Ascensió al Puig Peric (2.810 m)

Un cop tancada la temporada de senderisme amb el grup del GR, és tradicional acabar el curs amb l'ascensió d'algun cim dels Pirineus. Els darrers anys s'havia trencat la tradició a causa principalment de la pandèmia però avui hem tornat als Pirineus, concretament al Capcir, per pujar el Puig Peric.

És dels principals cims del Capcir i la seva ascensió és apta per a tots els públics, tot i que nosaltres hem pujat per l'aresta sud, fàcil peró amb algun pas una mica delicat. 

Ahir al vespre vam arribar a Les Angles i vam pujar fins a la gîte d'étape Azimut, un magnífic centre d'operacions, tant per fer muntanya a l'estiu com per esquiar a l'hivern.  Vam gaudir d'un magnífic sopar i de la comoditat de les instal·lacions de la gîte i avui ens hem posat en marxa de bon matí per iniciar l'ascensió.

Hem deixat el cotxe en un pàrquing situat a la part alta de la zona de xalets de l'estació d'esquí i hem començat a caminar per una pista. Hem arribat a una caseta de captació d'aigües i hem seguit per un camí, pujant pel bosc.  Aviat hem arribat a l'Estany de la Balmeta, situat en una petita cubeta voltada de muntanyes.

Poc més amunt s'ha acabat el bosc i hem arribat a un extens altiplà on hi ha un petit refugi lliure, la Cabana de la Balmeta. Hem seguit pujant entre prats, passant per l'Estany de la Llosa, fins arribar al peu de l'aresta del Peric.

Des d'aquest punt el Peric té un aspecte gairebé inexpugnable però hem començat a pujar seguint les fites que ens han anat guiant per buscar els punts febles de la cresta. La carena té alguns ressalts, que en algun punt ens obliguen a utilitzar les mans, separats per zones més fàcils amb traces de camí. 

A poc a poc hem anat superant les petites dificultats i guanyant altura per la carena mentre el panorama era cada vegada més extens. Finalment hem arribat al Puig Peric (2.810 m), un petit altiplà amb grans vistes.

En el mateix cim hem fet una petita festa amb cava per celebrar l'èxit de l'ascensió i el tancament de la temporada del GR. Hem fet gravacions de dron i moltes fotos de cim. També una panoràmica circular:

Hem iniciat la baixada per l'altra banda, per un camí fàcil però amb fort pendent, fins al coll que separa els dos Perics. Des d'aquí hem pujat en pocs minuts al Petit Peric (2.690 m). Ens hem aturat poca estona en aquest cim secundari però encara hem pogut fer una panoràmica circular:

Des del Petit Peric hi ha un bon camí de baixada, molt ben traçat, per on hem iniciat la baixada. Hem passat per un petit llac, l'Estany de l'Ànec, i els mes agossarats s'han banyat per combatre la calor que ja anava pujant.

Hem arribat a la Cabana de la Balmeta on hem retrobat el camí de pujada per retornar al punt de partida, encara que a l'Estany de la Balmeta ens hem aturat novament per fer un bany a les fresques aigües d'aquest petit llac.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta ascensió. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als nostres seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Puig del Pam i Llaret, 2022

Ascensió al Carlit, 2015

Petit Peric amb esquís, 2014

---

Forat Micó

El Forat Micó és una cova molt singular. A diferència de la gran majoria de coves que es troben en terrenys calcaris, aquesta cavitat s'obre a la Muntanya de Sal de Cardona, de manera que les estalactites i altres formacions que guarneixen les seves galeries no són de calcita sinó de sal, normalment d'un color blanc espectacular.

La cavitat té una galeria principal per la que baixa un riuet. És una galeria estreta i recargolada, amb molts meandres, però sense dificultat especial a part de l'estretor i la sensació una mica clautrofòbica que produeixen les coves estretes. Hi ha algunes petites bifurcacions sense recorregut i dues galeries superiors d'entrada i sortida que podem explorar.

Hem deixat el cotxe en una explanada de terra poc més enllà de l'aparcament del Museu de la Sal de Cardona. Ens hem equipat i hem iniciat la curta aproximació a l'entrada del Forat Micó. El camí voreja el gran esvoranc que va deixar en aquest lloc l'explotació de la mina. Després hem deixat el camí per prendre un corriol a l'esquerra que baixa pel bosc fent llaçades fins arribar al fons de l'esvoranc.

Hem trobat un congost entre les roques de sal per on sortia un riuet. Convençuts que estàvem a l'entrada de la cova, ens hem endinsat en el congost, amb belles formacions d'un blanc puríssim, però aviat ens hem adonat que no era la cova sinó un petit tram inferior sense connexió amb la cavitat. Hem fet fotos en aquest ambient singular i hem sortit novament.

Hem pujat uns metres per sobre del congost i arribant en un parell de minuts a l'entrada del Forat Micó. Ens hem endinsat per la galeria, que aviat s'ha tornat estreta i amb trams de gatera. Les parets estaven plenes d'estalactites de sal blanca formant un entorn singular i espectacular.

En alguns punts l'estretor dels passos ens ha fet dubtar de si anàvem pel bon camí però sabíem, per les ressenyes que havíem mirat, que la clau està en seguir sempre el curs del riu encara que algun petit tram, quan el riu passava per trams especialment estrets, una petita galeria lateral ens permetia superar el pas per una variant una mica més còmoda.

Hi ha dues galeries superiors que es mereixen ser explorades. La primera no l'hem vist, encara que en algun punt hem fet exploracions per alguna galeria lateral per trobar-la. La segona l'hem explorat a fons, pujant per una zona esglaonada fins a la capçalera d'un pou d'uns 10 metres que connecta amb la galeria principal. Hem tornat enrere per retrobar el curs del riu i hem seguit avançant per les gateres remullades, superant passos estrets, meandres i gateres fins que, en una marcada corba, hem vist la llum del dia i hem sortit a l'exterior en el fons de l'esvoranc de la mina.

Ha estat una gran experiència, recorrent indrets únics i gaudint d'una magnífica aventura subterrània. Abans de retornar al punt de partida encara ens hem entretingut fent fotos a les curioses formacions salines que en aquest punt es veien per tot arreu,  a plena llum del dia.

Finalment hem retornat al punt de partida, pujant per un corriol que en pocs minuts ens ha fet enllaçar amb el camí d'anada, que ens ha portat fins al cotxe on hem donat per acabada aquesta curiosa exploració matinal del Forat Micó.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cova de Sant Valero, 2022

GR3: Saló - Cardona, 2022

Cova dels Rotgers, 2022

---