GR92: Portbou - El Port de la Selva

Aquesta vegada hem fet un parèntesi en el projecte actual del grup del GR. Efectivament, com saben els nostres seguidors, amb el grup del GR estem fent el recorregut del GR7 que recorre tot Catalunya de nord a sud des d'Andorra fins a Fredes. Però en aquest mes d'abril es compleixen 10 anys des que va començar a funcionar aquest grup de caminadors amb el que hem recorregut els principals camins de gran recorregut del nostre entorn: el GR92, el GR83 o Camí del Nord, la branca catalana del Camí de Sant Jaume, el Camí dels Bons Homes, el GR1 i el GR7. Així que hem fet un parèntesi en el nostre recorregut del GR7 per fer la primera etapa del GR92, entre Portbou i El Port de la Selva, per commemorar el desè aniversari d'aquella primera excursió en la que només quatre caminadors van fer aquesta primera etapa del GR92 iniciant un camí pel que hem recorregut més 2000 km al llarg de 109 etapes de senderisme.
De bon matí hem iniciat la jornada esmorzant a una guingueta de la platja de Portbou. Després hem iniciat la caminada pujant pels carrers del poble i seguint amunt per un caminet que ens ha portat fins al Coll del Frare que, amb només 202 metres d'altitud, és el punt més alt del recorregut.
Hem seguit per un camí de flanc, amb grans vistes del mar i del Cap de Creus, fins que hem iniciat la baixada directa a Colera. Hem travessat el poble i la riera de Molinàs per iniciar la pujada al segon coll de la jornada, el Coll de Sant Antoni, situat a només 73 metres d'altitud. En pocs minuts hem baixat a la platja del Garvet i ja no hem deixat la línia de la costa en cap moment fins al final del recorregut.
El camí recorre la costa per una zona molt urbanitzada, seguint un antic camí de ronda, fins arribar a Llançà. Hem recorregut la seva platja fins al port esportiu i més enllà, resseguint la costa, amb contínues pujades i baixades però amb pocs desnivells. Més endavant hem arribat a un altre punt singular, el Far de S'Arenella. Des d'aquí ja es veia el final del nostre trajecte, el Port de la Selva, encara lluny, a l'altra banda de la badia. Per un bon camí hem completat l'etapa resseguint la costa i travessant la Platja de la Ribereta fins arribar al Port de la Selva.
Hem acabat la caminada justament en el canó, un petit monument format per un antic canó de bronze que va ser rescatat pels pescadors locals d'un vaixell enfonsat. Hem fet la foto final de grup i hem pujat a l'autocar que ens ha portat al Centre Cultural Les Escoles de la Selva de Mar, on hem dinat.  Aquesta vegada no ha estat només un dinar sinó que també hem fet una gran celebració amb motiu del desè aniversari del grup de caminadors, amb discursos, projeccions, cançons i moltes coses més, però això ja és una altra història...
Aquí teniu un vídeo amb un recull d'escenes de la caminada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Coll de Banyuls Llançà, 2018

GR92: Begur Palamós, 2009

GR1: Cap Creus P.Selva, 1996

---

Coll de Banyuls - Llançà

Avui hem completat la nostra travessia per les muntanyes de l'Albera amb la tercera etapa, entre el Coll de Banyuls i la població de Llançà. Eren poc més de les cinc del matí quan hem tocat diana en el petit refugi lliure del Coll de Banyuls. Poc abans, els encarregats del foc havíen revifat les brases, de manera que hem esmorzat al caliu de la llar de foc.
Hem sortit al voltant de les 6; era negra nit i caminàvem amb l'ajut dels frontals seguint una petita pista que surt del mateix Coll de Banyuls per la carena fronterera. Hem arribat al Coll del Llop, on el camí es bifurca; es pot seguir per la carena o flanquejar per evitar el primer ressalt, el Puig de la Calma. Hem optat per flanquejar encara que els dos camins es troben poc més enllà, en el Coll de Torn.
Seguint la carena fronterera hem arribat al cim del Puig d'en Jordà (752 m), marcat amb una gran fita. Estava clarejant, de manera que hem fet un grapat de fotos de l'espectacle natural que se'ns presentava. Hem esperat uns minuts per veure, des d'aquesta talaia privilegiada, la sortida del sol darrere el Cap de Creus. Un gran espectacle.
Hem baixat a l'immediat coll del Teixò, on hem deixat definitivament la carena fronterera per agafar un camí de flanc en direcció a les carenes secundàries que s'orienten ja en direcció a Llançà. Hem arribat a la Font Jordana comprovant amb satisfacció que hi brollava un rajolinet d'aigua. Tot un regal de la muntanya perquè ja teníem l'aigua raccionada després de passar la nit al refugi del Coll de Banyuls o no hi havia aigua. Hem omplert les cantimplores i hem seguit endavant.
El nostre camí seguia per la carena de la Serra de la Balmeta fins arribar al Puig d'Esquers (606 m) on hi ha una caseta i un vèrtex geodèssic. Hem esmorzat contemplant el magnífic panorama. Avui no ha fet vent i feia calor, tot i estar en ple mes de gener. Després hem baixat per un corriol molt pendent fins a les ruïnes del Mas Patiràs, una antiga masia que devia ser molt important però ara està enrunada.
Hem seguit una mica més per la carena i després, per un caminet, hem baixat al Coll de les Portes on hem agafat una àmplia pista que ens ha portat directament a Llançà. Encara no s'havia acabat l'excursió perquè havíem de travessar tot el poble per arribar al Port on vam deixar el cotxe fa dos dies. Finalment hem arribat al Port i hem completat la jornada menjant una magnífica paella en un dels restaurant del Port de Llançà.
I aquí teniu la pel·lícula de la travessia de tres dies pel massís de l'Albera. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog: 

---

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR11: Vila- maniscle, 1995

GR11: Port de la Selva, 1995

GR11: Cap de Creus, 1995

---

Coll de l'Ullat - Coll de Banyuls

Amb les primeres llums hem sortit del refugi del Coll de l'Ullat en direcció al Puig Neulós. El camí comença a la carretera, situada a pocs metres del refugi, i puja pel bosc; forma part del GR10, el camí de gran recorregut del Pirineu Francès i, per tant, és fàcil de seguir.
Després d'uns minuts hem arribat a la part superior del Roc Foirós, una petita cresta rocosa amb bon panorama. Encara estava clarejant però hem pogut gaudir d'una gran vista del Canigó. Seguint el camí hem arribat a la carena fronterera, que avui havíem de seguir durant hores. Des de la carena hem tingut noves perspectives, cap a terres empordaneses i muntanyes més llunyanes de la Catalunya interior. També es veien molt clarament el Golf de Roses i el Cap de Creus.
Hem seguit el camí carener però ben aviat hem trobat el caminet que baixa al Pou de Neu del Puig Neulós. Es tracta d'una antiga instal·lació, molt ben conservada, on antigament s'emmagatzenava la neu a l'hivern per vendre-la, quan tornava la calor, pels pobles i ciutats de la comarca. Era una indústria important en aquella època quan no existien els frigorífics i un gelat era un article de luxe que es pagava molt bé. Hem visitat el pou, baixant fins i tot al seu fons, abans de seguir el nostre camí.
En pocs minuts hem arribat al cim del Puig Neulós (1.256 m), el punt més alt de l'Albera. Feia molt vent però ens hem aturat uns minuts a fer fotos i contemplar el panorama, que des d'aquí és molt extens sobre l'Empordà i el Rosselló.
Hem seguit el nostre camí per la carena fronterera, ara per un magnífic bosc de faig, baixant fins al Pla de la Tanyereda, on hi ha un petit refugi lliure propietat del Club Alpí Francès (CAF). A partir d'aquí el camí va resseguint la carena, de vegades per dalt, de vegades flanquejant per evitar els petits cims i les sifonades. El vent era molt fort i quan el camí passava per la carena o  pels diversos colls era bastant molest però quan baixava pel bosc teníem un petit respir.
Hem arribat al Puig de Sallifort, un punt clau perquè a partir d'aquí el GR10 deixa la carena frontera per iniciar la baixada directa a Banyuls, on acaba. Nosaltres encara hem seguit una mica el GR10 de baixada però ben aviat l'hem deixat, sortint per un camí de flanc que retorna a la carena. A poc a poc hem seguit per la llarga carena, que ara ja baixava molt, fins arribar, molt poc abans del Coll de Banyuls, al refugi del mateix nom.
És un refugi lliure, propietat del Centre Excursionista Empordanès, que es va construir rehabilitant un antic búnker. Tot i ser lliure, el refugi és prou confortable i està ben conservat, encara que no hi ha aigua. Ens hi hem instal·lat i hem anat a buscar llenya per fer foc. Hem sopat al calor d'un magnífic foc mentre a fora bufava encara el fort vent. 

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR10: Neulós- Banyuls, 2010

Ascensió al Puigneulós, 2005

GR11: Mas Corbera, 1996

---

Le Perthus - Coll de l'Ullat

Aquest any, la tradicional sortida entre Cap d'Any i Reis ens ha portat a l'Albera, on es troben les muntanyes més orientals dels Pirineus. Hem fet una ruta de tres dies per aquestes muntanyes seguint, en part, el traçat del GR10.
Hem arribat a mig matí a Le Perthus, punt de partida de la nostra ruta. Abans, havíem deixat el cotxe a Llançà, on acabarem la travessia demà passat, i hem vingut fins aquí en taxi. Hem sortit caminant per la carretereta que porta a Sant Martí de l'Albera i el Puig Neulós. Al cap de poc hem deixat la carretera agafant una petita pista a la dreta i més endavant un camí pel bosc. El nostre camí ha seguit el traçat del GR10, la transpirenaica francesa però amb un traçat diferent del que seguia quan la vam fer integral ja fa uns quants anys. Hem passat pel Coll de la Comtesa, on hi ha la fita de la frontera (580), entrant en territori francès.
El camí segueix pel bosc fins a la Collada del Pla de l'Arca, també fronterer. Després hem anat a parar a una àmplia pista que passa per sobre del veïnat de Sant Martí de l'Albera sense tocar aquesta població. A l'altra banda de Sant Martí, hem passat al costat de la carretera, just on fa un marcat revolt, i hem agafat un petit camí que puja pel bosc. Ha estat el sector més interessant de l'excursió d'avui perquè el camí travessa un bosc de faig, en aquesta època sense fulles. El camí puja en direcció al Roc Foirós però deixa aquestes roques a la dreta i, ja planejant, arriba al Coll de l'Ullat, final de la nostra etapa.
Aquest coll és un punt estratègic en la travessia del GR10 i té una gîte d'ètape, austera com un refugi de muntanya però molt acollidora. En aquesta època de l'any està oberta només per a dormir i no es fan sopars ni esmorzars però té cuina i ens ha permès fer el nostre sopar i descansar molt bé per a la llarga jornada que ens espera demà. Al vespre hem pogut gaudir d'una espectacular posta de sol, amb una gran panoràmica dominada per la característica silueta del Bassegoda.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió al Bassegoda, 2011

GR10: Le Perthus Puigneulós, 2010

GR10: Les Illes- Le Perthus, 2010

---

GR11: Cap de Creus - El Port de la Selva

Amb el grup del GR hem fet una excursió per la zona del Cap de Creus. L'itinerari previst coincidia amb la primera etapa del GR11(variant per la Cala Tavellera) però hem tingut un petit problema de transport. Hem fet el desplaçament en autocar però poc després de sortir de Cadaqués hem trobat que la carretera d'accés al Cap de Creus estava prohibida als autocars. Ens quedaven uns 5 km per arribar al final però no ens hem desanimat; hem agafat un caminet senyalitzat en direcció al teòric punt d'origen de l'excursió. Ens ha costat més d'una hora enllaçar amb el GR11, poc abans del Cap de Creus. Com que ja era tard l'hem deixat de banda i hem agafat la direcció del Port de la Selva. El GR passava originalment per la Cala Tavellera però una modificació posterior va marcar un traçat més directe; nosaltres hem optat pel traçat antic i hem baixat fins a la Cala Tavellera, el punt més singular de l'itinerari. Allà hem dinat una mica i els més valents s'han banyat. Hem reiniciat la marxa amb una forta pujada que ens ha portat a enllaçar novament amb el GR11 oficial. Ben aviat hem passat pel segon punt singular, l'ermita de Sant Baldiri de Tavellera, i hem arribat al Port de la Selva, punt final de l'excursió. Hem pres un refresc en un bar davant del port i hem pujat a l'autocar per tornar a casa.

