divendres, 11 de juliol del 2025

Torrent de la Font de la Llum

Torrent de la Font de la Llum
Avui hem recorregut una nova canal montserratina, gairebé inèdita, ja que fa poc temps que ha estat equipada. És una activitat curta i variada, ideal per fer en una sessió de tarda com la que hem fet nosaltres.
El recorregut combina una aproximació entre boscos i canals amb petites grimpades, passos equipats i un descens amb ràpels llargs i algun pas curiós. Tot plegat, un itinerari diferent per descobrir racons amagats de Montserrat, amb la Font del Llum com a punt emblemàtic.
En el descens del torrent hi ha un total de sis ràpels, el més llarg de 40 metres, tots ells perfectament equipats amb parabolts i anelles. El descens té tres trams perfectament diferenciats perquè travessa el GR172 i la carretera, que permeten fraccionar el descens.
Hem deixat el cotxe en un petit aparcament al costat de la carretera i ben a prop de Santa Cecília. Per anar a buscar el torrent cal pujar a la Font del Llum però nosaltres no hem pujat pel camí normal sinó que hem fet drecera pujant per una curta canal que enllaça amb el GR172 després de superar un tram de grimpades amb un parell de passos equipats amb cordes fixes.
Hem seguit el GR i després el camí de la Canal de la Font del Llum fins a la font. Avui hem tingut una agradable sorpresa perquè la Font de Llum, que gairebé sempre havíem vist seca i abandonada, avui era una font de veritat: rajava aigua! Era només un rajolinet però en ple mes de juliol era un autèntic luxe.
A més de la plujosa primavera que hem tingut aquest any, un altre factor ha posibilitat el miracle de l'aigua: fa poc, la font va ser restaurada per en Joaquín Olmo i el seu equip, que la van rehabilitar totalment mantenint el seu aspecte original.
Per arribar a l'inici del descens, cal seguir un rastre de camí per sota de les grans parets dels Ecos. És un tram complicat perquè no hi ha camí i cal travessar uns pendents terrosos i inestables però finalment hem arribat al torrent. Hem baixat el primer tram i hem arribat després de desgrimpar un darrer ressalt amb l'ajut d'una corda fixa, a la instal·lació del primer ràpel, de 40 metres, amb dues anelles ben noves.
Mentre equipàvem el ràpel s'han començat a sentir trons llunys i per un moment hem pensat que en qualsevol moment cauria un xàfec d'estiu però a poc a poc s'ha anat allunyant la tempesta i no ha caigut ni una gota.
Poc després hem travessat el GR172, que marca el final del primer sector, i hem seguit torrent avall. En aquest segon sector hi ha tres ràpels més i acaba a la carretera, molt a prop del lloc on havíem deixat el cotxe. Podríem haver acabat aquí però hem seguit avall per completar el tercer sector.
Hem passat per un gran col·lector sota la carretera. A la sortida del col·lector, un curt ràpel de 8 metres ens ha deixat novament en el torrent. 
La continuació ha estat la part més intensa del descens. El torrent ha excavat un canal a la roca viva i s'ha de baixar desgrimpant per la canal utilitzant en bona part del recorregut la tècnica d'oposició o ramonage. No és molt vertical però la roca llisa i l'estretor de la canal fan que sigui un bon exercici de desgrimpada natural.
Al final, un darrer ràpel d'uns 30 metres  ens ha deixat al costat del camí de Can Martorell, per on hem tornat, ja caminant, fins a Santa Cecília i després fins al punt on havíem deixat el cotxe. Era ja el capvespre i les parts altes de la muntanya estaven cobertes de boira. La montanya estava solitària però poc abans d'arribar al cotxe hem trobat un dels habitants de Montserrat: una cabra ens mirava passar per la carretera des d'una clariana del bosc.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Aquesta vegada ha estat editada per la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films, amb la col·laboració de NONSTOP.

ENTRADES RELACIONADES:
Torrent de
l'Enclusa, 2025
Clot del
Boixar, 2025
Torrent de les
Talaies, 2023

dimarts, 8 de juliol del 2025

Pics de Culfreda (3.035 m)

Batua - Culfreda
Ja feia temps que volia pujar el Culfreda, un dels tresmils dels Pirineus que em faltaven a la col·lecció. De fet, potser el més important dels que em faltaven. Avui, per fi, hem pujat aquest cim tan panoràmic en una gran jornada de muntanya.
Ahir  a la tarda vam arribar al refugi lliure de Tabernés i ens hi vam instal·lar. Hem passat la nit en aquest refugi i poc després de les cinc del matí ja estavem esmorzant a la cabana mentre a fora, a poc a poc, anava arribant el dia. 
Abans de tres quarts de sis ens hem posat en camí en direcció al Puerto de la Madera, primera fita del llarg recorregut de l'ascensió als Culfredes. Hem sortit amb la llum del frontal però en pocs minuts hem pogut prescindir de la il·luminació artificial i hem seguit amb la llum del dia. El camí és molt bo i està senyalitzat com a PR. Puja suaument però sense treva, primer pel bosc i després pels prats fins al coll fronterer. 
Gairebé des del primer moment del recorregut hem pogut veure, al darrere nostre, la gran muntanya del Posets, que per la vall de Viadós presenta un aspecte imponent amb un gran desnivell sobre la vall. També hem començat a veure, ben aviat, els pics de Culfreda i la cresta que uneix els tres cims principals. 
En el Puerto de la Madera ens hem aturat a menjar una mica i hem fet volar el dron per prendre algunes imatges aèries. Des d'aquí es veia l'inici de la llarga cresta: un pendent rocós que porta al primer cim. La pujada ha estat més fàcil del que semblava des del coll i aviat hem arribat al primer cim del dia, la Punta Cabalera (2.901 m), un cim fronterer que els francesos anomenen Pic de Cauarère.
Hem seguit per la cresta, ara més escarpada però sempre fàcil, seguint un camí a estones perdut. També hi havia moltes fites, que ens guiaven per trobar els passos més fàcils i menys exposats. Hem superat la dura pujada arribant al cim del Culfreda NW (3.034 m). El panorama des d'aquest cim era extraordinari i arribava des del Mauberme, a la Vall d'Aran, fins a la Collarada, a la Jacetania, passant pel Posets, el Bachimala, el Perdut, la Múnia, el Vignemal, el Balaitús... Una infinitat de muntanyes que podeu veure a les panoràmiques que acompanyen aquesta entrada del blog.
Hem seguit per la cresta passant un petit sifó per arribar al Culfreda Central (3.030 m), el germà petit del Culfredes i finalment, després d'un altre sifó, al cim principal, Culfreda NE (3.035 m). El panorama era tan extens com des dels altres cims. A més, ara teníem molt a prop el Loustou, un oblidat que vam pujar no fa molts anys en una altra gran jornada de muntanya. 
El retorn l'hem fet pel mateix camí, recorrent les sifonades de la cresta i coronant novament tots els cims del recorregut. Una llarga caminada fins al Puerto de la Madera i després, ja per un bon camí, fins al refugi de Tabernés.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta intensa jornada de muntanya. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors: 

ENTRADES RELACIONADES:
Ascensió al
Lustou, 2018
Aguilletes i
Marioules, 2008
Ascensió al
Bachimala, 1982