Cresta de la Clusa, sectors 4 i 5

La Cresta de la Clusa és una activitat singular, una combinació d'escalada, trams equipatas amb grapes, grimpades fàcils i ràpels. És un itinerari llarg i de certa complexitat, que va ser equipat pels responsables del refugi de la Clusa. La cresta està dividida en cinc sectors i la pràctica més normal és recórrer la cresta en dues jornades, fent un dia els tres primers sectors i un altre dia els dos finals.

Avui hem vingut a recórrer, per segona vegada, els dos sectors finals de la cresta. És un recorregut de cresta amb passos d'escalada i dos trams equipats amb grapes com a petites vies ferrades. 

Era un dia fred de febrer però quan hem arribat al punt de partida, al costat de l'inici del barranc del Pas de l'Escalell, ja feia un sol gairebé primaveral que ens ha acompanyat durant tota l'activitat.

Després d'una curta aproximació, hem arribat al peu del primer ressalt del sector 4 de la cresta. L'entrada és un pas de certa dificultat seguit d'un flanqueig fins al centre de l'aresta i un pas vertical. Després d'un tram fàcil hem superat un altre curt pas de certa dificultat i finalment, ja més fàcilment, hem arribat fins al cim de la primera agulla.

Hem iniciat el descens de l'agulla amb un curt ràpel, desgrimpable, i amb un flanqueig que ens ha portat fins a la capçalera d'un ràpel de gairebé 30 metres. Per un petit corriol hem anat a buscar un altre ràpel, instal·lat sobre una alzina, i finalment hem fet el darrer ràpel, que ens ha deixat al peu de l'agulla. 

A través del bosc, hem anat a buscar l'inici del cinquè sector.  La via segueix per un mur vertical equipat amb grapes. És com una via ferrada però no hi ha cable de vida sinó que cal assegurar-se amb tècnica d'escalada a diversos parabolts que anem trobant.

Poc més amunt hi ha l'últim pas singular: un diedre equipat amb algunes grapes, que cal pujar amb tècnica mixta, escalant i aprofitant les grapes disperses que trobem. 

Un cop superat el darrer obstacle, només ens quedava una llarga grimpada, fàcil però amb algun pas vertiginós, fins al cim de l'agulla.

La baixada no requereix cap ràpel sinó que la pròpia cresta ens porta fins a un collet on iniciem la baixada per un corriol fins enllaçar amb una pista que ens ha portat fins al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta de la
Clusa, 2025 Cresta de la
Clusa, 2023 Pas de
l'Escalell, 2022

---

RESSENYES:

PARTICIPANTS:

Bego · Sonia · J. Rafel

---

Cresta de la Clusa, sectors 1, 2 i 3

La Cresta de la Clusa és un serrat de roca fina i esmolada situat a prop de Sant Romà de la Clusa, al Berguedà. En aquesta llarga cresta es va obrir, fa uns anys, un itinerari singular que la ressegueix amb passos molt variats: grimpades, trams equipats, ràpels, escalada i fins i tot un ràpel guiat.

La cresta és molt llarga i el seu recorregut s’ha dividit en cinc sectors, que es poden encadenar, tot i que la seva llargada aconsella, especialment quan els dies són curts, dividir-la en dues parts.

Avui hem recorregut la primera part, els tres primers sectors, en un dia de tardor, fred al matí però amb un sol radiant la resta de la jornada.

Hem aparcat al costat de l’inici del Pas de l’Escalell, un indret que coneixem força bé perquè hem fet diverses vegades el descens d’aquest popular barranc. Des d’allà, l’aproximació és molt curta i ben aviat hem arribat al peu de la primera agulla.

Hem iniciat el recorregut superant un petit mur amb grapes d’acer, vertical però ben equipat. Tot seguit hem completat l’ascensió de la primera agulla amb una fàcil grimpada.

La segona agulla no presenta gaire dificultat i l’hem pujat gairebé caminant, després de baixar, també fàcilment, l’agulla anterior. A prop del cim hi ha la instal·lació del primer ràpel, d’uns 25 metres, que ens ha deixat en un petit coll al peu de la tercera agulla.

Per pujar al seu cim cal superar una curta canal, vertical però amb bones preses, i acabar escalant els darrers metres fins al punt culminant Després d'arribar al cim, hem baixat per l’altra banda, primer desgrimpant i després amb un ràpel de 25 metres que ens ha deixat a l’entrada del Pas del Mareig.

Aquest pas és com un estret pont en què la cresta es converteix en una fina aresta, amb caiguda a banda i banda. El pas és una mica vertiginós però no presenta una dificultat especial; de fet, es pot superar caminant.

