La neu que tan generosament va caure pels Pirineus a principis de temporada s'ha anat fonent i ara la situació està força malament per als esquiadors de muntanya. Avui hem fet una sortida singular per intentar mantenir viva la temporada d'esquí.
El Pic de Sanfonts té un itinerari normal per fer amb esquís, que puja des d'Arinsal seguint el GR11 i passant pel refugi de Comapedrosa. Avui la falta de neu feia poc aconsellable aquest itinerari, que implicava una llarga remuntada a peu, i per això hem plantejat l'ascensió per un itinerari alternatiu on teníem garantida la neu des del mateix cotxe. Si més no, això era el que pensàvem quan de bon matí hem deixat el cotxe a l'aparcament superior de l'estació d'esquí d'Arinsal i hem iniciat l'ascensió pujant pel marge de les pistes d'esquí de l'estació en direcció al Port Vell.
Ja abans d'arribar a Arinsal havíem començat a sospitar que potser les coses no serien com pensàvem. Quan hem vist el Cassamanya entrant a la Massana hem pogut observar que estava absolutament pelat, nomes amb alguna petita congesta de neu a les parts altes. El nostre itinerari puja per les pistes fins gairebé els 2.500 metres i pensàvem que més amunt hi hauria neu però quan hem arribat al Port Vell (2.494 m) la neu desapareixia de sobte i gairebé tot era un pedregar.
El nostre itinerari flanqueja per sota del Pic del Port Vell fins a un segon coll, la Portella de Sanfonts. Amb els esquís a l'esquena, seguint el camí d'estiu, hem arribat a la Portella. Aquí hi ha dues possibilitats en funció de l'estat i la quantitat de neu. Es pot seguir per la carena fins al cim o es pot baixar a la vall per anar a buscar la pala final del Sanfonts. Aquesta pala final es veia bastant nevada però la baixada no ens ha semblat gaire esquiable i hem preferit seguir per la carena.
Novament amb els esquís als peus hem pujat resseguit la primera part de la llarga carena que porta al Sanfonts fins que la neu ha acabat i hem decidit deixar els esquís per completar l'ascensió a peu. La cresta és fàcil però entretinguda, amb algunes pujades i baixades seguint el camí d'estiu, marcat amb fites i marques de pintura. Finalment hem arribat al cim del Pic de Sanfonts (2.894 m). Tot i la petita desil·lusió de no poder completar l'ascensió amb esquís, hem gaudit d'un gran panorama, dominat per la Pica d'Estats, ben propera, i amb vistes a molts altres cims, des de la Maladeta fins a la Serra del Cadí.
Aquest cim té la singularitat que hi ha un vèrtex geodèsic però aquest no està situat en el punt més alt sinó uns cent metres més enllà, en un punt de la cresta somital. Les altituds que donen els mapes són diverses però els tres mapes "oficials" que hem consultat (el de l'IGN, el de l'ICGC i el mapa oficial andorrà) coincideixen en marcar la cota més alta en el punt on la carena fa un gir de noranta graus i donen per al vèrtex geodèsic una altitud lleugerament inferior (entre 9 i 2 metres segons el mapa consultat).
Hem fet les fotos del cim, manuals i amb el dron, i hem fet també la panoràmica circular:
Hem tornat enrere per la cresta fins recuperar els esquís i hem seguit una mica més a peu fins al Port Vell on ens hem posat els esquís per gaudir de l'esquiada final, que ha estat curta (només 600 metres de desnivell) i en bona part per les pistes de l'estació d'Arinsal. Tot i que no ha estat una gran sortida d'esquí de muntanya, hem tornat a casa satisfets per l'ascensió al Pic de Sanfonts.
I aquí teniu el vídeo amb algunes escenes de l'ascensió al pic de Sanfonts. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
El Pic de Sanfonts té un itinerari normal per fer amb esquís, que puja des d'Arinsal seguint el GR11 i passant pel refugi de Comapedrosa. Avui la falta de neu feia poc aconsellable aquest itinerari, que implicava una llarga remuntada a peu, i per això hem plantejat l'ascensió per un itinerari alternatiu on teníem garantida la neu des del mateix cotxe. Si més no, això era el que pensàvem quan de bon matí hem deixat el cotxe a l'aparcament superior de l'estació d'esquí d'Arinsal i hem iniciat l'ascensió pujant pel marge de les pistes d'esquí de l'estació en direcció al Port Vell.
Ja abans d'arribar a Arinsal havíem començat a sospitar que potser les coses no serien com pensàvem. Quan hem vist el Cassamanya entrant a la Massana hem pogut observar que estava absolutament pelat, nomes amb alguna petita congesta de neu a les parts altes. El nostre itinerari puja per les pistes fins gairebé els 2.500 metres i pensàvem que més amunt hi hauria neu però quan hem arribat al Port Vell (2.494 m) la neu desapareixia de sobte i gairebé tot era un pedregar.
El nostre itinerari flanqueja per sota del Pic del Port Vell fins a un segon coll, la Portella de Sanfonts. Amb els esquís a l'esquena, seguint el camí d'estiu, hem arribat a la Portella. Aquí hi ha dues possibilitats en funció de l'estat i la quantitat de neu. Es pot seguir per la carena fins al cim o es pot baixar a la vall per anar a buscar la pala final del Sanfonts. Aquesta pala final es veia bastant nevada però la baixada no ens ha semblat gaire esquiable i hem preferit seguir per la carena.
Novament amb els esquís als peus hem pujat resseguit la primera part de la llarga carena que porta al Sanfonts fins que la neu ha acabat i hem decidit deixar els esquís per completar l'ascensió a peu. La cresta és fàcil però entretinguda, amb algunes pujades i baixades seguint el camí d'estiu, marcat amb fites i marques de pintura. Finalment hem arribat al cim del Pic de Sanfonts (2.894 m). Tot i la petita desil·lusió de no poder completar l'ascensió amb esquís, hem gaudit d'un gran panorama, dominat per la Pica d'Estats, ben propera, i amb vistes a molts altres cims, des de la Maladeta fins a la Serra del Cadí.
Aquest cim té la singularitat que hi ha un vèrtex geodèsic però aquest no està situat en el punt més alt sinó uns cent metres més enllà, en un punt de la cresta somital. Les altituds que donen els mapes són diverses però els tres mapes "oficials" que hem consultat (el de l'IGN, el de l'ICGC i el mapa oficial andorrà) coincideixen en marcar la cota més alta en el punt on la carena fa un gir de noranta graus i donen per al vèrtex geodèsic una altitud lleugerament inferior (entre 9 i 2 metres segons el mapa consultat).
Hem fet les fotos del cim, manuals i amb el dron, i hem fet també la panoràmica circular:
Hem tornat enrere per la cresta fins recuperar els esquís i hem seguit una mica més a peu fins al Port Vell on ens hem posat els esquís per gaudir de l'esquiada final, que ha estat curta (només 600 metres de desnivell) i en bona part per les pistes de l'estació d'Arinsal. Tot i que no ha estat una gran sortida d'esquí de muntanya, hem tornat a casa satisfets per l'ascensió al Pic de Sanfonts.
I aquí teniu el vídeo amb algunes escenes de l'ascensió al pic de Sanfonts. Ha estat produït per Mountain Films i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 Pic de la Bassera esquís 2016 |  Comapedrosa 2013 |  Pic de Salòria esquís, 2013 |
