dijous, 1 de desembre de 2022

Mina Zaragoza i Cova de Rialb

Cova de Rialb
Una nova jornada subterrània, aquesta vegada per terres del Ripollès. L'objectiu principal era la cova de Rialb, una cavitat coneguda de molt antic i d'exploració relativament fàcil, encara que ben interessant. De passada, per aprofitar el viatge, hem visitat també la Mina Zaragoza, una antiga mina abandonada fa anys, on hem fet una petita exploració subterrània.
Hem començat les activitats per la mina; hem arribat a la Vall de Ribes i hem pujat per la carretera de Queralbs. Poc abans d'arribar-hi, hem agafat la carretera que puja a Vilamanya i, passada aquesta petita població, hem seguit per la pista de la font de l'Home Mort.
Tot i que la pista està en molt bon estat i s'hi pot pujar amb qualsevol vehicle, en els trams d'obaga hi havia força neu, de manera que hem optat per fer el darrer tram a peu per no haver de posar les cadenes.
La boca de la cova està gairebé a peu de pista. Només cal grimpar un petit ressalt d'uns tres metres, amb l'ajut d'una corda fixa, per arribar a l'entrada. Un cop a dintre hem recorregut la galeria principal i un parell de petites ramificacions. Hi ha un tram on la runa acumulada a la galeria ens ha obligar a passar ajupits però la resta del recorregut l'hem fet a peu sense cap dificultat.
La mina té diverses boques i galeries a tres nivells però nosaltres només hem recorregut la galeria principal, la del primer nivell, una petita exploració que ens ha semblat suficient.
Tot i que ha estat una curta incursió en el món subterrani de la Mina Zaragoza, hem fet un vídeo amb algunes escenes de l'activitat:
 
Hem baixat per la pista nevada fins al cotxe i ens hem desplaçat a la cova de Rialb, situada al costat mateix de la carretera de Queralbs i de la via del cremallera de Núria. Aquesta vegada ens hem equipat amb el mono d'espeleologia per recórrer la cova, que té gateres, trams inundats i força fang.
La cova de Rialb té dues galeries principals i algunes ramificacions secundàries. Es pot recórrer sense material específic, només amb l'ajuda, en alguns punts, d'unes cordes fixes que ens ajuden a superar petits pasos de certa dificultat.
Hi ha una mica de tot: trams que es fan a peu, gateres, grimpades, resalts, tobogans, trams inundats, passamans...  Hem recorregut pràcticament tots els racons de la cova, admirant les diverses formacions i gaudint d'un entorn subterrani molt interessant.
Després d'un llarg recorregut subterrani, fent moltes fotos i gravacions de vídeo, hem sortit a la llum del dia molt satisfets per la bellesa de la cova, que ens ha ofert una magnífica experiència subterrània.
I aquí teniu el vídeo de la Cova de Rialb. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Nota: avui no hi ha track perquè les dues cavitats visitades avui estan a peu de cotxe i, per tant, el recorregut és mínim. 


ENTRADES RELACIONADES:
La Mina
Pilarica, 2022
Cova de les
Encantades, 2018
GR11: Queralbs
Planoles, 1997

