Avenc de Can Sadurní

L'avenc de Can Sadurní és una cavitat molt clàssica, una de les primeres que es van explorar quan per aquestes terres l'epeleologia estava en els seus inicis. Va ser l'any 1897 quan en Norbert Font i Sagué va baixar el pou de 72 metres de l'avenc. Una fita històrica de gran valor tenint en compte els materials i les tècniques d'aquella època. 

La cavitat té un pou principal i uns pous secundaris, arribant a la profunditat màxima d'uns 84 metres. La boca, molt gran, està partida per un pont de roca formant dues boques més petites. Es pot baixar per qualsevol de les dues boques, ja que hi ha diverses instal·lacions.

El primer ràpel l'hem muntat a la boca més propera al camí. Hi a dos spits i una alzina que ens permet reenviar. Un parell de metres més avall hi ha una instal·lació que permet reenviar novament, evitant fregaments de corda.

Hem baixat el ràpel de 22 metres fins a una gran plataforma. Hi ha diversos parabolts que permeten muntar un passamans fins a la instal·lació del segon ràpel, d'uns 50 metres. Uns metres més avall hi ha una altra instal·lació que facilita un reenviament.

Hem arribat al fons del pou, una àmplia sala situada a la cota -72, on hi ha unes quantes formacions. Són grans columnes i colades però en realitat no n'hi ha gaires. Allà mateix, a la sala principal, hi ha una corda fixa que permet pujar a una finestra per on es pot baixar un petit pou que porta al punt més baix de la cavitat, a uns 84 metres. 

La corda ens ha semblat molt extranya; era com de goma, molt elàstica. Segurament deu ser segura però com que en el pou secundari no hi ha gaire cosa d'interès, hem preferit evitar penjar-se de la goma elàstica i ens hem conformat amb la baixada del pou principal i l'exploració de la sala inferior.

Després d'una estona ha arribat l'hora d'iniciar el retorn, una llarga remuntada dels dos ràpels de 50 i 22 metres amb els seus reenviaments. Ha estat un esforç considerable però finalment hem sortit a la llum donant per acabada la visita a l'Avenc de Can Sadurní.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Avenc del Mirador, 2023

Avenc Joan Cabeza, 2023

Avenc Emili Sabaté, 2016

---

GR3: Torrelameu - Balaguer

Avui hem deixat enrere la ciutat de Lleida, que vam travessar en la darrera etapa del GR, i hem iniciat la lenta pujada que ens ha de portar en les properes etapes al Prepirineu i, més endavant, als Pirineus. 

L'etapa d'avui ha estat tan fàcil com les anteriores però cada vegada estem més a prop de les grans etapes que han de seguir. Avui ja vèiem, al fons de la llaga plana de secà que hem travessat, la línia de muntanyes del Montsec d'Ares anunciant-nos les grans etapes que ens esperen.

Avui l'etapa era també fàcil i planera, tota per pistes i sense punts d'interès, però amb el paisatge de les grans planes de conreus de secà. 

Hem sortit de Torrelameu per una pista entre camps de conreu que aviat ens ha portat a Menàrguens. És un poble rural de certa importància, que hem travessat resseguint els seus carrers. Hem passat al costat de l'esgléssia parroquial, molt gran però amb aspecte una mica ruïnós. 

Hem sortit per l'altra banda i, després de travessar el riu Farfanya i la carretera C12, ens hem internat a la infinita plana de secà. La pista, molt ampla, planeja durant un llarg trajecte entre camps. Poc després hem passat al costat d'una gran explotació d'àrids. La pista original ha desaparegut amb l'extracció d'àrids però hi ha una variant que ens ha permés seguir endavant fins a l'entrada de Balaguer.

Hem arribat a la part alta de la ciutat i hem entrat als seus carrers baixant en direcció al centre. Al cap de poc hem arribat a la plaça del Mercadal, punt central de Balaguer, on hi ha mercat els dissabtes.

El GR puja des de la plaça en direcció a les ruïnes del castell medieval però, com que teníem temps, hem decidit baixar fins al Segre per veure una mica més de Balaguer i per fer la foto de grup al costat del monument de la Transsegre.

L'etapa hauria d'acabar a Balaguer però com que era curta l'hem allargat una mica sortint de Balaguer després de pujar al castell i acabant a l'inici del camí vell de Castelló de Farfanya per on seguirem la propera etapa.

Després, ja en autocar, hem anat a dinar al restaurant Lo Pecador, situat al passeig de l'Estació de Balaguer.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat poduït per GReaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: Albatàrrec Torrelameu, 2023

GR3: Aspa -  Albatàrrec, 2023

GR3: Les Borges - Aspa, 2023

---