Castell de Burriac i Montcabrer

Feia molts anys que volia venir al Castell de Burriac. La pujada al castell va ser una de les primeres excursions que vaig fer de petit, ja fa més de 50 anys, i mai hi havia tornat. Com que el Castell de Burriac és visible des de tot el Maresme, amb la seva silueta característica, cada vegada que el veia pensava que havia de venir a repetir aquella excursió històrica de la que només recordava que sortíem de Cabrera i passàvem per la Font Picant i per la Creu de Montcabrer.

Hem deixat el cotxe a l'inici de la pista que porta a la Font Picant i hem iniciat la caminada amb una lleugera baixada que ens ha portat a aquest berenador, avui tancat. Des d'aquí es pot pujar directament al castell per una gran pista però nosaltres hem fet un itinerari circular que voreja la part sud de la muntanya per anar a buscar el Coll de la Codera.

Hem agafat un caminet pel bosc que després puja per un tallafoc fins trobar un camí una mica més gran que segueix voltant la muntanya i puja fins al Coll de la Codera. Aquí hem agafat una pista que enllaça amb una pista amb trams formigonats que puja directament al cim del Turó de Burriac (392 m).

El Castell de Burriac és una construcció històrica, avui en ruïnes, encara que restaurat i consolidat. Des d'aquí tenim una gran vista sobre el Maresme i el Pla de Barcelona. 

Hem esmorzat i hem fet volar una mica el dron prenent imatges del castell des de diferents punts de vista. Després hem iniciat la baixada per la banda contrària, per una gran pista que ens ha portat a la Font Picant i al punt de partida.

Després d'un breu descans hem iniciat la segona part de l'excursió que recorre el llom del Montcabrer fins a la Creu. El camí puja lleugerament fins arribar a un collet al peu del punt més alt de la Serra, el Turó de l'Infern (324 m). Hem pujat a fer les fotos de cim i hem retornat al collet per seguir el camí cap a La Creu de Montcabrer (311 m). És un punt singular, un extraordinari mirador del Maresme. Hem fet volar novament el dron i hem fet algunes fotos abans de retornar pel mateix camí fins al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo de la jornada:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Ascensió al Carlit, 2.016

GR83: Mataró- Collsacreu, 2011

GR92: C. Bordoi Font de Cera, 2009

---

PARTICIPANTS:

Jaume, Rafel, J. Rafel

---

Turó de l'Escletxa, per la via ferrada

El Turó de l'Escletxa és un petit cim, de només 449 metres, però molt panoràmic perquè està situat al davant de Montserrat oferint-nos una gran vista del massís montserratí. Un altre atractiu d'aquest cim modest és que un dels camíns d'accés al cim està equipat amb una petita via ferrada que supera un pany de paret d'uns 8 metres amb un bon equipament de grapes i cable de vida. Per altra banda, aquest cim està inclòs en el llistat dels centcims de la FEEC, de manera que teníem tres arguments per incloure aquest petit cim a la nostra llista d'activitats.

Avui hem vingut acompanyats dels nens que, aprofitant el pont del Pilar, ens han vingut a veure. La petita via ferrada és apta per a nens, prenent les precaucions necessàries. Nosaltres hem portat una corda per assegurar-los però han pujat sense cap problema. La separació dels esglaons és la justa perquè, amb una mica més d'esforç que els grans, puguin pujar els nens.

Hem deixat el cotxe al costat del cementiri de Castellbell i el Vilar i hem iniciat l'ascensió passant per un pont sobre la via del tren i un túnel sota l'autopista de Manresa. Després hem passat al costat d'una masia i hem agafat un corriol que ens ha portat fins al peu del mur on hi ha instal·lada la via ferrada.

És un mur totalment vertical però hi ha bons esglaons, no gaire separats, i cable de vida. Ens hem equipat i hem iniciat la superació d'aquest petit obstacle. Després de coronar el mur he assegurat amb la corda els altres ferratistes, que han pujat sense dificultat.

Un cop superat l'obstacle, ja sense l'equipament de seguretat,  hem seguit per un caminet fins al cim del Turó de l'Escletxa (449 m). Des d'aquí teníem una magnífica visió de Montserrat, des del Monestir fins a la Foradada, que es veia al fons de tot. Hem fet les fotos de cim i hem fet volar una mica el dron abans d'iniciar el retorn per un altre camí, evitant el mur de la ferrada.

Hem baixat per una llarga pista veient contínuament la Muntanya de Montserat al davant mateix fins arribar al punt de partida. Ha estat una curta matinal i hem tornat aviat a casa perquè a mitja tarda els nens havien d'agafar l'avió per retornar a Eivissa.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió matinal amb ferrata:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

La Mina de Ca L'Alemany, 2021

Cova dels Regals, 2021

Turó de les Maleses, 2020

---