Coves del Racó des Caragol

Avui presentem una activitat singular en el Blog de Muntanya. Es tracta de la visita a unes petites cavitats situades a la costa de Formentera. Tot i que tenen un recorregut molt breu i un interès espeleològic limitat, són d’una gran bellesa gràcies als jocs de llum que s’hi creen i a la combinació d’aigua, roca i foscor. Per això mereixen ser ressenyades en el Blog de Muntanya. 

L’activitat és curta però intensa: hi ha trams de natació, una petita grimpada, un salt i un curt pas sifonat que cal superar en apnea. Tot plegat fa d’aquesta activitat un circuit lúdic i esportiu molt atractiu, que fins i tot podem repetir tantes vegades com vulguem.

Hem iniciat l'aproximació per mar des del port de Santa Eulària des Riu, a Eivissa.  Hem vorejat la costa d'aquesta illa i després hem travessat a Formentera per resseguir la costa oesta, passant pel davant de Cala Saona. 

Les coves estan a l'indret conegut com Racó des Caragol, una petita cala sota els cingles que formen la costa d'aquesta part de l'illa. Hem fondejat al davant del Racó i hem començat l'activitat nedant fins al fons de la cala on hi ha una mena de canal, que no és visible des de fora. Hem entrat nedant pel canal, evitant les meduses que es concentren en aquest racó d'aigües tranquil·les, fins a l'entrada de la cavitat.

Hem entrat per una galeria que al cap de poc queda tallada per un petit ressalt d'uns dos metres. És una petita grimpada, fàcil però amb la roca relliscosa. 

Després de superar el petit mur hem seguit per la galeria, ara ja totalment subterrània, fins trobar un pou, l'indret més singular del recorregut. A baix, l'aigua del pou està inundada de llum, que entra per un sifó que el comunica amb l'exterior. El joc de llums és espectacular en aquest lloc.

Hem saltat al pou i hem fet algunes fotos abans de superar el darrer obstacle del recorregut. Per sortir del pou cal travessar un sifó en apnea. És curt i fàcil però espectacular, nedant sota les roques cap a la llum.

Just a la sortida del sifó, a mà dreta, hi ha una segona cavitat a la qual es pot entrar per un altre pas sifonat o bé per una petita finestra superior. És una cavitat molt petita però també amb interessants jocs de llum. Hem fet una curta exploració en aquesta segona cova, travessant el sifó en anada i tornada.

Uns metres més al sud, al Racó Blanc, encara hi ha una altra cova. Vista des del mar, sembla una cavitat gran i oberta, però al fons hi ha una entrada a nivell de l’aigua que ens porta a una sala subterrània completament fosca. Hem entrat en aquesta cavitat però només portàvem una petita llum i no hem pogut veure gran cosa. 

Finalment, hem embarcat per tornar a Santa Eulària donant per acabada aquesta petita aventura a Formentera.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films. 

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc Puig des Terrets, 2025

Cova des Fum, 2024

Ullal de Na Coloms, 2023

---

Travessia de Ses Mamelles

Avui hem fet una escapada a Formentera per visitar una de les cavitats més importants de l'illa. El complex de Ses Mamelles és un sistema subterrani format per tres cavitats que estan connectades entre elles per uns passos clau. Les coves s'anomenen Ses Mamelles, Sa Fresca i Es Riuets.

Avui, en Jan i jo, hem fet la travessia de les tres cavitats en un magnífic recorregut subterrani que ens ha permès visitar les tres coves i gaudir dels curiosos entorns subterranis de Formentera.

Hem sortit de Santa Eulària amb el ferry, que ens ha portat fins a La Savina, el port de Formentera. Allà hem agafat l'autobús fins al Pilar de la Mola, on hem iniciat una curta caminada de poc menys d'una hora que ens ha portat fins a les coves.

Per entrar a la primera cavitat cal depenjar-se des del cingle amb un ràpel. Hi ha una bona instal·lació i el descens és fàcil, tot i que la sortida amb vistes al mar és espectacular. Després, una petita desgrimpada ens porta a l'entrada de Ses Mamelles.

Aquesta cavitat és la més gran del sistema, una gran sala amb diversos racons on hi ha formacions interessants, entre les quals destaca una alta columna situada en el centre de la sala. Hem recorregut la sala i hem fet algunes fotos, abans de seguir el nostre recorregut.

En un racó de la sala hi ha l'entrada a un nivell inferior, una zona ocupada per un caos de grans blocs. Pujant per una rampa a l'esquerra, s'arriba a un punt alt des d'on es veu, a l'altra banda, la llum del dia. És el pas clau que ens permet passar a la segona cavitat, la Cova de Sa Fresca. Cal desgrimpar entre els blocs amb un parell de passos fàcils però vertiginosos. És el pas del quitamiedos.

La Cova de Sa Fresca és més petita i té una única galeria. Hem seguit aquesta galeria fins a la sortida de la cova, una boca que penjada en el cingle amb una petita terrassa. Hem tornat enrere per seguir la galeria en direcció oposada fins que, aparentment, queda tancada. 

Aquí hi ha el pas clau que connecta amb la tercera cavitat: Els Riuets. És un pas estret i vertical per on cal pujar amb tècnica d'oposició. El pas, que algú va anomenar pas del tanga, no és difícil però sí una mica angoixant per l'estretor que obliga a treure's la motxilla i el casc.

Hem superat el pas entrant a la tercera cova, els Riuets. És una cavitat petita i de poca alçada que cal recórrer ajupits. Tot i que és una cavitat una mica laberíntica, aviat hem trobat la sortida, a on s'arriba grimpant per uns blocs.

Un cop a l'exterior, hem pujat amb facilitat fins a dalt del cingle i hem anat a recollir la corda que havíem deixat en el ràpel, abans d'iniciar el retorn a casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films. 

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova des Fum, 2023

Complex de ses Mamelles, 2023

Cova de ses Mamelles, 2022

---

Cova des Fum. Entrada pel ràpel

Els seguidors del Blog de Muntanya ja saben que la Cova des Fum apareix a algunes entrades del blog. En diverses ocasions anteriors he visitat aquesta cavitat, la més gran de Formentera, però sempre havia vingut des de Sa Cala per un itinerari curt però bastant embolicat. La vegetació densa, la falta de camí i algun petit ressalt on cal grimpar una mica compliquen força l'accés a la cavitat per aquesta via. 

Hi ha un itinerari alternatiu, molt més elegant però també més tècnic, que evita les complicacions de l'accés des de Sa Cala baixant en ràpel des de dalt del cingle. És un ràpel d'uns 50 metres amb un tram final totalment volat, que ens deixa a l'entrada de la cova.

He arribat a Formentera amb el primer ferry i, després d'esmorzar a Sant Francesc Xavier, he anat amb la moto fins a la zona de Can Ferrer, on comencen tots els camins dels cingles de Sa Cala. Abans d'anar a buscar el ràpel de la Cova des Fum he recorregut els cingles per la zona de la Cova de ses Mamelles per explorar una mica i fer algunes fotos amb el dron.

Les fotos no han sortit bé perquè eren totalment a contrallum però l'exploració ha donat algun petit fruit: recorrent el cingle he trobat una instal·lació de ràpel. Com que desconeixia aquella instal·lació, he pensat que potser em portaria a descobrir alguna nova cavitat que no havia visitat abans. He muntat el ràpel i he baixat fins a un replà, situat a uns 10 metres.

Allà mateix hi ha l'entrada d'una cavitat, una cova que semblava bastant gran però que aviat m'ha semblat reconèixer. He avançat fins trobar l'evidència que no era una nova cavitat sinó la Cova des Forçats, una cavitat que ja he visitat molts cops. No havia descobert una cavitat desconeguda per mi però sí una entrada alternativa, amb un curt ràpel, a la Cova des Forçats.

No ha estat necessari remuntar el ràpel sinó que he sortit caminant per l'altra boca de la cova, retornant a la capçalera del ràpel per recuperar la corda i els mosquetons.

Després he anat a buscar el ràpel de la Cova des Fum. Amb l'ajut del GPS m'he posicionat a la vertical de la cova i aviat he trobat la instal·lació del ràpel: tres bons parabolts al davant d'una terrassa amb grans vistes. 

Ben assegurat amb la corda, he tret el cap pel cingle per calibrar l'alçada del ràpel. L'esperó és extraplomat i ni tan sols es veia el fons; només un buit impressionant al davant del mar. He tirat la corda de 60 metres i he començat a rapelar. Després dels primers metres ja he vist el final de la corda tocant terra, allunyada de la base del cingle per l'extraplom. Amb la seguretat que la corda arribava al final, he completat l'espectacular descens gaudint de la gran vista del mar i els cingles en aquest solitari racó de Formentera.

Amb una petita grimpada he arribat a la boca de la cova i he entrat per fer algunes fotos, encara que avui només he fet una exploració superficial de la cavitat, sense recórrer les seves sales i passadissos.

Després he fet algunes maniobres de corda per obtenir les espectaculars fotos del ràpel, abans d'iniciar el retorn. La tornada es pot fer remuntant el ràpel o baixant a buscar el camí de Sa Cala. Jo he preferit tornar caminant i deixar per una altra ocasió la remuntada del ràpel. 

Aquesta vegada no hi ha vídeo perquè en el Blog ja hi ha dos vídeos de visites a la Cova des Fum. Avui l'objectiu no era fer una exploració de l'interior de la cova sinó buscar l'accés alternatiu pel ràpel. De totes maneres, a l'apartat entrades relacionades trobareu els enllaços a les altres entrades del blog amb molta més informació: reportatge fotogràfic de l'interior de la cova, vídeos, topografia i cròniques.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova des Fum, 2023

Complex de les Mamelles, 2023

Cova des Fum, 2019

---

Avenc de sa Casilla

Avui hem tancat la nostra estada espeleològica a Formentera visitant l'avenc de sa Casilla, una cavitat molt singular perquè té la boca  a la mateixa cuneta de la carretera. L'avenc requereix mitjans tècnics, ja que cal fer algun ràpel, però està equipada amb cordes fixes que ens faciliten les maniobres.

El punt de partida és el pàrquing del restaurant El Mirador, situat al costat de la carretera PM-820. Hem deixat el cotxe en aquest punt i en un minut ja estàvem a l'entrada de l'avenc. 

La primera part és una gatera estreta que acaba en una sala una mica més gran on hi ha una estalagmita plana amb forma de pastís i per això aquesta sala es coneix amb aquest nom: sala del Pastís.  Poc després, baixant una mica, hem trobat la instal·lació del ràpel. La corda fixa estava en el seu lloc, de manera que no hem utilitzar la nostra corda.

El ràpel té dos sectors difrenciats. La primera part acaba en una bona plataforma on la cavitat es bifurca. Es podria baixar per qualsevol de les dues bandes fins a la sala inferior, la galeria del GEP, però és més fàcil per l'esquerra (mirant al ràpel). 

Hem arribat al final del ràpel, a l'inici de la galeria del GEP, situada 25 metres sota l'entrada. Hem recorregut la galeria, relativament ampla, fins a un estretament que marca l'inici de la part més interessant de la cavitat: la galeria de les Banderes. És una galeria estreta i en alguns punts molt estreta però amb una infinitat de formacions. A més, aquest sector de la cavitat està viu, ja que regalima aigua per totes les estalactites.

La galeria té alguns passos singulars, superant estretors i petits ressalts. En un punt fins i tot hi ha una corda fixa que ens ajuda a baixar un petit ressalt. Tota la galeria és una petita meravella, amb una infinitat de formacions, especialment banderes, i molts racons de gran bellesa.

Després d'una bona estona de recorregut per la galeria de les Banderes s'acaben les formacions i entrem a la galería final, més tectònica, plena de blocs encastats entre dues parets que formen una llarga diaclasa. És un tram embolicat, amb petites grimpades, passos estrets i un parell de cordes fixes però sense cap dificultat especial.

Al final, la galeria es va fent més i més estreta fins que ja és impenetrable i hem d'iniciar el retorn. Hem desfet tot el recorregut fins al peu del ràpel d'entrada però abans de remuntar per la corda hem fet una incursió al Pou dels Llots, on hi ha el punt més baix de la cavitat. Sense arribar a baixar al fons de tot, hem vist que només hi havia blocs i fang.

Hem remuntat el ràpel però abans de sortir a l'exterior encara ens quedava una sala per explorar. Per una galeria lateral hem arribat a una saleta amb una instal·lació de ràpel, una corda fixa ancorada en una columna. Al fons del ràpel hi ha la sala del Pop, on hi ha algunes formacions, una de les quals té la forma del cefalòpode que dóna nom a la sala.

Finalment hem remuntat aquest ràpel i hem sortit a l'exterior satisfets per haver tingut l'oportunitat d'explorar aquest avenc i per completar amb èxit aquesta sortida de quatre dies per les profunditats de Formentera.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc de sa Caperulla, 2023

Avenc dels Ramells, 2023

Avenc de sa Casilla, 2022

---

ESQUEMA TOPOGRÀFIC:

BIBLIOGRAFIA:

• Montoriol-Pous, J. i Termes, F. (1965). “Les grottes de l’île de Formentera (Baleares) et leurs relations avec les oscillations de la Mediterranée”. Compte Rendu du IV Colloque International Spéléologie, Athenes : 180-194.
• Gracia, F. i altres (2023). “L’avenc de sa Casilla (El Pilar de la Mola, Formentera)”. Papers de la Societat Espeleològica Balear (6): 19-31.

EL VÍDEO TURÍSTIC: en els quatre dies d'estada a Formentera, a més de visitar les coves més interessants de l'illa, hem ocupat les tardes en fer turisme i també visitar algunes coves menors. Aquí tenim un vídeo amb un recull fotogràfic d'aquestes activitats complementàries, que també ha estat produït per Edicions JGB:

PARTICIPANTS:

Joan G. - Sonia - J. Rafel

---

Cova des Fum

La cova des Fum és una de les cavitats més congudes de Formentera. No perquè hi vagi molta gent sinó perquè està envoltada d'històries i llegendes. El seu accés no és fàcil perquè no hi ha un camí que hi porti sinó que cal arribar-hi lluitant contra la vegetació i fent alguna petita grimpada. També hi ha l'alternativa de baixar amb un llarg ràpel des de dalt del cingle.

Jo ja coneixia aquesta cova; la vaig trobar després d'una llarga recerca perquè, tot i que és molt coneguda, no s'havia publicat enlloc la seva ubicació exacta. Per complicar més la recerca, la cova apareix tant en el mapa de l'IGN com en el de l'Editorial Alpina però entre la ubicació que consta en el mapa i la real hi ha una distància de 850 metres.

Avui he tornat a la cova des Fum per fer el recorregut integral de la cavitat i fer un esquema topogràfic, que no és el mateix que una topografia clàssica sinó simplement un esquema amb la distribució de la cova, amb les seves diferents sales i galeries, que serveixi per orientar els visitants sense ser una reproducció exacta de la complicada geografia de la cova.

Per fer l'aproximació a la cavitat, el punt de partida és el mateix des d'on on ahir vam sortir per anar a la cova de ses Mamelles.  Hem seguit un petit camí fins al límit de l'altiplà i després pel camí de ronda que voreja el cingle fins a l'entrada del camí de sa Cala. Aquest camí, que té una entrada poc visible, permet baixar des de l'altiplà de la Mola fins al mar, a l'indret conegut com Sa Cala, on hi ha les restes d'unes casetes on fins fa pocs anys els pescadors hi guardaven les barques.  

Hem baixat pel camí de sa Cala fins arribar arran de mar. Després hem seguit resseguint la costa en direcció a la cova. No hi ha un camí definit i cal anar buscant els millors passos evitant les zones ocupades per la densa vegetació que dificulta el pas i també el caos de blocs que ocupa la primera línia de la costa.

Al cap d'una estona ja hem vist l'entrada de la cova des Fum i hem iniciat el tram final de l'aproximació, el més embolicat. Tampoc hi ha camí i cal pujar muntanya amunt evitant els trams de més vegetació i en alguns punts grimpant per les roques. 

Després d'una dura pujada i de la grimpada final per una canal rocosa, hem arribat a l'entrada de la cova, una impressionant obertura allargada de cara al mar. Ens hem equipat i hem iniciat l'exploració de la cavitat.

Hem començat baixant per la sala principal, de grans dimensions i ocupada per un caos de blocs de totes les mides. Baixant per la dreta hem entrat en un conjunt de petites sales amb moltes formacions, un dels racons més interessants de la cova. Hi ha alguns forats que corresponen a cates arqueològiques i ossos escampats, segurament humans.

Hem seguit fins al fons de la sala entre zones de blocs i petits racons amb formacions i hem retornat per l'altra banda. Després hem iniciat l'exploració de la part oest, on hi ha una altra sala molt gran. Hem baixat entre grans blocs fins al fons de la sala, gairebé tan gran com la principal. 

Explorant la sala hem trobat en un racó unes formacions interessants i una petita finestra. Hem passat per aquesta finestra, molt estreta, entrant en una sala allargada amb moltes formacions, especialment columnes, el punt més interesant de la cova des Fum.

Quan ja gairebé donàvem per acabada l'exploració de la gran sala, hem pujat per unes lloses al fons de tot per veure si hi havia alguna cosa interessant. En un racó hem trobat un fil guia, un cordill que normalment posen els espeleòlegs quan exploren una cavitat, per assegurar-se de trobar el camí de retorn.

No ens ho hem pensat i hem començat a seguir el fil guia per una gatera que pujava entre blocs. Ha estat una llarga pujada per passos estrets i plens de pols fins que, després d'una estona de seguir el fil, hem notat un corrent d'aire fresc. Convençuts que estàvem arribant a una sortida a l'exterior, hem seguit pujant amb algun pas de grimpada fins que, efectivament, hem sortit per un forat a la base del que semblava una cova diferent, amb una boca relativament gran oberta de cara al mar al costat d'una canal.

Hem explorat aquesta cova, una mica desconcertats perquè no esperàvem trobar aquest annex de la cova des Fum. És relativament gran, amb diverses sales, encara que no hi hem trobat formacions. Després hem retornat, seguint el fil guia, fins a la gran sala. 

Encara hem explorat una mica més la cavitat per fer fotos i completar detalls de l'esquema topogràfic abans de donar per acabada la visita, iniciant el retorn.

La baixada ens ha semblat més fàcil del que pensàvem, segurament perquè ja coneixíem els passos, i aviat hem arribat a sa Cala. Justament al costat de les casetes de les barques hi ha un racó entre les roques que forma una petita banyera. Hem aprofitat que feia sol i una mica de calor per prendre un bany a les fresques i clares aigües de Formentera.

Per tornar al punt on havíem deixat el cotxe hem agafat un camí diferent, que puja des de sa Cala directament fins a l'altiplà de la Mola. És un camí de pescadors, estret i costerut però en pocs minuts ens ha deixat a dalt del cingle des d'on hem retornat amb facilitat al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova des Fum, 2019

Cova des Cingle Sa Cala, 2018

Camí de sa Pujada, 2008

---

Complex de ses Mamelles

El Complex de ses Mamelles és, sens dubte, la cavitat més important de l'illa de Formentera. En realitat són tres coves connectades entre elles formant un sistema. Les tres tenen la boca oberta en el cingle de la Mola, mirant al mar. 

Jo ja havia vingut unes quantes vegades a explorar aquestes coves i havia localitzat la cavitat principal, la cova de ses Mamelles, que dóna nom al complex, i dues coves més amb les quals tenia certs dubtes. Aquesta vegada he vingut acompanyat i amb l'objectiu clar de completar l'exploració de la cavitat, buscant la connexió entre les tres coves.

Hem arribat al cingle de la Mola i hem deixat el cotxe a la zona de Can Ferrer. Després, una curta caminada ens ha portat fins al límit de l'altiplà de la Mola, des d'on es despenja un cingle de gairebé 150 metres que cau sobre el mar. 

Allà mateix, al límit del cingle, hi ha una instal·lació de ràpel amb parabolts i anelles. És l'accés directe a la cova de ses Mamelles. Hem baixat en ràpel, poc vertical, fins a un replà ben marcat. El ràpel és d'uns 30 metres encara que es pot escurçar perquè la part final es pot desgrimpar amb facilitat. Després hem seguit un corriol desdibuixat i hem desgrimpat un petit ressalt arribant, en dos minuts, a l'entrada principal de ses Mamelles.

Una reixa abandonada al costat de l'entrada ens ha confirmat que, efectivament, estem a la cova de ses Mamelles. Hem entrat a la cova iniciant l'exploració de tots els seus racons. La cova és molt gran però té relativament poques formacions, encara que també té uns quans racons ben decorats amb tota mena d'espeleotemes. 

Al centre d'una de les primeres sales hi ha una columna gegantina de més de 10 metres, realment espectacular. Potser a causa d'aquesta formació, en algun lloc anomenen la cavitat com a cova de sa Columna.

Hem estat una bona estona explorant la cova, fent moltes fotos i seqüències de vídeo, aturant-nos a tots els punts singulars que hem anat trobant. Després hem anat cap a la part més occidental de la cavitat, on hi ha l'enllaç amb la segona cova.

Hi ha una entrada relativament gran que porta a una sala inferior, ocupada per un caos de grans blocs. En la meva darrera visita vaig recórrer unes quants gatres entre els blocs buscant el pas a la cova de sa Fresca sense trobar-lo. Avui hem buscat per la part alta, grimpant pels blocs. Ha estat més fàcil del que semblava i aviat hem arribat a un punt alt, sobre els blocs, des d'un en veia a l'altra banda una finestra per on s'escolava la llum del dia.

Estàvem segurs d'estar entrant a sa Fresca. Faltava baixar entre els blocs vorejant uns quants forats vertiginosos entre ells. Segurament, aquesta petita desgrimpada entre blocs és el que algú va anomenar paso del quitamiedos. 

Hem arribat a una zona plana, ja fora del caos de blocs, i poc després hem sortit per la porta principal de sa Fresca. Com totes les coves d'aquest sector de la Mola, l'entrada és una finestra que s'obre en el cingle de cara al mar, amb grans vistes.

Hem tornat a entrar a la cova i hem desfet el camí fins a la base del caos de blocs. La galeria segueix amb la mateixa direcció, fent-se més estreta a cada pas. Al final, la galeria es tanca totalment i sembla que s'acaba el recorregut però justament aquí és on hi ha el pas que enllaça aquesta cavitat amb la cova dels Riuets. 

És un pas molt estret per on cal grimpar fent oposició entre dues parets. És curt però cal un cert esforç per superar l'estretor amb la Llei de la Gravetat en contra. És el pas que algú va anomenar pas del tanga. 

A l'altra banda hem arribat a la tercera cova del sistema, la dels Riuets. És la més petita de les tres i s'ha de recórrer gairebé tota ajupits o reptant. Hem explorat la cova, que no té formacions ni racons destacables, i hem acabat sortint a l'extrior per la boca principal de la cavitat. 

Havíem aconseguit enllaçar les tres cavitats, a més d'explorar tots els racons del complex en un recorregut molt interessant. Des dels Riuets es pot pujar caminant o amb una fàcil grimpada fins a l'altiplà de la Mola però de pujada ens hem desviat del camí per visitar una quarta cavitat, la cova dels Forçats. Aquesta cova, que no està enllaçada amb les anteriors, està en un nivell superior, en bona part sobre la cova dels Riuets, i té poca profunditat però es bastant llarga en sentit paral·lel a la costa, amb diverses entrades entre blocs de diferents tamanys.

Jo ja havia estat en algunes ocasions a la cova dels Forçats i també a la dels Riuets però tenia certa confusió en la nomenclatura d'aquestes cavitats, que avui he aclarit definitivament.

Després de visitar aquesta darrera cavitat, que té poc recorregut, hem completat la pujada fins a l'altiplà, donant per acabada l'exploració de les quatre cavitats. 

Després, com que teníem temps, ens hem desdit i hem pensat que podríem tornar a recórrer el complex de ses Mamelles en sentit contrari i així ho hem fet. Ha estat un recorregut ràpid, ja que no hem tornat a explorar les coves sinó que ens hem limitat a fer la travessia pel camí més curt.

Aquesta vegada el pas del tanga ens ha semblat més fàcil i efectivament ho era perquè teníem al nostre favor la força de la gravetat. El pas dels blocs també l'hem superat amb facilitat i al cap de poc estàvem a l'entrada de ses Mamelles, on havíem començat la nostra aventura. Només ens quedava remuntar el ràpel i en pocs minuts estàvem novament a l'altiplà donant definitivament per acabada l'eploració.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Coves de ses Mamelles, 2022

Les coves de Formentera, 2020

Coves de ses Mamlles, 2019

---

Cova Gran de Sant Valero

He tornat a Formentera per recórer les cavitats més importants de l'illa. Aquesta vegada no he vingut sol sinó que he programat una estada de quatre dies a l'illa amb en Joan i la Sonia. L'objectiu és fer un estudi a fons d'aquestes cavitats amb la idea de fer, en un futur proper, una edició ampliada del llibre de les coves d'Eivissa que inclogui també les cavitats de Formentera.

Avui hem arribat a Formentera després d'un curt viatge en avió i un altre curt viatge en el ferry que enllaça les dues illes principals de les Pitiüses. Hem llogat un cotxe i ens hem desplaçat al Cap de Barberia per visitar la primera de les cavitats que tenim com a objectiu.

Aquesta vegada hem utilitzat un itinerari alternatiu, més curt, per fer l'aproximació a la Cova Gran de Sant Valero. En molt pocs minuts hem arribat a l'entrada principal de la cavitat i ens hem equipat per explorar-la. L'equipament necessari és el mínim: casc i frontal. També ens hem posat el mono de treball per no embrutar-nos a les diverses gateres que cal superar per recórrer la cavitat.

La Cova Gran de Sant Valero té una estructura lineal i gairebé plana, amb dues galeries que surten de sengles boques molt properes que, amb algunes interconnexions, acaben convergint. Hem entrat per la boca més occidental, amb forma d'embut, i hem començat a recórrer la galeria principal. Al principi no hi ha formacions però a mesura que avançàvem han anat apareixent les estalactites i estalagmites, totes d'una tonalitat negrosa i ben vives perquè hi havia degotalls per tot arreu. 

A diferència de l'anterior visita a la cova, quan vaig venir amb els nens, aquesta vegada hem volgut recórrer tots els racons, explorant les possibles bifurcacions i arribant a tots els punts accessibles. Gairebé al final de la galeria, hi ha una finestra que dóna entrada a una saleta molt concreccionada, una petita meravella amb una infinitat d'estalactites primes i llargues. La sala ens ha sembat tan delicada que hem renunciat a entrar-hi per no malmetre les delicades formacions i només hem entrat mig cos per poder fer unes fotos.

Després de completar el recorregut de la galeria principal hem retornat pel mateix camí però aviat ens hem desviat per l'altra galeria on ens quedaven encara alguns racons per explorar. Hem passat per sales i gateres amb belles formacions i hem explorat tots els racons abans de sortir per la boca est, a pocs metres de l'entrada principal per on havíem entrat. Finalment hem tornat a entrar per la boca est per fer la curta travessia pel camí més curt fins a la boca principal.

A la tarda, encara hem tingut temps de fer una visita al far del Cap de Barberia i a la petita cova que s'obre en el cingle al costat mateix del far.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova dels Regals, 2023

Cova de Sant Valero, 2022

Cova de Can Allà Dins, 2022

---

Coves de ses Mamelles

La Cova de ses Mamelles és una de les més importants de Formentera. En realitat són tres cavitats connectades entre elles encara que jo mai he trobat aquesta connexió. La més important és la que dona nom al conjunt de les tres coves, el Complex de ses Mamelles. Les altres dues son la de sa Fresca i la dels Riuets.

Jo ja havia visitat aquestes coves en alguna ocasió però havia fet visites molt superficials, sense explorar a fons les cavitats. Avui he vingut decidit a fer una exploració a fons i, a més, intentar trobar les connexions entre aquestes coves.

He arribat a Formentera amb el primer ferry del matí i ben aviat he arribat al cingle de la Mola. Com que portava el track de la meva darrera visita a ses Mamelles, no m'ha costat gens trobar la instal·lació de ràpel, amb quatre parabolts i dues anelles.

L'última vegada que vaig venir no portava corda i vaig baixar desgrimpant, una baixada no massa difícil però sí arriscada. Avui, amb la corda, tot ha estat més fàcil. He muntat el ràpel a la magnífica instal·lació i he baixat uns 25 metres. Després, una mica lluitant amb la vegetació, he arribat a la boca de la cova de ses Mamelles.

Es tracta de la cova principal del sistema del mateix nom i té una sala única però molt gran i amb extensions en totes direccions. He entrat a la cova i he iniciat l'exploració intentant recórrer tots els racons d'aquesta gran cavitat.

En molts llocs he trobat formacions, algunes força interessants. Gairebé en el centre de la sala, on l'altura de la cova és de més de 15 metres, hi ha una llarga columna que uneix el terra amb el sostre de la cavitat. També he tobat una zona on hi ha les restes d'un petit mur que forma un dipòsit on antigament es recollia l'aigua que degota contínuament per les estalactites.

Com que un dels objectius era trobar la unió d'aquesta cova amb la veïna cova de sa Fresca, he anat revisant tots els racons intentant trobar el pas. A prop de la sortida hi ha una rampa que porta a un nivell inferior. Estic segur que la unió amb la cova veïna ha d'estar en aquesta zona, ocupada per un caos de blocs amb gateres laberíntiques entre les grans roques. He explorat algunes gateres però només he aconseguit omplir-me de pols i fang sense trobar el pas.

He donat per acabada l'exploració de la Cova de ses Mamelles i he tornat al punt on havia deixat la corda. He remuntat fàcilment perquè el ràpel no és vertical sinó una rampa amb força pendent però lluny de la verticalitat.

Caminant per sobre del cingle he arribat fins a l'inici d'un corriol gairebé invisible per on es baixa, desgrimpant però amb poca dificultat, fins a les altres coves. A partir de la primera entrada, que dona a una gran sala, he anat recorrent diverses sales, alineades en la direcció del cingle. Aquí hi ha poques formacions però una gran extensió de cova, amb múltiple sales connectades entre sí per gateres amples però de molt poca altura.

També hi ha diverses obertures que donen a l'exterior amb grans vistes sobre el mar. Tot i que portava una topografia de la cova, m'ha estat impossible determinar si el que he recorregut era la cova dels Riuets, Sa Fresca, les dues o cap d'elles...

Només un detall, una excavació rectangular, m'ha fet suposar que, si més no, aquella zona formava part de la cova des Riuets, ja que en algun lloc havia vist una foto d'questa excavació identificada amb aquesta cova.

Tot i que no he aconseguit els objectius perevistos, ja que no he enllaçat les tres cavitats i només he identificat clarament la primera i principal de les coves, he quedat satisfet del recorregut subterrani i de tot el que he pogut veure en el subsòl d'aquesta part de Formentera

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, produït i editat per Quercus Films:

---

ÀLBUM - TRACKS: MAMELLES - RIUETS

---

ENTRADES RELACIONADES:

Les coves de Formentera, 2020

Cova de ses Mamelles, 2019

Cova des Riuets, 2018

---

Avenc de sa Casella

L'Avenc de sa Casella, també conegut com Avenc des Mirador, és una de les cavitats més interessants de l'illa de Formentera. El seu accés és immediat i el seu recorregut, tot i que requereix alguns mitjans tècnics, està equipat amb diversos trams de cordes fixes. 

He arribat al Port de La Savina, a Formentera, amb el primer transbordador procedent d'Eivissa. Amb la moto he anat per la carretera de La Mola fins al restaurant El Mirador. Just al costat del restaurant, a la cuneta de la carretera, s'obre la boca de l'avenc.

He començat a baixar entre blocs fins trobar una llarga galeria, gairebé horitzontal, cap a l'esquerra. Aviat he arribat a una sala on hi havia les primeres formacions i poc després, baixant entre uns blocs, he arribat a la primera instal·lació: una corda fixa lligada d'un bloc de pedra.

He baixat en ràpel fins que s'ha acabat la corda i he arribat als fons d'una gran esquerda. Després he iniciat el recorregut de l'esquerda, amb passos estrets i algun pas d'oposició. Unes gateres molt estretes però no angoixants m'han portat per unes sales amb magnífiques formacions. Per tot arreu hi havia estalactites, estalagmites, banderes... Un entorn realment extraordinari.

En una de les petites sales plenes de formacions he trobat una altra corda fixa, aquesta de nusos, que m'ha ajudat a baixar un petit ressalt. He seguit per galeries estretes i fent petites grimpades i encara he trobat dos passos més equipats amb cordes fixes. A més d'ajudar-me a superar els passos, les cordes fixes em donaven la seguretat d'anar pel bon camí.

He arribat a un punt on les galeries estretes desembocaven en una gran esquerda, amb molt poques formacions. He seguit una estona endavant per la fisura fins que s'ha anat tancant i he arribat a un punt molt estret on ja no podia passar. 

El que havia trobat fins aquí era molt interessant i les cordes fixes em confirmaven que anava pel bon camí però tot el que havia trobat no quadrava del tot amb una ressenya que portava. He iniciat el retorn fixant-me en cada pas per si trobava alguna bifurcació que em portés a algun sector diferent de la cova però no he trobat res.

He remuntat la primera corda fixa i m'he fixat que d'allà sortia una gatera entre uns blocs. He anat a explorar aquesta gatera i m'he trobat amb la sorpresa que hi havia una altra corda fixa: un pas equipat per baixar en ràpel. He baixat el ràpel però quan he arribat a baix he vist que no es tractava d'una galeria nova sinó d'una variant d'entrada que portava a un punt de la galeria que havia recorregut abans.

He remuntat el ràpel, donant per acabada l'exploració de l'avenc. Després he resseguit la primera galeria horitzontal fins al pou d'entrada, per on he sortit a la carretera.

He quedat molt satisfet per la bellesa d'aquesta avenc, amb una infinitat de formacions i un enton extraordinari, però m'ha quedat la sensació que m'he deixat alguna part per recórrer. Hauré de tornar-hi !

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, produït i editat per Quercus Films:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de Sant Valero, 2022

Cova des Fum, 2019

Cova des Riuets, 2018

---

Cova Gran de Sant Valero

A Formentera, a més de les millors platges del Mediterrani, hi ha una extensa xarxa de cavitats subterrànies. Avui hem visitat una de les cavitats més importantes d'aquesta illa, la Cova Gran de Sant Valero. És una cova de recorregut fàcil perquè no cal portar cap material específic d'espeleologia, a part dels frontals i piles de recanvi.

La cova és relativament coneguda i fins i tot va ser l'escenari natural d'una pel·lícula que va ser premiada en el Festival de Cinema de Málaga. En aquella pel·licula, del gènere de terror, un grup de joves entraven a la cova i després no trobaven la sortida...

Hem deixat el cotxe a l'Era d'en Mestre i hem iniciat la curta aproximació per un camí de ronda. Aquest camí recorre la costa per la zona del Racó de s'Ullal, a prop del Cap de Barbaria. Sabíem la ubicació aproximada de la cova però calia trobar-la recorrent aquest sector de costa.

Hem trobat diverses cavitats, gairebé sense recorregut, i les hem explorat però ben aviat hem vist l'autèntica Cova Gran de Sant Valero, que es reconeix per la seva boca rodona. Fins i tot hi ha uns esglaons tallats a les roques per facilitiar-ne l'accés.

Hem entrat a la cova i hem iniciat l'exploració. L'entrada és una gatera per on cal passar a quatre grapes però ben aviat es fa gran i la progressió és més fàcil.

Aviat hem pogut comprovar la bellesa de les formacions, estalactites i estalactites, de color negre. La cova és humida i plena de degotalls i a terra es forma un fang negre que ens ha acabat deixant ben bruts.

Hem recorregut la galeria principal fins al final i també hem explorat parcialment algunes galeries secundàries, fent un bon grapat de fotos.

Els nens han gaudit d'una gran experiència, resseguint les galeries subterrànies entre les magnífiques formacions negres que caracteritzen aquesta cova.

I aquí teniu un vídeo amb escenes de l'aproximació i l'exploració de la cova:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova d'en Jaumet, 2021

Cova dels Regals, 2021

Les coves de Formentera, 2020

---

Les coves de Formentera

Passant uns dies d'agost a Eivissa amb la família, he anat amb els nens a visitar novament les coves de Formentera. Els seguidors del blog saben que la cova més important de Formentera és la Cova des Fum, que vaig visitar l'estiu passat després de diversos intents. Aquesta cova no és massa indicada per nens perquè s'ha de grimpar per arribar-hi, i per l'interior hi ha passos relativament complicats. En canvi, la Cova de les Mamelles és més accessible i, amb certes precaucions, és apta per a nens.
Aquesta cova no és una única cavitat sinó que és tot un sistema format per diverses coves que estan connectades entre elles (encara que jo mai he trobat aquestes connexions). Nosaltres hem visitat dues d'aquestes coves, una de les quals és la dels Riuets.
Aquesta vegada hem arribat en barca, directament a Es Caló de Sant Agustí. Allà hem agafat l'autobús de línia que ens ha pujat en pocs minuts al Pilar de la Mola. Des d'allà l'aproximació a la cova és curta, una mitja hora, però amb el sol d'agost a Formentera no era tan fàcil. Ens ha costat una mica trobar l'accés a les coves però finalment hem trobat la canaleta que, amb una curta desgrimpada, porta a un dels accessos de la cova.
Hem fet un recorregut per les diverses sales i fins i tot ens hem arrossegat per una gatera que ha donat una mica d'emoció al fàcil recorregut de la cova. En una de les sales principals hi ha un gran forat rectangular que va fer un equip d'arqueòlegs quan, fa uns anys, va fer prospeccions en aquesta cova buscant restes dels primers pobladors de Formentera. Finalment hem donat per acabada l'exploració i hen iniciat el retorn a Es Caló on hem embarcat per retornar a Santa Eulària.
I aquí teniu un petit vídeo amb algunes escenes d'aquesta excursió.:

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova des Fum, 2019

Cova de les Mamelles, 2019

Cova dels Riuets, 2018

---

Cova des Fum

Avui, per fi, al tercer intent, he trobat la Cova des Fum. Es tracta de la cova més important de Formentera, amb una gran extensió (uns 8.000 metres quadrats) i amb una llarga història. Aquí s'han trobat restes arqueològiques de les diferents etapes del poblament de Formentera, des de l'Edat del Bronze fins a l'època medieval. A més, en aquesta cova va tenir lloc un dels episodis més singulars de la història d'aquesta petita illa, una lluita entre uns pirates musulmans i una expedició de normands que anaven a les croades.
La cova està a la zona de Sa Cala, en els cingles de la Mola que miren al Nord-oest. Tot i la importància de la cova, citada a diverses publicacions i webs, la seva ubicació exacta era fins ara un misteri, ja que no consta enlloc. Per complicar-ho més, la cova apareix en el mapa oficial de l'IGN i en el de l'Editorial Alpina però avui he pogut comprovar, amb el GPS a la mà, que la cova està realment situada a gairebé un km (exactament a 815 metres) en línia recta de la seva representació en els mapes.
He agafat el transbordador de les 7 del matí per venir des d'Eivissa i he anat amb la moto fins a Can Ferrer, punt de partida del camí de Sa Cala que ja he recorregut diverses vegades. He baixat a Sa Cala i, sense aturar-me, he iniciat l'exploració seguint la costa en direcció oposada. Era la part que em faltava per explorar i tenia indicis clars de que la cova estava en aquella zona.
He seguit la costa evitant els grans blocs de la primera línia de mar i evitant també la vegetació impenetrable de la part superior. He saltat una tanca de pedra i poc després ja he vist la boca de la Cova des Fum en el cingle. Ja no he tingut cap dubte perquè es veia perfectament el gran bloc caigut al mig de l'entrada.
Tot i que ja es veia la cova, arribar-hi no ha estat fàcil, ja que a la part final cal pujar pel dret, sense camí, lluitant contra la vegetació. Al final també cal grimpar una mica per pujar a la Cova des Fum. Finalment he arribat a l'entrada de la cova, un indret humit i tenebrós. Després de prendre unes imatges amb el dron he iniciat l'exploració de la cova. Son diverses sales bastant grans, amb connexions més estretes i amb moltes formacions. He fet un llarg recorregut per l'interior de la cova, recorrent molts dels seus racons i fotografiant les estalactites i estalagmites que es veien per tot arreu.
En un punt de la cova he trobat una bona col·lecció d'ossos que, segons havia llegit en alguna ressenya, són humans. Els primers arqueòlegs que van explorar la cova van trobar molts ossos, segons sembla de l'època medieval, que potser són rastres de la batalla entre musulmans i normands que es va lliurar en aquest indret.
He sortir de la cova, satisfet d'haver-la trobat i d'haver pogut fer un interessant recorregut pel seu interior, i he iniciat el retorn. Al passar per Sa Cala he aprofitat l'ocasió per banyar-me en el mar, on hi ha una petita piscina natural. Després de refrescar-me he seguit el meu camí de retorn a casa.
Aquí teniu un petit vídeo amb algunes escenes de l'exploració de la Cova des Fum:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de Sa Cala, 2018

Cova de les Rondes, 2018

Camí de Sa Pujada, 2008

---