dissabte, 27 d’octubre del 2012

Ascensió al Cap del Verd (2.282 m)

La Serra del Verd està situada al límit entre el Berguedà i el Solsonès, voltada per altres serres prepirinenques com la Serra d'Ensija, el Port del Comte, el Cadí i el Pedraforca. Nosaltres hem pujat per l'itinerari més fàcil, des de Gósol. Des d'aquest poble, una pista no molt bona però apta per a vehicles normals ens porta fins al coll de Mola. Des d'aquest coll, l'ascensió és una agradable passejada entre prats i boscos. Nosaltres hem arribat de bon matí al coll i hem iniciat l'ascensió, que és gairebé tota per pista o camí ample. El dia no era gaire bo però les previsions indicaven que milloraria i, a poc a poc, ha estat així. Els dos dies anteriors havia plogut força i estava tot humit; per la carretera fins a Gósol hem trobat una multitud de boletaires (gairebé tres boletaires per cada bolet de la comarca) però aquí dalt no n'hi havia ni un. Després d'una bona estona per bosc hem arribat al Collet del Pla de la Font on hem deixat enrere el bosc i hem seguit pujant per prats entre pins dispersos fins a la careneta final, ampla i ajaguda, que ens ha portat al Cap del Verd (2.282 m). El cim és ample i poc marcat però hi ha una fita, una foto panoràmica i una caixa amb el llibre de registre. Ens hem aturat a mirar el panorama, molt extens, que arribava des del Turbón fins a Montserrat. A sota mateix hem vist la Vall del Lord i Sant Llorenç de Morunys, al costat del pantà de la Llosa del Cavall. Com que començava a bufar el vent del nord, hem iniciat aviat la baixada, pel mateix camí, fins al Coll de Mola i hem acabat la jornada amb un bon dinar al restaurant Cal Moixó de Gósol.
Aquí teniu aquí la panoràmica circular que hem fet des del cim:



dissabte, 13 d’octubre del 2012

Barranc de Sant Pere

Barranc de Sant Pere
Aquesta temporada hem fet pocs barrancs; ara que comença a refrescar i aviat haurem de  guardar els vestits de neoprè fins a la primavera, hem anat a fer un barranc pel Pallars per intentar salvar aquesta temporada tan fluixa. El Barranc de Sant Pere és molt popular, ja que les empreses d'esports d'aventura hi porten molts grups, encara que aquests grups només recorren la part inferior, la més estètica del barranc. Nosaltres l'hem volgut fer sencer, aprofitant que teníem cotxe de suport ja que uns companys veníen amb nosaltres per fer una excursió caminant per la zona. A bona hora ens han deixat al poble de Peracalç, situat a la capçalera del barranc, i hem iniciat el descens. El termòmetre del cotxe marcava 9 graus i l'ambient era fresc però el sol començava a escalfar i hem pensat, com finalment ha estat, que acabariem passant calor. La primera part del barranc ens ha decebut una mica perquè és molt obert i poc tècnic; a més les instal·lacions són precàries i això indica clarament que per aquí passa poca gent. Hem anat alternant petits trams encaixats, on hi havia ràpels i desgrimpades, amb altres trams oberts i selvàtics, alguns força incòmodes. Més avall les instal·lacions ja eren més bones i cap al final, ja en la zona recorreguda habitualment pels grups, eren perfectes. En aquesta part final hi havia alguns ràpels interessants, amb un bon ambient barranquista, tot i que cap d'ells era espectacular. Corria molt poca aigua; en alguns trams desapareixia completament reapareixent més avall i permetent-nos alguna remullada. Finalment hem arribat al final del barranc, just a l'entrada del primer túnel de Collegats, donant per acabat aquest descens, que no figurarà al hall of fame de la secció de barrancs d'aquest blog.
Avui no hi ha àlbum de fotos però sí hem fet un petit vídeo de l'activitat: 



dissabte, 6 d’octubre del 2012

Ascensió a La Forcanada (2.881 m)

La Forcanada no és un cim fàcil ni popular, encara que tampoc és difícil. Hi ha tres vies d'accés normals, totes elles prou dures. S'hi puja des de la boca Nord del túnel de Viella per la Vall del Nere, des de l'Artiga de Lin pel coll dels Aranesos i el coll Alfred o des de la Besurta pel coll Alfred.  Nosaltres hem triat aquest itinerari perquè és el que té menys desnivell, 1.100 metres, tot i que l'itinerari és una mica embolicat. Ahir al vespre vam arribar a Benasque i, després de fer una volta per can Barrabés, vam anar a dormir al Pla de Senarta, en els porxos de l'edifici d'administració del càmping. De bon matí hem sortit novament en cotxe fins a la Besurta, punt de partida de l'excursió. Hem agafat el camí d'Aigualluts i hem iniciat la llarga pujada per aquesta vall en direcció al Coll Alfred, pas obligat per agafar la Forcanada per la seva cara més accessible. Ben aviat ens ha aparegut la silueta impressionant de la Forcanada, que des d'aquí es veu altiva i aparentment inaccessible. El camí del coll Alfred és comú fins molt amunt amb el que porta al cim del Mulleres; és tan comú que seguint les fites hem passat de llarg la bifurcació i hem hagut de rectificar la ruta quan el GPS ens ha avisat que no anàvem bé. Des del Coll Alfred, la Forcanada es veia lluny, separada de nosaltres per un immens pedregar. A més, vista des d'aquí la Forcanada té el mateix aspecte de cim inaccessible que vist des de la vall de l'Escaleta per on hem pujat. Hem iniciat la llarga travessia pel pedregar fins situar-nos a la cresta, al peu del cim sud (inferior) de la Forcanada. La grimpada final fins al cim ha estat relativament fàcil però impressionant i exposada; ben aviat hem arribat a la Forcanada Sud (2.872 m) i hem fet un parell de fotos abans de passar l'enforcadura i pujar al cim principal. Aquesta segona grimpada ha estat com l'anterior, fàcil però delicada. Finalment hem arribat al cim de la Forcanada (2.881 m). Durant tota la pujada hem gaudit d'un gran panorama, dominat per la presència del Massís de la Maladeta. Aquí el panorama era encara més extens; a més de la Maladeta hem vist totes les muntanyes de la Vall d'Aran; ens hem fixat en el Montardo, els Bessiberris, el Mauberme, el Mont Valier ... Hem fet una panoràmica circular i les fotos de cim abans d'iniciar el retorn pel pedregar fins al coll Alfred.  La tornada al coll ens ha semblat més curta, potser perquè pensàvem que la cosa seria molt pesada, i ben aviat hem inicial el descens per la Vall de l'Escaleta per retornar al punt de partida.
Podeu veure un l'àlbum de fotos clicant sobre la imatge que il·lustra aquesta entrada del blog. Avui no hi ha pel·lícula perquè ens ha fallat el càmera però podeu veure la magnífica panoràmica des del cim de la Forcanada

La Forcanada, 2.881 m