Ruta de les coves: Cristinos, Norrituri, Akuandi

En el nostre darrrer dia d'estada a Navarra hem fet un recorregut pel bosc de Las Limitaciones, a prop de la població de Larraona, passant per algunes de les coves més importants del Parc Natural d'Urbasa i Andia. Avui hem combinat les caminades pels boscos de tardor amb les visites a les coves, encara que només hem explorat a fons la primera de les coves, la de Los Cristinos.

Hem sortit de la població de Larraona pujant per una pista fins al port del mateix nom. Ben a prop hi ha l'ermita de San Benito. Ens hem acostat a veure l'ermita i un dolmen que es conserva al costat de l'edifici. Després hem seguit un camí pel bosc fins arribar a la boca de la Cueva de los Cristinos. 

Segons les ressenyes que portàvem,  a l'entrada de la cova hi ha una escala de pedra i una cadena que s'utilitza com a passamans.  Hem quedat una mica desconcertats perquè no hem vist cap cadena ni tampoc cap escala de pedra. Mirant bé hem vist que l'escala de pedra estava totalment coberta per una colada de fang que entrava per la boca de la cova i la cadena havia estat retirada però hi havia l'ancoratge fixat en un pont de roca.

Hem posat la nostra corda com a passamans per baixar l'antiga escala, convertida en una rampa fangosa, i hem entrat a la cova. El recorregut és relativament curt però ens ha sorprès per la bellesa de les formacions i, especialment, pel gran llac subterrani que hi ha a la sala principal. Hem fet moltes fotos recorrent tots els racons d'aquesta magnífica sala, abans de donar per acabada la visita.

Hem seguit caminant pel bosc, un llarg tram sense camí per una fageda, fins arribar al següent centre d'interès, El Haya de las Limitaciones, un arbre monumental més que centenari. Poc després ens hem aturat a menjar una mica al costat d'una bassa, al mig del bosc.

Més endavant hem arribat a la segona cova, la de Norrituri, però no hi hem entrat perquè no teníem permís i només hem vist l'entrada i hem seguit en direcció a la tercera i darrera cova del nostre recorregut, la d'Akuandi. Aquesta cova és de les més llargues de la zona, amb un recorregut d'uns 500 metres. Nosaltres només hem recorregut una part de la cova, la primera galeria, on hi ha una cornisa penjada, i hem fet algunes fotos.

Hem deixat enrere la cova i hem seguit fins a l'ermita de San Lorenzo, situada al límit de l'atiplà de Las Limitaciones a sobre de la població d'Aranarache. Des de l'ermita hem agafat un camí que voreja el cingle fins arribar al Puerto de Lorete, on hem agafat un altre camí que baixa a la vall i ens ha portat en poca estona al punt de partida, el poble de Larraona.

Aquí hem donat per acabada la jornada i també aquesta estada a Navarra on hem pogut gaudir durant quatre dies dels grans paisatges de tardor dels boscos d'Urbasa i Andia.

I aquí teniu el vídeo que recull diverses escenes d'aquest llarg recorregut pels boscos de Les Limitaciones a Urbasa. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

També presentem aquí un segon vídeo, corresponent a una visita anterior a la Cueva de los Cristinos:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Cueva Coventosa, 2021

Coves de la Mola del Catí, 2021

Coves de Mont-ral, 2018

---

Beriain per la Brecha de Ihurbain

Avui hem fet l'etapa reina d'aquesta estada de quatre dies a Navarra, en el Parc Natural d'Urbasa-Andia. El Beriain és el cim més alt de la Sierra de San Donato, una serra formada per un altiplà allargat amb grans cingles a banda i banda, com un castell inexpugnable. Hi ha diversos camins que hi pugen però nosaltres hem triat el més interesant i agosarat: la Brecha de Ihurbain, una canal que talla la proa principal del cingle i que, vista des de la vall, té un aspecte impressionant.

Hem triat el dia amb la millor previsió climatològica per fer aquets activitat i no ens hem equivocat: hem pogut gaudir d'un gran panorama en un dia molt fred però ben serè. Quan ens hem llevat a la nostra base d'operacions, en el burgalow que hem llogat en el càmping d'Arbizu, tot estava gelat. Una gebrada havia emblanquinat tot l'entorn i el fred era intens. Per un moment hem pensat que potser ens trobaríem amb més dificultats de les previstes si la canal estava gelada; la grimpada per roques gelades podria ser perillosa.

Hem arribat al poble d'Unanu, molt proper al nostre càmping, i hem iniciat la caminada en direcció a la canal. Hem començat pujant per una pista amb suau pendent fins a un collet. Poc després, encara caminant per la pista i voltats de camps gebrats, ha aparegut la Brecha al davant nostre. El seu aspecte és impressionant vist des d'aquí.

