dissabte, 18 de maig del 2024

GR3: Pont d'Orrit - Torre de Tamúrcia

Blog de Muntanya
L'etapa d'avui del GR3 ha estat ben interessant. Ha estat un llarg recorregut per la zona coneguda com la Terreta, una subcomarca del Pallars situada a la vall de la Noguera Ribagorçana, entre el Montsec i la Serra de Sant Gervàs. És una zona solitària i salvatge, amb diversos pobles molt petits i molts boscos d'alzines i roures.
L'etapa d'avui era relativament curta però amb força desnivell: uns 800 metres. El punt de partida era el Pont d'Orrit, on vam acabar l'etapa anterior. Abans d'iniciar l'etapa hem esmorzat a Arèn i hem fet la maniobra de cotxes, ja que avui no portàvem autocar. Hem pujat amb els quatre cotxes a la Torre de Tamúrcia i hem baixat un sol cotxe amb els conductors.
Hem començat a caminar per un petit camí que estava senyalitza amb marques grogues, a més de les característique marques del GR. És el camí de Sapeira, un antic camí que unia el Pont d'Orrit amb la població de Sapeira, situada enlairada sobre la vall.
Hem arribat en pocs minuts al Castell d'Orrit, on hi havia l'antic poble del mateix nom, avui totalment enrunat. No hem vist cap castell però sí una petita església romànica amb el típic àbsis i un campanar de planta quadrada. Més endavant hem passat una zona d'antigues feixes de conreu on es perdia una mica el camí però aviat hem recuperat el bon camí que segueix pujant flanquejant la muntanya per la Solana de la Costa.
Hem arribat a Sapeira, un poble relativament gran en el context d'aquesta zona tan solitària, però no hem entrat al poble sinó que l'hem vorejat fins un collet a la sortida del poble, on hi ha un oratori i una font. Ens hem aturat a esmorzar en aquest lloc, des d'on teníem ja a la vista el poble de la Torre de Tamúrcia i, al darrere, la gran muralla que formen el cingles de la Serra de Sant Gervàs.
Tot i que ja teníem a la vista el final de l'etapa, encara ens faltava una llarga caminada perquè el camí travessa diverses barrancades amb pujades i baixades abans d'arribar a la Torre de Tamúrcia.
Hem fet dues sifonades per travessar sengles barrancades i hem arribat a Aulàs, un altre poblet de quatre cases situat sobre un llom enlairat entre dos barrancs. Des d'Aulàs hem baixat al fons del següent barranc, que porta el curiós nom de Barranc del Torogó i deu aquest nom a un petit poble situat a la capçalera del torrent.
Finalment hem superat la darrera pujada, arribant a la Torre de Tamúrcia, on hem entrat per la part baixa, travessant els seus carrers fins al capdamunt del poble on havíem deixat els tres cotxes. Des d'aquest punt teníem una impressionant vista dels cingles de la Serra de Sant Gervàs, que seran l'objectiu a superar en la propera etapa del GR3.
Per acabar la jornada hem baixat a dinar al restaurant Isidro del Pont de Montanyana, on hem gaudit novament del seu magnífic menú abans d'iniciar el retorn a casa.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa, que ha estat produït per GREaperos Productions i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR3: Els Horts
Arèn, 2024
Pui de
Lleràs, 2022
Espluga
Llorna, 2022

dijous, 16 de maig del 2024

Via ferrada de la Serra de les Canals

VF Serra de les Canals
La via ferrata de la Serra de les Canals és una instal·lació relativament recent, situada a prop d'Oliana. Té dos sectors diferenciats: un d'iniciació, classificat com a familiar, i un altre més difícil, catalogat com a K4. A més, té un llarg camí equipat que enllaça els sectors de la ferrada per una cresta panoràmica formant un magnífic itinerari ferratista.
El punt culminant de la ferrata és el cim del Roc de les Tres Creus (853 m), un cim molt panoràmic des d'on tenim una gran vista de la vall del Segre al voltant d'Oliana, de l'embassament i les serres veïnes de Sant Honorat i Aubenç entre altres.
Hem deixat el cotxe en un petit aparcament habilitat a l'inici del camí d'aproximació a la ferrada. Des d'allà, un caminet ens ha portat en molt pocs minuts a l'inici del tram familiar de la via. Una línea de vida i una infinitat de grapes ens marquen el camí per unes rampes rocoses. És un tram fàcil, potser sobreequipat, però pensat com a iniciació a les ferrates de persones inexpertes o nens. 
Hem superat aquest primer tram arribant a un coll situat en plena cresta, per on després havíem de tornar. Deixant l'itinerari familiar hem seguit caminant per una ampla cornisa a l'esquerra, que ens ha portat a l'inici del tram esportiu de la ferrada.
Aquest tram comença amb un pany de paret molt vertical, amb un petit desplom. Pocs metres per sobre ja es veu el primer dels dos ponts nepalesos, aquest amb travessers de fusta. Els primers metres són els més difícils de la via i, segurament, els instal·ladors ho van dissenyar d'aquest manera perquè el primer pas sigui selectiu i així evitar problemes més amunt si puja gent inexperta.
Hem superat el pas d'inici i després el pont nepalès, un gran mur vertical amb alguns flanquejaments i el segon pont nepalès. Al final, ja molt a prop del cim, hi ha un extraplom que s'evita passant pel costat, per un tram vertical, seguint amb un flanquejament vertiginós per sobre de l'extraplom per superar un curt tram final lleugerament desplomat arribant al cim del Roc de les Tres Creus (853 m). 
Hem estat una estona en el cim contemplant el panorama i fent les fotos de rigor abans d'inicia el retorn. Del mateix cim surt un camí equipat amb un cable de vida en forma de barana amb estaques que baixa seguint la cresta panoràmica. Més avall, poc abans d'arribar al coll per on havíem arribat a la carena, hi ha un parell de trams curts amb grapes, que hem baixat sense problemes. 
Hem arribat al collet on acaba el primer tram de la ferrada familiar i hem seguit pel camí equipat, sempre per la cresta. Després d'un bon tram de cresta, l'hem deixat definitivament per iniciar el tram final, una llarga baixada per una rampa rocosa equipada amb cadenes i cables de vida. 
Hem baixat tota la rampa fins trobar l'inici d'un camí que en pocs minuts ens ha retornat al punt de partida.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta jornada ferratista. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per a tots els seus seguidors:


ENTRADES RELACIONADES:
GR1: Pallerols
La Valldan, 2016
Serra de Sant
Honorat, 2013
Via ferrada
Regina, 2008