En aquesta ocasió, la sortida mensual del grup de senderistes ha estat singular: l'hem fet en diumenge i no en dissabte com és habitual. El motiu ha estat que ahir, dissabte, les previsions del temps anunciaven grans pluges, mentre que avui, diumenge, la situació era totalment diferent: sol i bon temps.
Hem estat de sort perquè realment ahir va estar plovent tot el dia mentre que avui hem gaudit de bon temps, tot i que fred i ventós.
Hem arribat a Rupit de bon matí amb l'autocar i hem esmorzat en el Forn de pa l'Era, on avui no hem tingut el típic croissant sinó que hem gaudit d'un tall de coca artesanal feta allà mateix.
Després d'esmorzar, hem iniciat el camí. A la sortida de Rupit hem agafat un corriol en forta pujada al costat d'un torrent. Les pluges d'ahir van ser molt intenses i el camí s'havia convertit en una extensió del torrent: baixava aigua per tot arreu.
Hem seguit en forta pujada fins arribar a una gran masia on hem enllaçat amb una pista asfaltada que puja més suaument. Feia molt fred i el vent era cada vegada més intens, a mesura que anàvem pujant. En algun punt, la petita carretera passa per un bosc i el fort vent movia els arbres amb tal força que fins i tot hi havia perill que algun arbre caigés sobre la carretera o sobre els caminadors.
Hem arribat a un altiplà anomenat Pla Boixer, situat sobre els cingles. Allà mateix, a l'entrada del pla, hi ha una terrassa lateral que forma un gran mirador. Tot i que el vent era en aquell punt molt fort, ens hem acostat al mirador per veure el panorama. Es veia el Montseny, el pantà de Sau i, a l'altra banda, els Pirineus nevats, on destacaven el massís del Canigó, el Costabona i el Puigmal.
Hem seguit per la petita carretera o pista asfaltada en direcció a Tavertet, pels altiplans situats sobre els cingles. Pel camí, a més del gran panorama que teníem sobre les Guilleries, hem vist uns quants roures monumentals, alguns molt grans, al costat del camí.
Hem arribat a Tavertet i ens hem aturat a esmorzar a la plaça del poble, al davant de l'església de Sant Cristòfol. A la sortida, ens hem aturat en un mirador per fer la foto de grup amb el rerefons dels cingles de Tavertet.
Hem seguit endavant i aviat hem arribat al sector més singular de l'etapa. Un corriol que es despenja entre penya-segats, aprofitant el punt feble de la muntanya per baixar el gran esglaó que formen els cingles. Després d'una bona estona de baixada, hem arribat a una carretera i, en pocs minuts, a la presa de Sau.
Tal com imaginàvem, després d'una llarga temporada de pluges, el pantà estava ple a vessar. Fins i tot havien obert les comportes de fons i del peu de la presa brollava una gran cascada a tota pressió.
Després de travessar la presa, hem arribat a un altre tram singular: les escales. El camí s'enfila per un tram amb esglaons de pedra. És un tram curt però intens en què cal pujar 474 esglaons fins arribar a un mirador sobre la presa.
Després, només quedava el tram final, amb alguna pujada, i travessar Vilanova de Sau, també en pujada, fins a l'altre extrem del poble, on ens esperava l'autocar.
Després hem anat fins al restaurant Can Morilla, on hem tancat la jornada senderista amb un bon dinar que ens ha deixat ben satisfets.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Jose · Isaac · Casilda · Marta · Àngela · Xesco · Teresa · Mònica · Miquel B. · Carles · Cati · Begonya · Paco · Joan G. · M. José · Maribel · Trinidad · Nora · Inma · Ramon · J. Rafel
