dilluns, 26 d’octubre del 2026

Via ferrada Aplec de les Bruixes

Aplec de les Bruixes
La via ferrada de l'Aplec de les Bruixes és una instal·lació recent, que puja per un cingle esglaonat situat a prop de la població de Tórrec, al nord de la Noguera. És una via relativament fàcil, catalogada entre K2 i K3, però força interessant per l'entorn solitari, pel gran panorama i també pel fet que es pot combinar amb un itinerari circular que recorre diversos punts d'interès de la zona.
Nosaltres hem seguit aquest itinerari circular en un magnífic dia de tardor, gaudint de la solitud d'aquestes muntanyes i d'una via ferrada que, sense presentar grans dificultats, ens ha fet passar una molt bona estona.
Des de la carretera de Comiols, més amunt de Montmagastre, hem agafat una pista que ens ha portat al punt de partida, una cruïlla de pistes on ja hem trobat les marques de pintura vermella que ens anirien guiant al llarg de tot el recorregut. Hem començat a caminar per una pista i aviat hem travessat el barranc de la Jona, que en aquest punt estava totalment sec.
Hem seguit per un bon camí que puja pel bosc i aviat hem arribat al primer punt singular del nostre recorregut: la Bauma de Gramenet. És un antic habitatge troglodític, una casa construïda sota la balma, que actualment està totalment enrunada i només queden les restes d'alguns murs. Hi ha, però, un antic forn que s'ha conservat en perfecte estat i que justifica per si mateix la visita a la bauma.
Més endavant hem arribat a un altre punt singular: la Cova de l'Aplec. Es tracta d'una petita bauma que té algunes formacions, entre les quals destaca una grossa columna que parteix la boca de la cavitat.
Seguint pel camí, encara hem trobat dues baumes més: la Cova de la Font Freda (o de la Font Trobada) i la Cova del Boc. En aquesta darrera bauma ens ha sorprès una bona cascada saltant pel davant de l'entrada. És el barranc de la Font dels Coms, que passa per aquest indret i que avui portava força aigua.
Hem arribat al barranc de la Jona, just en un indret ben singular: els Foscos de la Jona, un curt pas subterrani per un caos de blocs que està equipat amb un parell de cadenes que ens ajuden a desgrimpar uns ressalts entre els blocs. 
A la sortida dels Foscos ens hem equipat per iniciar el recorregut de la ferrada i aviat estàvem pujant pels ferros, superant un rere l'altre els diversos murs que hem anat trobant al llarg de l'ascensió pel cingle esglaonat. La via segueix un itinerari sinuós, buscant els trams rocosos per superar elegantment els esglaons de la muntanya.
Hi ha trams verticals, flanquejos a dreta i esquerra i fins i tot alguns curts desploms, menys difícils del que sembla i molt ben equipats. Ens han sorprès alguns dels elements de construcció de la ferrada, com ara uns esquís o un bloc de formigó, però l'equipament és correcte i aparentment molt segur.
Després de gaudir del recorregut de la ferrada i de les àmplies panoràmiques, hem arribat al final. Poc abans, hem trobat, en un petit replà, el llibre de signatures.
Després només ens quedava retornar al punt de partida seguint un corriol que recorre un llom panoràmic i acaba en una pista que en pocs minuts ens ha portat al punt on havíem deixat els cotxes.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració dels càmeres auxiliars i amb imatges enregistrades amb el dron:

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Aplec de les Bruixes
PARTICIPANTS:
Aplec de les Bruixes
Alícia · Manel · Oriol · Sonia · J. Rafel

dimarts, 20 d’octubre del 2026

Sentier des Rochers, Alasàcia

Sentier des Rochers
Aprofitant un viatge a Alsàcia, hem fet una interessant excursió pel massís del Taennchel, als Vosgos. Els Vosgos són un massís muntanyós situat al nord-est de França, entre Alsàcia i Lorena. Les seves muntanyes, d'altitud moderada i formes generalment arrodonides, estan cobertes per extensos boscos de faigs i avets. En alguns indrets destaquen curioses formacions rocoses de gres, modelades per l'erosió, que constitueixen un dels elements més característics del paisatge.
Avui hem vingut a recórrer el Sentier des Rochers, un itinerari que travessa els boscos del massís del Taennchel, prop de Ribeauvillé. El principal atractiu d'aquesta excursió són les nombroses formacions de gres que anem trobant entre els arbres, amb grans blocs de roca, parets i roquissars de formes singulars. És una ruta molt agradable, per bonics camins forestals, que ens permet descobrir aquests curiosos conjunts rocosos enmig d'un paisatge dominat pels grans boscos.
Després d'esmorzar en el nostre hotel, situat a la petita població de Thannenkirch, hem fet un curt trajecte en cotxe per carretera i pistes, fins a un aparcament situat a prop de la Grande Verrerie. Hem iniciat la caminada pujant per una pista entre cases, però aviat hem deixat enrere la civilització i ens hem endinsat en el bosc.
El camí puja entre faigs i avets amb el terra cobert de les fulles seques que la tardor ha començat a fer caure. Després d'una llarga pujada hem arribat a un altiplà que forma un llarg llom cobert d'un bosc amb molts arbres realment monumentals. 
Hem arribat a l'Abri Kutzigbuech, una gran clariana on hi ha una cabana que s'utilitza com a refugi lliure, a més de taules i bancs que formen una petita àrea de pícnic. Després de fer algunes fotos en aquest lloc tan singular, hem seguit caminant i aviat hem començat a trobar els Rochers. 
Entre els arbres hem vist unes roques allargades que, vistes amb bons ulls i una mica d'imaginació, semblen grans rèptils com llangardaixos o sargantanes. Aquest ha estat només el primer d'una sèrie de roques amb nom propi que hem anat trobant al llarg del camí que recorre l'altiplà: Rocher des Géants, Rocher Bellevue, Rocher des Titans...
I al final de l'altiplà, abans d'iniciar la baixada, el més curiós de tots: el Rocher de la Paix d'Udine. Es tracta d'un gran bloc d'arenisca amb forma d'altar natural. En un dels seus costats hi ha una inscripció gravada l'any 1797 per commemorar el Tractat de Campo Formio, signat entre França i Àustria després de les victòries de Napoleó Bonaparte a Itàlia. La inscripció, à la paix d'Udine, va acompanyada de les inicials de diversos ciutadans de Ribeauvillé i de la data del 12 de novembre de 1797, expressada segons el calendari republicà francès.
Hem iniciat el descens per un bon camí però aviat hem trobat una antiga pista, envaïda per la vegetació, per on hem baixat per enllaçar amb la pista principal. Era un tram relativament curt, d'uns 500 metres, però la vegetació i alguns arbres caiguts ens han complicat el pas.
Finalment hem arribat a la pista principal per on hem completat l'itinerari amb una plàcida passejada per la pista planera entre els magnífics boscos dels Vosgos.


ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Sentier des Rochers
Magda · J. Rafel