diumenge, 24 de maig del 2026

Corga da Fecha

Forgas do Fial

Avui hem fet el descens d'un dels millors barrancs de Galícia: la Corga da Fecha. Es tracta d'un barranc molt aquàtic, amb grans cascades i gorgs d'aigües transparents, en terreny granític. És un barranc molt lúdic però amb alguns passos de cert compromís entre els quals destaca el ràpel del Colector, on cal passar per sobre d'una esquerda per on baixa amb molta força l'aigua acanalada.
És un descens molt popular per la seva bellesa i fins i tot molts dels seus passos clau tenen nom propi. A més del Colector trobem altres passos de noms curiosos com el gorg salto, mójate o les cascades Benefíciatela, Jhony i Guns & Roses.
El barranc es troba molt a prop del balneari de Río Caldo, a la població de Lobios, on hi ha una piscina pública d'aigua termal, a l'aire lliure.
Des del balneari hem pujat per una pista però aviat hem hagut de deixar els cotxes i seguir a peu. El camí travessa el torrent de la Corga da Fecha, un bon punt per calibrar el cabal del riu, que ens ha semblat acceptable.
Després, el camí puja amb fort pendent per sobre del barranc que anàvem veient a la nostra esquerra. Hem pogut veure la part principal de la Corga da Fecha, amb les seves grans cascades, que des d'aquí es veuen impressionants.
Després d'una bona estona de pujada, hem arribat a un collet des d'on hem baixat directament al riu, que en aquest punt inicial és una ampla extensió de lloses granítiques. Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens, que inicialment es fa caminant per la llera.
Abans d'arribar a la primera instal·lació, hem vist l'indicador de cabal: una petita placa metàl·lica amb una marca de cabal màxim. Hem comprovat que el nivell estava per sota de la marca crítica i hem seguit endavant.
Poc després hem arribat a l'inici de les dificultats. Hi ha un passamà d'acer que ens ajuda a baixar per unes lloses de granit fins a un gorg d'aigües transparents, al costat de la instal·lació del primer ràpel. Els més agosarats han evitat el primer ràpel amb un salt acrobàtic.
Després de travessar nedant un altre gorg, hem arribat a la capçalera del segon ràpel, el més llarg del recorregut. És una cascada de 35 metres que acaba en un gran gorg. El descens és una mica irregular, amb petites marmites penjades i molts fregaments, que ens han obligat a posar un parell de protectors de corda i posteriorment ens han complicat una mica la recuperació de les cordes.
Sota el gran ràpel de 35, el riu gira i s'obre. Hi ha un seguit de ràpels, més fàcils i per terreny més obert, però generosament regats per les cascades.
A poc a poc hem anat baixant per arribar als passos clau del descens, on el riu s'engorja novament formant ressalts verticals i ben encaixonats, amb bones cascades, com la denominada Guns & Roses, que cau sobre un petit gorg en un indret realment impressionant. Per facilitar el pas, hem muntat un ràpel guiat que ens ha ajudat a evitar els moviments que provoca la gran cascada en el petit gorg de recepció.
Immediatament hem arribat, amb l'ajut d'un passamà de cable d'acer, al ràpel del Colector. A mitja baixada cal saltar una estreta fisura per on baixa l'aigua acanalada amb molta força. Tot i l'espectacularitat del pas, ens ha semblat més fàcil del que esperàvem i aviat estàvem iniciant el sector final del descens, on el riu s'obre novament i ens ofereix la part més lúdica del barranc, amb cascades i gorgs d'aigua fresca.
Després d'un últim ràpel de 25 metres, que acaba en un gran gorg on hem trobat banyistes prenent el sol, hem acabat el descens sortint del barranc per agafar el camí per on havíem pujat i retornar, en molt poca estona, fins al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la Corga da Fecha, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films:


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Corga da Fecha
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Corga da Fecha
Alícia · Carles · Ernest · Manel · Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

dissabte, 23 de maig del 2026

Barranc de Fírbeda

Fírbeda

Avui les previsions meteorològiques eren dolentes. Es preveia pluja a mig matí i el dia estava gris. Després de valorar la situació, hem decidit fer el descens d'un barranc curt i, en teoria, fàcil, que no s'allargués massa temps.
El barranc de Fírbeda només té quatre ràpels i el recorregut és curt. Era ideal per aprofitar la jornada malgrat el mal temps que es preveia. Ens hem desplaçat a la zona, molt a prop de Xinzo de Límia, i hem pujat per una pista asfaltada fins al punt d'inici de l'aproximació.
El camí que porta a l'inici del barranc és una ruta de senderisme molt popular, anomenada Las Fervenzas del Fírbeda, que passa per un mirador que ofereix una gran vista de les cascades del barranc. Nosaltres no hem arribat al mirador sinó que hem anat directament a l'inici del barranc, on un pont travessa el riu.
Després d'equipar-nos, hem iniciat el descens, inicialment caminant per la llera. Aviat hem vist que avui el riu portava un bon cabal. No era una crescuda, perquè l'aigua era neta i transparent, però el cabal era considerable.
Aviat hem arribat al primer ràpel, una petita cascada d'uns 7 metres, fins a una plataforma penjada sobre la cascada principal. Ens ha cridat l'atenció un antic pitó rovellat, que segurament van deixar aquí els primers barranquistes que van fer aquest descens.
El segon ràpel és realment espectacular. Baixa directament per la gran cascada, que avui baixava amb força. A mitja cascada cal decantar-se a la dreta per sortir de l'actiu en el tram final, on l'aigua cau amb més força. Fins i tot hi ha una instal·lació que permet posar un desviador per facilitar la maniobra.
Un cop superat el pas clau del descens, hem fet la foto de grup amb el rerefons de la gran cascada i hem seguit baixant.
El tercer ràpel, també amb cascada, baixa uns 11 metres per una canal ben dreta. Una bona remullada ha estat inevitable. Finalment, amb un darrer ràpel d'uns 6 metres, hem completat el descens del Fírbeda, curt però molt intens. Mentre baixàvem, ha començat a ploure, tal com estava previst, però hem acabat l'activitat sense problemes.
Després de l'últim ràpel hem baixat uns metres per la llera, ja caminant, fins a trobar la sortida. És una petita sèquia que antigament portava l'aigua del riu a un molí. Caminant per la sèquia hem arribat en pocs minuts a les ruïnes de l'antic molí. L'edifici està totalment enrunat i cobert de vegetació però encara es pot veure la gran pedra de molí, ara coberta de molsa.
Fins al molí arriba un dels camins senyalitzats que, en molt poc temps, ens ha portat de tornada a la carretera i al punt d'inici on havíem deixat els cotxes.
I aquí teniu el vídeo del barranc de Fírbeda, que aquesta vegada és obra de Penjats Films, una productora associada al Blog de Muntanya, que l'ha cedit per a tots els seguidors del blog.


ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Fírbeda
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Fírbeda
Alícia · Carles · Ernest · Manel · Oriol · Xavier · J. Rafel