Blog de muntanya

dimecres, 15 d’abril del 2026

Tossal Gros

Després de la llarga activitat d'ahir, quan vam fer el llarg recorregut de la Cresta de Cornadelo, avui hem aprofitat el dia de retorn a casa per fer una activitat una mica més curta però també intensa. Hem pujat al Tossal Gros, un cim de poc més de 1.500 metres d'altitud, situat a prop de Sopeira, en plena Ribagorça.

Hem iniciat l'excursió als afores de Sopeira, al costat de l'antic pont de pedra sobre la Noguera Ribagorçana. Allà s'inicia un camí senyalitzat que porta al poble abandonat de Llasterri. El camí comença vorejant el pantà de Sopeira però aviat comença una forta pujada pel bosc.

Hem arribat al collet de Llastarri, un petit coll situat a prop del poble abandonat. En aquest coll comença la Terreta, la subcomarca ribagorçana que va del congost de Montrebei a la Serra de Sant Gervàs, que teníem just al davant.

En el coll comença una pista que baixa suaument per l'altra banda i passa molt a prop del poble abandonat. Tot i que estava fora de la nostra ruta, hem deixat per un moment la pista per fer una petita exploració pel poble enrunat. Vam comprovar que d'aquell antic nucli de població només queden en peu alguns murs i poca cosa més.

Hem esmorzat al costat del poble abans d'iniciar la segona part del nostre recorregut. La pista baixa una mica per evitar un gran esperó de roca i després inicia una forta pujada per una estreta vall anomenada Clot de Llastarri. La pista acaba en un prat al costat d'una petita construcció, una estació de control de l'activitat sísmica.

Hem seguit per un camí, pujant per un llom cada vegada més panoràmic en direcció al cim, que ja es veia molt a prop. En el darrer tram, el camí gairebé ha desaparegut però només calia pujar pel dret en direcció al Tossal Gros (1.546 m).

Hem arribat al cim per suaus pendents però l'altra vessant del cim cau a plom sobre la vall formant uns cingles de més de 100 metres. El cim és molt panoràmic i ens ofereix una gran vista del pantà d'Escales, que tenim a sota mateix.

Hem menjat una mica en el cim, fent fotos i gaudint de l'extens panorama, abans d'iniciar el retorn pel mateix camí fins a Sopeira.

I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

GR3: T. Tamúrcia
Adons, 2024

Pui de
Lleràs, 2022

Per Sant
Gervàs, 2022

PARTICIPANTS:

Joan G. · Joan Y. · Pablo · Rosa · J. Rafel

dimarts, 14 d’abril del 2026

Crestes de Cornadelo

Avui hem fet un interessant i panoràmic recorregut per les crestes de Cornadelo. Es tracta d'una llarga carena que separa les valls de Barravés i Castanesa, a la Ribagorça aragonesa. La idea inicial era fer un recorregut combinat de raquetistes i esquiadors però finalment, tenint en compte que no hi havia massa neu, hem optat per fer l'excursió a peu sense raquetes ni esquís; pura infanteria.
Ahir al vespre vam arribar a la zona i ens vam instal·lar en un apartament a Lespaúles. Avui, de bon matí, hem fet el curt desplaçament fins a Castanesa, punt d'inici del nostre recorregut. Hem començat a caminar per un camí senyalitzat que puja fins a un coll de nom força curiós: Collado del Queso. Des d'allà, per un camí amb forta pujada, hem arribat a la carena principal. Tal com esperàvem, en tota aquesta part inicial del recorregut, no hi havia neu.
Ja en plena carena, hem iniciat un llarg recorregut panoràmic guanyant alçada, a poc a poc, en direcció al primer cim. Sense capm dificultat, hem arribat al primer cim, que el mapa de l'IGN anomena Cornadelo però en el mapa de l'Editorial Alpina apareix com a Pic del Vedat de la Ribera.
A partir d'aquest punt hi havia neu a la carena, encara que en molts punts es podia evitar. El panorama era ja molt extens i es veia ben a prop el massís de la Maladeta, a més del Turbón i el Vallibierna, entre moltes més muntanyes.
Seguint per la carena, hem arribat aviat al segon cim destacat: el Pic del Mig del Vedat (2.316 m), on la neu ja era abundant, tot i que la progressió era fàcil. Just en aquest cim hem trobat una parella que baixava per la carena i ens han dit que en els metres finals de l'ascensió al cim principal hi havia una cornisa. Ells havien abandonat, tornant enrere al arribar al peu del pendent final, tancat a dalt per la cornisa.
Hem seguit endavant en direcció al cim principal, que es veia molt lluny. Al peu de la pala final ens hem posat els grampons, en previsió que fossin necessaris en el tram de la cornisa, i hem iniciat la remuntada final. La cornisa era força dreta però tenia el seu punt feble per on, flanquejant una mica i fent esglaons, hem aconseguit arribar al cim.
El cim és un extens altiplà. Hi ha un vèrtex geodèsic però el punt més alt, l'autèntic cim, està uns metres més enllà, a 2.445 m. Des d'aquí teníem al davant mateix l'Aneto i tot el massís de la Maladeta. També es veia el Bessiberri, la Punta Alta, els pics d'Eriste i una infinitat de cims.
Hem iniciat el descens, seguint la mateixa carena en direcció al Coll de les Salines. Allà hem enllaçat amb el GR18, el Camí de la Ribagorça. El primer tram estava tapat per la neu però senyalitzat amb unes estaques de fusta que ens han anat guiant fins al fos de la vall de Castanesa, on hem enllaçat amb una pista.
El tram final ha estat una llarga caminada per la pista, passant pel petit nucli de Fonchanina, on una font al costat del camí ens ha donat l'oportunitat de refrescar-nos abans de completar el recorregut arribant a Castanesa.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: