diumenge, 22 de desembre del 2002

BTT Vallensana

Foto d'arxiu: el Besòs a Montcada. Gener 2020

Novament seguim aquest itinerari, sortint de casa mateix. Aquesta vegada es tracta d'entrenar-nos per a la propera sortida de bicicleta, que farem ben aviat per la comarca de la Llitera. L'itinerari és el clàssic: Sant Adrià - Santa Coloma - Montcada - Sant Pere de Reixac - Vallensana - Montigalà - Sant Adrià.
No hi ha àlbum de la sortida.

diumenge, 15 de desembre del 2002

Pedró dels Quatre Batlles (2.283 m)

Una petita sortida d'esquí de muntanya. Des de l'estació d'esquí del Port del Comte pugem amb els esquís als peus, primer per les pistes d'esquí i després ja fora de pista fins al cim del Pedró dels Quatre Batlles. Fa un dia magnífic i des del cim tenim una gran panoràmica, especialment del Pedraforca, la Serra del Cadí, la Serra d'Ensija i la Serra del Verd. Des del cim podem veure un gran mar de núvols sobre la plana.
A la revista Vértex va publicar-se una fitxa d'activitat amb aquesta ascensió, il·lustrada amb dues de les meves fotografies.


dissabte, 23 de novembre del 2002

Excursió a Can Gurguí

Excursió matinal amb els antics companys del CESA (Centre excursionista de Sant Adrià). Es tracta de recordar els vells temps i per això repetim una de les excursions clàssiques que féiem en els anys dels nostres inicis en el món de la muntanya i, més concretament, de l'excursionisme. Anem una bona colla i pugem caminant des del Masnou fins a l'ermita de Sant Mateu. Després baixem fins al restaurant Can Gurguí, on rematem la jornada amb un bon dinar. Després de dinar fem la digestió baixant fins al punt de partida.

diumenge, 3 de novembre del 2002

VF del Torrent Fondo

La via ferrada del Torrent Fondo, a Montserrat i a prop de Collbató, és una ferrada curta i fàcil, ideal per a una matinal del diumenge. La baixada es fa per la mateixa via, en quatre ràpels. Ens costa una mica trobar l'inici de la via però finalment hi arribem. El pas més característic de la via està gairebé al principi, quan cal enfilar-se per una xemeneia i sortir per un forat entre les roques.


diumenge, 27 d’octubre del 2002

VF de la Cala del Molí

Sortida matinal a la Cala del Molí, una via ferrada molt singular que recorre un cingle arran de mar a prop de Sant Feliu de Guíxols. La via és llarga i de dificultat sostinguda, amb alguns trams de gran verticalitat però molt ben equipada. A més, el panorama mediterrani, la remor de les onades trencant sobre les roques i l'olor de mar fan d'aquest itinerari una experiència única.
Malauradament, poc després de la nostra ascensió la via va ser prohibida, ja que sembla que l'havien fet sense cap permís. Ara ja no es pot fer però nosaltres vam poder gaudir d'aquesta magnífica ferrada.


diumenge, 20 d’octubre del 2002

Via Verda Olot

Una agradable passejada en bicicleta per la via verda entre Olot i Girona. És una antiga via de ferrocarril reconvertida en camí per a bicicletes. Deixem el cotxe a Olot i fem el recorregut fins a Girona. Quan arribem, i després d'una petita passejada turística per la ciutat, agafem un cotxe de línia per retornar a Olot. Tenim molta sort perquè l'autobús només pot portar un nombre limitat de bicicletes i avui no hi ha més ciclistes esperant l'autobús.

dissabte, 28 de setembre del 2002

Basender & Lumos

Básender
Una nova visita a la serra de Guara, amb el descens de dos barrancs, el de Básender i el de Lumos. El primer és un dels més populars afluents del Vero, un descens curt però molt tècnic, amb diversos ràpels encadenats rematats amb un petit ràpel volat amb caiguda sobre el Vero. El dels Lumos baixa per una canal de conglomerat amb diversos ràpels curts i sense complicacions. Com en la darrera ocasió, ens allotgem al modern alberg d'Alquézar.
Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.


