Ascensió al Pic de Madaméte (2.657 m)

Avui hem acabat la nostra estada al Néouvielle amb una ascensió fàcil, en un dia gris i plujós. De fet, ja havíem decidit que avui faríem aquesta activitat, descartant altres ascensions més llargues i complicades, però al matí hem vist que la nostra decisió havia estat encertada perquè el temps no acompanyava i no era gaire engrescador lliutar contra les eternes pedreres del Néouvielle plovent i amb la roca mullada. 

Després d'esmorzar al refugi d'Orédon hem fet en cotxe la curta aproximació fins al Lac d'Aubert per la carretera de peatge de la Reserva Natural del Néouvielle. Des del pàrquing ja es veia el cim relativament proper. Hem iniciat l'ascensió seguint el GR10, el camí de gran recorregut que ressegueix els Pirineus per la vessant francesa. Hem passat al costat del Lac d'Aumar, que amb el gris del cel i la llum de la matinada ens ha ofert un magnífic joc de llums i colors, ideal per fer mil fotografies.

Més amunt hem passat per un altre petit estany, el Gourguet de Madaméte, just quan començava a ploure. Ens hem equipat per a la pluja i hem seguit endavant. La pluja ha durat poc i aviat s'ha convertit en un plugim de poca intensitat. Hem arribat al Col de Madaméte (2.509 m) i hem deixat el GR10, que segueix en direcció a Barèges, per prendre un camí a l'esquerra en direcció al cim. Al davant teníem el Midi de Bigorre amb la seva silueta inconfusible i les antenes i altres instal·lacions del seu cim.

Es pot pujat directament des del coll però nosaltres hem preferit seguir el camí, més còmode, que porta al cim sense cap dificultat. Finalment hem arribat al Pic de Madaméte (2.657 m), marcat amb una gran fita. El dia era gris i continuava plovisquejant però encara es veia un bon panorama, especialment el direcció als principals cims del massís de Néouvielle. Hem fet volar el dron, lluitant contra la pluja que afortunadament era feble, i hem fet una panoràmica circular:

Després de gaudir una estona dels paisatges del Néouvielle, hem iniciat el descens pel mateix camí i després, ja en cotxe, el retorn a casa.

I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les millors escenes d'aquesta ascensió:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pic de Bastan, 2018

Soum de Mompelat, 2018

GR10: Barèges - Orédon, 2006

---

Ascensió al Pic Maou (3.074 m)

En la segona jornada d'estada a la zona del Néouvielle hem fet una ascensió singular. El Pic de Maou és un cim molt poc freqüentat, amagat a l'ombra del Pic Long, el més alt del massís de Néovielle, i el Badet. S'ha de dir que hem acabat fent aquest cim encara que en la nostra planificació era només una possibilitat després de l'objectiu principal que era el Pic Long. Les coses se'ns han complicat i finalment ens hem hagut de conformar amb el Maou que, malgrat tot, ens ha deixat força satisfets.

Després d'esmorzar en el refugi del Lac d'Orédon i d'un curt trajecte en cotxe fins a la presa del Cap de Long, hem iniciat l'ascensió pel camí que voreja el llac per la seva riba dreta; un camí que ja coneixíem de les nostres incursions amb esquís per aquesta zona. El camí s'enfila guanyant alçada sobre el llac per baixar després una mica per entrar a la vall. Després hem seguit pujant per la vall mentre al davant començàvem a veure el Pic Long i pel darrere vèiem, entre altres, el Pic des Trois Conseillers, la nostra ascensió d'ahir.

El nostre pla era pujar primer el Badet i carenar fins al Pic Long però quan hem estat a prop hem vist que la pujada al Badet era una enorme pedrera amb aspecte de gravera inestable. El nostre error ha estat descartar aquesta via i anar a buscar el coll entre el Campbieil i el Maou, per on hi havia un magnífic camí, per pujar després carenant el Maou i el Badet. L'experiència d'ahir, quan vam haver de travessar innombrables pedreres sense camí, i la temptació del camí fressat que portava al coll ens han induït a l'error.

Hem arribat al coll, la Hourquette de Cap de Long (2.902 m) i hem començat a carenar en direcció al Maou. La cresta, que semblava fàcil vista de lluny, era efectivament fàcil però sense rastre de camí ni fites; únicament pendents inestables de pedres. Finalment hem arribat al peu de l'esperó final. De lluny semblava que no ens donaria problemes però quan hem arribat hi havia un mur vertical. No ens ha semblat factible i hem optat per vorejar l'obstacle pujant per l'altra banda. Això ens ha obligat a fer una llarga baixada per una pedrera inestable i remuntar per la canal entre el Maou i el Badet, per una altra pedrera molt dreta i inestable.

Finalment hem arribat a la cresta, al costat del cim del Maou. Encara no havien acabat les dificultats perquè en els metres finals cal grimpar per unes roques blanquinoses. No era difícil, encara que la roca no era gaire bona, i aviat hem arribat al cim del Maou (3.074 m). El cim és estret i incòmode; una mica perillós perquè està voltat de cingles. El panorama era magnífic, amb una clara visió de les principals muntanyes del Pirineu Central: Vignemale, Balaitús, La Munia, Infierno....

Hem estat una estona al cim, fent fotos i fent volar el dron mentre contemplàvem el panorama. Hem fet una panoràmica circular:

Després hem iniciat el retorn desgrimpant aquesta part final amb l'ajuda d'una corda fixa que hem ancorat en un bloc de pedra. Se'ns havia fet tard i no teníem temps per completar l'itinerari previst, de manera que hem iniciat el llarg retorn al punt de partida vorejant novament el llac de Cap de Long. 

I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, amb les millors escenes d'aquesta ascensió:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Estaragne i Campbieil, 2017

Soum des Salettes, 2017

Pic Long, Badet, i Maubic, 1989

---