El camí no va directe, ja que hi ha cingles que tallen el pas, sinó que fa una volta per anar a buscar un corriol que puja pel bosc. El corriol puja amb fort pendent entre faigs fins arribar gairebé al peu del cingle. Després fa un llarg flanquejament per sota de les parets per anar a buscar la base de la canal. És un flanquejament una mica vertiginós en alguns punts però amb un gran panorama sobre la vall, que avui estava cobert de boira baixa.

Hem, arribat al peu de la canal i ens hem equipat per la grimpada amb el material de seguretat. El principi de la canal és relativament fàcil: una pedrera que hem pujat caminant sense massa dificultat. Més amunt hem arribat al pas clau, on la canal es tanca i trobem un petit mur que cal escalar. És una fàcil grimpada d'uns 20 metres que no passa del segon grau però avui la roca estava humida i relliscosa i per això hem tret la corda i hem assegurat els passos.

Superat el pas clau encara ens quedava un segon tram de grimpada, ja més fàcil, fins sortir a la llum, a dalt de la Brecha, a l'altiplà de San Donato. El panorama era molt extens sobre les muntanyes basques i navarreses i el Pirineu Occidental, tot nevat. El sol començava a escalfar i la muntanya estava inundada de llum. Un magnífic dia de tardor.

Un cop superada la canal nomes ens quedava una llarga caminada panoràmica per l'altiplà per arribar al cim. El camí voreja els cingles i ens ofereix grans vistes de la vall i les muntanyes veïnes. Finalment hem arribat al cim del Beriain (1.493 m). Des d'aquí es veia bona part del Pirineu més occidental, cobert amb les primeres neus. Hem pogut distingir, entre altres, l'Orhi, l'Anie, el Bisaurín i la Collarada.

Al costat mateix del cim hi ha l'ermita de San Donato i San Cayetano amb un refugi lliure. Ens hem aturat al costat de l'ermita per esmorzar, abans de seguir el nostre camí.

Hem tornat per un camí diferent que baixa per la cara sud vorejant els cingles fins trobar el pas que permet baixar sense dificultat fins al fons de la vall i fins al punt de partida en el poble d'Unano. 

I aquí teniu el vídeo d'aquesta activitat. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seu seguidors:

Sessió de tarda

Com que hem acabat aviat l'activitat del matí i encara ens quedaven algunes hores de llum, hem volgut arrodonir la jornada amb una segona activitat. Hem anat a l'ermita de San Adrián, un magnífic mirador d'aquestes muntanyes a on s'hi arriba amb una curta excursió.

Hem deixat el cotxe a la Venta de Lizárraga, situada a la sortida del túnel del mateix nom, i hem iniciat la caminada. Tot i que hi ha una pista que porta directament a l'ermita, hem seguit un itinerari diferent que ressegueix el cingle anomenat Cortados de Ollide. Un camí panoràmic que recorre la part superior del cingle amb grans vistes, especialment de la Sierra de San Donato que teníem al davant mateix.

Hi ha un punt singular, un gran arc de pedra anomenat Portupekoleze obert a la part alta del cingle. A sota mateix hi ha una cova amb el mateix nom. Ens hi hem aturat uns minuts per fer algunes fotos i hem seguit endavant pel camí del cingle amb pujades i baixades, voltats de voltors que tenen els nius en aquests cingles.

Finalment hem arribat a l'ermita de San Adrián, penjada en un prat sobre el cingle; un punt panoràmic amb grans vistes de la Sierra de San Donato i dels cingles que acabàvem de recórrer. Començava a fosquejar, de manera que no ens hem entretingut gaire i hem iniciat el retorn per la pista que en poc temps ens ha retornat a la Venta de Lizárraga on havíem començat la caminada.

I aquí teniu el vídeo d'aquesta sessió de tarda per les muntanyes de Lizárraga. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya:

---

ÀLBUM   -   TRACKS:  BRECHA  -  SAN ADRIÁN

---

ENTRADES RELACIONADES:

Canal Baridana, 2017

Canal del Cavall, 2013

Canal del Ninet, 2011

---

PANORÀMICA:

PARTICIPANTS:

Joan G. - Joan Y - Pablo - Rosa - J. Rafel

---

Iruaitzeta, Santa Marina i Bargagain

En la nostra segona jornada d'estada a Navarra hem fet un llarg recorregut per la Serra de Urbasa, amb ascensió al seu cim principal, el Bargagain. Ha fet un dia gris i fred, amb un vent gelat, però no ha plogut i l'ambient gris donava un aire encara més de tardor al magnífic paisatge d'arbres amb fulles grogues.

El punt de partida ha estat la caseta d'informació que hi ha a la carretera NA-7182 després de les llaçades amb les que aquesta carretera singular s'enfila fins a l'altiplà d'Urbasa. Hi ha un pàrquing i diversos camins senyalitzats per a turistes.