---

ÀLBUM   DE   FOTOS   -   TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

BTT a Torroella de Montgrí, 2006

GR11: etapa 2, 1996

GR11: etapa 1, 1996

---

GR10, etapa 53: Puig Neulós - Banyuls

Puig Neulós - Refugi de la Tagnareda - Coll Pregon - Coll de l'Orri - Coll de l'Estaca - Coll dels Emigrants - Puig dels Quatre Termes - Pic de Sailfort - Coll dels Gascons - Banyuls de la Merenda

---

Finalment hem completat aquest camí de gran recorregut que vam començar a la platja d'Hendaya ara fa sis anys. L'etapa d'avui era fàcil, ja que gairebé no hi havia desnivell de pujada, però llarga, de set hores. Hem començat al cim del Puig Neulós (1.256 m) on vam acabar la darrera etapa. Avui el dia era molt clar i hem pogut gaudir durant tot el recorregut de grans vistes del Canigó, el mar i les planes de l'Empordà i el Rosselló. Des del Puig Neulós, el camí va carenant per tota la Serra de l'Albera, amb lleugeres pujades i baixades, passant per diversos colls fronterers. Hem pujat al cim del Puig dels Quatre Termes (1.156 m), des d'on es veia un gran panorama. Després hem seguit carenant fins al Pic de Sailfort, on hem deixat definitivament la carena fronterera emprenent la baixada cap a Banyuls. Encara ens quedava una llarga baixada de gairebé mil metres de desnivell fins acabar el nostre camí a la platja de Banyuls.
Us recomanem veure el fotollibre del GR10, ara ja acabat. També hem fet també un muntatge amb les millors fotos de l'activitat. Aquí el teniu:

---

---

FOTOLLIBRE GR10  -  ÀLBUM DE FOTOS

---

GR10, etapa 52: Le Perthus - Puig Neulós

Le Perthus - Sant Martí d'Albera - Coll dels Tres Termes - Puig Neulós

---

Penúltima etapa del GR10 que ens ha portat al cim del Puig Neulós, un gran mirador de l'Empordà i el Roselló. El dia estava una mica gris i en algun moment semblava que volia ploure però hem pogut arribar sense problemes. Avui hem fet la maniobra de cotxes amb la bicicleta: he pujat en cotxe al cim del Puig Neulós (1.256 m) per la carretereta de servei de les instal·lacions de televisió; a dalt, he deixat el cotxe i he agafat la bicicleta per baixar a Le Perhus per iniciar l'etapa. En total hi havia uns 1.000 metres de desnivell però la veritat és que no ens han costat gaire de pujar. Des del cim hi ha una gran panoràmica, encara que avui una mica limitada pels núvols, i ja es veia molt proper el mar. Ara només ens queda la darrera etapa, d'unes 7 hores, que ens ha de portar a Banyuls, punt final del GR10.

---

FOTOLLIBRE GR10  -  ÀLBUM DE FOTOS

---

Puig Neulós

Ja havíem decidit que per Setmana Santa aniríem a l'Atlas a fer una gran travessa, i calia començar l'entrenament. L'excursió d'aquell dia era curta i fàcil, però ens va permetre recórrer uns indrets desconeguts per nosaltres i estirar una mica les cames.

Es tractava de l'ascensió al Puigneulós (1.256 m) des del poblet de Cantallops. És un cim modest però amb una gran panoràmica sobre l'Empordà i el Rosselló.

El camí de baixada ens va portar a través d'uns boscos de faigs molt ben conservats fins a Cantallops, passant per Requesens. En algun punt vam seguir la carena fronterera i vam trobar el GR-10.

---

📷 ÀLBUM DE FOTOS

---

GR11 etapa 4: Mas Corbera-La Jonquera

Mas Corbera – Els Vilars – Coll de la Llosarda – Requesens – Coll de l’Auleda – Puig dels Falguers – Santa Llúcia – La Jonquera

---

Va ser la darrera etapa d’aquesta primera expedició al GR 11. La tramuntana va continuar bufant amb força i el camí, traspassant colls i muntanyes, ens va portar fins a la Jonquera després de passar pel poblet de Requesens, situat sota el castell del mateix nom.

