dissabte, 26 de setembre del 2026

GR 270: Castellar de n'Hug - L'Espelt

GR270 Castellar de n'Hug
Avui el grup de caminadors ha iniciat un nou projecte senderista. Es tracta del GR 270, el Camí del Llobregat, un llarg recorregut que ressegueix el curs d'aquest riu des del seu naixement a Castellar de n'Hug fins a la desembocadura, al delta del Llobregat. 
Avui havíem previst acabar la primera etapa a Guardiola de Berguedà però per circumstàncies diverses se'ns ha fet tard i hem acabat una mica abans, en el càmping de l'Espelt.
Érem una bona colla, 38 caminadors, tot i que en aquesta ocasió hem fet un nou plantejament, dividint la colla en dos grups, un que havia de fer l'etapa sencera i un petit grup que havia de fer només la primera part, fins a La Pobla de Lillet.
Hem arribat a Castellar de n'Hug i hem esmorzat a peu dret al costat de l'autocar abans d'iniciar la caminada. Del mateix aparcament, situat a l'entrada del poble, comença un camí molt ben traçat que baixa cap a les Fonts del Llobregat. És el camí que segueixen diàriament centenars de turistes que visiten les fonts. 
En pocs minuts hem arribat a les Fonts del Llobregat, que brollaven com sempre, amb un bon cabal, i hem seguit baixant fins a l'Hostal de les Fonts. Allà hem travessat la carretera i hem agafat un corriol en forta baixada pel bosc. Després d'una bona estona de baixada hem arribat a un dels punts singulars del recorregut d'avui: l'ermita de Sant Vicenç de Rus. 
Ens hem aturat uns minuts al costat de l'ermita per reagrupar-nos, i hem seguit endavant. Ara el camí seguia al costat del riu, per un magnífic bosc de ribera, fins a arribar a un altre punt singular: el Pas de l'Os. Es tracta d'un curt tram on el riu s'engorja i forma unes petites cascades. El camí passa elevat sobre el riu i ens ofereix unes bones vistes del fons de l'engorjat.
Després de travessar el Pas de l'Os, hem arribat a la carretera, però aviat l'hem deixat per entrar al Clot del Moro. En aquest punt hi havia una gran fàbrica de ciment i ara hi ha un museu sobre aquesta instal·lació i el seu entorn. És una bona mostra d'arqueologia industrial. 
Ens hem aturat a menjar una mica al costat del museu i hem seguit endavant per un bon camí que ens ha acabat portant a La Pobla de Lillet. No hem arribat al centre de la població perquè el GR passa per la part alta del poble sense travessar-lo.
El camí segueix amb diverses pujades i baixades resseguint a certa distància la carretera de Guardiola. Hem seguit per aquest camí, però ha arribat un punt en què hem vist clarament que se'ns havia fet tard i que no arribaríem a Guardiola a l'hora que teníem concertada per dinar, de manera que hem decidit acabar en el càmping de l'Espelt, on ens ha recollit l'autocar per portar-nos a Guardiola, deixant per a la propera etapa el tram que avui hem deixat pendent.
Finalment, un cop reunida tota la colla, inclòs el grup que havia acabat a La Pobla de Lillet, hem anat a dinar al bar-restaurant Cadí de Guardiola de Berguedà, on hem tancat la jornada caminadora amb el seu magnífic menú.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
BIBLIOGRAFIA:
  • El Camí del Llobregat - De Castellar de n'Hug al delta del Llobregat. Pol Huguet i Ferran Pujol. Ed. Cossetània - Alpina, 2018.
PARTICIPANTS:
Castellar de n'Hug
Manel · Jaume · Elisabet · Àngela · Xesco · Agnès · Lluís G. · Ana · Emilio · Begonya · Paco · Cristina · Jose · Joan · Maribel · Núria M. · Ramon · Jorge · Guille · Marta · Miquel B. · Mònica · Isaac · Carles · Cati · David · Trinidad · Luis V. · Ana C. · Teresa · Mª José · Lluís C. · Inma · Sandra · Edu · Nora · Magda · J. Rafel

diumenge, 20 de setembre del 2026

Canal Ignorada

Canal Ignorada
Una vegada més, seguint els passos dels incansables exploradors montserratins David Bros i Ramir de Porrata, hem recorregut un itinerari montserratí gairebé inèdit. La Canal Ignorada està situada al costat de les Roques dels Aurons i baixa per la cara nord dels Ecos, recorrent paratges solitaris amb un extraordinari ambient montserratí.
Hem iniciat l'aproximació des de la Creu del Regató, a la carretera de Can Maçana al Monestir. Des d'allà, hem agafat el camí de la Canal del Miracle. A l'inici, un rètol avisa que la canal està molt erosionada i que el terreny és inestable. Efectivament, la canal té certa complicació, però no està més erosionada ni és més inestable que en les anteriors ocasions que l'hem recorregut.
La pujada és dura, però en el temps previst hem arribat al Coll del Miracle, on hem iniciat la segona part de l'aproximació: el Camí del Pas de l'Esfinx. Es tracta d'un antic camí equipat, actualment gairebé sense equipament, que recorre tota la part alta dels Ecos. És un camí pintoresc que ben aviat ens ha ofert grans vistes de Montserrat, especialment de la regió dels Frares Encantats.
Hem arribat al Mal Pas, un dels passos clau d'aquest camí. És un mur inclinat de roca conglomerada que cal flanquejar amb uns passos fàcils però impressionants. Immediatament després del Mal Pas, hem deixat el camí per pujar, en un parell de minuts, fins a l'inici de la canal.
L'inici de la canal ens ha impressionat. Sembla impossible que aquí hi hagi una canal tan ampla i ben definida. Aviat hem muntat el primer ràpel, instal·lat amb una baga i un mallon al voltant d'una alzina, que baixa per una rampa terrosa i acaba al costat d'un gran teix.
Un segon ràpel, ja per terreny més segur, ens ha portat a un tram de transició i al tercer ràpel, més curt, que acaba just al costat de la Font dels Aurons, en el camí del Salt de la Nina.
A partir d'aquest punt comença el segon sector del descens, el més interessant. El primer ràpel del sector estava desequipat, però hem resolt el problema allargant el ràpel anterior. Després venen quatre ràpels encadenats, tots de 30 metres, que acaben amb un espectacular mur que dona accés a una zona oberta, amb blocs esllavissats i molta vegetació. Un autèntic jardí penjat.
Després d'un tram de transició pel jardí penjat, hem baixat els dos darrers ràpels del segon sector i hem arribat al camí de Can Maçana al Monestir, el GR 172. Des d'aquí ens quedava el tram final, baixant pel torrent i desgrimpant diversos ressalts, un d'ells equipat amb una corda fixa, fins a arribar al ràpel final, que ens ha deixat a la carretera.
Ha estat una gran descoberta, una magnífica canal de la qual no en sabíem res i que ens ha deixat ben satisfets pel gran ambient montserratí que hem gaudit en aquest descens per la cara nord dels Ecos.
I aquí teniu el vídeo de la Canal Ignorada. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP. 

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Canal Ignorada
PARTICIPANTS:
Canal Ignorada
Bego · Sonia · J. Rafel