dijous, 5 de novembre del 2026

Rasa dels Tossals i Clot de Carretons superior

Rasa dels Tossals
Una nova jornada doble de barranquisme, amb el descens de dos barrancs curts a la zona de Capolat. Avui les previsions del temps no eren gaire bones. Hi havia possibilitat de pluges febles al llarg del matí, però la probabilitat era baixa i no s'esperaven xàfecs forts, de manera que hem decidit provar sort i venir a aquesta part del Berguedà per gaudir dels barrancs i dels grans boscos vestits de tardor.
Rasa dels Tossals: Hem deixat el cotxe en una petita esplanada de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys per iniciar l'aproximació al barranc. Després de recórrer uns metres per la carretera, hem agafat una pista que travessa el riu de Coll de Jouet i comença a pujar pel bosc.
La pista aviat s'ha convertit en un corriol que puja molt dret pel bosc. Després d'una bona estona de dura pujada, hem arribat a una pista i, poc després, a la capçalera del barranc.
L'entrada està desdibuixada, però aviat hem arribat al primer ràpel, muntat sobre uns boixos. Avui la majoria de les instal·lacions eren com la primera, naturals, sobre arbres o arbustos, algunes amb aspecte precari.
Hem seguit baixant pel torrent, que avui estava humit i relliscós, fent ràpels, baixant ressalts i caminant en algun curt tram de transició. En total hem fet 8 ràpels, el més llarg de 25 metres, en general poc verticals.
Quan hem completat el descens amb el darrer ràpel, de 13 metres, ens hem trobat la sorpresa final, una incidència inesperada que ens ha complicat la part final del descens que havia de ser una caminada pel bosc.
Hi ha un petit ressalt amb un tobogan. No és gaire alt ni amb aspecte difícil, però el tobogan acaba en un gorg. Amb les pluges de tardor, el gorg estava ple i, encara que no era fondo, obligava a mullar-se una mica.
Després d'estudiar la situació, hem muntat un ràpel de fortuna en uns arbustos i hem baixat per fora del tobogan, evitant, com hem pogut, la sucada final al gorg.
Després ja només ens quedava baixar pel bosc per anar a trobar la pista per on havíem pujat anteriorment.
I aquí teniu el vídeo del primer barranc de la jornada, editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.


Clot de Carretons: Després de completar el descens del primer barranc, hem arribat a la pista per on havíem pujat anteriorment per arribar a la capçalera. Havíem previst la possibilitat de baixar un segon barranc, però calia estudiar abans l'evolució de la meteorologia i valorar si teníem temps de completar el descens abans que es fes fosc.
Després d'estudiar i valorar el tema, hem arribat a la conclusió que la méteo es mantindria estable i que teníem prou temps per completar el descens amb llum de dia. Hem iniciat l'aproximació al Clot de Carretons, que en bona part és la mateixa que la de la Rasa dels Tossals. Hem superat per segona vegada la dura pujada, seguint un corriol pel bosc fins a una pista, per on hem completat l'aproximació passant pel coll de l'Era.
El barranc del Clot de Carretons Superior és realment de col·leccionistes. Té un total de 9 ràpels, però nosaltres n'hem fet 6 perquè alguns es poden combinar i el primer es pot evitar amb certa facilitat. Tots els ràpels tenen instal·lació natural, alguna realment precària, i la majoria són poc verticals i molt vestits. Tot i això, el recorregut del Clot de Carretons ens ha permès recórrer els racons ocults dels boscos de Capolat en plena tardor.
El punt més destacat del descens és un ràpel de 58 metres, que a la ressenya original apareix fraccionat en dos ràpels menors. Està muntat sobre uns boixos, al costat d'un gran bloc de pedra que bascula amb els moviments de la corda. Una instal·lació una mica precària per a un ràpel tan llarg.
Després de completar el descens amb un darrer ràpel amb ancoratge natural improvisat, hem arribat a una pista per la qual hem sortit del barranc, retornant al punt de partida i donant per acabada aquesta doble jornada barranquista als boscos de Capolat.
I aquí teniu el segon vídeo de la jornada, amb el descens del Clot de Carretons:


