Avui, de vacances pels Pirineus francesos, hem fet una curta excursió; una clàssica de la zona de Cauterets. Tot i que es tracta només d'una curta passejada, l'excursió al llac de Gaube era tot un repte perquè era la primera excursió amb una mica d'entitat que feia la Magda després de l'accident d'esquí que l'ha mantingut apartada de la muntanya més de 2 anys.
Hem fet l'activitat en sessió de tarda, començant a caminar des del gran aparcament del Pont d'Espanya, un clàssic centre d'excursions on es concentren diàriament centenars de randonneurs per iniciar excursions per la zona.
Ja coneixíem aquest lloc perquè hi vam passar, ja fa uns quants anys, quan recorríem el GR10, la travessia transpirinenca dels Pirineus francesos. En aquella ocasió vam pujar des del poble de Cauterets fins al refugi de les Oulettes de Gaube però avui l'objectiu era força més modest.
Hem escurçat una mica la caminada fent servir el telecadira que supera un desnivell d'uns 230 metres i ens deixa gairebé al nivell del llac. Des d'allà hi ha un camí planer que porta al llac de Gaube, un dels racons més coneguts dels Pirineus, on les grans parets del Vignemale es reflecteixen en el llac.
Hem fet algunes fotos abans d'iniciar el descens, que hem fet a peu seguint el traçat del GR10. És un bon camí però amb alguns trams pedregosos i passa per un magnífic bosc de pins i avets.
A poc a poc hem anat baixant fins arribar al punt de partida, donant per acabada aquesta petita excursió després de dues hores de caminada. Ha estat una petita excursió però un gran pas endavant per a la Magda.
El Grand Barbat és un cim solitari, salvatge i poc conegut situat a prop de Cauterets, en el Pirineu francès. La seva ascensió no és fàcil per cap de les seves vies normals perquè no hi ha camí i els itineraris de les vies normals són llargs i enrevessats.
Ja fa temps que volia pujar al Grand Barbat i avui, finalment, he tingut l'oportunitat de trepitjar el seu cim en una gran jornada pirinenca. Des del refugi d'Ilhéou, on he passat la nit, he pujat el Grand Barbat per l'itinerari de la Brèche du Hourat i després he baixat per l'altra banda, pel coll d'Ilhéou. Un itinerari circular de gran bellesa.
Al refugi d'Ilhéou no donen l'esmorzar fins a les set, però a les sis jo ja estava prenent un cafè del termo que m'havien deixat preparat els guardes. Poc després, he iniciat l'ascensió per un mínim corriol que voreja el gran llac d'Ilhéou. La primera part de l'itinerari és la pujada a la Brèche du Hourat, el pas clau de l'ascensió. El camí aviat s'ha perdut per les pedreres però he seguit pujant, guiant-me amb les fites i el GPS, fins arribar al llac petit de Hourat. Des d'allà ja es veia la bretxa, a dalt d'una canal molt dreta i pedregosa, amb una gran congesta de neu als seus peus.
No hi ha camí, però després de travessar la congesta he començat a pujar per una franja herbosa que m'ha permès evitar la pedrera inestable i arribar, més fàcilment del que pensava, a la Brèche du Hourat. A la bretxa se m'ha obert un nou panorama per l'altra banda, amb el Balaitús ben a prop.
He baixat per l'altra banda de la bretxa, per una canal encara més dreta que la de pujada i coberta en bona part per una pradera d'herba relliscosa. Ha estat la part més delicada del recorregut però aviat he arribat al Lac du Pic Arrouy. Des del llac ja es veia, molt amunt, la Brèche de Barbat, la següent fita del recorregut.
Per una canal molt dreta he pujat fins a la bretxa, una estreta porta oberta cap al nord.
Des de la bretxa hi ha un corriol que en pocs minuts m'ha portat al cim del Grand Barbat (2.813 m). El panorama era extraordinari en totes direccions des del Néouvielle fins a la Collarada, passant pel Tallón, el Vignemale, els Picos del Infierno i el Balaitús. He estat una bona estona al cim, fent fotos i gaudint del gran panorama.
He retornat a la bretxa pel mateix camí i després he iniciat el descens per la vessant oposada a la pujada. No hi ha camí i cal buscar els millors passos entre grans blocs, guiat per algunes fites. El camí baixa en direcció al Lac d'Étang però per retornar al punt de partida cal deixar la vall principal iniciant un llarg flanqueig, per un corriol poc visible, fins a un collet des d'on ja es veu el Col d'Ilhéou, un ample coll per on passa el GR10.
En poc temps he arribat al Col d'Ilhéou, una àmplia collada per on passa el GR10. A partir d'aquest punt tot ha estat diferent. Si fins aquest moment no havia trobat absolutament ningú a la muntanya, el coll i tot el camí de retorn al refugi eren una concentració de randonneurs. Una multitud d'excursionistes francesos que recorrien el GR o baixaven a fer una caminada des de l'estació superior del telecadira de l'estació d'esquí de Lys, que funciona a l'estiu per als excursionistes.
He arribat al refugi, tancant aquesta magnífica circular pirenenca, i he baixat, seguint el GR10, fins a l'aparcament de Campbasque on ahir vaig començar aquesta aventura.
Avui tampoc hi ha vídeo perquè anant sol resulta complicat anar prenent seqüències de vídeo, però he preparat un short amb una panoràmica circular que he captat en el cim del Grand Barbat. Aquí la teniu:
