La Serra del Verd està situada al límit entre el Berguedà i el Solsonès, voltada per altres serres prepirinenques com la Serra d'Ensija, el Port del Comte, el Cadí i el Pedraforca. Nosaltres hem pujat per l'itinerari més fàcil, des de Gósol. Des d'aquest poble, una pista no molt bona però apta per a vehicles normals ens porta fins al coll de Mola. Des d'aquest coll, l'ascensió és una agradable passejada entre prats i boscos. Nosaltres hem arribat de bon matí al coll i hem iniciat l'ascensió, que és gairebé tota per pista o camí ample. El dia no era gaire bo però les previsions indicaven que milloraria i, a poc a poc, ha estat així. Els dos dies anteriors havia plogut força i estava tot humit; per la carretera fins a Gósol hem trobat una multitud de boletaires (gairebé tres boletaires per cada bolet de la comarca) però aquí dalt no n'hi havia ni un. Després d'una bona estona per bosc hem arribat al Collet del Pla de la Font on hem deixat enrere el bosc i hem seguit pujant per prats entre pins dispersos fins a la careneta final, ampla i ajaguda, que ens ha portat al Cap del Verd (2.282 m). El cim és ample i poc marcat però hi ha una fita, una foto panoràmica i una caixa amb el llibre de registre. Ens hem aturat a mirar el panorama, molt extens, que arribava des del Turbón fins a Montserrat. A sota mateix hem vist la Vall del Lord i Sant Llorenç de Morunys, al costat del pantà de la Llosa del Cavall. Com que començava a bufar el vent del nord, hem iniciat aviat la baixada, pel mateix camí, fins al Coll de Mola i hem acabat la jornada amb un bon dinar al restaurant Cal Moixó de Gósol.
Aquí teniu aquí la panoràmica circular que hem fet des del cim:
Aquí teniu aquí la panoràmica circular que hem fet des del cim: