Avui hem tornat a visitar la petita comarca de la Terreta, situada a la vall de la Noguera Ribagorçana, entre la serra de Sant Gervàs i el Mont-rebei. Aquesta vegada l’objectiu era el Barranc de Colliró, situat en el vessant est del Pui de Lleràs.
El descens és més fàcil que els altres que havíem fet a la zona. No té grans verticals sinó un seguit de ressalts, el més alt de 25 metres, que es baixen amb un total de nou ràpels i algunes desgrimpades.
Tot i no tenir grans ràpels, el Barranc de Colliró té la dificultat afegida del seu equipament, que en alguns punts és molt millorable. És una activitat d'aventura, en un terreny solitari, només recomanable per als autèntics col·leccionistes de barrancs.
Hem iniciat l'aproximació des de la petita població d'Espluga de la Serra, pujant pel camí del Coll de Serradell. És un camí que coneixem prou bé perquè forma part de l'aproximació d'altres barrancs de la zona, que hem visitat anteriorment. Des del coll hem seguit el camí carener que porta al Pui de Lleràs però, poc abans d'arribar-hi, hem agafat una petita pista a la dreta. Aquesta pista voreja el cim, uns metres per sota, travessant les capçaleres dels barrancs que ja coneixem: el de Sant Miquel i el de Corneli.
Després hem deixat la pista, baixant per un llom fins a un collet on comença el barranc. Els primers metres han estat poc motivadors: una rampa fangosa amb còdols de diverses mides, que baixaven rodolant quan passàvem.
Hem fet un primer ràpel, curt però amb caiguda de pedres, i hem arribat a un bon arbre, a la capçalera del segon ràpel. No hi havia cap instal·lació però nosaltres l'hem deixat perfectament equipat amb baga i anella.
Poc després hem trobat un ressalt d'uns 6 metres. Segons la ressenya, es podia desgrimpar, però com que la roca estava mullada i relliscosa hem preferit muntar un ràpel/passamà des d'uns arbustos. El barranc, a poc a poc, s'ha anat tancant i les pedreres inestables han anat desapareixent.
Hem arribat a la part central del barranc, on hi ha quatre ràpels equipats amb parabolts d'un sol punt. Un d'ells, el cinquè de tot el descens, no apareixia a la ressenya. Es tracta d'un error flagrant de la ressenya original, on algú va oblidar ressenyar aquest ràpel, instal·lat sobre un parabolt fixat en un gran bloc.
Després de completar els quatre ràpels centrals hem arribat al sector final, on ja no hi ha instal·lacions i cal buscar ancoratges naturals. El primer d'aquests ràpels naturals ha estat el més complicat perquè no hi havia cap arbre i només hem trobat uns petits arbustos de boix. Com hem pogut, hem instal·lat un ràpel precari per sortir del pas. Després, encara hem trobat dos ràpels més amb instal·lació natural però ja no eren tan precaris. Després dels dos ràpels finals encara hem seguit baixant pel torrent, desgrimpant els ressalts que anàvem trobant, i fins i tot hem instal·lat un ràpel curt per baixar un petit ressalt.
Hem arribat a la pista que comunica Espluga amb Sapeira, on havíem deixat un cotxe per facilitar el retorn. Després, hem baixat fins a Areny (Arén), hem llogat un apartament per passar la nit, ja que demà ens espera un altre barranc a la Terreta.
I aquí teniu el vídeo del Barranc de Colliró. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia de Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- Exploracions d'engorjats a la Terreta. Grup d'Exploracions espeleològiques de Granollers, 2020
PARTICIPANTS:
Alícia · Manel · Oriol · Toni · Xavier · J. Rafel
