En el segon dia d'estada a la Terreta, hem fet el descens de la gran vertical de la Coma de la Capella (sector Est). És una activitat molt tècnica perquè té un ràpel de 100 metres, en bona part volat. Però, a més de la part tècnica de l'activitat, tant l'aproximació com el retorn ens han permès recórrer nous racons solitaris en el magnífic entorn natural de la Terreta i gaudir de grans panorames de la zona i de les muntanyes nevades dels Pirineus.
Hem esmorzat a l'apartament que teníem llogat a Areny i hem pujat en cotxe fins a Sapeira, on comença l'itinerari d'aproximació al barranc. A la sortida de Sapeira, hem agafat el camí de la Collada del Castellet, un camí petit però ben traçat, que puja pel bosc amb fort pendent.
Més amunt, el camí surt del bosc per anar a buscar una carena. Quan hem sortit del bosc se'ns ha presentat un gran panorama, amb la vall de la Noguera Ribagorçana ocupada per un mar de núvols i les muntanyes nevades sobresortint per sobre de les més properes de Sant Gervàs i el Pui de Lleràs.
Hem arribat al punt més alt del recorregut, on hem deixat el camí per iniciar un descens directe a la Coma de la Capella. Hem baixat per un llom pelat fins que, ja molt a prop de l'estimball, hem deixat el llom per anar directament a la capçalera del ràpel.
Les vistes eren extraordinàries cap als cingles i agulles d'aquest territori tan ferèstec i el buit que s'obria davant nostre era realment espectacular.
La instal·lació del ràpel és molt bona: dos ancoratges químics situats dins d'un petit gorg sec en forma de banyera. Per arribar-hi amb seguretat, hem muntat un ràpel/passamà d'uns 15 metres des d'un pi de bona mida.
Hem muntat la instal·lació, despenjant en el buit els 120 metres de corda que portàvem. Com que el camí de retorn passa ben a prop de la capçalera, hem fet la instal·lació fixa, sense opció de recuperar la corda des de baix. Amb aquesta maniobra hem evitat haver de carregar els 120 metres de la corda principal, més les cordes de recuperació, en la dura pujada, sense camí, del retorn.
El ràpel baixa net i directe però hi ha dos punts de fregament que, en un ràpel tan llarg, s'han de tenir en compte i cal protegir la corda per evitar que el fregament la pugui desgastar massa.
Un a un, hem anat baixant la gran vertical, gaudint de la visió del circ de la Coma de la Capella des de l'aire mentre, a poc a poc, anàvem baixant els 100 metres, dels quals 70 són volats.
Era tot un repte tècnic, que hem superat sense problemes i aviat estàvem tots cinc al peu del gran mur per fer-nos la foto de grup.
No hi ha camí de retorn però, seguint les indicacions de la ressenya, un track manual dibuixat sobre el mapa i la nostra intuïció muntanyenca, hem anat buscant els millors passos entre cingles i pedreres fins arribar a un coll, on hem enllaçat amb l'itinerari per on havíem vingut.
Hem anat a recuperar la corda i altres materials que havíem deixat a la capçalera i, pel mateix camí de la pujada, hem retornat a Sapeira, on havíem iniciat al matí la nostra aventura, tancant la nostra incursió de dos dies a la Terreta.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia de Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- Exploracions d'engorjats a la Terreta . Grup d'Exploracions Espeleològiques de Granollers, 2020
PARTICIPANTS:
Alícia · Manel · Oriol · Toni · Xavier · J. Rafel
