Triple jornada barranquista a la Mussara. Hem programat un recorregut per tres barrancs a les Muntanyes de Prades, a prop del poble abandonat de la Mussara. Es tractava d'optimitzar el viatge perquè els tres barrancs són de curta durada i valia la pena aprofitar el temps fent més activitats.
Hem iniciat la jornada fent una maniobra de cotxes per evitar el llarg retorn que ens tocaria fer al final de l'activitat si no tinguéssim aquesta previsió. Després de deixar un cotxe al final del recorregut previst, hem pujat per una carretera estreta i recargolada fins al Coll de les Pinedes, molt a prop del poble de la Mussara.
El primer objectiu era el Barranc Superior de la Vall d'en Bassa, un descens curt i fàcil on la màxima dificultat era lluitar amb la vegetació i evitar mullar-se els peus en els petits gorgs que hem anat trobant.
El torrent portava més aigua de la que havíem imaginat però, amb una mica d'habilitat, hem pogut evitar els gorgs i completar el descens sense mullar-nos els peus.
El pas clau estava en el cinquè ràpel, de només 5 metres però amb recepció en un gorg on la remullada era segura. Afortunadament, el barranc és obert i ens ha permès buscar una alternativa seca rapelant des d'un arbre situat a la riba dreta, uns metres més enllà.
En poc temps hem completat el descens d'aquest barranc de col·leccionisme i hem retornat al punt de partida seguint un petit corriol.
I aquí teniu el vídeo d'aquest primer barranc, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
Des del Coll de les Pinedes hem fet un curt desplaçament en cotxe fins al Mas de Joan Pau, una antiga masia, actualment enrunada, a peu de carretera i a prop de la Mussara. Des d'allà, una curta caminada ens ha portat fins a la capçalera del segon barranc de la jornada, el Barranc de l'Encens.
És un barranc del mateix estil que el d'en Bassa: obert, amb força vegetació i amb ràpels relativament curts. També baixava una mica d'aigua, però era molt fàcil d'esquivar, fins i tot evitant algun dels ràpels.
El barranc acaba amb dos ràpels més llargs, de 12 i 17 metres, que fan una mica més interessant el sector final del descens.
Hem acabat sortint a un corriol ben marcat per on hem fet la transició entre el Barranc de l'Encens i el Salt de l'Agustí, que ha estat el tercer i últim barranc d'avui.
El Salt de l'Agustí és força més interessant que els anteriors, ja que té ràpels més llargs i oberts, amb gran panorama i verticalitat. El punt més interessant és un gran mur d'uns 85 metres que es baixa amb quatre ràpels encadenats, fent reunió en uns petits replans a plena paret.
Després, encara ens quedaven dos ràpels curts i un curt camí per arribar al Tomb de la Ferradura, un punt de la carretera on havíem deixat un cotxe al principi de l'activitat, que ens ha facilitat el retorn al punt de partida, al Mas de Joan Pau.
I aquí teniu el vídeo dels dos barrancs finals, l'Encens i el Salt de l'Agustí. Com l'anterior, aquest vídeo és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.
ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
PARTICIPANTS:
Manel · Sonia · Xavier · J. Rafel
