Aquesta nova etapa del GR3 ha estat molt especial. La teníem programada amb el grup de caminadors per al 14 de març però la vam haver d'ajornar a causa del COVID-19. Avui, tres mesos i mig més tard, ens hem retrobat tot el grup per aprovar aquesta assignatura que teníem pendent. Ha estat una magnífica etapa, no només per la bellesa del seu traçat, que travessa els frondosos boscos del Ripollès, sinó també per la recuperació de les activitats del GR que havien deixat en suspens el passat mes de març.
Poc abans de les 8 del matí hem arribat a Sant Joan de les Abadesses i hem esmorzat en el restaurant Ruta del Ferro, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després de l'esmorzar de croissant hem iniciat la caminada baixant al pont vell per creuar el Ter. Després, seguint els carrers de Sant Joan de les Abadesses, hem arribat a la Riera d'Arçamala. El camí baixa a la riera i la travessa a gual. Avui, a causa de les darreres pluges, baixava amb bon cabal i més d'un s'ha remullat els peus.
Hem seguit per un camí pujant per un bosc de pins. A mesura que hem anat pujant, els pins han anat desapareixent i al final el bosc s'ha convertit en una magnífica fageda per on finalment hem arribat al Coll de la Font de l'Orri (1.116 m).
Des del coll ja és tot baixada fins a Vallfogona, per un camí amb trams empedrats que passa per un petit oratori amb una imatge religiosa. Quan hem arribat a Vallfogona de Ripollès ens hem separat una mica del GR per acostar-nos a un parc on hi ha instal·lada una petita àrea de picnic. Hem esmorzat en aquell parc abans de seguir el nostre camí.
Hem seguit travessant el poble per la part del nucli antic i baixant fins a la Riera de Vallfogona, que hem travessat pel pont medieval. El camí segueix, amb trams empedrats, pujant pel bosc. Hem seguit un tram de pista fins que l'hem deixat per iniciar la pujada final cap al Coll de Milany. Poc abans del coll hem passat per la Font de l'Abeurador, una surgència de bon cabal al costat del torrent. Finalment hem arribat al Coll de Milany (1.479 m), pas clau de l'etapa d'avui.
Des del coll el GR segueix per un llom a l'esquerra però abans de continuar el camí hem volgut fer una visita al Castell de Milany, situat en el cim del mateix nom, a pocs minuts del coll. El castell està gairebé enrunat però està situat a dalt d'un turó molt destacat, amb una gran panoràmica. Hi ha una petita torre de ferro al costat d'un dels murs de la torre, l'únic que aguanta dret. Des de dalt es veia bona part del Pirineu Oriental, amb el Taga en primer pla, i a l'altra banda la Plana de Vic i les muntanyes del voltant.
Hem retornat pel mateix camí i poc abans del coll ens hem aturat a dinar. Avui no havíem programat dinar de restaurant a causa de les limitacions motivades pel virus i també per la llargada de l'etapa. Després de dinar hem agafat un camí carener que ressegueix el llom de la Serra de Milany. Un llarg camí de carena que passa pel Pla de la Bronza, un petit altiplà de la carena. Després d'un llarg tram de carena hem arribat al Coll de Cristòfol, un coll poc marcat des d'on ja hem baixat directament cap a Vidrà, final d'etapa, on ens esperava l'autocar.
Ha estat una etapa llarga però molt interessant, que hem fet amb certa comoditat malgrat la calor estiuenca, ja que la major part del camí recorre els frondosos boscos del Ripollès, protegit del sol per la densa coberta vegetal. Amb aquesta etapa hem donat per acabada la temporada del GR, una temporada marcada per la suspensió de tres etapes a causa del coronavirus. Hem retornat a casa pensant ja en les noves etapes d'aquest GR que ens esperen a partir de setembre.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat produït per Graperos Productions i cedit per a tots els seguidors del blog:
Poc abans de les 8 del matí hem arribat a Sant Joan de les Abadesses i hem esmorzat en el restaurant Ruta del Ferro, on vam dinar al final de l'etapa anterior. Després de l'esmorzar de croissant hem iniciat la caminada baixant al pont vell per creuar el Ter. Després, seguint els carrers de Sant Joan de les Abadesses, hem arribat a la Riera d'Arçamala. El camí baixa a la riera i la travessa a gual. Avui, a causa de les darreres pluges, baixava amb bon cabal i més d'un s'ha remullat els peus.