Quan vam arribar a Requesens, el cansament ja es notava a les cares. Sort que a la típica fonda del poble —l’única casa habitada— ens van servir unes bones llesques de pa amb tomàquet i pernil, i vam fer una ronda d’aspirines que ens va revifar una mica.

Després, ja amb la panxa plena, vam superar el darrer obstacle de l’etapa: el coll de l’Auleda. Poc abans d’arribar-hi vam trobar les restes d’un avió francès d’extinció d’incendis que s’havia estavellat en aquest indret feia un parell d’anys. Una placa recordava aquell fet i retia homenatge als pilots que van morir mentre ajudaven a apagar un incendi forestal.

A la Jonquera, després d’una dura baixada, vam donar per acabada aquesta primera expedició al GR 11. Havien estat quatre etapes que ens havien permès conèixer aquestes terres empordaneses de l’extrem oriental dels Pirineus. Vam tornar a casa contents, mirant el calendari i buscant ja la data per reprendre la nostra ruta.

---

ÀLBUM DE FOTOS FOTOLLIBRE GR 11

---

GR11 etapa 3: Vilamaniscle-Mas Corbera

Vilamaniscle – Sant Quirze de Colera – Mas Corbera

---

Després de dormir a Vilajuïga vam recuperar el cotxe i vam tornar a Vilamaniscle per retrobar el nostre camí. Aquí el GR 11 comença a endinsar-se en el massís de l’Albera i vam començar a trobar muntanyes. Això ja era el Pirineu!

Vam passar pel monestir de Sant Quirze de Colera, una autèntica joia del romànic. Les cames ja començaven a notar l’esforç acumulat de les tres etapes.

A més, la tramuntana característica d’aquestes terres de l’Alt Empordà ens despentinava contínuament. En aquesta etapa no hi havia hotel ni fonda, de manera que vam plantar la tenda de campanya a prop del Mas Corbera, sota una alzina surera.

Durant la nit, la tramuntana va bufar sense parar contra la nostra tenda, que va aguantar com va poder el temporal.

---

ÀLBUM DE FOTOS FOTOLLIBRE GR11

---

GR11 etapa 2: P.de la Selva - Vilamaniscle

El Port de la Selva - Sant Pere de Rodes - Llançà - Sant Silvestre de la Valleta - Vilamaniscle

---

Vam sortir del Port de la Selva i vam emprendre la forta pujada fins a Sant Pere de Rodes. Quan vam arribar-hi van caure quatre gotes però no va passar d’aquí. Vam menjar una mica al costat de la font del monestir i vam baixar a Llançà.

Després, per un camí més planer, vam anar fins a Vilamaniscle. Vilamaniscle, en aquesta època de l’any, era un poble fantasma. No hi havia cap hotel ni pensió ni fonda on dormir. Ni tan sols hi havia un bar obert!

Vam fer auto-stop i vam aconseguir arribar a Vilajuïga, on hi havia un magnífic hotel on vam sopar i vam dormir. L’endemà, un taxi ens va retornar a Vilamaniscle per començar la tercera etapa.

---

ÀLBUM DE FOTOS FOTOLLIBRE GR11

---

GR11 etapa 1: C.de Creus-P.de la Selva

Cap de Creus – Cala Tavellera – Sant Baldiri – El Port de la Selva

---

Vam deixar el cotxe al costat del far del Cap de Creus i vam anar caminant fins a la punta del Cap de Creus, punt d’inici del GR 11. Després, seguint el camí marcat, vam iniciar l’aventura. Vam passar per la Cala Tavellera, solitària en aquesta època de l’any, i vam arribar al Port de la Selva, avui també sense turistes.

L’excursió se’ns va fer més llarga del que esperàvem i vam arribar una mica cansats. Era la primera etapa i encara no estàvem entrenats. Al Port de la Selva, després de buscar una mica, vam trobar un lloc per sopar i dormir. El poble estava solitari, amb un aspecte molt diferent de l’animació de l’estiu.

---

ÀLBUM DE FOTOS FOTOLLIBRE GR11

---