Avui hem fet un interessant i panoràmic recorregut per les crestes de Cornadelo. Es tracta d'una llarga carena que separa les valls de Barravés i Castanesa, a la Ribagorça aragonesa. La idea inicial era fer un recorregut combinat de raquetistes i esquiadors però finalment, tenint en compte que no hi havia massa neu, hem optat per fer l'excursió a peu sense raquetes ni esquís; pura infanteria.
Ahir al vespre vam arribar a la zona i ens vam instal·lar en un apartament a Lespaúles. Avui, de bon matí, hem fet el curt desplaçament fins a Castanesa, punt d'inici del nostre recorregut. Hem començat a caminar per un camí senyalitzat que puja fins a un coll de nom força curiós: Collado del Queso. Des d'allà, per un camí amb forta pujada, hem arribat a la carena principal. Tal com esperàvem, en tota aquesta part inicial del recorregut, no hi havia neu.
Ja en plena carena, hem iniciat un llarg recorregut panoràmic guanyant alçada, a poc a poc, en direcció al primer cim. Sense capm dificultat, hem arribat al primer cim, que el mapa de l'IGN anomena Cornadelo però en el mapa de l'Editorial Alpina apareix com a Pic del Vedat de la Ribera.
A partir d'aquest punt hi havia neu a la carena, encara que en molts punts es podia evitar. El panorama era ja molt extens i es veia ben a prop el massís de la Maladeta, a més del Turbón i el Vallibierna, entre moltes més muntanyes.
Seguint per la carena, hem arribat aviat al segon cim destacat: el Pic del Mig del Vedat (2.316 m), on la neu ja era abundant, tot i que la progressió era fàcil. Just en aquest cim hem trobat una parella que baixava per la carena i ens han dit que en els metres finals de l'ascensió al cim principal hi havia una cornisa. Ells havien abandonat, tornant enrere al arribar al peu del pendent final, tancat a dalt per la cornisa.
Hem seguit endavant en direcció al cim principal, que es veia molt lluny. Al peu de la pala final ens hem posat els grampons, en previsió que fossin necessaris en el tram de la cornisa, i hem iniciat la remuntada final. La cornisa era força dreta però tenia el seu punt feble per on, flanquejant una mica i fent esglaons, hem aconseguit arribar al cim.
El cim és un extens altiplà. Hi ha un vèrtex geodèsic però el punt més alt, l'autèntic cim, està uns metres més enllà, a 2.445 m. Des d'aquí teníem al davant mateix l'Aneto i tot el massís de la Maladeta. També es veia el Bessiberri, la Punta Alta, els pics d'Eriste i una infinitat de cims.
Hem iniciat el descens, seguint la mateixa carena en direcció al Coll de les Salines. Allà hem enllaçat amb el GR18, el Camí de la Ribagorça. El primer tram estava tapat per la neu però senyalitzat amb unes estaques de fusta que ens han anat guiant fins al fos de la vall de Castanesa, on hem enllaçat amb una pista.
El tram final ha estat una llarga caminada per la pista, passant pel petit nucli de Fonchanina, on una font al costat del camí ens ha donat l'oportunitat de refrescar-nos abans de completar el recorregut arribant a Castanesa.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
ENTRADES RELACIONADES:
