dilluns, 30 de setembre del 2024

La Falconera i el Pujol de la Mata

Pujol de la Mata
Avui hem fet una sortida de tarda, un recorregut circular no gaire llarg pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'objectiu principal era el Pujol de la Mata, un cim rocòs i molt panoràmic, però també hem pujat a la Falconera i a la Miranda, completant un interessant itinerari circular. 
Hem iniciat la caminada en una marcada corba a la carretera que baixa del Coll d'Estenalles per la vessant nord. Des d'allà hem agafat un camí que ens pocs minuts ens ha portat al peu de la Miranda de la Falconera, un petit cim sense cap dificultat que ens ha ofert una magnífica vista de la Falconera amb la seva impressionant cara est que cau sobre el torrent d'Estenalles.
Hem fet unes quantes fotos i vols de dron sobre l'esvelta agulla de la Falconera abans de seguir el nostre camí. Volíem pujar al cim però la via normal, tot i ser fàcil, és una mica exposada. Hem decidit seguir el nostre camí sense pujar a la Falconera.
Hem desfet un petit tram del camí per agafar un trencall, un corriol que s'endinsa en el bosc. Seguint un bon tram d'aquest camí per un magnífic alzinar hem arribat a un indret singular: la Sesta de la Forèstega. Es tracta d'un sector del bosc amb grans alzines que formen un racó d'una gran bellesa, vorejat per unes roques que li donen un aspecte encara més singular.
A prop d'aquest lloc hi ha unes petites coves. Són ben poca cosa perquè no tenen profunditat però estan tan a prop del camí que les hem volgut visitar. La primera és una petita esquerda anomenada Foradada de la Ferèstega, una mínima gatera. La segona, una mica més gran, és la Cova del Bosc Màgic. 
En pocs minuts hem acabat la visita i hem retornat al camí per seguir avançant en direcció al principal objectiu: el Pujol de la Mata. Aviat hem arribat al peu de la muntanya, on es forma un petit coll des d'on el cim rocós sembla realment inexpugnable.
Hem pujat fàcilment fins al peu de les roques que formen el cim, on hi ha un forat a les roques que comunica amb la vessanto oposada. Després d'explorar el forat hem anat a buscar el pas per on, amb una fàcil grimpada, s'arriba al cim. És un pas fàcil, de només un parell de metres, però una mica exposat. Amb el cordino hem assegurat el pas i en pocs minuts hem arribat al cim del Pujol de la Mata (771 m).
Des del cim la vista és molt extensa i en dies clars com avui arriba fins als Pirineus, on es veia clarament la Tossa d'Alp i el Puigllançada entre moltes altres muntanyes. Hem fet volar el dron però aviat ha hagut de fer un aterratge d'emergència perquè hi havia moltes orenetes voltant pel cim i el pilot ha pensat que era perillós volar si no tenia el cel lliure de potencials obstacles.
Hem tornat al peu de la muntanya i hem agafat un altre corriol de baixada pel bosc que ens ha portat al Torrent del Roure de Parrac, que en aquest punt és rocós i una mica engorjat. A l'altra banda hem seguit per un corriol però aviat hem vist que ens allunyàvem del track. Tot i que no era el camí que havíem previst, hem seguit amunt. Era un corriol mig perdut però amb fites i marques de pintura.
No ens hem equivocat i després d'una bona estona de pujada hem arribat al Pla de les Sivines, on hem enllaçat amb l'altre camí, que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida.
Aquí hauria acabat l'aventura però al repassar les imatges del dron hem comprovat que les del primer vol per la Falconera no s'havien gravat.... Com que teníem la roca ben a prop, hem decidit tornar-hi per repetir la gravació.
En Joan ha fixat la base a la Miranda mentre jo anava a la Falconera. Aquesta vegada sí que he pujat al cim, grimpant per la via normal, i hem pogut prendre les imatges de dron que volíem. Després, amb l'ajuda del cordino passat per un arbre del cim, he baixat al peu de l'agulla iniciant, ara sí, el retorn. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Per la Serra de
l'Obac. 2022
Voltant el
Montcau, 2021
Escalant la
Falconera, 1980