Hem començat a caminar pel bosc. Era una fageda espectacular, amb tots els colors de la tardor en els arbres i el terra entapissat de fulles caigudes. Després de gaudir una bona estona del bosc de tardor hem seguit per una zona de prats arribant a una cabana de pastors. La cabana estava tancada però al costat hi ha una zona singular, un tram de bosc recobert de molsa per on hem passaejat una mica fent fotos abans de seguir el nostre camí.

Hem seguit pujant entre prats fins arribar a la carena de la Serra d'Urbasa on hi havia marques de GR. Seguint la carena a la dreta hem arribat a un coll on unes senyalitzacions indicaven el camí als Ojos de Iruaitzeta, un indret singular que teníem previst visitar. Per un camí enfangat i relliscós hem arribat fins aquest indret, on hi ha uns grans forats a les roques del cingle. És un indret ben singular, penjat del cingle i amb gran panorama.

Hem tornat al collet novavement i hem començat a caminar per la carena en direcció a l'ermita de Santa Marina que ja es veia ben a prop. Hem arribat a l'ermita, que estava tancada, i hem entrat en el refugi lliure, una sala amb taula, llar de foc i un altell amb dormitori. Hem esmorzat en el refugi abans de seguir el nostre camí.

Hem seguit amb una llarga caminada per la carena amb gran panorama sobre la vall de la Burunda. El camí puja i baixa evitant els trams rocosos a una i altra banda del fil de la carena. Després d'una bona estona hem arribat al cim principal de la Serra, el Bargagain (1.153 m). Hi ha una gran creu metàl·lica i la pilona del vèrtex geodèsic.

No hem estat gaire estona al cim. Feia fred i uns núvols negres amenaçaven amb un xàfec, de manera que hem fet quatre fotos i hem seguit endavant. Hem resseguit una mica més la carena fins trobar un camí a l'esquerra per on hem baixat entre grans faigs en direcció al punt de partida. Finalment hem arribat al pàrquing tancant aquest magnífic itinerari circular.

Hem anat a berenar al bar del càmpling de Bidoiza i després hem tornat al nostre centre d'operacions a Arbizu, sopant al Bar Juanito.

I aquí teniu el vídeo de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del Blog de Muntanya:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Egurgi - Orbaitzeta, 2017

Orbaitzeta - Egurgi, 2017

Errozate i Mendízar, 2011

---

Nacedero del Urederra

Avui hem iniciat la nostra estada per terres navarreses amb una curta excursió per una de les zones més turístiques de Navarra, el Nacedero del Urederra. Hem sortit al matí de casa y a migdia hem arribat a Baquedano, on comença el camí que porta al Nacedero.

Aquest poble és el menys acollidor que he vist mai. A l'entrada del poble, un cartell avisa que està prohibit passejar pels seus carrers... Suposo que estan farts de tants turistes però prohibir passar pels carrers del poble em sembla una mica excessiu.

Per altra banda, aquest lloc és tan popular per la bellesa natural de l'entorn que l'accés està regulat i cal demanar permís per accedir-hi i l'aforament està limitat.

Hem iniciat la caminada per un camí marcat i aviat hem entrat en una magnífica fageda. Els colors de la tardor eren impressionants en aquest indret, amb arbres monumentals per tot arreu. El Nacedero rep aquest nom perquè en aquell lloc, voltat de cingles que formen un petit circ, neix el riu Urederra. El riu, amb les seves aigües transparents, completa aquest quadre bucòlic que en aquests dies de tardor estava en el moment de màxima bellesa. Hi ha un camí marcat, del que no es pot sortir, que recorre la vall passant per diversos punts singulars com els gorgs i una petita cascada.

L'única nota negativa ha estat la massificació, ja que tot el camí estava ple de gent i en els punts més singulars era difícil fer fotos sense enquadrar el turista desconegut.

Després de recórrer el camí del Nacedero hem pujat en cotxe fins a la part superior del cingle per fer una nova excursió, també curta, fins al Mirador del Balcón de Pilatos,  una gran roca mig separada del cingle principal, amb una caiguda d'uns 300 metres i un gran panorama sobre el Nacedero i els boscos que cobreixen el fons de la vall. 

Després de completar aquest segon recorregut hem donat per acabades les activitats excursionistes i hem anat fins al càmping de la població d'Arbizu que serà el nostre centre d'operacions en els quatre dies que passarem en aquesta zona visitant els racons més interessants del Parc Natural d'Urbasa-Andia.

