Blog de muntanya

divendres, 4 de setembre del 2026

Ascensió al Monturull i el Perafita

Hem fet un gran itinerari circular amb ascensió a dos dels cims més característics de la Cerdanya, el Monturull i el Perafita. El punt de partida ha estat el refugi lliure de les Pollineres, situat sota els Estanys de la Pera. Durant la temporada d'estiu hi ha un servei d'autobús que puja fins a les Pollineres des de l'aparcament del Fornell, a l'entrada de l'estació d'esquí d'Aransa. Calia aprofitar l'ocasió perquè, fora de la temporada d'estiu, no hi ha autobús i la carretera està tallada, de manera que el recorregut s'allarga 5 km d'anada i 5 km de tornada per la pista de les Pollineres. A més, l'autobús és de franc per als jubilats.

Hem iniciat la caminada pujant per la pista que porta al refugi dels Estanys de la Pera, però aviat l'hem deixada per agafar un camí que puja tallant les llaçades de la pista. Abans d'arribar als Estanys de la Pera, hem deixat definitivament la pista per entrar en una vall lateral dominada pel Monturull, que des de la vall tenia un aspecte gegantí.

El camí no puja directament al Monturull, sinó que fa un llarg flanqueig per anar a buscar l'àmplia carena sud-est, un llom allargat que ens ha portat directament fins al cim del Monturull (2.761 m). El cim és molt extens, un gran altiplà panoràmic amb grans vistes sobre les muntanyes de la Cerdanya i Andorra.

Després d'estar una estona al cim, hem iniciat la segona part del recorregut d'avui. Des del Monturull ja es veia, ben proper, el cim del Perafita, el segon objectiu de la jornada, separat per una forta sifonada.

La baixada fins al Coll de Claror és una mica delicada. Hi ha camí, però al llarg del descens cal desgrimpar algun petit ressalt. Després hem pujat, ja més fàcilment, fins al cim del Perafita (2.752 m), tan panoràmic com el Monturull.

La baixada per l'altra banda ha estat més fàcil. Hi ha un bon camí que baixa entre prats fins al Collet de Sant Vicenç. Allà hem enllaçat amb un GR, una variant del GR 11, per on hem baixat, sense cap complicació, fins al punt de partida a les Pollineres.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada de muntanya. Aquesta vegada ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per a tots els seus seguidors.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Pic Negre
Andorra, 2024

Monturull amb
esquís, 2014

Perafita amb
esquís, 2010

PANORÀMIQUES:

PANORÀMICA CIRCULAR:

PARTICIPANTS:

Joan · Luis · Pablo · J. Rafel

dimarts, 25 d’agost del 2026

Avenc des Puig Pelat

Una nova exploració subterrània a l'illa d'Eivissa. En aquesta ocasió hem visitat un avenc molt petit però també molt interessant per la gran concentració de formacions que hi ha a la petita sala de la seva base. La cavitat només té un ràpel de 13 metres. A la base del pou hi ha una petita sala amb una infinitat de formacions i una sala annexa, encara més petita, amb una gatera d'entrada apta només per a contorsionistes.

Els quatre exploradors de coves hem arribat a l'aparcament de Na Xamena i hem començat a pujar per una petita pista que porta a la zona del Puig Pelat. Hem passat ben a prop del cim i hem baixat una mica fins a un mirador format per una plataforma de fusta.

En el mirador comença realment l'aventura. Falten uns 400 metres fins a l'entrada de l'avenc però no hi ha camí i cal baixar per un pendent, lluitant contra la vegetació i saltant entre les roques. Sens dubte, la part més difícil del recorregut d'avui.

Finalment hem arribat a l'avenc, una petita boca que no és visible fins que som al costat mateix. Hem muntat la instal·lació amb una savina i un punt de roca, a més d'un desviador instal·lat en un spit.

El ràpel, directe i amb un tram final una mica volat, ens ha deixat a la sala principal, una petita meravella amb una infinitat de formacions entre les quals destaquen dues columnes. Hem estat una bona estona admirant les formacions i fent fotos per tots els racons de la petita sala.

Explorant els racons de la cavitat, hem vist una petita finestra que dona a una saleta amb formacions. La finestra és impenetrable però hem observat que fent llum en direcció a la saleta es veia sortir a llum per una altra finestra uns metres més enllà.

Aquesta segona finestra també semblava impenetrable però no tant com la de l'altra banda. Després d'estudiar el tema, hem enviat el nostre explorador, en Jan, a comprovar si la finestra era realment impenetrable. En pocs minuts, en Jan ha forçat el pas i ha entrat a la saleta. Jo l'he seguit, després de treure'm el casc i l'arnès.

La saleta és més petita que la principal però també molt interessant, amb moltes formacions i un sostre molt alt. Hem fet unes quantes fotos abans de forçar novament el pas, aquesta vegada de sortida.

Hem donat per acabada l'exploració i hem iniciat la remuntada dels 13 metres de ràpel. A poc a poc, hem anat remuntant tots, sortint novament a la llum. Feia molta calor i la remuntada del tram sense camí fins al mirador ha estat molt dura però finalment hem completat el recorregut i hem retornat al punt de partida, l'aparcament de Na Xamena.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta nova aventura subterrània: