dissabte, 27 de febrer de 2021

Puig d'Olorda en travessia

Collserola
Avui, encara confinats perimetralment, hem fet una nova excursió per la Serra de Collserola. Aquesta vegada començant per Molins de Rei i passant pel cim del Puig d'Olorda, el cim més destacat d'aquesta zona de Collserola. Hi hem anat agafant el tren fins a Molins de Rei, que ha estat el punt de partida de la nostra excursió.
Des de l'estació hem començat a caminar pels carrers de la ciutat pujant en direcció a Castellciuró, als afores de Molins. Aviat hem trobat les marques del GR92, que avui hem seguit a bona part del nostre recorregut. En pocs minuts hem arribat a les ruïnes del castell, del que només queden alguns murs de les antigues construccions, mig enrunats. 
Hem deixat enrere el castell i poc després hem deixat el GR per agafar un camí a la dreta en direcció  a la masia de can Ferreres. Des d'allà, per pistes i camins, hem pujat fins al cim del Puig d'Olorda (434 m), un bon mirador sobre el Baix Llobregat. En el cim hi ha una gran torre de vigilància d'incendis i una gran creu de ciment.
Hem baixat per l'altra banda fins a la Santa Creu d'Olorda, un petit agrupament de cases amb una església i un berenador molt popular però avui tancat a causa de les restriccions provocades per la pandèmia. Aquí hem retrobat el GR92 i l'hem seguit una estona. Hem arribar a un curiós cim, el Turó de Can Pasqual (467 m), marcat amb el característic cilindre de formigó de les vèrtexs geodèsics. És un cim imperceptible i el cilindre està al costat del camí, en un punt sense cap prominència i voltat d'arbres.
Més endavant hem fet un petit tram d'una variant del GR per pujar una altre cim, el Turó de Can Castellví (464 m), més decebedor encara que l'anterior perquè ni tan sols hi ha res que indiqui quin és el punt culminant. Hem baixat per l'altra banda enllaçant novament amb el GR, que hem seguit una estona més fins enllaçar amb una pista ben ampla, on hem deixat definitivament el GR. La pista ens ha portat en pocs minuts fins al Coll de Can Cuiàs.
Des del coll, situat sobre la carretera BV-1468, hem agafat una altra pista que ens ha portat fins al Collet de l'Espinagosa, situat a la mateixa carretera. Des d'aquí ja era fàcil completari l'itinerari baixant directament a Barcelona però abans hem volgut pujar un altre cim, el Turó d'en Corts, que està ben a prop. El cim és tan poca cosa com els altres i només hi ha una placa de l'Institut Cartogràfic clavada a terra.
Després ja hem iniciat la fase final del nostre recorregut baixant cap a Can Caralleu i entrant a la trama urbana de Barcelona per baixar cap a la Diagonal. Abans d'arribar-hi encara hem trobat dos punts singulars: hem travessat dos parcs urbans, el de Vil·la Cecília i el de Vil·la Amèlia, i finalment hem arribat a l'estació de metro de Maria Cristina on hem donat per acabada l'excursió agafant el metro per tornar a casa.
Avui no hi ha àlbum de fotos perquè n'hem fet molt poques; només en publiquem una al final d'aquesta entrada.

ENTRADES RELACIONADES:
Els turons de
Roquetes, 2020
Vallvidrera - S.
Climent, 2010
GR92: Serra de
Collserola, 2003

dijous, 25 de febrer de 2021

La travessia de Collserola

Collserola
Fa uns dies vam fer una excursió per la Serra de Collserola recorrent bona part d'aquesta serra des de Montcada fins al Tibidabo. Ens va quedar pendent, però, completar la travessia arribant al cim de Sant Pere Màrtir, la darrera estribació de Collserola en direcció al Llobregat. Avui hem plantejat un nou recorregut per Collserola amb la intenció de travessar totalment la serra des del Besòs fins a Sant Pere Màrtir recorrent la carena principal de Collserola.
Hem sortit de Sant Adrià pujant pel parc fluvial de la llera del Besòs fins a l'alçada de Santa Coloma, on hem travessat a l'altra banda del riu per seguir pujant per una petita carretera que ressegueix la riba dreta del Besòs. Abans d'arribar a Montcada hem trobat un pas sota les vies del tren, per on hem arribat a la part baixa del barri de Torre Baró. Allà mateix hem trobat el primer punt singular del nostre recorregut: el Rec Comtal. És un antic canal per on antigament es portava l'aigua del Besòs fins a la ciutat de Barcelona. Tot i que ara ja no funciona com a tal, encara es conserven alguns trams i aquí hem pogut contemplar un petit sector del Rec Comtal inundat i amb peixos i ànecs.
Hem passat les autopistes per un viaducte i hem començat a pujat cap a la part alta de Torre Baró. Ben aviat hem trobat un nou punt singular, l'aqüeducte de Torre Baró, una magnífica i esvelta construcció que travesa el torrent de Torre Baró i servia antigament per transportar les aigües del Besòs.
Hem seguit pujant cap a la part alta de Torre Baró. Ha estat una experiència singular recórrer els carrers costeruts d'aquest barri barceloní i observar les cases penjades a les altures de Collserola. A dalt de tot hem arribat a la Carretera de les Aigües deixant la trama urbana per entrar a Parc Natural de Collserola.
Hem seguit per l'àmplia pista de les Aigües fins enllaçar amb el GR92 poc després de passar el Forat del Vent. Ja pel GR92, hem seguit en mateix itinerari que en la nostra darrera sortida, passant pels cims del Turó de Valldaura (419 m) i el Turó de la Magarola (429 m). Seguint aquest camí de gran recorregut hem arribat fins al Coll de la Vinassa, on hem deixat el GR prenent una pista a l'esquerra que ens ha portat fins al cim del Tibidabo, el punt culminant de la Serra de Collserola.
Ens quedava la segona part de l'excursió, fins a Sant Pere Màrtir. Hem baixat per una carretereta, passant al costat de la Torre de Collserola, i entrant a Vallvidrera, un altre barri barceloní situat a la part alta de Collserola. Al final hem agafat una pista que anava carenant en direcció a Sant Pere Màrtir. Hem passat pel mirador del Turó d'en Corts i el del Coll del Portell abans d'arribar al cim de Sant Pere Màrtir (384 m). 
Aquest cim, tot i estar inclòs en el llistat dels cent cims de la FEEC, no té aspecte de cim.  El punt culminant està ocupada per una gran antena i uns edificis annexos que impedeixen arribar pròpiament al cim. També hi ha les restes d'unes antigues bateries antiaèries i un petit mirador des d'on hem contemplat la ciutat de Barcelona i el Delta del Llobregat.
Després d'uns minuts hem iniciat el descens en direcció al barri de la Mercè i després, entrant a la trama urbana de Barcelona, hem arribat fins a l'estació de metro de Zona Universitària on hem donat per acabada l'excursió.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:

ENTRADES RELACIONADES:
Galzeran i
Castellruf, 2020
Ruta dels poblats
Ibèrics, 2020
Circular al
Puigcastellar, 2020