Blog de muntanya

dissabte, 13 de desembre del 2025

GR2: Besalú - Santa Pau

Quarta etapa del GR2, aquesta vegada per terres de la Garrotxa, en un dia de tardor núvol i fresc però amb un ambient molt agradable per caminar. Avui ens hem endinsat en el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i hem gaudit d'un llarg recorregut pels seus boscos.

Hem iniciat la jornada amb el típic esmorzar de cafè amb llet i croissant al bar de Ca la Nadia, a Besalú. Des d'allà mateix hem iniciat la caminada per una pista, que aviat hem deixat per seguir un corriol en forta pujada, travessant un magnífic bosc d'alzines i roures.

Quan portàvem una estona caminant hem començat a sentir trets, no gaire lluny. Hi havia una batuda de senglars per la zona però per sort no afectava al nostre camí i hem pogut seguir endavant, procurant fer força soroll per avisar els caçadors de la nostra presència.

Hem passat al costat de l'ermita de Sant Fruitós d'Ossinyà, un petit edifici d'estil romànic restaurat recentment, i hem fet la foto de grup amb l'ermita de fons.

Després d'un bon tram pel bosc, gairebé tot de pujada, hem arribat al Coll de Salom, un coll poc marcat, on hem trobat una bona pista. Hem aprofitat el final de la pujada per reagrupar la tropa i esmorzar una mica abans de seguir el nostre camí.

Una llarga baixada, també pel bosc, ens ha portat fins a La Cadavall, una àmplia vall, planera i coberta de camps de conreu, regada pel riu Ser. Hem agafat una petita carretera que puja suaument per la vall passant al costat de diverses masies i hem arribat al Torn, un petit nucli de població amb quatre cases i l'església de Sant Andreu.

Més endavant, per la mateixa carretera, hem arribat a un altre grup de cases, el Sallent, situat a dalt d'una petita elevació del terreny.

A la sortida d'aquesta població, després d'un moment de dubtes perquè el camí no estava gaire clar, hem agafat un corriol que ressegueix la riba de la Riera de Sant Martí fins a un altre punt singular: el Salt de Can Batlle. És un petit salt d'aigua amb uns gorgs, que és molt visitat pels turistes que recorren la zona.

Finalment, una petita carretera entre camps de conreu ens ha portat fins a les portes de Santa Pau.

Com que era aviat, hem entrat al nucli antic de la vila, visitant la famosa plaça porticada, un lloc singular de gran valor històric i monumental. Hem pres un refresc en el bar de la plaça i després hem baixat fins al restaurant per dinar.

Avui hem triat el restaurant Queda bé, on ens han oferit un bon menú que ens ha deixat ben satisfets, amb uns entrants en els que destacaven les patates d'Olot i carn a la brasa acompanyada amb fesols de Santa Pau, acabant amb un xupito de ratafia.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Bores del
Borró, 2024

GR1: Oix -
Besalú, 2017

Olot - Santa
Pau, 1973

PARTICIPANTS:

Miquel M. · Luis V. · Jorge · Montserrat · Begonya · Paco M. · Cati · Trinidad · Agnès · Lluis C. · Carles · Joan · Jose · Ramon · Miquel B. · J. Antonio · Lluis G. · Xesco · Àngela · Isaac · M. José · Maribel · Mònica · David · Casilda · Nora · Marta · J. Rafel

dijous, 11 de desembre del 2025

Rasa del Saltant, integral

La Rasa del Saltant és un llarg barranc situat a la Vall de Lord, ben a prop del Coll de Port. Normalment és un barranc sec i està dividit en dos sectors clarament diferenciats, el superior i l'inferior.

Tot i la seva longitud, amb 19 ràpels i alguns ressalts, és relativament fàcil. Les instal·lacions són perfectes i el recorregut és agradable i amb poc compromís.

Per fer el descens del barranc amb comoditat és aconsellable fer una maniobra de cotxes, i això implica portar dos vehicles. Nosaltres hem vingut amb un sol cotxe però al final el conductor ha fet autostop per pujar a recuperar el cotxe en el punt de partida, evitant així haver de fer una llarga caminada de tornada.

Hem iniciat l'aproximació des de la carretera que porta a Tuixén des de Sant Llorenç de Morunys. Hem pujat per una pista i després per un petit camí fins al Coll de Coma Pregona. Després, per una antiga pista, hem baixat fins al primer ressalt equipat.

El descens comença amb quatre ràpels curts que ens han portat fins a la capçalera d'un salt de 22 metres on el torrent s'enfonsa entre parets de roca. Hem baixat en ràpel per un mur vertical, el més estètic de tot el recorregut.

Després hem anat trobant altres ràpels, tots curts i fàcils, i alguns trams de transició amb vegetació, fins arribar al darrer ràpel del primer sector, el més llarg de tots, de 35 metres.

Per arribar al segon sector, hem baixat uns metres per la llera del torrent fins trobar un corriol a l'esquerra per on hem sortit del torrent, que aquí és obert i emboscat. Hem baixat un tram pel camí, allunyant-nos del torrent, fins a trobar un altre camí, aquest més ample i ben marcat, que ens ha retornat al torrent, a l'inici del sector inferior.

Els primers ràpels són en terreny obert però aviat hem arribat a la part final del descens, la més interessant, on hi ha quatre ràpels encadenats en una zona molt engorjada. Ha estat un final espectacular, amb ràpels nets i aeris.

Després del darrer ràpel, hem arribat en dos minuts a la carretera, on hem acabat el nostre recorregut barranquista. Havíem pensat en fer autostop per pujar a recuperar el cotxe, recorrent més de 6 km de carretera, però per allà el trànsit és mínim. En un dia feiner i amb l'estació d'esquí tancada, només passen quatre cotxes en tot el dia però en Toni ha aconseguit trobar un vehicle que l'ha portat fins al punt de partida, on teníem el cotxe.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada barranquista. Ha estat realitzat per Quercus Films, la productora pròpia del Blog de Muntanya: