Tal com vaig explicar a l'entrada anterior d'aquest blog, aquesta entrada és una combinació de les dues visites a la cova de Traconeras II. Ahir a la tarda vam visitar aquesta cavitat però, gairebé a la sortida, quan ja tornàvem, algú va notar que havia perdut el mòbil a la cova. Com que ja era tard i estàvem cansats després de recórrer les dues Traconeras, vam decidir deixar el mòbil allà aquella nit i tornar avui per buscar-lo i també per recórrer la part final de la cavitat, la sala final, que ahir no vam acabar d'explorar per falta de cordes.
Hem arribat a l'aparcament situat a l'inici de la pista de Santa Elena i hem començat la curta aproximació a la cova. Ja coneixíem el camí i en pocs minuts hem arribat a l'entrada de la cavitat, una rampa pedregosa.
La primera part, després de baixar la rampa pedregosa d'entrada, és una galeria fàcil per on podem progressar drets i sense dificultat. Aviat arribem a una bifurcació. A la dreta hi ha la primera galeria lateral, que vam explorar ahir.
En aquesta galeria hi ha una zona plena de petits gours i, segons la topografia, diversos sectors inundats. La realitat, però, ha estat ben diferent: tota aquesta zona estava seca, amb els sectors que haurien d'estar inundats sense aigua i els gours ben secs.
Hem seguit per la galeria, ara en suau pujada, fins a la capçalera del primer ràpel, instal·lat en una columna. És un ràpel fàcil per una llarga rampa que ens porta a l'inici del segon ràpel, que comença amb un pas molt estret. Després de travessar l'estretament s'entra en una gran rampa fangosa que baixa cap al fons de la cavitat, on hi ha una gran sala.
En la visita d'ahir vam acabar el ràpel al mig de la rampa fangosa, ja que les cordes no donaven per més, i vam explorar la segona galeria lateral. Aquesta galeria ens va sorprendre per la seva bellesa. Si fins aquí tota la cova estava seca, en aquesta galeria va aparèixer l'aigua, amb algunes zones inundades i un magnífic llac subterrani, a més de moltes formacions.
Avui hem portat més cordes i hem pogut baixar fins al fons de la sala. És un pendent fangós que es podria baixar sense corda, però després la pujada seria problemàtica perquè rellisca molt. A baix, segons la topografia que portàvem, hi ha un llac que marca el final del recorregut. Avui, però, hem tingut una bona sorpresa: a baix de tot, on esperàvem trobar el llac, estava tot sec. Aquesta circumstància, que pot semblar negativa, ens ha donat una gran oportunitat.
A un costat hem vist l'inici d'una galeria per on ens arribava la remor de l'aigua corrent. Es tracta d'un pas que, quan el llac està al seu nivell habitual, queda sifonat, però avui estava sec. Hem travessat aquest pas i hem pujat per una rampa plena de còdols de tota mida per on baixava un torrent. A dalt hem trobat un gran llac i una sala de bones dimensions. Una sorpresa inesperada, ja que aquesta zona no apareixia a la topografia que portàvem.
Segurament no érem els primers que arribàvem a aquesta sala amagada, però sempre és emocionant trobar una galeria, una sala i un llac que no apareixen a les topografies publicades.
Cal dir que abans d'arribar a aquest punt ja havíem recuperat el mòbil, de manera que l'alegria ha estat doble. Ara només ens quedava remuntar tota la cavitat i sortir a l'exterior, donant per acabada l'exploració de Traconeras II i l'estada espeleològica de tres dies al Pirineu aragonès.
I aquí teniu el vídeo de la cova de Traconeras II. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de diverses càmeres auxiliars. Cal destacar que aquest vídeo conté escenes de les dues visites a Traconeras II, que s'han fusionat per donar continuïtat al relat i perquè la pel·lícula no perdi el seu caràcter documental.
ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIES:
BIBLIOGRAFIA:
- Excursiones subterráneas por el Pirineo Aragonés, de Alejandro Martín y Benito Mata, Editorial Prames, 2016.
PARTICIPANTS:
Jaume · Joan · Manel · Montse · Sonia · J. Rafel
