dissabte, 26 de novembre de 2022

Cova Negra de Corçà

Cova Negra de Corçà
Avui hem fet una incursió a la Serra del Montsec per visitar una cova molt interessant, situada al peu de la Paret de Catalunya, a l'entrada del Congost de Monrebei. És una cavitat fàcil, que es pot recórrer sense cap material específic encara que tota la cavitat està coberta d'un fang molt relliscós que obliga a prendre precaucions. Hi ha un petit resalt d'uns quatre metres, equipat amb una corda fixa, i nosaltres hem equipat una altra rampa relliscosa amb un passamans de corda. 
Hem arribat en cotxe a Àger i hem agafat la carretereta que puja al Coll d'Ares. Abans d'arribar al coll, a la zona dels Plans de Badià, hem agafat una pista senyalitzada en direcció al Castell de Sant Llorenç. La pista està relativament bé encara que hem patit una mica en alguns trams pedregosos. Volíem arribar fins al final de la pista en el Pla d'en Lluis però quan faltaven uns 400 metres hem optat per deixar el cotxe i seguir a peu per evitar el tram final de la pista, no gaire bona.
Caminant, hem arribat en pocs minuts al Pla d'en Lluis, un indret singular situat al peu de les parets que cauen del Montsec i amb gran panorama sobre la Vall d'Àger i els Pirineus. És un lloc molt popular perquè és el punt d'inici de l'aproximació a les vies d'escalada de la Paret de Catalunya.
Del mateix Pla d'en Lluis surt un camí ben marcat que porta a la cova i a les vies d'aquest sector d'escalada. Hem pres aquest camí, que ressegueix el cingle per la seva base. Aviat hem vist, per l'obertura del Congost de Montrebei, els Pirineus nevats. Hem identificat algunes muntanyes con el Cotiella, el Turbón, el Posets i l'Aneto i hem fet fotos dels espadats amb les muntanyes nevades al fons.
Hem arribat a la cova, que està penjada a la paret del cingle, però per una petita canal i amb l'ajut d'alguns arbres hi hem arribat sense problemes.
Ens hem equipat i hem entrat a la cova que bàsicament és una galeria única de poc més de 300 metres per on hem avançat caminant; fàcil però amb alguns passos una mica delicats pel fang relliscós. Després de recórrer un tram de la galeria hem arribat al primer obstacle, un petit ressalt d'uns quatre metres formant un rampa. Hi ha una corda fixa per assegurar el pas utilitzant-la com a passamans, ja que la roca és molt relliscosa. Hem superat el pas i hem seguit en lleugera baixada, sempre per la mateixa galeria.
Aviat hem arribat al punt més interessant del recorregut: una sala més gran amb les parets recobertes de formacions. La sala té una bona alçada i per tot arreu apareixen formacions variades. Després d'admirar una estona aquesta sala hem seguit baixant per la galeria. Hem arribat a un altre pas delicat, una rampa relliscosa. El pas no està equipat però nosaltres hem deixat una corda, més que res per assegurar la tornada remuntant la rampa.
Hem passat al costat d'un petit pou però no hi hem baixat; sembla que no té cap interès especial i el fons es veia fangós. Poc després hem arribat al final del recorregut on hi ha una petita sala i, passat una curta gatera, la saleta final.
En aquesta saleta, el terra està cobert d'un fang més compacte com els que fan servir per fabricar terrissa. A les parets, alguns visitants de la cova  havien fet petites escultures de fang, algunes realment artístiques. També en aquest lloc hi ha les inscripcions d'alguns antics visitants de la cavitat; la més antiga data de 1.765.
Hem iniciat el retorn pel mateix camí, remuntant les diverses rampes i ens han estat molt útils les dues cordes fixes per superar els passos més delicats. Finalment hem sortit a la llum, donant per acabada l'exploració de la cova. 
Hem retornat pel mateix camí fins al cotxe i, ja de tornada, encara hem fet dues aturades: la primera en el Castell de Sant Llorenç, en ruïnes però situat en un lloc magnífic, i la segona en el Coll d'Ares, des d'on hem pogut veure bona part dels Pirineus ja força nevats.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
Montfalcó i
Montrebei, 2015
GR1: Montrebei
- Corçà
Congost de
Montrebei, 1992

dilluns, 21 de novembre de 2022

Avenc des Puig des Terrets

Avenc des Puig des Terrets
Aprofitant una curta esta a Eivissa he visitat una petita cavitat, situada a la zona de Cala Llonga, a prop de Santa Eulària des Riu. És un avenc d'uns 10 metres de fondària i amb molt poc recorregut però amb el meu afany de col·leccionista per visitar totes les cavitats de l'illa no podia deixar de banda aquest avenc.
He arribat en moto a Cala Llonga, una de les millors cales d'Eivissa encara que molt urbanitzada. A l'estiu hi ha una infinitat de turistes però avui tot estava desert. A més, feia un dia gris, fred i amb força vent, una combinació perfecta, unida amb el calendari, per espantar els turistes.
He pujat per una pista asfaltada que ben aviat es converteix en una petita pista pedregosa, no apta per a vehicles. He deixat la moto en un petit replà al final de l'asfalt i he seguit a peu per la pista, amb grans vistes sobre la cala i el mar obert, que avui estava molt mogut.
Aviat he arribat a una marcada corba de la pista, sota un mur de roca, on he deixat la pista per pujar, sense camí, fins a la boca de l'avenc. No m'ha costat gaire de trobar encara que és només una petita esquerda arran de terra.
Com que no sabia amb exactitud la fondària de la cova he muntat una instal·lació en un arbre per baixar en ràpel. Un cop equipat, he iniciat el descens entrant amb certa dificultat per l'estreta boca. És només un curt pas estret que porta a un bon replà que forma una saleta amb algunes formacions.
Sota la saleta hi ha una rampa que porta al fons de l'avenc. He baixat amb l'ajut de la corda fins a la base de l'avenc i he seguit una galeria molt curta que acaba en una petita sala amb algunes formacions. Més enllà encara hi ha una altra sala més petita però sense més recorregut.
Un cop completat el recorregut de l'avenc, que és ben poca cosa, he remuntat amb l'ajut de la corda per sortir del pou. Tot i que havia portat tot el material tècnic (arnès, croll i jumar), he comprovat que no era necessari, ja que no és un pou vertical sinó una rampa per on es pot pujar fàcilment utilitzant la corda únicament com a passamans.
L'avenc està situat ben a prop de Puig des Terrets, un cim de poca altura però amb un bon panorama sobre la costa sud d'Eivissa i les illes veïnes de Formentera i Tagomago. Com que tenia temps he volgut completar l'activitat pujant al cim. Des de la boca de l'avenc he pujat sense camí, muntanya amunt, fins trobar un bon camí que en pocs minuts m'ha portat al Puig des Terrets (220 m). 
Feia un vent molt fort i el dia estava cada vegada més gris. Han començat a caure algunes gotes, de manera que, sense entretenir-me més, he iniciat el retorn pel camí i després per la pista pedregosa fins a Cala Llonga.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat:


ENTRADES RELACIONADES:
Avenc des Puig 
S'Avenc, 2022
Sta. Eulària -
Eivissa, 2016
Cala Llonga - Es
Llibrell, 2013