I aquí teniu un petit vídeo amb escenes d'aquesta petita activitat excursionista.  Ha estat produït per Edicions JGB i cedit al Blog de Muntanya per als seus seguidors:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Peña del Fraile, 2020

La Pisquera y el Rallón, 2020

Circular por la  Estroza, 2020

---

Bardena Negra: Peña del Fraile

En la darrera jornada de la nostra estada a les Bardenas, hem fet una excursió curta perquè ens quedava un llarg camí de tornada a casa i no volíem arribar massa tard. Hem fet una incursió a la Bardena Negra, la part més oriental de les Bardenas, amb una estructura geològica lleugerament diferent i amb més vegetació. L'objectiu era la Peña del Fraile, un cim de poca altitud com tots els de les Bardenes, però que s'eleva a una zona plana i això li dona un extens panorama.
De bon matí hem deixat l'alberg La Alberca i hem fet el curt desplaçament fins al poble de Fustiñana. Poc despés del poble, en el km 22 de la carretera NA-126, hem agafat una pista que ens ha portat fins a un corral situat al peu de la Peña del Fraile. Hem iniciat l'excursió per un camí senyalitzat que travessa un parell de petits barrancs fins arribar a les restes d'una pista gairebé desapareguda que porta a un altiplà situat sota la cara est del Fraile. Des de l'altiplà, per un caminet, hem pujat amb facilitat fins a la cresta del cim, que és allargat. Abans d'anar al cim principal, que quedava a la dreta, ens hem acostat a l'altra punta del cingle per comtemplar el panorama d'aquella part. Després, sense cap dificultat, hem arribat al cim principal de la Peña del Fraile (556 m), on hi ha restes d'antigues fortificacions. Tot i la seva poca altitud, la Peña del Fraile ens ha ofert una gran panoràmica sobre les Bardenas, el Moncayo, la Vall de l'Ebre i els Pirineus, que es veien ben nevats a l'horitzó.
Després d'una bona estona contemplant el panorama i fent fotos, hem iniciat el descens. Podríem haver tornat pel mateix camí però com que l'excursió era curta l'hem completat fen una visita a La Catedral, una curiosa muntanya que és com el Rallón en miniatura, una petita cinglera de parets terroses. Hem baixat per un llom sense camí fins arribar al peu d'aquesta formació i, després de fer algunes fotos, hem agafat un camí planer que, voltant tota la muntanya, enllaça amb el camí de pujada per on hem tornat al punt de partida. Hem donat per acabada la sortida de les Bardenes iniciant el llarg retorn a casa per carretera.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del Blog de Muntanya.

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

Travessia del Moncayo, 2019

Via ferrada de Calcena, 2019

Ascensió al Moncayo, 2012

---

Bardenas: La Piskerra, Sanchicorrota i el Rallón

Avui hem fet una jornada doble per les Bardenas, amb un parell d'itineraris per aquestes terres pujant dos dels cims més característics de la zona, tot i la seva poca altitud: El Cabezo de la Piskerra i el Rallón,  a més del Sanchicorrota, un petit cim que hem fet com a aperitiu del Rallón.
Hem iniciat el nostre camí des de la pista principal de les Bardenas, la que fa la volta al polígon de tir, pujant pel marge dels camps sembrats i vorejant un dels característics barrancs de les Bardenas. Després hem seguit per la plana per sota d'uns lloms fins entrar en una vall estreta encaixonada entre els lloms pelats. La vall queda tancada però abans d'arribar al final l'hem deixat per pujar per unes escales de ciment que porten a una mena de barraca de pedra situada sobre un petit cim. Es tracta d'un antic observatori militar, un punt de guaita des d'on es domina tot el polígon de tir.
Ens hem aturat uns minuts en aquesta talaia i hem fet unes quantes fotos abans de seguir el nostre camí. Hem baixat a una zona plana i hem pujat per un camí una mica penjat per arribar a un extens altiplà situat al peu del Cabezo de la Piskerra. Des d'aquí es veu el Cabezo voltat de cingles però amb una ampla canal entre les dues proes principals per on puja un camí ben marcat que sense cap dificultat ens ha portat al cim del Cabezo de la Piskerra (474 m). Des d'aquest cim, malgrat la seva poca altitud, es veia a l'horitzó el Pirineu Nevat, a més de les grans extensions de la Bardena, més properes.
Podríem haver baixat pel mateix camí de pujada però hem vist un corriol que baixava per la part oposada. L'hem seguit fins arribar  a un petit collet. Aparentment el camí es perdia però per baix semblava que hi havia algunes traces. Hem enviat un explorador, que aviat ha trobat una fita que ha confirmat que era per allà i hem baixat sense dificultat fins als camps de cultiu de la part baixa. Pel camí hem desgrimpat un petit pas amb uns estrats rocosos que servien d'esglaons.
Hem recorregut la base del Cabezo fins enllaçar amb l'itinerari de pujada però no hem baixat per allà sinó que hem seguit per la zona plana fins trobar un altre punt singular, el Paso de los Ciervos, on un corriol baixa pels característics lloms erms fins a la plana inferior des d'on aviat hem arribat al punt de partida donant per acabada la sessió matinal de la jornada excursionista.
Aquí teniu el vídeo d'aquesta excursió, primera part de la jornada. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

---

ÀLBUM PISKERRA - TRACK PISKERRA

---

A la tarda, després de dinar al costat d'una cabana anomenada Corral de Mendigacha, hem iniciat la segona excursió de la jornada, pujant al Rallón. És una excursió curta i fàcil però nosaltres l'hem complementat amb una prèvia, l'ascensió al Sanchicorrota, un cim gairebé insignificant però amb un itinerari de pujada molt interessant, que puja per una cresta estreta amb caiguda a banda i banda. Hem superat el pas arribant al cim del Sanchicorrota (426 m) on hi ha les restes d'antigues construccions.
La baixada per l'altra banda en direcció al Rallón ha estat més difícil que la pujada, ja que no hi havia camí i calia baixar per uns pendents pedregosos i una mica insegurs. Hem arribat als camps que s'estenen per la base del Rallón i hem agafat el camí normal de pujada al Rallón. Hem arribat a l'altiplà superior, només 100 metres per sobre de la plana i, després de visitar un parell de proes, hem arribat al cim principal del Rallón (493 m). El panorama era molt extens, amb una magnífica vista de la Piskerra, tota la plana de les Bardenas i el Pirineu nevat al fons.
La intenció inicial era contemplar la posta de sol des d'aquest magnífic mirador però feia un vent gelat que no convidava a esperar l'hora i mitja que faltava, de manera que hem iniciat el retorn sense esperar la posta de sol. Per la banda oposada a la pujada hem agafat una pista bastant malmesa que ens ha retornat a la plana i en poc temps hem arribat al punt de partida.
Aquí teniu el vídeo del Sanchicorrota i el Rallón, segona part de la jornada excursionista d'avui. Com l'anterior, ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

---

ÀLBUM RALLÓN - TRACK RALLÓN

---

ENTRADES RELACIONADES:

Travessia del Moncayo, 2019

Puente La Reina - Estella, 2011

Errozate i Mendízar, 2011

---

Bardenas: ruta circular per La Estroza

Avui, en la segona jornada d'estada a les Bardenas, hem fet un itinerari circular per la zona de La Estroza, un dels cims panoràmics de la zona, amb un recorregut variat i singular passant per alguns dels característics barrancs i badlands de la zona. El dia estava núvol i enboirat al matí però s'ha anat aclarint i hem acabat l'excursió amb un sol radiant.
Després d'esmorzar a l'alberg La Alberca d'Arguedas hem fet el curt desplaçament fins al punt de partida, situat ben a prop del Castildetierra, al costat de la pista principal de les Bardenas, la que recorre el perímetre del políogon de tir.
Hem iniciat la caminada per la pista però ben aviat ens hem desviat per entrar en una zona de badland, una terra clivellada per petits barrancs i totalment erma.  Hem travessat aquesta zona, sense camí, buscant els millors passos pel petit laberint fins que hem arribat a una pista que ens ha portat a la Cabaña de Bonete. Més endavant hem deixat la pista per entrar en el Barranco Grande, un dels característics engorjats de les Bardenes, amb parets de fang, i l'hem seguit una estona evitant les zones més enfangades.
Hem deixat el Barranco Grande per entrar en un barranc secundari, estret i recargolat, amb alguns passatges singulars. Hem sortir a una zona de camps i hem arribat a la Cabaña de Codín, on hem esmorzat. Des d'aquí ja es començaven a veure, entre la boira, els cingles terrosos de La Estroza, principal objectiu d'avui. Des d'aquí té un aspecte inexpugnable però per la vessant sudoest hi ha un camí ben marcat i senyalitzat amb fites que porta fins a l'altiplà del cim.
Sense gaire esforç hem superat uns 100 metres de desnivell per arribar al cim de La Punta de La Estroza (461 m). Com passa normalment a les Bardenas, el cim no és més que un extens altiplà ocupat per camps de cultiu on no hi ha cap punt que destaqui sobre els altres. Una senzilla creu de ferro marca el punt clau, a la punta de l'altiplà, considerat com el cim principal. Aquest cim és un bon mirador però avui la boira ens tapava tota la vista.
Hem resseguit tot el cingle per l'altiplà fins arribar a l'inici d'una pista que puja de la plana. Abans de seguir en nostre camí, baixant per la pista, hem volgut anar fins a l'altra punta del cingle per contemplar més cingleres i també els nius de voltor que ocupen els relleixos del cingle, aprofitant que la boira s'anava obrint i començava a lluir el sol. Mentre estàvem fotografiant els voltors hem tingut una visita inesperada: ha aparegut una guineu que se'ns ha acostat ben a prop. L'hem afusellat amb centenars de fotografies abans de continuar el nostre camí.
Hem baixat per la pista veient al davant el Castillo de Peñaflor, situat sobre un estrep rocós però en estat ruïnós. Hem deixat la pista baixant per un bosquet de pins i entrant a la zona coneguda com Vedado de Eguarás, una zona d'especial protecció en el Parc Natural de les Bardenas.
Ens hem desviat una mica del nostre camí per acostar-nos a la Casa de los Guardas, un gran edifici mig enrunat, on hem menjat una mica abans de seguir caminant. Hem seguit per una pista però l'hem deixat per baixar per un petit barranc i després recórrer una zona de badland conegut com a Cuesta de Lucas fins arribar al punt de partida on teníem el cotxe.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