dimarts, 29 de novembre de 2022

La Salamandra i la Canal del Borinot i P-Petit

Blog de Muntanya
L'activitat d'avui ha estat una combinació d'escalada, barranquisme i caminada per Montserrat, un conjunt d'activitats que ens ha deixat ben satisfets i que ens ha permès, una vegada més, recórrer els racons més amagats de Montserrat.
L'objectiu principal era la Canal del Borinot. Es tracta d'una profunda xemeneia vertical que cau sobre la Canal del Migdia. En aquesta canal hi havia, fins fa pocs anys, una via ferrada. No era una ferrada qualsevol sinó una de les més difícils de Montserrat. Potser per aquest motiu, la seva alta dificultat, i potser també perquè no era massa segura, el Patronat de la Muntanya de Montserrat va decidir desinstal·lar-la totalment.
Ara la via ferrada del Borinot és només un record però recentment ens vam assabentar que havia estat equipada per baixar-la en ràpel. Ara ja no és una via ferrada sinó una activitat de barranquisme que ens permet baixar per un indret solitari i espectacular.
Com que l'activitat és curta i l'aproximació llarga, hem pensat que la podíem complementar amb una escalada per la zona: l'Aresta Brucs de la Salamandra.
Hem deixat el cotxe a Santa Cecília i hem iniciat l'aproximació a la via, pujant al Portell del Migdia des d'on hem baixat una mica per enllaçar amb el camí de la Travessia de Montserrat, que hem agafat amb direcció al Montgròs. El camí passa per la Font de la Cadireta i després puja pel pas de la Salamandra fins al peu de l'agulla del mateix nom.
La via Aresta Brucs de la Salamandra és de dificultat moderada, no passa de quart grau, i recorre la marcada aresta sud de l'agulla amb grans vistes. És una de les vies blaves, i això és una garantia de seguretat, tot i que la via va ser desequipada i posteriorment reequipada amb burins. Aquests burins tenen l'aspecte de les antigues assegurances de les vies montserratines, molt menys segures que els parabolts que s'utilitzen actualment, però en realitat són burins d'última generació, més llargs i amb expansió; tan segurs com els parabolts. 
Ens hem equipat, iniciant l'escalada, que hem completat en tres tirades arribant al cim de la Salamadra. Des d'aquest cim teníem una bona panorámica montserratina, especialment sobre la Canal de Migdia.
Després de fer la foto de cim ha arribat l'hora del descens. El ràpel de la Salamandra té una instal·lació segura però amb una sortida impressionant i una baixada de més de trenta metres, en bona part volats. Després hi ha un segon ràpel, més curt, que baixa per una estreta canal. Després de completar els ràpels hem arribat al peu de l'agulla, acabant la primera part de les activitats d'avui.
I aquí teniu el vídeo de l'escalada de la Salamandra, per la via Aresta Brucs. Ha estat produït per Mountain Films i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:
Després hem iniciat l'aproximació al segon objectiu del dia: la Canal del Borinot. En pocs minuts hem arribat al punt d'inici del descens, on hi ha una instal·lació sobre un arbre. Com que no sabíem la llargada exacta del ràpel, hem instal·lat els 60 metres de corda, iniciant el descens.
El ràpel fa uns 55 metres, encara que hi ha una instal·lació en un replà que permet fraccionar el descens si no tenim tanta corda. El ràpel és també impressionant i baixa encaixonat entre dues parets però amb prou amplada per baixar amb comoditat.
Hem arribat a la base del Borinot i després de recuperar les cordes, amb certa dificultat, hem iniciat el retorn. Però encara ens quedava feina per fer. Hem seguit unes marques de pintura vermella que porten a enllaçar amb el camí de la Canal dels Micos però hem acabat perdent les marques baixant per la canal. 
Com que coneixím la sortida d'aquesta canal perquè fa uns mesos vam baixar el Torrent de la Cova P-Petit, hem seguit avall fins arribar als dos ràpels finals del descens del torrent. El primer curt i el segon de poc més de 30 metres, que baixa per un gran mur. El ràpel ens ha deixat a la Font de la Cadireta; allà hem recuperat el camí que ens havia portat fins aquí a primera hora, per on hem retornat, passant pel Portell de Migdia, fins a Santa Cecília.
I aquí teniu un altre vídeo, aquest amb les imatges del descens de la Canal del Borinot i els ràpels finals del Torrent de la Cova P-Petit:

FOTOS   ---    TRACKS: SALAMANDRA - BORINOT

ENTRADES RELACIONADES:
Torrent Cova
P-Petit, 2022
Via Ferrada
Borinot, 2014
Escalada als
Ecos, 2009