dimecres, 25 de setembre del 2024

Torrents de Balaguer i del Cavall

Torrent del Balaguer
Quan pensava que ja havia recorregut totes les canals montserratines, vaig descobrir el Torrent del Balaguer i el Torrent del Cavall, dues canals equipades curtes però que ens permeten recórrer racons solitaris i ferèstecs de Montserrat.
El descobriment no va ser casual sinó que vaig trobar la referència del Torrent del Balaguer en el canal de Wikiloc d'en David Bros, un incansable explorador montserratí que ja ens ha ofert uns quants itineraris gairebé inèdits.
El Torrent de Balaguer és un dels torrents que baixen per la cara nord de Montserrat. En el recorregut del torrent hi ha dos sectors clarament diferenciats. El sector inferior va des de la carretera que uneix el Monestit amb Can Maçana fins al Camí de l'Arrel. Està equipat amb cordes fixes per superar els diversos ressalts que anem trobant. El sector superior va del Camí de l'Arrel fins al Serrat de les Lluernes i no està equipat; únicament hi ha un parell de ressalts petits i fàcils que se superen sense cap equipament. 
El punt de partida per remuntar el Torrent del Balaguer està a pocs metres del km 7 de la carretera. Poc abans hi ha un replà fora de la carretera on he deixat el cotxe.
Només començar ja he trobat la primera de les nou cordes fixes que equipen aquest recorregut. Una corda de nusos que ens ajuda a superar un petit ressalt entre blocs. He seguit pujant per la canal solitària, superant un a un els ressalts que complicaven la progressió.
Les cordes són una mica antigues però encara tenen bon aspecte en general i els ancoratges, a base de parabolts, semblen de total confiança. Hi ha ressalts curts i fàcils on gairebé és innecesària la corda fixa i un parell de ressalts més drets on cal fer una mica més de força de braços però sense que es pugui considerar difícil.
Gairebé al final he trobat el pas clau. Cal passar per sota d'un gran bloc de roca que forma una cova. Per sortir de la cova cal superar un pany de paret equipat amb unes cintes. Al final, quan s'acaba el tram equipat per les cintes, cal grimpar un curt pas que algunes ressenyes cataloguen com a IV a.
Després del pas de les cintes només queda la darrera corda fixa, que ens ajuda a pujar una fàcil rampa, i una curta caminada fins al Camí de l'Arrel, on acaba la part equipada del torrent.
La part superior del torrent ja no té cap dificultat. Al principi cal grimpar per superar uns blocs però després ja només cal caminar pel bosc buscant els millors passos per arribar al Serrat de les Lluernes, al costat del camí del mateix nom.
Des d'aquí hi ha diverses opcions per tornar al punt de partida però jo he baixat pel mateix torrent fins arribar novament al Camí de l'Arrel. Després he seguit aquest camí per anar a buscar l'inici del Torrent del Cavall.
No s'ha de confondre el Torrent del Cavall amb la Canal del Cavall. El torrent està per sota del Camí de l'Arrel i ni tan sols és continuació de la canal. El recorregut del torrent és relativament fàcil, equipat amb alguns petits trams de corda fixa que es poden desgrimpar sense fer cap ràpel.
He baixat per aquesta canal arribant en poca estona a la carretera, ben a prop del punt de partida on havia deixat el cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquest recorregut montserratí:


ENTRADES RELACIONADES:
La canal del
Cavall, 2021
La Canal del
Moro, 2013
Via ferrada
Teresina, 2011

dilluns, 16 de setembre del 2024

Cocó Fondo, Extremera i Carroveres

Cocó Fondo
El Masís del Port és, per la seva complexa orografia, un lloc ideal per al barranquisme. Tot i que la majoria de barrancs són secs, hi ha grans recorreguts per les seves barrancades que mereixen una visita.
Avui hem vingut als Ports per fer el recorreguts dels Cocons. En aquestes contrades anomenen cocons als gorgs que es formen en el fons dels barrancs, normalment ben excavats en la roca calcària i de certa profunditat. 
L'objectiu principal d'avui era el Cocó Fondo, un magnífic barranc amb molts punts d'interès, però hem volgut amortitzar el llarg viatge a les Terres de l'Ebre completant la jornada amb dos petits barrancs: el Cocó de l'Extremera i el Barranc de Carroveres, arrodonint un magnífic recorregut barranquista.
El Barranc del Cocó Fondo és normalment sec però té diversos cocons que, per la seva fondària, es mantenen gairebé sempre plens d'agua. És aigua estancada i plena de plantes aquàtiques i fang; el que a Guara anomenen poza verdinegra. Com que no és molt agradable banyar-se a l'aigua estancada, els barranquistes locals han equipat el barranc amb alguns passamans, ràpels guiats i tirolines per evitar els gorgs, fent que el recorregut del barranc sigui totalment sec.
Hem pujat amb el cotxe per una pista que ens ha apropat als barrancs. Després hem iniciat l'aproximació a peu. En aquesta zona es va fer, no fa gair temps, una campanya de neteja i marcatge de camins. Tots els camins i corriols estan marcats amb marques vermelles i a les cruïlles hi ha indicacions pintades a les pedres. 
El camí que porta a la capçalera del barranc és molt dret però amb grans vistes i ben marcat. Hi ha un parell de passos equipats però sense cap dificultat especial. Després de caminar gairebé una hora hem arribat al barranc i hem iniciat el descens.
En el segon ràpel ja hem trobat el primer pas singular: un ràpel guiat per evitar mullar-se en un cocó d'aigües verdinegres. Hem superat el pas sense cap problema i hem seguit baixant fins que, en el vuitè ràpel hem trobat el segon pas singular, similar a l'anterior però més llarg: un tram de ràpel guiat o tirolina d'uns 12 metres, fàcil però espectacular.
Poc després hem arribat al pas clau: un ràpel de 36 metres sota una gegantina arcada de pedra natural que acaba en el gorg que dóna nom al barranc: el Cocó Fondo. Per evitar la remullada en el gorg, hi ha un llarg passamans que permet vorejar-lo.
Més avall encara quedava un parell de ràpels i un passamans que permet evitar el darrer gorg del recorregut, abans d'arribar a la sortida.
Hem agafat un altre camí, ben definit i amb marques vermelles, que ens ha portat a la capçalera del segon barranc, el del Cocó de l'Extremera. És un descens curt i sense complicacions. Són dos ràpels de poc més de 20 metres  i un parell de ressalts amb ràpels curts que fins i tot es poden desgrimpar. El més interessant és el darrer ràpel, de 22 metres i ben vertical.
Després d'aquest ràpel, el barranc del Cocó de l'Extremera desemboca en el de la Gotellera, que a partir de l'aiguabarreig dels dos barrancs rep el nom de Barranc de les Carroveres.
Aquest barranc és encara més curt que l'anterior però té un paratge singular que realment justifica la visita a les Carroveres: un ràpel de només 8 metres que acaba en el fons d'una marmita, un gorg sec que forma un parany. Aquest parany, però, té un punt feble: en el fons del gorg hi ha un forat mig tapat per un gran bloc de roca per on es pot escapar de la ratera.
Després només quedava un curt ràpel en forma de tobogan i la remuntada per un corriol fins arribar a la pista, ben a prop del punt on havíem deixat el cotxe.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista: 


ENTRADES RELACIONADES:
Barranc dels
Cubars, 2022
Gúbies del
Regatxol, 2022
Barranc Clot
Hospital, 2022

dissabte, 14 de setembre del 2024

GR3: Viu de Llevata - Malpàs

Blog de Muntanya
Avui hem iniciat una nova temporada, la disetena, del grup de caminadors del GR. Com ja saben els seguidors del Blog, el projecte actual és el GR3, un camí que segueix un llarg circuit pel centre de Catalunya recorrent uns 800 km en 47 etapes. 
En aquesta temporada tenim previst completar aquest GR tancant el cercle a Bellver de Cerdanya, on vam començar aquest llarg recorregut l'octubre de 2019.  La pandèmia ens va endarrerir una mica però ara ja estem a prop de completar aquest projecte que ens ha fer recórrer una infinitat de pobles, valls, colls i rius per tot Catalunya.
L'etapa d'avui és potser la més llunyana de tot el recorregut i recorre els grans boscos de la Ribagorça entre Viu de Llevata i Malpàs, passant pel Pont de Suert. Avui tampoc tenim autocar i això ens ha obligat a fer una maniobra de cotxes que no ha estat molt llarga però ha endarrerit una mitja hora l'inici de l'etapa.
Des de Viu de Llevata hem pujat fins al Coll de Sant Roc de Viu pel mateix camí per on vam baixar al final de l'etapa anterior. En realitat aquest tram no forma part del recorregut principal del GR, que vam deixar en aquest coll, sinó que es tracta d'una variant que ens va permetre acabar l'etapa anterior en un lloc accesible amb vehicle.
Des del coll de Sant Roc de Viu el panorama era tan extens com en la nostra visita del mes de juny. Teníem una extraordinària visió de l'Aneto i altres muntanyes de la Ribagorça aragonesa, a més de les muntanyes de la Vall Fosca.
Des del mateix coll hem agafat un caminet que s'endinsa en el bosc iniciant una llarga baixada en direcció al Pont de Suert. A la part més obaga de la baixada hem travessat una gran fageda i més endavant rouredes i pinedes on fins i tot algun caminador ha trobat algun rovelló.
Després d'una llarga baixada pel bosc hem arribat al riu de la Font d'Aranyó, al costat de la carretera N260.  Hem travessat el riu per un petit pont de ferro on hem fet la típica foto de grup i després hem pujat a la carretera. Aviat l'hem deixat per agafar un camí amb una barana de troncs que puja fins a un mirador per acabar baixant al Pont de Suert.
El GR no entra al Pont de Suert sinó que quan arriba a les primeres cases s'allunya agafant la carretera de Ventolà per recórrer el tram final de l'etapa, una forta pujada fins a Malpàs. Finalment hem arribat a aquesta població i hem recuperat els cotxes per baixar novament al Pont de Suert on ens esperava el menú de l'Hostal Can Costa que ens ha ajudat a recuperar-nos de la llarga caminada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Adons -
Viu de Ll., 2024
GR3: Tamúrcia-
Adons, 2024
Gorges de Viu
de Llevata, 2010

