Una nova jornada subterrània, aquesta vegada per terres del Ripollès. L'objectiu principal era la cova de Rialb, una cavitat coneguda de molt antic i d'exploració relativament fàcil, encara que ben interessant. De passada, per aprofitar el viatge, hem visitat també la Mina Zaragoza, una antiga mina abandonada fa anys, on hem fet una petita exploració subterrània.
Hem començat les activitats per la mina; hem arribat a la Vall de Ribes i hem pujat per la carretera de Queralbs. Poc abans d'arribar-hi, hem agafat la carretera que puja a Vilamanya i, passada aquesta petita població, hem seguit per la pista de la font de l'Home Mort.
Tot i que la pista està en molt bon estat i s'hi pot pujar amb qualsevol vehicle, en els trams d'obaga hi havia força neu, de manera que hem optat per fer el darrer tram a peu per no haver de posar les cadenes.
La boca de la cova està gairebé a peu de pista. Només cal grimpar un petit ressalt d'uns tres metres, amb l'ajut d'una corda fixa, per arribar a l'entrada. Un cop a dintre hem recorregut la galeria principal i un parell de petites ramificacions. Hi ha un tram on la runa acumulada a la galeria ens ha obligar a passar ajupits però la resta del recorregut l'hem fet a peu sense cap dificultat.
La mina té diverses boques i galeries a tres nivells però nosaltres només hem recorregut la galeria principal, la del primer nivell, una petita exploració que ens ha semblat suficient.
Tot i que ha estat una curta incursió en el món subterrani de la Mina Zaragoza, hem fet un vídeo amb algunes escenes de l'activitat:
Hem baixat per la pista nevada fins al cotxe i ens hem desplaçat a la cova de Rialb, situada al costat mateix de la carretera de Queralbs i de la via del cremallera de Núria. Aquesta vegada ens hem equipat amb el mono d'espeleologia per recórrer la cova, que té gateres, trams inundats i força fang.
La cova de Rialb té dues galeries principals i algunes ramificacions secundàries. Es pot recórrer sense material específic, només amb l'ajuda, en alguns punts, d'unes cordes fixes que ens ajuden a superar petits pasos de certa dificultat.
Hi ha una mica de tot: trams que es fan a peu, gateres, grimpades, resalts, tobogans, trams inundats, passamans... Hem recorregut pràcticament tots els racons de la cova, admirant les diverses formacions i gaudint d'un entorn subterrani molt interessant.
Després d'un llarg recorregut subterrani, fent moltes fotos i gravacions de vídeo, hem sortit a la llum del dia molt satisfets per la bellesa de la cova, que ens ha ofert una magnífica experiència subterrània.
I aquí teniu el vídeo de la Cova de Rialb. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Nota: avui no hi ha track perquè les dues cavitats visitades avui estan a peu de cotxe i, per tant, el recorregut és mínim.
ENTRADES RELACIONADES:
La Mina
Pilarica, 2022 |
Cova de les
Encantades, 2018 |
GR11: Queralbs
Planoles, 1997 |
