En el segon dia d'estada a la zona de Vadiello, a la serra de Guara, hem baixat el barranc més destacat de la zona, el Barranco de Escomentué. És un barranc de conglomerat amb moltes característiques similars al barranc de San Chinés, que vam baixar ahir, però amb un sector central de grans ràpels, el més llarg de 64 metres, que li donen un caràcter diferent.
El descens té tres sectors perfectament definits. A la primera part, el torrent baixa encaixonat entre parets de conglomerat, amb ràpels curts combinats amb petites desgrimpades i nombrosos gorgs de poca fondària. A la segona part, el barranc s'obre i baixem per una paret oberta. Aquí trobem els ràpels més llargs, tot i que de poca dificultat tècnica. Al sector final, el barranc torna a encaixonar-se i continuem amb ràpels curts, desgrimpades i tolls fins a la seva desembocadura al barranc d'Isarre.
Hem sortit de la nostra base d'operacions al refugi El Pajar, quan encara era negra nit. En pocs minuts hem arribat en cotxe a la presa de Vadiello i hem iniciat, a la llum dels frontals, la caminada d'aproximació. És una interessant excursió per la zona de Vadiello que puja per una canal equipada entre els Mallos de Ligüerri, i després segueix per uns altiplans i uns lloms panoràmics fins a la Punta de Ligüerri. Al costat d'aquest cim arrodonit, en un ample coll, ens hem equipat per iniciar el descens.
Hem començat a baixar per una valleta en forma d'embut que es va tancant fins engorjar-se. Després de superar un tram emboscat, hem arribat al primer ràpel, molt curt, que hem muntat sobre un arbust. Després hem seguit rapelant o desgrimpant els petits ressalts que hem anat trobant en aquest primer sector del barranc, entre les estretes parets que formen l'engorjat.
Corria una mica d'aigua, un petit cabal que mantenia plens tots els gorgs del recorregut. Era inevitable mullar-se, però tots els gorgs eren de poca profunditat i hem evitat la remullada integral.
Després d'un ràpel particularment estret, hem arribat al pas clau del descens, l'inici del sector central. Un passamà ens porta a la instal·lació d'un ràpel de 55 metres, amb una sortida impressionant però que després d'uns metres perd la verticalitat. Després hem fet quatre ràpels més a plena paret, el més llarg de 64 metres, amb grans vistes però sense gaire dificultat tècnica.
Hem arribat al sector final, on el barranc es torna a engorjar i hem trobat novament una sèrie de curts ressalts que hem rapelat o desgrimpat, combinats amb molts gorgs. A la ressenya que portàvem es descrivia la part final del descens amb la frase: destrepes y rápeles varios, sense concretar el nombre ni la longitud.
Finalment hem arribat a la confluència amb el barranc d'Isarre, després de fer un total de 24 ràpels. Però encara no havíem acabat. Per tornar al punt de partida hem baixat el barranc d'Isarre, curt i fàcil, on només hem fet dos ràpels curts, a més d'algunes desgrimpades i una caminada per la llera del riu. A la part final hem sortit del barranc i hem seguit una pista que ens ha portat fins a la carretera de l'embassament de Vadiello, a poc menys d'un km del punt de partida.
I aquí teniu el vídeo del barranc d'Escomentué, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
BIBLIOGRAFIA:
- Huesca, cañones y barrancos, Tomo 1 - Sierras, de Fernando Biarge i Enrique Salamero. Editat pels autors. 1991.
- 50 barrancos del Pirineo, los descensos más bellos, de José A. Ortega i Miguel À. Cebrián. Editorial Desnivel, 2006.
PARTICIPANTS:
Adriana · Alicia · Ernest · Manel · Xavier · J. Rafel
