Avui les previsions meteorològiques no eren gaire bones. S'esperaven pluges fortes a la tarda i per això hem plantejat una activitat relativament curta per fer-la en sessió matinal. El Torrent de la Coma Alta està regulat i no es permet el seu descens; únicament es pot baixar el tram final, curt però intens, amb el ràpel de la Cova de l'Arcada, un dels més espectaculars de Montserrat. Aquest ràpel baixa 42 metres, la meitat volats, per sobre de la cova.
Ja feia temps que volíem fer aquest descens i avui hem trobat l'ocasió. No hem matinat i, després d'esmorzar en un bar de la zona, hem iniciat el camí d'aproximació des del Bruc del Mig. Hi ha dos camins que porten a la Cova de l'Arcada. Nosaltres hem triat el que passa per la Cova del Cabrit, encara que de tornada hem agafat l'itinerari alternatiu per la Roca del Tambor.
Després d'una aproximació relativament curta, de poc menys d'una hora, hem arribat a la Cova de l'Arcada. Una vegada més hem pogut admirar aquest indret tan singular. La gran arcada de pedra que dóna nom a la cova s'alça a més de 20 metres formant una gran bauma. El nostre ràpel baixa volat pel davant de la cova.
Hem seguit el nostre camí per pujar al punt d'inici del descens del barranc. Ben aviat hem trobat un corriol a la dreta, la Drecera dels Carboners, que és l'accés normal al Torrent de la Coma Alta. Hem pujat pel corriol, una mica indefinit en algun punt, fins arribar a una zona de grans blocs on unes grapes d'acer ens han ajudat a superar un parell de petits ressalts.
Finalment hem arribat al llit de torrent i hem baixat fins trobar la instal·lació del primer ràpel, un curt descens que no arriba als 10 metres, equipat amb dues anelles. Poc després hem arribat a la capçalera del ràpel de la Cova de l'Arcada.
Hi ha un passamans de corda per baixar un petit ressant que ens ha portat a una badina penjada on hi ha la instal·lació. El ràpel està perfectament equipat, amb químics, anelles i una cadena com a passamans per assegurar el pas.
En Toni ha muntat el ràpel, que hem fet en simple, amb una corda estàtica de 60 metres. Just en el moment de muntar el ràpel han caigut quatre gotes i ha començat a bufar un fort vent però no ens hem desanimat i, després dels preparatius, hem baixat el ràpel, impressionant, fins al peu de la cova. Tot i l'espectacularitat del descens, no és especialment difícil si tenim la tècnica i el material adequat.
Un cop superat el ràpel hem donat per acabada l'activitat i hem iniciat el retorn pel camí de la Roca del Tambor per on aviat hem arribat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya:
ENTRADES RELACIONADES:
Cova de
l'Arcada, 2018 |
Serrat de la
Foradada, 2017 |
Torrent del
Lloro, 2013 |
