Darrerament, el confinament i les mesures de restricció de moviments ens han obligat a limitar moltes de les nostres activitats de muntanya a l'àmbit més proper, concretament a la Serra de Marina. Hem fet moltes excursions per la zona recorrent tots els racons de les muntanyes que envolten Badalona i els municipis veïns. Avui hem fet una excursió que, en certa manera, és el resum de totes les excursions que hem fet per la zona. Es tracta d'una gran travessia que, començant en el Parc Fluvial de la Llera del Besòs, ens ha portat per tota la Serra de Marina fins al Turó de Montgat.
És una ruta que podríem anomenat dels tres centscims, ja que passa pel cim de tres de les muntanyes que apareixen en el llistat del "centcims" que ha publicat la FEEC. Efectivament, al llarg del seu recorregut, la nostra ruta passa pel Puig Castellar (303 m), el Turó d'en Galzeran (484 m) i el Turó de Montgat (40 m).
Hem sortit de Sant Adrià iniciant en nostre recorregut baixant a la llera del Besòs i pujant pel seu magnífic Parc Fluvial. Hem caminat riu amunt pel passeig i fins i tot hem tingut l'oportunitat de veure diverses classes d'aus aquàtiques que tenen el seu hàbitat en el riu. A l'alçada del Parc de Can Zam hem deixat el riu per travessar el parc pujant en direcció al barri de Les Oliveres, on hem agafat la Carretera de la Font de l'Alzina.
Abans d'arribar a la font hem fet una petita aturada per prendre un cafè amb llet al restaurant-berenador. Després hem seguit endavant fins a la font, situada en un indret ombrívol i envoltada de grans arbres. Hem seguit endavant fins arribar al segon centre d'interès: la mina de galena. En una raconada de la pista s'obren les boques d'aquesta mina abandonada on en un temps es va explotar la galena. Hem entrat a dues de les seves galeries, de molt poc recorregut, per fer una petita exploració. Mentre estàvem dintre de la cova ha caigut un petit xàfec i quan hem sortit encara plovia una mica però hem seguit endavant.
Hem deixat la pista prenent una drecera per on hem enllaçat amb el GR92 pujant fins al cim del Puig Castellar (303 m). Encara plovia una mica i la boira no ens ha permès gaudir del gran panorama que es veu normalment des d'aquest cim.
Hem seguit el nostre camí passant per dos punts molt coneguts per nosaltres, les ermites de Sant Climent i Sant Onofre, arribant al Collet de la Vallençana. Hem seguit fins al Coll de la Malesa, on ens hem aturat a dinar. Després hem pujat fins al llom de la Serra de Montalegre i l'hem seguit fins a la Conreria.
Hem tornat a agafar el GR92 fins que, més endavant, l'hem deixat per pujar directament al Turó d'en Galzeran (484 m) baixant per l'altra banda fins al Coll dels Nou Pins. Des del coll hem agafat el camí carener que ja coneixíem de quan vam fer la sortida de l'Olla de Tiana, passant per diversos cims molt poc prominents i baixant fins al Mirador dels Nou Pins.
Poc després del mirador hem arribat a una bona pista que ens ha portat, encara de baixada, en direcció a Montgat. Hem passat per un indret singular, anomenat El Rocar, on hi ha tot de blocs de granit escampats per la muntanya. Hem passat per la Virreina i, travessant l'autopista per un pas elevat, hem arribat a Montgat.
Hem completat la baixada fins a l'estació de Montgat Nord, al costat del mar, i hem travessat el petit nucli antic de Montgat pel seu carrer principal, pujant després fins al cim del Turó de Montgat (40 m). Aquest cim, el més insignificant de tots els que apareixen en aquest blog, es mereix una visita únicament pel fet que apareix a la llista dels centcims però passant per aquí no hem volgut desaprofitar l'ocasió de fer el petit esforç de pujar-hi.
Ben a prop del Turó hi ha l'estació de tren de Montgat. Hem dubtat una mica entre donar l'excursió per acabada i agafar el tren per tornar al punt de partida o tornar caminant per la costa. No ens ha costat gaire decidir-nos: hem preferit tornar caminant, seguint el Passeig Marítim de Badalona fins a Sant Adrià. Hem passat per la Rambla de Badalona, el Pont del Petroli, el Port de Badalona i les Tres Xemeneies fins arribar a l'estació de Sant Adrià. Finalment hem pujat per l'Avinguda de la Platja retornant al punt de partida.
ENTRADES RELACIONADES:
 L'Olla de Tiana, 2021 |
 Els poblats ibèrics, 2020 |
 Camí de les ermites, 2020 |
