dijous, 26 de gener de 2023

Torrent del Gat Menjat, pel Grau de l'Ullar

Torrent del Gat Menjat
Hem repetit aquest descens, que ja havíem realitzat no fa gaire, però per un itinerari d'aproximació diferent. No ho havíem programat així però les coses han sortit diferent del que havíem previst i el resultat també ha estat satisfactori.
Ahir ens vam desplaçar a Sant Miquel del Fai amb la intenció de fer el descens d'aquest barranc. Com que fa molt fred vam sortir tard i, a més, ens vam aturar a esmorzar a Sant Feliu de Codines, de manera que quan vam arribar a Sant Miquel ja era matí avançat. Era el que havíem previst però en arribar a Sant Miquel del Fai ens vam trobar amb la desagradable sorpresa que tot el recinte del monestir estava tancat a causa de les obres. Un treballador, a la carretera d'accés, ens va dir que no es podia passar, ni tan sols caminant. 
Vam intentar pensar un pla B però com que era ja molt tard i havíem plantejat la sortida com a matinal, vam decidir tornar a casa i deixar l'activitat per a millor ocasió.
Avui hem retornat a la Vall del Tenes per fer el descens del Torrent del Gat Menjat però per un itinerari alternatiu, sense entrar en el recinte de Sant Miquel del Fai. El punt de partida ha estat la població de Riells del Fai i hem fet l'aproximació al barranc per un itinerari singular: el Grau de l'Ullar, un camí que supera els cingles de Bertí aprofitant un pas natural entre les parets que permet pujar dalt dels cingles per un bon camí.
Hi ha una pista que ens pot servir per aproximar-nos a l'inici del camí però hem comprovat que l'epidèmia de prohibicions que darrerament ens afecta ha arribat també a la Vall del Tenes. Tot i que hi ha una magnífica pista, molt ampla i en perfecte estat, està prohibit passar-hi; només hi tenen accés els veïns de la zona, una petita urbanització.
Hem deixat el cotxe a Riells i hem iniciat l'aproximació per la pista i després per l'antic camí de Sant Miquel del Fai. Aviat hem agafat el camí de les Costes d'en Batlles, un camí molt singular que recorre els cingles per un ample repà a mitja altura fins que, després d'una llarga caminada pel balcó panoràmic, hem iniciat la pujada directa al Grau de l'Ullar.
Des de lluny no sembla que hi hagi pas però el caminet s'enfila per una canal boscosa fins al capdamunt del cingle; és un pas amb nom propi: Grau de l'Ullar. Poc després hem enllaçat amb el GR5 i l'hem seguit en direcció al monestir fins al Torrent de la Bauma de l'Onyó, on l'hem deixat baixant pel llit del torrent fins a la instal·lació del primer ràpel.
Aquest primer ràpel és el més espectacular. Són 40 metres, gairebé tots volats; un bon inici per al descens del barranc. La instal·lació és molt bona, amb parabolts i un passamans de cadena, i tenim un replanet que permet muntar el ràpel amb comoditat.
Després del primer ràpel ja tot ens ha semblat fàcil. El segon ràpel és també volat però més curt. Després, tres ràpels curts i petits trams caminant i desgrimpant petits ressalts fins al darrer ràpel, de 35 metres en bona part volat.
Aquest darrer ràpel és també espectacular, amb un passamans de corda que porta a la instal·lació, també molt segura. El ràpel comença vertical però després té un llarg tram volat per una gran bauma de conglomerat vermellós. 
Un cop completat el descns hem fet la foto de grup i, després de guardar el material tècnic, hem iniciat el retorn al punt de partida donant per acabada aquesta matinal barraquista amb la satisfacció d'haver superat els obstacles que ens havíen complicat l'activitat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors


ENTRADES RELACIONADES:
Torrent del Gat
Menjat, 2022
Grau de
L'Ullar, 2022
Turó de les Onze
Hores, 2021

dissabte, 21 de gener de 2023

GR3: Agramunt - Altet

GR3: Agramunt - Altet
Una nova etapa del GR3, el Camí Central de Catalunya, aquesta vegada per terres de l'Urgell. Ha estat una etapa fàcil i planera, amb poc desnivell i gairebé tota per pistes.  Hem recorregut l'etapa en un matí lluminós i assolellat però molt fred.
Hem arribat en autocar a Agramunt i hem anat a esmorzar al restaurant El Sió, on vam dinar al final de la darrera etapa. Després de menjar els croissants reglamentaris, hem iniciat la caminada des d'allà mateix baixant fins al Raval de Sió on hem agafat una pista que hem seguit entre camps de conreu. 
El dia era molt clar i es veia perfectament el Montsec al final de la plana. També es veien al fons les muntanyes nevades dels Pirineus. Feia molt fred però a mesura que el sol guanyava alçada l'ambient era cada vegada més agradable.
Aviat hem començat a veure al fons la torre cilíndica del Pilar d'Almenara, el punt més destacat del nostre recorregut d'avui. Hem travessat una carretera, agafant un camí senyalitzat que comença a l'aparcament situat a la mateixa carretera i en pocs minuts hem arribat al cim del Pilar d'Almenara ( 459 m). Aquest cim no és més que un turonet però està situat a les planes de l'Urgell, de manera que des del cim tenim una visió ben extensa de les planes de l'Urgell i les muntanyes del Prepirineu.
Al cim mateix hi ha una antiga torre cilíndrica que permet, pujant a la seva terrassa superior, veure encara millor el panorama. Hi ha una escala metàl·lica exterior que porta al primer pis i unes escales de gat que connecten les dues plantes superiors. Hem fet volar el dron per fer la foto de grup i unes vistes aèries de la torre i el seu entorn, abans de seguir el nostre camí. 
Poc després hem arribat al Canal d'Urgell, la gran obra hidráulica que porta l'aigua del Segre als extensos camps de regadiu de l'Urgell i comarques veïnes. Hem travessat el canal per un pont i hem seguit pel seu costat una bona estona fins que, al costat de la Masia del Ramonillo, l'hem deixat prenent una pista a la dreta per on hem arribat al poble de Santa Maria de Montmagastrell.
Hem travessat el poble, totalment desert i solitari, i hem sortit per l'altra banda, travessant novament el canal. Després de passar al costat d'una petita ermita, la del Sagrat Cor, hem arribat a una altra població, Claravalls, tan solitària com l'anterior, i hem iniciat el tram final del camí que ens ha portta a Altet.
En aquesta població, també solitària, ens estava esperant l'autocar per portar-nos a dinar a Tàrrega, al restaurant El Til·ler, on hem gaudit d'un bon dinar en el que el més destacat han estat les torradetes de Santa Teresa, unes postres casolanes que ens han deixat ben satisfets.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada caminadora per terres de l'Urgell. Ha estat produït per GReaperos Productions i cedida al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Oliola - 
Agramunt, 2022
GR3:Formiguera
- Oliola, 2022
Canals d'Urgell
BTT, 2014