dissabte, 14 de setembre del 2002

Cueva Cabrito & Portiacha

Portiacha
Tornem a la Serra de Guara per fer dos dels seus característics barrancs: el barranco de Cueva Cabrito i el de la Portiacha. Dormim a l'alberg d'Alquézar. El primer barranc és molt estret i amb bastants ràpels, encara que curts. El de la Portiacha és curt però té dos característics i espectaculars ràpels volats de 30 i 35 metres que ens provoquen una descàrrega torrencial d'adrenalina. En total, dos magnífics barrancs en l'entorn privilegiat de Guara.
Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.


dimecres, 14 d’agost del 2002

Las Tres Marías

Gran travessia de muntanya per aquesta zona que domina el barranc d'Escuaín. Des del nostre campament pugem a la Suca (2.802 m.) i a les Tres Marias (2.781 m., 2.757 m. i 2.702 m.). Fa un dia perfecte i tenim grans vistes sobre el massís del Monte Perdido. Des de la tercera Maria seguim per sota de la carena i, amb certes dificultats perquè el camí no està gaire definit, baixem a Revilla. Després tornem a Escuaín on ahir vam deixar el cotxe.


dimarts, 13 d’agost del 2002

Cuello Viceto

Sortim del poble d'Escuaín i pugem al Cuello Viceto. Seguim pujant i plantem la tenda al peu de la Suca, a uns 2.500 m. Gran posta de sol i magnífic panorama des del campament base, amb vistes al massís del Monte Perdido i la Peña Montañesa. L'objectiu és fer demà una llarga travessia amb ascensions a Las Tres Marías i La Suca.


divendres, 9 d’agost del 2002

GR11 etapa 48: Vera - Cabo Híger

Vera de Bidasoa - Irún - Fuenterrabía - Cabo Híguer

Per fi, sis anys després d'haver començat l'aventura, arribem al final. A poc de començar ja veiem el mar davant nostre però encara queda un llarg camí fins al far del cabo Híguer. Avui no para de ploure però només ens aturem uns minuts per dinar a Irún i seguim endavant. Passem per Fuenterrabía sota una forta pluja i, per fi, arribem al Cabo Higer, punt final del GR11.


dijous, 8 d’agost del 2002

GR11 etapa 47: Elizondo - Vera de Bidasoa

Elizondo - Collado Iñaberri - Collado Eskisaroi - Collado Ursumiatza - Puerto de Lizarreta - Vera de Bidasoa

Això ja s'acaba. El Pirineu queda luny i aquí només hi ha lloms arrodonits entre caseríos. La pluja segueix caient a estones però estem tan a prop del final que ni un huracà ens faria desistir d'arribar al Cantàbric.


dimecres, 7 d’agost del 2002

GR11 etapa 46: Sorogaín - Elizondo

Sorogaín - Puerto de Urquiaga - Elizondo

Com que ahir només vam fer mitja etapa de les que marcava la guia, avui completem l'etapa d'ahir, fins al port d'Urquiaga, i fem l'etapa següent fins a Elizondo. Continua plovent a estones però ara ja no ens fa res la pluja; la capelina és per a nosaltres com una segona pell.


dimarts, 6 d’agost del 2002

GR11 etapa 45: Burguete - Sorogaín

Burguete - Sorogaín (Casa Pablo)

Aquí descobrim perquè tot és tan verd: comença la pluja. A partir d'aquí només ens treurem la capelina per dormir! Al matí, entre la boira, ens equivoquem de direcció i anem a parar a Roncesvalles. Retornem i agafem el bon camí fins a Sorogaín, on decidim donar per acabada l'etapa. L'arribada a l'alberg de Sorogaín (Casa Pedro), és complicada. Plou sense parar i per la muntanya la boira gairebé no ens deixa veure el camí. La moral, però, està molt alta i malgrat la pluja i la boira aconseguim arribar. Aquí veiem que no és recomanable seguir, de manera que decidim passar la nit a l'alberg i esperar que demà millori el temps. L'alberg és confortable; després de caminar unes quantes hores sota la pluja ens sembla un autèntic palau. Fins i tot el plat combinat d'ous ferrats amb chistorra que ens donen per dinar ens sembla un menú de delicatessen. Fem una migdiada quilomètrica i l'endemà estem com nous, preparats per a una nova etapa.


dilluns, 5 d’agost del 2002

GR11 etapa 44: Fab. Orbaiceta - Burguete

Fábrica de Orbaiceta - Collado de Jasaldea - Collado de Mendi-Txipi - Collado de Lepoeder - Puerto de Ibañeta - Roncesvalles - Burguete