BTT Bardenas 2008

BTT Bardenas II 1996

BTT Bardenas I 1996

---

Bardenas: Castildetierra i Cabezo de Cortinillas

Ja fa molts anys que tenim la tradició de fer una sortida els dies entre Cap d'Any i Reis per recórrer  passatges relativament llunyans de la nostra geografia. En dues ocasions, l'any 1996 i el 2008, havíem vingut a les Bardenas Reales de Navarra, justament en aquestes dates però en BTT. Aquest any hem volgut tornar a aquest parc natural, de gran singularitat paisatgística, però fent excursions a peu.
Avui hem fet el llarg viatge fins a Arguedas, un poble relativament gran situat a les portes de les Bardenas, que serà la nostra base d'operacions aquest dies. Després de fer el check-in a l'alberg "La Alberca" hem anat en cotxe fins a la zona del Castildetierra per fer la primera de les quatre excursions que tenim programades a les Bardenas.
El Castildetierra és una muntanya singular formada per una columna de terra tova amb una roca al capdamunt  com un barret. És una singularitat geològica que es dóna a molts indrets i és coneguda amb diversos noms, encara que el més popular, utilitzat normalment pels geòlegs, és el francès dames coifées (senyores amb barret). El Castildetierra és la imatge més característica del parc natural de les Bardenas i és el símbol oficial del parc.
Hem deixat el cotxe al peu del Cabezo de las Cortinillas i hem iniciat la caminada anant a buscar un dels característics barrancs de la zona. Aquí la terra és tova i fangosa i les pluges han format per tot arreu petits engorjats amb parets de fang, un paisatge característic de les Bardenas. Hem tingut sort perquè, tot i que hi havia zones inundades, en general la terra estava prou seca per caminar sense enfangar-se. Hem recorregut el barranc admirant les formes singulars modelades per l'erosió fins arribar sota el Castldetierra.
Hem passat al costat d'aquest monument natural, el més fotografiat de les Bardenas, i hem seguit una pista fins arribar a la Balsa de las Cortinas. Hem passat al costat de la bassa i hem tancat el cercle retornant al punt de partida on teníem el cotxe.
Hauríem pogut donar per acabada aquí la jornada però, tot i que començava a fosquejar, hem volgut completar aquesta petita excursió pujant al cim del Cabezo de Cortinillas. És un petit cim que s'enlaira només uns 50 metres sobre la gran plana de les Bardenas però és un bon mirador. Al cim hi ha les ruïnes d'un antic observatori militar i una escala de ciment bastant malmesa ens porta fins al mateix cim. Era gairebé fosc quan hem arribat al cim però encara hem pogut veure les extenses planúries, avui mig tapades per la boira, abans de baixar novament a l'aparcament.
I aquí teniu la pel·lícula de la jornada. Ha estat produïda per Edicions JGB i cedida per a tots els seguidors del blog:

---

ÀLBUM DE FOTOS - TRACK

---

ENTRADES RELACIONADES:

