El barranc del Xorrador de Penyagalera, més conegut com a barranc del Toll de Vidre, pertany a la categoria de grans verticals. El seu ràpel principal, de 110 metres volats, el fa mereixedor d'aquesta categoria. Està situat a la part aragonesa del Massís del Port però molt a prop d'Arnes.
Ahir al vespre vam arribar a l'aparcament del Toll de Vidre, un lloc molt popular perquè a l'estiu hi ve força gent per banyar-se en el gorg. Hem dormit en el cotxe i de bon matí, abans de les 7, ens hem reunit amb la resta de la colla, que avui era nombrosa.
Hem iniciat l'aproximació per una pista que en dos minuts ens ha portat al riu d'Algars, que en aquest sector marca el límit administratiu entre Catalunya i Aragó. Hem travesat el riu a gual, seguint per la pista i després per un corriol fins al Coll de Pelele.
Des del coll es pot pujar directament al cim de Penyagalera per un corriol amb petites grimpades seguint una petita cresta. També hi ha un bon camí, senyalitzat amb les característiques marques blaves del camí dels Estels del Sud. Nosaltres, com que anàvem carregats amb cordes i altres materials, hem preferit pujar pel caminet, una mica més llarg però molt més còmode.
Hem arribat al cim de Penyagalera (1.029 m), un vèrtex geodèsic molt panoràmic des d'on es veia bona part de les muntanyes del Massís del Port. Hem deixat el camí dels Estels del Sud per baixar directament fins a la capçalera del primer ràpel. És un tram sense camí, només amb algunes traces desdibuixades però la direcció és molt clara i aviat ja ens estàvem equipant i muntant el primer ràpel.
Després dels dos ràpels inicials, hem arribat a la gran vertical. Cal baixar un ràpel d'entrada, d'uns 15 metres, que ens porta a una reunió penjada sobre el mur de 110 metres. És un indret realment impressionant. Hem baixat els 110 metres totalment volats fins a una gran explanada a peu de paret, ocupada per uns grans blocs de roca.
Un cop completat el descens de la gran vertical, ens quedaven 7 ràpels més però després de fer el gran ràpel ens han semblat ben fàcils. Feia molta calor, i en el penúltim ràpel hem acabat en un petit gorg on ens hem remullat una mica.
Finalment hem arribat al final del barranc i, després de completar un darrer tram de transició entre matolls, hem arribat al riu d'Algars, per on sempre baixa aigua. Hem baixat uns metres seguint el riu fins arribar al Toll de Vidre. Amb la calor que feia ha estat inevitable tirar-se a l'aigua per gaudir d'una bona remullada a les transparents aigües del Toll de Vidre.
I aquí teniu el vídeo de la jornada, que ha estat editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, i ha comptat amb la col·laboració de Coloms&Coloms Films.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carlos Martínez. Cossetània Edicions
PARTICIPANTS:
Ayuta · Joan · Joaquín · Miguel Ángel · Toni1 · Toni2 · J. Rafel
