Blog de muntanya

dissabte, 31 d’octubre del 2026

Avencs de la Ninota i la Queralta

Avui hem fet una activitat singular. Un híbrid de barranquisme, via ferrada i espeleologia, amb gran diversitat de passos i tècniques, però sense gaire dificultat. Es tracta del recorregut equipat dels avencs de la Ninota i la Queralta, dues esquerdes obertes a les muntanyes properes a la localitat de Capafons, a les Muntanyes de Prades, on recentment s'ha equipat aquest magnífic itinerari.

Hi ha una mica de tot: ràpels, trams subterranis, petites desgrimpades, grapes, cordes fixes, cables de vida... en un entorn singular, el fons d'una gran esquerda que forma un congost mig subterrani.

Hem aparcat a l'entrada de Capafons, iniciant la caminada d'aproximació als avencs pel Camí de la Lludriga, que ens ha portat entre boscos fins a un barranc de nom ben curiós: la Llenguaeixuta. El camí puja resseguint el torrent fins a la sortida de l'avenc de la Ninota. Poc després, hem deixat el camí principal per agafar un corriol a l'esquerra. És el camí del Grau de la Xota, que hem seguit fins a la part superior de la Ninota, on hi ha una esplanada des d'on hem pogut veure l'escletxa des de dalt.

Ens hem equipat en aquesta esplanada abans d'iniciar el descens. Desgrimpant un petit ressalt, hem arribat a la instal·lació del primer ràpel, amb ancoratges químics. Segons la ressenya que portàvem, aquí hi ha dos ràpels encadenats de 8 i 5 metres, però nosaltres hem fet un sol ràpel d'uns 13 metres, que ens ha deixat en el fons de l'esquerda.

Caminant entre les grans parets, hem arribat al segon ràpel, amb l'accés equipat amb un passamà. Aquest segon ràpel és una mica més llarg, uns 15 metres, i és gairebé subterrani perquè a sobre tenim uns blocs encastats que tapen la llum.

Més endavant hem trobat un altre petit ràpel, d'uns 5 metres i finalment el ràpel de sortida, que hem desgrimpat perquè era molt fàcil, arribant al camí per on havíem vingut.

Un cop completada la primera part de l'activitat prevista, hem seguit pel camí fins a travessar el barranc de la Llenguaeixuta i en pocs minuts hem arribat a l'entrada de l'altra escletxa: l'Avenc de la Queralta.

Hem iniciat el recorregut amb un curt flanqueig equipat amb una grapa i un cable de vida. Després hem seguit caminant pel passadís superant els petits obstacles que hem anat trobant: un curt mur amb grapes, una rampa amb passamà, alguna grimpada... i hem arribat a la instal·lació del ràpel de 13 metres.

Després de baixar el ràpel encara quedava un bon tram de passadís, sense dificultats destacables però de gran bellesa, amb el terra cobert de fulles seques, les roques plenes de molsa i alguns arbres monumentals.

Finalment hem sortit a l'exterior per un pas entre blocs, prenent el camí de retorn. Hem baixat per un corriol i aviat hem trobat una petita pista que ens ha portat en pocs minuts a enllaçar amb el camí de pujada, per on hem retornat al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Avencs de la
Febró, 2023

Escletxes de la
Freixeneda, 2023

Escletxes de
Molins, 2021

RESSENYES:

DOCUMENTACIÓ:

Avencs de la Ninota i la Queralta. Fitxa d'activitat publicada per Enderroc.

PARTICIPANTS:

Joan G. · Joan Y. · J. Rafel

dimecres, 28 d’octubre del 2026

Grallera de Corona

La Grallera de Corona és una gran cavitat situada a prop de l'observatori astronòmic del Montsec i a sota mateix del cim de la Corona (1.566 m). És un avenc amb una profunditat de 119 metres, però amb poc recorregut. El pas clau és un pou d'uns 55 metres que cal baixar amb un ràpel en bona part volat. A la part baixa, entre un amuntegament de blocs, s'han descobert recentment unes petites galeries amb formacions de gran bellesa, especialment cristalls d'aragonita que formen unes flors que donen nom a la galeria principal d'aquest sector: la Galeria de les Flors.

Hem arribat en cotxe al Coll d'Ares, a dalt de tot del Montsec, just a l'inici de la petita carretera que porta a l'observatori astronòmic del Montsec. Aquesta carretera està tancada amb una barrera, però és fàcil passar pel costat.

Un dels companys portava un vehicle tot terreny i ha transportat tot el material fins a la boca de l'avenc. Els altres hem pujat caminant, però sense motxilles ni material de cap mena, i en mitja hora ja estàvem tots preparant el material a la boca del pou.

Després d'un primer ràpel d'uns 8 metres, s'inicia una llarga rampa que porta fins a la capçalera del pou principal. Hi ha dues possibles instal·lacions i nosaltres, com que érem una bona colla, hem instal·lat les dues vies.

Després de baixar la rampa amb diversos reenviaments, hem arribat al ràpel principal. Són 55 metres, en bona part volats, per un ample pou de grans dimensions. A baix, hi ha una gran sala amb el terra format per una rampa de pedres que porta al sector inferior, ocupat per un amuntegament de grans blocs de roca.

Hem muntat un curt ràpel-passamans per arribar a la sala final, entre blocs. Aquí comença un petit pou que porta al punt més baix de la cavitat, però a l'altra banda hi ha l'entrada del nou sector, unes galeries explorades recentment on hi ha la part més interessant de la cavitat.

L'entrada és tan estreta que ens hem tret tot el material i hem baixat un petit pou desgrimpant amb l'ajut d'una corda fixa que hem instal·lat en un bloc encastat. A baix hi ha una saleta i una petita finestra que dona accés a la Galeria de les Flors. Aquest sector està ple de formacions, especialment flors d'aragonita, que ho recobreixen tot. És un sector molt delicat perquè és difícil moure-s'hi sense trencar res, de manera que ens hem conformat amb arribar a l'entrada de la petita galeria i contemplar des d'aquest punt la bellesa de les formacions que recobreixen tot el que es veu.

Després només ens quedava retornar pel mateix camí, remuntant el pou de 55 metres i la part inicial, fins a sortir novament a la llum del dia, en un magnífic dia de tardor.

I aquí teniu el vídeo de l'exploració de la Grallera de Corona: