Avui hem fet un dels descensos més interessants del massís dels Ports. El barranc de la Cova Pintada és tot un clàssic, que recorre alguns paratges realment impressionants i acaba amb un ràpel volat sobre la cova que dóna nom al barranc.
A més, hem combinat aquest barranc amb el dels Tolls de la Brossa, que no és tan espectacular com la Cova Pintada però també força interessant. Una doble jornada barranquista que ens ha deixat ben satisfets.
Per començar la jornada hem recorregut el llarg camí d'aproximació a la capçalera del primer barranc. Una magnífica excursió pels camins dels Ports com a complement de la gran jornada barranquista.
Hem arribat en cotxe fins al final de la pista del barranc de Lloret. Des d'allà, hem agafat el camí de la Cova Pintada però aviat l'hem deixat per agafar un corriol amb forta pujada en direcció al coll dels Morralets. El camí puja amb fort pendent i aviat teníem una gran vista sobre la vall de Lloret i les muntanyes veïnes.
Després d'una bona estona de forta pujada, hem arribat a un pas singular: l'Escarrissó de Borosa. És un ressalt equipat amb una rústica escala de fusta. De lluny semblava una mica precària però pujant hem comprovat que és prou segura.
Poc després de superar el pas de l'escala, hem arribat al coll de Morralets, el punt més alt del recorregut. El camí segueix en direcció a la Cova Pintada però nosaltres l'hem deixat per baixar directament, sense camí, fins a la capçalera del barranc. No hi ha camí, però en pocs minuts hem arribat a la instal·lació del primer ràpel.
Després del primer ràpel, curt, hem arribat al punt més interessant d'aquest barranc, el ràpel de 60 metres. Hi ha un ràpel curt d'entrada, que en realitat és un passamà, i després el gran mur. El descens és fàcil, sense trams volats, per un mur ben net. A la base hi ha un gorg però l'hem pogut evitar fàcilment i no ens hem mullat.
Després del ràpel llarg encara ens quedaven tres ràpels curts i algun ressalt, abans d'arribar a la part principal del nostre recorregut: el barranc de la Cova Pintada. Al principi, el barranc és ample i obert, amb alguns gorgs que hem pogut evitar, però de sobte s'engorja i comença el gran salt final.
Un ràpel curt ens ha portat a un mínim replà amb la instal·lació del tercer ràpel, de 27 metres amb arribada a un gorg gran i realment tenebrós, de color negre. Per sort, no cal mullar-se a les aigües del gorg perquè poc abans d'arribar-hi trobem un cable d'acer que ens permet guiar el ràpel fins a una bona plataforma, evitant el gorg. El paratge és realment impressionant, un petit replà entre el gorg tenebrós i l'abisme de més de 60 metres a l'altra banda.
Un ràpel curt, d'uns 10 metres, ens ha portat a la capçalera del ràpel final, de 60 metres. És una reunió penjada però està equipada amb unes grapes d'acer, com les de les ferrates, que fan molt més còmoda la maniobra d'instal·lació.
El ràpel final és també espectacular: 60 metres ben verticals entre murs que regalimen aigua i amb arribada en volat a la cova que dóna nom al barranc. El punt final és un circ envoltat de grans parets amb la gran cavitat de la Cova Pintada oberta a la base.
Hem recollit el material iniciant el retorn al punt de partida per un bon camí, el que utilitzen els excursionistes que venen a visitar aquest indret tan singular, fins al punt on havíem deixat el cotxe al matí.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta doble jornada barranquista, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
BIBLIOGRAFIA:
- Els 50 millors barrancs del massís del Port, de Carlos Martínez. Cossetània Edicions
PARTICIPANTS:
Sonia · Toni · J. Rafel
