dimarts, 4 de maig de 2021

Canal 17F i les Bardisses Romàntiques

Bardisses Romàntiques
Hem realitzat una activitat combinada pujant per la canal equipada del 17F i baixant fent ràpels per la canal de les Bardisses Romàntiques. Entre les dues activitats tècniques hem fet una petita excursió per pujar al Puig de l'Hospici (528 m), un petit cim panoràmic per complementar les activitats tècniques amb una ascensió, encara que sigui a un cim menor. Aquestes canals es troben al davant del massís de Montserrat, a l'altra banda del Llobregat, a prop del poble de Monistrol.
Hem fet l'activitat en horari de tarda, aprofitant que ja estem en plena primavera i el dia s'allarga força. El punt de partida ha estat l'aparcament de l'aeri de Montserrat. Des d'allà hem baixat per un corriol fins al costat del Llobregat i hem seguit riu avall per un bon camí. Al cap d'una estona hem deixat el camí per pujar per un fort pendent fins a la via del tren. A l'altra banda de la via, pocs metres més enllà, hem entrat a la canal del 17F.
És un itinerari equipat que puja per la canal superant, amb l'ajut de cordes de nusos i estaques de ferro, diversos murs que anem trobant al nostre pas. Gairebé a l'inici del recorregut hi ha els dos passos més complicats de tot el recorregut. Son dos petits murs de pocs metres però ben verticals que cal superar amb l'ajut de les cordes de nusos a força de braços i sense assegurança. 
Superats aquests dos murs, la resta de passos són més fàcils perquè estan millor equipats, amb estaques de ferro i amb la possibilitat d'assegurar-se. Hi ha diversos murs d'alçada variable separats per petits trams on cal caminar.
Després de completar el tram tècnic de la canal 17F hem pujat per un camí fins trobar una pista ben ampla. A partir d'aquest punt podríem haver iniciat el retorn directament però hem volgut completar el recorregut amb una petita excursió i per fer un cim. En realitat volíem anar fins a Sant Salvador de les Espases però ens ha semblat massa lluny, tenint en compte que anàvem amb horari de tarda i no teníem massa temps. Finalment hem pujat fins al Puig de l'Hospici (518 m), un cim panoràmic que és vèrtex geodèsic i és més alt que el de Sant Salvador. Hem fet les fotos de cim i una panoràmica circular:
Hem tornat enrere pel mateix camí fins que hem pres una desviació a la dreta per anar a buscar la canal de baixada, la de les Bardisses Romàntiques. Aquesta segona canal, que també està equipada per pujar amb cordes de nusos i estaques, l'hem baixat amb diversos ràpels sense dificultat, el més llarg de 15 metres. Mentre baixàvem hem anat veient l'equipament instal·lat que ens convidava a tornar un altre dia per fer la canal en sentit contrari, de pujada.
Hem arribat al final de la canal, ben a prop de la via del tren. Ja només ens quedava el camí de tornada al punt de partida però la Canal de les Bardisses Romàntiques ens reservava encara una sorpresa. Per passar la via del tren hi ha un petit túnel, construït per canalitzar les aigües del torrent quan plou. Pensàvem que seria un tram curt i fàcil però la realitat era ben diferent. El túnel és molt llarg, fosc i humit. Tota una aventura, gairebé espeleològica. 
Finalment hem retrobat la llum del dia a l'altra banda del túnel i aviat hem trobat el camí de ribera per on havíem iniciat el nostre recorregut. Hem retornat pel fàcil camí però encara hem ens quedava una darrera sorpresa: ja gairebé fosquejava quan se'ns ha plantat al davant, al mig del camí, un porc senglar dels grans. Ens ha mirat amb cara de pocs amics però quan hem avançat una mica ha fugit muntanya amunt. Finalment hem arribat al punt de partida, iniciant el retorn a casa.
La pel·lícula de la jornada està en fase d'edició en els laboratoris de Mountain Films. Tan aviat com estigui acabada la publicarem aquí.


ENTRADES RELACIONADES:
Canal de l'Artiga
Alta, 2021
Torrent del
Misser, 2020
Les Dames i
L'Ermità, 2020

dissabte, 1 de maig de 2021

La Mina Pilarica

Mina del Coure
Avui hem fet una sortida singular, d'una tipologia gairebé inèdita en el Blog de Muntanya. Hem visitat una mina abandonada, una activitat molt semblant a l'espeleologia però que no té lloc en una cavitat natural sinó en una instal·lació artificial, unes galeries subterrànies que es van excavar fa anys buscant les vetes de mineral de coure que hi ha en aquesta part de la Serra de Marina, a Badalona.
La Mina  Pilarica va començar a explotar-se l'any 1942. Inicialment estava dedicada al mineral de ferro però van trobar algunes vetes de minerals de coure, un metall molt més preuat que el ferro, i van reorientar l'explotació en aquesta direcció. Aviat, però, van constatar que no hi havia prou mineral per fer rendible l'explotació i la mina va acabar tancada l'any 1957.
Ara la mina està abandonada i algunes de les galeries han quedat plenes de runa i cegades però el nostre afany d'exploració ens ha portat a fer-hi una visita. Ha estat una sortida de tarda, ja que la previsió meteorològia indicava un matí molt plujós, i l'hem complementat amb una nova visita a la Mina de Ca n'Alemany.
A les quatre de la tarda hem sortit del centre sociosanitari del Carme iniciant la caminada per la xarxa de camins de Montigalà. Hem arribat al Collet de la Vallençana i hem seguit pujant per la pista que porta al Coll de la Malesa. Aquesta pista segueix pujant fins al llom de la muntanya que baixa de la Coscollada. Abans d'arribar a aquest llom hem deixat l'àmplia pista per prendre un corriol a la dreta, gairebé invisible. A pocs metres hem trobat una gran reixa que tapa un dels grans pous de l'antiga explotació minera. La reixa tapa totalment el pou, de manera que no s'hi pot entrar però mirant a través de la reixa hem vist que el pou estava ple de runa, de manera que té poco fondària.
Hem baixat una mica més fins arribar a la boca d'entrada a la mina. És un forat arran de terra, tapat també amb una reixa però aquesta reixa no tapa totalment el forat sinó que deixa una part sense tapar per on és fàcil escolar-se dintre de la mina. 
Ens hem equipat amb els monos de treball i hem entrat arrossegant-nos pel forat. Al principi la galeria és molt baixa però aviat hem pogut caminar drets. La mina consta d'una galeria principal i algunes ramificacions sense gaire recorregut. Hem estat una estona recorrent tots els racons accesibles de la mina. En alguns punts les roques estaven impregnades de minerals de colors intensos: el groc de la limonita, el verd de la malaquita i el blau lluminós de l'azurita. 
Després d'una bona estona hem donat per acabada la visita i hem sortit pel mateix punt d'entrada. Tot i que es tractava d'una curta sortida de tarda, encara ens quedava una mica de temps que hem aprofitat fer fer una visita a la Mina de Ca N'Alemany. Hem visitat aquesta mina, que vam conèixer fa un parell de setmanes, recorrent la galeria d'uns 120 metres de llargada que porta a una sorgència on regalima l'aigua per les parets de la cavitat. Com que ja havíem estat aquí fa pocs dies i, a més, era tard, ha estat una visita curta però hem pogut admirar de nou la sala final d'aquesta galeria, recoberta de concrecions calcàries.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada, que ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots el seguidors del blog:



ENTRADES RELACIONADES:
Travessia Serra
de Marina, 2020
La mina de Ca
n'Alemany, 2021
Cova de les
Rondes, 2018