Cabana de Lurien

El Pic Lurien, Le Lurien, com l'anomenen els francesos, és un cim important situat a la zona del Portalet, molt a prop del Midi d'Ossau. La seva ascensió és relativament fàcil però  molt llarga des del llac de Fabrègues, punt d'entrada a la vall de Lurien.

Avui he fet la primera etapa d'aquesta ascensió, pujant a dormir a la cabana de Lurien, un antic refugi de caçadors en estat gairebé ruinós però que ofereix la possibilitat de passar la nit amb certa comoditat i fent que l'ascensió no sigui tan llarga.

Després d'un llarg viatge en cotxe, he passat el Portalet i he començat a baixar per la carretera francesa D934 fins agafar una carretera més petita que voreja el llac de Fàbrègues. Aviat he localitzat la petita entrada del camí de la Vall de Lurien, un corriol entre falgueres.

He aparcat just al davant del camí i, després de canviar-me i preparar les coses, he iniciat la caminada. El camí puja ben traçat pel bosc, guanyant alçada amb moltes llaçades. Més amunt surt del bosc entrant en una zona d'extensos prats amb grans vistes sobre la vall que deixava enrere.

A poc a poc he anat superant els 860 metres de desnivell fins arribar a la cabana, un edifici vell i atrotinat, fet amb fusta i xapa de ferro. La cabana és un altic refugi de caçadors i està obert. Tot i que està una mica malmès pel pas dels anys, encara permet passar la nit amb certa comoditat a les seves àmplies sales. 

Té diverses habitacions, un menjador i una cuina amb pica i aigua corrent. Hi ha molts matalassos pero els he vist tan bruts que he preferit muntar el dormitori sobre el terra de fusta.

Curiosament, en aquest temps de massificació de la muntanya, el refugi estava totalment buit. La vall és relativament solitària però de pujada he trobat alguns randonneurs que baixaven. Segurament feien la clàssica travessia que surt de l'estació final del tren d'Artouste, pugen al coll de Lurien i baixen per aquesta vall.

Després de fer un cafè i una curta migdiada, m'he instal·lat a la porta del refugi per veure la posta de sol que des d'aquest mirador privilegiat era tot un espectacle. Després he sopat i he anat a dormir aviat, esperant el nou dia per completar l'activitat amb l'ascensió al Pic de Lurien.

No he fet un vídeo de l'activiatat però sí un timelapse amb el joc de les boires a la tarda a la vall de Lurien:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Refugi Oller, 2016

Cabana  d'Eriste, 1995

Cabana de Musolés, 1975

---

Ascensió al Guins de l'Ase (2.959 m)

El Pic dels Guins de l'Ase és un d'aquells cims oblidats. Està situat molt a prop de la Pica d'Estats, a l'ombra del Sotllo, i li falten molt pocs metres per arribar a la rodona altitud dels 3.000 metres. Això fa que sigui molt poc visitat. 

A més, no hi ha cap camí que arribi al seu cim i el desnivell des de la Presa de Montalto, el punt de partida més proper, és de més de 1.600 metres. Afortunadament hi ha un refugi lliure, el de Broate, que facilita aquesta ascensió.

He dormit tot sol en el refugi lliure de Broate, una instal·lació perfecta que ens ofereix una bona base de partida per a l'ascensió al Guins de l'Ase. Abans de les 6 del matí ja estava preparant un cafè amb el fogonet mentre les primeres llums il·luminaven la vall solitària. Poc després he sortit en direcció al cim.

Desde el primer moment, l'itinerari transcorre sense camí. Ni tan sols alguna fita que ens pugui guiar per la muntanya solitària.  L'itinerari puja per un pendent cobert de nerets fins un llom on girem en direcció al marcat coll que separa del Guins dels Talps del Guins de l'Ase. La visió del coll m'ha guiat i, sense camí, he anat pujant fins arribar-hi.

En el coll s'ha obert un nou panorama en direcció al massís de la Pica d'Estats. El cim principal no es veia, tapat pel Pic Verdaguer, però el Montcalm i el Sotllo eren molt visibles i propers. Al fons de la vall es veia el refugi de Pinet, punt de partida normal per a l'ascensió a la Pica d'Estats per la vessant francesa.

Des del coll, la cresta que porta al cim es veu dreta i amb trams rocosos; sembla que tingui certa dificultat però a mesura que he anat pujat he comprovat que, tot i que no hi ha camí, només és una caminada amb fort pendent. Gairebé al final hi ha un ressalt rocós més vertical però justament al peu del ressalt hi ha una línia de fites que porta a l'esquerra evitant el tram rocós més dret i arribant fàcilment al cim del Guins de l'Ase (2.959 m).

Des del cim hi ha un panorama molt extens, especialment sobre el massís de la Pica d'Estats. però es veien moltes més muntanyes com el Certascan, el Mont Valier, el Mauberme, el Mont-roig, el Ventolau... Més lluny, entre la calitxa, s'entreveia la gelera de la Maladeta. 

He estat una bona estona en el cim, gaudint del panorama i fent fotos. Després he iniciat el llarg retorn, amb un desnivell negatiu de més de 1.600 metres, fins a la Presa de Montalto. He passat pel refugi per recollir el material que hi havia deixat i per menjar una mica abans de completar el descens pel llarg camí de la Vall de Broate.

Avui no hi ha vídeo i l'àlbum de fotos és una mica esquifit perquè anant sol les oportunitats fotogràfiques són més limitades però hi ha algunes panoràmiques força interessants.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Pics de Broate, 2016

Pic de Sotllo, 1976

Pica d'Estats, 1975

---