Tot seguit hem baixat un curt ràpel i hem desgrimpat fins a l’inici del tram més complicat del recorregut, quan cal superar el Pas de la Foranca, un tall a la cresta per on travessa el torrent de Ferran.

Primer hem baixat un ràpel de 30 metres amb una sortida vertiginosa, assegurada amb un passamans. Després ha arribat el pas clau: el ràpel guiat. És un ràpel que baixa en direcció al fons de l’engorjat que forma el torrent, però un cable d’acer tensat entre les dues parets del congost ens guia en diagonal fins a un ample replà situat a l’altra banda. És un pas aeri i impressionant, però tampoc presenta una dificultat especial.

Des del replà hem pujat per un mur lleugerament extraplomat equipat amb grapes d'acer. És com una via ferrada però sense cable de vida; cal assegurar-se en uns parabolts que anem trobant. Després, ja amb una fàcil grimpada, hem acabat la part més tècnica de la cresta. Hem arribat a una pista per on es pot retornar fàcilment al punt de partida, però nosaltres hem seguit endavant pel següent tram de la cresta. 

El darrer tram del recorregut previst l'hem fet ja sense corda, ja que es tracta d'una grimpada fàcil amb molt bona roca, tot i que amb alguns passos una mica exposats i vertiginosos. Sense problemes, hem arribat al cim principal de la Cresta de la Clusa, una cota sense nom situada a 1.386 metres d'altitud.

Des del cim, hem baixat per la banda oposada on hem fet dos ràpels més, de 10 i 17 metres, per arribar a un ample coll cobert de bosc on acaba el sector 3 de la cresta. Aquí comença el quart sector de la cresta, però per avui ja ens donem per satisfets amb el recorregut que hem completat i, tal com havíem programat, deixem els sectors 4 i 5 per un altre dia. Finalment, hem retornat en pocs minuts al punt de partida per un caminet.

I aquí teniu el vídeo de la Cresta de la Clusa, que en aquesta ocasió ha estat produït per NONSTOP i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

La Clusa
(4 i 5), 2023 La Clusa
(1, 2 i 3), 2023 Pas de
l'Escalell, 2021

---

RESSENYES:

PARTICIPANTS:

Bego · Sonia · J. Rafel

---

Cresta del Cap de les Canals

Avui hem fet un recorregut molt singular, un itinerari de descoberta per un dels racons més solitaris de Montserrat. El Cap de les Canals, també anomenat Serra Llarga, és una cresta situada a l'extrem sudoest de Montserrat, sobre el Llobregat. El recorregut d'aquesta cresta és un conjunt de petites grimpades, passos vertiginosos, desgrimpades, ràpels i caminades panoràmiques. Un itinerari gairebé inèdit que ens ha fet gaudir d'una magnífica matinal montserratina.

Hem iniciat la caminada al costat de la masia de Ca n'Astruc Nou, seguint un camí senyalitzat com a GR. És el Camí del Forat, que puja aprofitant alguns trams equipats amb escales de formigó i baranes de ferro fins enllaçar amb el Camí de les Feixades que ve de la Cova del Salnitre. 

Abans d'arribar-hi, hem deixat el GR per agafar un altre camí històric i més petit: el Camí de les Canals. Aviat hem deixat aquest altre camí per pujar fins a la Font de les Guineus, on ens ha sorprès agradablement veure que la petita bassa quadrada estava totalment plena d'aigua clara. Al costat mateix de la font hi ha la Bauma de Bellasona, tancada amb un mur de pedres formant un petit refugi-bivac.

Des d'aquí hem iniciat una forta pujada en direcció a la cresta. Sense camí, hem anat guanyant alçada amb petites grimpades, buscant els millors passos. Sense massa problemes hem arribat a l'inici de la cresta, una terrassa panoràmica des d'on es veia tota la Vall del Llobregat fins al Mar.

Hem iniciat el recorregut de la cresta pujant pel fil de l'aresta, caminant en alguns trams i superant petits ressalts amb grimpades fàcils. També hem passat alguns estretaments de la cresta sobre els estimballs de la cara est de la cresta.

Després d'una estona de cavalcar per la cresta, hem arribat al punt més alt, el Cap de les Canals, un cim molt panoràmic. A partir d'aquí comença la part més escarpada de la cresta, amb diverses agulles que cal pujar amb curtes grimpades i baixar en ràpel. Hi ha un total de tres ràpels, el més llarg d'uns 8 metres, instal·lats amb parabolts i anelles o mallons.

És el tram més interessant de la cresta i també el més aeri, sense ser difícil, sempre amb grans vistes de la Vall del Llobregat i de les roques de la part alta de Montserrat. 

El tercer ràpel ens ha deixat al peu d'una agulla isolada. És l'Agulla de la Serra Llarga. Es pot evitar fàcilment vorejant-la per la part oest però nosaltres volíem fer la cresta integral i hem escalat l'agulleta per la seva aresta sud. No és massa difícil però sí delicada perquè la roca és descomposta, especialment en el tram final. Després hem baixat pel darrere amb una desgrimpada que tampoc era difícil però sí exposada.

Finalment hem arribat al cim de l'agulla 499c, que segons el mapa de l'Editorial Alpina és l'Orella de Llebre, encara que altres versions asseguren que aquest nom correspon conjunt de dues agulles situades més avall, en un marcat coll.

En aquest punt acaba la Cresta del Cap de les Canals però encara ens quedava feina per una estona. El pas següent era pujar l'agulla 499, anomenada Tron de l'Espasa, per la vessant est, la que mira a l'Orella de Llebre. No hi ha camí però des d'aquest cim hem vist unes canals que semblaven practicables.

Hem baixat al coll i, després de vorejar les dues agulles del coll, hem començat a explorar unes canals situades a la vessant nordest. Ha estat una dura lluita contra la vegetació i el fang que ens ha convençut que les canals no eren tan practicables com semblava.

Quan ja estàvem decidits a abandonar l'ascensió al Tron de l'Espasa i baixar directament a buscar el camí de tornada, hem fet un darrer intent per una canal més a l'esquerra. Després de superar un primer tram amb una grimpada per un diedre, hem vist que havíem encertat l'itinerari correcte. Pujant per canals fàcils i petites plaques de roca, hem arribat en pocs minuts al cim del Tron de l'Espasa.

En aquest cim hi havia antigament una espasa metàl·lica clavada a terra, que recordava la llegendària espasa Excalibur del rei Artur. Ja fa temps que aquella espasa va desaparèixer i ara hi ha una petita espasa de joguina.

Hem donat per acabada l'exploració, baixant pel camí de la via normal fins enllaçar amb l'ample camí que ve de l'ermita de Sant Miquel, per on hem baixat fins retrobar l'itinerari de pujada pel Camí del Forat per on hem retornat al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films.

📷 ÀLBUM DE FOTOS

📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Itinerari de la Falsa Foca, 2025

Serrat dels Escolans, 2024

Ràpels Via Làctea, 2023

---

Canal Nubiola - Canal del Senglar - Falsa Foca

Fa pocs mesos, vam fer un singular itinerari montserratí que recorre una diversitat d'indrets a la Regió d'Ecos: la Canal Nubiola, la Canal del Senglar, el Serrat del Cabrit, el Forat de la Falsa Foca i la Coma dels Naps. Avui he volgut repetir aquest itinerari amb uns companys que aquell dia no van venir i tenien ganes de seguir aquest magnífic itinerari.

Tot i que fa només tres mesos que vaig fer per primera vegada aquesta activitat, hi ha alguns canvis importants en el recorregut. El principal canvi és que el ràpel del Forat de la Falsa Foca, que es feia des d'un ancoratge natural precari, ha estat equipat amb dos parabolts amb anella, de manera que ara és molt més segur. L'altre canvi és que a l'inici de la Canal del Senglar hi ha un nou parabolt amb una petita corda que ens ajuda a superar el petit desplom de l'entrada.

Hem sortit del Bruc, pujant fins a la Cova del Cabrit. Just al costat de la cova hi ha l'inici de la Canal Nubiola, equipada amb cordes fixes i algunes grapes d'acer. La canal puja fins al cim de la Tonsura, on hem enllaçat amb el flanqueig equipat amb cordes fixes que ens ha portat fins al peu de la canal del Senglar.

Després del pas inicial, un petit desplom equipat, hem entrat a la canal, fàcil però amb roca descomposta. Més amunt, hem hagut de lluitar amb la vegetació per superar el tram final, ple d'arítjols i arbustos diversos que ens complicaven la progressió.

El tram següent és el recorregut de cresta pel Serrat del Cabrit, molt panoràmic i amb petits cims que hem anat coronant sense esforç fins arribar a la Roca 251, on hem deixat el Serrat per iniciar la baixada en direcció al Forat de la Falsa Foca, el punt més característic del recorregut.

De passada, encara hem pujat quatre cims més, petites agulles sense massa importància, però que ofereixen nous panorames montserratins. Hem arribat al Forat, un indret realment impressionant, on dues grans roques formen una finestra gegantina. Tot i que es pot travessar la finestra sense pujar a la part superior, hem volgut fer la petita escalada que porta al punt més alt de la finestra.

