Feia molt temps que estava buscant aquesta cavitat, una de les més importants d'Eivissa i també una de les més profundes. L'havia buscat per la zona de Na Xamena, una urbanització situada al nord de l'illa, recorrent els espadats que limiten la zona urbanitzada.
Després d'algunes sessions infructuoses de recerca, amb esgotadores caminades sota el sol de l'estiu, vaig saber que la cavitat no estava a la zona on l'havia buscat, sinó que, quan es va urbanitzar la zona, l'avenc va quedar dintre del recinte privat d'una de les cases.
La conseqüència era que calia saber a quina casa es trobava la cavitat i demanar permís als propietaris, una feina difícil perquè no tenia més dades. Buscant informació sobre aquesta cavitat, vaig trobar una notícia en un exemplar antic d'un diari local: els bombers havien fet unes pràctiques a l'Avenc d'en Cosmi.
Amb l'optimisme que em caracteritza, vaig pensar que tenia el tema solucionat. Només calia preguntar als bombers, i així ho vaig fer. Vaig enviar un missatge a través d'un compte oficial dels bombers a les xarxes socials, preguntant per la ubicació de l'Avenc d'en Cosmi i d'altres cavitats que estava buscant. La resposta va ser clara però poc convincent: nosaltres no tenim la localització de les cavitats. En cas d'accident contactem amb els afectats, que ens indiquen on està la boca...
Després de constatar que el Cos de Bombers de l'illa estava abonat a la Llei del Silenci que envolta les cavitats d'Eivissa, vaig intentar una altra via, encara més agosarada: com que la zona de Na Xamena correspon al municipi de Sant Joan de Labritja, vaig escriure un missatge a l'Ajuntament a través d'una mena de portal del ciutadà de la seva pàgina web. Els demanava informació sobre la ubicació de l'Avenc d'en Cosmi i sobre com aconseguir autorització per visitar-lo. Vaig tenir molta sort i, en pocs minuts, un robot va tenir l'amabilitat de contestar el meu missatge, acusant-ne rebut i prometent que aviat rebria la resposta a la meva pregunta... Cinc anys després, encara estic esperant la resposta que em va prometre el robot municipal.
Ja havia perdut tota esperança quan un cop de sort em va posar sobre la pista de l'Avenc d'en Cosmi. La crònica d'uns senderistes que havien passat per la zona em va donar la clau i, després, les vistes aèries de Google Maps em van confirmar la informació. S'hi veia clarament l'estructura cilíndrica que protegeix l'entrada de l'avenc: una torre de pedra amb una porta metàl·lica.
Em vaig desplaçar al lloc i vaig comprovar que la reixa es podia obrir sense problemes. Després vaig preguntar a un veí a qui havia de demanar permís per visitar l'avenc, ja que estava dintre d'un recinte privat. El veí em va dir que l'avenc es podia visitar lliurement i que no calia demanar cap permís.
Aquell dia no portava el material necessari per explorar l'avenc, però pocs dies després, acompanyat per en Miquel, estava a l'entrada del pou amb tot el material necessari per iniciar l'exploració de l'Avenc d'en Cosmi.
La cavitat, tal com havia vist a la topografia que va publicar la revista Muntanya del CEC l'any 1963, té un pou d'entrada d'uns 20 metres que porta a l'inici d'una rampa força pendent. Al final de la rampa s'obre un segon pou, d'uns 25 metres, que porta al fons de la cavitat.
Hem muntat la instal·lació de la capçalera sobre un gran bloc de pedra. A pocs metres de l'entrada, he instal·lat un desviador per evitar els fregaments de la corda. Més avall hi ha uns parabolts sense plaqueta que permeten fer un reenviament, però amb el desviador la corda no fregava enlloc i, a més, per arribar als parabolts calia pendular una mica, de manera que he completat el descens fins a l'inici de la rampa.
En aquest punt, la roca està cosida de spits. N'hi ha una bona quantitat, però la gran majoria estan rovellats. He muntat el ràpel de la rampa amb un parabolt nou i brillant i un altre una mica rovellat.
La rampa és relliscosa però poc vertical. Al final hi ha un passamà de cable d'acer que porta a una instal·lació de ràpel, una anella situada uns metres a la dreta. També es pot baixar directament, però reenviant la corda amb uns spits situats al davant per evitar-ne els fregaments.
Finalment he arribat a la sala inferior, coberta de blocs de pedra i amb les parets recobertes de formacions. A sobre hi ha una mena de cúpula, com un pou paral·lel sense sortida per dalt. Segons la ressenya, hi ha un parell de pouets estrets que encara baixen una mica més, però sense gaire interès, de manera que només hi he tret el cap per mirar-los, sense baixar més.
Després d'estar una estona a la sala, fent fotos i gaudint de l'entorn, he iniciat el retorn, remuntant els tres trams de corda per sortir novament a la llum, a dalt del pou.
I aquí teniu el vídeo de l'Avenc d'en Cosmi. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films. Les imatges exteriors van ser filmades per en Miquel, que em va acompanyar i em va donar suport des de l'exterior.
ENTRADES RELACIONADES:
ESQUEMA TOPOGRÀFIC:
BIBLIOGRAFIA:
Encinas, J. A. (1997). “Inventari espeleològic de les Illes Balears” Endins (21): 103 - 128.
Ginés, A. (1993). “El conocimiento espeleo-topográfico de las cavidades baleares” Endins (19): 55-70
Petit, E. (1963): “Exploraciones espeleológicas en Ibiza”. Montaña (85): 362-366. Barcelona.
Trias, M. (1983). “Espeleologia de les Pitiüses” Institut d’Estudis Eivissencs.
- Alsina, J. R. "Ibiza Subterránea - 15 incursiones en el subsuelo de la isla". Autopublicació a Amazon.
PARTICIPANTS:
Miquel · J. Rafel