dilluns, 9 de setembre del 2024

Via ferrada Roca de la Creu

Roca de la Creu
Avui hem arribat al tercer dia d'activitats a la Vall de Ribes i hem completat aquesta estada a la vall recorrent la via ferrada de la Roca de la Creu. És una ferrada relativament fàcil, apta per a nens, molt ben equipada i amb grans vistes sobre la vila de Ribes.
Hem esmorzat en el refugi del Corral Blanc, que ha estat la nostra base d'operacions aquest tres dies, i hem baixat a Ribes per iniciar la ferrada. Després de les pluges d'ahir, avui el matí era fred però aviat ha sortit el sol i ha començat a escalfar l'ambient.
Hem arribat al peu de la via i, després d'equipar-nos, hem iniciat l'ascensió a la Roca de la Creu. El primer tram és fàcil i porta a un replà al peu de la part més vertical de l'agulla, que és el tram més difícil però es pot evitar sortint al camí. En Jan ha sortit pel camí, per on a pujat a esperar-nos al final d'aquest tram, que era massa difícil per a ell.
La Mariona ha pujat sense cap problema fins al cim de la Roca, on hi ha una gran creu metàl·lica. Des d'allà he anat a buscar en Jan i he pujat amb ell per la via de baixada fins arribar a la creu, on hem fet la típica foto de cim.
Des del cim hem baixat una profunda bretxa fins travessar-la per un petit pont penjat i pujar per l'altra banda. Després hem seguit flanquejant, amb algunes pujades i baixades, fins arribar al sector final de la ferrada, on hi ha un pont de mico d'uns 15 metres.
En Jan ha baixat per la variant que evita el pont, ja que no arribava al cable on s'havia d'agafar per travessar el pont de mico. A l'altra banda acaba la ferrada i comença un camí equipat que completa el recorregut pujant al cim del Turó de Segura. Nosaltres hem acabat aquí el recorregut perquè teníem pressa per tornar a casa, ja que teníem, a la tarda, un vol a Eivissa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
Via ferrada
Teletubies, 2024
Via ferrada Roca
Dreta, 2023
VF Turó de
l'Escletxa, 2021

diumenge, 8 de setembre del 2024

Ascensió al Puig de Dórria (2.547 m)

Puig de Dórria
En el segon dia d'estada a terres del Ripollès hem fet una ascensió curta i fàcil: el Puig de Dórria des del refugi del Corral Blanc. En realitat volíem haver combinat aquesta ascensió amb la del Puigmal però el dia era gris i a estones plovia i no hem volgut arriscar-nos a acabar remullats.
Hem dormit al refugi del corral Blanc i hem esmorzat ben aviat. Havia plogut durant bona part de la nit i el dia era gris i emboirat però ens hem posat en camí. Hem pujat per la petita carretera fins al Collet de les Barraques i allà hem agafat una petita pista. Poc més endavant hem deixat la pista per anar a buscar la carena, que ja no hem deixat fins al cim.
L'ascensió al Puig de Dórria per aquesta via és un llarg camí carener amb grans vistes, especialment del Puigmal que teníem molt a prop. Més amunt hem vist, a la carena fronterera, les instal·lacions de l'estació d'esquí francesa del Puigmal.
El dia seguia gris i en algun moment han caigut unes gotes però hem tingut sort i la cosa no ha acabat en un xàfec com pensàvem. Gairebé al final, hem deixat el camí ben marcat que havíem seguit i que porta al Pas dels Lladres per agafar un corriol que puja directament al cim.
En els darrers metres feia un vent fort, fred i humit, i semblava que començaria a ploure en qualsevol moment però no ha  estat així i hem arribat al cim del Puig de Dórria (2.547 m). Feia vent i la boira s'anava acostant, de manera que només hem estat en el cim el temps necessari per fer la foto de cim abans d'iniciar el descens. 
Des del cim hem pogut veure més panorama, especialment en direcció a la Cerdanya i les muntanyes que l'envolten, encara que els núvols baixos tapaven bona part del gran panorama que normalment es veu des d'aquí.
Hem baixat seguint en mateix camí i hem tingut la sort que no ens ha enxampat la pluja. Quan hem arribat al refugi ha caigut un xàfec però nosaltres ja estàvem aixoplugats.
Avui no hi ha pel·lícula perquè l'ascensió era curta i el temps dolent, de manera que hem pres molt poques imatges i no hi ha prou material per fer un vídeo interessant.


