dimecres, 4 de març del 2026

Torrent de Monteia

Torrent de Monteia
El Torrent de Monteia és un barranc curt i relativament fàcil, situat al costat de la masia del mateix nom, en el terme de Sales de Llierca, a l'Alta Garrotxa. Té un total de 13 ràpels, el més llarg de 30 metres, però no presenta cap dificultat especial. Com passa sovint en els barrancs que podríem qualificar de col·leccionistes, el principal encant del Torrent de Monteia és el de permetre'ns recórrer racons solitaris i salvatges de l'Alta Garrotxa.
Com que el barranc es troba dins d'un espai natural protegit, cal demanar permís per baixar-lo. Nosaltres hem tramitat l'autorització i, pagant dos euros i mig per cap, ens l'han concedit sense cap problema.
Per una llarga pista asfaltada que surt de Tortellà hem pujat fins a la masia de Monteia, on hem aparcat en un prat situat al costat mateix. Després d'equipar-nos, hem entrat al torrent que teníem ben a prop, iniciant el descens.
En pocs minuts hem arribat al primer ràpel, d'uns 6 metres, que es pot evitar desgrimpant per l'esquerra. Després d'un segon ràpel curt, d'uns 4 metres, hem arribat al punt més estètic del barranc: el tercer ràpel. Hi ha un balcó panoràmic des d'on es baixa rapelant per un mur vertical.
Els ràpels següents són poc verticals o esglaonats i no tenen cap dificultat especial fins al vuitè ràpel, que acaba amb un curt tram volat al costat d'una bauma, on s'inicia un tram de transició.
Com que el barranc és curt i l'hem anat baixant a bon ritme, hem aprofitat que teníem temps per practicar algunes maniobres tècniques poc habituals en una improvisada sessió de pràctiques.
Hem passat un altre ràpel singular, instal·lat sobre un pont de roca que, en realitat, està format per uns blocs encastats que ofereixen un ancoratge natural prou sòlid per rapelar. 
Finalment hem arribat al darrer ràpel, instal·lat sobre un arbre petit, que m'ha recordat aquells ràpels que fèiem antigament a Montserrat, sobre un filferro rovellat lligat al tronc d'una savina esquifida.
Un cop acabat el descens, hem sortit per un corriol, petit però ben definit, per on hem pujat a través del bosc fins enllaçar amb la pista que ens ha retornat al punt de partida. 
I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Torrent de Monteia
Alícia · Manel · Sonia · Xavier · J. Rafel

dimarts, 3 de març del 2026

Serra de l'Obac - Cova del Frontal

Sant Llorenç de Munt
Hem vingut novament al parc natural de Sant Llorenç de Munt i l'Obac amb l'objectiu de fer un recorregut circular per aquestes muntanyes. Avui l'objectiu principal era visitar la Cova del Frontal, una cavitat petita però molt interessant que fa temps que volíem visitar. Com que la cova està allunyada de tot, hem combinat l'aproximació a la cova amb un recorregut circular que passa per diversos punts d'interès, molts ja coneguts per nosaltres, en aquesta zona de l'Obac.
Hem iniciat la caminada a l'Alzina del Sal·lari, un lloc molt popular, amb un gran aparcament, que és el punt d'inici de molts recorreguts per l'Obac. Ben aviat hem arribat al primer centre d'interès d'aquest recorregut: els Graons de Mura. És una zona on trobem unes roques que formen unes graonades a la muntanya i el camí té uns curiosos trams empedrats. 
A la sortida dels Graons ens hem desviat una mica del camí per anar a veure la Cova dels Graons de Mura, una petita bauma que antigament estava habilitada com a habitatge i encara conserva les restes del mur de tancament.
Hem tornat al camí i hem pujant pel bosc fins al Coll de Boix, on hem trobat el GR5.  Novament ens hem desviat del camí per anar a fer una curta visita a un arbre monumental, l'Alzina del Vent. És un exemplar extraordinari amb un tronc d'amplada considerable i una capçada molt extensa.
Hem tornat enrere per reprendre el camí, que aviat ens ha portat fins a l'Era de l'Enric, una extensa zona rocosa amb un gran panorama on destacava la silueta de la muntanya de Montserrat.
Hem arribat al peu del Turó del Mal Pas, on ens hem desviat novament del camí per acostar-nos a un altre centre d'interès: la Bauma del Turó del Mal Pas. Hem pujat per un llom rocós, seguint fites i marques de pintura, i després hem flanquejat fins a la bauma, una gran finestra oberta a la cara est de la muntanya però sense profunditat.
Hem retornat al camí, que a partir d'aquí baixa mig perdut pel bosc, fins arribar a una pista que hem seguit fins que una fita al costat de la pista ens ha assenyalat el petit corriol que puja a la Cova del Frontal. Una forta pujada pel corriol desdibuixat ens ha portat a l'entrada de la cavitat. 
Aquesta cova va estar tancada durant un temps, amb una porta metàl·lica, però ara està oberta i hem entrat sense problemes. Tot i que el recorregut és curt, ens hem equipat amb la granota d'espéleo per no enfangar-nos i hem entrat a la cova.
Tal com esperàvem, la visita al Frontal ha estat curta. Pràcticament és una única sala, amb dos nivells, però hi ha bones formacions que la fan interessant. Hem fet la foto de grup, aprofitant el rerefons de les formacions, i hem donat per acabada la visita a la cova.
Hem baixat a la pista i hem tornat enrere fins agafar un corriol de pujada que, passant per un petit coll, ens ha portat fins a l'Hospital de Sang. Aquest lloc de nom tan singular és una gran bauma de secció triangular formada per uns blocs gegantins. Rep aquest nom perquè, durant les guerres carlines del segle XIX, en algun moment es va instal·lar aquí un improvisat i precari hospital per atendre els ferits de la guerra.
Just al costat hi ha un altre punt singular: la Cova de la Cort Fosca. És una cavitat una mica més gran que les anteriors, encara que gairebé no hi ha formacions. A la sala principal hi ha un degotall que omple un petit dipòsit on s'acumula l'aigua. Més enllà hi ha algunes gateres que volíem explorar però ens ha fet mandra posar-nos novament la granota d'espéleo i només hem explorat una petita part.
Per tornar al punt de partida hem pujat fins al coll de Tanca però abans d'arribar-hi hem passat per la Cova del Racó Gran, petita bauma condicionada per viure-hi, avui deshabitada.
Finalment hem completat la darrera part del recorregut arribant a l'Alzina del Sal·lari, on havíem iniciat aquest interessant recorregut.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Cova del Frontal
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cova del Frontal
Joan G. - Pablo - J. Rafel