Avui hem fet una sortida de tarda, un recorregut circular no gaire llarg pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'objectiu principal era el Pujol de la Mata, un cim rocòs i molt panoràmic, però també hem pujat a la Falconera i a la Miranda, completant un interessant itinerari circular.
Hem iniciat la caminada en una marcada corba a la carretera que baixa del Coll d'Estenalles per la vessant nord. Des d'allà hem agafat un camí que ens pocs minuts ens ha portat al peu de la Miranda de la Falconera, un petit cim sense cap dificultat que ens ha ofert una magnífica vista de la Falconera amb la seva impressionant cara est que cau sobre el torrent d'Estenalles.
Hem fet unes quantes fotos i vols de dron sobre l'esvelta agulla de la Falconera abans de seguir el nostre camí. Volíem pujar al cim però la via normal, tot i ser fàcil, és una mica exposada. Hem decidit seguir el nostre camí sense pujar a la Falconera.
Hem desfet un petit tram del camí per agafar un trencall, un corriol que s'endinsa en el bosc. Seguint un bon tram d'aquest camí per un magnífic alzinar hem arribat a un indret singular: la Sesta de la Forèstega. Es tracta d'un sector del bosc amb grans alzines que formen un racó d'una gran bellesa, vorejat per unes roques que li donen un aspecte encara més singular.
A prop d'aquest lloc hi ha unes petites coves. Són ben poca cosa perquè no tenen profunditat però estan tan a prop del camí que les hem volgut visitar. La primera és una petita esquerda anomenada Foradada de la Ferèstega, una mínima gatera. La segona, una mica més gran, és la Cova del Bosc Màgic.
En pocs minuts hem acabat la visita i hem retornat al camí per seguir avançant en direcció al principal objectiu: el Pujol de la Mata. Aviat hem arribat al peu de la muntanya, on es forma un petit coll des d'on el cim rocós sembla realment inexpugnable.
Hem pujat fàcilment fins al peu de les roques que formen el cim, on hi ha un forat a les roques que comunica amb la vessanto oposada. Després d'explorar el forat hem anat a buscar el pas per on, amb una fàcil grimpada, s'arriba al cim. És un pas fàcil, de només un parell de metres, però una mica exposat. Amb el cordino hem assegurat el pas i en pocs minuts hem arribat al cim del Pujol de la Mata (771 m).
Des del cim la vista és molt extensa i en dies clars com avui arriba fins als Pirineus, on es veia clarament la Tossa d'Alp i el Puigllançada entre moltes altres muntanyes. Hem fet volar el dron però aviat ha hagut de fer un aterratge d'emergència perquè hi havia moltes orenetes voltant pel cim i el pilot ha pensat que era perillós volar si no tenia el cel lliure de potencials obstacles.
Hem tornat al peu de la muntanya i hem agafat un altre corriol de baixada pel bosc que ens ha portat al Torrent del Roure de Parrac, que en aquest punt és rocós i una mica engorjat. A l'altra banda hem seguit per un corriol però aviat hem vist que ens allunyàvem del track. Tot i que no era el camí que havíem previst, hem seguit amunt. Era un corriol mig perdut però amb fites i marques de pintura.
No ens hem equivocat i després d'una bona estona de pujada hem arribat al Pla de les Sivines, on hem enllaçat amb l'altre camí, que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida.
Aquí hauria acabat l'aventura però al repassar les imatges del dron hem comprovat que les del primer vol per la Falconera no s'havien gravat.... Com que teníem la roca ben a prop, hem decidit tornar-hi per repetir la gravació.
En Joan ha fixat la base a la Miranda mentre jo anava a la Falconera. Aquesta vegada sí que he pujat al cim, grimpant per la via normal, i hem pogut prendre les imatges de dron que volíem. Després, amb l'ajuda del cordino passat per un arbre del cim, he baixat al peu de l'agulla iniciant, ara sí, el retorn.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
Per la Serra de
l'Obac. 2022 |
Voltant el
Montcau, 2021 |
Escalant la
Falconera, 1980 |
