dijous, 30 d’abril del 2026

Per la Serra de Montmell

Serra de Montmell
La Serra de Montmell és un petit massís muntanyós situat entre el Baix Penedès i l'Alt Camp. El seu punt de màxima altitud és el Puig de la Talaia (861 m), que a més és el sostre comarcal del Baix Penedès. Avui hem fet un itinerari circular que s’inicia a la població de la Joncosa del Montmell i passa pels punts més destacats d’aquesta serra.
El recorregut coincideix en bona part amb la ruta coneguda com l’Olla de Montmell, senyalitzada al llarg de tot el seu traçat amb marques de pintura groga i alguns pals indicadors als punts clau. Nosaltres hem fet una variant d'aquesta ruta, passant per algun punt d'interès fora de la ruta i evitant algun petit tram. 
Hem arribat de bon matí a La Joncosa del Montmell, un petit poble situat a prop de la Bisbal del Penedès. Des d'allà hem començat la caminada pel carrer principal del poble. Aviat hem començat a trobar les marques grogues de l'Olla de Montmell però poc després les hem deixat per iniciar una curta variant que passa per la bauma de Plana Joana. Es tracta d'una bauma allargada però sense profunditat, on ens hem aturat a esmorzar. És un indret singular on s'han obert moltes vies d'escalada esportiva, curtes però intenses.
Hem seguit, muntanya amunt, fins arribar al primer cim de la jornada: el Puig de la Cova (671 m). És un cim de poca altitud però molt panoràmic que té, a dalt de tot, una caseta de vigilància d'incendis. Poc abans havíem retrobat les marques grogues que ens han acompanyat durant bona part del nostre recorregut.
De baixada, ens hem apartat una estona del camí de l'Olla per visitar un altre punt singular: l'Avenc de la Cativera. És una cavitat petita, amb una profunditat de només 7 metres i una única sala amb algunes formacions. L'entrada principal té un salt considerable, però hi ha una segona entrada més petita, una mica més avall, per on es pot entrar fent una petita desgrimpada. Hem fet una curta visita a l'avenc i hem retornat al camí principal per seguir el nostre itinerari.
Després de passar el Coll d'Arca, hem iniciat una forta pujada en direcció al punt més alt de la serra. El pendent és fort però hi ha un bon camí que en poc temps ens ha portat al cim del Puig de la Talaia (861 m). Des del cim, a més d'una gran vista de tota la comarca, es veia el massís de Montserrat i la ciutat de Tarragona.
El camí segueix per la carena i aviat hem començat a veure, a dalt d'un turó, les ruïnes del castell. Al costat, en un esperó rocós, una gran creu de formigó. Hem arribat a la creu i després hem pujat fins al Castell de Montmell. Actualment, el castell està en ruïnes i només es manté en peu algun tram de mur, però amenaçant ruïna. 
Ben a prop del castell, ja de baixada, hem arribat a l'ermita de Sant Miquel, una construcció d'origen romànic, que ha estat restaurada. La porta estava oberta i hem pogut entrar a veure l'interior.
Hem seguit baixant fins arribar a una ampla pista al costat de l'Església Nova de Sant Miquel, un edifici antic que actualment està en procés de lenta restauració. Al costat mateix hi ha una zona recreativa, amb àrea de pícnic i una font. Hem deixat definitivament les marques grogues per completar el recorregut retornant directament a la Joncosa. 
La tornada ha estat una mica caòtica perquè l'itinerari evita seguir la pista gran, tallant directament en direcció a la Joncosa, amb algun tram sense camí vorejant les vinyes. Finalment hem arribat al poble completant aquest itinerari circular que ens ha fet conèixer una serra que fins avui era inèdita en el Blog de Muntanya.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

