dimarts, 8 de juny de 2021

Canal Roja (Tres en Ratlla)

Tres en Ratlla
Seguint amb el cicle de sortides de tarda, avui hem anat novament a Montserrat per baixar la Canal Roja, també coneguda amb el curiós nom de Tres en Ratlla. És una canal equipada per baixar en ràpel, entre 13 i 17 ràpels segons la nostra habilitat per desgrimpar. El més singular és el ràpel final amb un tram volat que dóna caràcter a l'activitat. 
El punt de partida és Can Jorba però la pista que hi porta està tancada a la circulació i, per tant, hem hagut d'iniciar el recorregut des de la Vinya Nova. La calor era sufocant quan hem començat a caminar per la pista de Can Jorba. Hem passat aquesta antiga masia i hem seguit per la pista fins trobar un corriol a la dreta que comença a enfilar-se muntanya amunt a buscar la capçalera del barranc. El caminet, senyalitzat amb marques de pintura vermella, puja ben dret pel Serrat de La Palomera i després voreja el cim més alt d'aquest serrat per arribar a l'inici del barranc.
Hem iniciat el descens de la Canal Roja amb un flanquejament equipat amb un passamans que permet desgrimpar el primer ressalt sense haver de treure la corda. Aviat hem arribat als ràpels, que en aquesta primera part del descens són generalment curts.
El més singular d'aquesta primera part ha estat un ràpel que, per evitar un petit gorg ple d'aigua, s'ha d'instal·lar fent un flanquejament per buscar les anelles de la instal·lació. Aquí es va instal·lar un passamans però nosaltres l'hem trobat desequipat. Només hi havia les anelles però no la corda fixa que havia d'ajudar-nos a superar el pas.  Hem muntat el nostre propi passamans i hem superat el pas sense més problemes.
Després de baixar uns quants ràpels, curts però en general incòmodes i encaixonats, hem arribat a la part final del descens on s'encadenen els ràpels més llargs. El més singular és el ràpel de 23 metres, vertical i encaixonat, amb un passamans per assegurar-se sobre un gran bloc que és el punt de partida del ràpel.
Després hi ha un ràpel de 18 metres per un mur ben obert i finalment el ràpel final, el més singular de tot el descens. El ràpel té 30 metres i es divideix en tres parts ben definides: comença per una canal que aviat s'obre formant un mur vertical i acaba en un desplom sobre una bauma amb un ram desplomat d'uns 10 metres.
Després de completar el descens hem baixat per un caminet fins a Can Jorba i des d'allà hem retornat a la Vinya Nova pel mateix camí que havíem seguit abans.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada que aquesta vegada ha estat produïda per NONSTOP, una nova productora associada al Blog de Muntanya:


ENTRADES RELACIONADES:
La Coma dels
Naps, 2013
Joc de l'Oca i 3
en Ratlla, 2011
Joc de l'Oca i 3
en Ratlla, 2003

dissabte, 5 de juny de 2021

Barranc de la Font Bordonera

Torrent de la Font Bordonera
Hem inaugurat la temporada de barrancs amb el descens del Torrent de la Font Bordonera, un barranc bastant fàcil i aquàtic, considerat com d'iniciació però que ens ha donat l'oportunitat de gaudir d'un magnífic i refrescant descens pel torrent d'aigua clara. Només hi ha quatre ràpels, el més llarg de 20 metres, i diversos ressalts i tobogans.
Avui ens ha acompanyat una bona colla, dirigida per en Ramon i l'Eva, que son tècnics de barrancs i coneixen perfectament aquest descens. Com que teníem tres cotxes hem pogut fer maniobra de cotxes, de manera que hem evitat la caminada d'aproximació.
Hem pujat en cotxe fins a la Font Bordonera, una important surgència natural que alimenta el Torrent de Fontanet. Ens hem equipat i hem iniciat el descent seguint el curs de l''aigua de la font, que alimenta el torrent. Aviat hem aribat al primer ràpel, un ressalt d'uns 15 metres amb una magnífica cascada.
Poc després hem trobat el segon ràpel, que baixa encaixonat per una canal i també està regat per una cascada. El ràpel acaba en una magnífica badina d'aigua clara i fresca.
Hem seguit riu avall, desgrimpant alguns petits ressalts, baixant alguns tobogans i fins i tot realitzant alguns petits salts que ens han permès gaudir a fons d'aquest descens tan aquàtic.
Hem fet un petit ràpel d'uns 5 metres abans d'arribar al ràpel més gran de tot el recorregut, d'uns 20 metres, que baixa per un ample mur amb cascada.
Després d'aquest ràpel ja hem trobat alguns banyistes, senyal evident de què allà acabava la part esportiva del torrent. Ens hem desequipat i hem iniciat el retorn per un caminet que, en poc més de mitja hora, ens ha portat de tornada fins a Organya. Hem pujat a recuperar el cotxe i hem acabat la jornada dinant a Organyà.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del blog, Quercus Films:


ENTRADES RELACIONADES:
Barranquisme i 
caça major, 2011
Barrancs del
Fenollet, 2010
Barranc de
l'Espunya, 2005