dijous, 20 de gener de 2022

Serra de Picancel

Serra de Picancel
Hem fet un gran recorregut per la Serra de Picancel, unes muntanyes situades al costat de la població de Vilada. Es una zona agrest i salvatge, amb camins i corriols perduts pels boscos i amb petits cims de roca montserratina.  Nosaltres hem fet un recorregut molt interessant, passant pels llocs més característics d'aquesta serra i pels principals cims començant pel més alt, el Saldaguda (1.172 m). Fins i tot, de camí, hem fet una petita vía ferrada i alguns passos equipats que fan encara més interessant aquest recorregut.
Quan hem arribat a Vilada, de bon matí, el fred era intens. Després d'esmorzar una mica en un forn de pa a la mateixa població, hem completat l'aproximació fins deixar el cotxe en una pista, al costat del Pont del Climent, un gran pont bastit sobre el riu Merdançol. Ens ha sorprès veure que al fons del riu tot estava gebrat. Fins i tot el pont tenia una bona acumulació de gebre.
Hem començat a pujar pel bosc amb un ambient siberià però a mesura que pujàvem ha anat desapareixent la gebrada i al cap de poc l'ambient ja no era tan fred; un clar exemple d'inversió tèrmica.
Després d'una bona estona de pujada hem arribat a La Portelleta, un petit coll situat a la carena principal. A partir d'aquest punt, tot el recorregut ha seguit la carena, passant per diversos cims.
Hem seguit caminant per la carena en direcció al primer cim del recorregut. Hem trobat un petit pas equipat amb una cinta, molt fàcil, i hem arribat al cim del Saldaguda (1.172 m) després d'una petita grimpada. Tot i que és un cim de poca altitud i voltat de muntanyes més altes, teníem un bon panorama i vèiem, entre altres muntanyes, el Pedraforca i el Puigmal.
Hem fet les fotos de cim i uns vols de dron abans de seguir per la carena. Hem arribat al Coll del Tell, un pas important en el camí que porta de Vilada al Monestir de La Portella. Des del coll hem pujat en pocs minuts fins al cim dels Gira-sols (1.067 m), un cim poc marcat però amb un bon espadat per la part nord.
A la baixada dels Gira-sols tenim un nou pas equipat. El cim sembla voltat de cingles però al costat mateix hi ha una petita alzina característica; per sota de l'alzina hem fet un petit flanquejament, al final del qual trobem l'inici d'un cable d'acer. Amb l'ajut d'aquest petit equipament hem desgrimpat un petit tram de roca. 
Hem seguit baixant, sense camí, fins a la Collada del Pic de Perris. Després, també sense camí, hem pujat en direcció al Pic de Perris fins arribar a l'inici de la via ferrada. El tram del recorregut entre Els Gira-sols i el Pic de Perris és el més embolicat de tot el recorregut perquè no hi ha un camí definit; només traces disperses que ens ajuden una mica a trobar els passos. De fet, el mapa de l'Editorial Alpina (full Lluçanès), marca camí a tot l'itinerari que hem seguit excepte en aquest tram, on no marca res.
Superat el tram més salvatge, hem arribat al peu de la via ferrada, un mur de poc més de 20 metres equipat amb grapes de ferro i cable de vida. Tot i que és un tram curt i fàcil ens hem equipat amb el material de seguretat de ferrades per superar els passos i en pocs minuts hem arribat al cim del Pic de Perris (1.046 m).
Hem baixat per l'altra banda per un bon camí fins que hem arribat a una cruïlla, a prop del Collet dels Pins. En aquesta cruïlla el nostre camí desemboca en un camí més ample que ve de Vilada. Aquest camí és el que ens havia de retornar al punt de partida però abans encara hem volgut arrodonir la sortida pujant un darrer cim. Hem agafat el camí amunt per la cresta i en pocs minuts hem arribat al cim del Serrat del Migdia (1.082 m), també amb bon panorama i voltat de cingles.
Hem retornat pel mateix camí fins a l'anterior cruïlla i hem iniciat el tram final de baixada. Encara hem hagut de superar un petit tram de pujada, que el mapa de l'Editorial Alpina anomena el Trencacames, i hem passat un petit coll, el Portell de l'Ovellar, que forma un petit congost amb partes a banda i banda.
Finalment hem arribat al punt de partida, al Pont del Climent. Aquest pont encara estava totalment gelat i a baix, al riu, el paisatge era encara totalment siberià. Hem baixat al riu per fer unes fotos abans d'agafar el cotxe per tornar a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitta. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Els Cortins i les
Fogaroses, 2021
Pas de
l'Escalell, 2021
Cingles de
Malanyeu, 2020

dilluns, 17 de gener de 2022

Via ferrada de les Baumes Corcades

Via Ferrada Baumes Corcades
Han passat 15 anys des de la darrera vegada que vam fer la via ferrada de les Baumes Corcades. Tot i que és una activitat curta i a prop de casa, mai havíem trobat el moment de tornar-hi. Darrerament, a més, aquesta ferrada està tan massificada que fins i tot cal tramitar una autorització i demanar hora por poder accedir-hi, de manera que no teníem gaire interès en fer aquesta ferrada
Avui, en un dia fred de gener, hem tornat a les Baumes Corcades i hem gaudit novament del seu traçat, molt interessant encara que amb algunes discontinuïtats. Tot i l'ambient gelat, amb un parell de graus sota zero, quan hem arribat a peu de via ja tocava una mica el sol a la paret i a poc a poc l'ambient ha anat canviant fins que al final ja teníem calor.
L'equipament de la via és perfecte i molt segur; no hem tingut problemes per superar els seus passos, alguns molt singulars com el pont nepalès i l'escala del desplom.  L'únic punt negatiu d'aquesta ferrada és la poca continuïtat, ja que entre els diversos trams de la ferrada hi ha alguns trams de caminar que resten interès a la via.  També hi ha diverses escapatòries que permeten sortir de la via si no volem fer algun dels seus trams.
La via ferrada comença amb un tram vertical però no especialment difícil. Després vénen uns quants trams horitzontals per les baumes que donen nom a la ferrada; alguns es fan caminant i altres amb grapes de ferro.
El pont nepalès és molt llarg, uns 60 metres, i cal una mica d'equilibri i molta concentració per travessar-lo. No és difícil però sí espectacular; absteniu-vos si teniu vertígen... Gairebé al final de la via ferrada hi ha un petit sostre que se supera amb una escala metàl·lica penjada sobre el buit. També és un pas espectacular però sense dificultat especial encara que abans d'arribar-hi, cal superar un petit tram desplomat i després encara un altre petit tram en extraplom.
Després de superar els diversos passos de la via hem arribat al cim del Puigsagordi (984 m), punt final de la via ferrada. És un cim poc prominent, fins i tot s'hi arriba en cotxe, però està inclòs a la llista dels "centcims" de la FEEC.
El retorn és diferent del que coneixíem, ja que el camí directe per on havíem baixat en altres ocasions ara està tallat i cal baixar per la carretera. És una mica més llarg però es baixa en poc menys d'una hora de fàcil caminada.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 


ENTRADES RELACIONADES:
VF Baumes
Corcades, 2007
VF Baumes
Corcades, 2006
VF Baumes
Corcades, 2003