extensió coberta de bosc amb una altitud al voltant dels 1.000 metres d'altitud. No és exactament pla sinó que el terreny presenta ondulacions que hem anat resseguint per una bona pista. Després d'una bona estona i un llarg recorregut per l'altiplà hem arribat al lloc conegut com La Punta, a partir d'on hem iniciat un descens en direcció al fons de la vall.
Hem travessat el Torrent del Gorg i poc després hem arribat al punt més singular del recorregut d'avui, un salt d'aigua que forma al seu peu un magnífic gorg d'aigua transparent. L'indret és conegut amb el nom genèric de El Gorg. Hem fet moltes fotos, el lloc les mereixia, i la foto de grup.
Hem iniciat la darrera pujada, no massa llarga, que ens ha portat fins al poble abandonat de Gallicant. El poble, gairebé enrunat, està situat sobre un turó amb grans vistes del poble de Ciurana i la Serra del Montsant. El camí no passa pel poble sinó que el voreja a certa distància i arriba a un petit collet des d'on hem iniciat la baixada final en direcció a Arbolí, el punt final de l'etapa. El camí entra per la part de dalt del poble; hem travessat els seus carrers arribant a l'entrada del poble on ens esperava l'autocar.
Allà mateix ens hem entaulat a l'Hostalet, un magnífic restaurant on hem gaudit del menú de la casa, que tenia entre els seus plats principals les favetes, l'amanida de bacallà i el pollastre amb prunes. Després hem iniciat el retorn a casa amb l'autocar, pensant ja en la propera etapa del GR7 que tenim programada per al mes de febrer.


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de la
Febró, 2017
Avenc de la
Febró, 2014
Ferrada d'Aigua
al Coll, 2004

dissabte, 15 de desembre del 2018

GR7: Lilla - Mont-ral

GR7: Lilla - Mont-ral
Avui el GR7 ens ha portat a recórrer la Serra de Prades en una etapa molt interessant i variada. Hem arribat de bon matí a Lilla, on vam acabar l'etapa anterior. Justament allà, al costat de la marquesina de l'autobús, a la carretera N-240, hi ha un bar amb el curiós nom de GR7. Quan hi hem arribat ja ens estaven esperant amb el croissant i el cafè amb llet que havíem encarregat dies abans.
Des del punt de partida, situat a l'entrada de Lilla, hem començat a caminar baixant al centre del poble; el GR travessa Lilla i surt per una pista que segueix pel bosc sempre baixant fins arribar a prop de Vilaverd. Aquest poble està situat en una vall planera regada pel riu Francolí. Vinyes, oliveres i horts cobreixen els voltants del poble. Hem passat al costat d'un pont que travessa el Francolí per entrar a Vilaverd però no l'hem travessat; el nostre camí segueix riu amunt per un camí entre els horts. Més endavant el GR deixa la vall i puja per un caminet que s'aixeca lleugerament sobre la vall. Després torna a baixar fins trobar la carretera C240a al costat d'un pont. Hem seguit un petit tram d'aquesta carretera fins arribar a la població de La Riba. Hem entrat al poble travessant el Francolí pel pont de la carretera.
Hem fet la foto de grup en el pont, tot recordant que la darrera vegada que vam travessar en Francolí va ser en una de les etapes del GR92, quan el vam travessar a gual entre Tarragona i Salou. A l'apartat ENTRADES RELACIONADES d'aquesta entrada del blog podeu veure la crònica d'aquella històrica travessia del Francolí.
Hem travessat tot el poble pujant per un carrer de gran pendent per sortir a dalt de tot per una pista que segueix pujant. Al cap d'una estona hem arribat a la Font de Pasqual, el lloc ideal per esmorzar, amb una bassa i bancs de pedra. Hem menjat una mica abans de seguir el nostre camí. Després hem deixat la pista per agafar un camí estret pel bosc, amb bona pujada. El camí, amb alguns trams empedrats i alguns bons miradors, puja fort pel bosc fins sortir a una pista, en un coll molt poc marcat.
Per la pista, de baixada, hem arribat a les proximitats del Coll de Gràcia però no hem travessat el coll sinó que hem començat a pujar, seguint la mateixa pista però tallant-la amb algunes dreceres. Més endavant hem deixat la pista per un camí que ens ha portat a les portes de Mont-ral. Hem arribat a la carretera TV7041, just on comença la petita carretera d'accés a Mont-ral des de la carretera principal. Segurament, el més fàcil hauria estat agafar aquest curt tram de carretera però nosaltres hem seguit el traçat del GR per un caminet que ens ha portat a la part alta del poble. Hem deixat el GR per baixar al poble on ens esperaven a dinar en un restaurant.
Avui tenim un vídeo resum de l'etapa produït per Mata Films, una nova productora que ha cedit aquest vídeo per a tots els seguidors del blog.




