dimarts, 19 de maig del 2026

Carballido Superior i Intermedio

Carballido
A Galícia també hi ha barrancs. No és una zona tan popular com la Serra de Guara o altres zones com el Prepirineu i Pirineu, però les singularitats de la geografia i el clima de Galícia fan que els seus barrancs tinguin un caràcter especial, ben diferent dels barrancs que recorrem habitualment.
Avui hem iniciat un programa d'activitats a Galícia i nord de Portugal que s'allargarà durant 7 dies, en què intentarem recórrer alguns dels barrancs més interessants de la zona. Hem iniciat les activitats a Folgoso de Courel, una població de la província de Lugo situada en una ZEC (zona d'especial conservació) denominada Ancares-Courel. 
Els barrancs de Courel no són grans verticals ni rius de fort cabal però són molt atractius per la frondositat de l'entorn i el marcat caràcter atlàntic del seu paisatge. Malauradament, aquestes muntanyes van patir un gran incendi l'any 2022 que va destruir bona part dels seus boscos. Ara la muntanya torna a ser verda però trigarà anys a recuperar els boscos originals. 
El barranc de Carballido és un dels principals de la zona i està ben a prop de la població de Folgoso. Està dividit en dos trams: el Carballido Superior i el Carballido Intermedio, a més de la part inferior que no té interès barranquista. 
Des de Folgoso de Courel, on tenim la nostra base d'operacions, hem fet un curt recorregut en cotxe per una bona pista per aproximar-nos al barranc. Hem deixat els cotxes en el punt de partida i hem iniciat l'aproximació a peu.
Ben aviat hem començat a veure el fons del barranc des de les altures. Ens ha sobtat que, a diferència dels barrancs que recorrem habitualment, en el Carballido el fons del barranc estava cobert d'arbres. Una cobertura frondosa que no deixava veure en cap punt el torrent que recorre el fons del barranc.
L'inici del barranc està en el punt on la pista per on pujàvem travessa el torrent. Hi ha un canaló de desguàs i justament l'entrada es fa travessant, a quatre grapes, aquest canaló. Una entrada ben singular.
A l'entrada ens ha sorprès la verdor de l'entorn. Una frondositat pròpia d'un bosc humit, que en alguns punts recordava la selva tropical. Hi havia un bon cabal, perfecte per gaudir d'un gran descens sense excés d'aigua però suficient per gaudir d’un descens ben remullat.
El descens no té gaire dificultats tècniques. Hi ha uns quinze ràpels en total, el més llarg de 22 metres, i les instal·lacions són molt bones, la majoria amb químics i parabolts i algunes sobre bons troncs. Hem gaudit d'un gran descens, molt lúdic i estètic, en un entorn vegetal extraordinari, amb petits ràpels, desgrimpades, tobogans... 
Després de completar el descens, hem sortit del riu per un corriol que en pocs minuts ens ha portat fins al punt on havíem deixat els cotxes, donant per acabada la primera jornada barranquista a Galícia. Després ens hem desplaçat a Folgoso de Caurel on tenim llogat un apartament que serà la nostra base d'operacions en la primera part de la nostra aventura gallega.
I aquí teniu el vídeo del Carballido, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de Penjats Films.

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Carballido Carballido
BIBLIOGRAFIA:
  • Barrancos del lejano Oeste - Guía de barrancos de Galicia y norte de Portugal, de Imma Pumariño, Richard Redondas y Carlos Ares. Editada pels autors. Abril 2024.
PARTICIPANTS:
Participants
Alícia · Carles · Ernest · Manel ·Miriam · Oriol · Xavier · J. Rafel

dissabte, 16 de maig del 2026

GR2: Collada del Villar - Aiguafreda

GR2: Collada del Villar - Aiguafreda
Una nova etapa, la penúltima, del GR2. Aquesta vegada hem completat la travessia de la comarca d'Osona acabant a Aiguafreda, a les portes del Vallès Oriental. Ha estat una etapa fàcil, tot i que una mica llarga, amb poc més de 20 km de recorregut però amb poc desnivell.
Hem tingut molta sort amb el temps. Després d'uns dies de molta calor, l'entrada d'un front fred ha refrescat l'ambient i hem pogut gaudir d'un clima immillorable, amb un sol primaveral però amb aire fresc que feia molt agradable el camí.
L'autocar ens ha deixat poc després de les 7 del matí a la Collada del Villar. Avui no teníem previst l'esmorzar en un bar sinó a peu d'autocar, a base de termo. En pocs minuts hem esmorzat i a dos quarts de vuit hem començat a caminar.
Avui la major part del recorregut era per pistes, alguna fins i tot asfaltada, de manera que el ritme era ben viu. Després d'una pujada inicial hem resseguit la Carena del Pi Gros i la Serra de Montmany per una llarga pista carenera. Després d'una curta baixada, hem travessat el riu Gurri per un pont de pedra, el Pont d'en Gatus.
Hem passat per Seva però sense entrar al centre de la població. Poc després hem arribat a El Brull, on ens hem aturat a esmorzar i a fer la foto de grup amb el rerefons de l'absis de l'església. 
Després hem seguit per una llarga pista, en bona part asfaltada, amb un tram panoràmic, pels cingles del Saní, des d'on hem gaudit d'una gran vista del Montseny i el Tagamenent. Finalment, un petit camí amb fort pendent ens ha portat de baixada fins a les primeres cases d'Aiguafreda, i fins a l'antiga carretera N-152, punt final de l'etapa.
I, com és habitual en aquest grup de caminadors, hem acabat la jornada amb un bon dinar. Aquesta vegada al restaurant Els Traginers, d'Aiguafreda, on hem gaudit d'un magnífic menú en què destavanen el gaspatxo de cirera, les mandonguilles amb sípia i els canelons de rostit.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
PARTICIPANTS:
GR2: Aiguafreda
Carles · Jose · Joan G. · Isaac · Casilda · Marta · Miquel B. · M. José · Manel · Miquel M. · Cati · Begonya · Ramon · Lluis C. · Àngela · Maribel · Montserrat A. · Xesco · Teresa · Guille · Mònica · J. Rafel