Cova de les Egagròpiles

Avui he visitat una cova més a l'illa d'Eivissa. La Cova de les Egagròpiles és una petita cavitat, en realitat no és més que una bauma, però està guarnida per unes estalactites que ens ofereixen unes vistes espectaculars i singulars des de l'interior de la cova. 

Tot i que la cavitat no té recorregut, val la pena fer la curta excursió que hi porta, recorrent zones ferèstegues i poc conegudes del nord de l'illa, a la zona del Cap des Rubió, a prop de la Cala Albarca.

He iniciat la caminada des del final d'una pista que surt de la carretera que uneix Sant Miquel amb Sant Mateu. He agafat un petit camí, ben fressat, que porta en direcció a la Cala d'Es Portitxol i al Cap des Rubió. El camí voreja el Puig des Mossons i deixa la branca que porta a la cala per seguir en direcció al Cap des Rubió.

He passat al costat d'un antic pou, una magnífica mostra d'aquitectura popular, amb un petit abeurador al costat que devia servir per donar aigua a les mules que passaven per aquest camí quan aquesta zona estava habitada i cultivada. Avui només es veuen les restes dels antics bancals on hi havia camps de conreu i ara estan envaïts pel bosc.

Més endavant he deixat el camí per agafar un corriol gairebé invisible, iniciant la baixada final a buscar la cova. Hi ha fites que ens van guiant quan el camí desapareix i, més avall, un petit ressalt que se supera amb l'ajut d'una corda de nusos però sense dificultat. Abans d'arribar al final encara hi ha un altre tram equipat amb una corda fixa però la dificultat és també mínima.

Finalment he arribat a la Cova de les Egagròpiles, situada sota un cingle però encara relativament lluny del mar. La cova és una mica decebedora perquè és ben poca cosa, només una bauma sense cap recorregut, però la visió del mar des de l'interior de la cavitat amb les estalactutes de formes irregulars penjant del sostre és realment espectacular.

He estat una estona a la cova, fent fotos i gaudint d'aquest indret tan singular abans d'iniciar el retorn pel mateix camí. Ha estat una curta excursió que m'ha permès conèixer un altre dels racons singulars que amaga l'illa d'Eivissa.

I aquí teniu un vídeo amb escenes d'aquesta excursió i de la visita a la Cova de les Egagròpiles, que en aquesta ocasió és de producció pròpia (Quercus Films):

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Excursió a Cala Aubarca, 2022

La Cova Inclinada, 2022

Cova d'en Jaumet, 2021

---

Paret de la Batalla, via Escaladors Bucòlics

Hem vingut a escalar al Clot de Vilamala, una zona de roca conglomerada situada a prop de Sant Llorenç de Morunys. Ja coneixíem aquests racons per haver vingut diverses vegades d'excursió però mai havíem escalat en aquestes roques d'aspecte montserratí.

La via triada encara no fa un any que va ser oberta. És de dificultat moderada i prou llarga, cinc tirades, per justificar el viatge fins aquí. A més, la millor manera d'arribar a peu de via és baixant en ràpel per la pròpia paret, 5 ràpels d'uns 30-35 metres, que fan més completa l'activitat.

El punt de partida està en el punt quilomètric 20 de la carretera que va de Solsona a Sant Llorenç de Morunys pel Coll de Jou. Just al costat d'aquest punt hi ha les ruïnes de l'Hostal Nou de Canalda i una àmplia explanada on podem aparcar.

L'aproximació a l'inici de la línia de ràpels és curta i està marcada amb una infinitat de fites. Malgrat tot, ens ha costat una mica trobar el primer ràpel perquè quan s'han acabat les fites no es veia la instal·lació. Al final l'hem trobat i hem acabat de baixar, assegurats perquè hi ha una bona caiguda, fins a l'inici dels ràpels.

Hem fet un total de 5 ràpels, aprofitant els ancoratges de les reunions i deixant un mosquetó a cada instal·lació per recuperar-los a la pujada.  Com que la llargada dels ràpels estava entre 30 i 35 metres i això era massa just per una corda de 60 en doble, hem muntat els ràpels amb les dues cordes i hem baixat amb tota seguretat i sense problemes fins al peu de via, al fons d'una marcada canal.

La via és relativament llarga, 5 tirades, de dificultat moderada i ben assegurada amb parabolts. Només hem trobat que les dues tirades més fàcils (II-III) no tenien cap assegurança malgrat ser tirades de 30 metres, fàcils però amb algun sector de pedres una mica inestables.

· La primera tirada puja directament per placa, que comença llisa però a mesura que pugem hi ha més varietat de preses i la dificultat va decreixent. 30 metres, 4 parabolts.

· La segona tirada és de transició, una llarga placa ajaguda que no passa de segon grau però sense cap assegurança. 30 metres.

· La tercera tirada és el pas clau de la via. Sobre la reunió hi ha un mur lleugeramente desplomat. Per evitar el desplom pujem en diagonal a l'esquerra seguint els parabolts, que aquí són especialment abundants, en direcció a una canal ben marcada.  No arribem a la canal sinó que la seguim uns metres en paral·lel, els més drets, per després decantar-nos a la dreta per anar a buscar la reunió. 40 metres, 8 parabolts.

· La quarta tirada és una placa irregular on els parabolts ens guien per trobar els millors passos. Sortim de la reunió per la dreta però ens decantem a l'esquerra per anara buscar els parabolts. Després d'uns metres iniciem una diagonal ascendent a la dreta per anar a la reunió. 35 m, 4 parabolts.

· La cinquena i última tirada és relativament fàcil (tercer grau) però sense assegurances. Només trobem, a mitja tirada, un merlet on amb una mica d'habilitat podem col·locat una baga d'assegurança.

Hem completat l'escalada i hem tornat al cotxe satisfets per aquesta activitat singular en la que hem baixat la via abans de pujar-la. De tornada ens hem aturat a dinar en un bar-restaurant del polígon industrial de Solsona.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Excursió per la  Vall de Lord, 2012

S. Llorenç, de Vacances, 2001

Camí dels Ferros, 2000

---