Blog de muntanya

dimecres, 28 d’octubre del 2026

Grallera de Corona

La Grallera de Corona és una gran cavitat situada a prop de l'observatori astronòmic del Montsec i a sota mateix del cim de la Corona (1.566 m). És un avenc amb una profunditat de 119 metres, però amb poc recorregut. El pas clau és un pou d'uns 55 metres que cal baixar amb un ràpel en bona part volat. A la part baixa, entre un amuntegament de blocs, s'han descobert recentment unes petites galeries amb formacions de gran bellesa, especialment cristalls d'aragonita que formen unes flors que donen nom a la galeria principal d'aquest sector: la Galeria de les Flors.

Hem arribat en cotxe al Coll d'Ares, a dalt de tot del Montsec, just a l'inici de la petita carretera que porta a l'observatori astronòmic del Montsec. Aquesta carretera està tancada amb una barrera, però és fàcil passar pel costat.

Un dels companys portava un vehicle tot terreny i ha transportat tot el material fins a la boca de l'avenc. Els altres hem pujat caminant, però sense motxilles ni material de cap mena, i en mitja hora ja estàvem tots preparant el material a la boca del pou.

Després d'un primer ràpel d'uns 8 metres, s'inicia una llarga rampa que porta fins a la capçalera del pou principal. Hi ha dues possibles instal·lacions i nosaltres, com que érem una bona colla, hem instal·lat les dues vies.

Després de baixar la rampa amb diversos reenviaments, hem arribat al ràpel principal. Són 55 metres, en bona part volats, per un ample pou de grans dimensions. A baix, hi ha una gran sala amb el terra format per una rampa de pedres que porta al sector inferior, ocupat per un amuntegament de grans blocs de roca.

Hem muntat un curt ràpel-passamans per arribar a la sala final, entre blocs. Aquí comença un petit pou que porta al punt més baix de la cavitat, però a l'altra banda hi ha l'entrada del nou sector, unes galeries explorades recentment on hi ha la part més interessant de la cavitat.

L'entrada és tan estreta que ens hem tret tot el material i hem baixat un petit pou desgrimpant amb l'ajut d'una corda fixa que hem instal·lat en un bloc encastat. A baix hi ha una saleta i una petita finestra que dona accés a la Galeria de les Flors. Aquest sector està ple de formacions, especialment flors d'aragonita, que ho recobreixen tot. És un sector molt delicat perquè és difícil moure-s'hi sense trencar res, de manera que ens hem conformat amb arribar a l'entrada de la petita galeria i contemplar des d'aquest punt la bellesa de les formacions que recobreixen tot el que es veu.

Després només ens quedava retornar pel mateix camí, remuntant el pou de 55 metres i la part inicial, fins a sortir novament a la llum del dia, en un magnífic dia de tardor.

I aquí teniu el vídeo de l'exploració de la Grallera de Corona:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Graller de Boixeguer, 2025

Graller Gran del
Corralot, 2025

Cova Negra de
Corçà, 2022

TOPOGRAFIA:

PANORÀMIQUES: vista panoràmica des de la mateixa boca de la cavitat.

PARTICIPANTS:

Alícia · Javier · Jordi · Koki · Manel · Xavier · J. Rafel

dimarts, 27 d’octubre del 2026

La Llau de Gelat i el Salt de Terradets

Avui hem fet una doble jornada per terres del Pallars, amb dos barrancs curts que es podrien classificar dintre de la categoria de barrancs per a col·leccionistes. Al matí hem baixat el barranc de la Llau de Gelat, a prop de la Pobla de Segur, i a la tarda hem completat la jornada barranquista amb el descens d'un curt barranc, el Salt de Terradets, situat a l'entrada del congost del mateix nom.

Barranc de la Llau de Gelat: L'accés a la capçalera d'aquest barranc és llarg i complex i fa gairebé imprescindible la maniobra de cotxes, de manera que hem deixat un cotxe a la carretera L-522, molt a prop de la sortida del barranc, i amb un altre vehicle hem iniciat el llarg recorregut d'aproximació.

