dijous, 19 de març del 2026

Petrechema (2.371 m) amb esquís

Petrechema
El Petrechema és tot un clàssic de l'esquí de muntanya. La seva ascensió des del refugi de Linza és una de les més populars del Pirineu Occidental. Quan hi ha bona neu, és un cim molt esquiable i amb un gran panorama.
Ahir vam arribar al refugi de Linza, situat a la vall més occidental del Pirineu aragonès, al límit amb Navarra, i ens hi vam allotjar. Avui al matí, després d'esmorzar al refugi, ens hem posat en marxa.
Hi havia menys neu de la que esperàvem. Aquest hivern ha nevat molt però avui sortíem d'una cota molt baixa i pujàvem per una zona orientada al sud, de manera que hem hagut de carregar una estona els esquís. 
Hem passat al costat de la Cabaña de Linza, on vam bivaquejar en certa ocasió, i poc després, quan ja es veia relativament proper el Coll de Linza, ens hem calçat els esquís. El dia era gris i boirós, però la previsió meteorològica era bona i pensàvem que aviat, amb els primers raigs de sol, es fondria la boira.
Hem arribat al Collado de Linza quan la boira s'estava desfent per moments. Entre les restes de la boira hem vist, ben lluny, el nostre objectiu: el Petrechema. El cim estava encara cobert de boira però ja es veia clarament l'itinerari a seguir i l'aresta final, que des d'aquí semblava força dreta.
Procurant no perdre gaire altura, hem anat flanquejant fins arribar al peu de l'aresta final. La boira ja havia desaparegut gairebé del tot i la pujada final ja no semblava tan pendent com des de lluny. A poc a poc hem anat superant el tram final mentre s'obria un gran panorama en totes direccions.
Finalment hem arribat al cim del Petrechema (2.371 m), amb els esquís als peus. El cim és molt panoràmic, tot i que té al davant mateix, ben a prop, l'Agulla Nord d'Ansabère. L'agulla ens privava de part de la panoràmica i a les valls encara hi havia boira per sota nostre però molts cims sobresortien del mar de núvols: la Mesa de los Tres Reyes, el Midi d'Ossau, la Collarada, el Bisaurín, el Mallo de Acherito...
Hem fet unes quantes fotos i ens hem preparat per al descens, traient les pells i apretant-nos les botes. L'esquiada ha estat espectacular. La neu estava perfecta i en no res estàvem novament a la Collada. Encara hem esquiat una mica més fins que s'ha acabat la neu contínua obligant-nos a completar el darrer tram de baixada carregats novament els esquís.
En aquesta ocasió no hi ha vídeo. Només l'àlbum de fotos i track.
ENTRADES RELACIONADES:
PANORÀMICA:
Panoràmica
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Petrechema
Tomás · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , , , ,

dilluns, 16 de març del 2026

Barrancs d'en Bassa Superior, l'Encens i l'Agustí

Barrancs de la Bassa Superior, Encens i Agustí
Triple jornada barranquista a la Mussara. Hem programat un recorregut per tres barrancs a les Muntanyes de Prades, a prop del poble abandonat de la Mussara. Es tractava d'optimitzar el viatge perquè els tres barrancs són de curta durada i valia la pena aprofitar el temps fent més activitats.
Hem iniciat la jornada fent una maniobra de cotxes per evitar el llarg retorn que ens tocaria fer al final de l'activitat si no tinguéssim aquesta previsió. Després de deixar un cotxe al final del recorregut previst, hem pujat per una carretera estreta i recargolada fins al Coll de les Pinedes, molt a prop del poble de la Mussara.
El primer objectiu era el Barranc Superior de la Vall d'en Bassa, un descens curt i fàcil on la màxima dificultat era lluitar amb la vegetació i evitar mullar-se els peus en els petits gorgs que hem anat trobant.
El torrent portava més aigua de la que havíem imaginat però, amb una mica d'habilitat, hem pogut evitar els gorgs i completar el descens sense mullar-nos els peus. 
El pas clau estava en el cinquè ràpel, de només 5 metres però amb recepció en un gorg on la remullada era segura. Afortunadament, el barranc és obert i ens ha permès buscar una alternativa seca rapelant des d'un arbre situat a la riba dreta, uns metres més enllà. 
En poc temps hem completat el descens d'aquest barranc de col·leccionisme i hem retornat al punt de partida seguint un petit corriol.
I aquí teniu el vídeo d'aquest primer barranc, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
Des del Coll de les Pinedes hem fet un curt desplaçament en cotxe fins al Mas de Joan Pau, una antiga masia, actualment enrunada, a peu de carretera i a prop de la Mussara. Des d'allà, una curta caminada ens ha portat fins a la capçalera del segon barranc de la jornada, el Barranc de l'Encens.
És un barranc del mateix estil que el d'en Bassa: obert, amb força vegetació i amb ràpels relativament curts. També baixava una mica d'aigua, però era molt fàcil d'esquivar, fins i tot evitant algun dels ràpels.
El barranc acaba amb dos ràpels més llargs, de 12 i 17 metres, que fan una mica més interessant el sector final del descens.
Hem acabat sortint a un corriol ben marcat per on hem fet la transició entre el Barranc de l'Encens i el Salt de l'Agustí, que ha estat el tercer i últim barranc d'avui.
El Salt de l'Agustí és força més interessant que els anteriors, ja que té ràpels més llargs i oberts, amb gran panorama i verticalitat. El punt més interessant és un gran mur d'uns 85 metres que es baixa amb quatre ràpels encadenats, fent reunió en uns petits replans a plena paret.
Després, encara ens quedaven dos ràpels curts i una petita caminada per arribar al Tomb de la Ferradura, un punt de la carretera on havíem deixat un cotxe al principi de l'activitat, que ens ha facilitat el retorn al punt de partida, al Mas de Joan Pau.
I aquí teniu el vídeo dels dos barrancs finals, l'Encens i el Salt de l'Agustí. Com l'anterior, aquest vídeo és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Barranc d'en Bassa Superior Barranc de l'Encens Salt de l'Agustí
PARTICIPANTS:
Barrancs de la Bassa Superior, Encens i Agustí
Manel · Sonia · Xavier · J. Rafel
Cap comentari:
Etiquetes: , ,
Subscriure's a: Comentaris (Atom)