ENTRADES RELACIONADES:
TOPOGRAFIA AVENC:
Tolls de la Brossa
PARTICIPANTS:
Serra de Montmell
Joan G. · Joan Y. · Rosa · J. Rafel

dimarts, 21 d’abril del 2026

Tolls de la Brossa i Cova Pintada

Cova Pintada
Avui hem fet un dels descensos més interessants del massís dels Ports. El barranc de la Cova Pintada és tot un clàssic, que recorre alguns paratges realment impressionants i acaba amb un ràpel volat sobre la cova que dóna nom al barranc. 
A més, hem combinat aquest barranc amb el dels Tolls de la Brossa, que no és tan espectacular com la Cova Pintada però també força interessant. Una doble jornada barranquista que ens ha deixat ben satisfets.
Per començar la jornada hem recorregut el llarg camí d'aproximació a la capçalera del primer barranc. Una magnífica excursió pels camins dels Ports com a complement de la gran jornada barranquista.
Hem arribat en cotxe fins al final de la pista del barranc de Lloret. Des d'allà, hem agafat el camí de la Cova Pintada però aviat l'hem deixat per agafar un corriol amb forta pujada en direcció al coll dels Morralets. El camí puja amb fort pendent i aviat teníem una gran vista sobre la vall de Lloret i les muntanyes veïnes. 
Després d'una bona estona de forta pujada, hem arribat a un pas singular: l'Escarrissó de Borosa. És un ressalt equipat amb una rústica escala de fusta. De lluny semblava una mica precària però pujant hem comprovat que és prou segura.
Poc després de superar el pas de l'escala, hem arribat al coll de Morralets, el punt més alt del recorregut. El camí segueix en direcció a la Cova Pintada però nosaltres l'hem deixat per baixar directament, sense camí, fins a la capçalera del barranc. No hi ha camí, però en pocs minuts hem arribat a la instal·lació del primer ràpel. 
Després del primer ràpel, curt, hem arribat al punt més interessant d'aquest barranc, el ràpel de 60 metres. Hi ha un ràpel curt d'entrada, que en realitat és un passamà, i després el gran mur. El descens és fàcil, sense trams volats, per un mur ben net. A la base hi ha un gorg però l'hem pogut evitar fàcilment i no ens hem mullat.
Després del ràpel llarg encara ens quedaven tres ràpels curts i algun ressalt, abans d'arribar a la part principal del nostre recorregut: el barranc de la Cova Pintada. Al principi, el barranc és ample i obert, amb alguns gorgs que hem pogut evitar, però de sobte s'engorja i comença el gran salt final.
Un ràpel curt ens ha portat a un mínim replà amb la instal·lació del tercer ràpel, de 27 metres amb arribada a un gorg gran i realment tenebrós, de color negre. Per sort, no cal mullar-se a les aigües del gorg perquè poc abans d'arribar-hi trobem un cable d'acer que ens permet guiar el ràpel fins a una bona plataforma, evitant el gorg. El paratge és realment impressionant, un petit replà entre el gorg tenebrós i l'abisme de més de 60 metres a l'altra banda.
Un ràpel curt, d'uns 10 metres, ens ha portat a la capçalera del ràpel final, de 60 metres. És una reunió penjada però està equipada amb unes grapes d'acer, com les de les ferrates, que fan molt més còmoda la maniobra d'instal·lació.
El ràpel final és també espectacular: 60 metres ben verticals entre murs que regalimen aigua i amb arribada en volat a la cova que dóna nom al barranc. El punt final és un circ envoltat de grans parets amb la gran cavitat de la Cova Pintada oberta a la base.
Hem recollit el material iniciant el retorn al punt de partida per un bon camí, el que utilitzen els excursionistes que venen a visitar aquest indret tan singular, fins al punt on havíem deixat el cotxe al matí.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta doble jornada barranquista, que aquesta vegada és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films:

ENTRADES RELACIONADES:
RESSENYES:
Tolls de la Brossa Cova Pintada
BIBLIOGRAFIA:
PARTICIPANTS:
Cova Pintada
Sonia · Toni · J. Rafel