Llau del Sallent

Hem fet una nova incursió a la Terreta, per baixar un dels seus barrancs: la Llau del Sallent. Com tots els barrancs que hem recorregut a la Terreta, es tracta d'una activitat d'aventura per indrets solitaris, amb llargues aproximacions i retorns. Una activitat a mig camí entre l'excursionisme i el barranquisme.

La Llau del Sallent es troba molt a prop d'Espills, un poble abandonat des de fa molts anys i gairebé tot enrunat. Hi ha una pista que hi porta però està tancada amb una cadena i, a més, en molt mal estat, de manera que ens ha tocat iniciar l'aproximació al barranc amb una llarga caminada per la pista. 

Per arribar al barranc no cal entrar en el poble, però hem pensat que valia la pena desviar-se una mica per recórrer els antics carrers entre les cases enrunades i visitar les restes de l'església. 

Després de la visita hem seguit el camí en direcció a la Llau de Sallent. Aviat hem arribat al punt on cal deixar el camí per iniciar el descens del barranc. El primer tram està ple de vegetació però ben aviat hem arribat al primer ràpel, de 25 metres, amb un tram volat. Era el primer dels 7 ràpels que hi ha en total, separats per curts trams de transició.

Hem anat baixant els ràpels, alguns parcialment volats, fins arribar al darrer salt, que té nom propi: el Sallent dels Coloms. És un ràpel de 35 metres, gairebé tots volats. Un magnífic final per a un barranc curt però intens. 

Després de completar la part tècnica del barranc, hem baixat una mica més per la llera fins a la sortida. No és fàcil sortir del barranc; cal pujar sense camí per uns pendents inestables i relliscosos de terra que ens han complicat una mica el retorn. Després de patir una mica, hem arribat a una zona de terreny més estable, per on hem pujat fins arribar gairebé a Espills. Allà hem enllaçat amb la pista per on havíem pujat.

Finalment, només ens quedava la llarga pista, ara de baixada, per retornar al punt de partida. Després hem anat a Arèn, on teníem concertat un allotjament, ja que demà ens espera una nova aventura a la Terreta.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que avui és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Nonstop Films i Coloms&Coloms Films. 

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Coma de la
Capella, 2026 Barranc de
Colliró, 2026 Barranc de
Corneli, 2025

---

RESSENYA:

BIBLIOGRAFIA:

• Exploracions d'engorjats a la Terreta. Grup d'Exploracions Espeleològiques de Granollers, 2020

PARTICIPANTS:

Manel · Merche · Sonia · Toni · J. Rafel

---

Per les Serres del Mestral

Hem fet una petita excursió per les Serres de Mestral. Un recorregut circular des de la petita població de Masboquera amb dos punts d'interès: la Bauma d'en Marian i els congostos del riu de les Llastres. És un recorregut curt i fàcil però ben interessant.

La primera part del recorregut és un camí que va fins a la veïna població de Masriudoms resseguint a certa distància la carretera que hi porta. Hem travessat aquest poblet, que té una antiga torre de defensa, agafant una pista a l'altra banda. Aquesta pista ens ha portat fins al riu de Llastres, aigües avall dels engorjats que volíem recórrer.

Podíem haver anat directament als engorjats seguint riu amunt per la llera, però abans volíem visitar la Bauma d'en Marian, un altre dels objectius de l'excursió. Hem pujat per un bon camí, senyalitzat com a PR fins que, ja ben a prop de la bauma, ens hem desviat per arribar-hi.

La Bauma d'en Marian és una gegantina paret de roca, totalment extraplomada, que forma una gran cavitat encara que sense profunditat. En un racó hi ha les restes d'antigues construccions, destacant un rústic forn de pa que acredita que aquí hi havia molta vida.

La bauma està plena de parabolts, formant diverses línies d'escalada esportiva d'alta dificultat. També hi ha unes cordes fixes i grapes per facilitar la pujada a una terrassa superior, on comencen algunes de les vies. Hem fet algunes fotos admirant la grandiositat d'aquest indret abans de seguir el nostre camí.

Hem tornat enrere fins al PR i hem reprès el camí. Al cap de poc hem passat per un altre tram singular: la Sèquia d'en Marian. Es tracta d'una antiga sèquia, molt petita, que està abandonada i mig enrunada. El camí va resseguint el petit canal i passa per un curt tram equipat amb una cadena.

Més endavant hem baixat fins al llit del Riu de Llastres, on comença la part més interessant de l’itinerari. Hem anat remuntant el riu, alternant trams amplis, coberts de còdols, amb altres sectors més engorjats, on la roca forma petits estrets. Fins i tot en algun punt hem hagut de grimpar, però sense dificultat.

Ha estat un llarg recorregut resseguint els meandres que forma el riu, en alguns punts sota grans parets. En un moment determinat ens ha sorprès trobar aigua, ja que fins aleshores el curs era completament sec. És un tram curt, però dóna una mica més de vida al recorregut.

Finalment hem arribat a un punt on una pista travessa el riu. Hem sortit de la llera i en pocs minuts hem arribat a Masboquera, tancant aquest itinerari senzill però molt complet.

I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR7: Llaberia
Tivissa, 2019 VF Aigua al
Coll, 2004 VF Serra de
Mestral, 2001

---

PARTICIPANTS:

Joan G. · J. Rafel

---