Després d'un curt tram de carretera, hem entrat a la pista d'accés, que recorre més de 8 km amb un desnivell positiu de més de 500 metres per arribar a un coll situat a 1.271 metres, des d'on hem iniciat l'aproximació a peu.

Pel camí hem tingut una incidència que ha estat a punt de malbaratar els nostres plans barranquistes: a mitja pista s'ha punxat una roda de la furgoneta en què pujàvem. Estàvem al mig del no-res però sortosament portàvem tot el necessari per canviar la roda i així ho hem fet, tot i que algun dels cargols de suport de la roda de recanvi s'ha resistit a sortir i ha fet suar força als mecànics ocasionals que han intervingut en la reparació.

Hem deixat el vehicle en el coll, iniciant l'aproximació al barranc. En bona part del recorregut no hi ha camí però l'orientació era clara perquè ja estàvem a la vall en forma d'embut de la capçalera de la Llau de Gelat i aviat hem trobat la instal·lació del primer ràpel, sobre una grossa savina.

Aquest primer ràpel és el més destacat de tot el recorregut. És un salt d'uns 35 metres, en bona part volat, que baixa per un gran mur de roca conglomerada i acaba en un petit circ tancat pel gran mur i unes esveltes agulles. Un indret ben singular.

La resta del barranc, després del primer ràpel, ja no tenia massa interès. Hem fet unes quantes desgrimpades i cinc ràpels més, en general curts i poc verticals. En algun d'ells, la dificultat més gran era lluitar contra la vegetació, especialment els esbarzers, que complicaven el pas.

Malgrat tot, hem gaudit d'un descens singular, per terrenys solitaris i salvatges, que ens ha deixat satisfets.

I aquí teniu el vídeo del barranc de la Llau de Gelat, editat per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

RESSENYA (LLAU DE GELAT):

PARTICIPANTS (LLAU DE GELAT):

Javier · Jordi · Koki · Manel · Xavier · J. Rafel

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

Salt de Terradets: A la tarda, després d'una aturada tècnica per menjar una mica a l'Hostal del Llac, hem anat fins al pas de Terradets per fer un descens singular. El Salt de Terradets és un descens barranquista que baixa per un pany de paret a l'entrada del congost de Terradets. No es pot dir que sigui un barranc perquè no segueix el curs d'un riu, riuet o torrent, sinó que baixa en ràpel per una paret.

És un descens curt, amb només 5 ràpels, amb l'accés i el retorn gairebé immediats.

Hem aparcat al Pàrquing de Roca Regina, un lloc molt popular, freqüentat per excursionistes i escaladors, i hem començat a caminar per la carretera de Terradets. Després de travessar el pont del Torrent del Bosc, deixant a la dreta la muralla gegantina de la Roca Regina, hem agafat un corriol a la dreta equipat amb unes grapes i un passamà de cable d'acer.

El camí, ben marcat, ens ha portat a buscar una feixa per sobre de les grans malles de protecció de la via del tren. Al final de les malles, una alzina mitjana era la referència que marcava l'inici del descens.

Un primer ràpel curt, muntat sobre l'alzina, ens ha portat a una petita plataforma amb la instal·lació del segon ràpel, una sòlida combinació de parabolts, cadenes i anelles.

Des d'allà, hem baixat fins a una reunió penjada amb la instal·lació del ràpel més llarg del descens, uns 45 metres. La reunió era precària pel que fa a l'espai, però ben segura, amb bons ancoratges. El ràpel comença amb un curt tram volat, però aviat perd verticalitat i baixa entre matolls fins a una bona plataforma.

Un ràpel de poc pendent, gairebé un passamà, i el ràpel final per un mur vertical ens han portat al peu de la paret en poc temps. Començava a fosquejar, però el retorn era molt curt, travessant la via del tren, baixant un petit ressalt equipat amb corda fixa i travessant el pont vell sobre la Noguera Pallaresa per arribar a la carretera per on hem retornat a l'aparcament donant per acabada aquesta doble jornada barranquista.

Finalment ens hem desplaçat a Àger, on teníem prevista la pernoctació a l'alberg perquè demà ens esperen més activitats pel Montsec.

I aquí teniu el vídeo del Salt de Terradets, també editat per Quercus Films.