ENTRADES RELACIONADES:

RESSENYES:
Rasa dels Tossals Clot de Carretons
DOCUMENTACIÓ:
PARTICIPANTS:
Rasa dels Tossals
Alícia · Carles · Manel · Sonia · J. Rafel

dimecres, 4 de novembre del 2026

Excursió per Collsacabra Est

Collsacabra Est
La tardor és la millor època de l'any per fer excursions recorrent els boscos de muntanya. Les fagedes són especialment atractives en aquesta estació perquè ens ofereixen una explosió de color i cobreixen la muntanya d'una catifa de fulles seques.
Avui hem vingut al Collsacabra per fer una petita excursió pels boscos del sector més oriental d'aquesta comarca natural. Ha estat un recorregut circular amb sortida i arribada al Coll de Condreu, passant per diversos punts d'interès, entre els quals destaquen les Roques Encantades, un indret molt interessant situat en plena fageda. Es tracta d'un conjunt de grans blocs rocosos, arrodonits per l'erosió i coberts de molsa, que formen un paisatge singular.
Hem sortit del Coll de Condreu per un camí senyalitzat en direcció al Santuari de la Salut. El camí puja pel bosc fins a un petit mirador des d'on hem tingut una gran vista de la part més meridional de la Garrotxa. Més endavant hem deixat el camí de la Salut per acostar-nos a les Roques Encantades. L'indret és realment impressionant, amb grans blocs arrodonits de pedra escampats pel bosc.
Hem estat una bona estona recorrent els racons d'aquest paratge tan singular abans de reprendre el camí. Aviat hem arribat al Santuari de la Salut, que avui estava solitari. Des de la seva terrassa panoràmica hem gaudit d'una magnífica vista de la Garrotxa i el Pirineu més oriental, on destacava la silueta del Bassegoda retallada a l'horitzó.
Hem seguit la marxa per les magnífiques fagedes de la zona, per un corriol amb trams desdibuixats. Després de passar per l'antiga masia de la Feixassa, actualment enrunada, hem arribat a l'estany del Coll. Ens hem aturat a menjar una mica al costat d'aquest petit estany abans de continuar.
El camí ens portava cap a la carretera, però abans d'arribar-hi hem passat per un altre indret singular: de sobte s'ha acabat la fageda i hem entrat en una avetosa amb arbres monumentals. Un inesperat canvi de decorat.
Després de travessar la carretera, hem seguit per un camí paral·lel a aquesta via. Era un sector ben curiós perquè per tot arreu hi havia figures d'animals fetes amb cartró-pedra o algun material similar. És una mena de parc temàtic on els nens juguen a tirar fletxes amb un arc per caçar els animals. Ens ha semblat que la instal·lació era decadent, gairebé abandonada.
Després de passar a l'altra banda de la carretera, hem pujat fins a travessar el Torrent d'Esquellons en una zona plena de grans blocs de pedra. Quan baixa aigua pel torrent s'hi forma una petita cascada. Avui el torrent estava gairebé sec del tot i no hi havia cascada.
Ja en el tram final del nostre recorregut, hem passat al costat del Bolet de Toia. Es tracta d'un gran bloc de roca arrodonida situat sobre un pedestal rocós, que sembla un bolet gegantí. Ens hem fet una foto de grup sota el bolet abans de completar el nostre recorregut pujant al cim del Puig de Toia. Aquest cim no és més que un petit bony dintre del bosc amb molt poca prominència.
Finalment hem arribat al Coll de Condreu, tancant aquest interessant itinerari circular pels boscos del Collsacabra oriental.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
Collsacabra Est
Joan G. · Joan Y. · Rosa · J. Rafel