GR1: Prats de Lluçanès - Alpens

Tercera etapa d'aquesta temporada del GR1. Hem iniciat la caminada en el punt on vam deixar el GR en l'etapa anterior. Avui l'autocar ha recorregut un petit tram de pista des de la carretera per acostar-nos al punt d'inici. L'etapa ha estat fàcil i còmoda, gairebé tota per pistes; en total hem fet gairebé 600 metres de desnivell però tan repartits al llarg del recorregut que gairebé no hem notat les pujades. Al cap de poc de sortir hem passat per una masia gran, Cal Marxant. Poc després hem passat per una altra masia encara més gran, com una casa forta; era el Vilaró, al costat de Lluçà. Hem passat per aquest poblet sense veure'l i hem seguit endavant per les pistes del Lluçanès fins arribar al poble de Santa Eulàlia de Puig-oriol. A l'entrada del poble hi ha una petita església amb una placeta al davant, on ens hem aturat a esmorzar. Després hem entrat en el poble i ens hem aturat en el bar per prendre un cafè. Hem seguit endavant per pista i poc després hem trobat la desviació que porta a l'ermita de Sant Cristòfol de Borrassers. Cal desviar-se una mica del camí però està a molt pocs minuts i ens hi hem acostat (només una petita part de la colla) per veure la curiosa ermita romànica. Ja gairebé arribant a Alpens, hem passat per una altra gran masia, el Graell, amb una gran façana amb arcades, realment espectacular. Finalment hem arribat a Alpens, un petit poble famós per la  seva artesania del ferro i també per una batalla que es va lliurar aquí en la tercera guerra dels carlins. L'autocar ens esperava al poble. Hi hem pujat i hem fet un curt recorregut fins al restaurant Ca la Cinta, a Sant Agustí de Lluçanès, on hem tancat la jornada amb un bon dinar. Avui els plats estrella eren la sopa torrada amb pilotilles, la coca de recapte amb pera i formatge de cabra gratinat, la vedella guisada amb bolets i el flam de mató.

La pel·licula oficial, un recopilatori de les quatre primeres jornades d'aquesta temporada del GR, està encara pendent de completar la fase de rodatge i passar a la d'edició, però tenim ja un tràiler amb les millors escenes del rodatge d'avui:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

GR1 etapa 3, 2015

GR107 etapa 3, 2014

GR83 etapa 3, 2011

---

Els Ventadors, Pins Carrassers i Punta Pericana

Santa Magdalena - Sant Antoni - Sant Bartomeu - Els Ventadors - Punta dels Pins Carrassers - Pi de la Carabasseta - Toll de l'Ou - Punta Pericana - Cova del Caterí - Grau de la Cova del Corb - Santa Magdalena

---

Després de dormir en el refugi d'Albarca, hem sortit amb les primeres llums del dia per uniciar una nova ruta circular per la Serra del Montsant. Hem baixat en cotxe fins al poble d'Ulldemolins i allà hem agafat una petita carretera que ens ha portat fins a l'ermita de Santa Magdalena, punt de partida de l'excursió. Hem sortir pel GR i en pocs minuts hem arribat a l'ermita de Sant Antoni. Seguint el mateix GR en baixada hem arribat al Riu Montsant, on hi ha un mirador sobre unes petites gorges. Seguint el GR riu avall hem arribat a un pont penjat. Hem deixat la riba del riu Montsant i hem pujat fins a la propera ermita de Sant Bartomeu, situada en un indret singular, voltada de cingles. Al costat de l'ermita hi ha una casa mig enrunada sota una gran bauma. Hem retornat al pont penjat i hem seguit el nostre camí. Aviat hem deixat el curs del riu i  hem iniciat una forta pujada cap a la carena dels Ventadors, on hem pujat per una cresta de roca conglomerada fins a un pas estret per on hem passat a l'altra vessant de la muntanya. El camí ressegueix la muntanya per sota d'un cingle, amb grans vistes, fins arribar al punt més alt de la muntanya, la Punta dels Pins Carrassers (1.062 m).  Hem fet una panoràmica circular:

Després de fer quatre fotos més i alguna vista aèria, hem baixat per l'altra banda de la muntanya fins arribar a un petit pla on hem enllaçat amb el GR171, just al costat d'un arbre monumental, el Pi de la Carabasseta. Seguint el GR, de baixada, hem arribat a un altre punt singular, el Toll de l'Ou, una petita gorja on el Torrent dels Pèligs forma diversos tolls. Malauradament aquest indret, que amb aigua és força interessant, avui estava gairebé sec, de manera que ens ha decebut totalment. Hem tornat enrere un petit tram per agafar un camí poc marcat que puja en direcció a la Punta Pericana. És un cim voltat per tot arreu per cingles però el camí busca els millors passos i ens porta sense dificultat al peu d'un petit mur final equipat amb una cadena i uns esglaons de ferro. Hem superat aquest pas, gens difícil, i hem arribat al cim de la Punta Pericana (1.049 m). Hem fet més vistes aèries i una panoràmica circular:

Hem baixat per l'altra banda i hem seguit un camí poc marcat que ens ha portat, passant per la Cova del Caterí, a enllaçar novamenty amb el GR171. Des d'aquí el més fàcil seria seguir el GR fins al Pi de la Carabasseta des d'on una variant del GR ens portaria fàcilment al punt de partida però encara volíem explorar nous racons del Montsant i hem optat per baixar pel Grau de la Cova del Corb. El camí surt del GR, a pocs minuts en direcció est, i baixa directament a Santa Magdalena. L'única dificultat està en els primers metres, quan cal desgrimpar un petir ressalt sense massa dificultat però una mica perdedor. Després, un camí petit però ben marcat ens ha portat sense problemes al punt de partida, a l'ermita de Santa Magdalena.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

Per la Serra de Cardó, 2015

Un volt pel Montsant, 2012

BTT pel Priorat, 2001

---

Roca Corbatera, Cova Santa i S. Joan del Codolar

Albarca - Pla del Grau - Roca Corbatera - Pas del Gat - Cova del Serret - Cova de l'Abelló - Serra Major - Cova del Moloner - Cova Santa - Sant Joan de Codolar - Grau dels Tres Esglaons - Roca Corbatera - Pla del Grau - Mare de Déu de Montsant - Pla del Grau - Albarca

---

Avui hem vingut a la Serra del Montsant per fer un llarg recorregut per aquestes muntanyes. Ara a la tardor, quan als Pirineus comença a nevar i fa mal temps, és el moment de visitar aquestes serres que a l'estiu son, potser, massa caloroses. Hem arribat al matí al poble d'Albarca i hem deixat el cotxe al davant mateix del refugi on tornarem després per dormir. Hem iniciat la caminada per una pista que ens ha portat fins al Pla del Grau, des d'on comença un camí més petit que porta al cim de la Roca Corbatera (1.169 m), el punt més al del Montsant. Feia un vent molt fort, de manera que no ens hem entretingut gaire i hem iniciat el descens per l'altra banda de la muntanya. Hem arribat al Pas del Gat, un pas equipat amb un cable d'acer que ens ajuda a fer un petit flanquejament en roca. També hem desgrimpat una petita xemeneia abans de seguir, ja més fàcilment, fins a la Font del Manyano. Hem seguit per una petita pista i després per un caminet fins a la Cova del Serret, en realitat una bauma i no pas una cova. Més endavant ens hem separat una mica del camí fer acostar-nos a la Cova de l'Abelló, també una bauma sota un gran sostre de roca. Hem pujat, passant pel petit caos de roques del Cap de Gos, fins a la carena de la Serra Major, on hi ha una creu i un gran panorama. A sota mateix, desviant-nos una mica del camí directe, hem arribat a una altra cova-bauma, la del Moloner. La fita següent ha estat la Cova Santa, per fi una veritable cova, amb galeries i concrecions. Hem fet una petita exploració per les primeres sales i ens hem aturat a menjar una mica a la porta de la cova. Seguint un GR hem arribat al santuari de Sant Joan del Codolar, un indret singular amb una petita ermita i uns xiprers monumentals. La Montserrat, l'ermitana que viu allà i té cura de la instal·lació, ens ha convidat a prendre una infusió d'herbes del Montsant i ens ha explicat algunes coses de la muntanya que ella tan bé coneix després de gairebé 40 anys de viure-hi. Des de Sant Joan hem agafat el camí del Grau dels Tres Esglaons, un camí equipat que puja pel dret en direcció a la Roca Corbatera superant, amb tres trams equipats, sengles ressalts de roca. A dalt de tot hem enllaçat amb el camí per on havíem vingut al matí però encara hem volgut allargar aquest intens dia de muntanya pujant novament fins al cim de la Roca Corbatera (1.169 m) per contemplar l'inici de la posta de sol des d'aquest magnífic mirador. No hem esperat al final perquè es feia tard i hem iniciat el retorn desfent el camí que havíem fet al matí. Hem arribat al Pla del Grau; estava començant a fosquejar però encara hem volgut arrodonir la jornada visitant l'ermita de la Mare de Déu del Montsant, bastant propera. Hi hem anat i hem desfet el camí, retornant novament al Pla del Grau i ja de retorn a l'Albarca mentre a poc a poc anava caient la nit. Hem arribat ja fosc al refugi d'Albarca on el guarda ens esperava per fer-nos el sopar. És un magnífic refugi, situat al mateix poble d'Albarca però on es respira ambient excursionista. El guarda ens ha preparat un bon sopar i hem anat a dormir aviat, per recuperar forces pensant en l'excursió de demà.
Aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

Vinyes de la Mare de Déu, 2014

Grau del  Carrasclet, 2014

VF de la Morera, 2003

---

Ascensió al Castillo de Acher (2.384 m)

El Castillo de Acher vaig pujar-lo l'any 1982 des de l'antic càmping de la Selva de Oza on estàvem passant uns dies de vacances. L'ascensió està més que caducada i hem aprofitat aquests dies d'estada a les valls occidentals del Pirineu Aragonès per fer l'ascensió d'aquest cim singular que ahir vam poder contemplar des dels Alanos. El nom d'aquest cim és que més li escau, ja que la seva part superior sembla realment un castell, defensat pels quatre costats per altes muralles. El camí supera aquestes muralles per una bretxa i després, ja fàcilment, puja a la torre més alta del castell.
Avui no hem esperat que servissin l'esmorzar a l'alberg de Zuriza, ja que no el donen fins a les vuit del matí, sinó que hem sortit amb el cotxe, encara de nit, per anar a la Selva de Oza, punt d'inici de l'ascensió. Amb les primeres llums hem començat a pujar en direcció al Castillo de Acher. El camí puja pel bosc i guanya altitud ben ràpidament. A partir dels 1.700 metres s'acaba el bosc i hem entrat en una zona de prats des d'on ja es veu el Castillo de Acher, que des d'aquí sembla inaccessible. El camí segueix pujant forlament però es guanya ràpidament el desnivell i ben aviat estàvem al peu de la canal pedregosa que porta a la bretxa per on superarem la muralla. Seguint les fites i trams de camí hem arribat sense dificultat a la bretxa i hem vist el cim, ja molt proper. En poc temps hem superat aquest tram final i hem arribat al cim del Castillo de Acher (2.384 m). El dia era magnífic i el panorama molt extens. Es veien els cims que vam pujar ahir per la Sierra de los Alanos. També vèiem els cims més occidentals dels Pirineus com l'Orhi, la Mesa de los Tres Reyes i el Pic d'Anie i, cap  a l'altra banda, alguns dels gegants del Pirineu Central com el Balaitús i el Vignemale. Hem fet una panoràmica circular:

Després de descansar uns minuts en el cim, menjar una mica i prendre unes imatges aèries per a la pel·lícula, hem iniciat el retorn pel mateix camí de pujada fins al punt de partida, a la Selva de Oza, on hem donat per acabades les activitats del pont de Tots Sants iniciant el retorn a casa.
Podeu veure aquí la pel·lícula de la jornada, que aquesta vegada també és de producció pròpia:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

Ascensió al Bisaurín, 2015

Candanchú - Zuriza, 2001

Castillo de Acher, 1982

---