dimarts, 29 de setembre del 2026

Cueva de Santa Elena

Cueva de Santa Elena
Avui hem iniciat una estada de tres dies al Pirineu aragonès amb l'exploració d'una cavitat petita però ben interessant: la Cueva de Santa Elena, situada a prop de Biescas.
És una cova de caràcter aquàtic, recorreguda per un petit riu subterrani que baixa per la galeria principal. Tot i això, no cal mullar-se gaire per visitar-la, encara que l'aigua és força freda.
La cavitat no presenta grans dificultats tècniques. Només cal superar un ressalt d'uns quatre metres i un tram de flanqueig equipat amb cordes fixes.
Després d'un llarg viatge, hem arribat a la zona al migdia i hem menjat una mica abans d'iniciar l'exploració. Des de l'aparcament situat al costat del Fuerte de Santa Elena, hem fet una curta aproximació fins a l'ermita de Santa Elena, al costat de la qual hi ha l'entrada de la cova.
Avui érem una bona colla: set espeleòlegs, tots equipats amb vestits de neoprè perquè, tot i que no cal nedar, és inevitable mullar-se en alguns trams del recorregut i l'aigua és ben freda.
Hem entrat a la cova per una galeria baixa, gairebé una gatera, on ja ens hem mullat una mica. Més endavant, la galeria guanya alçada i hem pogut caminar drets, sempre seguint el curs del petit riu subterrani.
Després de recórrer un primer tram amb algunes formacions, hem arribat al primer obstacle, un mur d'uns quatre metres al costat d'una petita cascada. Per superar aquest ressalt, equipat amb una corda fixa, hem utilitzat el material tècnic de progressió, croll i jumar, i en pocs minuts ja érem tots a dalt.
Hem continuat per la galeria fins a arribar al punt més singular del recorregut: el Lago del Sifón, un petit llac subterrani que ocupa tota l'amplada de la galeria principal. Tot i que no cal travessar-lo per continuar l'exploració, hem fet una incursió al llac per descobrir-ne els racons i gaudir d'aquest indret tan singular.
El recorregut principal de la cova no travessa el llac, que acaba en un sifó, sinó que remunta una petita galeria lateral equipada amb una corda fixa. És una gatera força inclinada i relliscosa, però amb l'ajuda de la corda l'hem superada sense problemes. A continuació hem fet un flanqueig per sobre del llac, també equipat amb un passamà.
A l'altra banda hem arribat a la galeria final, per on hem continuat uns metres més fins a trobar el punt on l'aigua del riu brolla entre les pedres, sense possibilitat de continuar remuntant-ne el curs. Per sobre, la galeria segueix per una rampa fangosa que es va estrenyent progressivament fins que es fa impenetrable i cal donar per acabada l'exploració.
Hem tornat enrere fins a la sortida, satisfets per la bellesa d'aquesta cavitat, curta però més interessant del que ens pensàvem. Després ens hem desplaçat fins a Piedrafita de Jaca, on ens hem instal·lat a l'alberg El Betato, que serà el nostre centre d'operacions durant els tres dies d'activitats subterrànies que tenim programats en aquesta zona del Pirineu aragonès.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que en aquesta ocasió ha estat produït per Edicions JGB, amb la col·laboració de diverses càmeres auxiliars, i ha estat cedida al Blog de Muntanya per als seu seguidors.


ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cueva de Santa Elena
PARTICIPANTS:
Cueva de Santa Elena
Jaume · Joan · Manel · Míriam · Montse · Sonia · J. Rafel

dilluns, 28 de setembre del 2026

Tourdera: Tordera - Blanes

Tourdera
Avui hem completat la part principal del Tourdera, el camí de gran recorregut que ressegueix el curs de la Tordera des del seu naixement, a prop de Sant Marçal, al Montseny, fins a la seva desembocadura, a prop de Blanes.
A més del tram principal d'aquest camí, hi ha una segona part, que encara tenim pendent, que puja per la riera d'Arbúcies, principal afluent de la Tordera, per tancar un itinerari circular, un tour al voltant de la vall de la Tordera.
Hem iniciat la caminada en el punt on vam acabar l'etapa anterior, en el Parc de la Sardana, a la població de Tordera. Hem travessat el parc passant al costat del monument a la Sardana, una gran escultura de bronze, per agafar el camí del Tourdera resseguint la riba dreta de la Tordera.
El camí passa al costat d'uns polígons industrials, però també ressegueix la llera de la Tordera, molt ampla i avui totalment seca. Hem passat per sota de la N-II i de la C-32, arribant a un altre polígon industrial. Després, el nostre camí s'ha allunyat una mica del riu per acostar-se a Palafolls.
Hem travessat aquesta població entrant pel carrer principal fins a la plaça de l'Església. Després, abans de sortir de la zona urbana, ens hem aturat a esmorzar en un bar.
El camí torna a la riba del riu, per on hem seguit baixant fins que, després de passar sota la via del tren i el viaducte de la carretera BV-6001, hem travessat la Tordera. Com que avui no baixava ni una gota d'aigua pel riu, l'hem travessat directament, caminant sobre el gran sorral que forma la llera del riu en el seu tram final.
A l'altra banda del riu, hem agafat un nou camí que ressegueix la riba esquerra fins gairebé la desembocadura. Finalment, hem arribat a una petita explanada on hi ha instal·lat un observatori d'aus. El camí acaba aquí i no es pot arribar a la desembocadura perquè és una zona natural protegida, però des de l'observatori d'aus es veu el tram final del riu i el mar.
Hem tornat uns metres enrere per agafar un altre camí que porta directament a Blanes, on teníem previst acabar l'etapa. El camí, després de passar al costat d'uns càmpings, ens ha portat fins al passeig marítim, on hem acabat la caminada just al restaurant Can Toni, on hem completat la matinal caminadora amb un bon dinar.


ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Blog de Muntanya
Elisabet · Jaume · Magda · J. Rafel