dimarts, 17 de maig de 2022

Via Ferrada Cubilillo Os Fils, Riglos

Via Ferrada Cubilillo Os Fils
Avui ens hem desplaçat a terres aragoneses, on demà tenim programada una ascensió a la Vall d'Ansó. Hem d'anar a dormir al refugi de Linza però hem aprofitat el viatge per fer una petita via ferrada al costat de la població de Riglos. 
La via ferrada Cubilillo supera un cingle que cau des del cim de Os Fils. És una ferrada no gaire difícil, catalogada com a K3, però molt interessant per les grans vistes dels Mallos de Riglos i també pel pintoresc camí equipat de baixada pel coll de l'Agulla Don Justo.
Hem deixat el cotxe al costat del cementiri de Riglos i hem iniciat l'aproximació a la ferrata. La primera part de l'aproximació segueix un tram del GR1, un camí de gran recorregut que arriba fins a Empúries i del qual vam recórrer íntegrament, fa uns anys, el sector català que comença al Pont de Muntanyana.
El camí voreja el cingles fins a la cara est de la muntanya. Aviat hem arribat als equipaments de la ferrada i, després d'equipar-nos, hem iniciat l'ascensió.  L'equipament de la via és molt bo, amb un cable de via ben sòlid i unes estaques de ferro que, complementades amb algunes grapes, ens donen els suports necesaris per superar la via sense gaire dificultat.
En els diversos replans de la via hi ha unes anelles que permeten rapelar amb seguretat, de manera que en acabar es pot rapelar tota la via o abandonar l'ascensió en qualsevol moment si tenim el material necessari.
En poc més d'una hora hem superat tots els obstacles arribant al cim de la muntanya on hi ha el Mirador de los Buitres,  des d'on es poden contemplar els nius d'aquestes aus als cingles del davant i també admirar els Mallos de Riglos des d'un punt de vista privilegiat.
La baixada es pot fer de diverses maneres però nosaltres hem triat el camí equipat que baixa pel coll de l'Agulla Don Justo. Hem agafat el corriol que baixa vorejant el cingle per anar a buscar el coll que uneix el cingle amb l'Agulla Don Justo. És un camí pintoresc, que té alguns trams equipats amb cable de vida. Justament en el coll hi ha un mínim pas nepalès, que només té un metre de longitud i després encara hem baixat una escala de ferro per una canal ben dreta.
Després de l'escala de ferro acaben les dificultats; seguint el caminet hem arribat aviat al camí de pujada per on hem retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
VF Peña de San
Miguel, 2014
BTT: Botaya-
Loarre, 2015
Mallo Pisón, via
Pany-Haus, 1977

diumenge, 15 de maig de 2022

Cova Gran de Sant Valero

Cova de Sant Valero
A Formentera, a més de les millors platges del Mediterrani, hi ha una extensa xarxa de cavitats subterrànies. Avui hem visitat una de les cavitats més importantes d'aquesta illa, la Cova Gran de Sant Valero. És una cova de recorregut fàcil perquè no cal portar cap material específic d'espeleologia, a part dels frontals i piles de recanvi.
La cova és relativament coneguda i fins i tot va ser l'escenari natural d'una pel·lícula que va ser premiada en el Festival de Cinema de Málaga. En aquella pel·licula, del gènere de terror, un grup de joves entraven a la cova i després no trobaven la sortida...
Hem deixat el cotxe a l'Era d'en Mestre i hem iniciat la curta aproximació per un camí de ronda. Aquest camí recorre la costa per la zona del Racó de s'Ullal, a prop del Cap de Barbaria. Sabíem la ubicació aproximada de la cova però calia trobar-la recorrent aquest sector de costa.
Hem trobat diverses cavitats, gairebé sense recorregut, i les hem explorat però ben aviat hem vist l'autèntica Cova Gran de Sant Valero, que es reconeix per la seva boca rodona. Fins i tot hi ha uns esglaons tallats a les roques per facilitiar-ne l'accés.
Hem entrat a la cova i hem iniciat l'exploració. L'entrada és una gatera per on cal passar a quatre grapes però ben aviat es fa gran i la progressió és més fàcil.
Aviat hem pogut comprovar la bellesa de les formacions, estalactites i estalactites, de color negre. La cova és humida i plena de degotalls i a terra es forma un fang negre que ens ha acabat deixant ben bruts.
Hem recorregut la galeria principal fins al final i també hem explorat parcialment algunes galeries secundàries, fent un bon grapat de fotos.
Els nens han gaudit d'una gran experiència, resseguint les galeries subterrànies entre les magnífiques formacions negres que caracteritzen aquesta cova.
I aquí teniu el vídeo un vídeo amb escenes de l'aproximació i l'exploració de la cova:


ENTRADES RELACIONADES:
Cova d'en
Jaumet, 2021
Cova dels
Regals, 2021
Les coves de
Formentera, 2020