Cresta de la Clusa, sectors 4 i 5

La Cresta de la Clusa és una activitat singular, una combinació d'escalada, trams equipatas amb grapes, grimpades fàcils i ràpels. És un itinerari llarg i de certa complexitat, que va ser equipat pels responsables del refugi de la Clusa. La cresta està dividida en cinc sectors i la pràctica més normal és recórrer la cresta en dues jornades, fent un dia els tres primers sectors i un altre dia els dos finals.

Avui hem vingut a recórrer, per segona vegada, els dos sectors finals de la cresta. És un recorregut de cresta amb passos d'escalada i dos trams equipats amb grapes com a petites vies ferrades. 

Era un dia fred de febrer però quan hem arribat al punt de partida, al costat de l'inici del barranc del Pas de l'Escalell, ja feia un sol gairebé primaveral que ens ha acompanyat durant tota l'activitat.

Després d'una curta aproximació, hem arribat al peu del primer ressalt del sector 4 de la cresta. L'entrada és un pas de certa dificultat seguit d'un flanqueig fins al centre de l'aresta i un pas vertical. Després d'un tram fàcil hem superat un altre curt pas de certa dificultat i finalment, ja més fàcilment, hem arribat fins al cim de la primera agulla.

Hem iniciat el descens de l'agulla amb un curt ràpel, desgrimpable, i amb un flanqueig que ens ha portat fins a la capçalera d'un ràpel de gairebé 30 metres. Per un petit corriol hem anat a buscar un altre ràpel, instal·lat sobre una alzina, i finalment hem fet el darrer ràpel, que ens ha deixat al peu de l'agulla. 

A través del bosc, hem anat a buscar l'inici del cinquè sector.  La via segueix per un mur vertical equipat amb grapes. És com una via ferrada però no hi ha cable de vida sinó que cal assegurar-se amb tècnica d'escalada a diversos parabolts que anem trobant.

Poc més amunt hi ha l'últim pas singular: un diedre equipat amb algunes grapes, que cal pujar amb tècnica mixta, escalant i aprofitant les grapes disperses que trobem. 

Un cop superat el darrer obstacle, només ens quedava una llarga grimpada, fàcil però amb algun pas vertiginós, fins al cim de l'agulla.

La baixada no requereix cap ràpel sinó que la pròpia cresta ens porta fins a un collet on iniciem la baixada per un corriol fins enllaçar amb una pista que ens ha portat fins al punt de partida.

I aquí teniu el vídeo de l'activitat, que aquesta vegada ha estat produït per NONSTOP i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cresta de la
Clusa, 2025 Cresta de la
Clusa, 2023 Pas de
l'Escalell, 2022

---

RESSENYES:

PARTICIPANTS:

Bego · Sonia · J. Rafel

---

Passejada amb esquís als Rasos de Peguera

Avui hem tornat als Rasos de Peguera per fer-hi una passejada amb esquís aprofitant la nevada dels darrers dies. És un itinerari que ja havíem fet fa uns anys en condicions semblants, amb un bon gruix de neu cobrint la muntanya. Com que el dia convidava a una sortida curta i matinal, hem decidit repetir recorregut i, aquesta vegada, acostar-nos també a la Bòfia del Pedró, una gran dolina que s’obre enmig del massís.
Com en altres sortides d’aquesta temporada, l’activitat ha estat mixta: un amb raquetes i l’altre amb esquís.
Hem començat avançant per la carretera d’accés a l’antiga estació, però ben aviat l’hem deixada per prendre una pista a l’esquerra que puja suaument pel bosc. A mesura que guanyàvem alçada han anat apareixent, al fons, les antenes de la Torreta, primera fita del dia. En poca estona hem assolit el cim de la Torreta dels Enginyers (1.985 m), un cim secundari però amb una panoràmica ben àmplia. A sota destacava la silueta esvelta del Cogulló d’Estela i, més enllà, emergint per damunt del mar de boira que cobria la Catalunya Central, s’alçaven Montserrat i el Montseny. Cap al nord, el Pirineu Oriental es veia ben nevat, amb el Puigmal dominant l’horitzó.
Hem continuat en direcció als cims principals dels Rasos, baixant fins al Pla de l’Orri i remuntant per l’altra banda cap al Pedró de Baix. La neu amagava els camins d’estiu, però les nombroses traces de dies anteriors facilitaven l’orientació entre els arbres.
Finalment hem arribat al vèrtex geodèsic del Pedró de Baix (2.051 m). És un cim peculiar: no hi ha cap elevació clara, sinó un piló que assenyala el vèrtex enmig d’un altiplà planer i envoltat de bosc. Uns metres més enllà hi ha també un petit monument que identifica el cim, situat en un altre punt del mateix altiplà.
Hem seguit carenant, baixant suaument per l’altra vessant fins a l’ample coll de les Collades (1.971 m). Des d’allà hem afrontat la pujada final, també entre bosc, fins al punt més alt dels Rasos: el Pedró de Dalt (2.077 m). És un altre cim discret, voltat d’arbres, marcat amb una bandera i un llibre de registre. El panorama és pràcticament nul, ja que el bosc ho cobreix tot.
Després de la foto de cim, l’esquiador s’ha tret les pells per aprofitar la baixada. Hem descendit pel bosc fins a una gran clariana, on hem deixat el traçat principal per acostar-nos a la Bòfia del Pedró.
La Bòfia és una dolina de grans dimensions, un enfonsament del terreny que forma una mena de cràter enmig de la muntanya. Tot i la seva fondària, s’hi pot accedir sense dificultat per una rampa situada al vessant sud. Hem baixat fins al fons per observar de prop aquesta curiositat geològica, abans de reprendre el descens. Poc després hem enllaçat amb una pista que, en pocs minuts, ens ha retornat al punt d’inici.
I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

📷 ÀLBUM DE FOTOS 📍 TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cogulló
d'Estela, 2023 Rasos de
Peguera, 2022 Cresta de
Peguera, 2029

---

PANORÀMICA:

PARTICIPANTS:

Joan G · J. Rafel

---