dimarts, 19 de juliol de 2022

Cristallo di Mezzo (3.154 m), VF Marino Bianchi

Cristallo di Mezzo
La via ferrada Mariano Bianchi al Cristallo di Mezzo era una assignatura pendent per a nosaltres.  Fa tres anys, en la nostra darrera visita a les Dolomites, ja volíem fer aquesta via ferrata, una de les més clàssiques del massís. En aquella ocasió ens va caure una petita nevada mentre pujàvem per la gran pedrera de la Forca Staunies i quan vam arribar al coll feia un vent fort i gelat, de manera que vam deixar la ferrata per a millor ocasió i vam anar directament al Sentiero Dibona que era la segona part de l'activitat prevista.
Fins fa pocs anys hi havia un petit telecabina que portava a la Forca Staunies i evitava la dura pujada per la pedrera. Ara aquesta instal·lació està tancada i per arribar a l'inici de la via cal superar gairebé 800 metres de desnivell per una canal pedregosa que recorda, multiplicada per 2, la tartera del Pedraforca en els bons temps.
La part positiva del tancament de la instal·lació és que quan hi havia remuntador mecànic la Marino Bianchi era una de les ferrates més populars de les Dolomites, sempre plena de gent. El tancament del remuntador ha acabat amb la massificació i ara només els més agosarats remunten els 800 metres de la pedrera per recórrer aquesta magnífica ferrada.
Després d'un magnífic esmorzar al Son Forca hem iniciat el nostre recorregut baixant a l'estació inferior de l'antic telecabina, on comença el camí de la Forca Staunies. Hem agafat un bon camí que, a poc a poc, va pujant per la pedrera. A mesura que pujàvem el camí era menys marcat i el pendent més gran, obligant-nos en algun punt a caminar a quatre grapes. 
Tot i les incomoditats del camí, avui ens ha semblat més fàcil i curt que en l'anterior ocasió; feia bon temps i estàvem mentalitzats per al terreny que havíem de recórrer.
Abans dels que havíem calculat, hem arribat a la Forca Staunies i hem pujat al refugi Lorenzi, molt proper. El refugi està tancat i la instal·lació es comença a veure ruïnosa però la terrassa panoràmica encara ens ofereix unes grans vistes, de les que hem gaudit mentre ens equipàvem per a la ferrada i menjàvem alguna cosa.
La ferrada està molt ben equipada i la dificultat és moderada. Hi ha dos trams amb escales metàl·liques i un parell de passos verticals però ben equipats que superen els trams més drets. 
Hem superat tots els passos sense problemes i hem arribat al cim del Cristallo di Mezzo (3.154 m). Hem quedat una mica desconcertats perquè la creu de cim no està en el punt més alt sinó en un replà situat pocs metres més avall, però hem fet fotos en els dos cims, el real i l'oficial.
El panorama era molt extens però una mica tapat pels núvols. Hem reconegut, entre moltres altres muntanyes, el Pelmo, les Tofanes, la Croda Rosa i les Tre Cime de Lavaredo. Hem fet una panoràmica circular:
Cristallo di Mezzo
Després de passar una bona estona en el cim fent fotos, menjant i fent volar el dron, hem iniciat el retorn. La primera part de la baixada es fa per un camí alternatiu, un camí equipat que ens ha portat aproximadament al punt mig del recorregut d'anada, evitant els passos més verticals. Després hem completat el descens per la mateixa ferrada de pujada fins al refugi Lorenzi.
La baixada de la pedrera és llarga però, evidentment, més fàcil que la pujada. Després hem passat pel refugi Son Forca a recollir el material que havíem deixat i hem baixat caminant fins al Passo Tre Crocci on teníem el cotxe.
Després ens hem desplaçat fins a la població de Vodo di Cadore on tenim un partament llogat que serà la nostra base d'operacions per als dies que ens queden per passar a les Dolomites.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Sentiero
Dibona, 2019
Via ferrada
Averau, 2018
Sentiero
Dibona, 2004

dilluns, 18 de juliol de 2022

Refugi Son Forca

Refugi Son Forca
Avui, després de la gran jornada d'ahir amb l'ascensió al Pelmo, teníem prevista una jornada de transició, baixant del refugi Venezia i pujant al Refugi Son Forca. Pel camí havíem pensat fer alguna via ferrada curta pes completar la jornada.
Hem sortit del refugi Venezia després d'esmorzar i hem iniciat el descens pel mateix camí que havíem seguit fa dos dies. Mentre baixàvem, mirant enrere, hem pogut gaudir d'unes vistes impressionants del Pelmo.
Hem arribat al cotxe i hem iniciat la baixada per la petita carretera que porta a Zopè di Cadore i hem seguit fins al Passo Falzarego. La intenció era aprofitar el nostre pas aquell coll per fer una petita via ferrada, la del Col dei Bos, situada al costat del Passo. Qun hem arribat ens ha sorprès la gran quantitat de gent que hi havia a la ferrata. El fet que és una via curta i no massa difícil, situada gairebé a peu de carretera, fa que sigui una activitat molt popular i en molts moments massificada.
En pocs minuts ens hem acostat al peu de via però finalment hem pensat que amb tanta gent a la via se'ns faria tard i hem decidit deixar aquesta ferrada per a l'últim dia, venint més aviat per evitar la massificació.
Hem seguit el nostre camí fins a Cortina d'Ampezzo i hem pujat fins al Passo Tre Crocci, on comença el camí del refugi Son Forca. En menys de dues hores hem recorregut el fàcil camí del refugi, completant aquesta jornada de transició.
El refugi Son Forca és molt confortable; és gairebé com un hotel, ja que està situat en plena estació d'esquí. Des de la seva terrassa panoràmica hem pogut gaudir d'unes vistes espectaculars sobre les muntanyes d'aquest sector de les Dolomites: el Sorapis, el Pelmo, la Civetta, el Nuvolau, l'Averau, la Marmolada, les Tofanes....
Després d'un bon sopar a la carta hem anat a dormir aviat perquè demà ens espera una nova jornada de muntanya.


ENTRADES RELACIONADES:
VF Cascada di
Fanes, 2019
Cima di
Coldai, 2019
VF Averau i
Nuvolau, 2018