Blog de muntanya

dimecres, 11 de febrer del 2026

Sima de Val de Otón

Avui hem fet un llarg desplaçament per visitar la Sima de Val de Otón, una cavitat força interessant situada a la comarca de Cuencas Mineras.

La Sima de Val de Otón és relativament petita però té una singularitat que la fa gairebé única: hi ha una sala amb un mur totalment recobert de cristalls blancs d'aragonit, una raresa geològica que mereix una visita. La cavitat consta bàsicament de dos pous, connectats a la part superior per una petita finestra.

Després de recollir les claus a l'Ajuntament de Huesa del Común, hem arribat a la zona de Cerro Marcuello on es troba la sima. Feia un vent fort i fred, però l'aproximació és curta i en pocs minuts estàvem a l'entrada preparant les instal·lacions del primer ràpel.

Hem iniciat l'exploració amb un curt ràpel de 8 metres i mig, fins a un replà situat al costat de la finestra que connecta els dos pous. Després, hem passat a l'altra banda de la finestra i hem muntat un ràpel per baixar a les sales inferiors.

És un ràpel curt, d'uns 15 metres, amb un curiós reenviament instal·lat en una estalagmita. Un cop a baix, una curta grimpada ens ha portat fins a una sala amb moltes formacions, d'un blanc puríssim.

Després, hem tornat al peu del ràpel i hem baixat fins al fons d'aquest primer pou, on hi ha la sala de l'aragonit. És realment impressionant: tot un mur recobert de cristalls blancs d'aragonit.

Després de contemplar el mur d'aragonit i fer unes quantes fotos, hem remuntat el pou i hem retornat per la finestra per arribar a l'altre pou.

A l'altra banda de la finestra, hem fet un ràpel d'uns 18 metres fins a l'inici d'una rampa pedregosa. Baixant per aquesta rampa, hem arribat a l'entrada d'una petita galeria, més aviat una gatera, per on hem baixat fins arribar al punt de màxima profunditat de la cavitat, a uns 38 metres de l'entrada. Pel camí hem passat per una petita zona recoberta de cristalls d'aragonit.

Finalment, hem remuntat el pou, donant per acabada l'exploració de la Sima de Val de Otón, abans d'iniciar el llarg retorn a la nostra base de Cantavieja.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Río Martín
Estrechos, 2022

Río Martín
Ariño, 2022

Río Martín
Alcaine, 2022

TOPOGRAFIA:

BIBLIOGRAFIA:

Cavidades de Teruel. 25 cuevas y simas de la provincia. Centro de Estudios Espeleológicos Turolenses, Editorial PRAMES, 2016.
Guía de cavidades de la comarca Cuencas Mineras. Centro de Estudios Espeleológicos Turolenses, Comarca Cuencas Mineras, 2009.

PARTICIPANTS:

Alícia · Manel · Miriam · Sonia · J. Rafel

dimarts, 10 de febrer del 2026

Cueva del Recuenco

En el segon dia d'estada al Baix Aragó, hem visitat una de les cavitats més conegudes de la zona: la Cueva del Recuenco. És una cavitat relativament petita però molt laberíntica, amb un recorregut de poc més de 1.000 metres però concentrats en un laberint de galeries i gateres recargolades i a diferents nivells.

Mirant la ressenya, impossible de desxifrar, ja vèiem que difícilment podríem arribar a tots els racons d'aquesta cavitat tan complicada però els objectius eren clars: volíem arribar a les sales més característiques del Recuenco i especialment a la Sala de los Macarrones, la més bella de totes.

Hem sortit de la nostra base d'operacions a Cantavieja i ens hem desplaçat fins a Ejulve, on està ubicada la cavitat. Eren només 56 km però hem trigat més d'una hora perquè el trajecte es fa per carreteres secundàries que recorren la complicada orografia de la comarca.

Hem recollit les claus de la cova a l'Ajuntament d'Ejulve. Fa uns dies vam demanar el permís necessari per visitar la cova i ja ens esperaven.

Hem entrat per la petita porta i hem baixat amb l'ajut d'unes cordes fixes fins a la primera sala. Per una galeria entre blocs hem baixat fins a la Gran Sala, però no a la base de la sala sinó a les terrasses superiors.

Des d'aquí hem iniciat el recorregut de la primera via de la nostra exploració. Per una terrassa penjada, hem arribat a l'inici d'una galeria amb moltes formacions que ens ha portat sense complicacions a la Sala del Lago. La sala i el llac són interessants, però ens han decebut una mica perquè esperàvem trobar un llac i hem trobat una banyera. Tot i les petites dimensions del llac, tant l'indret com el recorregut eren força interessants per les moltes formacions que hem anat trobant.

Hem tornat a la sala i hem iniciat l'exploració de la segona via. Segons la ressenya que portàvem, un destrepe sinuoso ens portava a les galeries i sales inferiors. Una mica a cegues, per galeries i gateres laberíntiques i enfangades que no quadraven amb les ressenyes, hem arribat a la fita més important de la nostra visita: la Sala de los Macarrones.

Aquesta sala també és petita però de gran bellesa, amb una impressionant concentració de petites estalactites, els macarrons, i uns petits gours.

Hem retornat a la sala per iniciar la tercera exploració. Amb un ràpel instal·lat en unes estalagmites, hem baixat al fons de la Gran Sala. Hem recorregut els diversos racons de la sala on hi havia algunes formacions, especialment unes banderes, i hem entrat a una nova galeria laberíntica.

No sabíem exactament on ens portava la galeria però esperàvem trobar alguna de les sales que ens faltaven per trobar, com la Sala de las Cortinas o la Sala del Huevo Frito. No hem trobat aquestes sales sinó que, sorprenentment, hem enllaçat amb les gateres que abans ens havien portat a la Sala de los Macarrones.

Hem remuntat el ràpel retornant a la sala d'entrada per fer la darrera exploració: la Galería del Conejo. Hem pujat per una rampa fangosa i després hem baixat per la galeria on, en un racó, hem vist les restes dels ossos del conill que va tenir l'honor de donar nom a la galeria.

Més avall hem muntat un ràpel per baixar al fons de la galeria. Hem iniciat el descens per una gatera poc pendent que s'aboca a una gran sala. Després d'instal·lar un reenviament, hem baixat fins al fons de la sala.

Hem fet una curta exploració pels racons inferiors de la sala abans de donar per acabada la visita a la Galería del Conejo i a la Cueva del Recuenco. Només ens quedava remuntar el ràpel i les cordes fixes del principi per sortir a l'exterior i retornar a la nostra base de Cantavieja.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.