ENTRADES RELACIONADES:
GR92: Tarragona
Salou, 2010
GR92: Pobla de
Montornès, 2010
Barranc del
Glorieta, 2010

dissabte, 17 de novembre del 2018

GR7: Cabra del Camp - Lilla, pel Tossal Gros

GR7: Cabra del Camp - Lilla
Una etapa una mica atípica, amb pluja, descarrilament del GR i un cim de propina; tota una aventura. Hem arribat amb l'autocar a Cabra del Camp on ja ens esperaven a Cal Povillet amb el cafè amb llet i la coca a punt per esmorzar. Hem iniciat l'etapa d'avui caminant per una bona pista que al cap de poc passa per sota d'un viaducte de l'autopista AP7. La pista segueix pujant suaument pel bosc uns sis km fins arribar a una bifurcació.
A partir d'aquest punt hi ha dues variants. La més curta és la pròpia pista que ens ha portat fins aquí  i que, resseguint la base de la Serra Carbonària, porta directament a Lilla. L'altra variant deixa la pista i puja per un camí que porta al Coll de Prenafeta i al poblet de Miramar abans d'arribar a Lilla. Curiosament, la guia oficial publicada pel Comitè Català de Senders  de la FEEC (Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya) marca el GR7 pel Col de Prenafeta i Miramar mentre que la guia publicada per l'Editorial Alpina considera el camí de Miramar com a variant (GR7-8) i assenyala el GR7 autèntic per la pista. Tot i això, l'autor de la guia ens fa una recomanació molt clara: "Ara cal, doncs decidir quin camí emprenem. Sense cap mena de dubte, l'autor d'aquesta guia us recomana seguir el GR7-8, molt més atractiu per gaudir de la muntanya"
Nosaltres, tal com estava planificat i seguint la recomanació de l'autor de la guia, hem agafat l'opció de Miramar i hem tirat amunt pel caminet. Hem passat per un curiós tram empedrat i hem arribat a una cruïlla. Aquí hem comès un error de navegació que ens ha portat a allargar el recorregut més del que estava previst. Hem pujat per un camí ample però ben aviat hem vist que no anàvem bé i hem reculat per recuperar el bon camí amb la mala sort que hem trobat marques del GR i les hem seguit sense dubtar-ho. Al cap de poc el GPS ens ha avisat que tampoc anàvem bé; les marques eren del GR175, que en un petit tram coincideix amb el GR7 i després es bifurca. Hem pujat una mica més amb l'esperança que aquest camí ens permetés enllaçar amb la nostra ruta, que no estava massa lluny, i hem arribat a un coll on el GR que seguíem baixa per l'altra banda en direcció a Figuerola del Camp.
S'ha celebrat una reunió d'urgència del comitè de crisi (que abans d'aquest incident s'anomenava comitè de savis) i després d'estudiar la situació amb plànol i GPS hem optat per agafar un corriol ben marcat que anava en la direcció correcta (cap al Coll de Prenafeta). El corriol puja pel llom de la muntanya i ens ha portat fins al mateix cim del Tossal Gran (867 m). Una variant de la variant però també descrita per la guia de l'Editorial Alpina: "amb l'afegit, en cas que el senderista triï aquesta opció, de la possibilitat, molt recomanable, de pujar al Tossal Gros".
Tot i que havíem perdut força temps amb les variants imprevistes, hem gaudit d'un gran panorama des del cim del Tossal Gros, encara que avui una mica limitat per la climatologia adversa. Hem fet la foto de grup i hem seguit el nostre camí baixant per l'altra banda de la muntanya per un camí força dret fins al Coll de Prenafeta on hem recuperat el GR7-8.
A partir del coll el camí ha estat molt fàcil, una bona pista que més endavant desemboca en una pista encara més ampla que porta directament a Miramar. Abans d'arribar a aquest poblet ha començat a ploure; ens hem equipat i hem seguit endavant. Hem travessat el poble de Miramar, avui desert, i hem sortit per la part superior, per una pista que ens ha portat en poc temps al coll de Miramar. A l'altra banda hem seguit baixant per una pista i després per un camí fins a l'entrada de la població de Lilla.
Estava prevista que l'etapa d'avui acabés a La Riba però hem arribat a Lilla plovent i amb un retard considerable, de manera que hem decidit acabar aquí l'etapa i deixar per a la propera sortida el tram d'uns 8 km que ens faltava per arribar a La Riba.
L'autocar ens ha recollit en aquest punt i ens ha portat al Refugi Els Masets, un refugi de muntanya situat a prop de La Riba, on hem gaudit d'una magnífic dinar en què els plats estrella han estat el "potaje", els cigrons amb espinacs, el conill amb samfaina i el pollastre amb fredolics. Cuina casolana de la millor.


