L'Avenc dels Topògrafs és una de les coves més estètiques de la zona del Garraf i l'Ordal, amb tota mena de formacions molt ben conservades, encara que amb un recorregut curt. La clau d'aquesta bona conservació, a més del fet que la cova no va ser descoberta fins als anys 60, és el seu accés, molt selectiu. Cal baixar en ràpel a través d'una fisura estreta, de 30 x 70 cm, que a la baixada ja és angoixant però a la pujada, amb la gravetat en contra, és tota una aventura. Això fa que la cova quedi només a l'abast dels autèntics espeleòlegs i dels aprenents com nosaltres amb un gran afany d'aventura.
L'avenc està a prop del Port de l'Ordal, al costat de la Urbanització Lledoner. Hem recorregut els carrers de la urbanització fins trobar l'inici d'una pista. Hem baixat amb cotxe uns 350 metres per la pista, passant al costat de la depuradora, però finalment hem optat per deixar els cotxes i fer l'aproximació a peu, una curta passejada de poc més de 20 minuts.
Hem arribat a l'entrada de l'avenc, un forat arran de terra, i ens hem equipat per baixar. A més de la corda estàtica que havia de servir per rapelar i remuntar, hem muntat un sistema de politxes amb una segona corda, en previsió que a la pujada algú tingués dificultats per superar el pas estret i se l'hagués d'ajudar des de dalt. L'Albert s'ha quedat fora de l'avenc, encarregat de la possible operació de rescat.
De baixada hem passat el coll d'ampolla sense massa dificultats, amb l'ajut de la Llei de Gravitació Universal. A baix hem iniciat l'exploració de la cova, començant per la sala principal, una de les més concrecionades que hem vist en el nostre curt historial espeleològic. Hi havia formacions per tot arreu i un mur d'uns 10 metres d'altura cobert amb una gran colada. Passant per una finestra d'aquest mur hem recorregut una curta galeria fins a la boca d'un petit pou. Hem tornat al punt de partida, al peu del ràpel, i hem recorregut una altra galeria pel cantó oposat, també curta, que portava a una saleta.
Hem donat per acabada l'exploració de la cova i hem iniciat la remuntada per sortir novament a la llum. A la pujada el pas estret ha estat més difícil i angoixant, amb la Llei de Gravitació en contra, però l'hem superat. L'invent de les politxes ha estat molt útil; un gran ajut per algun dels expedicionaris.
Ha estat una matinal curta però ben intensa, de manera que per recuperar forces hem anat a dinar al restaurant del Port de l'Ordal on hem gaudit d'un magnífic menú abans de tornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog. S'adverteix als seguidors del blog que aquesta pel·lícula pot ferir la sensibilitat dels espectadors...
L'avenc està a prop del Port de l'Ordal, al costat de la Urbanització Lledoner. Hem recorregut els carrers de la urbanització fins trobar l'inici d'una pista. Hem baixat amb cotxe uns 350 metres per la pista, passant al costat de la depuradora, però finalment hem optat per deixar els cotxes i fer l'aproximació a peu, una curta passejada de poc més de 20 minuts.
Hem arribat a l'entrada de l'avenc, un forat arran de terra, i ens hem equipat per baixar. A més de la corda estàtica que havia de servir per rapelar i remuntar, hem muntat un sistema de politxes amb una segona corda, en previsió que a la pujada algú tingués dificultats per superar el pas estret i se l'hagués d'ajudar des de dalt. L'Albert s'ha quedat fora de l'avenc, encarregat de la possible operació de rescat.
De baixada hem passat el coll d'ampolla sense massa dificultats, amb l'ajut de la Llei de Gravitació Universal. A baix hem iniciat l'exploració de la cova, començant per la sala principal, una de les més concrecionades que hem vist en el nostre curt historial espeleològic. Hi havia formacions per tot arreu i un mur d'uns 10 metres d'altura cobert amb una gran colada. Passant per una finestra d'aquest mur hem recorregut una curta galeria fins a la boca d'un petit pou. Hem tornat al punt de partida, al peu del ràpel, i hem recorregut una altra galeria pel cantó oposat, també curta, que portava a una saleta.
Hem donat per acabada l'exploració de la cova i hem iniciat la remuntada per sortir novament a la llum. A la pujada el pas estret ha estat més difícil i angoixant, amb la Llei de Gravitació en contra, però l'hem superat. L'invent de les politxes ha estat molt útil; un gran ajut per algun dels expedicionaris.
Ha estat una matinal curta però ben intensa, de manera que per recuperar forces hem anat a dinar al restaurant del Port de l'Ordal on hem gaudit d'un magnífic menú abans de tornar a casa.
I aquí teniu la pel·lícula d'aquesta activitat. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog. S'adverteix als seguidors del blog que aquesta pel·lícula pot ferir la sensibilitat dels espectadors...
ENTRADES RELACIONADES:
 Cova de les Rondes, 2018 |  Avenc Emili Sabaté, 2016 |  Avenc del Llest, 2015 |
