Blog de muntanya

diumenge, 15 de febrer del 2026

Cueva del Turcacho

Hem iniciat una estada de quatre dies al Baix Aragó visitant la Cueva del Turcacho, una cavitat relativament petita, per aprofitar el dia després del llarg viatge fins al Maestrazgo turolense.

Hem arribat a migdia a Cantavieja, que serà el nostre centre d’operacions aquests dies, i ens hem instal·lat en un apartament. Després de dinar i preparar el material, ens hem desplaçat fins a Iglesuela del Cid per visitar la cavitat.

Hem deixat el cotxe en una petita àrea de pícnic, al costat d’una font, i hem iniciat la curta aproximació a la cova. En pocs minuts hem arribat a l’entrada i ens hem endinsat en la foscor del Turcacho.

La cavitat té un recorregut d'uns 830 metres i un desnivell de només 25 metres. Bàsicament és una única galeria relativament estreta, encara que en molts sectors està subdividida en dos nivells.

Després de recórrer un primer tram de galeria estreta, hem arribat a un petit ressalt de només dos metres que hem baixat utilitzant la corda. Poc després hem arribat a una fonda esquerda que comunica la galeria superior amb el pis inferior. Cal passar per sobre d'un buit considerable amb uns passos fàcils però exposats.

Hem muntat un passamà, aprofitant un parabolt i un pont de roca, per superar el pas. Després hem seguit per la galeria, sempre per sobre de les esquerdes que comuniquen amb el nivell inferior.

A partir d'aquí hem trobat diverses cordes fixes que asseguren els passos amb exposició i les petites grimpades i desgrimpades que es van trobant.

Després de superar un pas estret, hem arribat al sector final. Hi ha una colada d'uns quatre metres, que hem superat amb una corda de nusos arribant a una saleta rodona. A la part baixa d'aquesta saleta hi ha l'entrada d'una mínima gatera. Sembla inaccessible però, amb una mica de contorsionisme i sense respirar gaire, l'hem travessat arribant al peu d'una xemeneia vertical d'uns 8 metres.

Després de superar la xemeneia, encara hem seguit per una estreta gatera en L i hem baixat un petit ressalt per arribar a una sala perpendicular, que les ressenyes anomenen Galería Misteriosa.

No hem trobat res misteriós en aquesta sala però en un racó hi ha una corda fixa que permet pujar a una galeria penjada que gairebé no té recorregut.

A la Galeria Misteriosa hem donat per acabada l'exploració del Turcacho i hem iniciat el retorn seguint el mateix itinerari.

A la sortida ja era fosc i plovisquejava però en pocs minuts hem arribat al cotxe i hem retornat a Cantavieja, tancant aquesta primera jornada subterrània al Baix Aragó.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Cascada del
Cubo, 2022

Cueva de
Seso, 2018

Cueva 5 de
Agosto, 2014

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA:

Cavidades de Teruel. 25 cuevas y simas de la provincia. Centro de Estudios Espeleológicos Turolenses, Editorial PRAMES, 2016

PARTICIPANTS:

Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel

diumenge, 1 de febrer del 2026

Torrent de la Font de les Coves

El Torrent de la Font de les Coves és un curt barranc que comença molt a prop del Monestir de Santa Cecília i desemboca en el Torrent de la Font del Moro. Avui l'objectiu era baixar els dos barrancs en un itinerari llarg i una mica recargolat passant per la Calsina i enllaçant diversos trams de barranc, amb un total de 5 ràpels i moltes desgrimpades.

Hem sortit de Santa Cecília pel camí de Can Martorell fins que, poc després, hem travessat un petit túnel sota el camí per entrar en el barranc. Inicialment, el torrent estava sec i hem anat baixant desgrimpant entre blocs però aviat ha aparegut l'aigua, un rajolí que sortia de sota unes pedres.

Poc després hem arribat al primer ràpel, d'uns 10 metres, instal·lat en una petita alzina. Al costat ja baixava una mica més d'aigua però el ràpel estava allunyat i no ens hem mullat. Després hem baixat el segon ràpel, de 18 metres, i hem arribat al tercer, d'uns 5 metres. Aquest tercer ràpel baixa encaixonat per una petita canal. L'aigua, que cada vegada era més abundant, baixava per la canal i ens hem començat a mullar. A baix, una petita bassa obligava a fer filigranes per no mullar-se els peus.

Aquí ens hem trobat una nova sorpresa: el nostre torrent desemboca en el Torrent de la Font del Moro, que portava força aigua. A partir d'aquest punt ja hem entrat a la categoria de barranquisme aquàtic. Hem anat desgrimpant ressalts, sempre procurant evitar les petites cascades, fins arribar al quart ràpel.

En aquest punt, el cabal del torrent ja era gran i el ràpel baixava a tocar de la cascada. Per un moment hem pensat que havia arribat el moment de rebre una dutxa d'aigua freda però, amb una mica d'habilitat, hem pogut baixar mullant-nos únicament els peus, a més de rebre les esquitxades que ens han humitejat força.

Hem seguit baixant diversos ressalts, sempre evitant l'aigua, fins a un ressalt que calia baixar per una canal amb l'ajut d'uns ferros. Justament per aquesta canal baixava una petita cascada que feia inevitable la dutxa freda... Encara ens quedaven uns quants ressalts i el darrer ràpel però hem decidit deixar la segona part del descens per a una altra ocasió, quan el torrent estigués sec.

Allà mateix hem agafat un camí que ens ha portat a enllaçar amb el PR C-19, que hem seguit fins al Coll de la Molella i després fins a Santa Cecília, on hem donat per acabada aquesta activitat tan singular de barranquisme aquàtic montserratí.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.