ENTRADES RELACIONADES:
Coma de
Vaca, 2023
Ascensió al
Bastiments, 2023
Camí dels
Enginyers, 2022

dissabte, 7 de setembre del 2024

Cova de Rialb

Cova de Rialb
Avui, amb els nens, hem començat les tradicionals colònies de setembre. En aquesta ocasió seran tres dies d'activitats, prenent com a base el refugi del Corral Blanc, situat sobre Planoles i al peu del Puigmal.
Al matí hem visitat la Cova de Rialb, una cavitat que ja havia visitat anteriorment i que, per las seva facilitat d'accés, és apta per a una visita infantil. Avui la cavitat estava en plena activitat: l'aigua regalimava per tots els racons de la cova i les zones inundades estaven ben plenes d'aigua.
L'aproximació és gairebé immediata des de la carretera de Queralbs. En cinc minuts hem arribat  a l'entrada de la cova, una gran bauma oberta sobre la via del cremallera de Núria.
La cova té una galeria principal que es bifurca en dues galeries secundàries i deverses variants. Nosaltres hem recorregut únicament la galeria principal i les dues secundàries sense completar el recorregut per les galeries menors, més estretes i enfangades.
El pas clau és a la galeria de l'esquerra, en un punt on està inundada i cal mullar-se els peus. Els nens, per no mullar-se les sabatilles d'esport que portaven, s'han descalçat per travessar el tram inundat. Tot i la fredor de l'aigua, aquesta petita travessia els ha semblat una gran aventura. A l'altra banda del tram inundat encara hem seguit recorrent la galeria fins al final, en un tram ple d'estalagmites i altres formacions.
Hem descartat les galeries menors i gateres perquè calia enfangar-se molt per travessar-les, de manera que després de recórrer les galeries principals hem donat per acabada l'exploració i hem sortit a la bauma d'entrada per menjar l'entrepà.
A la tarda, després de pujar al refugi del Corral Blanc i instal·lar-nos-hi, hem fet una petita excursió fins al Puig d'Estremera (1.947 m), un petit cim situat a sobre mateix del Collet de les Barraques. Des del cim no hi havia panorama perquè està voltat de pins però des del collet hem pogut veure el Puigmal i altres cims entre els que es trobava el Puig de Dórria, el nostre objectiu de demà.
I aquí teniu el vídeo de la nostra visita a la Cova de Rialb.


ENTRADES RELACIONADES:
Cova Cau de la
Guilla, 2024
Cova del
Petrecó, 2023
Cova de
Rialb, 2022

dijous, 5 de setembre del 2024

Portells d'Infern i Rasa de Canalda

Portells d'Infern
Avui hem anat al Solsonès per baixar un parell de barrancs a la zona de Canalda. Com en ocasions anteriors, hem aprofitat el llarg viatge viatge per fer una jornada doble de barranquisme, combinant dos descensos propers.
Hem començat el dia baixant el barranc dels Portells d'Infern. Es tracta d'un descens curt, que en realitat és només una petita part d'un descens més llarg, el Torrent de Junyent. Aquest torrent és molt més llarg però només té interès el tram inicial, anomenat Portells d'Infern, mentre la resta és una llarga caminada que té interès paisatgístic però no esportiu.
Hem pujat per la carretera del Coll de Jou i poc abans de l'Hostal Cap de Pla hem agafat la petita carretera que porta a l'ermita de Sant Martí. Poc després de passar per sota del veïnat de Junyent, hem baixat uns metres per una pista de terra aproximant-nos al Torrent de Junyent i aparcant en un petit eixamplament.
Hem començat a caminar al costat d'unes vinyes, seguint una pista fins a l'Espluga Palla, una gran bauma amb unes antigues construccions a sota. Des d'allà, per un caminet, hem arribat aviat a l'inici del barranc. 
Són només dos ràpels i alguns petits ressalts però amb un gran ambient. Els primer ràpel baixa al costat d'una cascada per un estret engorjat regat per una sorgència que fa caure aigua per tot arreu. Un segon ràpel ens deixa a l'inici del tram obert per on hem baixat un tram fàcil fins trobar la sortida, un corriol que ens ha portat al camí per on havíem vingut, retornant al cotxe.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta primera activitat:
Novament en cotxe, hem retornat a la carretera de Sant Martí i hem pujat fins enllaçar amb la carretera L-401, per on hem pujat en direcció al Coll de Jou fins arribar a la cruïlla de Canalda, on hem deixat un cotxe. Amb l'altre vehicle hem pujat fins al coll i, per una bona pista, fins a l'inici del tram mitjà de la Rasa de Canalda.
El Torrent de Canalda és molt llarg i el seu descens integral requereix una llarga aproximació. Nosaltres hem recorregut únicament el tram mitjà, que és el més interessant i permet, amb la maniobra de cotxes, minimitzar l'aproximació i el retorn.
Quan hem arribat al punt d'inici feia fred i boira. Tot i que el barranc no és gaire aquàtic, ens hem posat el neoprè per protegir-nos del fred i hem iniciat el descens. La primera part és oberta i sense gaire interès però aviat hem anat trobant ressalts que hem anat baixant en ràpel, intercalats amb trams oberts. 
Una part del barranc estava ocupada per un gran nombre d'arbres morts que tancaven el pas i ens obligaven a sortir del torrent per evitar-los. A mesura que baixàvem anàvem trobant més aigua i alguns petits gorgs plens però amb poca profunditat.
Ja gairebé al final, hem arribat al punt on comença la roca conglomerada. Aquí el torrent s'engorja més i forma alguns salts i gorgs que animen una mica el recorregut. Al final de tot, just en el darrer ràpel, hem trobat una instal·lació una mica precària, amb un sol burí i una plaqueta rovellada. Tot i que encara era prou sòlida, ens ha semblat estrany que un barranc que fins aquí estava força ben equipat acabés amb aquest nyap...
Després només ens quedava una curta caminada pel torrent fins al pont de la carretera. Un cop passat el pont, hem pujat per un corriol fins a la carretera per recuperar el cotxe que havíem deixat uns metres més avall.
I aquí teniu el segon vídeo d'avui, amb algunes escenes del descens del tram mitjà de la Rasa de Canalda:


ENTRADES RELACIONADES:
Via Escaladors
Bucòlics, 2022
GR3: Odèn - 
S.Llorenç, 2016
Torrent
d'Urdell, 2011

