dimecres, 3 d’agost de 2022

Cova i avenc des Diagues

Cova i avenc des Diagues
La cova des Diagues, o dels Diegos, és una cavitat situada a l'illa d'Eivissa, a prop de la Cala de Sant Vicenç i al costat d'una urbanització amb el curiós nom de Ca'n Allà Dins.
El passat mes d'abril ja vaig visitar aquesta cova però en aquella ocasió vaig fer una visita curta i només vaig recórrer la sala principal de la cavitat. Anava amb els nens i no portava cap mena de material, de manera que va ser una exploració molt superficial. 
Un seguidor del Blog de Muntanya que viu a l'illa em va dir que en aquesta cova hi ha també un avenc; en algun lloc de la cova hi ha un parell de spits a l'inici d'un pou. Avui he vingut amb tot el material, decidit a trobar l'avenc i baixar-lo fins al final.
He entrat a la cova i he buscat els spits per tots els racons de la sala principal. Després de buscar sense èxit per la part baixa, he vist que hi ha unes terrasses penjades. Amb un flanquejament fàcil però una mica exposat, he arribat a una gatera que m'ha portat fins a una saleta on hi havia els dos spits a la capçalera d'un pou.
He començat a baixar en ràpel per una rampa de blocs i després per una fisura estreta. Als 30 metres he trobat una bifurcació i he explorat una galeria a l'esquerra que ha quedat tallada al cap de poc.
He seguit rapelant, passant diversos estretaments, tobogans i rampes, fins acabar els 60 metres de corda, en un replà  dintre d'una fisura amb formacions blanques. Pel camí he trobat algun altre spit i fins i tot he assegurat la corda en un d'ells.
Encara portava una altra corda per si hi havia alguna altra instal·lació però a partir d'aquí es podia baixar desgrimpant. És una zona una mica caòtica, amb blocs i forats, però bàsicament és una gran esquerda per on m'he mogut una estona practicant la tècnica d'oposició i buscant alguna altra instal·lació o galeria. Finalment, després de recórrer la gran fisura amunt i avall, he donat per acabada l'exploració. No he trobat cap altra instal·lació i la fisura s'estreta fins tornar-se impenetrable, de manera que he retornat al punt on tenia la corda i m'he preparat per a la remuntada.
Tot i que estava molt avall, al final dels 60 metres de corda, l'ascensió ha estat relativament fàcil perquè la major part del recorregut era poc vertical i amb blocs de roca i preses naturals que m'han ajudat a remuntar. Només un parell de passos estrets m'han fet suar una mica però finalment he arribat als dos spits inicials.
Només quedava recollir la corda i desfer el flanquejament inicial per retornar a la sala principal i, després de fer algunes fotos més, sortir a l'exterior.
Tot i que la cova no tenia grans sales ni formacions espectaculars, ha estat un recorregut força interesant que m'ha permès coneixer un altre dels racons amagats d'Eivissa, una cova-avenc inèdita a Internet que el Blog de Muntanya ofereix als seus seguidors.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. En aquesta ocasió és obra de la productora pròpia del Blog de Muntanya, Quercus Films


ENTRADES RELACIONADES:
Cova de Ca'n
Allà Dins, 2022
Cova de Sa Punta
Des Forn, 2022
Avenc des
Milà, 2021

divendres, 29 de juliol de 2022

GR5: Fouillouse - Larche

GR5: Fouillouse - Larche
Avui hem fet l'última etapa d'aquesta temporada del GR5, el camí de gran recorregut dels Alps Francesos. Ha estat una etapa intensa, amb dos colls d'altura, grans panorames i arribada a una població ben coneguda. El gener de 2019 vam fer una estada d'esquí de muntanya a Larche. Va ser una gran sortida perquè vam fer diverses ascensions, entre les que destaca la Tête de Fer, tot un clàssic de l'esquí de muntanya als Alps del Sud.
Hem sortit molt aviat de Fouillouse perquè teníem la intenció de tornar avui mateix a casa després de completar l'etapa. A més, la previsió del temps per avui marcava tempestes a la tarda i calia arribar al final abans que comencés a ploure.
El camí puja amb pendent suau però continu y passa per les ruïnes d'un assentament militar, el Fort de Plate Lombarde, abans d'arribar al primer coll, el Col du Vallonet, a 2.524 m.
Aquest coll dona entrada a una curiosa vall penjada, el Vallonet, amb petits llacs i meandres. Des del mateix coll ja es veia, una mica lluny, el coll principal que havíem de superar, el Coll de Mallemort, no gaire més alt que el Vallonet però separat per una fondalada.
Hem baixat pel Vallonet fins arribar a un camí més ample, gairebé una pista, que ens ha portat, muntanya amunt, fins a Les Baraquements de Viraysse, una antiga caserna miltar avui enrunada però on encara es mantenen en peu alguns dels edificis. Era una fortificació important i tenia, en el cim d'una muntanya propera, una bateria de canons.
Des de la caserna hem seguit pujant pel camí que, en un parell de llaçades, ens ha portat fins al Coll de Mallemort (2.558 m). Des d'aquí només ens quedava la baixada a Larche per acabar l'etapa. Abans, ens hem aturat uns minuts al coll per menjar una mica i contemplar el panorama.
La baixada a Larche se'ns ha fet llarga. Mentre baixàvem s'ha anat tapant el cel i quan hem arribat ha caigut un bon xàfec; ens hem lliurat de la mullena per només 5 minuts.
Hem trucat un taxi que ens ha portat fins a Château-Queyras, on vam deixar el cotxe ara fa quatre dies, i hem iniciat el llarg retorn a casa donant per acabada la temporada del GR5.


ENTRADES RELACIONADES:
Tête de
Fer, 2019
Punta
d'Incianao, 2019
Pic
Ventasuso, 2019