Ara, a més de les columnes precàries on vam muntar el ràpel en la nostra anterior visita a aquest indret, hi ha dos parabolts amb anella que permeten muntar una reunió segura i rapelar sense problemes. Després de gaudir uns minuts de la singularitat del lloc, hem baixat, enllaçant dos ràpels, fins a l'altra banda de la finestra, des d'on hem seguit baixant per trobar el torrent de la Coma dels Naps.

Amb dos ràpels i un passamans, hem baixat el tram final de la Coma dels Naps fins a l'inici del Clot del Boixar, on hem agafat el Camí del Cabrit per retornar al punt de partida.

Avui no hem fet vídeo ni track perquè ja els teníem de la nostra recent incursió per aquesta zona, però els reproduïm aquí:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canals Nubiola, Senglar... 2025

Ecos sense corda IV, 2023

Ecos sense corda III, 2023

---

Canal Nubiola - Canal del Senglar - Falsa Foca

Avui hem fet una activitat singular a Montserrat, per la Regió d'Ecos. Un llarg recorregut per roques, canals i agulles que ens ha deixat ben satisfets i ens ha permès conèixer racons amagats de Montserrat.

L'itinerari d'avui tenia una mica de tot: caminada, canal equipada, escalada, barranquisme... tot en un magnífic entorn montserratí en una de les zones mes solitàries del massís: la Regió dels Ecos.

Hem sortit del Bruc per una pista en direcció al Clot del Tambor. La pista baixa suaument pel bosc fins a uns extensos camps d'oliveres, enllaçant amb el camí de la Cova del Cabrit.  

Hem arribat a la cova, que està condicionada com a refugi lliure. A partir d'aquí comença la part tècnica del nostre recorregut. Vorejant el gran mur que baixa de la Tonsura hem arribat a l'inici de la Canal Nubiola. 

Canal Nubiola: És una canal equipada amb cordes fixes i grapes de ferro. No és gaire vertical però la primera part està una mica descomposta. A més, les cordes són velles i atrotinades. Tot i les mancances de la instal·lació, hem superat sense problemes la canal, arribant al cim de la Tonsura, que no és pròpiament un cim sinó una terrassa panoràmica sota la gran paret de la Proa.

Flanqueig sota la Proa: Des de la Tonsura ja hem vist, per sota de les parets de la Proa, unes cordes fixes que ens indiquen la segona part del nostre itinerari: un llarg flanqueig fins a la base de la Canal del Conill. El flanqueig està equipat amb unes cordes fixes, també bastant atrotinades i esfilagarsades. És fàcil i es fa pràcticament tot caminant però alguns passos són vertiginosos. Hem superat també sense problemes aquest flanqueig, arribant a la base de la canal del Senglar.

Canal del Senglar: L'inici de la canal és un pas vertical equipat amb una corda fixa. També hi ha un parabolt que ens permet assegurar el pas. A força de braços, hem superat el primer pas i després hem seguit pujant per la canal, molt fàcil però descomposta. El més difícil era pujar sense apedregar els companys de més avall. 

El tram final, amb molt poc pendent, ha estat el més difícil perquè calia lluitar contra els arítjols i altres arbustos que bloquejaven el pas. Hem aconseguit travessar la selva, tot i que hem acabat una mica esgarrinxats.

Serrat del Cabrit: Ja fora de la canal, hem pujat per uns lloms fins arribar al Serrat del Cabrit, un llarg llom on hi ha diversos petits cims sense nom. Hem començat pujant l'agulla 273, que té una aresta fàcil però panoràmica.  Després, seguint el llom del Serrat mentre gaudíem d'un extens panorama a banda i banda, hem pujat les roques 272, 270 i 251, totes fàcils. 

Serrat de la Foca: La Roca 251 és el punt més alt del nostre recorregut. A partir d'aquí cal baixar  per un altre serrat, el de la Foca, en direcció a la gran Finestra de la Falsa Foca, el punt més singular del nostre recorregut d'avui.

Abans d'iniciar la baixada ens hem aturat a menjar una mica. Després, ja de baixada, hem pujat algunes roques més, petits cims que ens venien de pas: El Soldat, La Minyona, La Punta Superior del Serrat de la Falsa Foca i La Punta Superior de la Canal del Conill

Finestra de la Falsa Foca: Hem arribat al peu de l'impressionant forat. És una gran roca ajaguda sobre una altra roca formant una gran finestra. Ens podríem haver limitat a admirar aquesta gran finestra des de baix però hem volgut anar més enllà i pujar fins a la part alta del forat.

És una curta escalada, que no passa del tercer grau, però l'ambient és espectacular. A dalt hem muntat una reunió en unes petites formacions, columnes i estalagmites, d'aspecte una mica precari. L'espectacle des d'aquest punt és màgic, tal com deia la ressenya que portàvem.

Després hem baixat en ràpel, instal·lat a les formacions precàries. Com que el rápel es fa per una placa no massa vertical, hem procurat penjar-nos el mínim de la corda i evitar estrebades per no posar a prova la solidesa de l'ancoratge.

Després hem fet un segon ràpel, aquest instal·lat en una forta alzina, que ens ha deixat a l'altra banda del forat, al peu de la roca. 

Coma dels Naps: Hem baixat pel bosc i després per una gran llastra rocosa fins arribar a la Coma dels Naps. Hem anat a parar just abans del pas més interessant d'aquest torrent: un tram equipat conegut com el Pas dels Ferros.

Hem fet un primer ràpel, d'uns 10 metres, que acaba en un gorg sec. Vist des de dalt, sembla un gorg-parany però aquest parany té una escapatòria fàcil: està foradat per la base i en podem escapar amb facilitat. Després hi ha un curt tram equipat amb cordes fixes i un segon ràpel, molt curt, la darrera dificultat de tot el nostre recorregut. 

Camí del Cabrit: Poc després del darrer ràpel, hem sortit del torrent per un corriol, el Camí del Cabrit, que aviat hem deixat per seguir un altre corriol, encara més petit, en direcció als camps d'oliveres del fons de la vall. Abans d'arribar-hi, encara hem passat per un darrer punt singular: el Pou de l'Estevet. És un petit avenc de només 20 metres de fondària que s'obre arran de terra en una zona rocosa.

Finalment hem arribat a la plana d'oliveres i hem agafat una pista que en poc temps ens ha retornat al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films amb la col·laboració de NONSTOP.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ecos sense corda IV, 2023

Ecos sense corda III, 2023

Ecos sense corda II, 2023

---

La Codolosa, via Diedre (o no)

Hem vingut novament a la Codolosa, a prop de Collbató, per gaudir d'una matinal d'escalada. Avui feia un fort vent i aquesta zona és ideal per practicar l'escalada quan les condicions meteorològiques no són òptimes. 

Però escalar a la Codolosa és tota una aventura. En una zona molt petita s'han obert una infinitat de vies, molt properes entre elles, de manera que moltes vegades no sabem exactament quina via estem fent o bé passem d'una via a la veïna sense adonar-nos.

Avui hem fet la via del Diedre, encara que no estem segurs que sigui així. Algunes ressenyes publicades a Internet identifiquen la via del Diedre amb la que vam fer l'octubre de 2021, mentre que altres ressenyes dibuixen el traçat de la via pel marcat diedre per on hem pujat avui.

El que sí està clar és que avui hem pujat per un diedre i que hem gaudit d'una bona matinal d'escalada amb bona roca i bon temps a la Codolosa.

La primera tirada és comuna per a les dues variants de la via del Diedre encara que el grau varia a les diverses ressenyes. Com que la dificultat que marquen les ressenyes va del IV al V, ho podríem deixar en IV+.

La segona tirada va a buscar un diedre molt visible, que acaba sota un desplom evident. És una escalada molt agradable, amb molt bona roca i ben vertical però amb bones preses. Al final cal sortir per una placa a la dreta per arribar  a la reunió.

La tercera tirada comença flanquejant a la dreta per passar al costat de la reunió de la veïna via Alimera i després puja directament per un diedre i unes plaques fins a la tercera reunió, que marca el final de la via.

Per tornar es pot anar a buscar la Drecera del Fra Garí però nosaltres no hem trobat el camí i hem preferit baixar amb dos ràpels (60 + 30 m), directament al peu de la paret. 

Avui no hi ha àlbum perquè hem fet poques fotos però aquí teniu el vídeo d'aquesta matinal montserratina, que ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors.

---

TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

La Codolosa, via Nature, 2024

La Codolosa, via Diedre, 2021

La Codolosa, via Reincidents, 2021

---

La Bandereta i la Canal de la Palangana

Una nova matinal montserratina, aquesta vegada per les canals de la cara nord de la Regió d'Agulles. L'objectiu principal era la Canal de la Palangana, que baixa entre aquesta roca i l'Agulla dels Espeleòlegs. De passada, hem pujat al cim de la Bandereta, un cim destacat i amb gran panorama, per la seva via Normal.

Fa uns anys, la Canal de la Palangana estava equipada amb cordes fixes i es podia fer de pujada amb l'ajut d'aquest equipament, que per altra banda era força precari. Després va ser desequipada i ara ja no és accesible si no és com a via d'escalada o rapelant com hem fet nosaltres.

Hem sortit de Can Maçana seguint el camí del refugi Vicenç Barbé. En el coll de la Portella hem deixat aquest camí per agafar el de la Travessia d'Agulles, senyalitzat amb marques vermelles. El camí puja entre roques i agulles fins al pas equipat amb una corda de nusos que supera un ressalt al costat dels Merlets. Més amunt, hem arribat a la gran terrassa situada al costat de l'Agulla del Capdamunt. Des d'aquest mirador privilegiat hem gaudit d'una gran vista de la Regió d'Agulles i hem vist també la Bandereta i l'estreta xemeneia de la seva via Normal.

Hem arribat al peu de la Bandereta, just al costat del punt on comencen els ràpels de la Figuereta. La via puja per la xemeneia que separa la Bandereta de l'Agulla dels Espelòlegs. La primera part es fa caminant però després cal encastar-se entre les parets i pujar uns metres amb tècnica de ramonage. És un tram curt i aviat hem trobat un arbre, a partir del qual hem pujat gairebé caminant, sense cap dificultat.

A dalt hi ha un collet i l'inici de la canal per on volíem baixar però abans d'iniciar el descens hem aprofitat la proximitat de la Bandereta per pujar al seu cim. És una curta escalada que no passa de tercer grau i en pocs minuts estàvem a dalt.

Feia un vent fort i gelat i el cim és petit, de manera que hem anat pujant i baixant d'un a un fins que tots hem completat l'ascensió i hem retornat al coll entre la Palangana i l'Agulla dels Espeleòlgs per iniciar la segona part de l'activitat.

El primer ràpel es fa des d'un bon arbre i baixa per una estreta xemeneia. Són uns 30 metres i acaba a l'inici d'una canal terrosa. Aquí no hi hem trobat cap instal·lació i només hi havia arbres i arbustos que no ens donaven gaire confiança. Hem muntat el ràpel en un d'aquesta arbres i hem baixat mig desgrimpant fins a un arbre més ferm on hem muntat el tercer ràpel.

Hem baixat per la canal uns 30 metres més fins a una instal·lació de parabolts en un balconet, just en el punt on la Canal de la Palangana conflueix amb la del Ninet. A partir d'aquest punt, la canal s'obre i hem baixat per una paret oberta, fent dos ràpels fins al peu de la paret.

El camí de tornada ressegueix el peu de la paret fins al punt on acaben els ràpels de la Figuereta. Després, seguint un corriol desdibuixat, hem baixat fins trobar el camí del refugi, a prop del Coll de Guirló, per baixar fins a Can Maçana.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta matinal montserratina:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canal del Ninet, 2011

Canal de la Palangana, 2011

Escalada: Ven- Suri-Ven, 1977

---

La Codolosa, via Directa al Mirador del Fra Garí

Avui la previsió del temps no era gaire bona. Estava anunciat que plouria a la tarda però hem aprofitat la finestra de bon temps del matí per fer una matinal d'escalada a la Codolosa. 

La Directa al Mirador del Fra Garí és una via relativament fàcil, curta i amb poca continuïtat però, com totes les d'aquesta zona, amb bona roca. No està tan ben assegurada com altres vies de la zona però en els passos clau hi ha les assegurances necessàries per fer-los amb seguretat.

Hem sortit dels dipòsits de Collbató i en pocs minuts ja estàvem al peu de la via, al costat mateix de l'inici d'una altra via que vam escalar abans de l'estiu. 

La primera tirada ha estat una mica decebedora perquè era més fàcil del que indicava la ressenya i tenia un parell de curts trams de transició de deslluïen la tirada. La reunió és compartida amb la via de la Canal.

La segona tirada, una mica millor, amb un parell de plaques i un pas vertical assegurat amb un pont de roca. Després un curt tram de transició fins a un parabolt on hem muntat reunió.

L'última tirada és la més estètica: un flanquejament ascendent amb bona roca i un curt pas de desgrimpada per arribar al peu del mur final, ben dret però curt, que acaba al costat del Mirador del Fra Garí, un banc de pedra sobre unes roques. Allà mateix hem agafat el camí de la Drecera del Fra Garí per retornar al punt de partida, donant per acabada aquesta curta matinal d'escalada. 

