dimarts, 23 de juny del 2026

Barranc de Bausen

Barranc de Bausen
Avui hem fet una activitat lúdica i refrescant. A la Vall d'Aran s'han sobrepassat els 35 graus de temperatura i teníem moltes ganes de refrescar-nos bé. 
El Barranc de Bausen és curt i relativament fàcil. Només té dos ràpels obligats i és molt aquàtic i divertit, ideal per iniciar-se en el barranquisme o per fer amb nens. A més, l'aproximació i el retorn són immediats si tenim un cotxe de suport, i avui el teníem: la Magda ens ha acompanyat a l'entrada del barranc i ens ha recollit a la sortida.
Després de la curta aproximació, ens hem equipat amb els neoprens per iniciar el descens. Corria força aigua i aviat estàvem en remull baixant pel riu. La primera part és oberta: el riu baixa per un bosc sense gaire pendent, amb gorgs, ressalts i tobogans.  Els nens han gaudit molt en aquesta primera part, especialment en un curt pas subterrani per on l'aigua circulava encaixonada entre les roques..
De sobte, el riu s'ha engorjat i hem arribat al sector final on es concentren les petites dificultats del descens. Una corda de nusos ens ha ajudat a baixar un ressalt d'uns dos metres.
Poc després hem baixat un petit ràpel d'uns 6 metres i finalment una bonica cascada d'uns 6 metres amb caiguda a un gorg gran i profund. Els nens no han fet ràpel sinó que els he baixat amb el cordino per fer més fàcil la maniobra.
Després encara hi ha dos ràpels més però són evitables. En un d'ells hi ha una instal·lació curiosa, com un ràpel guiat, que ens ha fet pensar que es tractava d'una zona de pràctiques. Nosaltres hem baixat pel costat amb una curta desgrimpada. Ja al final del barranc hem agafat un caminet que ens ha portat fins a la carretera, on ens ha recollit la Magda.
Sessió de tarda: Després de dinar i passar una estona a la piscina del càmping, a mitja tarda ens hem posat novament en marxa, aquesta vegada per iniciar l'ascensió al Montlude, que tenim programada per demà. Avui el pla previst era pujar fins a l'Estanh Long de Vilamòs i plantar la tenda per fer demà l'ascensió al cim.
Hi ha una llarga pista que surt de Vilamós i arriba ben a prop de l'estany. No sabíem si es podia arribar en cotxe però hem tingut molta sort: la pista era transitable fins al punt on havíem previst l'inici de la caminada. Des d'aquest indret hem pujat caminant i en poc més d'una hora ja estàvem plantant la tenda de campanya al costat de l'estany. Una acampada d'alçada que ha estat una nova aventura per als nens.
I aquí teniu el vídeo del Barranc de Bausen, que és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya: Quercus Films.

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYA:
Ressenya
PARTICIPANTS:
Barranc de bausen
Jan Miquel · Mariona · J. Rafel

dilluns, 22 de juny del 2026

Botet de Casa Rei

Botet de Casa Rei
Hem iniciat una estada de quatre dies als Pirineus amb una singular activitat subterrània. De camí cap a la Vall d'Aran, ens hem aturat a la Terreta per explorar el Botet de Casa Rei. Es tracta d'una cavitat de certa importància, en roca conglomerada, formada per galeries llargues i estretes, amb algunes gateres. 
La cova té un recorregut total d'uns 1.500 metres i acaba en una zona amb diversos sifons, que encara estan en fase d'exploració. Nosaltres hem fet un llarg recorregut per la galeria principal fins a un pas inundat, poc abans del primer sifó, on acaba la part principal de la cavitat, abans dels sifons que només es poden superar amb un equip de submarinisme.
La cavitat està molt a prop de la població abandonada d'Esplugafreda i al costat d'una masia enrunada amb el mateix nom que la cavitat: Casa Rei. Hi ha una pista que puja a aquest poble i fins i tot arriba a un minut de la cova però està en mal estat, de manera que hem deixat el cotxe més avall, a prop del barranc d'Esplugafreda, i hem fet el recorregut d'aproximació a peu.
És un recorregut curt però avui era especialment dur a causa de la intensa calor. En poc menys d'una hora hem arribat a la boca de la cova, protegida per un tub d'acer dels despreniments de terra i pedres procedents de la pista..
Després d'equipar-nos, hem iniciat l'exploració de la cova, que comença amb unes gateres molt estretes, realment selectives, que han posat a prova la moral de la tropa. Els nens han superat els obstacles sense massa problemes i aviat estàvem a les primeres sales, on ja ens hem pogut posar drets.
Ben aviat hem arribat a una bifurcació. Pujant per una galeria estreta a l'esquerra, hem arribat a una petita sala amb una bella colada. La galeria no té continuïtat i hem tornat enrere fins a la galeria principal, que a partir d'aquest punt és més ampla i fàcil de seguir. 
Seguint per la llarga galeria hem trobat diversos sectors interessants, amb algunes formacions, curts passos estrets i un petit gour. Més endavant, la galeria ha iniciat una suau baixada que ens ha fet intuir que aviat arribaríem als sifons.
Finalment hem arribat a un pas inundat. No era el primer sifó, com hem pensat en veure'l sinó un pas inundat poc abans del sifó. Hem superat el pas, mullant-nos una mica, fins a l'altra banda, on la galeria continua. Hem avançat encara uns metres però aviat hem donat per acabada l'exploració, iniciant el retorn.
Com és habitual, els passos estrets i les gateres són més fàcils de tornada perquè anem cap a la llum i no hi ha la incògnita del que podem trobar més endavant. Aviat hem arribat a la sortida, on ens esperava un ambient molt calorós, que ens ha fet anyorar la frescor de les aigües subterrànies. 
Hem baixat fins al punt de partida per seguir viatge fins a Bossost, a la Vall d'Aran, que serà la nostra base d'operacions per a les activitats que tenim programades els propers dies. 
I aquí teniu el vídeo d'aquesta exploració subterrània. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA:
Botet de Casa Rei
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Botet de Casa Rei
Jan Miquel · Mariona · J. Rafel