dimecres, 24 d’abril del 2024

Avenc Gran de les Alzines

Avenc Gran de les Alzines
L'Avenc Gran de les Alzines és una de les cavitats més conegudes de la zona del Garraf. Té una profunditat de 70 metres, encara que la part més interessant no és la més fonda sinó la Via Lateral, un sistema de sales i galeries que trobem a mitja baixada i que acaba en una sala penjada amb moltes formacions. D'entre aquestes formacions destaquen dues estalagmites translúcides que ens donen bones oportunitats fotogràfiques.
Hem sortit una mica tard de casa per evitar el trànsit que a primera hora del matí complica el recorregut per la Ronda Litoral però, tot i aquesta precaució, el viatge ha estat llarg i lent. Finalment hem arribat al Pla dels Cirerers i hem deixat el cotxe al costat d'una torre d'alta tensió on hi ha l'inici d'un corriol que en molt pocs minuts ens ha portat a l'Avenc Gran de les Alzines.
Hem iniciat el descens pel pou principal, que baixa directe al punt de més fondària però amb diversos replans, estretaments i reenviaments, de manera que és una succesió de ràpels curts. Al final del tercer ràpel hem arribat a l'entrada de la Via Lateral, una mena de balconet sobre un pou d'uns cinc metres.
Hem baixat en ràpel fins al fons d'aquest petit pou on hi ha l'entrada d'una gran sala. Una corda fixa ens facilita l'entrada d'aquesta sala, baixant un curt ressalt. A l'altre extrem de la sala, unes cordes fixes ens mostren el camí per arribar a la sala penjada, la més atractiva de la cavitat.
És un sistema de cordes fixes, amb dos trams verticals i alguns passamans de seguretat. Hem superat fàcilment els passos, entrant a la sala penjada, no gaire gran però amb moltes formacions. Aviat hem il·luminat les estalagmites translúcides, creant un efecte de llum entre misteriós i esotèric per a les fotografies.
Des de la sala hem baixat amb dos ràpels d'uns 10 metres fins a la sala gran i hem retornat al pou pincipal. Aquest pou ja no té interès però igualment hem volgut explorar-lo, arribant al punt de més fondària de l'avenc, a uns 70 metres de profunditat.
Després ens quedava la llarga remuntada fins a la sortida. Tot i la llargada de la remuntada, ens ha semblat fàcil perquè està subdividida en trams curts que fan menys dura la pujada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc de
l'Averdó, 2023
Avenc de Can
Sadurní, 2023
Avenc dels
Topògrafs, 2019

dilluns, 22 d’abril del 2024

El Rec dels Aligons

Torrent dels Aligons
Un nou descens de barranc a prop d'Ogassa, al Ripollès. El Torrent dels Aligons és un descens obert i poc exigent, encara que té un ràpel molt estètic, de 32 metres, en un gran entorn natural. És un barranc sec, dels que anomenem "per a col·leccionistes", equipat únicament amb ancoratges naturals: bagues al voltant dels arbres. Alguns d'aquests ancoratges són una mica precaris però no només per les bagues caducades sinó perquè alguns ancoratges estan col·locats sobre arbres morts. En algun punt hem hagut de buscar alternatives per no penjar-nos d'instal·lacions insegures.
El punt de partida està a la pista que des d'Ogassa porta a Bruguera a través del Coll de Jou. Poc després del coll de Fullosa, hem deixat el cotxe en una petita explanada. Des d'aquí l'aproximació és curta i en uns 30 minuts hem arribat a la capçalera del torrent.
Hem començat la baixada amb algunes desgrimpades curtes fins que hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, una baga al voltant d'un arbre. Aquest primer ràpel, com la majoria dels que vindrien després, era curt i no massa vertical.
Hem anat baixant els ràpels, sempre per zones obertes, i hem arribat a l'avenc, un forat a terra al peu d'un ressalt en el propi torrent que funciona com a engollidor quan baixa aigua.
Poc després hem arribat al pas clau del descens: el ràpel de 32 metres, l'únic que no es fa sobre ancoratges naturals sinó amb un parell de parabolts. El torrent baixa encaixonat i va a parar a una finestra oberta sobre del buit des d'on hem baixat en ràpel per un mur vertical recobert d'heura. 
Després només ens quedava un parell de ràpels curts fins arribar a un camí que travessa el torrent indicant el final del nostre recorregut. Seguint el camí hem retornat fins al punt on havíem deixat el cotxe, passant per El Negre, una casa d'allotjament rural.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de
Muiols, 2024
BTT Ruta del
Ferro, 2006
El Taga en
Travessia, 1972