A la baixada ha començat a ploure però han estat només quatre gotes que ni tan sols han arribat a mullar el terra.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Codolosa, via Nature, 2024

Codolosa, via Canal, 2023

Codolosa, via Alimera, 2021

---

La Falconera i el Pujol de la Mata

Avui hem fet una sortida de tarda, un recorregut circular no gaire llarg pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. L'objectiu principal era el Pujol de la Mata, un cim rocòs i molt panoràmic, però també hem pujat a la Falconera i a la Miranda, completant un interessant itinerari circular. 

Hem iniciat la caminada en una marcada corba a la carretera que baixa del Coll d'Estenalles per la vessant nord. Des d'allà hem agafat un camí que ens pocs minuts ens ha portat al peu de la Miranda de la Falconera, un petit cim sense cap dificultat que ens ha ofert una magnífica vista de la Falconera amb la seva impressionant cara est que cau sobre el torrent d'Estenalles.

Hem fet unes quantes fotos i vols de dron sobre l'esvelta agulla de la Falconera abans de seguir el nostre camí. Volíem pujar al cim però la via normal, tot i ser fàcil, és una mica exposada. Hem decidit seguir el nostre camí sense pujar a la Falconera.

Hem desfet un petit tram del camí per agafar un trencall, un corriol que s'endinsa en el bosc. Seguint un bon tram d'aquest camí per un magnífic alzinar hem arribat a un indret singular: la Sesta de la Forèstega. Es tracta d'un sector del bosc amb grans alzines que formen un racó d'una gran bellesa, vorejat per unes roques que li donen un aspecte encara més singular.

A prop d'aquest lloc hi ha unes petites coves. Són ben poca cosa perquè no tenen profunditat però estan tan a prop del camí que les hem volgut visitar. La primera és una petita esquerda anomenada Foradada de la Ferèstega, una mínima gatera. La segona, una mica més gran, és la Cova del Bosc Màgic. 

En pocs minuts hem acabat la visita i hem retornat al camí per seguir avançant en direcció al principal objectiu: el Pujol de la Mata. Aviat hem arribat al peu de la muntanya, on es forma un petit coll des d'on el cim rocós sembla realment inexpugnable.

Hem pujat fàcilment fins al peu de les roques que formen el cim, on hi ha un forat a les roques que comunica amb la vessanto oposada. Després d'explorar el forat hem anat a buscar el pas per on, amb una fàcil grimpada, s'arriba al cim. És un pas fàcil, de només un parell de metres, però una mica exposat. Amb el cordino hem assegurat el pas i en pocs minuts hem arribat al cim del Pujol de la Mata (771 m).

Des del cim la vista és molt extensa i en dies clars com avui arriba fins als Pirineus, on es veia clarament la Tossa d'Alp i el Puigllançada entre moltes altres muntanyes. Hem fet volar el dron però aviat ha hagut de fer un aterratge d'emergència perquè hi havia moltes orenetes voltant pel cim i el pilot ha pensat que era perillós volar si no tenia el cel lliure de potencials obstacles.

Hem tornat al peu de la muntanya i hem agafat un altre corriol de baixada pel bosc que ens ha portat al Torrent del Roure de Parrac, que en aquest punt és rocós i una mica engorjat. A l'altra banda hem seguit per un corriol però aviat hem vist que ens allunyàvem del track. Tot i que no era el camí que havíem previst, hem seguit amunt. Era un corriol mig perdut però amb fites i marques de pintura.

No ens hem equivocat i després d'una bona estona de pujada hem arribat al Pla de les Sivines, on hem enllaçat amb l'altre camí, que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida.

Aquí hauria acabat l'aventura però al repassar les imatges del dron hem comprovat que les del primer vol per la Falconera no s'havien gravat.... Com que teníem la roca ben a prop, hem decidit tornar-hi per repetir la gravació.

En Joan ha fixat la base a la Miranda mentre jo anava a la Falconera. Aquesta vegada sí que he pujat al cim, grimpant per la via normal, i hem pogut prendre les imatges de dron que volíem. Després, amb l'ajuda del cordino passat per un arbre del cim, he baixat al peu de l'agulla iniciant, ara sí, el retorn. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Per la Serra de l'Obac. 2022

Voltant el Montcau, 2021

Escalant la Falconera, 1980

---

Escletxa del Moro o Cova de Sant Jeroni

L'Escletxa del Moro és un indret singular de Montserat. Es tracta d'una cavitat dintre d'una gran fisura entre roques, al peu de la Paret de l'Aeri. Tot i que és una cavitat relativament petita i sense moltes formacions, la visita a l'Escletxa del Moro és una activitat interessant que combina diverses tècniques: hi ha una canal equipada amb cordes fixes i cables de vida, uns trams d'escalada en roca i un recorregut subterrani. 

La cavitat és coneguda des de fa molts anys i apareix en els catàlegs d'espeleologia com Espeleoíndex i Espeleo World amb el nom de Cova de Sant Jeroni però és molt poc visitada. Hi ha poques referències a Internet; nosaltres hem trobat un track d'en David Bros, un incansable explorador dels racons amagats de Montserrat, que ens ha donat les pistes necessàries per poder arribar al 'Escletxa del Moro.

Hem deixat el cotxe a la sortida del túnel de Sant Jeroni, a prop de Santa Cecília, i hem iniciat l'aproximació grimpant entre blocs per una marcada canal. Aviat hem arribat al primer pas equipat, un curt pendent amb una corda fixa. Després hem trobat altres cordes fixes, fins a cinc trams, però els passos eren fàcils. 

Després d'un curt sector més obert hem trobat un llarg tram equipat amb un cable d'acer. Poc després hem deixat unes grapes i un cable de vida a la dreta. Era l'itinerari d'aproximació a les vies d'escalada de la Paret de l'Aeri.

Hem seguit pujant per la canal, que ja no era rocosa sino més aviat terrosa i molt inestable, fins al peu d'un petit mur que ens barrava el pas, on ens hem equipat per a l'escalada. Des d'aquest punt es veia una baga en un arbre, una instal·lació de ràpel que ens confirmava que estàvem en el bon camí.

Hem superat una curta tirada d'escalada fins a l'arbre. Després, una segona tirada per una placa fisurada que hem superat amb uns passos de ramonage fins a la primera sala de la cavitat. Al davant teníem, ja dintre de la sala, un mur llis amb una corda fixa que no arribava ni a la meitat del mur. Hem escalat la placa, ben llisa i amb pasos de IV+, completant els darrers metres amb l'ajut de la corda fixa.

La sala superior és espectacular però de petites dimensions. Té les parets recobertes per diverses colades i una altura de més de 20 m. 

Després de fer unes quantes fotografies hem iniciat el descens pel mateix camí. Amb tres ràpels hem sortit de l'Escletxa i hem seguit baixant per la canal amb l'ajut de les cordes fixes en els trams equipats.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que avui és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Torrent de les Talaies, 2023

Torrent de la Cova P-Petit, 2022

Pou de la  Portella, 2019

---

La Codolosa, via Nature

Una nova matinal d'escalada a Montserrat, a la zona de la Codolosa. Aquesta vegada hem fet la via Nature, una via amb un recorregut relativament llarg però de poca dificultat, excepte l'última tirada. La via puja per un esperó poc definit, combinant trams d'escalada amb sectors de transició que fem caminant. 

Està al costat de la via Variant de la Canal, que vam fer al desembre i fins i tot comparteix una reunió amb aquesta via, que era d'un traçat similar. Acaba en una petita agulla que no és més que un bony poc destacat a la paret de la Codolosa.

La primera tirada puja per una placa amb molt bona roca. Hi ha uns ponts de roca que permeten assegurar i fins i tot es pot aprofitar algun parabolt de la veïna via de la Canal. La reunió és compartida amb aquesta altra via.

Després tenim el primer tram de transició, caminant, per arribar al peu d'una altra placa per on pugem amb facilitat fins a una reunió una mica precària, amb un spit i un pitó rovellat. Després hem pujat una altra placa, més curta, fins a un replà entre arbustos.

Aquí ens hem desconcertat una mica perquè no ens quadrava la ressenya però aviat hem vist, uns metres a l'esquerra, una placa ben marcada per on hem deduït que seguia la via. Després d'un tram de transició hem superat la placa, vertical però amb molt bones preses, arribant a un replà, just sobre el camí de la drecera del Fra Garí i a pocs metres del punt on acaba la via de la Canal.

Des d'aquí ja es veia clarament la fisura per on puja l'útima tirada, però encara hem hagut de fer un altre tram de tansició i una tirada fàcil per una canal per arribar al peu de la fisura final.

Aquesta darrer tram puja per una marcada fisura, molt vertical però amb tres parabolts que asseguren perfectament el pas i fins i tot ens poden ajudar a superar-lo. Després, un curt tram, ja més fàcil, ens porta al cim del Mirador del Fra Garí, una agulla realment insignificant, un petit bony a mitja paret de la Codolosa

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

TRACK (via de la Canal)

---

ENTRADES RELACIONADES:

La Codolosa, via de la Canal, 2023

La Codolosa, via Alimera, 2021

La Codolosa, via Reincidents, 2021

---