Una vegada més, seguint els passos dels incansables exploradors montserratins David Bros i Ramir de Porrata, hem recorregut un itinerari montserratí gairebé inèdit. La Canal Ignorada està situada al costat de les Roques dels Aurons i baixa per la cara nord dels Ecos, recorrent paratges solitaris amb un extraordinari ambient montserratí.
Hem iniciat l'aproximació des de la Creu del Regató, a la carretera de Can Maçana al Monestir. Des d'allà, hem agafat el camí de la Canal del Miracle. A l'inici, un rètol avisa que la canal està molt erosionada i que el terreny és inestable. Efectivament, la canal té certa complicació, però no està més erosionada ni és més inestable que en les anteriors ocasions que l'hem recorregut.
La pujada és dura, però en el temps previst hem arribat al Coll del Miracle, on hem iniciat la segona part de l'aproximació: el Camí del Pas de l'Esfinx. Es tracta d'un antic camí equipat, actualment gairebé sense equipament, que recorre tota la part alta dels Ecos. És un camí pintoresc que ben aviat ens ha ofert grans vistes de Montserrat, especialment de la regió dels Frares Encantats.
Hem arribat al Mal Pas, un dels passos clau d'aquest camí. És un mur inclinat de roca conglomerada que cal flanquejar amb uns passos fàcils però impressionants. Immediatament després del Mal Pas, hem deixat el camí per pujar, en un parell de minuts, fins a l'inici de la canal.
L'inici de la canal ens ha impressionat. Sembla impossible que aquí hi hagi una canal tan ampla i ben definida. Aviat hem muntat el primer ràpel, instal·lat amb una baga i un mallon al voltant d'una alzina, que baixa per una rampa terrosa i acaba al costat d'un gran teix.
Un segon ràpel, ja per terreny més segur, ens ha portat a un tram de transició i al tercer ràpel, més curt, que acaba just al costat de la Font dels Aurons, en el camí del Salt de la Nina.
A partir d'aquest punt comença el segon sector del descens, el més interessant. El primer ràpel del sector estava desequipat, però hem resolt el problema allargant el ràpel anterior. Després venen quatre ràpels encadenats, tots de 30 metres, que acaben amb un espectacular mur que dona accés a una zona oberta, amb blocs esllavissats i molta vegetació. Un autèntic jardí penjat.
Després d'un tram de transició pel jardí penjat, hem baixat els dos darrers ràpels del segon sector i hem arribat al camí de Can Maçana al Monestir, el GR 172. Des d'aquí ens quedava el tram final, baixant pel torrent i desgrimpant diversos ressalts, un d'ells equipat amb una corda fixa, fins a arribar al ràpel final, que ens ha deixat a la carretera.
Ha estat una gran descoberta, una magnífica canal de la qual no en sabíem res i que ens ha deixat ben satisfets pel gran ambient montserratí que hem gaudit en aquest descens per la cara nord dels Ecos.
I aquí teniu el vídeo de la Canal Ignorada. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
PARTICIPANTS:
Bego · Sonia · J. Rafel