Hem seguit per un camí pujant per un bosc de pins. A mesura que hem anat pujant, els pins han anat desapareixent i al final el bosc s'ha convertit en una magnífica fageda per on finalment hem arribat al Coll de la Font de l'Orri (1.116 m).
Des del coll ja és tot baixada fins a Vallfogona, per un camí amb trams empedrats que passa per un petit oratori amb una imatge religiosa. Quan hem arribat a Vallfogona de Ripollès ens hem separat una mica del GR per acostar-nos a un parc on hi ha instal·lada una petita àrea de picnic. Hem esmorzat en aquell parc abans de seguir el nostre camí.
Hem seguit travessant el poble per la part del nucli antic i baixant fins a la Riera de Vallfogona, que hem travessat pel pont medieval. El camí segueix, amb trams empedrats, pujant pel bosc. Hem seguit un tram de pista fins que l'hem deixat per iniciar la pujada final cap al Coll de Milany. Poc abans del coll hem passat per la Font de l'Abeurador, una surgència de bon cabal al costat del torrent. Finalment hem arribat al Coll de Milany (1.479 m), pas clau de l'etapa d'avui.
Des del coll el GR segueix per un llom a l'esquerra però abans de continuar el camí hem volgut fer una visita al Castell de Milany, situat en el cim del mateix nom, a pocs minuts del coll. El castell està gairebé enrunat però està situat a dalt d'un turó molt destacat, amb una gran panoràmica. Hi ha una petita torre de ferro al costat d'un dels murs de la torre, l'únic que aguanta dret. Des de dalt es veia bona part del Pirineu Oriental, amb el Taga en primer pla, i a l'altra banda la Plana de Vic i les muntanyes del voltant.
Hem retornat pel mateix camí i poc abans del coll ens hem aturat a dinar. Avui no havíem programat dinar de restaurant a causa de les limitacions motivades pel virus i també per la llargada de l'etapa. Després de dinar hem agafat un camí carener que ressegueix el llom de la Serra de Milany. Un llarg camí de carena que passa pel Pla de la Bronza, un petit altiplà de la carena. Després d'un llarg tram de carena hem arribat al Coll de Cristòfol, un coll poc marcat des d'on ja hem baixat directament cap a Vidrà, final d'etapa, on ens esperava l'autocar.
Ha estat una etapa llarga però molt interessant, que hem fet amb certa comoditat malgrat la calor estiuenca, ja que la major part del camí recorre els frondosos boscos del Ripollès, protegit del sol per la densa coberta vegetal. Amb aquesta etapa hem donat per acabada la temporada del GR, una temporada marcada per la suspensió de tres etapes a causa del coronavirus. Hem retornat a casa pensant ja en les noves etapes d'aquest GR que ens esperen a partir de setembre.
I aquí teniu el vídeo d'aquesta etapa. Ha estat produït per Graperos Productions i cedit per a tots els seguidors del blog:
ENTRADES RELACIONADES:
 GR3: Campdevànol Sant Joan, 2020 |  Puigsacalm pels Ganxos, 2015 |  Puigsacalm pels Burros, 2011 |
DESNIVELL: +1.115 m -930 m
RECORREGUT: 20'8 km
HORARI: 7h
VOL CIRCULAR:
PARTICIPANTS:
RECORREGUT: 20'8 km
HORARI: 7h
VOL CIRCULAR:
PARTICIPANTS:
Ramon, Carles, Cati, Jorge, J. Antonio, Lluis C., Àngela, Paco M., Maribel, Isabel, Joan G., Miquel M., David, Trini, Marta, Guille, Casilda, Manel, Maria José, Lluis G., Agnès, Mònica, Miquel B., Magda, J. Rafel
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada