Blog de muntanya

dijous, 12 de febrer del 2026

Cija de los Royos

Avui hem tancat la campanya d'espeleologia al Baix Aragó amb la quarta i darrera activitat programada: la Cija de los Royos. Es tracta d'una cavitat formada bàsicament per una gran esquerda del terreny on s'obre una llarga galeria. El recorregut és fàcil i només hi ha quatre ràpels, el més llarg de 15 metres, però molt tècnic perquè s'han d'instal·lar diversos desviadors, reenviaments i passamans per recórrer la galeria.

El recorregut de la cavitat té diversos punts singulars, amb nom propi: la Bañera, el Paso de las Termópilas, los Gours Camaleónicos, la Sala Jordi Carreras...

Havíem vist algunes fotos de la cavitat amb força aigua i després de les darreres pluges pensàvem que potser trobaríem algun sector inundat però no ha estat així; tot estava ben sec.

Per arribar a la Cija ens hem desplaçat fins a Villarluengo. Des d'allà hem seguit una llarga pista, d'uns 17 km abans d'iniciar l'aproximació a peu. Feia un vent molt fort i bastant fred quan hem preparat el material a peu de cotxe. Després, hem fet la curta aproximació, també sota una forta ventada, fins a l'entrada de la cavitat.

Hem baixat el primer ràpel, el més llarg, fins a l'inici de la galeria. Poc després hem trobat el primer punt singular: la Bañera. És un punt baix on, de vegades, s'acumula l'aigua. Avui la banyera estava ben seca però es veien les marques del nivell de l'aigua quan s'omple.

Poc després hem arribat a un altre punt singular: el Paso de las Termópilas. Allà cal passar per sobre d'una profunda fisura per arribar a la instal·lació del segon ràpel. Per fer-ho hem d'equipar un passamans. El pas és fàcil però entretingut.

Després d'un altre ràpel hem arribat a la Galería de los Gours Camaleónicos, on hi ha una sèrie de gours esglaonats. Quan hi ha aigua, aquest és un racó de gran bellesa. Avui faltava l'aigua però seguia essent un racó ben singular.

El darrer ràpel ens ha portat al final de la cavitat, una gran sala que porta el nom d'un dels primers exploradors d'aquesta cavitat: Jordi Carreras. Aquí la fisura es fa ampla i molt alta, creant una sala de grans dimensions. Hem baixat fins al fons de la sala, un gran espai on, de vegades, s'acumula l'aigua formant un gran llac. Avui només hi havia fang però l'indret era realment impressionant per les seves dimensions.

Després de completar l'exploració de la cavitat, hem tornat enrere, seguint el mateix recorregut i remuntant els quatre ràpels fins sortir a l'exterior, donant per acabada l'exploració d'aquesta cavitat i l'estada de quatre dies al Baix Aragó. Només ens quedava el llarg viatge de retorn a casa, satisfets per l'èxit d'aquesta sortida.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Sima de Val de
Otón, 2026

Cueva del
Recuenco, 2026

Cueva del
Turcacho, 2026

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA:

Cavidades de Teruel. 25 cuevas y simas de la provincia. Centro de Estudios Espeleológicos Turolenses, Editorial PRAMES, 2016

PARTICIPANTS:

Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel

dimecres, 11 de febrer del 2026

Sima de Val de Otón

Avui hem fet un llarg desplaçament per visitar la Sima de Val de Otón, una cavitat força interessant situada a la comarca de Cuencas Mineras.

La Sima de Val de Otón és relativament petita però té una singularitat que la fa gairebé única: hi ha una sala amb un mur totalment recobert de cristalls blancs d'aragonit, una raresa geològica que mereix una visita. La cavitat consta bàsicament de dos pous, connectats a la part superior per una petita finestra.

Després de recollir les claus a l'Ajuntament de Huesa del Común, hem arribat a la zona de Cerro Marcuello on es troba la sima. Feia un vent fort i fred, però l'aproximació és curta i en pocs minuts estàvem a l'entrada preparant les instal·lacions del primer ràpel.

Hem iniciat l'exploració amb un curt ràpel de 8 metres i mig, fins a un replà situat al costat de la finestra que connecta els dos pous. Després, hem passat a l'altra banda de la finestra i hem muntat un ràpel per baixar a les sales inferiors.

És un ràpel curt, d'uns 15 metres, amb un curiós reenviament instal·lat en una estalagmita. Un cop a baix, una curta grimpada ens ha portat fins a una sala amb moltes formacions, d'un blanc puríssim.

Després, hem tornat al peu del ràpel i hem baixat fins al fons d'aquest primer pou, on hi ha la sala de l'aragonit. És realment impressionant: tot un mur recobert de cristalls blancs d'aragonit.

Després de contemplar el mur d'aragonit i fer unes quantes fotos, hem remuntat el pou i hem retornat per la finestra per arribar a l'altre pou.

A l'altra banda de la finestra, hem fet un ràpel d'uns 18 metres fins a l'inici d'una rampa pedregosa. Baixant per aquesta rampa, hem arribat a l'entrada d'una petita galeria, més aviat una gatera, per on hem baixat fins arribar al punt de màxima profunditat de la cavitat, a uns 38 metres de l'entrada. Pel camí hem passat per una petita zona recoberta de cristalls d'aragonit.

Finalment, hem remuntat el pou, donant per acabada l'exploració de la Sima de Val de Otón, abans d'iniciar el llarg retorn a la nostra base de Cantavieja.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.