Magnífica etapa que ens porta fins a Roncesvalles, compartint un tram amb el Camino de Santiago que comença, en una de les seves branques, en aquestes muntanyes.


diumenge, 4 d’agost del 2002

GR11 etapa 43: Irati - Fab. Orbaiceta

Irati - Fábrica de Orbaiceta

Després de dormir en tenda de campanya a la Selva de Irati, completem el trajecte que ens portarà a l'antiga fàbrica d'armes d'Orbaiceta. Des d'allà, baixem al poble en auto-stop i dinem en un restaurant. Després, en taxi, anem a buscar el cotxe a Ochagavía. Anem a dormir a Burguete, punt final de la propera etapa.


dissabte, 3 d’agost del 2002

GR11 etapa 42: Ochagavia - Irati

Ochagavía - Santuario de Muskilda - Paso del las Alforjas - Irati

Etapa curta, que fem a la tarda però que se'ns complica a causa de la boira. En el paso de las Alforjas ens equivoquem de GR i anem a parar a la carretera més avall d'Irati. Retrobem el camí i dormim en tenda de campanya a la Selva de Irati.


divendres, 2 d’agost del 2002

GR11 etapa 41: Zuriza - Ochagavia

Zuriza - Isaba - Santuario de Idoia - Ochagavia

Aquest any sí! Arribem al càmping de Zuriza decidits a completar el GR-11. Ens queden vuit etapes però la moral està molt alta. Per començar la temporada fem dues etapes en un dia, encara que en la primera part, fins a Isaba, agafem una variant del GR-11 una mica més curta. Decididament hem deixat enrere les grans muntanyes i ens endinsem en el Pirineu Navarrès, molt més humanitzat. El nostre camí passa al costat de caseríos, ermites i pobles, per plàcides valls d'un verd intens i entre boscos atapeïts. Des d'Ochagavia tornem a Zuriza en taxi per recuperar el cotxe i dormim a l'hotel d'Isaba.


dissabte, 27 de juliol del 2002

La Peonera inferior

Peonera Inferior
Després de passar calor per les muntanyes africanes de l'Atlas hem programat una sortida refrescant i aquàtica a la serra de Guara. Tornem a fer el descens del barranc de la Peonera, des de l'ermita de San Martín. És un dels descensos més agradables de tota la serra, sense cap dificultat tècnica però amb molta aigua, neta i transparent; un descens ideal per fer en aquesta època de l'any quan la calor fa poc recomanables altres activitats.


dijous, 4 de juliol del 2002

Gorges del Dadés - Boulmane

Novament en camí, el riu s'engorja entre uns alts espadats. La carretera puja pel marge esquerre fins a dalt d'un esperó que cau a plom sobre el riu. El descens de l'esperó es realitza amb unes espectaculars llaçades que ens porten novament al costat del riu. Seguim baixant per la carretera travessant pobles i poblets a mesura que ens acostem a les terres baixes, molt més poblades. A poc a poc apareixen coses que no havíem vist fins ara. Hi ha tendes, mesquites, escoles... Estem arribant al final de la vall del Dadès i aviat arribarem a Boulmane, punt final de la travessia en bicicleta. Ara ens queda un llarg trajecte de retorn a casa, que aprofitem per fer una mica de turisme. L'endemà agafarem un cotxe de línia que ens retornarà a Marraquech, on agafarem l'avió.
Podeu veure el fotolibro Atlas 2002 clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També tenim aquí un fotomuntatge amb les millors imatges de la sortida, cedit per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:



