Blog de muntanya

dissabte, 19 de setembre del 2026

Una volta per Mura

Avui hem fet una curta excursió pels voltants de Mura. Aquesta població del Bages és una de les més típiques de Catalunya, amb carrers costeruts, edificis antics i un ambient rural on, si no fos per la proliferació de bars i restaurants, semblaria que s'hi ha aturat el temps.

Hem iniciat la caminada baixant pels carrers del poble fins al riu, on hem agafat un corriol que el va resseguint. Hem passat pel Molí del Faure, un antic molí ara abandonat, però on encara es conserven les pedres de moldre.

Poc després, hem deixat el riu i hem iniciat una pujada resseguint un petit afluent. Aviat hem deixat el torrent i hem pujat pel bosc seguint un bon camí que ens ha portat al punt més singular del recorregut d'avui: el Puig de la Balma. Es tracta d'una antiga construcció que aprofita una gran balma. Hi ha diversos edificis, tots ells molt antics, amb uns 800 anys d'història. Hi ha un petit museu i un restaurant, en un indret ben singular en plena muntanya.

Hem seguit per una pista fins al Collet Roig i, poc després, hem arribat al peu del Puig Andreu, un petit cim d'aspecte inexpugnable però ben fàcil d'assolir. Al peu de la gran massa rocosa que forma el cim hi ha una balma amb restes de murs. Sembla que aquesta balma s'utilitzava antigament com a habitatge o corral per als animals domèstics.

El Puig Andreu és ben poca cosa, però des del seu cim hem gaudit d'un bon panorama sobre els boscos d'aquesta zona del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. També es veien Manresa, Montserrat i, mig tapats per la calitja, el Cadí i altres muntanyes.

Hem passat per un altre petit cim, el Puigbó, però el bosc no ens deixava veure el panorama. Hem seguit endavant per anar a buscar el Pla dels Codolosos, una carena panoràmica que ens ha portat directament en direcció a Mura. Abans d'arribar-hi, però, hem hagut de desgrimpar un petit ressalt al final de la carena.

Finalment, hem arribat a Mura cap al migdia, quan la invasió de turistes estava en el seu punt màxim, i hem pres un refresc al bar de la plaça abans d'iniciar el retorn a casa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat, que en aquesta ocasió és obra d'Edicions JGB i ha estat cedida al Blog de Muntanya per als seu seguidors.

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Cau dels
Emboscats,2026

Cova del
Frontal, 2026

El Pujol de la
Mata, 2024

PARTICIPANTS:

Joan G. · J. Rafel (foto d'arxiu)

dissabte, 12 de setembre del 2026

Ascensió a l'Aneto pel Salterillo

L'ascensió a l'Aneto és una de les grans clàssiques dels Pirineus. La via normal des de la Renclusa ha estat, des de sempre, una magnífica ascensió d'alta muntanya, tant per la bellesa del recorregut i els grans paisatges com per l'ambient alpí que li donava la travessia de les geleres.

En els darrers anys, però, la situació ha canviat radicalment. La regressió dels glaciars ha modificat profundament l'ascensió i bona part del recorregut transcorre ara per interminables pedreres i grans extensions de blocs. L'Aneto continua sent una gran activitat de muntanya, però la pràctica desaparició de la travessia del glaciar li ha fet perdre un dels elements més singulars i característics de l'ascensió clàssica.

En els darrers anys, la regressió del glaciar ha fet aflorar capes de gel molt dur que fan perillosos alguns punts del trajecte de la via normal. Per això, seguint les recomanacions del mateix refugi, hem triat una via alternativa, la del Salterillo, que evita bona part de la gelera i és un itinerari més segur.

Ahir a la tarda vam arribar a la Renclusa després de pujar a la Besurta amb l'autocar-llançadora. Vam anar a dormir aviat perquè avui havíem de matinar força.

A les cinc en punt ja estàvem tots esmorzant al menjador de la Renclusa. Érem 12 muntanyencs disposats a pujar al cim més alt dels Pirineus. Encara era negra nit quan hem sortit del refugi, a la llum dels frontals, iniciant la pujada al coll de la Renclusa.

En pocs minuts hem arribat al coll i, seguint el mateix camí, senyalitzat com a GR, hem iniciat el descens per l'altre vessant en direcció al Pla d'Aigualluts. Aviat hem deixat el camí d'Aigualluts per agafar el camí del Salterillo, iniciant pròpiament l'ascensió.

Mentre pujàvem, han arribat les primeres llums del nou dia i hem pogut gaudir d'una extraordinària sortida del sol sobre una infinitat de muntanyes que omplien l'horitzó. El camí és poc definit però fàcil de seguir, si més no fins a l'Ibón del Salterillo.

Hem deixat enrere el llac i aviat el camí ha desaparegut en un mar de pedres i rocs de tota mida. A partir d'aquí, el camí era només algun petit rastre sense continuïtat i moltes fites escampades per la muntanya en totes direccions. La visibilitat era bona i ja es veia el cim de l'Aneto, de manera que teníem clara la direcció a seguir.

Després d'una llarga travessia pel rocam, hem arribat a les proximitats del coll de Corones, a l'inici de la pala final. No hi havia neu ni gel; només pedres i rastres de camí. A poc a poc hem anat pujant fins a arribar a l'avantcim, on comença el pas de Mahoma.

Sabíem que avui hi havia molta gent a la muntanya, però el que hem trobat allà dalt ha superat totes les previsions. Una multitud de persones esperava torn per travessar el pas de Mahoma mentre d'altres ja tornaven, creuant-se per la cresta sobre el buit...

Estàvem a pocs metres del cim, però la massificació complicava molt el pas. Després d'esperar pacientment el nostre torn, uns quants hem iniciat la travessia per la cresta superpoblada, arribant finalment al cim de l'Aneto (3.404 m). Hem fet les fotos de cim abans d'iniciar el retorn novament per la cresta fins a l'avantcim, on ens esperava la resta de la colla.

Després hem iniciat el retorn, tan llarg i dur com la pujada, fins a la Renclusa, on hem passat una segona nit abans de retornar a casa de bon matí.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta gran ascensió pirinenca. Aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de la Júlia com a càmera adjunta.