dissabte, 9 de novembre de 2019

Avenc dels Topògrafs

Avenc dels Topògrafs
L'Avenc dels Topògrafs és una de les coves més estètiques de la zona del Garraf i l'Ordal, amb tota mena de formacions molt ben conservades, encara que amb un recorregut curt. La clau d'aquesta bona conservació, a més del fet que la cova no va ser descoberta fins als anys 60, és el seu accés, molt selectiu. Cal baixar en ràpel a través d'una fisura estreta, de 30 x 70 cm, que a la baixada ja és angoixant però a la pujada, amb la gravetat en contra, és tota una aventura. Això fa que la cova quedi només a l'abast dels autèntics espeleòlegs i dels aprenents com nosaltres amb un gran afany d'aventura.
L'avenc està a prop del Port de l'Ordal, al costat de la Urbanització Lledoner. Hem recorregut els carrers de la urbanització fins trobar l'inici d'una pista. Hem baixat amb cotxe uns 350 metres per la pista, passant al costat de la depuradora, però finalment hem optat per deixar els cotxes i fer l'aproximació a peu, una curta passejada de poc més de 20 minuts.
Hem arribat a l'entrada de l'avenc, un forat arran de terra, i ens hem equipat per baixar. A més de la corda estàtica que havia de servir per rapelar i remuntar, hem muntat un sistema de politxes amb una segona corda, en previsió que a la pujada algú tingués dificultats per superar el pas estret i se l'hagués d'ajudar des de dalt. L'Albert s'ha quedat fora de l'avenc, encarregat de la possible operació de rescat.
De baixada hem passat el coll d'ampolla sense massa dificultats, amb l'ajut de la Llei de Gravitació Universal. A baix hem iniciat l'exploració de la cova, començant per la sala principal, una de les més concrecionades que hem vist en el nostre curt historial espeleològic. Hi havia formacions per tot arreu i un mur d'uns 10 metres d'altura cobert amb una gran colada. Passant per una finestra d'aquest mur hem recorregut una curta galeria fins a la boca d'un petit pou. Hem tornat al punt de partida, al peu del ràpel, i hem recorregut una altra galeria pel cantó oposat, també curta, que portava a una saleta.
Hem donat per acabada l'exploració de la cova i hem iniciat la remuntada per sortir novament a la llum. A la pujada el pas estret ha estat més difícil i angoixant, amb la Llei de Gravitació en contra, però l'hem superat. L'invent de les politxes ha estat molt útil; un gran ajut per algun dels expedicionaris.
Ha estat una matinal curta però ben intensa, de manera que per recuperar forces hem anat a dinar al restaurant del Port de l'Ordal on hem gaudit d'un magnífic menú abans de tornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog. S'adverteix als seguidors del blog que aquesta pel·lícula pot ferir la sensibilitat dels espectadors...



ENTRADES RELACIONADES:
Cova de les
Rondes, 2018
Avenc Emili
Sabaté, 2016
Avenc del
Llest, 2015

divendres, 1 de novembre de 2019

Torrent dels Abadals

Torrent dels AbadalsTorrent dels Abadals
El Torrent dels Abadals és un camí equipat que puja per la llera d'un petit torrent, a prop de la població de Castellbell i el Vilar. És com una petita via ferrada equipada amb escales de fusta, estaques d'acer, cadenes i cordes fixes, encara que sense cable de vida. També té un curt tram subterrani per al qual cal portar llum artificial. És apte per ser recorregut amb nens, encara que cal ser prudents.
El punt de partida és la població de Castellbell i el Vilar, concretament la zona denominada el Burés, al davant del Pont Vell, un antic pont del segle XV que travessa el Llobregat. Hem passat el pont prenent a l'altra banda del riu un camí de ribera que puja fins arribar a una granja. Allà mateix un cartell ens indica l'inici de l'itinerari del Torrents dels Abadals.
El primer punt singular és el túnel, un pas subterrani per sota de la carretera C55 i la via del tren que canalitza les aigües del torrent per sota d'aquestes dues infraestructures. És una galeria relativament llarga, d'uns 50 metres, amb un tram de foscor absoluta. Hem passat el túnel sortint a l'altra banda per iniciar l'ascensió pel torrent. Hi ha trams de camí i altres trams en els que cal grimpar pels blocs però sense gaire dificultat.
Al cap de poca estona hem arribat al primer pas equipat, el Saltant dels Tres Enllosats, un salt de tres esglaons que se superen amb unes escales de fusta, un pas ben singular però sense dificultat. Poc després hem passat per sota d'un pont de pedra, el Pont del Solell, i ben aviat hem arribat a un altre pas singular: Les Botes d'en Joan. És un altre salt del torrent, amb dos trams d'escala i una cadena en el tram final. Hem tret el cordino per assegurar el més petit de la colla i hem superat el pas sense problemes.
Més amunt hem trobat una nova dificultat, el Saltant de la Madrona, curt però amb la roca mullada i una mica relliscosa. Unes estaques d'acer ens han ajudat a superar el pas per arribar al Cau dels Degotalls, que hem grimpat amb l'ajut d'unes estaques d'acer fins arribar a una corda fixa amb la que hem superat una canaleta final.
Més amunt hem trobat un mur que tanca la vall en el lloc anomenat Els Cingles Sota el Coll. Sembla un pas inexpugnable però a la dreta unes estaques faciliten la pujada fins a una cornisa intermitja per on hem sortit flanquejant a l'esquerra per arribar a l'últim pas singular, el Pas de la Guineu. És una cornisa estreta que flanquegem amb l'ajut d'una cadena que s'utilitza com a passamans.
Després d'aquest pas ja no hi ha cap dificultat. Hem arribat a una pista per on hem baixat per retornar al punt de partida. La pista acaba a la carretera però poc abans hem agafat un corriol que ens ha portat a la sortida del túnel. L'hem tornat a travessar i a l'altra banda hem seguit el mateix camí de pujada fins al punt de partida.
I aquí teniu una pel·lícula amb escenes d'aquesta activitat:




ENTRADES RELACIONADES:
Camí de les
Valls, 2018
Castell de l'
Eramprunyà, 2017
Ascensió al
Montcau, 2016