Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monegros. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Monegros. Mostrar tots els missatges

dimarts, 14 de gener del 2025

Tozales del Colasico, los Pedregales i la Cobeta

Tozales de Jubierre
En la segona jornada de la nostra estada als Monegros, hem fet uns petits recorreguts per veure alguns dels tozales que hi ha per la zona de Jubierre. Com ahir, no hem fet un gran recorregut sinó tres excursions curtes per visitar diferents sector d'aquesta zona. El dia era fred però molt clar i tot el dia ens ha acompanyat la visió dels Pirineus nevats, on destacava el massís del Monte Perdido.
Hem dormit a l'hostal El Español de Bujaraloz i de bon matí ens hem posat en marxa per l'àmplia pista que porta a l'Ermita de San Miguel. La primera aturada ha estat a prop del Tozal del Colasico i en pocs minuts hem fet el curt trajecte fins al peu d'aquest tozal.
Era molt aviat i el sol, encara molt baix, il·luminava el tozal amb una llum vermellosa. Al fons, es veia el Pirieneu nevat amb el Monte Perdido destacant sobre de tots els cims.
Ens hem entretingut una estona fent fotos i també ens hem enfilat per alguna de les terrasses intermitges del tozal i l'hem voltat per fer fotos des de diferents angles.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta primera incursió d'avui en el món dels tozales. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
La segona activitat del dia ha estat la visita a la zona de Los Pedregales. Allà hi ha quatre tozales, bastant propers entre sí, que es coneixen per la seva numeració. Hem recorregut la zona fent fotos i ens hem enfilat per les terrasses. El pas més singular és una mena de pont, similar a la Pasarela que vam visitar ahir, que porta al Tozal número 4.
Després de recórrer la zona mirant i fotografiant els diferents tozales, hem iniciat el retorn seguint un camí alternatiu per fer un itinerari circular. El camí de retorn ha estat interessant perquè en bona part del recorregut hem resseguit la llera d'un torrent sec, coberta per una gran llosa de pedra. El torrent ha erosionat les capes argiloses i ha deixat a la vista una gran capa de roca dura que forma com un paviment per al torrent.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta segona incursió en el món dels tozales, a Los Pedregales. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
La tercera activitat, la més llarga, l'hem iniciat a l'Ermita de San Miguel, un edifici gran situat a peu de pista, ben a prop del riu Alcanadre. Des d'allà hem agafat el camí que porta al tozal més singular de Jubierre, el Tozal de la Cobeta.
El camí està senyalitzat, com la majoria dels camins que porten als tozales, i passa per llocs realment singulars, on hem trobat alguns tozales menors abans d'arribar al que era el nostre principal objectiu. També hem passat per una zona on hi havia un llom allargat amb petites lloses planes formant una curiosa sèrie de mini-tozales. 
El Tozal de la Cobeta no l'hem vist fins gairebé al final, quan hem passat per sobre d'una petit turó i a l'altra banda ens ha aparegut la característica silueta del tozal, molt estilitzada i amb un gran bloc de pedra per barret. Abans d'arribar-hi hem hagut de superar un altre pas singular, una carena estreta de lloses de pedra amb estimballs a banda i banda. Al final d'aquest pas, un petit camí ens ha permès baixar fins al peu del Tozal de la Cobeta.
De baixada hem pogut veure la silueta del tozal amb el Pirineu nevat al fons. Una visió realment espectacular. Igual que a les visites anteriors, hem estat una estona recorrent l'entorn del monument geològic per fer fotos des de diferents angles, abans d'iniciar el retorn.
El camí de tornada ha estat més curt, primer per una pista i després per un camí mig perdut entre camps fins enllaçar amb el camí d'anada, per on hem retornat a l'ermita, on hem donat per acabades les nostres activitats excursionistes a Jubierre.
I aquí teniu el tercer vídeo d'avui, dedicat al Tozal de la Cobeta. Com els anteriors, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:



ENTRADES RELACIONADES:
Bardenas: Peña
del Fraile, 2020
Bardenas: el
Rallón, 2020
Bardenas:
Castildetierra, 2020

dilluns, 13 de gener del 2025

La Pasarela i el Tozal Solitario de Jubierre

Vista de La Pasarela de Jubierre con paisajes de los Monegros
Avui hem iniciat una estada de dos dies als Monegros, més concretament a la zona de Jubierre, on hi ha els famosos tozales, que són petites elevacions formades per l'erosió diferencial. La presència de capes amb diferents graus de duresa fa que l'erosió modeli formes singulars. 
En alguns punts, una capa dura, com una llosa, protegeix de l'erosió les capes inferiors, més toves, mentre al voltant les capes argiloses es van desfent.
Aquesta vegada el plantejament de la sortida no era una llarga caminada sinó diverses petites excursions per visitar els diversos punts d'interès de Jubierre. Avui hem visitat, en jornada de tarda, dos d'aquests llocs singulars.
Hem iniciat les activitats visitant La Pasarela. És una singularitat geològica formada per un conjunt de lloses alineades, per sota de les quals l'erosió ha modelat dues vessants amb fort pendent. L'aspecte és el d'una passera estreta amb esvorancs a banda i banda.
El camí per arribar-hi és ben curt des de la pista principal que travessa tota la zona de Jubierre. El camí recorre un petit altiplà ocupat per camps de conreu. En alguns punts del recorregut hem pogut gaudir de grans panorames sobre la zona nord dels Monegros. Al fons es veia també el Pirineu nevat, on hem pogut identificar alguns cims com el Monte Perdido, la Collarada, la Peña Montañesa i el Cotiella. Tot un espectacle de muntanyes en un dia de gran visibilitat.
Hem recorregut la Pasarela amunt i avall, gaudint del panorama i de la singularitat de l'indret, i hem fet unes quantes fotos abans d'iniciar el retorn al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta primera activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Hem recorregut pocs metres en cotxe per la pista fins a una cruïlla on un rètol de fusta indicava el camí al segon objectiu del dia: El Tozal Solitario. 
Aquest tozal és una estructura de les que els geòlegs anomenen dame coiffée (dama pentinada), amb una gran llosa que protegeix de l'erosió la seva base i sembla un pentinat de fantasia.
Com a la Pasarela, el recorregut per arribar-hi ha estat curt i aviat estàvem al peu d'aquesta curiosa formació fent fotos i recorrent el seu contorn per veure-la des de diferents punts d'observació.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta segona activitat del dia.  Com l'altre, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Després de completar les dues petites exploracions, hem anat fins a Bujaraloz, on teníem allotjament reservat a El Español, i hem gaudit d'un bon sopar en el seu famós buffet lliure.



ENTRADES RELACIONADES:
Bujaraloz - Sta.
Lucía, 2013
Candasnos -
Bujaraloz, 2012
Monegros
BTT, 2012

dissabte, 11 de gener del 2014

Venta de Santa Lucía - Fuentes de Ebro

Venta de Santa Lucía
Venta de Santa Lucía - Pina de Ebro - Fuentes de Ebro

Catorzena etapa del Camí Català de Sant Jaume, entre la Venta de Santa Lucía i la població de Fuentes de Ebro. Avui hem completat la travessia dels Monegros y hem arribat a l'Ebre, ja a les portes de Saragossa. El dia era gris i emboirat. Fins i tot ha estat plovisquejant durant bona part del trajecte; no era exactament pluja sinó el que a Lleida anomenen boira ploranera o també boira pixanera. Tota l'etapa va per pistes amples travessant camps, primer de secà, a la zona dels Monegros, i més endavant de rec, ja arribant  a l'Ebre. Hem esmorzat al costat del polígon industrial de Pina, un lloc no massa acollidor però no hem trobat un lloc millor i teníem gana. Poc després hem arribat a Pina de Ebro. Hem travessat el poble fins a la plaça Major, on hem fet la foto de grup. A la sortida del poble hem arribat al punt més singular de l'etapa d'avui, el riu Ebre, que hem travessat per un pont de la carretera. Hem seguit un tram de carretera fins a l'estació vella de Pina, on hem enllaçat amb el Camí de Sant Jaume de l'Ebre per on vaig arribar fa ben poc amb la Magda venint de Velilla de Ebro. A partir d'aquest punt, el camí segueix paral·lel a la via del tren fins al final de l'etapa, a Fuentes de Ebro, un poble força gran on hem dinat. Com sempre, hem acabat l'etapa amb un bon dinar, avui a l'hostal Texas, on ens han donat un magnífic menú que tenia com a plat estrella les alubias rojas con arroz. Molt bo.


ENTRADES RELACIONADES:
CSJ: Velilla - Pina
de Ebro, 2013
CSJ: Montserrat
Can Parera, 2013
Ascensió al
Moncayo, 2012

dissabte, 14 de desembre del 2013

Bujaraloz - Venta de Santa Lucía

Una nova caminada pel Camí de Sant Jaume, per la zona dels Monegros. És la tercera etapa monegrina i la tretzena del Camí. Hem sortit de Bujaraloz, on vam acabar l'etapa anterior, per una àmplia pista paral·lela a la carretera nacional. Avui no feia vent com en la darrera etapa però el dia estava gris i una mica boirós. L'excursió ha estat fàcil i relativament curta, d'uns vint quilòmetres, i ha estat tota per pista. Hem passat per l'ermita de San Jorge, de construcció moderna, i més endavant al costat de l'hostal el Ciervo, avui tancat i barrat. Allà hem observat una curiosa construcció, un palomar, amb una estructura interna dissenyada per contenir centenars de nius de coloms. Poc després hem trobat els primers exemplars de savina, l'arbre més característic dels Monegros. Aquests arbres, de creixement molt lent i generalment arbustius, arriben en aquestes terres a bona mida i fins i tot hi ha exemplars monumentals que recorden els savinars mil·lenaris que vam veure a l'Atlas. Avui no hem trobat cap savina monumental però ens hem fet la foto de grup al costat d'una savina força gran. Poc abans del final de l'etapa hem arribat a la carretera de Gelsa. Aquí el camí es perd una mica i se'ns ha presentat un dubte. L'opció més fàcil és seguir pel lateral de la N-II un quilòmetre fins a la Venta de Santa Lucía, però és millor evitar la carretera nacional, com hem fet nosaltres, agafant la carretera de Gelsa i baixant un quilòmetre fins trobar una pista que ens porta directament a la Venta de Santa Lucía. Allà ens esperava un taxi que ha portat els tres conductors a Bujaraloz per recuperar els cotxes. Després hem recollit la resta del grup i hem anat a dinar al Restaurante Español de Bujaraloz, per tornar a gaudir, com en la darrera sortida, del bufet lliure amb descompte especial per a pelegrins.


ENTRADES RELACIONADES:
Fraga-Candasnos
2013
BTT Monegros
2012
Trekking a
l'Atlas 2012

dissabte, 23 de novembre del 2013

Candasnos - Bujaraloz

Monegros, Candasnos
Candasnos - Peñalba - Bujaraloz

Avui hem fet la segona etapa de la nostra travessia dels Monegros, dotzena etapa del camí de Sant Jaume. L'etapa era fàcil, planera i no massa llarga, tot i que hem trobat un obstacle inesperat: el vent. Un vent fort i persistent que ens venia de cara i que a la part final del nostre camí ens ha complicat una mica les coses. De bon matí, després d'un llarg viatge en autocar, hem arribat al restaurant Cruzanzana, poc abans de Candasnos, on vam acabar l'etapa anterior. Hem esmorzat una mica allà mateix abans d'iniciar el camí, que segueix la mateixa tònica que l'etapa anterior resseguint el gran altiplà dels Monegros gairebé tot per pistes. Hem travessat el poble de Candasnos i hem seguit una Cañada Real, paral·lela i a poca distància de la carretera. Més endavant hem deixat la pista per seguir un camí enfangat per on aviat hem arribat al punt més singular de l'etapa d'avui: el Meridià de Greenwich. Efectivament, el meridià 0 passa per aquest indret solitari i, per tenir un record d'aquest punt singular, hem fet la foto de grup. Per fer-la hem hagut d'apartar-nos una mica del camí, que aquí és un corriol enfangat, i pujar una mica en direcció a la carretera fins trobar un lloc on fer la foto, justament sobre el meridià 0. Hem arribat a Peñalba i ens hem aturat a esmorzar. El vent, que ja bufava força des del principi, ha anat augmentant i ara ja era molt fort. Després d'esmorzar hem sortit del poble per una pujada per superar els petits turons que envolten el poble. Des de dalt hem pogut veure,  molt lluny, les muntanyes nevades dels Pirineus. Es veien moltes muntanyes però molt llunyanes; només hem pogut distingir el Cotiella, les muntanyes de Candanchú i la Penya Oroel. La part final del trajecte, una pista asfaltada orientada a l'oest, ha esta la part més dura del camí perquè el vent, cada vegada més fort, ens venia de cara dificultant la marxa. Finalment, però, hem arribat a Bujaraloz i hem acabat la jornada amb un dinar al bufet lliure del Restaurante Español, on ens han fet el descompte especial per a pelegrins.


ENTRADES RELACIONADES:
BTT Gallocanta
2004
Cotiella amb
esquís - 2009
BTT Llitera
2003

diumenge, 30 de desembre del 2012

BTT Monegros (II)

De bon matí ens hem llevat en el Mas del Piñol i hem encès el foc per esmorzar sense passar fred. Ben aviat ens hem posat en marxa per completar la segona i definitiva etapa de la nostra travessia pels Monegros en bicicleta de muntanya. Hem agafat un curt tram d'una àmplia pista que, segons el mapa, coincideix amb el traçat de l'antiga Via Augusta. Hem arribat al Purburel (413 m), un vèrtex geodèsic de primera categoria situat sobre un turó insignificant. Com que aquesta zona és tan plana, aquest mínim turó té una gran vista sobre tot. Cap al nord, ben lluny, es veien les muntanyes nevades del Pirineu; fins i tot ens ha semblat reconèixer el Cotiella entre les muntanyes de l'horitzó. Cap a l'altra banda es veien també muntanye nevades, que hem pensat que serien les serres del Sistema Ibèric, potser el Moncayo. Des d'aquest punt, el més alt de la zona, hem iniciat la baixada en direcció al Val de Gelsa. Abans, poc després del Mas de Garrilargo, hem deixat la ruta per acostar-nos a una savina mil·lenaria, encara més gran que la de la Salina del Rebollón que vam veure ahir. Hem retornat al camí i hem seguit la nostra ruta. Hem travessat la carretera de Gelsa i hem pujat una mica per la vall fins trobar una pista que ens ha portat a la Venta de Santa Lucía. Aquest tram coincideix amb el camí de Sant Jaume que ve de Montserrat i va en direcció a la Vall de l'Ebre. El nostre pla preveia una aturada tècnica a la Venta de Santa Lucía per prendre un café abans de començar el segon sector de l'etapa però aquest bar, tot i estar al peu de la carretera N-II, estava tancat, de manera que hem seguit el nostre camí sense aturar-nos, ara ja totalment en direcció nord. Hem travessat l'autopista i la via de l'AVE i hem seguit en la mateixa direcció, amb lleugera pujada, fins al peu de la Sierra de Santa Quiteria. Aquí ja ens hem orientat en direcció a Bujaraloz. Hem arribat La Almolda, hem fet un tomb pel poble i des de la plaça de l'Església hem vist un gran panorama. Des d'aquí hi ha una carretera perfectament rectilínea que porta a Bujaraloz però nosaltres hem seguit l'itinerari previst, per pistes, que ens ha portat també a Bujaraloz. En aquest tram hem tingut una petita sorpresa, ja que la pista per on havíem de passar, que havíem revisat a la foto aèria, estava tallada per camps sembrats. Per altra banda hi ha una àmplia pista que porta directament a Bujaraloz. Seguint el track ens hem embolicat una mica però ben aviat hem retrobat el bon camí i hem arribat sense problemes a Bujaraloz, on hem, donat per acabada la nostra ruta en el km 104 del recorregut.
Aquí teniu la pel·lícula, cedida per Edicions JGB per a tots els seguidors del blog:




dissabte, 29 de desembre del 2012

BTT Monegros (I)

Per tercera vegada hem vingut a fer una ruta en bicicleta per la zona dels Monegros. Ja hi vam venir per primera vegada l'any 1991, quan  vam fer una ruta de tres dies per aquestes terres aragoneses. Després vam tornar-hi l'any 2002, fent una ruta d'un sol dia amb sortida i arribada a Bujaraloz. Aquesta vegada hem vingut per fer un recorregut circular de dos dies, amb inici a Bujaraloz. El recorregut previst coincideix en part amb el que vam seguir l'any 2002 però és més llarg i el partirem en dues etapes malgrat que es tracta d'un itinerari pràcticament pla sense cap dificultat especial. De bon matí hem arribat a Bujaraloz i, després d'esmorzar a l'Hostal Español, on vam dormir la darrera vegada, hem iniciat la marxa. La boira ho cobria tot i pensàvem que hauríem de fer l'etapa a cegues, guiats únicament pel GPS, però al cap d'una hora la boira ha començat a desfer-se i ens ha deixat un dia radiant. L'itinerari baixa entre diverses llacunes salades fins arribar a la Laguna de la Playa, una de les més grans de la zona. Ens hi hem acostat per fer algunes fotos però sense arribar a l'aigua, ja que estava tot cobert per una capa de fang tou i enganxifós. L'itinerari segueix en direcció sud entre cases enrunades assenyalades en el mapa amb noms molt curiosos, camps de conreu i algunes llacunes, fins que passat el Valdelacoja i la Paridera del Falsete, ens hem orientat a l'oest. A la Salina del Rebollón ens hem aturat per visitar una savina monumental que ja coneixíem de la nostra anterior visita als Monegros. Per un moment la boira ha tornat a tapar-ho tot, justament quan per arribar a la Salina del Rebollón havíem de deixar el camí i fer uns metres camp a través. El GPS ens ha guiat, encara que el trajecte era curt i el nostre instint d'orientació, tot i que està una mica rovellat a causa de l'abús dels mitjans tècnics, encara ens hauria permès arribar-hi. Ens hem acostat a la gran savina i hem admirat la seva enormitat, tenint en compte que la savina és un arbre de creixement molt i molt lent, que normalment no passa de ser un arbust. Després, novament camp a través, hem arribat a una petita carretera que hem seguit durant un km fins agafar la pista del Mas del Cucaracha en direcció nordest. La fita següent ha estat la Salina de la Muerte, força plena d'aigua. Encara no era gaire tard però com que a finals de desembre es fa fosc tan aviat hem començat a buscar un lloc on passar la nit. Amb tantes masies enrunades com hi ha per aquesta zona, no havia de ser difícil trobar un lloc una mica arrecerat per fer un bivac. Hem tingut sort, ja que al costat de la Salina del Piñol hem vist un grup de cases mig enrunades; ens hi hem acostat i ben aviat hem trobat una saleta en bon estat amb llar de foc i paviment de ciment que era ideal per dormir-hi. Hem netejat una mica l'espai i hem arreplegat una mica de llenya abans que arribés la nit. Finalment el bivac no ha estat tal sinó que ha estat com una nit de refugi.


dissabte, 9 de febrer del 2002

BTT pels Monegros

Ruta en BTT pels Monegros
Vam fer una nova ruta en BTT pels Monegros, després de la històrica de l’any 1991. Vam dormir al poble de Bujaraloz, en un hostal de carretera, i l’endemà al matí vam fer un llarg recorregut en bicicleta per la zona de les llacunes salades.
Es tracta d’una àmplia planúria ocupada per petites llacunes i amb savines monumentals. En total vam recórrer uns 70 km, que ens van permetre descobrir aquests paratges solitaris, que en aquesta època de l’any tenen un aspecte molt interessant, amb les primeres manifestacions de la primavera.


dilluns, 23 de desembre del 1991

Monegros BTT (III)

Ruta en BTT pels Monegros: tercera etapa, retorn a Candasnos
Vam sortir de la borda on havíem passat la nit i ens vam posar novament en marxa. El terreny era absolutament pla, amb algunes llacunes salades, la majoria seques, i amb el Pirineu nevat visible al fons.
Vam avançar en direcció nord i el fort vent del dia anterior ja havia afluixat, de manera que l’etapa va resultar fàcil i ben aviat vam arribar a Candasnos, on havíem començat aquesta ruta dos dies abans.
Podeu veure l’àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog. També teniu aquí un muntatge audiovisual fet per en Joan Guirao amb les fotos de la sortida:



diumenge, 22 de desembre del 1991

Monegros BTT (II)

Ruta en BTT pels Monegros: etapa Castejón de Monegros – altiplà dels Monegros
Segona etapa de la nostra travessia pels Monegros. Vam sortir de Castejón de Monegros, on havíem dormit en una fonda, i vam seguir en direcció sud fins a l’Ebre.
Va fer un vent fortíssim, que ens va dificultar molt la progressió. Vam passar per Monegrillo i vam arribar al riu Ebre. Vam continuar per un camí paral·lel al riu, entre canyissars, lluitant contra la ventada que ara ens venia totalment de cara.
Finalment vam arribar al poble d’Alborge i, poc després, vam iniciar la pujada per una vall que ens va portar a l’altiplà dels Monegros. La pujada va ser forta i ens va costar una bona estona superar el desnivell que separa l’altiplà del riu. Finalment, quan ja era gairebé fosc, vam arribar al gran altiplà i ens vam instal·lar en una borda mig enrunada per passar la nit.


dissabte, 21 de desembre del 1991

Monegros BTT (I)

Ruta en BTT pels Monegros: etapa Candasnos – Castejón de Monegros
Primera etapa d’aquesta ruta pels Monegros en tres dies. Vam sortir de Candasnos i vam arribar a Castejón de Monegros. Tot el dia va fer un fort vent que va dificultar la marxa, encara que no ens va venir totalment de cara. A Castejón de Monegros ens vam allotjar en una petita fonda, ja que, tot i que portàvem la tenda de campanya, feia massa vent per acampar.