dimecres, 3 de juliol del 2002

Tizi-n-Quano - Gorges del Dadés

Sortim a bona hora del matí i, desprès de fer uns 30 km en un cotxe tot terreny per una àmplia vall, arribem a Agoudal. Seguim per una altra pista i el Land Rover ens deixa en el lloc acordat, un coll situat a uns 2.700 m. Recorrent l'alta plana entre el collet on ens ha deixat el vehicle i el Tizi-n-Ouano, situat a més de 3.000 m, ens anem trobant amb curiosos personatges; pastors que viuen en condicions extremes en aquestes muntanyes i que en veure'ns venir, ja des de molt lluny, ens vénen a trobar. Un d'ells, fins i tot, ens fa un concert amb una trompeta que s'ha fabricat amb una ampolla de plàstic. Arribem al coll, a més de 3.000 m. Des d'aquí podem observar nous horitzons per la vall del Dadès. La pista inicia un llarg descens, començant per un llarguíssim flanquejament de dotze quilòmetres fins al primer revolt. A mesura que avancem van sorgint per sota nostre les espectaculars gorges del curs alt del riu Dadès. Per sort, aquí la pista és bastant bona i això ens dóna seguretat, ja que en alguns indrets l'estimball és considerable. Després del llarg flanquejament de 12 km, arribem al primer revolt. Just en aquest punt podem observar, a uns cinc cents metres per sota nostre, un poblet totalment integrat en el paisatge. És Aït Atto ou Moussa. Podem veure la seves cases disposades en diversos barris agrupats amb una interessant arquitectura, els conreus, les eres, i tot totalment mimetitzat. La pista segueix baixant amb grans revolts... Finalitza el descens i el nostre camí, ja planer, ressegueix la fèrtil vall del riu Dadès. Arribant a Msemrir trobem la carretera asfaltada, una novetat després de tants quilòmetres de pista. A mitja tarda encara estem en plena carretera, que ara puja per superar un petit collet que evita l'engorjat del riu. El paisatge va prenent grans dimensions i la calidesa de la llum de la tarda ens acompanya en les darreres rampes del coll. Després ve un llarg descens pel fons de la vall, que aquí forma un petit engorjat. Resulta un descens molt agradable; mentre travessem les poblacions veiem els homes i les dones que tornen del camp desprès de treballar tot el dia. Gairebé és fosc quan arribem a una zona turística en plenes gorges del Dadés i trobem un excel·lent hotel. Sopem una tagine i dormim en una habitació molt confortable.


dimarts, 2 de juliol del 2002

Maison Forestal de Tirhist - Imilchil

Ens llevem aviat; avui hem d'arribar a Imilchil. Al cap de poc de sortir tenim una punxada. Per sort, portem tot el necessari per resoldre l'avaria i en pocs minuts estem novament en marxa. Des de Tirrhist, la pista no ha deixat de pujar. El paisatge ens recorda molt el Prepirineu, i tan sols quan passem pel costat d'alguna edificació o ens trobem amb alguna persona ens adonem que estem al Marroc. Arribem a una cruïlla de camins i deixem la vall principal per remuntar un coll que cal superar per anar a Imilchil. Mentre remuntem, tenim belles vistes del poble de Tirrhist i els camps de conreu, tots verds, del seu voltant. Passat Tirhadouine arribem a una extensa conca que configura l'estatge superior de la vall. El sòl recobert d'herba dóna un color especial a tot l'entorn. En bona part d'aquesta gran conca podem observar campaments de berbers enfeinats en segar l'herba. És una reserva natural i el govern acaba d'autoritzar els habitants de les valls per poder recollir l'herba de la zona. Tots aprofiten per arreplegar herba per alimentar el bestiar durant l'hivern. Finalment arribem al coll de Tizi n'Inouzane; per sota nostre podem observar tota la vall que hem remuntat, amb els seus vessants plens d'herba. Després d'un llarg descens, arribem novament a terreny planer. Anem passant per tot un seguit de pobles on l'home es troba totalment integrat en el paisatge. Aquesta vall està molt viva i a cada pas trobem gent atrafegada movent-se amunt i avall carretejant la collita amb les mules. A poc a poc van quedant enrere pobles i conreus; el paisatge s'ha tornat àrid i en certs moments ens recorda l'altiplà bolivià. Fa força calor però sabem que Imilchil és molt a prop i que allà ens podrem refer dels quatre dies de travessia. Finalment arribem a la pista recentment asfaltada que, en vuit km, ens porta a Imilchil. Ens instal·lem en un hotelet i a la tarda decidim anar a visitar el llac de Tislit, aprofitant una petita carretera asfaltada.