ENTRADES RELACIONADES:
GR7: Grauet -
Jorba, 2018
GR7: ermita del
Grauet, 2018
GR7: Brics -
Pinós, 2018

dissabte, 20 d’octubre del 2018

GR7: Bellprat - Cabra del Camp

GR7: Bellprat - Cabra del Camp
Avui hem deixat enrere l'Anoia per entrar a l'Alt Camp, en terres tarragonines. Ha estat una etapa accidentada però no massa dura, tot i la seva llargada. Els darrers dies ha estat plovent i aquesta nit la pluja ha estat especialment intensa, de manera que el camí estava ben remullat, relliscós i enfangat.
Hem arribat en autocar al restaurant Eucària, on vam dinar al final de l'etapa anterior, on ens esperaven amb la taula parada i els croissants a punt. Hem esmorzat i hem tornat a pujar a l'autocar per fer el petit recorregut que ens quedava per arribar al punt de partida de l'etapa d'avui, a la cruïlla de la carretera B221 amb la petita carretera per on vam arribar en la darrera etapa baixant de Bellprat.
Hem començat la caminada per un corriol pel bosc i ben aviat hem trobat una bona pista. Uns indicadors marcaven el GR per un caminet, encara que per la pista també marcaven la direcció de Pontils. Hem seguit el camí, que pujava per un llom per acabar baixant a la mateixa pista que havíem deixat enrere. Aquí hem tingut un petit accident, ja que l'Ana s'ha torçat un turmell. Li costava caminar, de manera que ha decidit abandonar la caminada i retornar per la pista fins a la carretera, acompanyada per l'Agnès, perquè les recollís l'autocar.
Hem seguit endavant per la pista fins que, gairebé arribant a Pontils, hem tingut una altra incidència. El camí travessa el riu Gaià però avui, a causa de la pluja que ha caigut tota la nit, el riu anava crescut i en el punt on havíem de travessar-lo hi havia un gran bassal. No era possible travessar el riu sense mullar-se totalment, de manera que hem hagut de buscar una alternativa. Hem vist que la pista principal seguia riu amunt fins a una gran masia i hem comprovat en el mapa que hi havia un pont, de manera que ens hem desviat per aquesta pista fins al pont i, després de travessar el Gaià, hem baixat per la carretera fins retrobar el GR. Finalment hem arribat a Pontils.
Hem travessat el poble, molt petit, i hem agafat una altra pista. Entre camps i boscos, per pista i per algun tram de camí, hem arribat a Vallespinosa, el segon punt singular de l'etapa d'avui. Ens ha sorprès aquest poble, amb cases de pedra i situat en una fondalada, gairebé amagat. Hem fet la foto de grup i hem seguit el nostre camí.
Després d'un llarg trajecte per pista hem arribat a un altre punt singular, el Coll de Sàrria, on el GR7 es troba amb el GR175. Des d'aquí ja tot era baixada i ben aviat hem començat a veure el poble de Cabra del Camp, punt final del nostre recorregut, on finalment hem arribat.
Allà mateix, al restaurat-agrobotiga de Cal Povillet, ens estaven esperant amb la taula parada i, com és habitual amb aquesta colla, hem acabat la jornada amb un bon dinar 


