Blog de muntanya

dimarts, 13 d’octubre del 2026

Barranco de San Chinés

El barranc de San Chinés està situat a la zona de Vadiello, la més occidental de la serra de Guara. Està excavat en roca conglomerada i forma una llarga canal que baixa serpentejant entre altes parets, amb una successió de petits gorgs i passos estrets.

És un barranc llarg, amb un total de 29 ràpels, la gran majoria de poca alçada. No presenta grans dificultats tècniques, però el descens és exigent per l'estretor de la canal i per algunes desgrimpades delicades sobre roca relliscosa que cal fer per superar els petits ressalts del recorregut.

Després d'un llarg viatge per carretera, hem arribat a la zona de Vadiello i hem pujat per una pista que ens ha portat fins ben a prop de l'ermita de San Chinés, que dona nom al barranc. Hem deixat el cotxe a la pista i hem iniciat la llarga aproximació. Un bon camí ens ha portat fins a les ruïnes de l'ermita, situada dins d'una bauma, sota un gran cingle que baixa del cim de la Foratata.
Al davant, a l'altra banda del torrent d'Isarre, ja es veia el barranc com una gran cicatriu a la roca conglomerada i, al costat, el fort pendent rocós que havíem de superar per arribar a la seva entrada.
Hem travessat el torrent i hem iniciat la remuntada per aquesta llarga rampa rocosa. És una pujada forta i directa, però no gaire llarga, i aviat hem arribat a l'entrada del barranc, on dos ancoratges amb anella ens permeten fer el primer ràpel i baixar a l'interior de la canal.

Aviat hem iniciat una llarga successió de ràpels per l'estreta fissura, combinats amb desgrimpades per baixar els petits ressalts que anàvem trobant. Pel barranc corria una mica d'aigua i tots els gorgs eren plens, però poc profunds, de manera que no hem hagut de fer cap remullada integral.

En alguns gorgs hi havia tritons, un bon indicador de la qualitat ambiental d'aquests paratges solitaris, tan allunyats de les zones més populars de la serra de Guara.

El descens pot semblar monòton per la llarga successió de ràpels curts, però a cada revolt del barranc descobríem nous racons on la roca, l'aigua i la llum es combinaven creant paisatges que no deixaven de sorprendre'ns.

Finalment, després dels 29 ràpels, el barranc s'ha obert i hem pogut recórrer caminant els últims metres. Encara quedava, però, un darrer obstacle: un gran gorg que hem pogut evitar amb l'ajuda d'un passamà.

Hem arribat al torrent d'Isarre, posant punt final al descens del barranc de San Chinés. Des d'aquí hem remuntat el torrent fins a l'ermita de San Chinés, on hem enllaçat amb el camí d'aproximació i l'hem seguit de tornada fins a l'aparcament.

Després ens hem desplaçat fins a Castilsabàs, on ens hem instal·lat al magnífic refugi El Pajar. Demà ens esperen noves aventures a la serra de Guara.

I aquí teniu el vídeo del barranc de San Chinés, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Basender i
Lumos, 2002

Cueva Cabrito i
Portiacha, 2002

Lenases i canal
del Palomo, 1998

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

Huesca, cañones y barrancos, Tomo 1 - Sierras, de Fernando Biarge i Enrique Salamero. Editat pels autors. 1991.

PARTICIPANTS:

Adriana · Alicia · Ernest · José Luis · Manel · Xavier · J. Rafel

dijous, 1 d’octubre del 2026

Cueva de Traconeras II

Tal com vaig explicar a l'entrada anterior d'aquest blog, aquesta entrada és una combinació de les dues visites a la cova de Traconeras II. Ahir a la tarda vam visitar aquesta cavitat però, gairebé a la sortida, quan ja tornàvem, algú va notar que havia perdut el mòbil a la cova. Com que ja era tard i estàvem cansats després de recórrer les dues Traconeras, vam decidir deixar el mòbil allà aquella nit i tornar avui per buscar-lo i també per recórrer la part final de la cavitat, la sala final, que ahir no vam acabar d'explorar per falta de cordes.

Hem arribat a l'aparcament situat a l'inici de la pista de Santa Elena i hem començat la curta aproximació a la cova. Ja coneixíem el camí i en pocs minuts hem arribat a l'entrada de la cavitat, una rampa pedregosa.

La primera part, després de baixar la rampa pedregosa d'entrada, és una galeria fàcil per on podem progressar drets i sense dificultat. Aviat arribem a una bifurcació. A la dreta hi ha la primera galeria lateral, que vam explorar ahir.

En aquesta galeria hi ha una zona plena de petits gours i, segons la topografia, diversos sectors inundats. La realitat, però, ha estat ben diferent: tota aquesta zona estava seca, amb els sectors que haurien d'estar inundats sense aigua i els gours ben secs.

Hem seguit per la galeria, ara en suau pujada, fins a la capçalera del primer ràpel, instal·lat en una columna. És un ràpel fàcil per una llarga rampa que ens porta a l'inici del segon ràpel, que comença amb un pas molt estret. Després de travessar l'estretament s'entra en una gran rampa fangosa que baixa cap al fons de la cavitat, on hi ha una gran sala.

En la visita d'ahir vam acabar el ràpel al mig de la rampa fangosa, ja que les cordes no donaven per més, i vam explorar la segona galeria lateral. Aquesta galeria ens va sorprendre per la seva bellesa. Si fins aquí tota la cova estava seca, en aquesta galeria va aparèixer l'aigua, amb algunes zones inundades i un magnífic llac subterrani, a més de moltes formacions.

Avui hem portat més cordes i hem pogut baixar fins al fons de la sala. És un pendent fangós que es podria baixar sense corda, però després la pujada seria problemàtica perquè rellisca molt. A baix, segons la topografia que portàvem, hi ha un llac que marca el final del recorregut. Avui, però, hem tingut una bona sorpresa: a baix de tot, on esperàvem trobar el llac, estava tot sec. Aquesta circumstància, que pot semblar negativa, ens ha donat una gran oportunitat.

A un costat hem vist l'inici d'una galeria per on ens arribava la remor de l'aigua corrent. Es tracta d'un pas que, quan el llac està al seu nivell habitual, queda sifonat, però avui estava sec. Hem travessat aquest pas i hem pujat per una rampa plena de còdols de tota mida per on baixava un torrent. A dalt hem trobat un gran llac i una sala de bones dimensions. Una sorpresa inesperada, ja que aquesta zona no apareixia a la topografia que portàvem.

Segurament no érem els primers que arribàvem a aquesta sala amagada, però sempre és emocionant trobar una galeria, una sala i un llac que no apareixen a les topografies publicades.

Cal dir que abans d'arribar a aquest punt ja havíem recuperat el mòbil, de manera que l'alegria ha estat doble. Ara només ens quedava remuntar tota la cavitat i sortir a l'exterior, donant per acabada l'exploració de Traconeras II i l'estada espeleològica de tres dies al Pirineu aragonès.

I aquí teniu el vídeo de la cova de Traconeras II. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de diverses càmeres auxiliars. Cal destacar que aquest vídeo conté escenes de les dues visites a Traconeras II, que s'han fusionat per donar continuïtat al relat i perquè la pel·lícula no perdi el seu caràcter documental.