Hem repetit aquest descens, que ja havíem realitzat no fa gaire, però per un itinerari d'aproximació diferent. No ho havíem programat així però les coses han sortit diferent del que havíem previst i el resultat també ha estat satisfactori.
Ahir ens vam desplaçar a Sant Miquel del Fai amb la intenció de fer el descens d'aquest barranc. Com que fa molt fred vam sortir tard i, a més, ens vam aturar a esmorzar a Sant Feliu de Codines, de manera que quan vam arribar a Sant Miquel ja era matí avançat. Era el que havíem previst però en arribar a Sant Miquel del Fai ens vam trobar amb la desagradable sorpresa que tot el recinte del monestir estava tancat a causa de les obres. Un treballador, a la carretera d'accés, ens va dir que no es podia passar, ni tan sols caminant.
Vam intentar pensar un pla B però com que era ja molt tard i havíem plantejat la sortida com a matinal, vam decidir tornar a casa i deixar l'activitat per a millor ocasió.
Avui hem retornat a la Vall del Tenes per fer el descens del Torrent del Gat Menjat però per un itinerari alternatiu, sense entrar en el recinte de Sant Miquel del Fai. El punt de partida ha estat la població de Riells del Fai i hem fet l'aproximació al barranc per un itinerari singular: el Grau de l'Ullar, un camí que supera els cingles de Bertí aprofitant un pas natural entre les parets que permet pujar dalt dels cingles per un bon camí.
Hi ha una pista que ens pot servir per aproximar-nos a l'inici del camí però hem comprovat que l'epidèmia de prohibicions que darrerament ens afecta ha arribat també a la Vall del Tenes. Tot i que hi ha una magnífica pista, molt ampla i en perfecte estat, està prohibit passar-hi; només hi tenen accés els veïns de la zona, una petita urbanització.
Hem deixat el cotxe a Riells i hem iniciat l'aproximació per la pista i després per l'antic camí de Sant Miquel del Fai. Aviat hem agafat el camí de les Costes d'en Batlles, un camí molt singular que recorre els cingles per un ample repà a mitja altura fins que, després d'una llarga caminada pel balcó panoràmic, hem iniciat la pujada directa al Grau de l'Ullar.
Des de lluny no sembla que hi hagi pas però el caminet s'enfila per una canal boscosa fins al capdamunt del cingle; és un pas amb nom propi: Grau de l'Ullar. Poc després hem enllaçat amb el GR5 i l'hem seguit en direcció al monestir fins al Torrent de la Bauma de l'Onyó, on l'hem deixat baixant pel llit del torrent fins a la instal·lació del primer ràpel.
Aquest primer ràpel és el més espectacular. Són 40 metres, gairebé tots volats; un bon inici per al descens del barranc. La instal·lació és molt bona, amb parabolts i un passamans de cadena, i tenim un replanet que permet muntar el ràpel amb comoditat.
Després del primer ràpel ja tot ens ha semblat fàcil. El segon ràpel és també volat però més curt. Després, tres ràpels curts i petits trams caminant i desgrimpant petits ressalts fins al darrer ràpel, de 35 metres en bona part volat.
Aquest darrer ràpel és també espectacular, amb un passamans de corda que porta a la instal·lació, també molt segura. El ràpel comença vertical però després té un llarg tram volat per una gran bauma de conglomerat vermellós.
Un cop completat el descns hem fet la foto de grup i, després de guardar el material tècnic, hem iniciat el retorn al punt de partida donant per acabada aquesta matinal barraquista amb la satisfacció d'haver superat els obstacles que ens havíen complicat l'activitat.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors
ENTRADES RELACIONADES:
Torrent del Gat
Menjat, 2022 |
Grau de
L'Ullar, 2022 |
Turó de les Onze
Hores, 2021 |