ENTRADES RELACIONADES:
GR7: 
Brics, 2018
GR7: Hostal
Nou, 2018
GR7: 
La Cóma, 2017

dissabte, 29 de setembre del 2018

GR7: Jorba - Bellprat

GR7: Jorba - Bellprat
Avui hem iniciat una nova temporada del GR, reprenent el GR7 des del punt on vam acabar la temporada anterior, a l'Hostal del Ganxo, al costat de Jorba. La d'avui ha estat una etapa de transició: fàcil, amb poc desnivell i gairebé tota per pista i carretera. No hi havia cap punt d'interès remarcable en tot el recorregut, per camps i petits boscos, però hem pogut gaudir d'una plàcida caminada per terres de l'Anoia.
Hem arribat en autocar al punt on vam acabar la temporada anterior, un tram de l'antiga carretera N-II avui gairebé deserta. Hem agafat un camí pel bosc que ben aviat ha desembocat en una pista molt ampla, al costat de l'ermita de Sant Julià de les Alzinetes. Per aquesta pista hem arribat al poble de Clariana, que hem voltat per fora. Hem sortit per la carretera, tallant alguna corba i després per diverses pistes fins que, al costat de la masia de Cal Mingo, hem agafat una pista asfaltada, una petita carretera que no hem deixat fins al final de l'etapa. Ha estat un llarg recorregut per l'asfalt, afortunadament sense gaire trànsit de cotxes, però certament poc motivador.
Hem arribar a Bellprat però no hem acabat aquí l'etapa sinó que l'hem allargat una mica, ja que en cas contrari seria massa curta, baixant per la pista asfaltada fins a la cruïlla amb la carretera B-220 on ens esperava l'autocar.
Com sempre amb aquesta colla, hem acabat la jornada entaulats en una fonda. Aquesta vegada hem anat al restaurant l'Eucària, situat en una antiga casa de "indianos" als afores de Sant Martí de Tous, on ens han servit un magnífic dinar.


ENTRADES RELACIONADES:
GR7: 
Fórnols, 2017
GR7: La Seu
d'Urgell, 2017
GR7: 
Aixirivall, 2017

diumenge, 1 de juliol del 2018

GR7: Grau Roig - Les Escaldes

GR7: Grau Roig - Les Escaldes
Segona etapa del GR7 per terres andorranes amb tres punts d'interès de primera categoria: els estanys de Pessons, el pic del mateix nom i la vall de Madriu. Hem dormit a l'hotel Soldeu Maistre i després d'esmorzar l'autocar ens ha portat al Grau Roig per iniciar l'etapa allà on vam acabar l'etapa d'ahir.
Hem iniciat la llarga caminada pujant per una pista de l'estació d'esquí fins l'Estany Primer. Hem voltat l'estany i a l'altra banda hem retrobat el GR7 que ahir vam deixar, baixant directament al Grau Roig.
El camí puja en direcció al Circ de Pessons i pasa pel costat de diversos llacs, superant els petits esglaons que forma la vall. Hem arribat al peu de la pujada final a la Collada de Pessons. Ahir des del cim del Pic d'Engaït aquesta pujada final semblava molt dreta, gairebé un cingle, però des d'aquest punt la cosa es veu molt diferent. Un camí amb unes llaçades geomètricament dibuixades a la muntanya ens ha permès superar sense dificultat aquest tram final, arribant a la Collada de Pessons (2.775 m).
Des de la collada només quedava un petit tram resseguint la carena per arribar al Pic dels Pessons (2.863 m), un gran mirador. Ens hem reagrupat, hem fet les fotos de cim i hem estat una estona gaudint de les grans vistes.
Des del mateix cim es veia a baix l'Estany de l'Illa, la propera fita de la nostra travessia. El camí baixa, al principi força dret però ben aviat més saument, fins al costat de l'Estany on hem enllaçat amb el GR11 que baixa de la Portella de Vallcivera i que a partir d'aquí coincideix amb el nostre GR7 durant una bona estona.
A l'altra banda de l'Estany, una mica més avall, hem arribat al Refugi de l'Illa, reconstruït sobre un antic refugi lliure. Ens hem aturat a menjar una mica abans d'iniciar el tram final, la llarga baixada per la Vall de Madriu, una vall molt singular que ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat.
La baixada és molt llarga i feia molta calor però a poc a poc hem anat baixant fins arribar a la carretera d'Engolasters, gairebé a l'entrada de les Escaldes, on ens esperava l'autocar i hem donat per acabada l'etapa. Després hem completat la jornada fent una torrada al restaurant La Ballena, a la sortida de La Seu.
Aquí teniu el vídeo recopilatori de les dues primeres etapes del GR7 entre Porta i Les Escaldes. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:




ENTRADES RELACIONADES:
GR7: Escaldes
Aixirivall, 2017
Pic de Pessons
amb esquís, 2008
GR11: Esparvers
Encamp, 1997