CSJ: Tudela - Alfaro, 2015

CSJ: Ribaforada - Tudela, 2015

CSJ: Gallur - Ribaforada, 2015

---

Irati: Egurgi - Orbaitzeta

Ahir al vespre, en el refugi forestal d'Egurgi, es va reunir el gabinet de crisi. Vam mirar en el mapa l'itinerari previst per avui i vam comprovar que el camí que porta a l'Occabe passa per la Cresta d'Urculu, després de pujar per la vessant sud d'aquesta muntanya. Justament en aquest vessant de l'Urculu és on hi havia la part principal de l'incendi que havíem vist baixant del Mendízar. Mentre el gabinet de crisi deliberava, en la foscor de la nit es veia la muntanya encara en flames. Vam pensar que al matí l'incendi s'hauria apagat sol però no ens va semblar bona idea travessar la zona cremada tan aviat. A més, si els ramaders de la zona estaven fent neteja de les herbes altes amb incendis controlats era molt possible que l'endemà seguissin cremant altres parts de la muntanya i el perill era evident, no per les flames sinó pel fum. Vam decidir canviar l'itinerari previst escurçant una etapa de les tres previstes i anar directament a l'embassament d'Iraibea per tancar l'itinerari tornant a Orbaitzeta. A més, el responsable del càmping d'Ochagavia ens havia dit el primer dia que el refugi on avui havíem de passar la nit no estava en gaire bon estat. Fins i tot va dir que si no plovia no hi havia problema però que el sostre estava foradat... No cal dir que aquesta explicació, tot i ser donada amb bona voluntat, va ser catastròfica per a la moral de la tropa. Al matí, quan la temperatura a l'interior del refugi d'Egurgi era de 4 graus i mig sota zero, la decisió estava presa.
Hem sortit per la pista que baixa al costat del riu Egurgi, baixant en direcció a l'embassament. Hem travesat una de les cues del pantà per un gran pont i hem seguit vorejant el pantà per un camí entre el bosc. L'embassament estava gelat i la temperatura continuava molt baixa. Hem arribat a la presa i l'hem travessat; a l'altra banda comença el canal de Betolegi. A partir d'aquí el camí segueix paral·lel al canal en suau baixada per la vall del riu Irati. Hem arribat a un punt on tocava el sol i hem aprofitat per esmorzar una mica, utilitzant de passada els febles raigs solars per descongelar les pestanyes. Després hem continuat el nostre camí, que en un parell d'hores ens ha portat fins al punt on vam iniciar ahir aquest recorregut per la Selva de Irati.
Finalment, aquí teniu el vídeo d'aquesta sortida de dos dies per la Serva de Irati. Ha estat produït per Edicions JGB i cedit per a tots els seguidors del blog:

---

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

Ascensió a l'Orhi, 2014

GR10: Logíbar, 2004

GR10: Col d'Irati, 2004

---

Irati: Orbaitzeta - Egurgi

Ja és una tradició que cada any, entre Cap d'Any i Reis, fem una sortida d'uns dies per zones de mitja o baixa muntanya. Després de dos anys recorrent el Massís dels Ports, aquest any hem vingut al Pirineu de Navarra per fer un recorregut per la part més occidental dels Pirineus. Ahir al vespre vam arribar a Ochagavía, un poble molt típic situat a la vall de Salazar, en el cor del Pirineu Navarrès. Feia un fred tan intens que el riu estava gelat i els nens del poble s'entretenien patinant per sobre de la de la superfície gelada. Ens hem allotjat en un burgalow del càmping Osate i abans d'anar a dormir en Joan G. ens va convidar a un Pacharán per celebrar el seu aniversari.
Encara era fosc quan hem sortit en cotxe del càmping; la ruta prevista començava a Orbaitzeta i havíem de fer un trajecte de mitja hora de cotxe. Hem sortit del pàrquing de l'Alberg Mendilatz, situat a poca distància del poble d'Orbaitzeta. Per una pista hem arribat en poc temps a la Fàbrica de Orbaitzeta, una antiga fàbrica d'armes tancada fa més d'un segle. Després d'una curta visita a aquest indret singular hem tornat enrere per agafar un camí marcat com a GR que ens ha acostar al primer objectiu d'avui, el Mendilar. Hem deixat el GR per agafar un camí muntanya amunt que ben aviat ha desaparegut totalment. Sense camí, hem pujat fins al cim del Mendilar (1.248 m), un cim secundari sense gaire prominència però amb bones vistes del Pirineu Navarrès. Hem vist els principals cims d'aquest sector dels Pirineus: Errozate, Mendízar, Orhi, Anie ... Hem esmorzat en el mateix cim i després hem baixat seguint una carena on aviat hem retrobat el GR. Pel llom de la carena hem arribat a uns kromlechs molt ben conservats. Allà mateix hem agafat una petita pista asfaltada que ens ha portat fins al Col d'Orgambidé, al límit de la frontera francesa. Hem agafat aquesta pista, que acaba a pocs metres de la cova d'Arpea, en realitat una bauma formada sota un marcat anticlinal. Hem visitat la cova i ens hem aturat a dinar al costat d'unes bordes. Des d'aquí hem començat una forta pujada, no gaire llarga però bastant incòmoda per les herbes altes, que ens ha portat a un petit cim poc marcat, l'Ozalo (1.123 m). Des d'aquí ja es veia el proper objectiu d'avui, el Mendízar, aparentment força lluny. Hem seguit una carena sense massa desnivell que ens ha portat al peu del Mendízar. Hem deixat un GR que ens hauria portat directament al final de l'etapa per pujar directament al cim del Mendízar (1.319 m). Quan hem arribar al cim hem tingut una sorpresa inesperada: ja abans havíem vist un gran núvol traient el cap pel darrere del Mendízar però com que la resta del cel fins a l'horitzó estava totalment net de núvols no li hem donat gaire importància. Des del cim el núvol era molt més gran però hem comprovat amb sorpresa que no era un núvol sinó el fum d'un enorme incendi que cremava a la muntanya d'Urculu i més enllà, en direcció al cim d'Ocabé. Les herbes altes com les que ens havien dificultat la pujada al cim d'Ozalo s'estaven cremant en aquestes muntanyes formant una imatge impressionant. Superada la sorpresa inicial hem deduït que es tractava d'un incendi controlat provocat pels ramaders de la zona, en territori francès, per eliminar les herbes altes i facilitar el creixement de les pastures per als seus ramats. Hem baixat del Mendízar per l'altra banda i aviat hem enllaçat amb el GR, que ens ha portat de baixada fins al fons de la vall on hem trobat una bona pista per on en pocs minuts hem arribat al refugi d'Egurgi. Aquest refugi és, en realitat, una cabana de pastors amb molt poques comoditats. Mentre fosquejava hem anat a la font, ben propera, a buscar aigua i hem recollit una mica de llenya per fer foc. Hem sopat a una temperatura molt freda, malgrat el magnífic foc que hem encès, i hem anat a dormir aviat, preparats per a la nit gelada que ens queia a sobre. A fora de la cabana la temperatura era polar però la visió era extraordinària: infinitat d'estels en el cel negre i flames vermelles per les muntanyes veïnes; l'incendi encara estava ben viu.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

---

Errozate i Mendízar, 2011

GR11: Burguete, 2002

GR11 Orbaitzeta, 2002

---

Tudela - Alfaro

Aquesta vegada hem vingut per terres de la Vall de l'Ebre per acabar el Camí Català de Sant Jaume enllaçant a Logroño amb el Camí Francès. Ens queden quatre etapes i aquests dies de l'inici de la Setmana Santa són ideals per acabar aquest camí. Hem arribat a Tudela després d'un llarg viatge i hem deixat el cotxe al costat de l'estació de tren. El primer punt singular ha estat la catedral, on en realitat comença l'etapa. El camí va per una pista paral·lela a una carretera i després per la mateixa carretera fins que, passada la fàbrica d'Ebroquímica hem agafat una pista a la dreta que ens ha portat al Soto del Ebro, una zona protegida al costat de l'Ebre que hem travessat per un bon camí. Més endavant hem travessat la via del tren i hem seguit per un camí paral·lel, entre camps de conreu i al costat de la via fins arribar a la població de Castejón de Ebro. Hem travessat la vila i hem iniciat la part més desagradable de l'etapa, un tram de 5 km íntegrament per carretera. Abans, però, a la rotonda de la sortida del poble hem entrat a la Rioja, deixant enrere Navarra. La caminada per la carretera és una mica perillosa però l'hem completat en una hora, entrant a la població d'Alfaro. Com que havíem deixat el cotxe a l'estació de Tudela, hem anat directament a l'estació per agafar el tren i retornar al punt de partida.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

CSJ: Ribaforada - Tudela, 2015

CSJ: Gallur - Ribaforada, 2015

BTT Bardenas Reales, 2008

---

Ribaforada - Tudela

Dinovena etapa del nostre Camí de Sant Jaume. En realitat, segons les guies del Camí, aquesta etapa forma part de l'anterior, que va de Gallur a Tudela. Nosaltres, però, l'hem partit en dues parts - en realitat una i mitja- perquè era molt llarga (36 km). Un minut abans de les 9 del matí hem agafat el tren a Tudela; en molt pocs minuts hem arribat a l'estació de Ribaforada, on vam acabar l'etapa d'ahir. Hem baixat fins al pont del Canal, on hem retrobat el Camí. La primera part de l'etapa és similar a l'anterior, ja que ressegueix el Canal Imperial de Aragón per la seva pista de manteniment. Una caminada plàcida al costat de l'aigua. Al cap d'una estona hem arribat a El Bocal, que és on comença el Canal. És un indret molt singular perquè hi ha els edificis de control del Canal i uns jardins amb arbres monumentals. Hi ha un roure realment espectacular, el Roble del Bocal, i també un xiprer més que centenari. Al final hem arribat al km 0 del Canal, el punt de captació de les aigües de l'Ebre, on hi ha la Casa de las Compuertas. Hem deixat el canal enrere i, per diversos camins entre camps, hem arribat a Tudela. És una ciutat relativament gran, la segona de Navarra, de manera que encara hem hagut de caminar una mica més per arribar al centre de la ciutat, la Plaza de los Fueros, on hem donat per acabada l'etapa.
L'àlbum de fotos és conjunt d'aquesta etapa i l'anterior, la que ens va portar de Gallur a Ribaforada.

---

ÀLBUM DE FOTOS  -  T R A C K

---

ENTRADES RELACIONADES:

CSJ: Zaragoza - Alagón, 2014

CSJ: Velilla - Pina, 2012

CSJ: Puente la R. - Estella, 2008

---