dilluns, 1 de juliol del 2002

Source - Maison Forestal de Tirhist

De bon matí hem reprès el camí que comença "sucant" pel mig del cabalós riu que neix de la source. Arribant a la població de Tagoudit la pista millora força. Aprofitem que hi ha un grup de nois per confirmar que el poble on arribem és el que creiem, doncs un sorprenent rètol que hi ha a l'entrada està en àrab. Al llarg d'aquesta vall anem veient algun poblet, camps d'herba verda i les eres per batre el blat, per sobre els vessant del Djebel Masker, de 3.722 m, un dels gegants de l'Atlas. Arribem al darrer poblet de la vall i al fons podem veure les muntanyes on ens dirigim. Just arribar a la part més alta de la pista, l'enclotada i àrida vall que remuntàvem, deixa pas a una plana sorprenent. Els camps de cereals contrasten amb els secs vessants del Djebel Masker i aquest paisatge ens acompanyarà fins el poble d'Anemzi, que ja està a prop. Arribats al poble d'Anemzi, una munió de canalla ens surt al pas. Suposem que per aquí no hi passa molta gent amb la nostra pinta, així que som l'espectacle del dia. Aquest poble està situat en un indret solitari, per sobre dels 2.300 m. Seguim el nostre camí en direcció a Imilchil. Des de l'altiplà on es troba aquest poble, la pista comença a baixar entre camps de blat. A mesura que avancem va canviant el paisatge. Els camps de conreu van desapareixent i en els àrids vessants de les muntanyes van apareixent gran cedres. En algun moment el paisatge ens recorda el nostre prepirineu. Rodem per valls enclotades i abruptes, al costat d'un tàlveg del riu per on es confon a estones la nostra pista, que en alguns trams és impracticable per als vehicles. De tant en tant veiem alguna casa aïllada. A primeres hores de la tarda passem pel poble d'Anefgou, situat a 1930 m. Hi ha molta gent pels camps i ens saluden quan passem. Arribem al refugi de Tirrhist. El guarda ens cedeix una casa perquè hi passem la nit. Aquest és un interessant indret situat al mig d'un bell bosc. Hi ha una font amb un cabal important i diversos rierols. Al voltant les muntanyes formen drets ves-sants d'aspecte alpí. Tota aquesta zona és una reserva natural, de gran valor. El guarda ens diu que els vessants rocallosos de la reserva estan plens de cabres de muntanya.


diumenge, 30 de juny del 2002

Casa forestal - Source

De bon matí ens posem novament en marxa. Després de superar trams de pista força dolents i amb pendents accentuats, arribem a un coll que ens situa en el cercle de Jaffar, un dels punts clau de la nostra sortida. Tot baixant passem pel costat de sabines mil·lenàries, la majoria repelades pels llenyataires del país. En ple vessant de Jaffar ens trobem amb un pastor que viu aquí dalt amb la seva família. Ens convida a anar a la seva haima a prendre un te. A mig matí hem passat pel costat del refugi forestal Mitkane, situat en un bell indret. Arribem a una collada des d'on veiem una gran plana conreada, la vall de Tizi-n-Zou. Veiem grups de mules carregades d'herba que van cap al poble. És mig dia quan ens aturem a dinar a la riba d'un riu. Veient aquest riu tan cabalós, d'aigües tan netes i fredes, no sembla que estiguem en ple continent africà. Seguim el nostre camí. Anem deixant enrere els vessants del Djebel Ayachi, mentre noves perspectives se'ns van obrint pel davant fent-nos sentir cada cop mes integrats en el paisatge. Arribats a la cruïlla que porta a Tounfite, prenem una pista en direcció sud que ens porta a un gran brollador d'aigua (La Source). Al costat hi ha la casa del guarda i, com que s'està fent de nit, ens ofereix allotjament. Ens hi quedem a dormir, després d'un bon sopar que ens fa la mestresa de la casa.


dissabte, 29 de juny del 2002

Midelt - Casa forestal

Després d'un llarg viatge en avió fins a Fez, via Casablanca, arribem en autocar fins a Midelt, punt de partida del nostre recorregut. Després de dinar, passades les hores de més calor, ens hem posat en marxa. El solet de la tarda ens acompanya; fa un dia agradable i tenim un llarg camí pel davant. Pretenem travessar tota la serralada de l'Atlas Oriental fins a la vall del Dadès. En total són uns 350 km de pistes que, amb un traçat sinuós, ens faran recórrer tot un seguit de valls i pobles escampats per aquestes muntanyes. Ja fa unes hores que pedalem. Pel lluny, sota d'uns turons, podem observar les haimas dels pastors nòmades. En alguns camps hi ha grups d'homes i dones segant el blat. Estan cantant en grup. Ens aturem a escoltar els cants i contemplar l'estampa bucòlica però quan s'adonen de la nostra presència callen i les dones s'amaguen. Passem la nit en un refugi forestal situat al bell mig d'un petit bosc de pins. Un home que sembla que tingui les funcions de guarda ens mostra on podem dormir i trobar aigua. El refugi és molt senzill però no ens esperàvem trobar aquí aquesta mena d'instal·lació


diumenge, 23 de juny del 2002

BTT Sant Mateu & Premià

Foto d'arxiu: seguint el GR92 per Sant Mateu

Desena sortida d'entrenament per a l'expedició a l'Atlas en bicicleta que tenim programada per a l'estiu. Un itinerari similar al que hem fet altres vegades, per la Serra de Marina.
L'itinerari ve ser el següent: Sant Adrià - Badalona - Montgat - Alella - Sant Mateu - Premià - Badalona - Sant Adrià. 
Aquesta va ser la darrera de les sortides d'entrenament per a l'Atlas. Després de 10 sortides ja teníem la forma física adequada per abordar la sortida de l'Atlas amb garanties d'èxit.
D'aquesta sortida, com de les altres d'aquest cicle d'entrenament per a l'Atlas, no hi ha àlbum perquè no vam fer fotos. Per això publiquem aquí una foto d'arxiu, corresponent a l'etapa del GR92 que passa per Sant Mateu.

dimarts, 18 de juny del 2002

BTT Vallensana

Novena sortida d'entrenament per a l'expedició a l'Atlas que tenim prevista per a l'estiu. L'itinerari és fàcil i ja l'hem fet altres vegades: Sant Adrià - Santa Coloma - Montcada - Sant Pere de Reixac - Vallensana - Montigalà - Sant Adrià.
No hi ha àlbum de la sortida.

diumenge, 16 de juny del 2002

BTT Sant Adrià - Massanet

Vuitena sortida d'entrenament per a l'excursió a l'Atlas. Avui es tracta de fer quilometratge, sense gaire desnivell. En total fem 85 km des de Sant Adrià fins gairebé Girona. La ruta és: Sant Adrià - Badalona - Mataró - Calella - Malgrat - Sils -Les Mallorquines (dinem a un restaurant) - Massanet. Tornem en tren des de Massanet.
No hi ha àlbum de fotos; només una foto d'arxiu per il·lustrar aquesta entrada del blog.

diumenge, 9 de juny del 2002

BTT Cardedeu & Canyamàs

foto d'arxiu: Turó de Montcada, maig 2020

Setena sortida d'entrenament per a la sortida en bicicleta a l'Atlas que teníem programada. Com en les sortides anteriors, vam sortir de Sant Adrià i la primera part del recorregut va ser seguint el riu Besòs pel Parc Fluvial de Besòs. Després, passat Montcada, vam pujar a la Carretera de la Roca que vam seguir fins a Cardedeu. Des d'aquesta població vam pujar per superar la Serralada litoral passant al Maresme a Canyamars i finalment baixant fins a Matraó. La tornada la vam fer en tren perquè ja era tard i, a més, la carretera de Mataró és molt perillosa per anar en bicicleta.
No hi ha àlbum de la sortida. Només aquesta foto d'arxiu que vam fer anys després des de les pistes que recorren pel nord la base del Puig Castellar.

diumenge, 2 de juny del 2002

BTT La Roca & Mataró

Sisena sortida d'entrenament per a l'Atlas. L'itinerari és: Sant Adrià - Santa Coloma - Montcada - Montmeló - Montornès - Vilanova del Vallès - La Roca - Òrrius - Argentona - Mataró - Vilassar de Mar. Tornem en tren des de Vilassar.
No hi ha àlbum de la sortida. Només aquesta foto d'arxiu d'una sortida similar.

dissabte, 18 de maig del 2002

BTT Sant Feliu - Girona

Aquesta sortida és per entrenar-nos de cara a la sortida en bicicleta a l'Atlas. Ja és la sisena sortida d'entrenament, L'itinerari d'avui segueix l'antiga via del carrilet, reconvertida en via verda: Sant Feliu de Guíxols - Castell d'Aro - Llagostera - Cassà de la Selva - Girona. Una passejada molt agradable amb un bon dia.
Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.


dissabte, 11 de maig del 2002

BTT Sant Mateu & Teià

Foto d'arxiu: el GR92 passant per Sant Mateu

Quarta sortida d'entrenament per a l'expedició a l'Atlas en BTT que teníem prevista per a l'estiu. Com en totes los sortides d'aquest cicle, vam resseguir un itinerari proper a casa, per la Serra de Marina. Aquesta vegada vam fer aquest itinerari: Sant Adrià - Badalona - Montgat - Alella - Sant Mateu - Teià - El Masnou - Montgat - Badalona - Sant Adrià. Tot l'itinerari va ser per zones ja molt conegudes per nosaltres.
Com en ocasions anteriors, no vam fer cap foto. Per això publiquem aquí una foto d'arxiu corresponent a l'etapa del GR92 que passa per Sant Mateu, que vam fer uns anys més tard.