dilluns, 2 de setembre del 2024

Salt de la Farga i Salt de l'Ós

Salt de la Farga
Avui hem fet una nova jornada doble de barranquisme, dos barrancs curts per completar una matinal força interessant, aquesta vegada per terres del Bergadà i els dos en el principal riu d'aquesta comarca: el Llobregat.
El primer barranc era el Salt de la Farga, situat molt a prop del naixement del riu, a les Fonts del Llobregat. És un barranc força interessant, ben engorjat i aquàtic, encara que molt curt, ja que només té 5 ràpels. 
El punt de partida era l'hostal-restaurant de les Fonts del Llobregat, situat poc abans d'arribar a Castellar d'en Hug venint de La Pobla de Lillet. Allà mateix, al costat del restaurant, hem entrar a la llera del riu. Encara que estem a primers de setembre, després d'un estiu calorós i sec, el riu portava un bon cabal perquè s'alimenta de les Fonts del Llobregat, una gran sorgència que no s'asseca mai.
Tot l'engorjat està excavat en una característica roca vermellosa i en el curt tram del recorregut és travessat per dos ponts a bona alçada: l'antic pont de pedra i el més modern pont de la carretera. 
Per arribar al primer i al tercer ràpel hem hagut de muntar passamans perquè les roques són polides i relliscoses, però les instal·lacions són perfectes i permeten fer tot el recorregut amb seguretat. El tercer ràpel és el més llarg, 18 metres, i baixa acanalat y ben remullat per una cascada.
En general tot el recorregut és aquàtic encara que la majoria de les instal·lacions eviten el centre de les cascades. De totes maneres, la remullada és inevitable i refrescant.
En poca estona hem completat el descens arribant al punt on el riu s'obre deixant enrere l'engorjat. Un petit camí ens ha portat en molt pocs minuts fins a la carretera i al punt de partida. 
Encara era aviat, de manera que ens hem canviat per iniciar el desplaçament al segon barranc de la jornada.
Aquí teniu el vídeo del Salt de la Farga:
Hem fet el curt desplaçament baixant per la carretera en direcció a la Pobla de Lillet fins que, poc abans del Clot del Moro, hem entrat en una petita pista que, en dos minuts, ens ha deixat al costat del Llobregat, on hem deixat el cotxe.
Hem començat a pujar per un corriol que aviat enllaça amb un camí més gran, que és una variant del GR4 (Puigcerdà - Montserrat). El camí puja paral·lel al riu una mica enlairat. Aviat hem vist com el riu s'engorjava fins que, en un tram protegit amb una barana de troncs, hem vist, a baix al riu, el Salt de l'Ós, un estretament amb un parell de cascades i gorgs.
Aquest barranc és, segurament, el més curt que hem fet mai. Només són dos ressalts, de 5 i 10 metres, amb força aigua i gorgs profunds. Fins i tot sembla ser que els dos ressalts es poden saltar, de manera que gairebé no cal portar material. 
Avui l'aigua era una mica tèrbola i no es veia clarament la profunditat, de manera que hem estat prudents amb els salts i només n'hem fet algun, després d'assegurar-nos que no hi havia perill. En el segon gorg hi ha una corda fixa que permet pujar a unes roques i saltar, repetint el salt tantes vegades com volguem. 
Hem acabat en molt poc temps, ja que el tram engorjat del riu, el Salt de l'Ós, és ben curt, i hem sortit per un caminet per on hem retornat en molt pocs minuts al punt de partida, donant per acabada aquesta matinal barranquista.
I aquí teniu el segon vídeo del dia, molt curt perquè l'activitat també era curta:


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent del
Greixot, 2024
GR3: Castellar
d'en Hug, 2019
Torrent de
l'Arija, 2009

diumenge, 1 de setembre del 2024

Pou de la Portella

Pou de la Portella
Una vegada més hem visitat el Pou de la Portella, un curiós avenc situat a Montserrat, a la Regió d'Agulles, just a sota de la Portella Gran, una de les roques mes conegudes del massís. És una activitat curta, una matinal, pero molt singular i divertida. El més singular d'aquest avenc és que es pot sortir per la part inferior, de manera que el descens de l'avenc és una travessia.
Avui érem una bona colla, 8 persones i, a més, quan hem arribat a la Portella hi havia una altra colla al davant. Hem aprofitat el temps d'espera per comentar la jugada però aviat hem iniciat l'exporació de l'avenc.
Per entrar a l'avenc cal fer dos ràpels curts, exteriors, que ens porten a la boca del pou, una esquerda amb uns blocs encastats. El tercer ràpel és el més interessant: un ràpel de 27 metres que entra per la boca del pou internant-se en la foscor. Al final del ràpel arribem a una plataforma inclinada amb un passamans on ens podem assegurar.
Si seguim el passamans amunt, per una rampa terrosa, arribem a una saleta on hi ha formacions d'una tonalitat blanca i un parell de pessebres. Des d'aquest punt tenim una bona vista de la gran esquerda que forma el Pou de la Portella.
Després de fer algunes fotos en aquest indret subterrani, hem baixat la rampa terrosa per arribar a la instal·lació del quart ràpel, de 15 metres, que ens ha deixat a la sortida inferior de l'avenc.
Després només quedava una passejada de retorn a Can Maçana per recuperar el vehicles i baixar a prendre un refresc a l'hotel del Bruc.
Avui no hi ha pel·lícula perquè ja tenim un vídeo d'aquesta activitat, de quan vam baixar el Pou de la Portella l'any 2015. El podeu trobar a la secció "entrades relacionades".


ENTRADES RELACIONADES:
Pou de la
Portella, 2019
Pou de la
Portella, 2015
Miranda de la
Portella, 1976