Blog de muntanya

dissabte, 11 d’abril del 2026

Els Emprius, Roca Sereny i Cau dels Emboscats

Hem fet un gran recorregut circular per la zona dels Emprius, a Sant Llorenç de Munt, amb diversos punts d'interès: la Font del Llor, el Cau dels Emboscats, la Carena dels Emprius, la Roca Sereny i el Castell de Pera.

Hem iniciat la caminada a l'aparcament de la Muntada, situat molt a prop del Marquet de les Roques. Hem passat al costat d'aquesta gran masia modernista i hem seguit amunt per un camí entre alzines fins arribar a la Font del Llor. Al costat de la font, situada en un racó ombrívol al mig del bosc, ens hem aturat a esmorzar abans de seguir el nostre camí.

Més amunt hem arribat al Coll de Llor, situat sota els espadats de la vessant est del Montcau, i hem seguit fins a arribar a un petit coll a l'inici de la llarga carena dels Emprius. És un llom allargat i panoràmic de més d'un km de longitud, per on hem seguit el nostre recorregut.

A l'inici de la carena, ens hem desviat uns minuts del camí per visitar un altre punt singular: el Cau dels Emboscats. Es tracta d'una petita cavitat, un avenc, sense massa recorregut però que mereix una visita per la seva singularitat. Per entrar a l'avenc cal desgrimpar uns metres, primer amb l'ajut d'un arbre, després una arrel, més avall una grapa de ferro i finalment una rústica escala de fusta.

A baix hi ha una petita sala amb un gran finestral que s'obre de cara al bosc i l'entrada d'una estreta galeria. Hem fet una curta exploració de la cavitat, recorrent la galeria principal que acaba en una gatera enfangada. Al final, hi ha unes mínimes formacions.

Hem retornat a la carena dels Emprius, seguint pel llom panoràmic amb vistes a Montserrat, el Montcau i la població de Mura. Gairebé al final, el camí deixa la carena per iniciar la baixada a un coll proper però nosaltres hem sortit uns minuts el camí per acostar-nos a l'extrem de la carena, un punt panoràmic, abans de retornar al camí.

Des del camí de baixada ja vèiem al fons el cim de la Roca Sereny, que de lluny sembla molt rocós i escarpat, però que en realitat no presenta cap dificultat especial. En pocs minuts hem arribat tots a dalt. El cim és una llosa ben plana i allargada, amb un gran panorama.

Després de gaudir una estona del panorama del cim principal del nostre recorregut i de fer volar el dron, hem seguit endavant per l'estreta cresta de la Roca Sereny per agafar, al final de la cresta, un camí de baixada fins a un coll on hem iniciat la remuntada en direcció al darrer centre d'interès del recorregut: el Castell de Pera.

En pocs minuts hem arribat al castell, situat a dalt d'un turó. Està mig enrunat però encara s'aguanten en peus alguns murs i es veu clarament l'estructura general de l'antiga construcció. Hem fet volar novament el dron abans d'iniciar el sector final del nostre recorregut.

Hem baixat fins a un coll, des d'on hem agafat en camí de la carena de la Muntada, per on hem baixat directament fins al punt de partida on hem acabat aquesta excursió matinal.

I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

ENTRADES RELACIONADES:

Excursió a la
Roca Mur, 2025

Pujol de la
Mata, 2024

L'Encavalcada i
Els Cortins, 2021

PARTICIPANTS:

Joan G. · Joan Y. · Rosa · J. Rafel

dijous, 9 d’abril del 2026

Torrents de Coma Ermada i Sant Ou

Doble jornada barranquista per la serra de Montgrony. Hem baixat dos barrancs relativament curts situats molt a prop del santuari de Montgrony, al Ripollès. En realitat són dos sectors d'un mateix torrent, separats per un curt tram de transició entre el final del primer i l'inici del segon.

Els dos barrancs són curts, de dificultat moderada i normalment secs encara que, després d'una temporada de pluges freqüents, avui portaven una mica d'aigua, però no ha estat necessari utilitzar els neoprens.

Hem iniciat les activitats deixant un cotxe en una marcada corba, gairebé al principi de la carretera de Montgrony. Després, amb l'altre vehicle, hem pujat fins al refugi de Les Planelles, punt de partida de l'aproximació al torrent de Coma Ermada.

Aquest primer barranc rep el nom d'un cim poc prominent situat a la seva capçalera, molt a prop del Costa Pubilla. Avui pensàvem que amb el desglaç de la neu, que aquest any ha caigut amb abundància, el torrent portaria aigua. Fins i tot hem portat el peto, però finalment l'hem deixat a la motxilla perquè el torrent estava ben sec.

L'aproximació a la capçalera és una bona excursió per un corriol que puja pel bosc i després per una extensa zona de prats, amb un gran panorama. Hem vist, entre moltes altres muntanyes, el Puigllançada i el Pedraforca.

Després d'una bona estona de forta pujada hem arribat a l'inici del barranc. És un descens amb trams oberts, amb un total de 12 ràpels, encara que alguns són evitables o desgrimpables. Segons la ressenya, estava equipat únicament amb ancoratges naturals, bagues passades al voltant d'arbres o arbustos, però recentment ha estat reequipat i ara, si més no els ràpels més llargs, estan equipats amb parabolts i anelles.

El pas clau del descens ha estat en el setè ràpel, que té un petit gorg de recepció. Tot i que amb una mica d'habilitat es podia evitar l'aigua, hem aprofitat la situació per fer una pràctica de ràpel guiat per evitar el gorg. La pràctica ha estat un èxit i ben aviat hem arribat al final del descens.

Hem sortit del torrent seguint un corriol que ens ha portat al punt de partida, al costat del refugi de Les Planelles, on havíem deixat un cotxe.

I aquí teniu el vídeo d'aquest primer barranc de la jornada, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

Hem deixat algunes coses en el cotxe, entre elles els petos, abans de fer, a peu, el curt recorregut fins a l'inici del segon barranc. Hem baixat per la pista prenent el trencall que porta al santuari. Poc abans d'arribar-hi, la carretera travessa el torrent per un pont i just en aquest punt hem iniciat el descens del segon sector, el Torrent de Sant Ou, també anomenat del Colobre.

L'entrada no és evident; cal desgrimpar lluitant amb la vegetació per entrar a la llera, però hem superat fàcilment el pas arribant a la instal·lació del primer ràpel. Ens ha sorprès la quantitat d'aigua que baixava. No era preocupant, però en algun moment hem pensat que potser havia estat un error deixar els petos en el cotxe.

El primer ràpel és el més estètic, amb una petita cascada. Després, un llarg tram de transició amb alguns ràpels curts i petits ressalts fins arribar al pas clau del descens: dos ràpels encadenats de 15 i 12 metres amb un petit replà entre ells.

Hem aprofitat el rerefons del mur amb una petita cascada per fer la foto de grup abans de completar el descens amb un curt ràpel final. Després hem baixat una mica més per la llera fins a trobar la sortida, que és el tallafocs d'una línia elèctrica que ens ha portat directament al punt on havíem deixat el primer cotxe.

I aquí teniu el segon vídeo d'aquesta doble jornada barranquista, que també és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films: