diumenge, 3 de gener de 2021

Sant Mateu i el dolmen de Can Gurri

GR92
El confinament ens obliga a limitar les nostres activitats de muntanya a les zones més properes. Sense saltar-nos gaire les prohibicions, només tenim a l'abast la Serra de Marina pels voltants de Badalona. En els darrers temps ja hem recorregut gairebé tots els camins de les muntanyes badalonines però encara en queda algun centre d'interès que es mereix una visita. Avui hem fet un interessant recorregut per la Serra de Marina amb dos centres d'interès: la muntanya de Sant Mateu i el dolmen de can Gurri.
Hem sortit de la Conreria agafant el GR92 en direcció al coll dels Nou Pins. És una pista planera que en pocs minuts ens ha portat al coll. Seguint la pista hem arribat a les primeres cases de la urbanització de Font de Cera, on hem deixat la pista baixant per un caminet fins al coll del mateix nom.
Hem seguit, encara pel GR92, fins al Coll de Can Gurguí on hem deixat la pista per agafar, seguint el GR, un corriol que puja amunt en direcció a Sant Mateu. El camí va per la vessant Nord oferint-nos nous panorames. A més de les muntanyes que envolten el Vallès (Montserrat, Sant Llorenç, Montseny...) es veia el Pirineu on destacava la característica silueta del Puigmal tot nevat.
Hem arribat a Can Riera, una gran masia situada a l'atiplà que corona la muntanya de Sant Mateu, i ens hem acostat fins al cim que s'aixeca molts pocs metres sobre l'altiplà. Finalment hem arribat al cim de Sant Mateu (499 m). El cim està voltat de bosc, de manera que el panorama és mínim però hem fet volar el dron uns metres per sobre de les alzines del cim per capturar una magnífica panoràmica circular:
Sant MateuHem retornat a l'altiplà i ens hem acostat a l'ermita de Sant Mateu. Avui estava oberta i hem pogut entrar-hi. També hem admirat la magnífica alzina monumental situada just al costat.
Hem iniciat el retorn però no pel mateix camí sinó per un corriol que ens ha portat en una curta baixada fins a la pista gran per on hem retornat al Coll de Can Gurguí. 
Era aviat, de manera que hem invertit uns minuts per acostar-nos a la Font de Can Gurguí i a la masia del mateix nom. Ens ha sobtat que aquesta masia, on hi havia un restaurant, ara és un hotel per a gossos.
Hem retornat a la pista gran, iniciant el retorn en direcció al coll de Font de Cera i la Conreria però encara volíem arrodonir l'itinerari visitant un altre punt singular. Hem agafat una variant, senyalitzada com a GR97-3, per acostar-nos al dolmen de Can Gurri. No ens hem hagut de desviar massa; aviat hi hem arribat. Està situat en una petita clariana del bosc i està senyalitzat. 
Hem seguit per la variant del GR fins al Coll de Can Gurri, on l'hem deixat ber baixar per un camí a retrobar el camí per on havíem vingut. Després hem seguit fins al Coll dels Nou Pins i la Conreria, punt final del nostre recorregut.
Avui hem fet poques fotos perquè tot ho teníem molt vist però hem fet un petit àlbum amb les fotos de la jornada.

ENTRADES RELACIONADES:
Les Maleses i 
S. Cebrià, 2020
Les Maleses per
Can Ruti, 2020
Galzeran i
Castellruf, 2020

diumenge, 27 de desembre de 2020

GR92: Roses - El Cortalet

GR92
Avui hem fet una nova etapa del GR92, aquesta vegada curta i fàcil, totalment plana, pel Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà. Feia molt fred encara que avui l'ambient era més agradable que ahir, ja que no feia vent. 
Després d'un bon esmorzar, hem sortit de l'hotel Montmar on hem passat la nit. Hem baixat fins al Passeig Marítim per iniciar el recorregut d'avui. L'itinerari no ressegueix la costa com a l'etapa d'ahir sinó que fa una volta per evitar la urbanització Empuriabrava i recórrer els paratges del Parc Natural.
Després d'una bona estona de caminar per pistes i camins totalment plans, hem arribat a la població de Castelló d'Empúries, únic punt singular del nostre recorregut d'avui. A l'entrada de la població hi ha una construcció amb uns safaretjos que ens han donat l'oportunitta de fer algunes fotos artístiques. Hem recorregut els carrers de Castelló sortint per l'altra banda, la part sud, travessant un pont sobre la Muga.
A la sortida del poble hem trobat l'única dificultat del recorregut d'avui. Les marques del GR ens han portat a travessar quatre túnels per sota d'uns vials fins arribar a un punt totalment desconcertant. L'últim túnel acaba en un camp de conreu sense cap rastre de camí. Hem mirat a banda i banda intentant esbrinar per on seguía el camí però no hi havia cap indici de GR. Finalment hem observat que a una tanca de la carretera, situada a un nivell superior, hi havia la característica marca blanca i vermella del GR. Sense camí, superant un mur i lluitant amb la vegetació sense cap rastre de camí, hem superat aquest pas, el més mal resolt del tots els GR que hem recorregut fina avui.
Superat aquest obstacle només ens quedava recórrer una pista ben fàcil entre camps de conreu d'arbres fruiters fins arribar al Cortalet, punt final de l'etapa, on hi ha un centre d'interpretació del parc i un aparcament.
Com que per aquest indret apartat no hi passa cap autobús, hem cridat un taxi que ens ha retornat a Roses per recuperar el cotxe i tornar a casa amb la satisfacció d'haver completat dues etapes més del GR92 malgrat les grans dificultats de mobilitat motivades per l'epidèmia del coronavirus.

ENTRADES RELACIONADES:
GR92: Portbou
P. Selva, 2018
GR92: L'Ametlla
Amposta, 2011
GR92: Hospitalet
L'Ametlla, 2011