diumenge, 21 de gener del 1979

Miranda de les Boïgues, via Mompart

Miranda de les Boïgues, via Mompart
Foto d'arxiu: la Miranda de les Boïgues, febrer 2011

Volíem fer una escalada a Terradets però al matí plou força, de manera que renunciem a escalar a Terradets i tornem cap a casa. Al passar per Montserrat surt el sol i decidim fer una via a la regió d'Agulles. Com que anàvem decidit a fer una via llarga triem una via relativament llarga, que volíem fes des de fa temps. Ens decidim per la via Mompart a la Miranda de les Boïgues. És una via llarga i catalogada com a molt difícil que supera la gran paret Est d'aquesta agulla. La via comença al collet que forma la Miranda de les Boïgues amb dues petites agulles, l'Aglà i l'Agulla Mare. Es puja amb tendència a la dreta fins a un forat de la paret on fem la primera reunió. La segona tirada, en diagonal cap a l'esquerra, ens porta al peu de la gran xemeneia que ratlla tota la paret. Les ressenyes modernes proposen fer les dues tirades en una, sense fer tant flanquejament sinó pujant més directament a la segona reunió. La xemenea és la part principal de la via i cal superar-la amb alguns passos d'escalada artificial, passos d'escalada lliure molt difícil i un tram de xemeneia que se supera amb tècnica de ramonage. Són dues tirades força difícils fins que arribem a la canal final de sortida, ja més fàcil. Podem fer reunió en aun arbret abans del tram final o bé sortir directament al cim. Quedem molt satisfets d'aquesta via, difícil i variada, que hem superat sense problemes.

diumenge, 7 de gener del 1979

Obrint via a l'Agulla dels Ossos

Foto d'arxiu: vista de l'Agulla dels Ossos. Desembre 2014

Vam inicial l'obertura d'una nova via a l'Agulla dels Ossos. En aquesta ocasió vam obrir la primera tirada d'aquesta via que puja per la cara sud amb passos d'escalada lliure i un sector d'escalada artificial de burí superant un desplom. La primera tirada és en lliure de certa dificultat però la vam deixar equipada amb sis burins d'assegurança (un d'ells es pot utilitzar per un pas d'A0).
Vam tornar a aquesta via un altre dia per seguir amb la feina d'obertura però la via es va acabar d'obrir el 13 de febrer de 1980. En aquella ocasió jo no vaig poder anar-hi perquè estava en el servei militar però igualment, tot i que mai vaig tornar-hi, el meu nom consta com a aperturista de la via.

dissabte, 6 de gener del 1979

Escalada a Oliana

Anem a Oliana per fer una inspecció de les parets, tot buscant llocs on obrir noves vies per la zona dels Esplovins on estem ja treballant en la via Alfa-Centauro. Avui fem un paréntesi en el treball d'obrir via per revisar les cingleres de la zona en busca de llocs on obrir noves vies. Passem al costat d'una agulla molt característica que ja teníem mirada des de fa força temps i aprofitem per pujar-la. És una sola tirada i no té massa dificultat (la foto de l'entrada és al cim d'aquesta agulla sense nom).