ASSISTENTS:

Albert, Joan G., Miquel M., Jorge, Montse, Agnès, Lluís, Carles, Cati, Miquel B., Mònica, Trini, Begoña, Paco M, Ramon, Marta, Guille, Sandra, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: +765 m,  - 1.631 m
RECORREGUT: 20'5 km
HORARI: 9 h (comptant aturades)
BIBLIOGRAFIA:
VOL CIRCULAR:


dissabte, 30 de juny del 2018

GR7: Porta - Grau Roig

GR7: Porta - Grau Roig
Al setembre passat, quan vam iniciar el recorregut del GR7, teníem previst començar-lo a Porta, a la Cerdanya francesa, per enllaçar amb el Camí dels Bons Homes que havíem fet anteriorment. Són quatre etapes afegides al tram català del GR7, travessant de nord a sud el Principat d'Andorra. Les dues primeres etapes, des de Porta fins a Les Escaldes, són de muntanya i estaven programades per als mesos de setembre i octubre però el mal temps ens va fer ajornada aquestes dues etapes deixant-les per a la sortida final de la temporada.
Avui, després d'una aturada tècnica per esmorzar en el bar del càmping Stel de Puigcerdà, hem arribat a Porta amb l'autocar. Hem iniciat la caminada travessant la via del tren per un petit túnel, just per on vam sortir quan vam acabar aquí una de les etapes del Camí dels bons Homes, i hem agafat una petita pista a l'esquerra, paral·lela al riu Querol. La pista s'ha convertit en un bon camí, que puja per la Vall de Campcardós. El nostre camí, el GR7, coincideix al llarg de tota la vall amb el Camí dels Bons Homes, tot i que nosaltres vam venir per la variant de Guils que es troba amb la branca principal, la de la Portella Blanca, justament a l'entrada de la Vall de Campcardós.
Hem seguit una bona estona pujant per la vall amb una gran visió del Peyraforca ,que presenta la seva cara més dreta mirant a la vall. Al cap d'una estona hem arribat a la Cabana de Campcardós, un petit refugi de pastors molt ben condicionat, on hem fet una petita aturada.
Hem seguit el nostre camí passant al costat dels estanys de Campcardós mentre al fons de la vall es començava a veure la Portella Blanca amb la taca de roca blanquinosa que li dóna nom. Hem superat els darrers metres arribant a la Portella Blanca d'Andorra (2.521 m). Es tracta d'un punt molt singular, on es troben les fronteres de tres paísos, i lloc de pas entre la Vall de Campcardós i la Vall de la Llosa. Hem fet un petit descans, menjant una mica i contemplant el panorama.
Al fons es veia la petita carena que separa la Vall de la Llosa del Grau Roig. El camí puja, més fàcilment del que semblava vist de luny, fins a la Portella d'Engaït. Des d'aquí es veia clarament el Grau Roig i fins i tot hem pogut distingir l'autocar plantat al mig de l'aparcament. El camí segueix la carena en direcció a l'altre coll, la Portella de Joan Antoni, passant pocs metres per sota del Pic d'Engaït. La tentació era massa forta i bona part del grup s'ha desviat una mica per pujar al Pic d'Engaït (2.776 m) arrodonint la jornada caminadora amb una ascensió.
Des del cim hem baixat per un llom ben ample fins a la Portella de Joan Antoni i ja directament cap al Grau Roig on ens esperava l'autocar per portar-nos a l'hotel Soldeu Maistre, on teníem reservat l'allotjament per a tot el grup.
El vídeo d'aquesta etapa està en fase d'edició en els laboratoris d'Edicions JGB. Tan aviat com estigui acabat el publicarem aquí.


ENTRADES RELACIONADES:
Pic de la Portella
de J.Antoni, 2011
Pic d'Envalira
amb esquís, 2010
VF Bony
d'Envalira, 2007

ASSISTENTS:

Albert, Jaume, Elisabet, Joan G., Miquel M., Jorge, Montse, Agnès, Lluís, Carles, Cati, Miquel B., Mònica, Trini, Begoña, Paco M, Ramon, Marta, Guille, Sandra, Magda, J. Rafel
DESNIVELL: +1.289 m,  - 697 m
RECORREGUT: 15'7 km
HORARI: 8 h (comptant aturades)
MAPA:

BIBLIOGRAFIA:
VOL CIRCULAR: