diumenge, 5 de desembre del 1982

Pic d'Escornacabres (2.476 m) amb esquís

Des del port de la Bonaigua iniciem aquest recorregut d'esquí de muntanya que per lloms suaus ens porta fins al Tuc d'Escornacabres (2.476 m), situat a la part alta de Baqueira. És una ascensió fàcil però no està malament per començar la temporada. La baixada la fem, en part, per les pistes d'esquí de l'estació.

diumenge, 21 de novembre del 1982

diumenge, 17 d’octubre del 1982

Pic del Martell, via Herboristes

Foto d'arxiu: Roca Ginesta, al costat del Pic del Martell (2016)

Escalada a Castelldefels, a la zona del Pic del Martell, al costat de la carretera que porta de Castelldefels a Plana Novella. Hi ha dues zones molt diferenciades: la Roca Ginesta, situada al costat mateix de la carretera, i el Pic del Martell, una mica més lluny, que ens ofereix in gran pany de paret.
Quan vam fer la via dels Herboristes hi havia poques vies en aquesta zona i la nostra era la més clàssica i coneguda. De fet hi vam venir perquè algú ens va parlar d'aquesta via. Posteriorment es va obrir una infinitat de vies en aquest pany de paret fins que no quedava ni un pam de paret per on no hi passés una via d'escalada. 
Actualment aquesta zona ha caigut en l'oblit, especialment el Pic del Martell; la Roca Ginesta encara és força escalada. El motiu és que aquesta zona està dintre dels límits del Parc del Garraf i l'escalada està regulada. Bona part de les vies estan prohibides tot l'any, entre elles la dels Herboristes, que ara ja no es pot fer sense exposar-se a una multa grossa. Avui en dia el camí d'aproximació al Pic del Martell està mig perdut i només es pot escalar un una petita part d'aquesta magnífica paret. 
Nosaltres vam fer aquesta via l'any 1982, gaudint d'una magnífica escalada, de certa llargada, amb molt bona roca i amb una dificultat no molt alta, de quart grau amb alguns passos de cinquè grau. No va quedar res escrit de la nostra escalada i ni tan sols vam fer fotos. Les que publiquem aquí les vam fer molts anys després. Concretament, les fotos de la ressenya i la vista general les vam fer el juliol de 2019 en un dia de calor sufocant.

dissabte, 11 de setembre del 1982

Río Vero

Primera visita a la Sierra de Guara. Després d'haver vist el llibre "las 100 mejores ascensiones del Pirineo", que inclou aquest barranc i el comenta com a una petita meravella, decidim venir a Guara i ingressem en el club dels barranquistes. El descens ens deixa molt satisfets amb les badines, els caos i un entorn insuperable. Decidim que hem de tornar a Guara per fer més barrancs.


dissabte, 4 de setembre del 1982

Cresta de Salenques

Tercer i definitiu intent a la Cresta de Salenques. Des d'Aigualluts, pugem al coll de Salenques i iniciem la cresta de Salenques. Passem per la Forca Estasen (3.028 m) i arribem al pic de Margalida (3.241 m). Des del cim carenem fins al pic Tempestades (3.290 m). Des d'aquest cim baixem a Llosàs on ens espera l'Albert, que ha fet de cordada de suport. Tota l'escalada la fem plovent i amb boira.


diumenge, 22 d’agost del 1982

Bachimala (3.177 m)

Des del campament muntat al costat de la cabana d'Añes cruces, fem l'ascensió a aquest pic i els seus satèlits. Fem tres cims:
  • Gran Bachimala o Pico Schrader (3.177 m)
  • Punta del Sabre (3.136 m)
  • Punta Ledormeur (3.120 m)
La part final de la pujada se'ns complica una mica perquè és una canal de graveta fina que ens costa molt de superar.

dissabte, 21 d’agost del 1982

Añes Cruces

Des de les bordes de Viadós, i amb l'objectiu de fer l'ascensió al Bachimala, pugem, carregats amb les tendes de campanya fins a la cabana d'Añes Cruces, on acampem.

divendres, 6 d’agost del 1982

Castillo de Acher (2.390 m)

Des del càmping de la Vall d'Hecho, on estem passant uns dies de vacances, fem l'ascensió al Castillo de Acher (2.390 m), un dels darrers cims importants de la serralada pirenenca, situat al límit occidental d'Aragó. La pujada és entretinguda, ja que el cim està defensat per unes pedreres una mica complicades però des del cim tenim un magnífic panorama, dominat pel Bisaurín, que el tenim al davant mateix.

dissabte, 31 de juliol del 1982

Cova de l'Escaleta

Foto d'arxiu: camí de la Cova de l'Escaleta. Abril 2019

Excursió a la cova de l'Escaleta, al Montroig, a Camarasa. L'accés és curt, per un caminet que surt de la carretera que porta a Tremp. Arribats al peu del cingle, cal fer una petita grimpada superant un mur vertical però curt i amb molt bones preses. L'entrada és un forat petit i per dintre ha ha una foscor absoluta. Recorrem algunes galeries, que formen un petit laberint.

diumenge, 25 de juliol del 1982

Pic d'Aragüells (3.037 m)

Foto d'arxiu: l'Aragüells, petit, a la dreta de l'Aneto.

Pugem en cotxe fins al final de la pista de Losàs i plantem la tenda. Al matí fem l'ascensió a l'Aragüells (3.037 m), un tresmil dels més fàcils dels Pirineus, que superem sense problemes

diumenge, 18 de juliol del 1982

Cova del Tabac

Excursió a la cova del Tabac, oberta a la part de dalt del cingle del Montroig, a Camarasa. Deixem el cotxe en el túnel cec que surt del túnel de la carretera del Doll i pugem pel camí tradicional d'aquesta cova. Entrem a la cova i fem un recorregut per tot el recinte. Entrem també a La Sagristia, una petita cova annexa que s'obre al fons de tot de la Cova del Tabac; s'hi entra per una gatera i a dintre hi ha una petita sala que és l'unica que té algunes estalactites. Mengem l'entrepà i tornem pel mateix camí.

diumenge, 27 de juny del 1982

Montcalm (3.077 m)

Des del campament que hem muntat al costat dels estanys d'Estats, pugem al port de Sotllo i des d'allà al Montcalm, el darrer tresmil que ens faltava a la zona de la Pica d'Estats. L'ascensió és fàcil encara que hi ha unes quantes congestes de neu. Ja de baixada, recollim la tenda de campanya i baixem fins al refugi Vallferrera, al costat del qual tenim el cotxe.

dissabte, 26 de juny del 1982

Acampada als llacs d'Estats

Foto d'arxiu: Port de Sotllo. Agost 1990

Amb l'objectiu de pujar el Montcalm, vam pujar a acampar als llacs d'Estats, al peu del port de Sotllo, pas natural que ens ha de portar demà al peu del Montcalm. Vam pujar des d'Àreu fins ben a prop del Refugi Vallferrera. Vam passar pel davant del refugi, iniciant la pujada pel camí normal de la Pica d'Estats. El camí puja per un llom fent llaçades i acaba baixant a la vall de Sotllo. Es passa pel llac de Sotllo i, més amunt, s'arriba a l'Estany d'Estats. Vam plantar la tenda en un prat al costat del llac tot esperant que l'endemà fes bon temps per pujar al cim. 

diumenge, 13 de juny del 1982

Pedraforca: Intent a la Civis-Genís

Foto d'arxiu: cresta dels Cabirols, agost 2019

Escalada al Pedraforca: Intentem la via Civis Genís al Cabirols, però abandonem a la primera reunió. Les cròniques de l'època no detallen els motius pels quals vam abandonar.

diumenge, 16 de maig del 1982

Tuc de Mulleres (3.010 m) amb esquís

Des del refugi de Mulleres, on hem passat la nit, pugem amb esquís al Tuc de Mulleres (3.010 m), una magnífica ascensió. El cim està una mica emboirat però pugem sense problemes. Des del cim baixem pel darrere, pr la vall del riu Nere fins a la boca nord del túnel de Viella. Una llarga esquiada amb bona neu encara que amb algun tram una mica perillós pel risc d'allaus.


dissabte, 15 de maig del 1982

Refugi de Mulleres

Des de la boca sud del túnel de Viella pugem fins al refugi de Mulleres, un petit refugi de llauna on ens instal·lem per dormir. L'objectiu per demà és el pic de Mulleres.


diumenge, 2 de maig del 1982

Tuc de Carans (2.789 m) amb esquís

Desmuntem la tenda de campanya on hem passat la nit al costat dels estanys del Pessó i iniciem l'ascensió amb esquís, carregats amb la tenda, fins la Tuc de Carans (2.789 m). Després baixem per l'altra banda fins a Aigües Tortes.


dissabte, 1 de maig del 1982

Estanys del Pessó

Esquí de muntanya a la Vall de Boí. Des de Taüll pugem amb esquís, carregats amb la tenda de campanya fins als estanys del Pessó. Plantem la tenda i acampem al costat dels llacs. L'objectiu per demà és el Tuc de Carans.


dissabte, 10 d’abril del 1982

Pico de los Monjes (2.394 m) amb esquís

Passem la Setmana Santa a Candanchú fent esquí de pista amb un grup del centre. Ens allotgem a l'alberg Aragón. El tercer dia deixem les pistes i fem una sortida d'esquí de muntanya. Pugem al Pico de los Monjes (2.394 m) amb esquís. És una ascensió fàcil però ens ofereix una visió espectacular del Midí d'Ossau i de les muntanyes de Candanchú: Aspe, Anayet, la Moleta, la Collarada ...


diumenge, 28 de març del 1982

Cassamanya (2.740 m) amb esquís

Esquí de muntanya a Andorra. Des de Canillo pugem amb esquís fins al Cassamanya Sud (2.740 m). D'aquesta sortida no hi ha àlbum; només hi ha dues fotos en blanc i negre.

diumenge, 7 de març del 1982

Taga (2.036 m) amb esquís

Dormim al poble de Pardines i, al matí, fem l'ascensió al Taga amb esquís. Avui hi ha molta neu i aprofitem per fer aquesta ascensió. La neu està perfecta i podem gaudir d'una bona baixada.


diumenge, 14 de febrer del 1982

Intent al Corrunco de Durro

Dormim en una casa de Durro i al matí iniciem l'ascensió al Corrunco de Durro, una clàssica de l'esquí de muntanya. Al principi pugem sense problemes però cap a la part alta de la muntanya la neu està molt gelada i arriba un punt en què no podem seguir sense piolet i grampons. Ens falta molt poc per al cim però decidim abandonar.

diumenge, 10 de gener del 1982

Tuc de Sarraera (2.632 m) amb esquís

Després d'un dia d'esquí de pista a Baqueira, dormim al refugi forestal de l'Hospital de Viella. Al matí, des d'allà mateix, pugem amb esquís al Tuc de Sarraera (2.632 m) pel Port de Rius. Molta neu i grans paisatges, amb grans vistes del Montardo i el Mulleres.
Podeu veure l'àlbum de la sortida clicant sobre la foto que il·lustra aquesta entrada del blog.