dissabte, 4 de maig del 2002

BTT Alella & La Conreria

Tercera sortida d'entrenament per a l'expedició a l'Atlas. L'itinerari és: Sant Adrià - Badalona - Montgat - Alella - Font de Cera - La Conreria - Montalegre - Montigalà - Sant Adrià.
No hi ha àlbum de fotos. La foto d'aquesta entrada del blog correspon a una altra sortida similar feta l'any 1989, baixant a Montigalà.

dissabte, 27 d’abril del 2002

BTT La Conreria

Foto d'arxiu: Sant Jeroni de la Murtra, maig 2020

Segona sortida d'entrenament per a la sortida en bicicleta que tenim programada per a l'Atlas. L'itinerari va ser relativament curt i fàcil. Com era habitual, vam iniciar l'excursió pujant al costat del riu Besos, resseguint el Parc Fluvial. A Montcada vam passar a la carretera de La Roca seguint fins a Mollet. Des d'allà vam pujar per la carretera de la Conreria baixant després cap a Sant Jeroni de la Murtra i seguint per Montigalà i la trama urbana de Badalona fins retornar a casa.
No hi ha àlbum de la sortida. Només aquesta foto d'arxiu que vam fer al maig de 2020 en una d'aquelles sortides del confinament motivat pel coronavirus.

dissabte, 20 d’abril del 2002

BTT Montcada - Vallensana

Foto d'arxiu: Sant Jeroni de la Murtra, gener 2020

Primera sortida d'entrenament per a l'expedició a l'Atlas que tenim prevista per a l'estiu. L'itinerari és fàcil i ja l'hem fet altres vegades: Sant Adrià - Santa Coloma - Montacada - Sant Pere de Reixac - Vallensana - Montigalà - Sant Adrià.
No hi ha àlbum de la sortida.

dissabte, 6 d’abril del 2002

Estanys de la Pera

Intent frustrat d'esquí de muntanya a la Cerdanya. Volíem fer un cim, la Tosseta de la Caülla, però el mal temps i la boira desaconsellen la pujada, de manera que ens conformem amb pujar fins als estanys de la Pera. No arribem ni tan sols al refugi, ja que quan arribem al primer estany ja veiem que no val la pena continuar perquè no arribarem al cim i decidim abandonar. Ens conformem amb una curta passejada matinal per la pista dels Estanys de la Pera.

diumenge, 24 de març del 2002

GR92: Amposta - La Foradada

Una excursió matinal que segueix el traçat del GR92 entre Amposta i la Foradada. Sortim d'Amposta i pugem fins a la Font d'en Burgà (430 m). A partir d'aquí el camí s'enfila pel Barranc de Matarrodona i arriba a la Foradada, el punt més característic d'aquesta sortida. Es tracta, com el seu nom indica, d'una roca amb un forat a través del qual tenim, a banda i banda, grans vistes del Delta de l'Ebre i la Serra del Montsià. Des d'aquí el GR continua en direcció a Ulldecona però nosaltres tornem pel mateix camí fins al cotxe.

dissabte, 9 de febrer del 2002

BTT pels Monegros

Una nova ruta en BTT pels Monegros, després de la històrica de 1991. Dormim al poble de Bujaraloz, en un hostal de carretera. Al matí fem un llarg recorregut en bicicleta per la zona de les llacunes salades, una àmplia planúria ocupada per petites llacunes i amb savines monumentals. En total uns 70 km que ens permeten recórrer aquest paratges solitaris, que en aquesta època de l'any tenen un aspecte molt interessant, amb les primeres manifestacions de la primavera.


dissabte, 19 de gener del 2002

Cresta de Ferran

Intent a aquesta cresta, al costat del poble d'Oix, a la Garrotxa. Una cresta calcària de roca molt compacta i franca. Fem més de la meitat de la cresta però abandonem perquè se'ns fa tard. La ressenya que portàvem marcava un horari que nosaltres gairebé hem doblat. Per sort, és una cresta oberta i té molts punts on es pot abandonar. Baixem per una canal una mica embolicada però aconseguim arribar al cotxe sense problemes.