El Torrent del Misser és un altre dels barrancs montserratins catalogats amb l'etiqueta per a col·leccionistes. Recorre alguns dels racons més amagats de Montserrat, baixant per un torrent sec on trobem diversos equipaments. Les ressenyes que havíem vist d'aquest barranc el pintaven com un lloc complicat i difícil; tot un repte, només a l'abast de gent experta i amb afany d'aventura. La descripció que dóna el llibre que citem a la bibliografia sembla escrita per dissuadir tothom d'emprendre aquest recorregut "molt difícil; hi és imprescindible una bona orientació, molta experiència en la zona montserratina, bons coneixements en la utilització i possibilitats del material d'escalada, saber improvisar per obrir-se pas entre la selvàtica vegetació..."
La realitat ha estat força diferent i el descens del barranc no ha estat gens difícil i sí molt interessant perquè recorre racons amagats, desconeguts per a nosaltres, del massís montserratí. Tot el recorregut estava perfectament equipat, fins i tot amb bagues noves, i els trams de vegetació no eren tan impenetrables com feia entreveure la ressenya. Segurament aquest barranc és recorregut amb certa freqüència i per això està tot més obert que quan es va escriure la ressenya de la casa del terror.
Hem arribat de bon matí a Collbató i hem iniciat la llarga aproximació caminant per la pista que porta a la Vinya Nova. Abans d'arribar-hi hem deixat la pista per agafar a la dreta el camí del Clot de la Mònica per on hem pujat fins arribar, després d'una bona estona de caminar, a una bifurcació on hem deixat el camí que porta al coll dels Pollegons per agafar, a la dreta, el camí de Sant Joan.
Poc abans d'arribar al Bassal dels Corbs ens hem aturat a esmorzar i a equipar-nos per al descens. Des d'aquest punt hem començat a baixar; inicialment no pel llit del torrent sinó per unes plaques rocoses per on hem arribat amb relativa facilitat fins a un estretament on comença la part tècnica del descens. Ben aviat hem arribat al primer ràpel, instal·lat en un arbre.
A poc a poc hem anat baixant, desgrimpant alguns ressalts i fent ràpel quan calia. Hem passat el ràpel del forat, que baixa per una canal on hem trobat la instal·lació després de passar per un curiós forat entre blocs. Més endavant, el ràpel de l'arbre, una canal estreta amb un gran arbre caigut que ens obligava a fer equilibris sobre el tronc mentre rapelàvem. El darrer ràpel és també singular: el ràpel de l'arc, que passa per sobre d'un arc de pedra i baixa per una placa vertical.
Després del ràpel de l'arc ja només ens quedava tornar al punt de partida. Per un caminet hem arribat en pocs minuts a la pista de la Vinya Nova, per on hem tornat al Collbató. Avui, aprofitant que per fi tornen a estar oberts els bars, hem acabat la jornada prenent un refresc en el bar el forn del poble. Tot un luxe després dels tancaments obligats.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Mountain Films amb la col·laboració de tots els participants de la sortida:
ENTRADES RELACIONADES:
 Canal de l'Ermità, 2020 |
 Torrent de Font Seca, 2017 |
 Canals del Gat i del Xacó, 2011 |
